El 16 d'april, però de l'any 1924, neix a Cleverland, Henry Mancini.
Mancini, des dels seus inicis als Estudis Universal, va adquirir una important formació
en el maneig de petites orquestres i en la experimentació amb diversos instruments.
L'any 57 se li va signar el seu primer projecte important en solitari, anomenat Touch of Evil,
d'Orson Welles, capaç d'oposar en un important gir en la tradició musical imperant fins llavors a Hollywood.
Però tot i que els crítics elogiaran la seva banda sonora, va ser despatxat per una reducció de plantilla a l'estudi.
Mancini va col·laborar amb el director Blake Edwards en una successió de pel·lícules
protagonitzant la banda sonora que va donar pas a crear nous discos.
Als anys 60 va publicar dos discos amb èxit, Days of Wine and Roses i The Pink Panther.
Amb el pas del temps, però, potser pel canvi d'època, la seva fórmula va començar a trontollar,
obtenint diversos fracassos.
Anys després va recuperar el seu millor estil amb Victòria, una altra de les seves grans peces.
El més destacat, potser, de la seva carrera, va ser el fet que Mancini va estar nominat per 18 Òscars,
dels quals va guanyar 4, a més de guanyar 20 Grammys i dos Emmys.
Henry Mancini va morir el 14 de juny de 1994 a Los Angeles víctima de càncer.
En la mateixa etapa d'avui, però de l'any 1939 va néixer a Londres,
Dusty Springfield.
Dusty Springfield va ser una de les grans veus de pop-soul sorgides en la Gran Bretanya dels anys 60.
També va ser coneguda per haver estat la millor vocalista blanca de l'estil en tota la seva història.
El nom real de la cantant era Mario Bryant.
Els seus primers passos musicals es va donar amb un grup femení format el 1959,
anomenat Lana Sisters, que no va tenir gaire èxit.
El mateix any es va juntar amb el seu germà Dion i amb Tim Field per formar un trio de folk,
el que van denominar The Springfields.
Aquesta banda va aconseguir col·locar diversos singles en altes posicions de les llistes britàniques
i fins i tot nord-americanes.
El 63, Dusty va iniciar la seva carrera en solitari, després de la separació del grup.
La cantant va publicar el seu primer senzill que es va convertir en un clàssic.
Era I Only Want To Be With You.
Tal single va ser un gran èxit comercial en Amb dos costats de l'Atlàntic
i el look de Dusty tant en el seu pentinat com l'exagerat maquillatge negre en els seus ulls
va ser imitat per moltes jovenetes londinenses.
Dusty va arribar al número 1 amb la cançó You Don't Have To Say You Love Me.
A partir del 67, amb la irrupció de nous camins sonors
com la psicodèlia i el rock progressiu,
la música de Dusty va perdre interès en el Regne Unit.
En el canvi de dècada, els crítics adoraven a Dusty,
però el públic no apreciava discurs com Abrant, Niumi o Cameo.
La falta de ressonància comercial va portar a Dusty
a allunyar-se del món discogràfic durant gran part de la dècada dels 70
i a residir permanentment en els Estats Units,
començant a consumir drogues i a declarar la seva condició sexual.
Era bisexual.
Els 80 va retornar a les gravacions amb treballs poc populars
i ja el 1990, amb l'àlbum Reputation, va rellençar el seu atractiu comercial.
A Very Fine Love va ser el seu últim àlbum,
ja que Dusty Springfield va morir el 2 de març de 1999
a causa d'un càncer de mama.
El 15 de març i de manera pòstuma,
Dusty va entrar amb tots els honors en el rock and roll Hall of Fame.
Fins aquí les efemèrides d'avui i fins la setmana que ve.
I remember the look within his eyes
Stealing kisses for me on the slide
Taking time to make time
Telling me that he's all mine
Learning from each other's knowing
Looking to see how much we've grown
And the only one who could ever reach me
Was the son of a preacher man
The only boy who could ever teach me
Was the son of a preacher man
Yes he was, he was, oh yeah he was
The only one who could ever reach me
He was the sweet-talking son of a preacher man
The only boy who could ever teach me
Was the son of a preacher man
The only one who could ever do
Was the son of a preacher man
Was the son of a preacher man
The only one who could ever reach me
Was the son of a preacher man
The only one who could ever reach me
Was the son of a preacher man
The only one who could ever reach me
Was the son of a preacher man
The only one who could ever reach me
Was the son of a preacher man
The only one who could ever reach me
Was the son of a preacher man