.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, aquí amb un oloret de castanyes.
Ai, que dius que hi ha alguna paradeta per aquí?
Escolta, no ho sé.
Jo he entrat aquí i feia olor de castanyes.
No, tu no ho ets, però les deus tenir amagades.
Les deus tenir amagades.
Amaguc una altra panellet i he fotut per aquí fora, però no ho sé.
Sí, que has entrat fent arremblamenta de panellets.
Home, home.
Ja, ja, ja.
Què tal tens el rellotge?
El rellotge que tens...
Has posat l'hora?
Per què?
O perquè la setmana...
Ai, la setmana, l'Aqueta setmana, aquest dissabte, que canviem l'hora.
Ah, sí?
Sí.
No tinc ni idea.
Sí.
S'adavanta la traça, no estic mai al dia d'això.
Efectèricament, si les set seran les sis, com es fa això?
La traça, doncs.
Sí, no?
La traça una hora.
Sí, podem dormir una hora més.
Anda!
Però...
Per la gent que ens agrada dormir.
Per exemple.
Que és llàstima que no ho podíem fer ja aquesta nit.
Per què?
Home, perquè així ja demà, que tu treballes, que jo sé que tu treballes demà, podies dormir una mica més.
Bueno, tampoc no passa res, perquè dilluns no treballo i compenso amb això.
Ah, companya.
Per això la notava, ja notava una felicitat així molt rara avui, eh?
Una felicitat externa, una mica rara, rara, rara, rara, rara, eh?
Estava rara.
És que, vulguis o no, avui és divendres.
Posti.
Ah, posti.
Anava a dir, ho està dubtant.
Posti.
Tenir realment les revistes una mica seques.
Rara, també.
Fem una cosa.
Posem el Juan, és de fons.
Bueno, de fet el deixem cantar amb ell i callem naltros.
I després comencem.
Que bonica és aquesta cançó, eh?
És d'aquelles cançons que sembla que... i després no, i acaba que sí?
Això.
Què és això?
Quan la sentis ho volàs.
Explica'm aquestes coses.
Com que ara sí que sí que això?
Fem una salada.
Sí, sí, sí.
La salada.
Porque nada pago, porque nada tengo.
Sí, sí, sí.
Si no tengo lo mejor.
Tu amor y compañía en mi corazón.
Y es que vale más que un año tardío que un siglo vacío, amor.
Y es que vale más tener bien llenito el corazón.
Por eso yo quiero que en mi mente siempre tu cariño esté bien fuerte.
Aunque estemos lejos o aunque estemos cerca del final.
Porque nada pago, porque nada tengo.
Si no tengo lo mejor, tu amor y compañía en mi corazón.
Ven, amor, me siento débil cuando estoy sin ti.
Me hago fuerte cuando estás aquí.
Sin ti yo ya no sé qué es vivir.
Mi vida es un túnel sin tu luz.
Quiero pasar más tiempo junto a ti.
Recuperar las noches que perdí.
Ven, ser el miedo inmenso de morir y ser eterno junto a ti.
Porque nada pago, porque nada tengo.
Si no tengo lo mejor.
Tu amor y compañía en mi corazón.
Por eso yo quiero que en mi mente siempre tu cariño esté bien fuerte.
Aunque estemos lejos o aunque estemos cerca del final.
Porque nada pago, porque nada pago, porque nada tengo.
Si no tengo lo mejor.
Tu amor, tu amor y compañía en mi corazón.
Ven, amor, me siento débil cuando estoy sin ti.
Me hago fuerte cuando estás aquí.
Sin ti yo ya no sé qué es vivir.
Mi vida es un túnel sin tu luz.
Quiero pasar más tiempo junto a ti.
Recuperar las noches que tardí.
Recuperar las noches que tardí.
Pensar el miedo inmenso de morir.
Y ser eterno junto a ti.
Porque nada pago, porque nada tengo.
Si no tengo lo mejor.
Tu amor y compañía en mi corazón.
Ai, doncs sí que sí, eh?
Tenia raó.
Que comença d'una manera així molt balada, molt lenta, que sí, que sembla que no,
però de cop i volta...
Clar, què et pensava que t'enganyava?
No, dona, no.
Dona de poca fe.
Ai, ai, ai.
Parlem de coses boniques.
Segons els americans, la dona més sexy del món, per sor o per desgràcia...
Home, no fa falta que ho diguis així, dona, d'aquesta manera.
És Angelina Jolie.
Ah, vale.
Ho sento, Sílvia, no, t'ho he de dir perquè tots els americans no et coneixen.
Clar, deu ser això.
Si et coneguessis, pensaria d'una altra manera.
Home, no, pensava que era jo, eh?
De veritat que no, però em pensava que era algú d'aquí de la ràdio.
Ah, doncs no.
I no ho diguis així, perquè millor la dona serà una miqueta així.
Doncs no, no, no, no és cap de nosaltres.
Llàstima.
Ni d'elles.
Llàstima.
Sí que és Angelina Jolie.
Jolie té la desgràcia segons, el meu pare.
Però què has triat?
Pels morros aquells que té?
Per tots.
Suposo que deu ser per tot, tot ella.
Té uix de gata, no?
Suposo que quan te trien la dona més sexy del món no ho fan per lo bé que treballis,
ni per lo bé que portis la teva existència, sinó per lo bé que et cadira roba, suposo.
El que passa és que això també és una creu.
Tu t'imagines un diumenge al dematí que vas amb les sabatilles d'anar per casa.
Allò que has de buscar el diari.
Exacte, la carxofa aquí darrere d'haver dormit del coixí enganxat, sense maquillar amb les llagalles a la cara.
A buscar els xurros...
També va buscar xurros, Angelina Jolie.
Angelina Jolie també menja xurros, tu que et penses amb xocolata al dematí.
Xurros mèdiques amb angamangotero.
Adivina el que tenc on el tintero.
Doncs ella també s'aixeca el diumenge al dematí per anar a buscar xurros pels seus fills.
Què vols, què vols, xata?
No, pel seu fill.
Pel seu fill, que no me'n recordo com se diu ara.
Sí, però té un nom...
No, no me'n recordo ara.
Va per aquí, va per aquí, eh?
La qüestió és que un dia t'enganxen així i deixes de ser la dona més sexy.
Vull dir, és un càrrec que no ens interessa ni a tu ni a mi, Sílvia.
O tens aquell típic exnòvio que ensenya aquelles fotografies...
De tu amb una ressaca d'acollonant i dius, però això no és nada glamoroso.
Angelina Jolie, vigila a partir d'ara perquè depèn de com portis, és de brutes.
Les sabates deixaràs de ser sexy.
Imagina't, el que et fa, unes sabates brutes.
És un càrrec que realment, no sé, no cau de valorar, eh?
Per cert, últimament la que no està massa valorada, o almenys no l'hem pogut veure massa,
és la nòvia d'Amèrica.
La nòvia d'Amèrica, ho dius perquè ja no serà la més sexy ella mateixa, no?
Per exemple.
Julia Robles, exdóna més sexy d'Amèrica, diguéssim que exnòvia d'Amèrica, també t'ho he de dir,
està pensant en agafar-se cinc anys sabàtics per dedicar-se a ser mare.
Per això què ho va fer? A l'entrevista aquella que li va coincidir, que li va donar l'opra no sé què?
Winsley. Winslow.
És que no m'he atrevit, no m'he atrevit, tu que ets molt valenta, jo no m'he atrevit.
Sí, perquè va en un anglès de Cincinnati que s'entén molt poc.
Doncs es veu que va ensenyar la seva panxa en públic i va dir que li agradaria retirar-se de la vida social,
del cinema, de tot tipus de feines durant cinc anys, per dedicar-se a ser mare.
Home, però ja ja deu tenir els quartets d'aquests guardats, no? Per estar cinc anys se sap fotre res.
Home, a mi m'imagino que sí, el que passa és que no sé si se n'adona del que és estar cinc anys fora de tot el que tingui a veure amb feina,
perquè el dia que ella digui ja sóc aquí, de nou, a veure, tindrà cinc anys més, cinc anys menys d'experiència,
i moltes actrius noves, i moltes nenes joves al darrere, i no és que ella sigui gran, però d'aquí cinc anys ja no serà tan jove,
que li vindran ensenyant el malic a segons qui, i faran molta més gràcia.
No és el cas d'una Susan Sarandong, que és una senyora d'una mitjana edat, tirant a gran, i no estic de dir de tercera edat,
però que durant tota la seva vida ha anat treballant, ha anat fent, sempre ha estat treballant.
Per tant, encara que sigui una senyora gran, té un passat, té tota una carrera.
Ella té una carrera, però que se li pot acabar en forat, si fa cinc anys de parada i funda.
Home, a veure què passa.
Home, ella ara mateix, jo crec que també fa ben fet, perquè mira, dedicarà als seus fills, que són dos,
que té bessonada, i que els primers cinc anys de la vida d'un fill no els tornaràs a repetir mai més a la vida.
Després tampoc.
Seguríssim, però ja és diferent, perquè ja van al col·le, i tu ja pots tenir les idees clares per fer altres coses,
i ja no són tan petitets.
Des d'aquí esperem que això, que tingui les idees clares, ja sàpiga el que ha de fer.
A veure, a veure.
Una altra persona que sí hauria de tenir les idees clares.
Eric Clapton.
Què li passa a l'Eric?
Eric Clapton té una afició, una afició, que des d'aquí no critiquem.
És una afició, i és col·leccionar, comprar i conduir cotxes de molta velocitat.
L'EAC Porches.
I tu dius, bueno, escoltos, si s'ho pot permetre, nena, i no són d'escalèctri, que són de tamany natural, repeteixo.
Doncs compra i porta el que vulguis.
Clar que sí, d'home.
Però no et trobis amb una autopista a França, amb aquest senyor a 216 quilòmetres per hora,
perquè a lo millor, no m'ho expliques.
Era un fisipardi, este hombre.
I va amb un Porsche i tu vas amb un 500, i dius, escolta, això no quadra.
Ara ja no, anava, anava.
Tu o molta gent, això no quadra, això no quadra.
Clar, a veure, aquest senyor ha sigut detingut, per una mica d'excés de velocitat.
No n'hi havia borratxo.
I multat amb 750 euros, no, que sàpiga, no, 750 euros de multa, i el que no tinc molt clar és,
a veure, la idea és que li han posat 650 euros de multa i li han retirat el carnet.
Però l'escrit de la revista seguia dient que esperaven que això li hagués tret les ganes,
de tornar a conduir tan ràpid.
Doncs si li han retirat el carnet no podrà conduir ni més ràpid ni més a poc a poc.
No, no, no.
O teòricament que llogui un xófer.
O que només li han retirat el carnet a França.
Home, no se sap.
Jo crec que serveix, sí, per la comunitat econòmica europea,
i no sé si serveix de cara als Estats Units.
No tinc ni idea.
Ho hem de eslunar, això, eh? Ho hem de eslunar.
De totes maneres, a mi em sembla bé.
Perquè hi havia un munt de gent que marxarà cap als Estats Units sense el carnet de conduir.
A mi ja m'està bé.
No perquè sigui ell que condués un Porsche, perquè mira, doncs, bé, sort que té aquest home de poder-lo tenir.
I tant.
Sinó perquè justament, vull dir, a veure, si multem a tothom, multem a tothom.
I tant.
Encara que t'ho imagina't.
Tu toca la guitarra tot el ràpid que vulguis, però no condueixes ràpid.
Exacte.
Perquè, a veure, hi ha gent que t'espera a les botigues de discurs per comprar la teva música.
Home, clar, clar.
Ara t'ho imagina't allà, quan de pares, el gendarme.
O sigui, el gendarme?
Sí, la gendarmerie.
La gendarmerie.
S'il vous plaît.
Documentation.
No me coneix.
La guitarra.
Amb la guitarra.
Amb la guitarra.
Amb la la la la la la.
Sí, sí, sí.
Però vostè anava a 215 quilòmetres d'hora.
I la la la la la la la la.
I la guitarra.
I tira la guitarra.
I tira la guitarra.
Jo no, jo guitarra, de què?
Ai, Déu meu.
A veure, a veure, que tenim una altra notícia, ara una miqueta més sèrie, eh?
Traiem l'Helic Clapton.
A veure, que de sèrie la de l'Helic Clapton ja ho era.
Però aquesta, a mi em sembla, primer, com a més de prop.
És un senyor que, bueno, admirem jo i moltíssima gent.
Ens ha fet ballar moltes festes a Sant Joan, moltes rebelles, moltes nits de cap d'any.
I moltes rebelles a Santa Tecla.
I tant.
Ella es diu Joan Manuel Serrat i ha tingut, no sé si dir la desgràcia o el punt de trobar-se amb una malaltia que és...
Que ha usat molt seria la mare, eh?
Sí, perquè no sabia, ja et dic que no sabia com dir-ho.
Amoïna, i a més a més a una persona que li té una certa pressa, no?
Amoïna a qualsevol persona.
Sí, sí, sí.
Però sembla que si li passa a una persona que no coneixes, doncs mira...
No passa res.
No passa res, però és algú que...
Ho has tingut a casa tota la vida, no?
I no perquè visqui amb ell, sinó perquè els seus discos formen part de la vera, eh?
A veure si al final...
Formen part de la vera, m'entens?
Aquest senyor té un carcinoma a la vejiga, exacte.
I a mi m'ha agradat molt la manera de portar-ho, la manera d'expressar-ho.
El que més em va empresonar va ser el comentari en el qual deia, llegeixo textualment,
lo importante no es lo que te ocurre, sinó cómo te enfrentas a ello.
Clar que sí, exacte.
És a dir, ens va donar una lliçó que no cal enfonsar-se en la teva pròpia misèria,
sinó el que has de fer és sortir endavant i demostrar al món que sempre, sempre la vida és el que importa,
davant de qualsevol altra cosa, no?
Des d'aquí, jo crec que Serrat, t'aplaudim per la teva feina feta i la que et queda per fer.
Para que pintes de azul tus largas noches de invierno
Y a fuerza de desventura
Tu alma es profunda y oscura
A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos como el recobo al camino
Soy cantor, soy embustero, me gusta el juego y el eviro, tengo alma de marinero
Y qué le voy a hacer si yo nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Y te acercas y te vas después de besar mi aldea
Jugando con la marea te vas pensando en volver
Eres como una mujer
Perfumadita de vea
Que se añora y que se quiere
Que se conoce y se teme
Si un día para Vival viene a buscarme la pareja
Que canso, eh?
No sabia com tallar-la, eh?
Estàvem comentant
I quan la tallem, no sé, tallava la còpia, està
I demanem perdó, demanem perdó
No ho pensem
És que, clar, es dius, mira, mira quin temps tenim
Que anem ja gairebé de cara al final
I a la cua final de les revistes del cor
I no sabem com tallar-ho
Bueno, tenim una altra notícia que ni és bona ni dolenta
Sinó que és sospitosa
Hem de parlar de Maria Calas
Fa unes setmanes vam dir que hi hauria una subhasta
En la qual sortiria a la venda
Tot el patrimoni de joies
Que Maria Calas tenia en el seu poder
És veritat
Exacte
Doncs ara hi ha un senyor cineasta, Franco Zeffirelli
Que assegura que ella mai, i repeteixo
Mai va tenir joies tan importants
Com les que en teoria subhastaran
De la, diguent, elegant que són d'ella, de la Maria Calas
Ara m'he fet un riu
Sí que d'alguna manera hi ha una persona que diu
Aquestes joies són de la Maria Calas
Perquè tinc una foto amb ella posada
Exacte
No, ell el que sí alegra és que
Ella havia tingut perles
Havia tingut arracades i agulles de pit
I tal i qual
Que eren boniques
Però que no tenen res a veure
Amb les impressionants joies
Que subhastaran en el seu nom
Que és possible
Això que et deia
Que per una banda surt una persona
O diverses persones
Que tenen aquestes joies
I que atribueixen a la Maria Calas
Exacte
I per l'altra surt
I que aquestes joies
Això no és d'ella
Això no és d'ella
Doncs aquest és el senyor Franco Cifilelli
Diu que
Encara que aquestes joies
Vagin acompanyades de fotografies
De Maria Calas
Amb aquella joia posada
Sí
Ella assegura que
Maria Calas igual que tothom
Que es dediquen a aquest món
Demanava als joies
Prestades
Les joies
Per una nit
Per una nit
Per una tarda
Per un dia
Per una entrada de premis
Exacte
I aleshores
Hi havia la foto de rigor
Amb aquella joia
Que després tornava
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Al joia
Que és possible
Que aquestes joies
O còpies d'aquestes joies
Ara hagin sortit a la llum
Perquè
Ostres
Doncs si això
Aquella fotografia de la Maria Calas
Resulta que Maria Calas
Ho va portar una nit
No és d'ella
Però ho va portar una nit
I això és el que Franca
Zafira li està dient
Que em sembla
Que els estan enganyant
Que ho hagués portat
Tres hores
No vol dir que pertanyessin a ella
A veure si això
Ja veurem com acaba això
Això és el que t'anava a dir
Que si això és veritat
Ara mateix la subhasta està en l'aire
Exacte
I si no és veritat
Aquest Franca
O amb el borbo de veure
Clar
Què vol
Diu que ell era amic íntim
Eren molt amics
No íntim fins al punt que tu
No, no, ja, ja
Que eren molt amics
I que ella coneixia perfectament
Havia estat casat amb Onassis
I ni tan sols Onassis
Li havia regalat joies com aquella
Déu-n'hi-do
No, per això
Que ara estic imaginant
Les persones que han fet
L'organització
La segona estàs tirant els pèls
De les ingles
De les ingles no
Estan a veure si localitzen aquest home
Per poder fer alguna cosa
Ai, que la Mar la tira una mica
Ai, m'ha agafat una mica de tos
És que ara aquest canvi de temps
Ho vulguis que no
Mar, que hem d'anar als aniversaris
Fem aniversaris
I em deixes d'anar a prendre'm una aspirina
Ràpid, ràpid, ràpid
Doncs n'hi ha uns quants
Aquesta setmana
Tenim mans de gàdio
La Hillary Clinton fa anys
57 anyets
Deus, reus
Baltasar Garzón 49
I si està fent les coses com les fa
Que duri molts més
Xero López, 61
Molt bé portats
Sí, que anem a dir
Bill Gates, aquell senyor
En el qual ens
Parlant amb plàtans
Caguem cada vegada
Que l'ordinador no funciona
49 anys
49 anys el Bill Gates
Winona Ryder
33 anyets
Carmel Albor
57
I Diego Armandona
Molt mal portats
44
Sí, perquè encara està una mica tocat
Ara que està a l'Argentina
Està a Cuba
No se sap
Allà on te'l vulguin
I li paguin la rehabilitació
És a dir, l'hotel
Oh
Bé, que hem de marxar
Xati, que hem de marxar ja
Que bé, gràcies
Així deixem que es relaxi
És que avui
Entre relaxar
Que les revistes del cor
Nosaltres que també estàvem una mica així
Així
És divendres
Però és un divendres
Faves tendres
És un divendres
No, no ens enganyem
És que veiem
Que hi ha 3 dies per davant
Per a molts
De festa
I com que ja que comences
A agafar-te el relax ara
A mig desconnectar
No?
Bé, doncs així
Fins la setmana que ve
Molt bon pont
Pel que el tingui
Fins al mes vinent
Sí, vaja, vaja
A una altra hora
Ja ho hem cobrat més contents
A un canvi d'hora
A canvi de mes
Molts canvis
Ai, masses, eh
Oh
Quina enrana
Bueno, callem ja
Perquè jo el que vull
És que la gent senti aquesta cançó
Gràcies, Mar
De res
Gràcies a tu
Las heridas de una espina envuelta en flor
Es mejor caminar
Que parar y ponerse a temblar
Es mejor caminar
Que parar y ponerse a temblar
Hoy la vida les sonríe y Dios dirá
Si el futuro les depara un buen color
Regalándoles otra oportunidad
De empezar con su pie bueno
Y ya van dos
Y mil veces más tendrán que recorrer
La vereda más incierta y perdonar
Mientras no les huevan piedras
Les irá mejor que bien
Ojalá que el sol no deje de brillar
Es mejor caminar
Que parar y ponerse a temblar
Es mejor caminar
Que parar y ponerse a temblar
La vereda más incierta y perdonar
La vereda más incierta y perdonar
La vereda más incierta y perdonar
La vereda más incierta y perdonar
La vereda más incierta y perdonar
Fins demà!