El president del Consell d'Administració del Gimnàstia de Tarragona,
que és un patidor de mena per la trajectòria del Gimnàstia de Tarragona
els darrers anys, si ens permet, avui el farem patir una mica més,
perquè la Núria Cartanyà li té aquí un test preparat.
Estic assustat perquè estic veient aquí una fulla.
Núria, bona nit.
Bona nit, Jordi, Quim, Josep Maria Andreu.
Jo, per trencar el gel, per començar i per donar positiu ja en el control antidoping,
m'he permès portar-li una miqueta, una copeta, un gotet de vi.
És video, Montsant, un vi que es diu ètim, boníssim,
i voldria brindar amb vostè per aquesta bona trajectòria del Nàstic
i ja per desitjar bon any a tota la plantilla.
Brindem, brindem, brindem, a veure.
Quim, tu i jo no estem convidats.
No, has vist, has vist.
Salut, salut.
I visc al Nàstic.
Sempre a Nàstic.
Control antidoping.
Doncs ara estàvem aquí fora amb els companys de redacció
que queden, que ja estan fent hores extra, podríem dir,
anar acabant-nos l'ampolla d'ètim, no?
I se'ns han acudit unes preguntes com a 87.
Ostres!
87 preguntes?
A pan llargues, ja.
Són genèriques.
A les 9 i 10 de la nit.
Per Xem, ja tornarem nosaltres.
No, quedeu-vos, quedeu-vos, que així l'ajudeu.
Són molt genèriques.
Després el faré triar, però sí que has de dir,
inicialment a vostè, te puc dir de tu?
Sí, a mi tant, per favor.
És que tothom li ha dit de tu i llavors...
No, no, no.
A veure, tema estètica.
Josep Maria Andreu, tu tens molt de cabell
i sempre va amb la clenxa al costadet, no?
I sempre superben repentinat.
Com ho aconsegueixes, això?
No, no, no faig res especial, no?
Des de petit sempre n'hi ha pentinat igual
i no faig res absolutament especial, no?
Una altra cosa destacable
és que sempre portes camises de color blau.
Jo crec que hi ha una assessora d'imatge
i ho dic en femení, ara direm per què, al darrere.
No, no, la meva dona inclús a vegades s'enfada, no?
Perquè anem a comprar moltes vegades junts
i no li agrada que ho compro
perquè quan m'agrada una cosa
me la compro normalment repetida, no?
I, per exemple, aquest me'n vaig comprar dues iguales
i mira, doncs...
És d'aquells que els fa...
El blau és un color que m'encanta, no?
I t'agrada molt.
I t'agrada emprovar-te les coses,
emprovar-te 12.000 coses.
Sí, no, no, no, m'acosta una mica.
I alhora de triar corbates,
perquè sempre has d'anar amb corbata.
Les corbates és difícil.
Sob una persona que m'agrada les corbates
bastant sèries i...
Però tinc una que realment m'està portant molta sort, no?
Una corbata que me van regalar l'any passat un amic meu,
el dia que vam anar al Camp del Lleida.
I aquesta corbata me dóna una sort terrible, no?
Que és especial, és estrident o mira...
No, no, no, és blava, llisa, blava
i funciona molt bé.
I mira, i aquest any quan vam pujar
la vaig guardar
juntament amb el terracors que tinc del Nàstic, no?
Que la meva dona sempre m'agrada allí
els records del Nàstic.
i quan vam perdre amb el Mala,
que em sembla que va ser a casa,
la vaig n'hi ha que tornar a recuperar
i la veritat és que m'està funcionant de meravell.
Està allà una mica...
Que la portes cada dia?
Cada cap de setmana al camp.
Sempre, sempre, cada setmana.
Quan ens hi fixarem?
Solament la porto als dies del partit.
Està guardada pels dies del partit.
És blava, també.
Ens hi fixarem.
I una altra cosa que quina l'atenció,
així estèticament,
del Josep Maria Andreu,
és que per molts nervis que passa,
jo diria que no en menges les ungles.
Ara m'hi he fixat.
No, no, normalment no.
Què fas quan t'agafa?
Perquè jo crec que hi ha situacions d'aquelles
enmig del partit que deus estar molt nerviós.
No ho sé, arrossegues alguna cosa?
O apretes alguna cosa?
Rezo, rezo.
Rezo, hi ha vegades que rezo.
De veritat?
Sí, sí, sí.
A qui li reses?
Santa Tecla, Sant Magí,
directament a Déu allò per fer més via?
Directament, directament.
Sí.
Directament.
Hi ha moments que m'ha anat bé, molt bé.
Hi ha hagut moments que deus desitjar saltar el camp
i fer tu el gol.
Dir, home, vinga, va, ho rematem i punt.
Hi ha moments que pateixes moltíssim, no?
I que t'agradaria saltar.
I, per exemple, l'altre dia quan veies que l'equip patia
i veure que la gent començava a cantar nàstic-nàstic,
ostres, t'emociona, no?
I t'adonen ganes d'aixecar i cantar, no?
I plorar, fins i tot.
I plorar, he plorat.
Sí, però has plorat en algun partit.
Sí, home, clar, que he plorat.
Hi ha moments que he plorat
i els llogadors me coneixen
i saben que pateixo
i quan surt de les coses bé,
doncs, home, ells també estan molt contents, no?
Què diu la Tere de tot això?
La Tere és la seva dona.
Sí, sí, sí.
I aquí jo fent uns sondets entre els companys,
també, què li pregunto, Josep Maria Andreu?
La Tere.
Home, la Tere és el millor que tinc, no?
Però suport 100%,
perquè jo imagino d'aquelles temporades
o aquella mala ratxa que en sec bé
i jo crec que deus arribar molt...
Sí, però sempre està amb mi, no?
Sempre està amb mi, m'apoya
i en els moments difícils
sempre ha sigut el meu suport, no?
I realment, home,
si no, no hauria pogut aguantar
perquè realment te puc assegurar
que jo durant aquests tres anys
he passat per situacions difícils, no?
I de molt de patiment, no?
perquè, bueno, un és així de mena també
i li pateix, no?
I quan t'identifiques amb un projecte
i t'entregues com jo m'he entregat
amb aquest del Nàstic,
doncs, home, ho passes malament, no?
I quan tens el suport de la teva dona
com jo tinc i de la meva família, no?
I dels meus fills
que sempre estan amb nosaltres...
Que volen ser futbolistes.
No, el petit vol ser porter, no?
Això vol ser porter.
Que no és el mateix.
Viuen molt bé esportistes.
I a mi em fa patir moltíssim, no?
Però quan la Vall d'Evera li fa gols,
ostres, ho passo fatal, no?
Li fan gols.
Però, bueno, això passa molt bé, no?
Ja m'he quedat en blanc.
No m'ha parlat les preguntes curtes
i anava a preguntar alguna cosa, eh?
M'ha despistat, m'ha despistat.
Digui'm un número.
Digue'm un número.
De l'1, el 87 i més, eh?
El 8, el 8.
El 8.
A veure si quadra això.
És molt senzillet aquest.
L'últim llibre que t'has llegit
o en general un que ens vulguis recomanar?
Cartes d'un empresari a Suifo.
M'agrada molt.
Me l'he llegit dos vegades.
És novel·la, novel·la?
No, són unes cartes d'un empresari
que d'alguna forma l'escriu amb el seu fill
en diferents situacions de la vida
i que realment m'agrada moltíssim, no?
Llegeixes sovint, és un dels teus.
Sí, m'agrada, m'agrada, sí, sí, sí.
Més números.
Això és com el bingo, eh?
Loteria de Nadal.
El 12.
El 12.
Ah, mira, curiós aquesta.
No t'es reservar amb l'altre, eh?
Ja t'ho dic, va així, saltejat.
Si poguessis viatjar amb una màquina del temps,
a quina època aniries?
T'ho has plantejat mai, això?
A l'actual.
L'actual m'encanta.
Sí, no a l'època aquella en què el Nàstic ja va estar a primera.
Ja t'ho hauríem tot fet, eh?
No, perquè jo penso que és diferent.
Ara estem en un moment, penso que bo,
que les coses són boniques
i que vam estar a primera, però hi tornarem, no?
I hi tornarem seguríssim, no?
Més números.
El 20.
El 20.
De què tens vergonya?
De què tinc vergonya?
Sí.
Home, te puc dir que en concret no tinc molta vergonya.
parlar en públic segur que no, perquè la relació amb els mitjans és molt fluida i molt bé, no?
Em sembla que estan tots encantats.
La veritat és perquè m'ha tractat molt bé i sempre m'ha tractat molt bé i amb això he tingut moltíssima sort, no?
Però, home, he de dir que m'acosta parlar en públic, sí, sí, m'acosta, però, bueno, al final també s'ha adaptat a totes les situacions, no?
Una mania, a part d'aquesta de guardar tots els objectes del màstic i de la corbata.
Una mania, sóc una persona molt ordenada, no?
I a vegades, possiblement, això és una mania que tinc, no?
A vegades...
T'ha de encarregar ordenar les taquilles dels jugadors.
No, no, no, fins aquí no, perquè seria llavors un problema, no?
Però, per exemple, al meu despatx m'ha agradat les coses molt ordenades, molt quadriculat tot, no?
I això és una mania que tinc, no?
I la situació en què has tingut el teu màxim plaer, de dir, ai, que bé, que bé que em sento.
Home, doncs el dia que es va pujar a segona, que va ser el dia més feliç de la meva vida,
l'anó, va ser alguna cosa impressionant, alguna cosa impressionant.
No ho oblidaré mai, la meva vida.
Que et van fer cantar, al balcó de l'Ajuntament.
Sí.
Deplorable, eh? Deplorable, aquella imatge sempre ho he dit.
Però, bueno...
Allò són records que un, doncs, penso que això no es pot olvidar mai de la vida, no?
Més números, seguim endavant.
El 7.
El 7, n'hi ha 87, eh? Vull dir, te pots espleiar.
Mira, un cantant i una cançó.
Un cantant a l'himne del Nàstic.
A l'himne del Nàstic.
Però a nivell, hi ha nivell més personal?
Una cançó...
Clar, perquè sempre demanem una cançó als convidats per tancar l'entrevista.
La de sempre, la de sempre.
Aquesta vegada m'he quedat una miqueta així,
però una cançó personal, com a més íntima, més d'un moment romàntic.
No, no, no en tinc, no en tinc.
T'he de dir que no en tinc, no en tinc.
Sempre demano la mateixa.
Aquí ja m'ho coneixeu.
Jo ja em pensava que seria difícil fer-li preguntes personals al Josep Maria Andreu,
perquè ho barreja tot.
M'hi diuen que se'ns acaba el temps.
Sí?
Bueno, una pregunteta més, va.
Va, doncs l'últim número, vinga, va.
No ens ha convidat a vi.
El 32.
I té una pregunta més?
Bueno, vale, vale.
Aficions, a part de tot el que et xucla, no?
El temps que et xucla.
Home, a mi...
Em vas dir cantar, pintar...
No, jo a casa tenia un jardí, una mica de jardí,
i m'agrada, doncs, els dies que puc, doncs, treure herbes,
i me passo ratos agradables, no?
Què t'has plantat ara mateix?
No, tinc una gespa i tinc uns arbres,
i llavors, doncs, bueno, faig una mica de peu de jardiner, que dic jo, no?
Perquè el jardiner ho fa i fa tal, però, bueno, com a peor,
doncs, tirar-me per allí terra, arrencar herbes,
i això, doncs, m'encanta, no?
I m'agrada també molt jugar al pàdel sempre que puc, no?
I normalment, un cop a la setmana, doncs, quedo amb uns amics i jugo amb el pàdel, no?
Anem tancant l'entrevista.
S'ha de saber ben bé que és un foro de joc per ser president del Nàstic?
Home, sí, sí, sí.
Sí, jo, que quedeu esclosa, ja no m'hi presento, no?
Deixem-ho així.
Jo crec que sí.
I una petició de part de la secció femenina del sempre-nàstic,
em sembla que s'uniran amb mi,
i és que si feu nous fitxatges, ara que és a l'època,
que siguen maquetons, de veure, eh?
Bones cames, perquè...
Anima, anima-lo.
Però tenim una plantilla maca, eh?
Sí, sí, tenim un bon nivell, eh?
M'avant m'han pujat la música, aquest I Will Survive,
però, com sempre, i a tothom li hem demanat,
i jo crec que el Josep Maria Andreu no serà menys,
M'has de fer una promesa, però en ferma, per complir-la,
si l'equip manté l'objectiu d'aquest any,
que és una cosa tan senzill, tirat, sobrat, com la permanència.
Home, doncs, per exemple, no?
No sé, no sé, doncs...
Anar a banyar-me a la platja, no?
Però, mira, ara es donaré una primícia, no?
Que tenim pensada per fer.
Nosaltres, si l'equip, quan aconseguim els 50 punts
i tinguem la salvació matemàtica,
el Nàstic organitzarà un concert passant a l'Abrau.
Volem fer un concert a la plaça de Toros de Tarragona.
Però cantant als jugadors?
Amb un ambient, cantant als jugadors,
cantarem absolutament tots, la gent vinculada al Nàstic,
i portarem, doncs, en un conjunt que estigui bé, no?
I que animi la gent, no?
Perquè penso que serà...
Sabem el nom del conjunt, ja, perquè jo ja faig la quinela, eh?
Jo ja sé per on dirà.
No, home, tot dependrà dels diners, no?
Podem portar aquest d'Operació Triunfo, com se deia aquell que es deia...
David Bisbal?
David Bisbal, i si veu que no arriben els diners, portarem el Diango.
I si no, Diego Torres, Diego Torres ja el teniu.
No, home, ja tenim el Diego, ja tenim l'Usa...
Hi ha algun jugador de la plantilla del Nàstic
que apostaria pel cantó del Loco, jo crec, eh?
Jo crec que la majoria, sí.
No, no, no, doncs ho farem, eh?
Jo crec que seria una cosa bonica, no?
Que quan tinguem els 50 punts i estiguem matemàticament salvats,
fem un concert a Tarragona amb ambient de Nàstic
i farem una gran festa, seguríssim,
perquè penso que també és motiu de celebració.
Igual hem passat per celebrar a la plaça La Font el pujar,
doncs aquest any hem de celebrar que s'aguantem, no?
De moment, l'aposta que ha fet el Josep Maria Andreu,
musicalment parlant, ha estat aquesta cançó de supervivència,
d'esforç i que tantes alegries els ha donat.
Podríem dir que és gairebé el segon himne del Nàstic,
I Will Survive, de Gloria Gaynor.
Josep Maria, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.