Us en recordeu de cançons com Caramba, Carambita, Carambírol i...
Millor que ens ho canti el Pedro. Pedro, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Doncs molt feliç, molt content, Sílvia, de la teva trucada,
en la qual m'agradarà explicar moltes coses,
no només per parlar de l'actuació que tenim que fer aquí,
aquest dissabte?
Sí, sí, sí. Bueno, estem molt animats, eh?
Dic que el Pedro és un dels components del Rumba 3, que no ho he dit,
jo he anat directament al Caramba, Carambita,
i si m'haguessis deixat i segur que m'ha deixat l'audiència...
Pues el no sé, el no sé, el no sé, el no sé.
Jo continuo, eh?
El no sé, el no sé, el perdí d'amor, un món de cançons.
I esos ojitos?
Sí, sí.
Home, home.
Si no sé que tienen tus ojitos, que me vuelven loco.
Ole.
Que me vuelven loco.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí.
Pedro, explica'ns una miqueta,
perquè feia molt de temps que no sabíem res del Rumba 3,
un dia m'arriben els amics de l'Albada i em diuen
ei, aquí no saps qui portem aquest dissabte.
Dic, a veure, explica'm, a la gent de Rumba 3,
Rumba 3?
Però què és d'aquesta gent?
I mira, tenim el Pedro al telèfon.
Explica'm què heu estat fent durant aquest temps.
Bueno, mira, et diré molt ràpidament,
perquè hi ha tanta història,
i els que tenen més o menys la nostra edat ho saben.
Nosaltres vam començar com a Rumba 3 en l'any 69
amb la companyia Belter,
amb tots aquests èxits i bastants més,
que acabem de cantar,
els tracometes.
Som dos germans i un concunyado, com en diuen.
I aquí queda la família tot.
Sí, sí, sí.
Som un conjunt molt conegut a tota la part de Sud-amèrica,
Centroamèrica,
inclús part de Nost-amèrica,
ja que han fet moltíssimes actuacions.
Sí.
I som un conjunt que després de tot aquest temps
seguim treballant molt,
inclús, te diré,
a falta ara mateix d'una petita o una gran promoció
que pugui donar a conèixer de nou a la gent jove,
en el teu cas,
de qui és Rumba 3.
No som gent tampoc molt gran,
perquè nosaltres vam començar molt petitets,
però et diré que a les edats nostres,
el meu germà, per exemple, té 49
i un servidor que el parla té 52.
I el meu cunyat també té 49.
Uns pipiolos, vamos.
Somos unos chorbetes, nena.
És que són pequeñajos, són pequeñajos.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, sí que van començar molt joves, és veritat?
Sí, mira, van començar a nivell professional
i el que ens va descobrir
era Salvador Escamilla amb el programa de Radioscop.
Radioscop, doncs,
sempre, les grans figures,
en aquell moment era quan ja començaven a ser a despuntar.
Et diré per aquest ordre,
per exemple, Serrat i Lluís Llach,
la Trinca, el 2 més 1,
la Guinyamina Mota,
Lluís Llach, el Pi de la Serra
i Los Espontàneos, que érem nosaltres.
Érem nosaltres i ja començàvem a cantar rombetes
i fins ara.
Però com va ser que us vau donar per la rumba?
Perquè vosaltres teniu, diguem-hi que familiarment,
parlant, doncs, darrere una bona història.
Et diré, t'avui explicaran tres coses
que potser em acalero.
No t'amoïnis.
Avanti, mira.
Vinga.
El meu tio avi és el mestre Millet,
el fundador de l'Orfeo Català.
Sí.
Era el meu avi, el meu tio avi, no?
I per part de la meva iaia.
I per què vam començar a fer rumba?
Doncs mira, ja et dic,
a Radioscop,
un dia vam estar cantant una cançó de Lluís Llach,
a cara i creu,
li van donar un ritmet tipus de Peret,
Peret, que és un gran amic meu,
amic nostre.
i el Salvador,
això m'agrada, eh, nois?
Això m'agrada.
Tindríem que afilar bé aquesta cançó
i llavors la faríem com a sintonia
amb el meu programa,
era Radioscop.
Sí.
I, bueno,
i fins ara ens contracta la companyia de discos Belter
i, vamos,
i neix el conjunt Rumba 3.
Després ens va contractar la Polidor,
després ja ens van contractar
companyies del Benelux,
concretament la que va confiar més
era de Holanda, la Dinos.
Sí.
Bueno, és molt...
Hi ha molta cosa, molta cosa a parlar.
Us esperàveu tot el que us va venir després?
Allò que dius, mira, de casualitat,
va sonar la campana
i a partir d'aquí,
doncs va venir un reguisell,
van poder viatjar per un costat,
per molts llocs, gravacions, signatures...
Perquè d'alguna manera
vosaltres vam venir una mica
a la bogeria de la rumba.
Mira, et diré una cosa,
per tindre una idea,
nosaltres podríem ser
en aquella època
el que ara pot ser estopa, no?
Per exemple, exacte, sí, sí.
Nosaltres et diré que per anar a efectuacions,
inclús la companyia Belter
havia fletat avions,
un avió per nosaltres,
un avió ràpid,
de motors,
no d'hèlice,
de bobines,
per anar a fer una gira
per Espanya
perquè no arribàvem.
érem un conjunt
que era molt important,
sobretot en ventes,
i per això la companyia Belter
doncs ens mimava tant.
I el més important,
que això sí que és important,
és que seguim els tres,
seguim treballant,
adeu gràcies,
i molt,
i molt,
seguim vivint de la música
i bastant bé,
entre cometes,
també,
i sense cap tipus de problemes,
sense cap baralla important,
entre més,
el meu concunyat,
i bueno,
aquí estem,
ja veuràs quan anem a treballar a l'Albada,
que tinc unes ganes increïbles,
com ens mantenim,
quina il·lusió tenim,
perquè som un conjunt
amb molta il·lusió
i se reflexa
en què encara avui estem treballant,
i bueno,
el públic
i tu
t'ho donaràs compte
a qui som,
vamos.
I tant,
a més,
segurament que farà un repàs
de totes les cançons
més conegudes del Romba 3.
Això és obligat.
Això és obligat, no?
Obligadament,
obligadament,
tinc que cantar
tots els èxits.
Això és obligadament,
a part farem alguna coseta nova,
i podrem fer
la sevillana de la Dios,
perquè invitarem
a dos parelles,
o tres,
a que vulguin ballar
nosaltres a l'escenari.
Oi?
I molt bé,
a l'escenari,
a l'escenari és gran,
tu saps si és gran,
a l'escenari?
Jo crec que sí,
home,
jo crec que una o dues parelles,
jo crec que sí que podreu pujar,
eh?
Aquí, oi?
Sí, sí, sí.
No tropejaran amb els cables,
ni amb els micròfons,
ni res.
Home,
i si no que ajuntin més,
que ja va bé, no?
Pai l'arpegados,
que...
L'arpegadona...
Tu saps què?
Es diu Capdevila,
també, el Sergi,
i com nosaltres?
El senyor Josep Capdevila,
m'estàs dit?
Josep Capdevila,
i jo em dic Pere Capdevila,
i el meu germà petit,
Josep Capdevila.
No serà così, germà?
A veure si estem descobrint...
T'ho hem de investigar,
perquè sap el que passa?
Digue'm.
Els quatre som molt guapos.
Veus?
Jo crec que sí que veniu de família,
eh?
I teniu ritme,
i us agrada la música,
i canteu bé,
si és que ho teniu tot,
els Capdevila.
Bueno,
el que sí que et diré,
que tenim molta responsabilitat,
torno a repetir-ho de la il·lusió,
i som gent que donem més a l'escenari,
inclús més que amb els discos,
com podràs comprovar.
Molt bé.
I per ser,
a veure,
a sobre les onze de la nit,
és quan és previst que sortiu a l'escenari?
A les onze?
A les onze,
més o menys.
Ah, estupendo.
I a partir d'aquí...
Sí, sí,
perquè després marxo a València,
saps?
Acabant d'aquí,
marxo a València.
M'expliqueu que acabar una actuació
i s'aneu corrents cap a València?
Sí,
per estar al costat,
València.
No hi ha,
però...
Treballem en el Saler,
en el Saler,
el diumenge.
Home,
però són dues hores de cotxe.
i no ens quedarà a Tarragona,
encara que només sigui a passar la nit?
No, no, no,
perquè anem al nostre amic Antonio,
que és un noi que té una empresa de moda,
de l'alto standing de la moda,
i llavors té vacances i ens acompanyarà.
Ah, perfecte.
A part,
et diré una cosa molt ràpida,
resulta que el fil del que és la vida
i l'emocionant que és amb aquestes edats,
que al que ens hem contractat,
sí?
Aló?
No, no, digues, digues.
Ah, sentia tític.
Sí, sí,
estigui on està trucant-te, eh?
Ah, carai,
m'he sentit, no?
Jo, perfectament, sí.
Mira,
el que ens va,
el que ens ha contractat per el Saler a València
són els fills,
que ara són els de la Comissió de Festa,
dels nostres amics,
de tota la vida,
perquè nosaltres a València
també són tan d'anys
que pràcticament
som una mica també valencians, eh?
O sigui, que Déu-n'hi-do.
I ens han contractat els fills
dels nostres seguidors.
O sigui, que els fans ja incolquen els fills
que vinguin?
Sí, sí, ja el Saler, que és un complet molt petitet,
doncs, clar, teníem amb l'amo de l'hotel,
amb els restaurants,
els fills de l'amo de l'hotel
i el dels restaurants.
Sí.
Restaurante Vicente,
que fa unes paelles meravelloses.
Oi, oi, oi.
Que haurem d'anar, eh?
Ah, carai,
haurem d'anar a fer una paella, eh?
Menjarem la paellita.
Ui, que mira que la fan bona allà a València, eh?
No sé com ho fan.
La fa molt bona, però,
cuidao, cuidao, cuidao,
que aquí a Catalunya la fan també molt bé, eh?
Sense comentaris, eh?
La meva iaia, la meva mare, perdó,
li dic a la iaia perquè ja té la pobra 78 anys,
pobra entre cometes,
també perquè està molt valenta.
I que duri, eh?
I que duri, que duri.
Fa una paella de mare que va...
Boníssima.
Amén.
Amén, amén.
Tornem de nou a l'actuació, a veure, a veure.
Perdó?
Tornem de nou a l'actuació.
Adévant-hi.
A veure, a les 11 comenteu,
i abans ho tireu,
fèieu un repàs de tota la vostra carrera.
Sí.
Però això, Pedro,
de poder repassar,
d'estar allà,
no aixecar emocions?
Fins i tot a vosaltres, personalment,
allò que dius,
i aquesta cançó jo la cantava,
o te'n recordes de coses puntuals?
Sí, sí.
Se te passen pel front,
allò que dius,
del Parlament?
Tot això m'ho fa recordar la gent.
Sí.
Mira, concretament,
fa dos dies vaig estar treballant a Requena,
això també per la part d'allà de València,
i va vindre una parella emocionada,
emocionada, lògicament,
perquè també de la nostra edat,
tenia la meva edat, uns 50 anys,
i nosaltres nos enamoramos,
era com començaven les discoteques
i començava la rumba funcional,
les discoteques,
perquè llavors no era,
cantar una rumba en una discoteca no fardava, eh?
No, és veritat, va costar una miqueta.
Va sortir rumba, i va començar a fardar,
i després va sortir els llips i quims dels anys,
però bueno,
i mira, con el no sé, no sé, no sé què tienen,
tus ojitos que me vuelven loco.
Y bueno, con esta canción,
que no paramos de bailarla,
fue cuando nos enamoramos,
no pensamiento en aquesta cançó,
però una d'elles era aquesta, no?
Han presentat al seu fill,
una perxa,
que la tendria que fixar al Barça,
de pivot,
perquè quasi un metro,
quasi dos metros d'allà.
Déu-n'hi-do.
El tio emocionada,
el xaval,
mira, mi mare té totes les cançons nostres,
tothom te diu que té totes,
però bueno,
me conformo que en tinguin un parell de discos.
i aquests premis,
doncs,
és tan important avui dia,
amb la nostra vida,
que no ho veguis tu.
Si són importants els aplaudiments,
segurament no ho deies tu, no?
Els records que porti cadascuna de les cançons,
deu ser per escriure un llibre.
A part la gent no ho sap.
Tu ja veuràs quan ens escoltis,
t'asseguro,
que moltes,
per almenys més de cinc o sis,
te n'ha recordaràs d'elles.
Seguríssim.
No, ja ho dic jo.
Seguríssim, seguríssim.
Ja ho dic.
Convida'm ja per acabar,
Pedro,
a tota la gent que s'estigui sentint,
que digui,
ai,
és que jo no sé què fer dissabte,
que vinguin a l'Albada,
que vinguin a la festa,
no?,
a la festa del Rumba 3.
Sí,
jo els invitaria molt de carinyo,
que vinguin a participar en aquesta festa,
perquè els que ho han organitzat són gent que està tota plena d'il·lusió,
són gent que m'estan trucant bastant,
perquè, oi,
que m'he faltat més pòsters,
enviem-me més pòsters perquè vol que tothom se n'enteri,
perquè ho han posat molt, molt, molt de carinyo,
i encara que sigui de cara per ells,
es té que anar,
es té que anar,
perquè ho passareu bé,
a part, crec que treballem en una orquestra, també,
i a part de passar-ho bé,
no sé,
recordareu amb les nostres cançons,
quan érem tots una mica més joves, no?
Saps el que ens falta ara, no?
Què falta?
Ens falta un treball discogràfic recopilatori de grans temes.
Ja vaig boig perquè me faig...
Però mira,
nosaltres tenim aquest recopilatori,
el tinc ja.
El tens?
El tenim, sí.
Falta discogràfica.
Sí, sí,
el que passa és que si no fan promoció,
mira,
tot el que no sigui que fanyen una promoció
de ràdio,
i de televisió,
no passa res.
No, però ara mateix...
Avui dia el que ven són els programes misèria,
ensenyar el Boris i el culito,
que fot fàstic ja.
Però és el que t'anava a dir,
que ja d'alguna manera,
jo crec que la gent s'està cansant.
és que el que no hi ha dret és que hi hagi gent
viscant de les misèries...
Te'l cuento,
ja ho pots dir,
del cuento.
I els que estem aquí trepitjant la carretera
i seguint amb la il·lusió
i treballar i treballar,
que sobretot a l'art de l'època meva,
prima Tony Ronald,
i tot allò...
Ens haurien d'haver donat més programes de televisió.
Exacte, més canxa,
a més a més això,
per d'alguna manera situar la gent
i que no anem tan perduts,
que moltes vegades sentim una cançó
i no sabem ni si és dels 50,
si és dels 60,
o què l'acaben d'inventar ara, no?
A part, diré que una cosa,
és que ens mereixem aquest respecte.
I tant, així sempre.
Ens ho mereixem,
és que jo ja ho,
com díeu a les castellanes,
lo exigimos.
Perquè, et diré per què,
perquè la gent de la nostra edat,
torno a repetir,
ens volen tornar a veure,
perquè amb les nostres cançons,
ells viuen la seva època,
nosaltres som,
els nostres seguidors,
volen veure'ns, caramba.
I tant.
I la televisió,
com que tot el que no doni calé avui dia,
ja veu que no té que donar molt calé
al que sortim nosaltres a la tele,
perquè jo no ho entenc.
Però, Pedro,
jo m'estava pensant,
un programa d'estiu,
un programa que vulgui portar ritme,
un programa que vulgui portar solera,
uns rombatres han d'aparèixer.
És que rombatres
té que aparèixer.
Té que aparèixer,
perquè ens mereixem.
Nosaltres portem més de...
Bueno, ja et dic,
si som de l'any 69,
anem a comptar.
I treballant sempre,
i treballant,
i parlant sempre, sobretot,
de la meva terra,
de Catalunya.
Jo quan vaig, per exemple,
a Finlàndia,
quan me'n vaig, per exemple,
a Dallas,
que he anat moltes vegades,
quan he anat a Washington,
a New York,
i sempre que surto,
inclús a la televisió,
jo parlo de la nostra cultura,
de la nostra música,
del nostre esport.
I perquè, clar,
jo faig,
em vulguis o no,
jo faig una miqueta
de promoció de Catalunya.
Però, clar,
no se n'enteren gaire,
la gent, no,
res, no se n'enteren res,
per això no ens tenen respecte.
Pedro, no volem sentir
que és diferent, no?
Perdó?
Dico, potser no volem sentir.
No, no, no,
sí que volem sentir,
el que passa és que
si no s'usa la tele,
res.
Sembla que no existeixis.
Si tu no fas Telecinco,
Antena 3,
el primer canal,
els programes
de màximes audiències,
i després fas una campanya
de ràdio...
Que també sigui important.
No oblidem,
però ja ho saps tu,
que no passa res.
Sí, sí, sí,
i tant, i tant.
Doncs, Pedro,
anem amb la festa,
acabem amb la festa,
acabem de bon rotllo,
i dic que...
No, no,
aquí és bon rotllo,
el que estic aplicant
potser m'ha estat donant
l'oportunitat de,
no sé,
d'estirar una mica
les orelles amb tot allò.
I tant,
i tant, i tant.
Doncs el que et deia,
concert a l'Albada,
i que estarem amb tot el ritme,
amb tota l'alegria
que, com sempre,
ha caracteritzat
a la gent de Rumba 3.
Pedro, un patonàs ben gros,
i ens veiem dissabte.
I ja t'enviarem,
a mi si et puc enviar...
Bueno, ara que ens veiem,
a mi si et dono el CD.
A veure si us veiem.
De la recopil·lació,
que jo el tinc aquí, precisament.
I a veure si us veiem
una mica de guerra,
acabant ara que estem
amb tot l'estiu
i encara amb tota la calor
aquesta que ens està fent
aquests dies.
Oh, res,
que tinc ganes de veure't,
per la veu.
Em figuro que
has de ser una dona
molt sensible
i a mi això
m'és molt important.
Gràcies de nou, de veritat.
Bona tarda.
Adéu, Cidria guapa.
Adéu, Cidria.
Adéu, adéu.