Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Clar, no sé.
En fi, jo no, jo em vaig quedar aquí a Tarragona.
A ser siguiente.
Clar, perquè el Manel té obligacions familiars.
Exacte.
Vaig estar aprenent a fer de pare.
Veus?
Ja hem de tenir prou amb una setmana per aprendre'm?
No.
Fan curcets.
És molt difícil, eh?
No, fan curcets.
No, fan curcets.
Aquí està la...
I el teu estimat Sabina no t'ha explicat res sobre això.
Escolta, que venim de Setmana Santa, tio, tranquil·lets.
Per això...
Ja ha fet clar.
A veure, això com has portat avui, tu, com sonarà?
Bueno, bueno, bueno.
Ja ho veurem.
No sé, perquè sempre porta coses molt rares.
Sí, sí, avui un grup raríssim, eh?
Home, raríssim, no.
Bueno, ja ho veurem.
No preixotgem.
Benvinguts al Caracara, no?
Sí, a la veritat.
Com sempre, amb notícies diverses,
que nosaltres creiem que han tingut poc ressò
els mitjans de comunicació, amb música,
i tanquem, com sempre, amb les efemèrides.
Però abans, recordar o fer...
o gaudir de la música d'una formació nord-americana
anomenada The Shins.
Uuuh!
Fins demà!
I want you buried in the yard
The grey remains of a friendship scar
You told us of your new life
That you've got someone coming round
Glowing tinsel to your crown
He's got you talking pretty loud
Be great, remember
You're raining hard and criminalized
You're saying you're still in love
And it's true what can be done
Una sorpresa, The Shins.
De fet, ja hem començat a rebre trucades d'avui,
ens preguntant qui són, qui són, què és això?
S'ha saturat la centraleta, no?
Ha trucat el Sabina i tot, segur.
Sí, que eres son estos.
En fi, molt bé.
Grups mediocres de Nord-Amèrica.
No, home, mediocres no.
Això sí, amateurs segur, perquè, a veure, van actuar dimecres passat a Barcelona, a Sala Apolo,
i una de les característiques del concert és el to amateur d'aquesta formació així de pop, punk pop, power pop, com li vulgueu dir,
amb, clar, referències també a l'habanada potser més acústica dels anys 60, com podrem comprovar en altres temes que escoltarem tot seguit o més endavant.
i també, doncs, des d'aquell segon treball, publicat per Subpop, Subpop, la discogràfica nord-americana, que ja sabeu, no?,
qui va publicar en el seu moment i que va ser tan famosa, sí?
Passa per la branca.
Això és trampa, nirvana, home, nirvana.
No ho sabíem, no ho sabíem.
Nirvana.
I que, doncs, aquest treball, com moltes de les coses que darrerament hem arribat a punxar,
està publicat aquí a l'estat espanyol per Houston Park and Records, la discogràfica del que abans era guitarrista de Parkinson D.C.,
una d'aquelles formacions del pop rock independent estatal que van donar tant a parlar durant els anys 90.
Bé, ja parlarem més endavant dels xins i anem amb les nostres notícies i al final d'aquest tema.
Bé, ja parlarem més endavant dels xins i anem amb les nostres notícies i anem amb les nostres notícies.
Bé, ja parlarem més endavant dels xins i anem amb les nostres notícies.
Eren els xins, després els recuperarem i parlarem ampliament.
De moment ens traslladem a l'estranger, no?
No, ens traslladem a l'estudi de punt...
Ai, damunt.
A l'estudi de Tarragona Ràdio.
Ens quedem aquí.
No dic res, jo ja.
Després de la música.
Aquest programa no podré dir res avui.
No.
Després de la música fresca i...
Vitaminada dels Xins.
Divertidíssima.
Divertidíssima.
Et rebràs un clatellot, Manel, d'aquesta formació.
No es pot negar que aquest senyor és una autèntica enciclopèdia musical.
Que no, que no, que no.
A veure, primera notícia.
Tots coneixem la situació d'Irak,
sobretot un país que està a primera plana
de la premsa escrita, audiovisual, etcètera.
Des de fa aproximadament...
Bueno, des de l'any 91, no?
Que es va produir la primera guerra del Golf, per dir-ho d'alguna forma.
Doncs tenim de nou una altra notícia d'aquestes tristes
que la Núria tant s'estima.
El titular ens diu
Metges del món retira el personal estranger de l'Irak
davant la manca de seguretat.
Sembla ser que aquesta ONG,
l'única ONG espanyola que arrestava l'Irak,
que ha evacuat el personal estranger
davant les precàries situacions de seguretat
i el risc que corren els treballadors humanitaris
a ser segrestats.
Recordem que aquesta mateixa setmana
doncs s'han alliberat els tres segrestats japonesos, no?
També va ser executat
doncs un italià, no?
Sí, sembla que n'hi ha tres més que estan fent temps.
Hi ha tres més que...
Bé, doncs sembla ser que la seguretat dels civils a l'Irak
no està garantida per cap dels dos bàndols.
Entenem dos bàndols, doncs en aquest cas els iraquians i els no iraquians.
I doncs l'organització Metges del món
denuncia que les agressions que pateixen els cooperants
impedeixen que les ONGs en general puguin treballar
i suposen una violació del dret internacional humanitari
i a la vegada exigeixen a l'autoritat provisional de la coalició
i als països ocupants que garanteixin els drets fonamentals
de tots els civils
alhora que després, si recordem amb el temps,
també havien arribat a denunciar aquesta mateixa ocupació.
També per la seva part, l'Amnistia Internacional
ha demanat als grups armats iraquians
que posin fi als segrestos de civils
i que d'alguna forma diferenciïn
el que seria el tractament humanitari
de diferents ONGs
amb el que seria una segona lectura
de les forces d'ocupació
liderades per britànics i nord-americans principalment
i després totes les titelles que hi ha al voltant.
En fi, que continua obert a la caixa dels trons, no?
Això dirà.
I quan pensàvem que ja pitjor no podia anar
perquè ja hi havia atemptats cada dia
doncs no, ara ha sortit el...
Tot l'aixecament este dels civils.
Ah, sí, sí.
I el recurs dels segrestaments
que, bueno, clar, és efectiu, no?
I encara es parlen d'homes
que esteu violant els drets internacionals
però clar, és allò que diuen, no?
En la mort i en la guerra tot s'hi val.
I clar, això realment és una guerra oberta.
És que la veritat és curiós.
També fa unes setmanes, no?
Parlàvem de com els Estats Units
estava contractant exmilitars xilens
i això d'africans
per instaurar la seguretat
i garantir un pas cap a la democràcia.
Sí, que de fet, l'assassinat de quatre d'aquests mercenaris
que es van acarnissar, van destrossar els cossos
i els van cremar i tal, va ser el que va originar
l'ofensiva americana contra la ciutat de Falluja.
Doncs, no ho sé, hi ha formes i formes
d'instal·lar una democràcia
i potser no s'ha fet per la via més adequada.
A cop de carrot és difícil que comenci amb bon peu.
Sí, sí.
Segona notícia.
Una altra notícia des de tant alegres que portem
i parla que les crisis humanitàries
s'han aguditzat durant el primer trimestre del present any
a 22 països dels 37 països
que actualment pateixen aquesta situació
segon un informe que ha realitzat
l'Escola de Cultura de Pau
de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Què s'entén per crisis humanitàries?
La falta de...
Situacions crítiques...
En tots els sentits.
Econòmiques, sanitàries, demogràfiques, polítiques,
alimentàries, malalties com el Sida, etc.
Sí, mira, per exemple,
està en els casos de l'Esoto i Subacillàndia,
al sur d'Àfrica,
on hi ha un estat d'emergència alimentària
a causa de la sequera
i també per culpa del virus del Sida.
I una altra crisi, que n'hem parlat en algun altre programa,
és a la regió de Darfur, al Sudán,
on hi ha combats entre una guerrilla independentista
i l'exèrcit del Sudán
i ha obligat a més de 100.000 persones
a refugiar-se al País VI, al Xat,
i estan en unes situacions realment molt precàries.
De fet, s'hi considera la pejor crisi humanitària
que hi ha actualment.
I és una crisi que pràcticament no surt mai a les notícies.
No, no, no.
I a més, ara ha arribat l'època de pluges
i estan encara en una situació molt més precària.
Amb tot el que pot comportar també les pluges,
moltes vegades, de portar virus i enfermedats.
Sí, sí, sí, de tot tipus.
Exòtiques o tropicals, no sé.
I una altra crisi també és a la Txetxènia,
que tampoc se'n parla gaire,
on els russos allí tenen carta blanca.
La comunitat internacional els ha donat també carta blanca
per fer el que vulguen.
I és un altre lloc que la situació és molt delicada.
És curiós com els primers titulars
de qualsevol mitjà de comunicació
sempre tenim Irak, Irak, Irak,
com a màxim.
Ara sí, home, Txetxènia va tenir també el seu...
Sí, el seu moment.
Passa que informativament és el que passa, no?
Sí, ens podem estar enterats de tot,
però bàsicament això duren el que duren,
una setmana, les notícies, dues setmanes i després...
I què no significa que la crisi
o el conflicte armat finalitzi?
Sí, clar, és que la gent moltes vegades se pensa
que el no voreu ja per la tele o pels diaris
la cosa s'ha tranquil·litzat o s'ha acabat, no?
I els conflictes continuen i duren.
Seguim amb més notícies.
En aquest cas, relacionades també
amb temes tristos, com diria la Núria.
Sí, no?
És que ho dieu d'una manera que sembla
que sigui l'única allò que se n'adona.
No, no, sí.
Tristos no reals.
No reals, com la vida mateixa.
I en aquest cas relacionats amb l'ecologia.
Els països de la Unió Europea
afobreixen la tala il·legal
de fusta d'arbres a tot el món.
Els estats europeus importen
en obres proporcions de fusta
procedent de tala il·legal
i no posen en marxa les mesures necessàries
per combatre aquest problema.
Segons posen relleu,
un baròmetre europeu sobre tales il·legals
s'ha elaborat per ADN.
Sembla ser que Espanya és un d'aquests països
que importen fustes
que la procedència de les quals
no és gaire legal.
i també és un d'aquests països
que fa menys per disminuir
aquest tipus de comerç.
No sé, sembla ser que en els darrers anys
és molt fàcil.
Sorten com a bolets
les tendes aquestes
que compres mobles de teca
o mobles de fustes tropicals i exòtiques
a preus relativament baixos també.
Suposo que també està relacionat
amb tota aquesta notícia.
D'aquí 100 anys ja no en podrem comprar
perquè no quedarà cap bosc.
Potser no tant tampoc.
Potser fa la impressió
que estem més sensibilitzats
pel que fa el mateix
però als animals,
al món animal.
De dir, ostres, animals
amb perillós d'extinció.
Potser això ja a la gent li sona més
o ja estem més sensibilitzats encara.
I de tota manera,
dels arbres poc se'n parla.
I Déu-n'hi-do també.
Sí, i com la selva maçònica
cada vegada es va reduint més
i tot això fins que un dia ens diran...
Parlarem de la selva maçònica
i hi haurà...
Algún mitjà de comunicació ens dirà
Ah, no, sí, ja no existeix des de fa anys.
No, serà una gran pradera
per a pastar...
Per fer el picnic, no?
Per pastar...
Per agricultura transgènica.
No, hi haurà tants de bitxos.
No serà tampoc tan negatiu.
S'haurà molt de los bitxos.
Per cert, tu deus estar content, no?
El tema del pla hidrològic.
Home, doncs sí.
Doncs sí.
Bastant, sí.
El riu és vida, no?
Sembla ser que el riu és vida, sí,
que es separarà.
Sembla ser, sí, confirmat, seguríssim...
Això ha dit el senyor Zapatero al seu discurs de...
D'investidura.
D'investidura.
D'investidura.
De tota manera, un pla hidrològic nacional
i serà potser no aquest, no?
Però...
No, clar, és que...
Alhora, és que...
A veure, des de la plataforma de defensa de l'Ebre
sempre s'ha dit
no a aquest pla hidrològic
que es canviï el pla,
que es faci un altre.
S'entén que se necessita aigua en algunes zones,
però ja vam parlar una vegada
i hi ha altres maneres de conseguir l'aigua
sense tocar el riu,
que ja està prou tocat, sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs aquestes eren les tres notícies.
Bueno, una notícia positiva, eh?
Sí, sí, sí.
Aquestes són les tres notícies.
Ara que he de fer.
Ara música, va.
Ara més música.
Com es deia?
Deixins i faig quatre cèntims.
Què és?
Quatre o cinc cèntims?
Normalment, o sigui, popularment,
els diccionaris diuen que són cinc.
Cinc.
Tu fes-ne tres,
que en este grupillo no hi ha prèmies.
Això porta per títol
Your Pilgrim.
A cold and wet November dawn
And there are no barking sparrows
Just emptiness to dwell upon
I fell into a winter slide
And ended up the kind of kid
Who goes down chutes to narrow
Just sticking out my measly pipes
But I learn fast how to keep my head up
Cause I know there is this side of me
That wants to grab the yoke from the pilot
And just fly the whole mess into the sea
Another slow train to the coast
Some brand new Goriad from way on high
I sink and then I swim all night
I watch the ice melt on the glass
Doncs vinc, ara sí, cinc cèntims. Qui són els xins?
Farem dos cèntims perquè no tenim gaire temps.
El xins és una formació d'Alburquerque, Nuevo México,
que ja tenen dos discos publicats al carrer.
Es van formar l'any 1997
Liderats principalment pel senyor James Mercer
Que sembla ser, l'any 1997 es va plantar
I va dir, bé, jo vull agafar les riendes d'aquesta formació
I tirar-la endavant
Ja que anteriorment havien tingut altres noms
La formació s'havia anomenat de diferents formes
Però no arribava a tenir l'èxit que estàvem buscant
I a partir del 2002, doncs, amb el seu primer treball
I aquest darrer, publicat aquest 2004
Titulat Shoots to Narrow
Doncs han començat a tenir el seu petit moment de fama
En gira internacional, publicats per Subpop
Aquí, com ja hem dit, a l'estat espanyol per el Houston Party
I temes que van des de la vessant més acústica
Que potser ens recordaria més dels anys 60
Al Canterbury de Rock, etc.
Com aquest York Pilgrim
Altres temes potser més contundents
Més a prop del Power Pop
Que recordarien a referències que tots tenim en ment
Com els Beatles, els Beards
O tot el Power Pop dels anys 70
I altres formacions actuals
Com podien ser els Papes Frites
Els New Pornographers, etc.
I també, com a curiositat
Aquest àlbum ha estat produït per Philek
Que és un senyor que jo personalment m'estimo molt
Perquè és un dels grans productors del pop rock independent nord-americà
Per dir-ho d'alguna forma
I ha produït els millors àlbums d'una formació també nord-americana
Anomenada Bull To Spill
I que casualitats de la vida
El senyor Philek els acompanyava durant aquesta darrera gira
Com a tècnic de so
Petites coses que el pop rock independent nord-americà es pot permetre
I know there is this side of me that
Wants to grab the yoke from the pilot
And just fly the whole mess into the sea
7 minuts per parlar sobre les efemèrides
Que va passar tal dia com avui
En fi, tota la setmana
Però de fa molts anys
I em sembla que amb 7 minuts no en tenim prou
Perquè no sé què li ha passat avui al Manel
Aquesta setmana
Que ens ha portat aquí com un llibre
Està treballador
Un llibre d'efemèrides
Home, apropant-se a Sant Jordi
Potser publica un llibre d'efemèrides
Sí, podria ser
És que sempre em portava dos o tres
I dic, va, esta setmana
Me'n ficaré a treballar una mica
N'he portat unes 25 o 30 de cada dia
20 o 30 de cada dia
Però com que tenim poc temps
Necessitarem un programa especial d'efemèrides
Va, començarem
Totes demanar-ho
El 12 d'abril, no?
12 d'abril de l'any 1961
La Unió Soviètica va llançar la nau Vostok I
Amb l'astronauta Yuri Gagarin
Que va ser el primer home que es va ficar en òrbita
Al voltant de la Terra
El Gagarin
Fins d'aquest moment havien enviat gossos
Que es morien
La Laika
La Laika, per exemple
Com la càmera de fotos
Laika, que crec que és russa també, no?
Sí
No?
Hi ha una marca de càmeres de fotos que es diu Laika, no?
Vols dir que tu no te'n vas de la bola?
Segueix, Manel, segueix, passa a dir, passa a dir
Res, doncs que els gossos no tornaven vius
Però van intentar que aquesta pobra home sí que tornés viu
I va tornar en èxit
I, de fet, ara jo tinc un cotilleu d'això
Es veu que a partir de la gran popularitat que va agafar el Yuri Gagarin
Per això, per ser el primer home
Doncs a molts nens russos se'ls hi posava Yuri
Hi ha un munt de Yuri, escampats por ahí
Va ser el nom de moda
A molts nens que van néixer, doncs
Yuri, Yuri, du
Ara fan la segona part
Estome, estome
Va, vinga, va
Bueno, efemèride del 12 d'abril
Ens hem equivocat amb l'ordre
Però bé, l'any 1933
Neixia la soprano catalana Montserrat Cabellet
Sembla ser que l'abril del 1976
En una actuació al Carnegie Hall
Ella era la segona soprano
És a dir, la soprano substituta
La primera va tenir alguns problemes
Si no va poder actuar
Li va tocar i adonar la cara davant del públic
I va ser tot un èxit
Això és d'argument de pel·lícula, eh?
Amb uns inicis modestos
Una catalana, el Carnegie Hall
Abril de 1965
Ella no havia d'actuar
Però...
La casualitat va voler que...
Passem al 13 d'abril
13 d'abril de l'any 1204
Ja ha plogut
La quarta creuada
Recordeu allò de les creuades
Que anaven a conquerir Terra Santa?
Doncs la quarta anava a Terra Santa
Però quan van arribar Constantinople
Van dir
Ja està bé
I no van anar més avants
Ja està bé
El dia anterior
Però el 12 d'abril
Havien conquerit
Saquejat i violat
A tothom que trobava en aquella ciutat
Van destruir l'imperi bizantí
Que havia subsistit
Durant més de 800 anys
I van establir l'imperi llatí
De Constantinople
Que també
Durant la primera creuada
Va ser una de les grans pors
De Constantinople
Quan arribaven els croats
No coneixem les seves intencions
Si volen anar
Cap a Terra Santa
O si es quedaran aquí
A fer-nos la vida impossible
Les tres primeres
Sí que van anar a Terra Santa
Esta no
Estas van quedar a Constantinople
I la van conquerir
Molt bé
13 d'abril de 1983
En aquest cas una defunció
De l'escriptora catalana
Mercè Rodoreda
Amb la seva trajectòria professional
Va publicar grans obres
Com Jardí vora la mar
La plaça del diamant
Mirai trencat
O el torrent de les flors
Entre altres
I passem al 14 d'abril
De l'any 73
De la nostra era
Dins del context
De la guerra entre jueus i romans
Los defensors de la fortalesa
De Massada
Prop de Jerusalén
Se van suïcidar
Per no entregar-se
Als romans
Era aquella història
Que estaven els jueus cercats
Dalt d'una muntanya
Que és una muntanya
Que està rodejada
De cantilats
A Massada
A prop del mar mort
Dalt és tota una planície
Hi havia uns campaments
Tenien menjar i aigua
I els romans
Evidentment no podien pujar
I van construir una rampa
Per superar
A los 200 o 300 metros
De desnivell
Que hi havia
Quan van anar
Està a punt d'arribar dalt
Los 900 defensors
Que hi havien
Se van suïcidar
Només van deixar
Tres supervivents
Una dona vella
I dos nans
Perquè ho expliquessin
Perquè m'expliquessin
El que havia passat
14 d'abril 1931
Espanya es proclamava
La segona república
I es constituïa
Un govern professional
Per això dir
Per Niceto
Alcalá Zamora
A la mateixa vegada
A Barcelona
Francesc Macià
Proclamava l'estat català
Una gran data
Per la història d'aquest país
Ja us recordava Sabina
Su 18 de julio
Mi 14 d'abril
Molt bé
Doncs que recordi
El que vulgui
El senyor Sabina
En fi
Passem al 15 d'abril
De l'any 1452
Va néixer
A un poble
De la Toscana
D'Itàlia
Un home
Que és bastant conegut
Li van ficar
De nom Leonardo
Saps qui era?
Di Caprio
Exacte
Que és molt més vell
Del que aparenta
Així el senyor
Leonardo Da Vinci
Famos
Pel seu código
Molt bé
L'altre
També
Pel seu código Da Vinci
Ja veurem
Que en fi
Ja està
Un dia parlarem d'este llibre
Sí?
Sí, tu
15 d'abril
No, 1495
Espanya i Portugal
Signen el tractat de Tordesilla
Són d'aquells tractats
Que et fan estudiar
Quan estudies
Això i batxillerat
Ja repeteixen l'àrea d'influència d'Amèrica
A partir d'un meridià
I per acabar
Doncs ens quedem amb el 16 d'abril
El 16 d'abril
De l'any 1889
Va néixer l'actor, guionista, productor i director de cine britànic
Sir Charles Spencer Chaplin
Charles Chaplin?
Charlotte
L'aniversari, eh?
Avui?
Sí
Molt bé
Obras seves
Temps moderns
La quimera
De l'or
El gran dictador
Canilejas, etcètera
I també un 16 d'abril del 1965
S'editava el primer disc
D'un personatge
Anomenat
Woody Holly
Que segurament
És una de les grans referències
D'aquesta informació
Que estem escoltant de fons
El Sins
Un àlbum que portava per títol
Blue Days
Black Nights
Doncs ja ho veieu, mira
Tres notícies que hem comentat
Musiqueta, El Sins
I les efemèrides musicals
Ja us acomiadonò
Fes la setmana que ve
Sí
En què?
Avisem, eh?
Programa especial
La setmana que ve
No vindrà el Manel
Des de la Rambla
Des de la Rambla
La setmana que ve portaré jo la música
Ja ho veuràs
Hem d'anar mudats
Perquè la gent ens veurà
Perquè la gent ens veurà
I sabrà qui sou
Si voleu conèixer amb aquest parell
Divendres que ve
Cap a l'estat de la Rambla
Farem ràdio en directe al carrer
El traje corbata, tío
Adéu-nos
Manel Jordi, gràcies
Molt bé, adéu-nos
I can't just
I can't just
I can't just
I can't just
I can't just
I can't just
I can't just
Keep my hands on the wheel
I can't just
I can't just
My hands like a kite
Fins demà!