.
Aquesta nit, a dos quarts de dotze,
al Pla de la Seu, Manu Galó actua dins del FET 2004,
dins de l'espai reservat al QSE.
Però aquest matí ha pogut estar i ha estat aquí,
als micròfons de Tarragona Ràdio,
i la nostra companya, Yolanda García,
li ha fet una petita entrevista.
Una entrevista que, a través d'un reportatge,
intentarem assolinar, com si fos un petit puzzle.
Podríem començar dient-te que ella parla en francès,
entre d'altres idiomes,
i que, clar, hem hagut de tenir un traductor,
ha estat concretament el seu mànager, Pontner.
Sentireu la veu del mànager i també la veu d'ella.
amb francès primerament la veu de Manu Galó
i després el seu mànager en castellà.
Així, doncs, comencem?
Doncs vinga.
Aquest petit reportatge dedicat a Manu Galó.
Quina men, Manu Galó?
Què hi ha darrere de la seva trajectòria?
Fins a quin punt la seva música està profundament marcada
pel seu lloc de naixement?
Com ho fa per barrejar fang i arrels de la costa d'Ívori
al seu primer disc, Undida.
Perquè que, perquè, com ho dit,
em cric de molt per molt, perquè vaig començar la música
tot petit, doncs, fa molt temps, molt temps que jo estic d'inici.
És clar que jo estic musica, moi-même.
Donc, aujourd'hui, si jo fa un album,
és cert que hi ha un son, hi ha que hi ha una cosa que jo ressent,
i és això aquest album.
Des de ocho anys que ella empeçó a fer música.
Ella viaja para el mundo, ¿no?
Entonces, tiene influencia, aparte de sus raíces.
Entonces, fue una cosa natural que,
al salir de su primer disco,
mezclan todas estas influencias.
Porque ella también es músico, toca guitarra, bajo,
percusión, canta.
Entonces, todo eso tiene que estar dentro de su música.
y le gusta mucho el groove, el funky...
Y la mezcla.
La història de Manu Galut, de fet,
reflecteix el protagonisme creixent
que els cantants i els instrumentistes africans
gaudeixen a la música que es fabrica a Europa.
Manu, que pertany a aquest grup de joves valors africans,
representa l'orgull recuperat de les tradicions ètniques
que intèrprets, com ella, tracten de mantenir vives,
malgrat que molt sovint
ja hagin passat els anals de la història
dels seus països natals.
Sí, c'est ce que je dis aujourd'hui.
Il faut qu'on accepte qu'on bouge,
que tout bouge et qu'il ne faut pas avoir peur
du mélange, le mélange même dans la vie,
aussi dans le mélange musical,
parce que les peuples, on bouge tous.
Il ne faut plus que ça nous surprenne.
On n'est plus...
Il y a longtemps, on en a 2004,
et je pense que les enfants de demain doivent...
Si on ne commence pas maintenant,
demain, il n'y a personne qui va accepter ça.
donc il faut accepter qu'on bouge.
Que ella dice que ella vive en 2004,
que hay que aceptar que los pueblos se mueven,
que hay intercambio, que se mezclan.
Entonces, es normal que la música refleja también eso.
Y que no hay que tener miedo de eso.
Hay que asumirlo.
Y eso también por los niños que vienen por mañana,
que va a estar quizás más dentro de esta onda, ¿no?
Y ellas asumen realmente eso.
Manuka ha format part del grup musical Sap Mama,
un quintet format per joves músics procedents d'Alzaire i Costa d'Ibori,
que van construir i van contribuir en certa mesura
a recuperar i donar a conèixer popularment la música africana.
Debuta ara en solitari amb Dida,
un àlbum amb el qual combina ritmes tradicionals
amb una vertiginosa concepció de l'instrumentalisme.
C'est-à-dire, je n'essaie pas de suivre un message.
Ça a été ma vie, c'est ce que je dis.
Je n'essaie pas de suivre le message de ce que les autres musiciens ont dit.
Moi, c'est simplement ma vie.
J'ai grandi, je suis née au village.
Aujourd'hui, je suis à Tarragona.
Demain, je serai à New York.
C'est ma vie.
Le seul message que j'aurai, ça sera ce message-là de dire,
oui, j'ai gardé dans mon bled.
Et puis voilà, je fais le tour du monde.
Voilà, il faut qu'on comprenne que la multiculturalité fait partie de nous aujourd'hui.
Il faut accepter que la multiculturalité fait partie de sa vie.
Pour Manu, c'est sa vie, vraiment.
La multiculturalité refleja sa propre vie.
Elle n'a eu un peu d'Afrique.
Aujourd'hui, elle est en Tarragona.
Quizá que mañana elle est en New York.
I accepte ça.
I la multiculturalité va avec sa vie.
Et c'est une chose fantàstique pour elle.
Manu Galó pertany à l'étnia africana dels Itchboi,
un des pobles de la costa d'Ivory.
Primer va formar part del conjunt Bozza,
amb el qual, a part d'iniciar-se amb la guitarra,
es va concentrar l'aprenentatge del baix des dels 18 anys.
Encara que la seva etapa definitiva va començar amb Zap Mama,
l'extraordinari conjunt radicat a Bèlgica,
que, sota direcció de la cantantza irenya Marie Dolné,
va desenvolupar una concepció vocal de les tradicions africanes,
sense deixar de costat els recursos de la nova electrònica.
En Zap Mama, encara en actiu,
i en el que participa de forma esporàdica,
va actuar al festival Women Canaries el novembre de 1997.
Jo penso que quan vaig començar a jugar el tambor a l'àgat de 8 anys,
jo no puc pensar que ja l'heu baix.
Quan ella començava a tocar els tambors tradicions,
n'hi ha pogut pensar que un dia va a tocar el baix,
per exemple.
Claro.
És el destí, és el destí seu.
I quan volves a Costa de Marfil,
amb el baix, i no tocas el tambor i tocas el baix,
què te dicen allí?
Tus amigos, tu família, tu públic,
que allí també tens tu públic.
I quan volves a Côte d'Ivoire,
quan ellen te veu jugar de la base
i par el tambor,
què te diuen la família i tu públic?
J'ai començat a jugar de la base depuis là-bas.
C'est vrai que les gens savent,
ils ne savent plus trop ce que je deviens,
parce que je suis quelqu'un qui aime bien être un peu discreet,
mais sinon je crois que c'est clair que ça fait plaisir
de dire qu'il y a un Ivoirien qui joue de la base,
qui joue de tambor.
Ella empeçó a tocar el baix en Costa de Marfil,
quan s'allió de la ciutat d'elle nació,
se va a Bijan i tocó con un grup molt famosos allà,
i ella empeçó a tocar el baix.
Llavors, la gent allà sabe que Manu toca el baix.
Però, el que ellen no sapen per moment
és tot el que passa ara amb ella.
Però sapen que la pequena està per Europa,
per l'Europa, per l'Europa.
I quan regressa allà en Costa de Marfil,
tota la gent està preguntant a ella
el que ella està fent,
però se queda sempre com la gent l'ha vist.
Dida, aquest treball discogràfic,
publicat pel segell independent Sig-Sag World
i distribuït a l'estat espanyol
per la companyia catalana Disc Medi,
fusiona les arrels i els ritmes tradicionals
amb recursos propis del blues
i sobretot del fang,
sempre amb la idea de fer músiques en grup,
amb una capacitat de sugestió considerable.
de l'estat espanyol.
No hi ha problemes.
Però, és clar que quan comença a tocar
el bajo funky o coses així,
no és segura,
però, de tota forma,
ella que decide.
I.O.A.
Aquesta cançó que estem sentint ara mateix
és una de les dotze que composen
el repertori de Didam,
amb el qual Manu Galú s'ha presentat
per reconeguts locals musicals de l'estat.
Acompanyada pels seus músics titulats,
agrupats sota el nom de Tichbo,
com a homenatge al seu poble natal.
Un disc amb una bona combinació de nostàlgia,
que Manu transmet a la perfecció,
però sense deixar de banda
una visió optimista de la vida.
Moltes de les cançons les va compondre
quan encara vivia a l'Àfrica.
C'est ce que j'ai vécu depuis mon enfance.
Je parle de l'Afrique.
Quand il y a quelque chose qui ne t'arrive jamais,
tu vois la télé,
tu penses que ça n'arrive qu'aux autres.
Je parle de la guerre,
parce que la guerre m'a touchée personnellement.
J'ai perdu mon père adoptif
pendant la guerre en Côte d'Ivoire.
Oui, je parle du sida,
parce que ça tue tout le monde aujourd'hui.
En Afrique,
et partout dans le monde.
Je parle de la paix.
Mon message premier c'est de dire
qu'on arrête de fabriquer des armes,
qu'il faut penser à la paix.
On est tous des êtres humains sur cette terre.
On doit simplement vivre,
simplement s'aimer.
Entonces,
les temes que ella canta
sont les temes que ella encontrou
durant sa vie.
Es un artiste comprometida.
Sí.
Elle parle d'Àfrica,
por supuesto,
de la muerte,
de la guerre,
parce que la guerre
est quelque chose
qui a fait en Côte d'Àfrica,
et qui a touché à Manu directement
parce qu'il perdu son père espirituel,
qui était un musiciste très fameux.
Il parle de la paix,
qui pour elle est un message premier,
que tous sommes êtres humains,
qu'il faut apprendre à vivre
et à partager ensemble.
que la gent
deixer de fabricar
i vender armes.
Són temes
que fan parte
de lo que ella
encontrou
durant sa vie.
Encara que va gravar
diversos discos col·lectius
abans de sortir d'Àfrica.
Manu Galó
resideix
des d'inicis
del 1997
a Brussel·les,
on va arribar
amb la intenció
d'enrolar-se
en el projecte
embrionari
de San Mama.
Des de llavors,
el perfil artístic
de Manu Galó
no ha fet més
que créixer
gràcies a una combinació
de sons
d'Àfrica i Europa,
en el qual brilla
el seu esplèndid
domini
del baix elèctric
i d'instruments
tradicionals
com el
tabuglán
o toubglán,
tambor de l'ètnia
i que Digiboy
utilitza
noces i funerals
i que ella
ha estat
la primera
dona
a tocar.
La cultura,
la cultura,
jo penso,
que he de la chance
de viure
en aquestes dues cultures,
és a dir,
de viure en Europa
i d'haver reçu
la cultura
africana.
Jo penso
que hi ha de bons
i de bons côtés
de cada côté
aquí
en rassemblés,
això pot ser
un bon melange.
Ella té la suerte
de viure
entre els dos,
nació en Àfrica,
creixió
en Àfrica,
però
també
vive
ara aquí.
Llavors,
com està
entre els dos,
se den cuenta
també
el bon o el mal
que hi ha
de les dues partes.
És una suerte,
però és veritat
que està
molt desconocida
la cultura,
la vida
realment
com és
en Àfrica.
Al capdavant
del seu grup
s'ha convertit
en una de les figures
més respectades
de l'anomenada
world music,
cantant,
baixista,
percursionista
i ballarina.
Manu Galú
desenvolupa
sobre l'escenari
una suggeridora
combinació
de ritmes
en els quals
es reconeix
la tradició musical
de la seva
ciutat natal,
de la seva
costa d'Ívori,
amanida
amb grans
dosis de soul,
funky i blues
i fins i tot
una passigada
de hip hop
que podreu escoltar
però sobretot
ballar
aquesta nit
al Pla de la Seu.
va a presentar
el meu album
el album
va a sortir
doncs
va a ser
com
diria
la festa
sí,
la majoria
de las canciones
del concerto
son las canciones
del nuevo CD
como el CD
salió hace poco
aquí en España
es como una presentación
pero sobre todo
encima de todo
lo que quiere
Manu
es que sea una fiesta
que el concerto
sea una fiesta
entre ella
y el público.
Us ho recordem
serà
aquesta mateixa nit
al Pla de la Seu
dins del
Que Si
Músiques del Món
i també
dins del
Fet 2004
Manu Galú
en concert
presentant-nos
aquest darrer
treball
discogràfic
que es diu
Dida.
A dos quarts
de dotze
de la nit
avui
el Pla de la Seu
tens alguna cosa
millor a fer?
Jo crec que no
i sempre és interessant
conèixer
gent tan interessant
valga la redundància
com Manu Galó
per i
la
Gràcies.
Gràcies.