La passada temporada va ser protagonista també un dia
l'entrevista a Tarragona Ràdio.
Aquelles entrevistes les acabàvem amb quatre preguntes senzilles
de si t'agradava la ciutat, que fes una mica el temps lliure,
una mica informal, però acabava d'una forma una mica més animada
una entrevista, en aquest cas, amb un futbolista.
Aquest any hem volgut variar una mica, hem anat a buscar la Núria Cartanyà.
Aquella de futbol, el que es diu entendre'n, entendre'n, no n'entén massa.
Però, bueno, a poc a poc van passant diferents convidats
i els va traient compromisos i promeses.
Jordi, això ho penses dir fins l'últim programa del Semprenàstic?
Fins l'últim, fins l'últim.
Fins per allà a mitjans de juny, que això s'acaba, fins per allà.
Doria Cartanyà, bona tarda.
Bona tarda, Jordi Blanc.
Semprenàstic. Control antidoping.
Doncs és el control antidoping.
Li hem buscat així un home una mica molt futbolero,
molt del món de l'esport,
tot i això no té res a veure amb un control antidoping.
Tot teu, eh, Núria?
Tot meu.
Amb el permís de la seva esposa, companya...
Ah, tens esposa, companya, novia?
Sí.
Tinc esposa.
En aquests moments, més d'una tarragonina estarà molt decebuda, eh?
Com es diu la teva dona?
Anna Moya.
Anna.
Doncs una salutació per l'Anna.
Pobreta, no t'estàs esperant per aquí?
Sí, sí.
Sí, pobre, doncs per la paciència, eh?
Una salutació que s'ho mereix.
La Belboada es destaca per a diverses coses,
a nivell esportiu no cal dir-ho, i extraesportiu també.
Per exemple, ens hem fixat que totes les respostes
les comença d'una manera molt entranyable i molt significativa,
dient, jo pense que...
T'has fixat, tu, Bel?
Sí, sí, sí.
Que s'ha passat tota l'entrevista dient això.
Sí.
És un tret molt teu, i de fet que amb aquest puntet valencià,
d'on ets tu concretament?
Doncs sóc d'un poblet molt menú, de 1.800 habitants,
de Benimodo, però visc a la Dalkudia,
estic a fincata a la Dalkudia.
Molt bé, de tota manera vius aquí, no?,
durant tota la temporada.
Sí, sí, sí.
Que si no seria un rotllo anar i pujar.
Una altra de les coses per les quals destaca Belboades
és per la seva alçada, potser diria que ets massa alt,
tenint en compte la mitjana, potser dels futbolistes.
Quan fas?
No, faig un 82, tampoc.
Pense que per a un futbolista i dir més de la meva demarcació,
pense que és una alçada bé.
És lo correctito.
I una altra cosa que destaca,
tenint en compte els convidats que de moment han passat per aquí,
Luís César, Serrano, per exemple,
doncs que l'Abel porta els cabells molt llargs.
Sí, bueno, de moment du que ja fa tres anys, penso,
tres anys que du que el cabell així,
volia canviar un poc i, bueno, em sent còmode en este cabell.
Sí, no tens problemes.
Jo, més que res, t'ho preguntava per que ens digues
quina marca de xampo fas servir.
Pues, bueno, segons, segons.
Ara, últimament, estic utilitzant pantent.
Pantent, d'aquell que te lo laves,
ja porta el suavitzant...
No, bueno, i després em pica una mascarilla.
És que els porta ben coitats, eh?
Has vist Abel que de futbol, de moment,
de preguntes de futbol poques.
Home, ja les fa el Jordi, les de futbol.
Jo crec que l'afició, ni que l'Abel tingui dona,
doncs té ganes de conèixer una miqueta com és aquest jugador.
Jo crec que pel dissabte que ve la gent,
el xampo...
Sí, sí, incrementarà les vendes, eh?
Jo crec que sí.
Pantent, més mascareta.
Una miqueta, com que ets molt simpàtic,
ets d'aquells jugadors que entren bé,
molt simpàtic, molt riallet,
doncs t'han tocat les preguntes,
i això una mica de xivato.
Ara que parlem d'això del xampo,
com són les dutxes al nàstic?
Us canvieu el sabó, el xampo,
hi haguants rolletes?
Sí, sí, bueno, en el vestidor...
La veritat, que si que diga,
penso que el xampo, a lo millor,
sols portem, si són 25 en la plantilla,
8 o 10.
Els altres, tot és per la patilla.
Però sempre els mateixos 8 o 10.
Sí, gairebé sempre els mateixos.
Sí, sí.
Que fort, és que això passa,
clar, amb una plantilla tan amplia,
i tu ets allà.
Abel, quantes vegades t'han dit Albert,
en vez d'Abel?
Que això a mi també em passarà,
i et dic que no acabarà l'entrevista
sense que et digui Albert.
Sí, bueno, me lo han comentat alguna vegada,
però no penses que moltes, eh?
Pense que no, que la gent...
Bueno, sobretot si és de fútbol,
penso que no sóc equivocada.
Molt bé.
A qui regalaries un carnet de soci del Nàstic?
Bueno, en aquests moments no me ve ningú de ment,
però pot ser que potser a algun soci,
persona necessitada que no pugui accedir a ell.
Jo pensava que em diries amb aquest àrbitre tan xungo
que us ha de tocar la setmana que ve,
perquè se sensibilitzi una miqueta.
No estaria mal, no?
Bueno, jo, com he comentat abans,
l'àrbitre no el conec,
sé lo que va a passar,
però penso que n'ha de olvidar-se de tot.
Que ets supersticiós, Abel?
Que ets d'aquells que abans del partit
fan el seu ritual,
o tenen alguna mania de portar alguna cosa penjada?
Perquè, per exemple, aquest culleret que portes penjat,
que és molt guapo,
te'l poses també pels partits?
No, bueno, no en deixen.
L'únic que dur és l'anell de casament
i quasi sempre intento sortir l'últim del vestidor.
Sortir l'últim del vestidor?
Allò quan vas al camp.
Per què? Com és això?
Bueno, són manies des de petit
i ho ha dur sempre que ha pogut, ho ha dur a terme.
Creus que te fa bona sort?
Una mania com una altra.
Una mania, no.
Penso que la sort no acompanya en aquestes supersticions.
Digue'm una qualitat,
la teva millor qualitat i el teu pitjor defecte.
Com a persona, més que com a futbolista, potser.
Què et diu la teva dona?
Jo ara penso en ella en el que et diu.
Bueno, doncs jo el millor defecte, això ho he de dir a altra gent.
i les qualitats igual.
Doncs sé que...
Bueno, que soc prou obert i que...
Vinga, home és una bona qualitat, eh?
I que, bueno, sol relacionar-me prou bé amb la gent.
Molt bé.
Quin horòscop ets?
Càncer.
Càncer del juliol?
Del juliol.
Del juliol.
Molt bé.
Què et van regalar per l'aniversari?
Te'n recordes?
Doncs me'n regalen prou coses.
Tinc prou bones amistats i en casa la família i la dona i tot.
Te'n recordes d'aquest últim aniversari?
Què va caure?
Doncs...
Me'n recorde perquè tornava de vacances.
Venia d'un creuer de...
Oh, quina ràbia!
Quina ràbia!
No pel Mediterrani, que està més o propi, no pel Caribe.
Sí, sí.
Què et va xocar més d'aquell creuer que vas fer?
Bueno, penso que en tots els llocs que està querent,
doncs t'endús les coses positives i boniques
i penso que de tot també em vaig dur bona experiència.
I ets dels que quan van a fora aprofiten per veure algun partit de futbol
d'algun equip local?
No, no, no.
No, desconnectes.
Jo, quan em vaig fora de vacances,
desconnecte completament.
Doncs jo em pensava que amb això del regal d'aniversari
m'hagueres dit que t'havien regalat un cavall.
Perquè Serrano, que és un xivato, ja t'ho dic ara,
ens va dir que...
Diu, a l'Abel, pregunteu-li per cavalls.
I ens va dir així l'encògnita.
Sí, bueno, això...
va ser un regal de la meva dona,
però no va ser un aniversari.
Va ser el dia de la Constitució.
Ja fa...
estava jo en Castelló, l'any del Castelló,
veia la Constitució.
Vaig a arribar de després de l'eixó a un divendres
i em vaig presentar a on tenim un almacén
i em diuen que entrara.
I, doncs, en qüestió de tres dies,
m'he montat en unes quadres
i hi havia un cavall alli, en un llast.
I va ser un regal de la meva dona, la veritat.
És que...
No t'ho esperaves, però...
Que no m'ho esperava mai i...
Però tu li havies dit que t'agradaven els cavalls, o no?
Sí, bueno, els cavalls ja sabia ja que...
eren la meva passió i...
i bueno...
I què en teniu, un cavall?
O més d'un?
En principi, en propietat nostre, un.
Però ara, entre el meu cunyat i nosaltres, tres.
On els teniu?
Allà vaig a Castelló.
Sí, els tenim a València, a Alcúdia.
Com es diu el teu cavall?
Junior.
Molt bé, i que és un cavall de carreres, un semental...
No, no, és un portugués i és de monta, de doma vaquera, d'això.
Déu-n'hi-do, una faceta de Bel Boades que, mira, no sabíem, li agraden els cavalls.
Ràpidament, Abel, que anem tancant.
Portes un tatuatge al braç,
el qual em fa pensar que menges bols bollicaos o fosquitos, o és de veritat?
No, no.
Sí, bueno, és de bollicaos.
No, és de veritat.
Fa mal o què?
No, que va, que va.
Quanta temps fa que el portes?
Doncs fa, me lo vaig fer a Ferrol, quan estava en Luis César.
Mira, veus que bé, que era una promesa.
No, que va, va ser un regal d'una amiga d'allí de Ferrol, d'una veïna.
Ostres, veia regal, te veia regalar dolor.
Sí, no, que va, no, vaig aguantar bé, si no, no l'haverà fet.
Doncs te dic això de la promesa perquè ara si tanquem l'entrevista amb Abel Boades,
com amb tots els convidats, et demanem que ens facis una promesa
què faràs, què promets fer si el nàstic compleix el seu objectiu d'aquest any
que és tan senzill com mantenir-se.
Una promesa que puguis complir, eh?
El típic que es diu sempre, rapar-se el cabell, fer-se un tatuatge, per exemple,
o alguna cosa que et resulti facilet.
Que es pugui complir.
Posa la manta a la dents.
Deixa'm, Jordi, no, no.
No sé, no sé, quina promesa puc fer, no sé.
Pues no tinc ni idea de la promesa que, algo que em vinga al cap.
No sé, pues plegar totes les camises dels companys del vestidor o algo, yo que sé.
Que du, plegar les camises dels companys dels vestidors.
Sí, home, o col·locar jo un dia d'entrenament,
quan estiguem matemàticament, salvo tot el material per a entrenar.
Que és una feina dura, no?
Sí, sí.
Escolta, això ho diu ara que l'Albert Cabastany,
l'utiller del nàstic, acaba de marxar.
Clar, clar, perquè no hi ha l'Albert aquí per prendre-ho.
Escolta, li direm, eh, Abel.
Sí, sí.
Escolta, una darrera qüestió.
Per què era el número 6 i abans el 14?
Bueno, perquè penso que el 6, les vegades que he dut,
me ha donat sort i penso que són uns dels meus números que m'agraden
i són de la meva sort.
Tenia la possibilitat de canviar-lo i el vaig canviar.
I després diu que no és supersticiós, eh?
No, bueno, vaig veure que quedava lliure
i vaig preguntar al primer si algun dels compalls que venia des nous
volia agafar i em diuen que no, i vaig canviar.
No tenia tampoc molt d'interès.
Doncs esperem, Abel, que el número 6,
que el tatuatge que portes, que l'anell de casat
i fins i tot que aquesta mania que tens de sortir darrere dels vestidors
et porti la bona sort que de moment t'està portant i més.
Encara més, gràcies.
Gràcies, Abel, per haver compartit aquest programa amb nosaltres.
Vinga, gràcies a vosaltres.
Molta sort, bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit