logo

Arxiu/ARXIU 2004/JA TARDES 2004/


Transcribed podcasts: 562
Time transcribed: 6d 23h 41m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cara a cara!
Comencem aquí al cara a cara!
Sí!
Amb unes quantes noticietes, musiqueta efemèrides i avui la musiqueta que ens la posa el Manel!
La porta el Manel!
Avui estarem...
Encara que t'ho hagis dit...
Sembla una d'aquelles coses rares que porta el Ximeno!
Meno!
No li has dit fora?
Que t'he sentit?
Sí!
No!
Coses rares no!
Això sembla més propi del Jordi!
Ah!
Del Jordi!
Doncs mira!
Vinga Manel!
Jo també ho escolto!
30 segons!
No!
Menos!
Small Faces!
Un grup mod dels anys 60!
I got high!
What did you feel there?
Well, I cried!
But why the tea is there?
Tell you why!
It's all too beautiful!
It's all too beautiful!
It's all too beautiful!
It's all too beautiful!
I feel inclined to blow my mind
Get happy the ducks with a bun
They all come out to cool about
Be nice and have fun and listen
Manel, te toca fer-nos només 5 cèntims dels Small Faces, es diuen?
Sí, doncs bueno, este va ser un grupet que es va formar seguint la ola dels Beatles
que va sortir després de l'any 63-64 a Anglaterra
Ells se van formar l'any 65
i com a Small Faces van durar uns 5 anys
amb Steve Marriott a la veu i la guitarra
Ronnie Lane a la veu i el baix
Jimmy Winston als teclats
i Kenny Jones
Quin nom més guai, no?
Kenny Jones
a la bateria
Va ser un grup que no...
Bueno, tot i aconseguir alguns numerosos
no va ser un grup de grans, grans, grans èxits
com podrien ser Kings o els Rollins
o els Beatles o els Who, per exemple
però bueno, tenen algunes...
Però jugaven a la primera divisió encara

Seria com un Rayo Vallecano o algo així
Sí, sí, podrien...
Estaven dins dels Bonds
i tenen algunes peces que són clàssics dins de la música
Sí, sí
Com està Ichiko Park
Està més joca
Molt bé
Està més joca
Està més joca
Està més joca
Està més joca
Està més joca
Està més joca
Està més joca
pollició
Està més joca
Està més joca
Està més joca
Música de bon rotllo, pel que sentim,
la que ens posen els small faces.
No sé si les notícies van en aquesta direcció.
Què us passa, Carrieu?
Què passa, música de bon rotllo?
Sí, perquè aquesta cançó era molt enunci de compreses,
que li dic jo, no?
Molt positiva, molt positiva.
A mi, la música dels enunci de compreses són positives.
I tant.
La pregunta és, als anys 60 es feien anuncis de compreses?
No, la coixeta encara no estava.
O la gent pensava en això?
Hòstia, pobra gent.
Si aquesta gent fa 30 anys...
Si l'estim mar, jo t'he deixat...
Bueno, no sé si està mort, la veritat.
Sí, crec que es va morir.
Sí?
Bueno, doncs si això que és el cap,
en el cas que estigui mort, si no està mort,
li deixen gent una llarga i pròspera vida,
per això ens escolta, clar,
doncs què diria?
I digués, hòstia, tot això que vam fer fa 40 anys,
que és música de compreses.
Saps què diria?
Què diria?
Que si fiquessin una cançó seva,
no en un si de compreses, es faria d'or.
Ah, també.
La pasta és la pasta.
No sé per què dieu dels meus comentaris,
perquè el comentari del Manel d'Oi,
Ken Jones, quin nom més bonic.
És veritat, Ken Jones.
Ken Jones.
Sona bé.
De la família real britànica.
De la família d'Indiana Jones.
Em retiro.
Notícies, sisplau.
Bueno, va, que avui portem notícies xungues.
Ah, sí?
Val.
Bueno, jo, no sé si tu què has trobat,
però ja que mos havíem desviat una mica aquí
en notícies una mica frívoles,
tornem a Los Orígenes.
Comencem?
Comença.
Començo?
Sí, Manel.
Bueno, pues, bueno, anirem a Darfur,
esta regió que ja m'han parlat l'any passat.
Mos anirem.
Hola, com...
M'ho anirem.
Podem avançar en la secció?
No ho sé, eh?
A Darfur.
No us puc donar temps
quan teniu massa temps a la secció.
Si us continueu ficant en el meu tortosí,
m'emprenyaré.
Atenció.
Molt bé.
Va.
I saps ara, n'és o no?
També, també.
Jo soc policlota, tio.
Va, va, va, va.
Si vols, t'ho faig estar en su holandes, tio.
En frances, no.
En frances, doncs.
Bé, la regió d'estad de Darfur,
ara ja seriosament,
una regió situada al Sudán
i que des de fa més d'un any és notícia
perquè hi ha un conflicte.
Desgraciadament és notícia.
Desgraciadament.
Ja m'han començat a parlar aquí,
en aquesta secció, fa un any,
quan encara pràcticament no sortia
als altres mitjans de comunicació.
Aquest estiu se n'ha parlat més,
però tot i això és un conflicte bastant oblidat.
Doncs bé,
sembla que hi ha més de 100.000 persones
que no han pogut sortir del Darfur.
Moltes altres sí que han pogut sortir,
es troben en camps de refugiats
o dins del Sudán o al País VI, al Xat.
I, com dient,
més de 100.000 persones
es troben sitiades
en diferents poblats i ciutats d'aquesta regió
per la guerrilla que els està combatent
i que estan fent una autèntica neteja ètnica,
segons sembla.
No els deixen sortir de les ciutats.
Si surten,
s'exposen les dones a ser violades
i els homes pràcticament a morir.
i les condicions de vida
en aquestes poblacions sitiades
estan degenerant cada dia.
es calcula que unes 300 persones
estan morint cada dia
per falta de tot el bàsic.
Un d'aquells conflictes
que van anant desenvolupant,
se suposo, a compte gotes,
una guerra crònica
i que queda tapada
per la sombra d'altres conflictes
que mediàticament interessen més.
Sí, perquè ara tothom parla de l'Iraq.
De l'Iraq.
Bé, avui tothom parla d'Arafat.
D'Arafat, clar.
Com valoreu la mort d'Arafat?
Un set i mig, jo.
Sobre?
Sobre Déu?
No, de veritat, de veritat.
Positiu?
Un canvi ara mateix a Palestina?
D'aquí un any.
D'aquí un any t'ho direm.
Jo crec que sempre
les possibilitats de canvi
sempre havien estat de mans
del poble,
ai, del poble, no,
del poble d'Israel.
Perquè eren els que tenien les armes,
tenien el poder,
tenien totes
totes les estratègies, segurament,
o totes les formes
per negociar
des de la posició més forta.
I si no ho han fet fins ara,
doncs no crec que ho facin.
No, però...
Desapregut Arafat...
No, però...
El senyor Saron sempre diria
que l'Arafat...
Parla, parla.
...ha desaparegut Arafat
les seves idees,
o jamás, inclús,
que encara arribés a ser
una mica més radical, no?
Que el mateix Arafat segueix.
Molt més, un pel·lí.
Com que, no ho sé,
la solució jo encara no la veig.
El que passa és que el que sí que és veritat
és que perquè les coses avances
ja hi ha un interlocutor
que sigui...
Vaja, que ha inspirat la confiança,
no?
Sí, però en aquest cas...
Saron sempre havia dit
que Arafat era un obstacle,
que no negociava amb els palestins.
Ara, quina excusa tindrà?
Però Arafat havia negociat
amb el Mésac Rebint, no?
Sí.
Sí, havia negociat,
havien rebut premi Nobel de la Pau,
el prèixement d'Astúries,
de no sé què, etcètera, etcètera.
O que Arafat,
en alguns moments de la seva vida,
s'havia assegut a negociar.
Però la gran excusa
d'aquests últims anys
del senyor Saron
era que estava Arafat al mig
i que en Arafat no es podia parlar.
Ara Arafat no està
i no té aquesta excusa.
Ara, en teoria,
tindrà que estar obligat a...
La desgràcia és que tampoc hi hagi
un líder a nivell internacional,
que en aquest cas podria ser
el senyor Bush,
que neix d'intermediari perfecte,
però perquè no anirà.
No, com que no?
Fals tres anys també s'ha vist
que la posició dels Estats Units
està vinculada principalment
cap al bàndol jueu.
És un conflicte que no té gaire solucions.
Home, de fet,
molt pitjor no pot anar,
almenys,
des de tancar les coses,
perquè ara estaven en un moment, no?,
que no tiraven ni en van ni enrere.
No, Arafat estava tancat,
empresonat.
Empresonat,
cada dia morts,
incursions de l'exèrcit israelià cada dia.
Per tant, ara provocarà un moviment.
Vé cap endavant,
ve cap enrere,
però algú es mourà.
Sí.
Si veurem el muro,
si s'acaba de construir un...
Ni bon, ni pitjor o diferent,
com diuen, no?
No ho sé.
N'anirem parlant, suposo,
l'actualitat ho marcarà.
El que sí que és cert
és que el dia d'ahir
passarà la història, segurament, no?
Sí.
A més a més,
és curiós,
com no ha mort a casa seva,
ha mort a París, no?
Que se l'emportéssim cap a París,
a un hospital,
que la seva dona vivia
amb tots els luxes ja a París
des de feia anys,
però jo això ho he trobat
molt curiós,
que se l'emportessin.
A més a més,
una persona,
quan s'està morint,
per molt que te l'emporti
a París o als Estats Units,
el millor hospital del món
al final s'acabarà morint,
perquè és llei de vida.
Bueno, però...
Potser no s'esperaven
que s'acabés morint.
No s'esperaven, potser això.
Si el van portar allà,
devia ser que hi havia
alguna esperança
que es pogués recuperar.
Potser era millor
portar-lo a un territori neutral,
perquè les coses
han anat bullint
aquests dies per la zona
i llavors si amb ell
el tens lluny almenys...
Jo tinc la teoria
que està més amor
ja, almenys fa una setmana.
Pot ser, potser.
Sí, també corre amb veus,
que estava més mort.
Això sona els últims dies
del Franco, eh?
Sí, perquè si ara
França hagués mort
d'un dia per a l'altre,
allà a Palestina...
Hauria petat segurament més véssia.
Peta i guerra civil,
et pots imaginar
el que vulguis.
I ara han donat dues setmanes
de marge
per anar-se preparant,
preparant poc a poc.
Els opositors,
els que estaven al seu costat,
suposo, han anat dialogant,
preparant el camí
cap al present
o futur immediat.
Clar, és que aquest home
concentrava tot el poder ell,
una part del poder.
Sí, comentaven que
no hi havia un segon de a bordo.
Clar, és que això és un problema.
Era la figura.
És igual que el papa
per l'Església
o castre per Cuba.
O Fraga a Galícia.
Molt bé, a Galícia.
A Galícia, sí, sí, sí.
Són estos personatges
que quan se moren
tot el règim
que es sustenten ells
desapareix.
Són grans icones
o icones, no?
Del segle XX.
Floquet de Neu.
Jordi Pujol, també.
Pujol.
Són tots aquests.
Jordi Pujol
i Floquet de Neu.
Quins companants.
Molt bé.
Què més, Jordi?
Notícia meva ràpida
i crec que
ens quedem sense temps
perquè, clar,
diem tonteries.
La meva notícia
és negativa
però, per una altra banda,
és positiva.
L'any 2000,
aproximadament,
160 països
es van reunir a Dakar
i es van comprometre
a universalitzar
l'ensenyament primari,
reduir a la meitat
la taxa d'analfabets,
assolir la igualtat
entre sexes
i millorar la qualitat
de l'educació
abans de l'any 2015.
Sembla ser
que tot aquest procediment
arribarem a l'any 2015
i no s'haurà...
Clar, és que t'anava a dir
és molt bonic, no?
Van fer una reunió
i van fer la carta
als Reis Mags
i després van anar
a dinar amb la consciència
tranquil·líssima.
No, aquestes fites
no s'haurà aconseguit
el 2015.
Per una altra banda,
l'UNESCO ara,
aquesta setmana,
ha alertat
que l'aglomeració
d'alumnes a les aules
i la manca de preparació
de mestres
mimba la qualitat
de l'educació,
essencialment,
a països subdesenvolupats,
encara que també
l'informe parla
de països com Espanya,
on es critica...
l'estat espanyol
és criticat
per l'escassa
despesa pública
amb la cara positiva.
Doncs que hi ha
tota una sèrie de països
o regions
d'Àsia Oriental
i el Pacífic
com així com
Amèrica Latina
i el Carib,
on països
com Bangladesh,
Cuba,
Corea del Sud,
on la cosa
no ha anat pitjor
i s'ha avançat
cap a un futur
molt millor.
Països
on encara
és insuficient
per pagar...
Bueno,
que no tenim diners
per pagar
les despeses de llibres
i material escolar
i a dures penes
poden oferir
un sou als professors,
però a la vegada
són països
on les escoles
oficials
i les ONGs
sempre és important
tenir en compte
el paper
de les ONGs
han escolaritzat
ja 21 milions
de nens
i nenes,
s'ha assolit
la universalització
de l'ensenyament primari
i hi ha un gran esforç
per formar
els docents
respectivament.
Com que dins
de la notícia
trista
negativa
que el 2015
no assolirem
com a mínim
hi ha petites passes
que ajuden
a construir
un món millor.
Ai...
Fes de l'epidària, eh?
Sí, sí, sí.
Vinga, abans
quedem amb aquesta bona notícia,
doncs.
Bueno, què?
Tenim temps
de fer-ne una altra
de notícia?
Sí.
Tampoc no és que sigui
molt agradable,
però bueno,
resulta que les companyies
farmacèutiques
no estan interessades
a desenvolupar
antirretrovirals
per lluitar contra el Sida
per a lluitar contra el Sida
per als menors
dels països
del Terce Món.
Ja que és sis vegades
més car tractar
un d'aquests nens
que un adult.
Si toquen la butxaca
no volen perdre diners.
No volen perdre diners.
Llavors,
en aquests països...
I el benefici econòmic
és el primer.
Sí,
evidentment.
En aquests països
els nens representen
el 6% dels infectats
pel virus del Sida
i en canvi
són el 17%,
representen el 17%
de les morts
per a aquesta infermetat.
Vol dir que se moren
en proporció
més nens
perquè senzillament
no els tracta
ni cap laboratori farmacèutic.
Se vol ficar
a trobar
una medicació
adequada
que als nostres països
sí que existís.
Sí, home,
si parlem de la sanitat,
fa unes setmanes
també parlàvem
dels Estats Units
just abans
de les eleccions,
que hi havia
tot un cupo
de gent
que no pot accedir
a la sanitat.
els Estats Units
i les minories
sètniques
afectades
per la Sida
tampoc tenen
accés
a una sanitat
de qualitat
o com a mínim
poder entrar a un hospital
i tractar-se mínimament.
Als Estats Units?
Sí, això als Estats Units.
No és només
a l'Àfrica
o a Amèrica Llatina
o a l'Àsia.
Això és un problema greu
perquè
diu que l'any 2003
es van infectar
uns 700.000 nens
del Sida
que hi ha actualment
més de 3 milions
que són zero positius
dels quals
2,8 milions
viuen
a l'Àfrica
subsahariana
que és la zona
més afectada
pels nens.
Pensem que és el futur
de qualsevol país
o qualsevol zona
i si la gran majoria
estan en aquestes situacions
i a més
en poques esperàncies
de vida
perquè la meitat
d'aquests nens
no superen els dos anys.
i tot
perquè un senyor
en corbata
en un despatx
decideixen
que no és rentable
i llavors
miren cap a un altre costat
condenant
a mort
a milions de persones
i després
dirien que
Hiller era dolent.
Quants de Hillers
hi ha en sols
per aix?
En fi.
Música, Manel?
Música de barra.
És molt feixis, no?
És molt feixis.
Música tranqui
com ha dit la senyora?
De bon rollo.
De bon rollo, sí.
De bon rollo.
Música de barra.
Música de barra.
Música de barra.
Música de barra.
But when I look into your eyes, I feel there's still something there.
But something's all I need to hold on to.
I can lie to myself.
I still care.
I still care about the way.
Qui són els small faces?
Manel, ara 10 cèntims, va, no 5.
10 cèntims, va.
Prepara't que porto aquí 4 o 5 pàgines.
Bé, aquesta gent, liderats per Steve Marriott, com ja hem dit abans,
van crear l'any 1965 en ple esclat de la vitelmania a Anglaterra.
I, home, no va ser un grup, com hem dit, de grans èxits,
tot i que en van tindre alguns.
L'any 65 van començar amb un single nominat What's Gonna Do About It,
però l'èxit no els va arribar a estar l'any següent, l'any 66,
amb temes com Ixala de la Lí, que va arribar al número 3,
o All or Nothing, potser un de les seves cançons més famoses,
amb la qual van arribar al número 1 a Anglaterra.
O My Minds Eye, que també va arribar al número 3.
I també l'any 66 van editar el seu primer LP,
anomenat com el mateix grup Small Faces.
Ja va passar l'època aquesta més mot,
se van introduir l'any 67, com estava de moda llavors,
cap a un pop més psicodèlic, allunyant-se de les seues arrels més sul.
Recordem que era l'any que els Beatles havien tret lo Sgt. Peppers.
i el grup va continuar amb alguns èxits, amb alguns fracassos.
No va ser un grup de molta continuïtat,
fins que cap a finals dels anys 60,
Marriott, que era el líder, va abandonar el grup,
va formar un altre grup anomenat Humble Pie,
i els altres membres es van reciclar,
van reduir el nom del grup a The Faces
i van continuar els anys 70.
I van fitxar el Ron Wood, a la guitarra,
que posteriorment se va incorporar als Stones,
i de cantant a un altre nom conegut, a Rod Stewart.
Però això ja és una altra història.
I veus, perquè deia jo que eren de bon rotllo,
tenen una cançó que es diu Xalalalali.
No, sí, no, Xalalalala,
Xalalalali.
Home, jo coneixia sobretot el tema aquest,
All or Nothing,
i a vegades per l'etapa aquesta més psicodèlica,
jo li trobo un remelasso,
està ben dint, remelasso.
No ho sé, però és tan expressiva la paraula.
Remelas.
Un remelas, com a heavy hater, inclús.
Dins dels paràmetres del que serà el futur rock du o heavy,
no ho sé.
Però bé, veus, no ho notes?
Aquí la...
Bé, és igual.
Bé.
No fem un programa de música,
tampoc n'entenem tant.
Jo no, tu sí que n'entens.
Jo sí que n'entens més.
5 minutets per parlar de les efemèrides.
Seguim a cara a cara, 12 de novembre.
Avui estem a 12 de novembre, ja?
Sí, sí, sí, tirem enrere fins al 8 de novembre.
De quin any?
Ui, fa molt de temps, he plogut.
Molt.
He plogut molt.
De l'any 392 després de Cris,
un emperador anomenat Teodosi el Gran,
Teodosi el Gran per als cristians,
Teodosi el Gran, malparit per als pagans,
va prohibir tots els cultes no cristians
a l'imperi romà.
O sigui, en qüestió de 80 anys
van passar de perseguir els cristians
a ser la religió oficial
i els cristians a perseguir els que no varen.
Són coses de...
I ningú està lliure, eh?
Allò de que estigui lliure de pecat
que tira la primera pedra.
Mira, mira.
Sí, no, no, no.
En fi, un gran acte de democràcia.
Sí, sí.
Un 8 de novembre de molts anys després,
de l'any 1895,
el científic alemany Wilhelm Konrad Röntgen,
i corregeix-me, sí, si ho anem malament...
Röntgen, Röntgen.
Röntgen, no ho sé.
Després d'observar una estranya fluorescència
en una pantalla
i de fer tota una sèrie d'investigacions,
va arribar a descobrir el que són els raig X,
que no tenen raig a veure amb superherois.
D'acord?
Sí.
El bo d'aquest descobriment
és que el senyor aquest,
el científic no el va voler patentar
pel fet que així, d'aquesta manera,
tothom se'n podia beneficiar.
El va fer, i això el va fer mereixedor de molts premis,
com el Premi Nobel de Física,
i l'import d'aquest premi
el va cedir a la universitat on estudiava,
i curiosament després va morir pobre
i en condicions molt precàries.
Si ell no hagués fet aquesta cessió
del seu descobriment cap a la ciència
i cap a la humanitat,
potser avui en dia,
per anar-nos a fer una radiografia
o el que sigui,
hauríem de pagar.
a una multinacional.
Però no hagués mort pobre, no?
Sí, no hagués mort pobre.
Sabem per què li va dir raig X?
No, jo no.
Ara estava mirant les seves inicials.
És que al principi es diuen
Roger Roetgen,
el nom del senyor.
Sí, sí.
Després no sé per què li van posar X.
La Ximena?
Igual sí.
No.
Un 9 de novembre de 1729
es signava el tractat de Sevilla.
Espanya,
el Regne Unit i França va signar a Sevilla
el tractat que posava fi a la guerra hispano-britànica
iniciada al 1726.
Bé, després de la intermediació d'un cardenal francès,
Anglaterra va acceptar una proposta,
ja que d'aquesta manera
s'alliberava d'una guerra abocada al desastre
i molt impopular, com totes les guerres,
i recuperava antics avantatges econòmics,
a més a més desapareixent els conflictes marítims,
i Espanya li cedia Gibraltar i Menorca.
Gibraltar.
Gibraltar.
I Menorca.
A canvi del reconeixement,
els drets del futur rei,
Carles III, els ducats de Parma i Piacenza.
En fi, aquestes coses,
de tu em dones aquesta isla i jo et dono aquesta.
Sí, sí, sí, és igual.
Tranquilament.
Doncs bé, un altre 9 de novembre,
en aquest cas de l'any 1989,
va caure el famós mur de Berlín.
I ja veus que ara no s'han aixecat un altre allà a Palestina.
Sí, sí.
La qüestió és fer murs.
Ai, aixecar barreres.
Vaja.
10 de novembre de 1714,
a partir d'aquesta data s'aplicarà la pena de mort.
als catalans desafecta la Felip V V,
que intentin emigrar de Catalunya.
Mira, coses de la vida.
Tot català o catalana que intentava fugir de Catalunya
perquè estava reprimit o reprimida,
doncs...
Deixava d'estar-ho.
Deixava d'estar-ho, no té el cap.
I punta.
I tranquil·lament.
Se t'ha acabat el patiment.
Doncs bé, un altre 10 de novembre,
en aquest cas de l'any 1991,
va morir l'escriptora catalana Montserrat Roig.
Un 11 de novembre, Manel.
Un 11 de novembre, boi, també fa molt de temps.
De l'any 565.
Va morir l'emperador Vicentí Justinià,
famós per haver construït l'esglési de Santa Sofía,
entre altres coses.
Entre altres coses.
Bé, ell no la va construir,
la va ordenar construir.
La va ordenar.
Que quede clar, això.
Segurament pels treballadors,
també, deuria ser un dèspot.
Segurament.
No ho sé, els devien pagar,
que jo crec que no eren esclaves.
No, però igual no devien estar molt ben pagats.
I això de la prevenció de riscos laborals,
segur que no existia.
Jo crec que no.
Un 11 de novembre de l'any 1908
es segnava com Pigny a França
una arnistici entre Alemanya i els països aliats
que representava la fi efectiva de la Primera Guerra Mundial.
Una guerra de trinxeres i molt segnant i tot això.
Sí, que no me n'aprendré gaire,
perquè 20 anys més tard tornaven a ser.
Sí, i tornaven a ser.
Molt bé, doncs anirem al 12 de novembre,
tal dia com avui.
I ràpid.
102 anys, de 1902.
Atenció, l'èxit fonogràfic del senyor Caruso,
que era un cantant d'òpera, no, Caruso?
Sí, no t'enrotllis.
Va vendre, va aconseguir superar
el milió d'exemplars d'una gravació seva.
Vendre un milió de discos l'any 1902 té mèrit.
És molt.
I ens quedem amb aquesta.
Home, tenia poca competència, eh?
També és veritat.
Sí, també és veritat.
Jordi Manel, gràcies.
Fins divendres que ve.
Sayonara.
Jo també soc políglota, no era?
Sí, políglota, políglota.
Adéu.
Fins demà!