La secció en què repassem un parell de notícies, un treball discogràfic també,
i les efemèrides de la setmana, ja sense trigar més, que com diem sempre, no?
Sempre anem curs de temps, que quan se'ls obre el micro no paren aquest parell.
Manel, Jordi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda. Hola, Manel.
Què tal?
Com estàs? Bé?
Bé.
Sí? Preparat?
Preparat avui per fer-te emprenyar com una mona.
Com una mona? A mi?
D'on ve la polèmica? D'on ve la polèmica? A veure què us passa.
D'una notícia de nivell internacional, no?
Sí, no, més aviat d'una divergència de gustos musicals.
Bueno.
Avui portem un dels millors compositors d'aquest país.
Un dels millors compositors musicals inclús des de Vivaldi, m'atrevaria a dir.
Sí, d'aquest país, no?
D'aquest país.
No, estava parlant de nivell mundial.
A nivell mundial, sí.
En fi, avui ens acompanyarà musicalment.
No fotis que bé. Ah, bo, vale.
No, si vols ho truquem, eh?
No, no, no cal, no cal.
Aquí, te contactes el manet, eh?
Que s'estigui a Madrid, que estava allí.
Avui ens acompanyarà el disc Malas Companhies de Joaquín Sabina.
Veus, veus.
Como quien viaja a lomos de una yegua sombrí por la ciudad...
Doncs la polèmica està servida.
Avui ha portat la música al Manel i al Jordi es veu que no li agrada gens.
és un trauma infantil, eh?
Creiem.
Sí.
Perquè a cada dia a tothom li agrada Sabina.
No, és curiós.
Sabina, com que és un paio que té molta consistència i és un gran autor,
o hi ha gent que l'adora i que li agrada, com ara jo,
o hi ha gent que el detesta, com ara Jordi.
No em pregunto per què, però a mi no m'agrada gens.
Però cap cançó, eh?
Mira que no té.
No, cap cançó.
Cap, res, ni una.
No, res, res.
És curiosa.
Com?
És igual.
Faríem una comparació massa barroera.
És igual, va, deixa-ho, deixa-ho, deixa-ho.
M'ho deixa'l disfrutar al Manel un dia que porta la música a ell.
Manel, cinc cèntims, te toca, però només cinc, eh?
Cinc, eh?
Cinc cèntims de Sabina.
De Sabina, en general.
Bueno, podem estar aquí parlant un parell d'hores.
Molt bé, passem a les notícies.
Si hi ha la notícia, a Uveda va ser notícia que havia nascut.
Un 12 de febrer de l'any 49.
O sigui que ha fet anys fa poquet, eh?
Sí.
Recent.
55, mira.
Quin dia? És que no t'escoltava.
El 12 de febrer.
El 12 de febrer.
No t'interessa, Jordi, no t'interessa.
Sabeu que ja des de molt jovenet se va interessar per la poesia,
com ho ha estat demostrant després en la seva obra, no?
Se va tindre que exiliar, o autoexiliar, a l'any 70,
perquè va tirar un còctel molotov contra una sucursal d'un banc
per protestar pel procés de Burgos
i es va passar uns quants anys a Londres,
vivint en plan Ocupa
i a poc a poc va anar madurant la seva formació musical.
Home, per sort no canta en anglès,
perquè si no acabaria atabalant a la resta del món, no?
Jordi, eh...
No sé, perquè si va viure a Londres podria dominar l'anglès suficient, no?
És terrible este tio.
La setmana que ve t'ho m'aixecaré jo a tu, ja ho veràs.
Fes, fes.
Va començar a fer els seus primers pinitos
quan va tornar aquí a Espanya l'any 77.
L'any 78 evitava el seu primer LP, Inventario,
i va començar a cantar juntament amb Javier Crai i Alberto Pérez,
fent un trio,
i la seva música, tal com podem escoltar en aquest àlbum,
era més tipus folk, una música molt acústica.
I l'any 83 se va decidir separar dels seus companys
i continuar en solitari.
Tot i que es va anar utilitzant diversos grups
que l'acompanyessin, però bàsicament ja actuava ell en solitari.
a poc a poc a poc, a la segona part dels 80,
se va anar consolidant com hi ha un dels grans artistes amb àlbums,
com per exemple Juez i Parte,
el famós Hotel Dulce Hotel de l'any 87,
en el qual jo...
Sí, sí.
És famós, Jordi.
Sí, sí, sí.
Jordi, sembla mentira que un tio que toca...
No, si estic dit que sí.
En fi.
Jo no et toco res.
En fi, deixem la segona part, Manel,
deixem la segona part de la vida del Sabina.
Sí, perquè dic 5 cèntims, introduir una miqueta...
S'emociona, el Manel s'emociona.
Normal.
Vinga, segona part del Sabina, per després.
Estem rebent missatges quan la gent s'està dormint, no?
Sí, mira, acabo de fotre un frenaço aquí baix d'un cotxe,
em sembla que ell ens devia estar escoltant.
Segur.
Diuen que la música apa i vaga, podríem dir-ho així,
a les feres, no ho sé, eh?
Que ets venent molt encesos avui.
Vinga, va, notícies.
No sé, notícies, què comença?
Comença tu, ja.
Començo jo, vale, primera notícia.
es saltava la notícia ahir.
A tu t'agrada l'esport, Manel?
Jo en faig cada dia.
Tu en fas cada dia.
Tapping i sòfing.
I tu, Núria, què tal?
Ui, m'encanta, m'encanta veure com fan esport.
Sí, sobretot aquells futbolistes que guanyen tants diners,
no només per jugar, sinó per...
Amb aquelles camions robustes, sí, sí.
Aquelles samarretes suades, no?
Sí.
Doncs bé, en aquest cas la nostra notícia va sobre solidaritat, com sempre,
i en aquest cas, doncs, una campanya iniciada per diferents sindicats
i també l'ONG Setem, que impulsa la campanya.
La campanya s'anomena Joganeta amb les Olimpiades
i està relacionada, doncs, per demanar a les multinacionals de roba esportiva
que no vulnerin els drets de milions de treballadors,
l'afany per omplir les botigues amb els últims models de cara als Jocs Atenes,
i bé, no parlaríem només dels Jocs Olímpics,
sinó també de tot tipus d'esdeveniment esportiu,
amb grans figures, com el Michael Jordan, el David Beckham, el Ronaldinho...
Clar, però ara coincidint en les Olimpiades,
doncs, que haurà de haver molta més demanda.
Sí, sí, més demanda i també tindrà...
Bé, és un acte més o menys internacional, no?
I té més ressò per a tothom, perquè, per una banda, és curiós
com des de fa anys s'està seguint la política de produir més barat
i es porta a les grans indústries...
I, de fet, es fa a tot tipus d'indústries, però sembla que...
Ja t'ha semblat la Letícia, no me distraigues, no me cortes.
Ai, perdona, perdona.
Escolta, tu m'has tallat a mi...
Però què li heu donat per baranar?
No sé, això és el temps, Olayuna.
Per baranar, encara res.
No, mentira, tu m'has preparat un té a la cartanyà.
Tu m'has tallat un munt de vegades...
Un té a la cartanyà.
Té dret a tallar-ho.
Digues, va, Núria.
Bueno, escolta, home, que sí, que sembla que totes les empreses van a buscar, doncs...
El màxim benefici, sí, a costa dels treballadors, però sembla que les empreses esportives,
l'EIC, l'EIC, l'EIC, l'EIC, l'EIC, l'EIC, l'EIC, l'EIC, l'EIC, l'EIC, l'EIC, l'EIC, etcètera.
Sí, sempre se les ha identificat en moviments que fins i tot il·legats.
Redueixen, per una banda, costos pagant menys als treballadors de països del Tercer Món
i després inverteixen molt més en les campanyes de publicitat, pagant sobretot a grans estrelles de l'esport, en aquest cas.
Clar, i el que tenen en temps, suposo, totes aquestes ONGs que ho denuncien,
és que ara faig entrar fuma en aquestes empreses, en aquestes fàbriques del Tercer Món, per produir al màxim.
En fi, això és la crítica o el missatge d'aquesta campanya.
A més a més, si entres a la pàgina web de Setem, pots enviar un missatge, una postal, doncs, afegint-te a la campanya i critiquen aquestes activitats.
Molt bé. Mira, s'acaba més aviat si ningú de nosaltres compra roba esportiva d'aquestes empreses.
Sí, i tot, segurament, tot el que comprem i no sabem, tampoc.
Sí, això també és veritat.
Bueno, i tampoc...
Això és la punta de l'iceberg.
Sí, sí, això és la punta de l'iceberg.
Si se sapigués la veritat.
Sí, sí. I, per l'altra banda, no només els treballadors explotats al Tercer Món, sinó també al Primer Món.
Aquí hi ha molts treballadors explotats al Primer Món i tallers clandestins a grans capitals o petites capitals de província.
Sí.
Però bé, és la punta de l'iceberg.
Ai, que en queda de feina, per fi.
Com l'iceberg que s'ha trobat en l'expedició aquí a Rússia, a l'Antàrtida, no? O a l'Àrtic, no sé on estaven.
Sí, que estaven allí fent unes exploracions i el bloc de gel se'ls ha trencat.
Un moviment de plaques de gel, no?
I s'han quedat flotant.
S'han quedat flotant.
Ah, sí?
Sí, sí.
Però sort no.
Però estan bé, eh?
Sí, sembla que sí.
No, sí, bueno, fins que no els vagin a rescatar han de superar temperatures de 35 graus sota cero.
Però bé, no estan bé.
Diuen antenes de campanya, estan, estan de puta mare.
Sí, sí, sí.
I n'altres, què mos queixem?
Si fossin americans segurament acabaríem fent una pel·lícula.
Sí, possiblement.
Però són russos.
Jo porto una altra notícia interessant, també molt curiosa.
Tu has vist Matrix, la pel·lícula Matrix?
Sí.
Que tot és mentira, eh?
Sí, de Matrix?
Diuen, diuen.
A mi també em pots preguntar, encara que m'hagi fet tant tu, eh?
No, que no et parlo almenys un tres dies.
Bueno.
I també, bueno, i aprofitant també que estem en època de mentires, no?
Tenim campanya electoral aquí.
Ui, ui, ui.
I, en fin.
Què?
Resulta que...
La secció de política és dijous.
Vale.
Resulta que Coca-Cola, a Anglaterra, venia aigua.
Boníssima.
Una aigua mineral, que era, bueno, dels manantials més purs i cristal·linors del Regne Unit.
Sí, sí.
Doncs bé, ara han descobert que no, que l'aigua venia de l'aixeta del...
O sigui, l'empresa Coca-Cola agafava unes ampolles superboniques, no?
Les omplia d'aigua de l'aixeta, que segurament potser arribava a anunciar per televisió alguna supermega crac estrella de l'esport o del que sigui.
Si volia sortir-hi tota suaveta, dient, bé, ben aquesta aigua, te ficaràs un tipus com jo, no?
I l'aigua del Tamesis, en fin.
Sí, sí.
Que bo.
I a més, això s'ha repetit aquí a Espanya.
Què dius ara?
En sèrio?
A Múrcia.
És la punta de l'aixberg.
I ara s'ha descobert perquè a Múrcia volen fer el trasbasi de l'Ebro.
Espera, això.
No, en sèrio.
La marca espanyola Nafri, embotellada a Múrcia, també oferia una aigua de la major puresa.
i a més una aigua especialment adequada per a fer biberons als crios i per a ús d'anadons.
Com és que jo no la tinc aquesta notícia?
Perquè no t'he fet fotocòpia.
Perquè no t'he fet fotocòpia.
Tan interessant que és, digues, digues, Manel.
Doncs resulta que...
Per fer aigua dels biberons als nens.
Era especialment per a biberons, per a ús de criatures.
I resulta que també la traient del grifo i per això et dic que per això volen fer el trasbasi.
Del grifo.
Del, perdona.
No, no.
De l'aixeta.
Però escolta, i com ho han detectat, això se sap?
No sé com ha sortit la notícia, però el més bo d'això és que aquesta aigua se venia als supermercats a 0,85 euros el litre.
I saps quin era el cost que els costava l'aigua que sortia pel aixeta?
0,00075 euros.
O sigui que...
O anàvem amb una ampolla molt bonica.
Els beneficis eren mil vegades superiors.
Però és que a part de l'enriquiment aquest tan bèstia, a part que és un frau, no?
Sí, home, diuen que l'aigua la purificaven o...
Sí, passava per un altre procés de...
Per uns filtres o alguna cosa així, però...
Però ja ha de constar, jo crec que ja ha de constar.
És una estafa perquè, clar...
És una estafa tremenda.
Igual quan te deus aigua de manantial, doncs aigua de grifo.
Sí, sí, sí, imagina't.
O sigui que no te'n pots fiar de res ni de ningú.
perquè pel mateix preu te'n vas a comprar una ampolla d'aigua
que sàpigues ben bé que l'han tret d'un manantial dels Pirineus.
Ves a saber.
Ves a saber, sí.
És que no podrem res.
Res podrem.
Ai, la punta de l'iceberg.
Passem a notícies de caràcter militar.
Com no?
Dos, les ajuntarem per falta de temps.
Primer, fa una setmana es criticàvem que a l'estat espanyol havia venut armes
i les feia passar per la frontera i per tots els permisos fronterers
com a munició de caça, quan eren veritables...
Tomahouse.
Tomahouse.
Sí, d'usos de 50 quilos per a caçar...
Per a caçar alafants, suposo, no ho sé.
Doncs Espanya torna a vulnerar el Codi de Conducte de la Unió Europea
en temes sobre la venda d'armes
i la venda espanyola d'armes a Colòmbia
amenaça d'agroixar la crisi de drets humans.
Aquesta seria la notícia.
I també relacionat amb el tema de les armes,
doncs notícia també greu.
quan hi ha tot un fotiment,
crec que són més de 60 països
que s'estan adherint a una convenció
de la no utilització de mines anti-persona.
Als Estats Units, com sempre fa,
ja sigui amb lleis de caràcter mediambiental, etcètera,
ha decidit mantenir l'ús de mines anti-persona
al considerar-les una eina militar necessària.
Necessària per qui?
Per la víctima, no crec.
Home, no.
Per als fabricants d'ortopèdies de canes.
Sí, és possible.
No sé, doncs aquestes dues notícies ràpides.
Manel, alguna cosa més?
Home, ara continuarem parlant de Sabina, si et sembla.
Ah, no, doncs més notícia.
Música
Macarra de ceñido pantalón
Música
Pandillero tatuado y suburbial
Música

Deu minuts per davant per parlar de les efemèrides,
però ara, de moment, Joaquín Sabina, segona part.
Home, si et sembla, no continuaré fotent tant de rotllo de la seva vida,
perquè suposo que la gent potser sí que se dormirà en el rotllo este,
però què podem dir de Sabina?
Sí, estava interessant.
Què podem dir de Sabina?
Què podem dir de Sabina?
A veure, tu, Manel, que sembla que estàs versat en el tema,
recomanes un LP, un àlbum, el millor, o una cançó?
Home, si t'ho penses massa és que no n'hi ha, eh?
No ho sé, eh?
Jo potser recomanaria un CD gravat en directe,
bueno, és una gravació en directe de diversos concerts que va fer,
va sortir el 2001, es diu, no s'obren els motivos,
és un CD elèctric i un acústic,
on hi ha un repàs de tots els seus temes més importants,
i que és una delícia, una autèntica delícia.
Una delícia.
No l'has vist mai en directe?
No, no l'he vist mai a Sabina en directe.
No per res, eh?
El que passa és que com últimament ha estat de salut...
Sí, el tu m'ha...
Vés a pegar una volta.
Ha sigut que el Sabina està malaltó, ha sigut notícia últimament.
Sí, fa un parell anys va tindre un...
Crec que era un infart, un infart lleu.
Sí, no, no ho sé, va patir algun problema de salut.
Sí, veus un lleu infart cerebral.
Ha abusat molt, l'home, ha abusat molt del tabaco,
de les drogues, de tot, no?
Jo penso que és un gran narrador.
Digues la frase, la frase que has dit abans.
Sí, és el lúrit espanyol, clar que sí.
Doncs mira...
Barbaritat, ha dit la barbaritat més gran que s'ha dit.
Crec que sí.
A la història de la ràdio.
En fi, sí, home, sí.
Est home és capaç d'anar a veure-te qualsevol cosa,
fets quotidians, de la vida, d'amors, desamors,
inclús d'atracaments,
i el tio et fa un tractament poètic increïble,
et fa unes lletres acollonats
acompanyades d'unes melodies que són també genials
i que et transportin, tio.
I a més, entenent el que...
No com tu quan escoltes en anglès que no saps el que diuen.
Los pixis estan molt bé, però què diuen los pixis?
Home, sí, que amb el temps estarà entera.
Què diuen los pixis?
Ai, nen, nen, nen.
I aquí, home, aquí estarà enteres del que diuen
i són històries que les pots tocar, home,
que són històries que passen aquí baix al carrer.
A més, narrades d'una manera...
En fi, sabina.
Ai, aquesta és la gràcia de la música,
conèixer la gent.
Sí.
Com a curiositat, bé, que ja ho deveu saber,
ara últimament, fa potser uns mesos,
no arriba ni a un any,
van treure un tribut, un munt de dones.
Un munt de dones, sí, de 12 dones,
cantant cançons d'ells.
Què pensaves? Que no ho sabia, el Menel?
Maria Jiménez, Ana Belén...
Ana Belén, sí, sí.
No, és que el tinc, per cert, este CD,
i és un també està molt bé.
Està molt bé.
I això que algú l'acusa de machista, n'està bé, però bueno.
Ho diuen que té molt mal la baba i que va de pujadeta.
Sí, potser sí.
Però bueno, en fi...
Suposo que sí.
Els pixis segur que també hi van.
És possible.
Sí.
I els Vítels també.
I els Estòs.
Tots.
Tots, sí, perquè...
Està llunc i tot.
Sí, aquí?
Ai, efemèrides, va, vinga, vinga, vinga.
Efemèrides.
Serreu el gat i el gos.
Tu què vols ser, gat o gos?
Jo...
Ovella.
Ovella.
Ovella negra.
Ovella negra.
Bales blanques, però l'ovella negra.
Avui també portem unes efemèrides molt xules, eh?
Ah, sí?
I moltes, no, m'han dit?
I moltes, sí.
Sí, però...
Fos el que t'han dit, si tens el paperet també.
Sí, però és que ja m'hi perdo.
Set minuts.
Jo encara estic buscant la notícia de l'aigua.
Set minuts.
No, si no la tens, és la de l'aigua.
Si vols, te la enmarco després.
L'1 de març.
Què va passar l'1 de març?
En aquest cas, es tractava de dilluns,
però de l'any 1896.
Les tropes italianes són vençudes pels avicinis
a la batalla d'Àdua,
el que concilii de la independència d'Avicínia,
Àfrica,
enfront del petit colonial italià.
És curiós aquesta notícia,
o jo com a mínim la trobo curiosa,
perquè a finals del segle XIX
es parlava del gran desastre colonial espanyol,
quan després també moltes de les altres
grans metròpolis europees
també havien tingut els seus petits desastres colonials.
I un altre 1 de març,
en aquest cas de l'any 54,
és una notícia molt trista.
Als Estats Units van fer esclatar
una potent bomba d'hidrogen
a l'atoló de Niuetoc,
situat a les illes Marshall, al Pacífic.
van fer desaparèixer l'Illot,
l'UGL i el GAP,
és el nom de l'Illot,
amb una bomba que tenia una potència
de 10 megatones,
equivalent a 10 milions de tones de TNT.
O sigui, unes 500 vegades superior
a la bomba d'Hiroshima.
Però va ser una prova, eh?
Això quina any era?
Va ser la primera prova
que van fer l'any 54.
Van fer desaparèixer tot un Illot.
Sí, és una bomba d'hidrogen
que utilitza com a detonador
una bomba nuclear.
I va fer un cràter, digues-hi.
Sí, de 2 quilòmetres de diàmetre
i 60 metres de fons.
Alfons Marí, eh?
Alfons Marí, sí, sí.
Si té una capacitat de destrucció,
crec que era d'uns 10 quilòmetres de radi.
No quedava absolutament res.
Increïble.
Sí.
I als anys 70,
els Estats Units havien aconseguit
un arsenal de bombes d'hidrogen
amb capacitat per destruir
un milió i mig de ciutats
com Hiroshima.
Un milió i mig de ciutats
com Hiroshima.
S'ha dit quants planetes, Terra?
Bastants.
Quants, no?
Suposo, sí.
Molt bé, passem al 2 de març
de 1821.
El sobreix del tèxtil,
també pels seus llocs de treball,
van destruir màquines filadores
al COI,
una activitat que sembla ser
que per aquella època
era molt habitual,
ja que el treballador
veia les màquines
com un enemic
que li prenia la feina.
Allò al principi
de la Revolució Industrial,
no?
Sí, sí.
Molt bé, exacte.
D'a més de donar la culpa,
els amos donaven la culpa
a les màquines.
A les màquines.
I cremaven màquines radicals.
Sí, sí, sí.
I també del 2 de març
en aquest cas de l'any 74
va ser executat
l'anarquista català
Puig Antic.
Va ser una de les últimes
execucions
del règim franquista.
Van haver-hi una onada
molt gran de protestes
per evitar-ho,
però al final
no es va haver de fer res.
I ara volem fer una pel·lícula
sobre aquest cas.
I curiosament,
també a la mateixa data
s'executava també
el subdit polac
Heinz Tsched,
es deia així,
aquí a Tarragona
per haver matat
un guàrdia civil.
A veure,
3 de març
de l'any 44.
3 de març
ha anat escaset
d'efemèries.
Se veu que no passen coses
el 3 de març.
En aquest cas
de l'any 1944
va començar
l'ofensiva russa
contra les tropes
alemanyes
i que els va permetre
recuperar Ucraïna.
En fi,
guerres.
I el 3 de març
de l'any 1983
moria el creador
de personatges
com la Castafiore,
el Cap de Haddock,
Miló,
Torrasol,
i el Tancín,
Dupont i Dupont.
Dupont i Dupont.
I el Tintín,
clar,
el gran personatge
i el personatge
que ha donat fama
al dibuixant Ergé.
Passem al 4 de març
de l'any 1966.
S'esclatava la polèmica,
crec que era unes dates
abans que els Beatles,
no?,
anessin cap als Estats Units,
no?,
quan el senyor John Lennon
deixaven a la frase
els Beatles,
són més populars
que Crist.
I va haver-hi
un rebombori molt gros.
Sí,
es van cremar discuts
els Beatles
a grans ciutats.
Van amenazar
a fer atemptats
del Ku Klux Klan
contra els Beatles.
Bueno,
els americans
saps com són,
no?,
són molt extremistes.
Igual te pugen a dalt
com te xafen,
no?,
i en aquest cas
hi va haver
una ola anti-Beatle
impressionant
per aquestes paraules
de John Lennon
i no havia dit
cap mentira,
no?,
en aquells moments
era veritat.
I passem
també a un altre
4 de març,
en aquest cas
de l'any 1994,
fa 10 anys.
L'Ajuntament de Vitòria
va crear un registre
per a parelles de fet
i parelles homosexuals.
Molt bé, molt bé.
Per primera vegada,
o sigui,
era una innovació.
Un precedent.
Una cosa que encara
porta polèmica avui en dia.
Sí,
i als Estats Units,
no?,
sembla ser.
Sí, sí.
Passem al 5 de març,
tal dia com avui,
de l'any 1922,
volem dir,
s'estrenava,
que jo recordi,
crec que és l'única pel·lícula
que m'ha fet por de veritat
i de la que he tingut
molts somnis.
A tu, tot un home ha crescutat.
Sí, sí, sí.
És un tio molt valent.
Nosferatu,
el vampir,
de Fredrick Mournó.
Una obra clau
de l'expressionisme,
no?
Sí, sí.
Sí,
aquelles sombres
que es volen fer les parets.
Sí, sí, sí.
Contrastos de llum.
Jo recordo haver vist
inclús una ombra
a l'escala de casa meva.
Nosferatu,
i haver-me collonit, eh?
haver d'encendre llum ràpid
i que hi ha aquí.
Ai, que tothom té un pulfeble.
Sí, sí, sí.
Però bé,
després han estrenat pel·lícules
d'aquelles d'avui en dia,
de terror,
que no fan por.
Clar, és que les d'abans
ja ho diuen, eh?
No, d'abans era tot millor.
Inclús els actors
estaven més bons
i els actrius d'abans
volien més...
Compara a Brad Pitt
i a Clark Gable,
per exemple.
No pots.
No, ja.
Compara a Sabina
amb l'Hurrit.
No pots.
Este paio
avui està...
En fi.
A muerte, a muerte.
Te volia pagar un cafè en llet
però ara t'ho pagaré.
Bé, un altre 5 de març.
En este cas de l'any 72.
Va haver-hi una estranya explosió
a un edifici del carrer
Capitán Arenas de Barcelona.
Va causar 18 morts.
Se va afonar tot l'edifici.
Se va parlar de gas natural
però les causes reals
no es van arribar a aclarir del tot.
Fins i tot van robar
el sumari de la investigació.
I se sospita?
Hi ha alguna teoria?
Van dir que siguin explosius.
Després, al cap d'uns mesos,
va haver-hi una altra explosió
també en molts de morts
i allí sí que van dir
gas, experts estrangers
van dir que gas no podia ser...
Va quedar la cosa
una mica en suspens.
Estem parlant de l'any 72.
72, fa 32 anys.
Era a la punta de l'iceberg
una altra vegada.
Mig minut, connectem amb les notícies.
Manel Magí i Jordi Ximeno.
Gràcies.
Adéu-ho.
Bé, vinga, adéu.
Subtitlep believer
una altra vegada.
Fins i tot