Fins demà!
Fins demà!
Espera, a vora avui que has portat...
Que a mi m'agraden els d'avui, eh?
Bueno, que no igual.
Anem directament a mig, va!
Ja?
Sí!
Fins demà!
Fins demà!

Ja ho diuen, eh? Ja ho diuen bé. No em toquis el bikini, nen.
Molt bé.
Quantes vegades no hem dit aquesta frase?
Sí, sí.
Sobretot per mitjans de la dècada dels 90, perquè aquest àlbum es publicava l'any 1995 i un fart de cantar aquest tema, com a mínim alguns...
Tu, anava a dir, no tothom, eh? No va ser número uno de los 40.
Escolta, pels carrers la gent anava cantant aquest tema, que l'on ha passat.
No, número uno de los 40 segur que no, i tampoc és plan de fer publicitat d'altres emissores, perquè, bueno, només a les bones emissores fiquem música com aquesta.
Qui són, qui són, qui són?
Pilota, eh?
Que pilota, qui són?
És veritat.
Qui són? S'anomenen Hallowenders, era el projecte paral·lel de dos personatges, per una banda el Doc Marge, que militava els Bull to Spiel, i per una altra banda el Calvin Johnson, que ja militava amb una mítica banda que va aparèixer ja dins de les files de la discogràfica sub-pop, on va aparèixer l'album Nirvana, que es deien els Beat Happening.
Hallowenders publicava en aquest 1995 aquest àlbum titulat God Don't Make No Jank.
The reason we can't form a plan, don't touch my graffiti, smile if you dare, only oink is everywhere, keep watching you graffiti, next time you'll learn that touching's gonna cost you something.
Hallowenders, ells es acompanyaran al llarg d'aquest cara-cara que comença ja.
Jo em passaria la resta del cara-cara escoltant a Hallowenders.
Home, doncs jo no, tio.
Home, clar, perquè portes notícies d'aparicions, de Verge, si no sé què.
Ai, sí, que és molt fort, aquesta del Manel, eh?
A veure, per quina voleu començar?
Manel, comença, comença a parlar de notícia tota.
No, no, comença primer parlant de los niños soldados, que és més xungo.
Va, comencem seriosos i acabem una mica en broma.
Bueno, jo vull parlar del senyor Putin i de Rússia, després de la caiguda del mur l'any 89, si no m'equivoco,
i el trencament del sistema de blocs i tot això, doncs sembla ser que en un principi es pensava, doncs mira, doncs sembla ser que tot anirà millor.
S'acaba la guerra freda.
S'acaba la guerra freda, tot anirà millor, tot això.
Destruirem les armes nuclears.
Destruirem les armes nuclears, bla, bla, bla.
Però bé, ha quedat demostrat que no ha estat així.
Hi ha hagut els atemptats terroristes de l'11 de setembre,
hi ha hagut o han seguit les guerres amagades d'Estats Units arreu del món,
i no d'Estats Units, també, no?
Què passa és que fins ara s'ha fet d'una manera més o menys amagada,
vull dir, s'assignava el tractat de desarmament,
dèiem la voluntat hi és,
i bueno, de sota massa anàvem fent cosetes,
però bueno, la voluntat semblava que hi fos, no?
Però ara ja n'hi ha això.
I aquesta setmana la premsa ens deia que Putin
advierte que Rússia se convertirà en la primera potència nuclear del món.
Això que el 80% de la gent està pobresa.
Sí.
Està passant ganes.
Això que ens trobem en un país...
Serà com Corea del Nord, no?
Que se moren milions de persones de gana, però tenen un exèrcit impressionant.
Sí.
Bueno, però Corea del Nord està immersa en una dictadura, encara no?
Sí, una dictadura al·lucinant.
A Rússia se suposa que ja no.
Sí, també hi ha una dictadura.
Bueno, també, sí.
Una dictadura de bastant.
Mira, en aquest moment el que suposa no faig que és gaire.
Sí, sí.
El senyor Putin deia,
no solo hemos estado investigando,
sino que además hemos realizado experimentos y ensayos satisfactorios
de sistemas de misiles nucleares.
Estoy seguro de que entrarán en funcionamiento en los próximos años.
Això què vol dir?
Que ens esperen una propera guerra nuclear.
A més ho va dir en castellà, eh?
Sí, no, no.
Home, si vols tu dir que en rus.
Jo crec que...
No solo hemos estado...
No, és igual.
Jo no guanyaria la vida imitant.
No, però és trist, no?
Que continuem a ser igual.
Sí, i jo crec que s'atreveix a dir-ho això a aquest senyor
perquè ara els Estats Units miren cap a una altra banda.
També.
Què passa? Que no el tardaran gaire...
Però a veurem com...
Home, però jo crec que això és més...
Vols dir que no és un farol?
Home, en part podria ser un farol.
Però per què s'hauria de treure un farol d'aquests
si no està en posició d'amenaça?
Però mentre hem estat distrets amb Irak, amb Afganistan, amb Checheny i tot això,
el senyor estava a Sibèria, per exemple, fent les seves proves.
Investigant, no?
I tirant bombes i provant bombes, etcètera, etcètera.
En fi, no sé que aquí de l'amenaça nuclear no m'enlliurem, no?
No.
No sé si és un avís, una amenaça o un farol, com tu dius.
Però bé, a mi és que m'ha sobtat molt, dic.
Bueno.
Més notícies, Manel, va.
Passem a la Virgen del Bocata.
La Virgen del Bocata, ja hem batejat aquesta notícia així.
Sí, a veure, anem a veure si algú està interessat.
O la verge de l'entrepà.
La verge de l'entrepà, sí.
No, no fer a internet fins a 22.000 dòlars.
Això són uns 3 milions de les antigues pessetes.
3 milions de pessetes per què?
Per què?
Resulta que era una dona, dels Estats Units, evidentment,
que fa 10 anys un dia es va fer un bocata.
A casa seva.
Un bocata amb pa blanc i formatge.
Lo va cuinar, lo va ficar, suposo que a la tostadora, no ho sé.
I quan lo va traure, se la van a menjar, le va pegar un mos
i llavors se'm va adonar que data havia aparegut una cara.
Damunt del bocata, què vols dir? Damunt de la crosta?
A la crosta, sí.
Almenys pel que es veu a la foto,
sembla que a la crosta se veu el rostre d'una dona.
Gràcies, ella, la torradora, eh?
Sí, saps com les cares aquelles que surten a Belmez?
Sí, a Belmez.
Belmez, no es diu? També que surten unes cares.
Sí, sí.
I això quant de temps fa, Manel?
Sabeu que fa 10 anys i este bocadillo l'ha digut conservar, no sé com, en formule.
Sí, com l'ha conservat.
A veure, és la cara d'una dona, dius, bueno, però què passa amb aquesta dona? No és una dona qualsevol.
Home, dedueixen que si deu ser la Verge Maria, que a vegades aquesta senyora es dedica a fer aparicions d'estes,
el que estar en un bocata de formatge no ho havia fet mai.
Per què? Perquè la Verge Maria era bona persona, no?
Sí.
Pitjor seria que s'apregués Stalin, Hitler, Franco, imagina't.
Però vaja, que si és la cara d'una dona, qui t'assegura que és la Verge Maria? Perquè la Verge Maria té diverses cares.
Com saps, tu?
Clar, exacte. Com saps la cara que tenia la Verge Maria?
Això, home, per la pel·lícula del Mel Gibson.
Ah, és veritat.
Ah, doncs...
Tu què et penses?
Doncs se podria mirar, potser se sembla.
Clar, home, segur.
Això és als Estats Units, no?
No pot ser altre puesto.
Segur que casa seva està feta damunt d'un antic cementiri indi, com sempre.
Les pel·lícules de terror sempre passen el mateix.
Escolta, que el de Belmes, se veu que abans de les cases de Belmes hi havia un antic cementiri o alguna cosa així, com sempre.
Sí, el que tu dius, sempre hi ha cementiri.
Però escolta, això del bocata a mi em planteja dos misteris.
Primer, que li surti la cara, però és que segon, com ha pogut mantenir sense que se li podreixi 10 anys un bocata.
Diu que el va guardar en cotofluix i surt el bocata en cotofluix.
De fet, això sí que és miraculós, potser si s'ha aguantat en cotofluix, perquè no és normal que s'aguanti un bocata en cotofluix.
Un bocata de formatge de guany.
Nens i nenes, no guardeu el bocata del cotofluix.
Home, aguardeu-lo, però no se'l mengeu.
Clar.
Home, és que en teoria això no és per menjar-se'l, que podria agafar alguna cosa, suposo.
La qüestió és que l'estan subastant per internet.
La qüestió és que l'estan subastant per internet i se veu que va arribar a 22.000 dòlars i els de la pàgina web aquella ho van retirar perquè no ho consideraven seriós.
Però ara, m'assembla que ahir va tornar a entrar a la subhasta.
Jo m'imagino el xic que va fer, vaja, algú que estigui fent ara mateix torradores, productors de torradores, allà retocant-ho perquè surti el bílgat.
Les grans empreses de menjar ràpid, de bocates o entrepans, per no dir que mal que...
No ho sé, però és qüestió d'anar mirant perquè les cares aquestes segur que s'apareixen a tot arreu, vull dir, jo què sé, a lo millor...
No te n'adones i...
Tira aquest got d'aigua en terra o alguna cosa i veus una cara allà...
Prova, prova, va, tira aquest got d'aigua que tens.
Vols que el tiren en terra?
Tira, tira, mira, tira.
A veure, no ho sé. No, que encara ens assustarem si surt alguna cosa.
Ai, sí, no?
I després a veure què torna.
Tindrem que cridar a l'Àlex de boira que vingui a investigar-ho.
Sí, no, no, no, doncs deixem-ho.
Que fort.
En fi, coses que passen.
Més notícies, doncs anem a notícies serioses.
Sí, vinga.
Informa de la Ministeria Internacional que ens diu que denuncia els obstacles dels governs per acabar amb el reclutament de nens soldats.
Això era notícia aquesta setmana i en un principi pensa això només passa al Tercer Món, passa a l'Àfrica, passa a Àsia, passa a Amèrica del Sud, amb les guerrillas...
Endivina on passa, endivina on passa.
Però també als països del nord es produeixen greus violacions dels drets dels nens.
Els Estats Units, per exemple, han reclutat menors de 18 anys al seu exèrcit i han mantingut detinguts a Guantànamo menors d'entre 14 i 17 anys.
I els han enviat a IDAC a combatir nois de 17 anys.
De fet, la població juvenil és potser la que és més manipulable en aquest sentit.
I més a més als Estats Units, que es veu que es presenten a l'exèrcit, es presenta als instituts i, bueno, ja que no teniu futur, ja que la indústria, el comerç...
nord-americà no funcionen, doncs el futur està a fotre tiros.
Però no només als Estats Units, també sembla que Àustria, Alemanya, Holanda, comencen a reclutar a partir dels 16 anys.
Sí, bueno, en aquest informe, sobretot, es critica aquests països, Alemanya, Noruega, etcètera, per no haver tingut en compte fins ara la sol·licitud d'asil de nens soldats.
De no haver-los deixat entrar com a...
Com a refugiats.
Com a refugiats polítics, etcètera, etcètera.
És que en totes aquestes guerres que hi ha a Àfrica i tal, s'utilitzen moltes vegades, surten a la tele, nens de 10, 12, 14 anys, que els veus en uns ametralladores, uns fusells, que els envien a la guerra directament.
Sí, sí.
O inclús a Israel, el mateix exercit israeli, fa servir nens palestins com a espies, dins de les files de...
anava a dir de l'exèrcit palestí, no?, perquè gairebé no existeix un exèrcit palestí dintre del poble palestí.
Sí.
Però bé, aquesta és la notícia.
Són els més vulnerables i se n'aprofiten d'ells.
És molt trist.
Molt trist.
Bé, que va una goteta, només una goteta més, no?, de lo malament que estan les coses.
Sí.
Sí, una goteta més de...
Però bé, dins de la notícia es veu que la reinserció d'aquests nens soldats és possible.
I això s'ha demostrat en llocs com a Sierra Leona, per exemple.
Sí? Vinga, a punt positiu, va.
Vinga, a punt positiu, va, la música, va.
Música, Hallowenders, i el tema, no ho sé, perquè la Núria s'ha saltat completament, no l'agrada abans,
s'ha anat directament a la cançó que li agradava.
No sé, quina? La 4?
Vinga.
Freedom Riders.
Freedom Riders.
Let's give a boot to the backseat driver.
Boot Hill, Boss, and Nova, hold up, ripping off jocks, flipping off cops, nipping on toxic rocket fuel tanker.
Freedom Riders.
Freedom Riders.
Let's ride, ride, ride to the soul deep side.
Mr. Rocket Overdrive, you decide, Freedom Riders.
69 to 5, who's committing the crime?
These are the times.
She's got a ticket to mess your mind.
Freedom Riders, let it ride.
Ai, Jordi, qui són els Hellowenders?
Els Hellowenders, ja ho hem comentat abans, era, sobretot, Calvin Johnson, procedent de Beat Happening,
i Doc Marge, procedent de Bull to Spiel, que publicaven aquest seu primer treball discogràfic,
per car record, la mateixa discogràfica del senyor Calvin Johnson,
aquest treball titulat God Don't Make No Young,
després, un any després, arribaria un altre treball titulat Don't Terminou,
i, finalment, el 98, un tercer treball per tancar la trilogia i no tornar a donar notícies,
que, per mi, personalment, és el millor treball,
però hem portat aquest, doncs, simplement per tenir-te contenta, Núria,
perquè ell Don't Tots My Bikini.
La cançó que cantava.
Està molt pilota, avui.
L'any 98, doncs, publicant The Rebels Notting,
i gairebé no han tornat a donar senyals de vida.
I què ens agradava d'aquesta formació?
Núria, tu em podries ajudar aquí, no?
A mi m'agrada molt la veu del Calvin Johnson i el ritme.
tot.
I el nom del grup, que té un nom curiosíssim,
Hello Venders vol dir els que fabriquen, els que forgen,
els, com ho diré, les corones, saps?
Les típiques corones dels àngels, diguéssim, no?
Doncs això, els que fan les corones.
A veure, sí, una cosa així simbòlica,
com si hi hagués algú al cel que fes corones, no?
Els republicans no són, no?
Si fan corones no són republicans.
Ja m'enteneu, és un nom molt angelical, trobo.
Sí, sí.
Bé, és curiós, això no ho sabia jo.
I tu?
Jo sí, però no t'ho volia dir-ho.
Molt bé.
Al Manel ja ho sabies, m'ho va explicar ell?
Sí, sí.
Un dia vaig venir i vaig dir, saps què vol dir Hello Venders?
Ho dic tal.
Tal, i tal.
I tal, i tal, clar.
Molt bé.
El que sí que ens explicareu seran efemèrides, no?
Sí, però en tenim poques, avui.
Avui, sí.
O estàvem mandrosos, o...
Jo crec que estàvem mandrosos, perquè n'hi havia bastantes.
Sí.
Però bueno.
Però mira, no ho sé.
Comencem pel 15 de novembre?
15 de novembre.
De l'any 1532, un home que va anar a ser a Extremadura,
se'n va anar a fer a les Amèriques, a matar índios,
que es deia Pissarro, que abans ensenyaven que conquistó Perú, no?
A la Pissarro, a la Pissarro.
Quatre minuts, va, ràpid.
Doncs tal dia com el 15 de novembre del 1532,
este tal Pissarro va conquerir la ciutat de Cusco.
No farem bromes amb Cusco.
15 de novembre de l'any 1938 finalitzava la més llarga i sagnant de la guerra,
o batalla de la guerra civil espanyola, era la batalla de l'Ebre.
El 16 de novembre?
16 de novembre.
Ah, neixia José Saramago.
un dels grans escriptors.
Sara Mago, sabeu aquella escriptora tan famosa?
Sí, una gran escriptora.
Sara Mago.
Vinga, va.
Què ho va dir, això?
Ho va dir una ministra de Cultura, eh?
Sí, a més a més de Cultura.
Sí.
Bé, doncs neixia José Saramago, un 16 de novembre de l'any 1922,
un dels grans de les lletres mundials.
I un altre 16 de novembre de l'any 1963
se presentava el primer plan de desenvolupament espanyol,
tot allò que va fer el senyor Franco,
però que...
Pel desenvolupament sostenible.
Franco que demà, i que ja no ens toquin efemèrides,
demà Franç, que va morir, no?
Sí, sí, Franç.
Des del 75?
29 anys.
Coincidint amb el partit Madrid-Barça.
Sí, sí, sí.
Guanyarà Franco, com sempre.
Guanyarà en Madrid.
Guanyarà en Madrid.
Molt bé.
17 de novembre de l'any 1494
moria el savi Pico de la Mirandola.
I no em pregunteu qui és, perquè la veritat no ho sé.
Jordi, qui era?
És un de la il·lustració, no?
Hem de ser...
Home...
De l'època de la il·lustració.
Sí, bueno, renaixement, finals de l'edat mitjana.
Bueno, si moria, deuria viure plenament a l'edat mitjana.
Sí, perdona, renaixement.
Sí, sí, tant i tant i tant.
Mic, mic.
Passa a palavra, passa a palavra.
Un altre 17 de novembre de l'any 1869
se va inaugurar el canal de Suez.
Ah, molt bé.
Que permetia navegar d'aquí a la Índia
pel recte, sense fer la volta a Àfrica.
Sí, pel recte.
Ei, que va ser una gran obra de...
De l'enginyeria.
Sí, no, no, no, no.
Sí, sí.
Home, els tocava pegar tota la volta a Àfrica.
I en aquell temps devia ser una obra faraònica.
Sí, faraònica, molt bé.
Molt bé, per aquí a zona.
18 de novembre, Manel.
18 de novembre de l'any 1541
un pintor anomenat Miguel Ángel,
no sé si us sona.
De les Tortugues Ninjas.
Molt bé, aquell senyor que abans de fer Tortugues Ninja pintava
va acabar al fresc del judici final.
Vosaltres no podreu fer un programa d'història, eh?
Són molt poc seriosos, eh?
És seriós.
No, Miguel Ángel no era gaire seriós, tampoc, no?
No, Miguel Ángel sí que era seriós.
Tu creu?
Després d'estar tants anys pintant
amb aquella olor de pintura molt seriós.
Saps què li passava a aquest home?
Bueno, quan va pintar això no, que estava a la paret.
Però quan va pintar la bòveda de la Capella Sixtina,
que es va passar cinc anys estirat
i pintant estirat
A prop del micro, Manel.
Quan li passava en una...
Gràcies, Joan.
Un minut.
Quan li passava en una carta
se tenia que estirar per a llegir-la si no era incapaç.
Ah, molt bé.
Ai, pobre, no?
Va estar cinc anys treballant cada dia 12 hores així, d'aquesta manera.
Estirat.
I total, amb lo malament que li va quedar.
Sí, ja veus tu.
Allò no és cap meravell de tampoc.
La humitat ho ha fet perdre tot.
18 de novembre de 1987,
una formació anomenada U2
es reconvertia en els Alton Brothers,
formació de country rock,
que obria un concert dels Irlandesos a Los Ángeles.
No, no, no, no, Jordi, explica-ho bé, explica-ho bé.
No, que et queden 30 segons.
Vinga, va, 19 de novembre.
19 de novembre de 1708,
els anglesos prenien la illa de Menorca, per exemple.
I el 19 de novembre de 1963
va morir la ballarina gitana Carmen Amaya.
Ah, mira.
Tanquem les efemèrides
i tanquem també el cara a cara.
Jordi Manel, moltes gràcies.
I el Calvin Johnson també li pots dir adeu.
Adéu, Calvin.
Adéu.
Adéu, guapos.
Un sociedadฟou pel Woody Potter.
Intéu.
Bé, bé.
Adéu.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Béva.
Bé.
malìnquid.
Bé.
A它的 espel twenty
bé, bé.
Bé.