.
Dins l'espai que cada dimecres a primera hora dediquem
al mar en totes les seves
diferents vessants. Avui, la Sílvia
té una proposta i no ve sola.
Us volem fer una proposta molt interessant,
l'exposició de pintura monumental i turística
de Tarragona i el Tarragonès. Si no recordem
benament, anem cap a la 17ena.
Ramon Martí, avi Ramon,
bona tarda. Bona tarda.
On podem veure aquesta exposició?
Aquesta exposició, després d'una gran trajectòria,
perquè té molta història,
aquesta exposició va començar
fa 17 anys.
Una vegada, el que era llavors president
de la Patronat de Turisme,
o de Tall,
i escolta, em diu, aquí al sindicat
no podies fer alguna cosa
a Tarragona? Llavors, a mi se'm va acudir
això d'una exposició, doncs, tema
a Tarragona. Sí, perquè vostè em deia
que l'avi Ramon Martí
és que l'avi, ja no sé com dir-li, eh?
Jo l'he dic l'avi, així que vam abans,
doncs és el vicepresident, precisament,
del Sindicat d'Iniciativa i Turisme,
de Tarragona. Llavors, només era un directiu
que me'n cuidava de... Ah, molt bé.
Va ser quan haig començat.
Un treballador, no? Llavors, se'm va acudir
perquè Tarragona, el tema Tarragona,
només ho feia el Planes, Bordeus,
hi havia només 3 o 4 pintors
que ho feia. Algú ho potser feia
per un encarc, però bé. Llavors,
vaig agafar i dic,
vaig aprovar de fer una cosa,
de fer una exposició,
buscar alguns pintors
per fer una exposició
de tema Tarragona,
tema monumental,
tema de monuments.
No es van posar les mans al cap
els pintors?
No, i llavors vaig parlar
amb alguns pintors,
oh, s'hi va agafar la idea.
S'hi va agradar?
Però vaig agafar uns quants pintors,
doncs, que llavors no eren
encara consagrats,
però alguns de consagrats,
la Devis,
hi havia diferents,
Bordeus, tots aquests,
i s'hi va agradar la idea.
I, bueno,
la idea i vaig aconseguir
aconseguir, doncs,
uns 36 participants.
36, d'un i d'un i d'un,
en aquell moment, eh?
36, en aquell moment.
Jo vaig quedar una miqueta parat
i llavors resulta que fem l'exposició
i inaugurem
i llavors va ser un èxit rotund.
Un èxit que llavors,
doncs, molta participació
i inclús haig de recordar
que l'Arimany va portar
tot un vernissatge d'aquests,
però a base de bé,
voluntàriament,
el Brasília,
les hosteses van portar fruits secs,
en fi, va ser
com si fos una gran festa,
un espectacle,
com una gran de sort.
I això em va emocionar i tot.
Dic, això és molt interessant,
dic, això val la pena,
val la pena, doncs,
pensar-ho.
Però llavors va haver uns altres pintors
i diuen, escolta,
més que no fem tema a Tarragona,
perquè llavors normalment
se feia bodegons,
figura,
paisatge...
Per això li comentava,
perquè, clar,
normalment el món dels pintors
és de pell fina.
Sí, llavors feien això.
Dic, com et dic,
la solució saps quines,
doncs fer-ne una, també,
de tema artístic.
Molt bé.
I en aquests moments
va fer tanta eufòria
el sindicat d'iniciativa
que llavors ja va vindre
el Bernabè,
que era dibuixant,
la Junta i tots,
i llavors van fer
inclús algunes exposicions
internacionals.
Vam fer una de cine antic,
que llavors hi havia
l'Agapito,
que volcorava,
l'Arellana de Barcelona,
i va ser,
bueno,
una exposició,
doncs,
tot de temes
i material
tot antic de cine.
Vam fer algunes
dels mals i escultures,
còmics,
que van participar
bastants països,
amb baixades,
inclús Rússia,
en aquell temps.
O sigui,
va ser,
va fer una època
a Tarragona
i no es feia gaire cosa d'això,
saps?
Va ser una força.
D'alguna manera
va esclatar el boom,
no?
Es van donar corèixer
a potser pintors
que estaven mig amagats.
Vam fer una exposició
aquesta de cine,
que la vam fer,
llavors,
primer vam fer-ho
al carrer Major,
però jo va quedar petit
ja per la gent que venien.
Llavors,
vaig aconseguir
i vam poder arreglar
les voltes del Pallol
i allà podíem fer més coses.
Però crec que allà
es van trobar
amb un problema
que es deia humitat,
potser?
Després va vindre això.
D'acord.
Llavors,
aquí a les voltes del Pallol,
l'Ajuntament,
amb un espoixi
que van fer de cine,
van deixar
a la plaça del Pallol
Cadires
i l'Andrés d'Andrés
van venir a fer
unes pel·lícules mudes.
Ah, molt bé.
Sí.
I era una festa
que a la plaça de la Font
feren folklore
i la gent anava
del folklore del plaça del Font
a veure pel·lícules mudes.
A la plaça del Pallol.
I quan no entraven,
perquè llavors va agafar
un gran cistell amb cacaus
i quan la gent entraven
se n'anava
un d'allò de cacaus
com quan anàvem al cine abans
que compraven cacaus.
Per poder entretenir
una mica la bola.
Això va ser el principi
d'aquestes coses.
Clar, llavors
ho fa tant de renom
en aquell temps
i llavors vam dir
d'això
això la farem cada any
i resulta
que després d'allà
vam anar
al plaça del Pallol
a la plaça del Pallol
però va anar al plaça del Pallol
un moment
en què, per circumstàncies
que no fa el comentari
per no posar-te
en contra d'algú.
No, no, no,
ens posem en contra, no.
Avi, no.
Va bé.
Va bé a guteres.
Va bé a guteres.
Per això li deia
que teníem problemes d'humitat.
I llavors va bé a guteres,
allà van tenir
que tancar la plaça del Pallol
i jo dic malament.
El barco s'enfonsarà
però no.
Va rà i fa, no?
Sí, llavors li deia la sort
d'entrar en contacte
amb el port de Tarragona.
I el port de Tarragona
de moment
com una cosa
pensant-se que d'això
van fer
van fer l'aquella exposició
al Tinclau.
Com fa aquesta anya
el Tinclau?
Perquè el Tinclau
ja fa algun temps
d'això.
Sí, a dir,
que llavors ja fa
uns 5 o 6 anys, ja, no?
6 anys.
I llavors el Tinclau,
clar, llavors
un Tinclau gran.
Aquests quadros
que podies portar
que abans havien de ser petits,
quadros de 2 metres
i 4 metres
i el que sigui,
allò encara va ser
un èxit
més gran.
I llavors
cada any
s'han trobat
que han anat
fent-se més socis,
molta gent
ho desconeixen.
Però té molta acceptació,
bé, molta gent
inclús de fora de Tarragona,
de Barcelona,
o el que sigui,
perquè és com si fos
una espècie de fi de curs
o una mostra
de pintors,
no com ara
l'Ajuntament
que fan els vanguardistes,
els vanguardistes,
els altres,
el contemporani.
Aquí no.
Aquí hi ha de tot.
Aquí amb aquesta
la monumental
igual hi ha contemporani,
més hi ha clàssic,
en fi,
realista,
i llavors
molta gent
doncs clar,
es posa allà
i molts venen
per a veure,
com que hi ha pintors
que ja porten 17 anys
i molts ja estan consagrats,
molts tenen obres
per a Europa
i part d'Amèrica.
Déu-n'hi-do.
Sí,
i clar,
de totes formes
hi ha una cosa
que a Tarragona
jo critico
a més d'un
de no donar
estirar d'orella,
s'avi,
que també va bé.
de no donar
més importància
en aquesta exposició.
Ara se m'han donat
en compte
perquè penso
que són 17 anys
que estem fent
patrimoni
i de la humanitat.
Aquests quadros
que hem pintat
de Tarragona
han anat
arreu del món.
I clar,
i llavors
quan encara no es parlava
de patrimoni
i de la humanitat,
nosaltres ja ho fèiem.
Ja fèiem tarragonisme,
pugilur, no?
Són 17 anys
que estem fent
Tarragona,
Tarragona
i Tarragona.
I llavors,
clar,
llavors aquí el port
doncs
hi ha
de 36,
ja després
en les voltes
vam ser 40,
vam ser 50.
I ara crec que,
si no recordo malament,
estem arribant
almenys en un any
a gairebé 72 pintors,
és possible?
I hem passat del 100.
A un passat del 100, ja?
Sí,
la que vam fer últimament
de treballs artístics
va passar de 100 participants.
Déu n'hi ha.
O sigui,
que això a Tarragona
imagina't tu
el que representa.
Ara,
el que jo he de dir també,
perquè les coses s'han de dir,
jo he de donar les gràcies
a l'autoritat portuària.
Perquè, clar,
nosaltres quan el barc
anava a mitja la deriva,
el port ens va acollir.
Però a més,
hem donat tota classe
de facilitats.
I el port,
jo considero avui en dia,
a Tarragona,
potser el lloc cultural
de Tarragona.
O sigui,
que estem parlant
del patrimoni,
volem fer ciutat cultural,
volem fer molta cosa,
però sí que si
a la Jartres
farem això,
que si allà
farem allò altre.
Però falten coses
o llocs per poder exposar.
O sigui,
Tarragona per mi
és la ciutat dels projectes.
Ja va bé,
ja va bé,
però a veure si es duen a terme.
a veure si acabem.
I els que fem coses,
doncs,
no tenim l'ajuda
que hem de tindre.
No diré encara d'això,
sinó,
doncs,
donar a conèixer,
perquè llavors,
clar,
hi ha molts pintors
que comencen.
Ara,
n'hi ha d'altres,
el que vaig dir jo ara
la presentació,
dic,
això és com si fos
un fi de curs.
Dic,
n'hi ha alguns
que són un aprovat,
comencen com un aprovat.
Ara,
n'hi ha
que ja tenen un notable.
I n'hi ha que són
sobresalients
i en matrícula d'honor
perquè estan per tot arreu
ja buscats.
Parlem d'algun dels pintors
que podem veure,
alguna de les pintures
que potser
personalment
li hagi agradat
o és difícil.
Per exemple,
jo no puc nomenar
cap pintor
per no buscar...
Ara,
el que puc dir...
Carse que si són 100,
heu de dir-ho,
per nomenar-los tots.
No, no, no,
perquè llavors
no el recordes un
i el deixes
i hi ha diferències
d'estil,
saps com heu dit?
Però puc dir-te
que el 60%
de pintors d'aquí
ja són coneguts,
bastant,
bastant coneguts,
fora de Tarragona,
han guanyat concursos,
han fet present,
doncs ja et dic,
estranger,
inclús han fet exposicions
a l'estranger,
inclús n'hi ha
que han participat
ja a Amèrica,
o una vegada
va participar al Japó.
Vull dir que
la gent,
a mi em sap greu
és com allò
que vas pel carrer
i en un pregunta,
escolta'm,
d'aquí?
Al Museu Arqueològic?
Què has estat?
No, sé que hi ha un...
Me refereixo
que aquí
és una exposició
que val la pena
anar-la a veure
perquè m'ho queda
és una sorpresa.
Diu, ah,
no ho sabia aquest pintor.
Ah, pet pintava?
Escolta'm,
i el dia de la inauguració...
No descobreixes moltes coses,
si et vols per de raóna.
un mes de dos cents,
allò aquell dia...
Jo em quedava curta,
jo he dit 72, però...
No, el dia de la inauguració,
no presentat,
sinó a la presentació
de públic,
de pintors i públic,
passem de dos cents,
quasi tres cents persones,
i jo,
hola sorpresa,
ah, doncs no sabia
que pintaves tu,
escolta, aquest quadre...
És una meravella, no?
Sí, sí, sí.
Jo crec que
és una exposició
que són 17 anys, eh?
Dues exposicions.
Jo ja començo ja,
ja començo a estar
una miqueta d'allò,
avi, eh?
No, no,
però saps què passa?
Que llavors veus que
els mateixos pintors
i pintores,
tots els mateixos artistes,
això,
doncs,
tenim-ne.
Què?
Què d'això?
I llavors,
encara que no ho vulguis,
com que ja són tants anys,
que dels 14 anys
que estic en aquest món,
que saps tu,
doncs,
em toquen aquell botonet,
ja t'engresques,
podríem fer...
Potser l'energia,
no?
Potser l'energia.
No, ja també he de reconèixer
que ara ja hi ha el Montaner
que m'ajuda,
els altres també,
si com i col·laboren,
saps?
I això, doncs,
te dono peu a pensar
que potser no s'acabarà,
però moltes o no,
no ho deixis...
Hem de parlar de la 18a,
de la 19a,
hem d'arribar al 25è aniversari,
eh?
Però, escolta,
pensa que són...
has d'estar uns dies allí
i porten els quadros,
l'altre dia,
quan venen a buscar-los...
I després penjar-los,
buscar que tothom ha estat content...
No, amb això tinc una gran sort
i et dic,
he de donar les gràcies
a la portuària
per la col·laboració
que fa a Tarragona
en pla cultural.
Perquè, clar,
hi ha empreses com són la Caixa,
molt bé,
però aquest ja és una cosa
d'interès per ells,
però és que el port no,
al contrari,
el port ens deixa el personal,
que he de reconèixer,
aquí públicament ho dic,
personal molt eficient,
una gran satisfacció
per part dels directius
del president i tot,
per aquesta cosa,
inclús,
inclús aquest any
que hi havia dificultats
per fer-la,
han fet una espècie
d'eforç
per poder-la fer.
O sigui,
que no es passés aquest any
sense poder fer
aquesta exposició.
Hi ha una exposició
que hem de comentar
que ja va començar,
si no recordo malament...
Fa 17 anys.
No, no,
no, només 17 anys,
jo ja parlo ja d'aquest any.
Quan va començar?
Perquè ja portem ja...
El dia 17 de setembre.
de setembre.
I estarà fins el dia 31.
Està el dia 31.
O sigui,
que jo crec que val la pena,
no per mi,
perquè a última hora
jo només parlo
i ja no em veuen,
però val la pena
perquè veure els pintors...
Tota la feina,
tota la tasca
que hi ha darrere.
I veus també
la il·lusió
dels cadors.
I és el que els hi vaig dir
amb ells.
És que clar,
s'han trobat ara
sense dir no.
Teniu en compte una cosa.
Quan un pescador de canya
no va pescar el dia
que vol menjar peix,
va cada dia,
o sempre que pot,
va cada dia
si encara que faci molt temps.
I t'anar a posar una estoneta.
Perquè és la seva afició.
Clar que sí.
I el pintor
no ha d'esperar
que hi hagi
un motiu
per fer un quadre.
El mateix corcó.
El pateix en equip,
a mi que el corcó
no me'l deixen
i em fan jugar.
Ells també han de fer
i superar-s'hi.
I veus que sí,
veus que hi ha pintors
que et quedes sorprès.
Jo recordo,
l'any passat,
va ser quan va haver
una mica
que hi havia algun quadre
que no es podia posar
perquè la temàtica...
Sí, problemes sempre em penses.
Jo n'hi ha hagut enguanya,
no.
És que és això.
Hem estat tranquils.
Home,
com que l'any passat
vaig posar una miqueta
a seriosament,
perquè és que clar,
és que llavors passa una cosa.
Llavors és tu el que respons
davant de...
És obvi.
De tothom, saps?
Sí.
I la gent a vegades
es posa,
ah, mira,
he fet això pensant-se
que mira,
no,
hi ha coses que a vegades
tindrà un límit.
I s'ha de fer una tria
també segurament
de molts dels quadres.
No, normalment
els que porten ja
i aporten els temes
més o menys
més bons,
més dolents.
Algun diràs,
oi,
això també ho sé fer jo.
D'acord,
sempre passa, no?
Perquè vas a veure una exposició.
Aquest quadre,
els meus xiquets
els hauríem fet.
Sí, sí,
això també passa al futbol
i passa a tot arreu, eh?
No, no,
però tenc en compte una cosa, eh?
Tenc en compte
que el que entén de pintura,
veus un quadre
i el que no hi entén
diu,
oi, què és això?
Però si hi entens una miqueta,
veus que les pinzellades
i els colors
són els corresponents
per la idea que té.
O sigui,
no és el que fa barrejar,
colors per barrejar.
Sí, sí, sí.
No, perquè avui dia
saps què passa?
Que molta gent,
doncs ja pinten,
ja com si diguéssim,
ja hi ha teles
que ja el dibuix fet
i posa el posto
que has de posar el color.
Sí, sí, sí.
Això, clar, això...
Ara vaig a pintar
un d'això
que agafen...
Pinta allò...
Ai, mira que bonic!
Se m'ha passat amb una senyora,
fa molts anys,
que aquella senyora
doncs no hi havia manera
de fer-li entendre
que allò...
Que ja no es podia exposar.
i volia que fes un paper
com el forn
i portava aquell quadre
perquè si es perdia,
dic, senyora,
no pateixi que...
Que no es perdrà,
no se'n moini,
no se'n moini.
Dic, si em fumo una multa
per menjar el seu quadre,
la pagarà vostè,
no i no.
Diu, què ha de fer?
Que dolent.
Diu, vostè el que ha de fer
és aquestes amigues
que diu vostè
que ho fa tan bé
a casa seva,
els ensenya,
els posa,
els regala directament,
no?
El disfruten i d'això.
No, i llavors sí,
però hi ha molts que de moment
doncs els hi vas dient coses
i ho van assimilant
i ja,
però jo reconec
que per exemple
doncs que hi ha bons artistes
i molts més reconeguts
fora d'aquí
que aquí
perquè aquí saps què passa?
El problema
és que es coneixes.
Clar.
És saber-ho, no?
Es coneixes
i hi ha aquelles coses
que sempre hi ha
dintre el món de l'art.
Que no ens queda més temps
que hem de deixar aquí
recordant fins a final d'aquest mes
fins a dia 31
d'octubre
tenim l'oportunitat
de veure el tinglado
número 1
del moll de costa
del port de Tarragona
aquesta dissetena
i els horaris
per exemple
ah, endavant, sí
els horaris
per exemple
són de dimarts a dissabte
de 10 a 1
i a la tarda
de 5 a 8
de 10 a 1
i de 5 a 8
i els festius
de 11 a 2
molt bé
al matí
i que dones un tomet
per la platja
ja et desvies
cap al tinglado
això més d'octubre
més d'octubre
sí, en el menys
perquè llavors el moment
ja serà una altra cosa
que és a nosaltres
doncs ja en parlarem
doncs fins al final
d'aquest mes
recordem aquesta dissetena
exposició
i perdoneu
que no digui noms
de pintors
perquè a vegades
doncs
dius el d'un
i l'altre
com és que a mi
no m'ho has dit
i llavors
ja tinc prou problemes
i tant
ja surten prou coses
com que a més a més
jo li afegeixi
encara més
i ells veuran
els pintors que hi ha
i es quedaran sorpresos
inclús de molts quadres
perquè hi ha hagut gent
i ho han dit
ai doncs no s'esperar
i després aquella sala
que és grandiosa
doncs
fa un impacte
i vas veient un quadre
mira aquest
mira
i van
saps
i la gent
no digui més
quan de descobrir ells
no digui més
quan de descobrir ells
perquè no es trobin la sorpresa
que després
digui
oi per veure
o abans
per vindre més visites
Ramon Martí
avui Ramon
moltíssimes gràcies
adeus i bona tarda
hasta la próxima
arroz
la