Dins l'espai que queda dijous dediquem a la Universitat Rovira i Virgili.
Avui parlem amb el Bernat López,
ell és el coordinador dels estudis de comunicació,
periodisme, publicitat, ara ens ho explicarà,
de la Universitat Rovira i Virgili.
L'excusa, doncs, que precisament,
aprofitant la presència de la URB dins el mar d'exprorreus,
el dia 16 d'octubre se celebra la primera jornada
de mitjans de comunicació de Tarragona,
una jornada que pretén fer arribar a tota mena de públic
doncs a precisament algunes qüestions relacionades amb la comunicació.
Bernat.
Bona tarda.
Hola, què tal?
Jo bé, tu una mica enfeinat, eh?
Home, sí, sí, sí.
Jo de ser coordinador de totes aquestes coses,
perquè, a veure, jo he dit coordinador de la facultat de comunicació,
publicitat, periodisme, tres coses, tenim ja.
Un aclariment previ és que no constituïm facultat pròpia,
sinó que estem dintre de la facultat de lletres,
amb dues titulacions, que són les de publicitat i relacions públiques,
que és una, que es diu publicitat i relacions públiques,
i una segona titulació, que és la de periodisme.
El que passa és que tot això posat en cua, doncs, fa, diríem, enganya una mica.
I si això afegeixes que també, doncs, sóc el cap del predepartament de tot això que tu dius,
doncs, realment...
Tens feina.
És un tren de noms i de títols que realment, i encara que no m'estigui bé dir-ho,
es corresponen realment amb un volum de feina considerable,
perquè estem en plena ebullició, intentant muntar tot això.
Doncs, per si no fos poca la feina que té el Bernat,
ara, a més, doncs, han sigut pioners en això de muntar una,
la primera baixa jornada de mitjans de comunicació de Tarragona,
recordem, dins el Mar de les Prorreus, el dia 16 d'octubre.
Què preteneu amb aquesta jornada de comunicació?
Bé, d'entrada, també, deixa'm que et puntualitzi, perquè no se'n fadi ningú,
que no és exactament la primera jornada de periodisme que s'organitza,
ja hi ha hagut antecedents.
Ho dic perquè, doncs, fa alguns anys, jo, doncs, no en tinc constància en primera persona,
però sí que m'han explicat que hi havia hagut algunes iniciatives d'aquest tipus.
Ara bé, com a tal jornada de mitjans de comunicació,
sí que em penso que és la primera vegada que s'organitza.
i des del punt de vista de la universitat, com a un dels socis promotors,
el que pretenem és, simplement, complir amb una de les missions
que té la universitat encomanades, entre elles, doncs, hi ha la de la docència,
la de la recerca, i una apota molt important és la de la relació amb el territori
i la de la dinamització dels diferents sectors de la realitat social, econòmica, productiva,
del territori, en aquest cas, de les comarques de Tarragona.
I llavors, en compliment d'aquest mandat, vam pensar que seria interessant
organitzar aquesta jornada, precisament per tenir un fòrum de trobada anual,
nosaltres ens agradaria que això es repetís d'any en any,
i així ho hem acordat, en principi, amb el Col·legi de Periodistes i amb la Diputació,
que són els altres coorganitzadors,
voldríem que això s'organitzés regularment, això, com un fòrum d'intercanvi,
de dinamització de les empreses de comunicació,
però també dels professionals de la comunicació.
Crec que és important que això existeixi en el sector de la comunicació
o en qualsevol altre.
Un fòrum de discussió, fòrum per al qual, evidentment,
necessitem l'assistència de públic i públic que tingui ganes de participar,
però, com tenim baixa, tres caps visibles que encapçalaran aquest fòrum,
no? Tres ponents.
Parla'ns de la gent que heu convidat aquest any.
Bé, d'entrada vam optar per un format de jornada curta,
diguem, d'un matí, perquè sabem que tothom està molt ocupat i molt embolicat,
i, doncs, és millor fer-ho breu i intens,
i així és el que hem procurat amb aquest cartell,
que, en la meva modesta opinió, és de primera línia,
perquè estem portant tres persones en els seus respectius àmbits,
doncs, punteres en aquest moment.
Obre la jornada la Mònica Terribas,
que en aquest moment, i des que va posar en marxa el programa La nit al dia,
s'ha convertit en un referent del món del periodisme a Catalunya,
perquè és un format realment innovador que ha aportat una nova manera de fer periodisme
que realment ha tingut bastant impacte en la professió i, en general, també en la societat.
És un programa molt vist, molt seït,
i aquesta professional, la Mònica Terribas, s'ha convertit en un referent.
Llavors, volem que ens vingui a explicar, i això és el que li hem demanat,
què passa i què passarà, al seu entendre, amb la professió de periodista en el segle XXI a Catalunya,
des de la seva perspectiva, doncs, d'una periodista que ha aportat coses noves
i que, a més a més, és professora de la Universitat Pompeu Fabra,
per tant, té aquesta doble faceta de professional i d'estudiosa de la realitat comunicativa.
A continuació, parlarà la professora Maria Coromines,
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
que és subdirectora de l'Institut de la Comunicació
i cap visible de l'Observatori de la Comunicació Local,
que és una iniciativa de l'Institut de la Comunicació
destinada, com el seu nom indica, a fer un seguiment,
un mapa, un estat de la qüestió, de la comunicació local a Catalunya,
que és una realitat que, com és ben sabuda,
és molt rica, molt dinàmica, molt canviant
i, per tant, difícil d'estudiar, però necessari d'estudiar-la
perquè està molt present en les vides de tots nosaltres.
I un exemple és l'emissora per la qual estic parlant en aquest moment,
que és un exemple d'emissora de proximitat o de ràdio de proximitat
que té una gran implantació en la seva ciutat.
Llavors, l'hem convidat perquè ens faci un diagnòstic,
també i unes perspectives de futur d'aquest panorama
de la comunicació local a Catalunya.
I, per acabar, hem convidat a un càrrec politico-tècnic,
podríem dir, que és el director general
de mitjans i serveis audiovisuals de la Generalitat,
Santiago Ramentol,
el qual, per cert, també és professor universitari,
per tant, a la seva faceta del càrrec polític
s'afegeix la seva faceta acadèmica, d'estudiós,
i és una persona que ve a parlar d'un repte molt important
que tenen les mitjans audiovisuals en aquest moment sobre la taula,
que és el repte de la digitalització,
de la transició de la ràdio analògica,
de la televisió analògica a la televisió digital.
I això és un tema que preocupa els responsables
de totes les emissores,
però especialment de les petites i mitjanes.
I, bé, doncs, aviam què ens explica al respecte.
Pel que ens estava explicant el Bernat,
pels continguts d'aquesta jornada de mitjans de comunicació,
deduïm, potser, que el periodisme és un tipus d'ofici
que, clar, com que ha d'estar tot el rato evolucionant
i posant-se al dia,
doncs hem parlat de fer diagnosi,
de parlar de perspectives de futur.
Tenim una mica la sensació aquesta
que s'ha d'anar plantejant cada dia preguntes,
les qüestions i...
Sí, home, està claríssim.
Però jo voldria dir que no només passa
amb la professió periodística.
Potser, potser en el cas del periodisme,
per la seva pròpia naturalesa
i la seva raó de ser,
aquesta necessitat d'estar a l'última
doncs és més forta que en altres professions.
Però ja està...
Jo crec que la majoria de la gent té prou clar
que en el món en què vivim
i en el món en el qual evolucionem,
totes les feines i totes les professions
requeriran d'una continua posada al dia
perquè vivim en un món
de transformacions accelerades, permanents,
per tant, ningú no es pot adormir,
ni el periodista, evidentment,
però tampoc qualsevol altre professional
perquè la realitat social
canvia i evoluciona amb tal celeritat
que ningú no es pot quedar enrere,
i menys els periodistes, lògicament.
Doncs després us ho recordarem,
però vaja, aneu apuntant a l'agenda ja,
una jornada, la primera jornada
de mitjans de comunicació
que tindrà lloc al Palau de Fires i Congressos de Reus,
aprofitant l'Expro Reus,
que s'està celebrant aquests dies.
De tota manera, aquesta jornada
de mitjans de comunicació
se celebrarà el dia 16 d'octubre
en un matí que serà molt intens.
A quina hora us hi posareu?
Déu-n'hi-do, està previst
que es facin la recepció
i algun parlament inaugural,
penso que és a les 9,
i a les 9 i mitja ja engega la Mònica Terribas,
que a la pobra, per cert,
li fem fer un madrugon,
que és el que se diu.
Si no, que se'n va adormir ara.
Clar, ella se'n va adormir cap allà a les dues,
i la pobra ha d'agafar el cotxe,
i aprofito, per cert, l'ocasió
per agrair-li molt sincerament
que hagi acceptat venir un dissabte al dematí
a parlar-nos.
Jo espero que la gent de Reus i de Tarragona
correspongui a aquest esforç,
i des d'aquí m'afegeixo a la teva invitació,
perquè tothom que estigui interessat en això
assisteixi, és assistència gratuïta.
Simplement, doncs, s'han d'inscriure
a la Diputació,
al Gabinet de Comunicació de la Diputació,
tot i que m'imagino que si algú
es presenta el mateix dissabte,
doncs, en fi, no crec que hi hagués
massa inconvenient per formalitzar
la inscripció in situ.
Però sí que tothom,
no hi ha cap requisit per assistir-hi,
sinó simplement la curiositat
per aquestes qüestions.
I hi ha, a més, una jornada que està pensada
per professionals del sector,
especialment també, suposo, pels alumnes
que teniu ara mateix a la facultat,
o pel públic en general,
que, com dius, sotiu i curiositat.
Sí, sí, efectivament.
El públic destinatari
tindria, doncs, potser,
un primer nivell,
que serien els professionals,
els empresaris de mitjans,
però també hi hauria
un segon i un tercer nivell,
que serien, doncs, estudiants de comunicació
o estudiants de qualsevol altra titulació
i això, públic en general,
que tingui curiositat
per sentir, per exemple, això,
per veure en persona
i sentir de primera mà la Mònica
o els altres ponents,
que també són prou interessants.
Doncs aquesta jornada
de mitjans de comunicació
és el que hem fet servir nosaltres
com a esquer
per portar el Bernat fins aquí,
però ja que el tenim aquí,
parlem una miqueta dels estudis
de periodisme,
de publicitat,
sobretot de periodisme.
Parlem dels estudis de periodisme,
sí,
sí, perquè
és la novetat
de l'any
a la URB,
de fet,
és l'únic títol
nou
que la Universitat Rovira i Virgili
programa
en guany,
el curs 2004-2005,
d'això ja se n'ha fet
una certa difusió
i potser la gent
més o menys ja ho sap.
Recordem que fins ara
teníeu uns estudis
de tres anys,
si no m'equivoco.
No, teníem una titulació
de cinc anys
de publicitat
i relacions públiques
que continua en marxa
i en la qual
en guany engeguem
el quart curs,
per tant,
el primer curs de segon cicle
i l'any que ve,
si tot va bé,
tindrem els primers llicenciats
en publicitat
i en periodisme també,
perquè la titulació
de periodisme
és de segon cicle,
quart i cinquè,
per entendre'ns,
a la qual poden entrar
a estudiants que vinguin
d'una diplomatura,
d'un primer cicle
o que ja estiguin llicenciats
i vulguin llicenciar-se
també en aquest àmbit
del periodisme.
I de fet,
el Bernat ens comentava
fora de micro
que és molt curiós
perquè, clar,
es tracta d'un segon
cicle de periodisme
al qual la gran massa
d'estudiants, diguéssim,
provenen d'aquesta branca
comú de publicitat,
però us venen també
gent que, per exemple,
ha acabat altres carreres
que a vegades,
fins i tot,
no tenen res a veure
amb el que són
lletres i humanitats,
però, bueno,
s'enganxen en aquest segon cicle.
Sí, de fet,
el periodisme
és una vocació
bastant transversal,
tot i que,
tradicionalment,
se la relaciona
amb l'àmbit
de les ciències socials
o de les humanitats,
però, per exemple,
en Guany
ens ha entrat
un estudiant
que és enginyer,
enginyer industrial,
enginyer superior,
i ens ha entrat
un estudiant,
una dona,
una noia,
que és diplomada
en infermeria,
per posar dos exemples,
doncs,
de dues procedències
que tenen poc a veure
amb el que tradicionalment
es relaciona
amb el periodisme.
Després,
evidentment,
tenim bastants historiadors,
tenim gent de psicologia,
tenim gent d'econòmiques,
de dret,
d'un ventall bastant,
de turisme,
de titulacions,
i diplomatures
i llicenciatures
d'això,
de les ciències socials
i humanitats,
però ja et dic que sí
que despertem interès
bastant multidisciplinar.
I, de fet,
ara m'has fet pensar
en una cosa,
no sé si és idea meva
o potser és una cosa
que jo he notat
a l'aire,
que sembla que
els estudis de periodisme
en si,
o almenys així,
semblava que fos abans,
no n'hi ha prou
amb ells sols,
sembla que hagis d'estar
especialitzat
en alguna altra cosa,
o sigui,
sí,
ets periodista,
però, clar,
has de tenir un bagatge cultural
o una mica de background
que en diuen
d'alguna altra especialitat.
Llavors,
suposo que molta gent
fa aquesta combinació,
estudiant una carrera específica
i llavors acaben
de completar
amb el periodisme.
Sí,
això és cert,
però jo afegiria
que no és només cert
en el cas del periodisme,
sinó cada cop més
en moltes altres carreres,
perquè, per exemple,
en l'àmbit
de les filologies,
filologia catalana,
anglogermànica
o d'altres,
també jo crec que,
si no vaig errat,
hi ha bastanta gent
que quan acaba
la titulació
continua els seus estudis
amb algun màster,
amb alguna altra llicenciatura,
o la gent que estudia psicologia,
o la gent que estudia econòmiques.
És aquesta idea
que deia abans
que allò que passava abans
que un es llicenciava
i deixava d'estudiar
per tota la vida,
això s'ha acabat.
I, de fet,
ja fa temps que es va acabar,
però cada cop anem més
cap al model
de formació continuada.
I dintre de la formació continuada
hi ha la idea
de complementar
els teus estudis
amb una altra titulació
a fi
o d'un àmbit proper.
I això,
tradicionalment,
s'ha donat
en el cas del periodisme
o de la publicitat,
però ja dic que
no només
en aquests terrenys.
Doncs,
ja ho sabeu,
tal com ens explicava el Bernat,
si voleu acabar
de completar els estudis
a qualsevol tipus
d'estudis que tingueu,
diplomatura,
llicenciatura,
amb aquest segon cicle
de periodisme,
ara ja ho podeu fer,
un parell d'anyets
i sou periodistes.
Com ens ho farem,
això, Bernat?
Com ho veus tu,
això de que cada cop
hi hagi més periodistes?
Hi ha moltíssima oferta
al mercat de periodistes,
no?
Potser la clau seria
l'especialització.
A veure,
aquesta és l'eterna qüestió
que sempre es planteja
quan es parla
d'aquests temes
i, en realitat,
quan es parla,
en general,
dels estudis universitaris,
perquè hem passat
d'una situació
en què l'estat espanyol
i a Catalunya
ser llicenciat
era un luxe
i eren quatre
els que s'ho podien permetre,
a una situació
en què,
ara no em cito de memòria,
però em penso
que potser un 10%
de la població
a partir d'una certa edat
té titulació superior
a l'estat espanyol.
Per tant,
ja estem parlant
d'una proporció
molt considerable
i això, evidentment,
també passa
en el camp del periodisme.
A veure,
és cert
que ja
que al darrerament
ha crescut molt
l'oferta de formació
i el nombre
de llicenciats,
però també és cert
que ara per ara
el mercat laboral
ha estat capaç
d'absorbir,
no en condicions òptimes,
això és una altra qüestió,
la de les condicions
salarials,
d'estabilitat,
però en tot cas
sí que el mercat laboral
ha absorbit
en molta gran mesura
aquesta oferta
de titulats.
Per què?
Doncs perquè
el mercat
s'ha diversificat
i el que abans
era un mercat limitat
als mitjans tradicionals
de la premsa,
la ràdio
i la televisió,
actualment
s'ha ampliat moltíssim
amb tot el món
d'internet,
per exemple,
dels mitjans online,
tot el món
de la comunicació corporativa,
dels gabinets de comunicació,
de l'assessoria d'imatge,
de l'organització
d'esdeveniments,
és a dir,
al voltant del periodisme
o de la comunicació,
que a mi m'agrada més
parlar de comunicació
en sentit ampli,
s'han anat generant
i aquest és un mercat
que continuarà creixent
en el futur,
un seguit
d'ocupacions
noves
o d'altres
que no ho són tant
però han crescut
que afortunadament
estan absorbint
aquesta sortida
de nous titulats.
Per tant,
per exemple,
si revisem les estadístiques
es comprova
que
les titulacions
de periodisme,
per exemple,
en quant a ocupació
no són de les que estan pitjor.
sinó que estan,
segons les últimes dades
que jo he vist,
estan més o menys
per la meitat.
És a dir,
si es fa un rànquing
de les titulacions
que hi ha a l'estat espanyol
segons el seu índex
d'ocupació posterior,
el periodisme
no és de les millors
o publicitat
o comunicació audiovisual
no són de les millors
però tampoc són de les pitjors.
Estan més o menys
per la meitat.
Per tant,
això vol dir que la cosa
no està tan malament
tot i que,
evidentment,
hi ha molt per millorar.
Perquè us feu una idea
d'aquest amplíssim món
que ens explicava el Bernat
que ocupa la comunicació.
Us donem un exemple,
per exemple,
una cosa que es deia
també al Bernat
fora de micro
i és que estan a punt
de presentar un informe
sobre publicitat
no convencional.
Doncs és una altra
de les tasques
que pot arribar a fer
algun estudiant.
En aquest cas,
ho heu fet professors
de la universitat?
Sí,
aquest és un estudi,
una investigació
que hem fet
un grup de professors
de la universitat
encancelats
pel Jordi Ferrer
i pel Josep Fernández
Càbia
per encàrrec
del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya,
que és l'òrgan
que s'encarrega
de vetllar
per la qualitat
de la televisió
a Catalunya.
Una de les preocupacions
d'aquest organisme
lògicament
és el tema
de la publicitat
i de la pressió
publicitària
a la televisió
que com tots sabem
és altíssima
a l'estat espanyol.
Potser és dels països
d'Europa.
Però no cal encarregar
un informe per saber-ho.
Exacte.
Això no cal encarregar
un informe
i de fet
l'objectiu de l'informe
era investigar
com les televisions,
els anunciants,
les agències
estan buscant
la porta
de darrere
diríem
per dir-ho
d'una manera gràfica
per
augmentar
l'eficàcia
i l'impacte
de la publicitat
perquè
la via
convencional
que és l'espot
aquests
xorissos
d'espots
publicitaris
que de vegades
duren 10 i 15 minuts
han perdut
moltíssima eficàcia
pel zapping
perquè la capacitat
de retenció
de la gent
disminueix
i això planteja
una problemàtica
molt gran
a la indústria
publicitària
i als anunciants
que és
com aconseguim
que la nostra inversió
en publicitat
sigui efectiva
llavors es busquen
i cada dia
s'està innovant
en aquest terreny
la porta del darrere
això
camins alternatius
formes
subliminals
per posar un exemple
gràfic
que també en parlàvem
abans amb el Bernat
imagineu que esteu veient
un programa de tertúlia
hi ha un munt
de contertulians
asseguts al voltant
d'una taula
i cadascú té
la seva ampolleta
d'aigua
de la marca X
al damunt de la taula
tu estàs mirant
la tertúlia
però en realitat
no pares de veure
la marca
d'aquella aigua
això tècnicament
s'utilitza
l'anglicisme
product placement
que traduït
seria
emplaçament
o ubicació
de producte
que més que això
seria una ubicació
de marca
perquè el que persegueix això
és que l'espectador
de manera inconscient
sense fixar-s'hi
estigui visualitzant
una marca
determinada
que s'associa
amb un programa
que evidentment
té una acceptació
o uns valors
o alguns personatges
per exemple
en les sèries
de ficció
és molt habitual
que alguns personatges
amb un segell positiu
de cara a l'audiència
utilitzin
determinats productes
que a més a més
apareixen en pantalla
de manera explícita
o els programes
de cuina
o de bricolatge
aquest del Bricomania
seria un exemple
d'utilització
massiva
del product placement
o els programes
de l'Arguinyano
o tots aquests programes
de cuina
per tant
aquest seria un exemple
potser el més
fàcil d'entendre
potser el més clàssic
i el que s'ha fet servir
tota la vida
potser fins i tot
inconscientment
ara aquí penso
és el de la roba
la mateixa roba
amb què van vestits
els presentadors
els conductors
els actors mateix
exacte
però nosaltres
hem detectat
fins a 13 formes
diferents
de publicitat
no convencional
és a dir
entenem per tal
aquella que no és
l'espot
l'espot
és el que considerem
allò convencional
però hi ha 13 formes
com a mínim
que nosaltres
haguem detectat
13 formes
diferents
de publicitat
no convencional
per exemple
un altre exemple
quantes vegades
no veient
el Telenotícies
un Telenotícies
que teòricament
hauria de ser
informació
veraç
objectiva
d'actualitat
quantes vegades
no hem vist
una notícia
relativa
al llançament
d'una marca
d'un producte
d'una pel·lícula
d'un vídeo
d'un disc
clar
això
és publicitat
fins a quin punt
és notícia
i fins a quin punt
és publicitat
nosaltres això
ho hem catalogat
com una forma
de publicitat
no convencional
perquè entenem
que
moltes vegades
això és difícil
de demostrar
però moltes vegades
hi ha una finalitat
comercial al darrere
i fins i tot
pot haver-hi alguna mena
d'acord econòmic
pel qual la marca paga
tot i que això
evidentment
les televisions
no t'ho reconeixeran mai
perquè
per això
és no convencional
però nosaltres
ho hem llistat
sí, sí
com una forma
i la publicitat política
ara que dius això
de les
de les notícies
per exemple
home
això
el fet que surti
doncs un personatge
rellevant
en algun acte públic
això és tot un altre terreny
tot i que està molt
emparentat
amb el de la publicitat
que és el de la propaganda
jo crec que és
útil distingir
conceptualment
entre propaganda
i publicitat
tot i que
en el llenguatge popular
moltes vegades
es confonen
però entendríem
per propaganda
tot allò que té a veure
amb la promoció d'idees
o de partits
o d'opcions
ideològiques
polítiques
i entendríem
per publicitat
tot allò que té
una finalitat comercial
a veure
és evident
que
el món dels mitjans
de comunicació
és un món
molt impregnat
per la propaganda
i de vegades
és propaganda
directament
només cal recordar
per exemple
com eren
els telediarios
no fa gaires mesos
el qui
tingués
la santa paciència
de seguir
els telediarios
del senyor
Urdaci
doncs sap perfectament
de què li estic parlant
però això
que en el cas
dels telediarios
es portava
a un extrem
diríem
de molt dubtosa
moralitat
està present
i no ens hem d'enganyar
en general
en tots els mitjans
de comunicació
en major o menor grau
Continuaríem
parlant d'aquests temes
amb el Bernard
mire ens hem desviat
ens hem desviat
haurem d'anar
haurem d'anar
el dia 16 d'octubre
us ho recordem
assistir a aquesta jornada
de mitjans de comunicació
que segur que aquests temes
i alguns d'altres
també molt interessants
es posaran damunt de la taula
no volem tancar
però aquesta entrevista
sense fer referència
amb un altre
dels atractius
que us ofereix
aquesta
m'ha sort facultat
Bernat
els estudis
els estudis de comunicació
de la facultat de lletres
doncs encara una altra oferta
una mena de postgrau
sobre narrativa audiovisual
que també està oberta
a tothom que ja tingui
un primer cicle
doncs mira
vaig a fer publicitat
no convencional
però directe
sense tallar-nos
ja que em brindes
l'ocasió
estem a punt de començar
un curs de postgrau
en realitat es diu
curs d'especialista universitari
en narrativa audiovisual
pel qual tenim
la sort
de comptar amb la col·laboració
de la productora
de Terrat
que s'ha implicat
estem a punt de signar
el conveni de col·laboració
i això ho farem públic
imminentment
és un curs de postgrau
de 200 hores
per a totes aquelles persones
interessades en el món
de l'audiovisual
del cinema
de la narrativa
en definitiva
de com construir discursos
pels mitjans audiovisuals
preferentment la televisió
però també
la ràdio
o el cinema
llavors estem molt il·lusionats
amb aquest projecte
perquè entenem
que
que tindrà
que tindrà qualitat
i que pot atreure
doncs
bastants
persones
interessades en això
almenys
confiem en que sigui així
i sobretot
doncs
estem contents
de la col·laboració
amb el Terrat
perquè
això ens aporta
una part molt important
d'experiència
de primera línia
en el terreny
de la creació audiovisual
com és l'experiència
que té acumulada
el Terrat
doncs
un cop assigni
aquest acord
i és a fase públic
ja farem el seguiment
Bernat López
ja per acabar
simplement
un apunt
diuen que això
de la comunicació
especialment
el que és el periodisme
té un punt de vocacional
per la gent
que s'ho està pensant
que diu
ai
jo no sé si tirarà cap aquí
o fer una altra cosa
què els diries
per convèncer'ls?
doncs
el que tu dius
que té un punt
molt gran de vocacional
la gent
normalment
la gent
que vol inclinar-se
o vol seguir
per aquest camí
sent com una veueta interior
per dir-ho
d'alguna manera
és gent
és molt mística
sí
és gent que
que se sent cridada
d'alguna forma
que li crida l'atenció
que li agrada
per tant
aquesta gent
què li diria
doncs
que no és un camí de roses
ni molt menys
és un món difícil
és un món
doncs
professional
competitiu
dur
però
que
si un té ganes
de fer-ho
que ho faci
que com a mínim
ho intenti
si no
pot ser
doncs
en fi
la vida és molt llarga
i es poden fer moltes coses
relacionades amb el periodisme
i la comunicació
però
que no es quedi amb les ganes
si realment
sent aquesta crida
o aquesta
aquesta vocació
doncs
si voleu fer un primer tas
ja ho sabeu
us recordem un altre cop
el dia 16 d'octubre
a partir de les 9
dos quarts de 10
una coseta així
primera jornada
de mitjans de comunicació
de Tarragona
serà al Palau de Fires
i Congressos de Reus
Bernat López
coordinador dels estudis
de comunicació
gràcies
de res
encantat
Gràcies