Pau treballa i estudia, repassa punts i llibres
sota el taulell mig d'amagat
d'una petita oficina
on es guanya la vida
amb un contracte temporal.
Pau, comparteix...
Els pets, calla i balla, fruits secs, brut natural,
a la festa Bon Dia, Sol, Respira, Mala Cara
i ara, des de fa ben poquet temps, agost.
L'agost, que ens ha arribat en ple mes de març,
fins i tot a mes de febrer, podíem dir,
que és quan es va estrenar aquest nou treball discogràfic
i els pets, que ens arriben concretament avui
als estudis de Tarragona Ràdio.
Ja en teníem ganes.
Tenim el Lluís Gabaldà i el Joan Reig amb nosaltres.
Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Com esteu? Cansats de fer promoció, em sembla, eh?
No, però...
Molt agraït, això, dona.
Sí, nosaltres no som d'aquells que es queixen de
ai, tanta promo, ens agrada,
perquè, en el fons, te passeges per tot el territori
parlant de tu, què més vols, no?
Tot el que t'estalvies en psicòleg.
Exacte.
L'ego puja molt.
El teu ego puja moltíssim
i, a part, doncs, retrobes molta gent
i veus territoris que feia dies que no veies.
Hi ha dues coses que pugen, l'ego i el pes.
Sí, el pes també.
El pes específic.
Perquè dinem, escutem uns dinars.
Ens convida a la discogràfica dinar.
Exacte.
I aprofitem, aprofitem, demanem allò...
Sí, sí.
Els entrecots, els xulatons.
Llengua amb tàperes i rabo de toro i coses d'aquestes.
Què és la pregunta que més us hem fet?
Aquests dies?
Sí.
Perquè es diu agost.
Sí.
Doncs vinga.
De fet, la teníem al calatge, era la primera per encetar-me.
L'originals no són, però vaja, suposo que és el vostre més preferit.
Bé, depèn.
És un...
És un més, una mica esquizofrènic pels músics.
Perquè, d'una banda, els caps de setmanes, o de dijous o diumenge, podríem dir,
tens una fenya, un excés de fenya, perquè pots tindre quatre o cinc concerts
en una setmana o tres, i, en canvi, doncs, al principi de setmana és molt relaxat
i fa flagós que fa la resta de la humanitat o la resta de la gent que té professions normals,
no?, que és que està de vacances i gaudir una mica d'aquest temps que va passant
una mica el ralentí, que no hi ha aquesta inèrcia i aquesta velocitat i aquest estrès
de la resta de l'any.
O sigui, els músics poden ser dels mesos que treballem més, els pagesos també és gent
que l'agost té bastanta fenya, no?, però, vaja, la resta de la societat.
Nosaltres, diguéssim, que aquest agost l'hem triat com a símbol d'això,
que el temps passa d'una altra manera i tens temps de trucar als amics, de llegir un llibre,
de fer coses que, teòricament, durant l'any, no fas.
I és un símbol una mica de demanar l'agost al febrer, com deies tu en la introducció,
que és quan va sortir aquest disc, és una mica demanar l'impossible
per arribar al possible, que deia el poeta, no?
De totes maneres, es nota que no heu anat, sí que heu anat,
no, l'agost que proposeu vosaltres al disc no és, l'agost podríem dir que es veu,
que es viu, per exemple, a Salou, eh?
No és aquell aglutinament de gent que anirés fent vacances.
No, reivindiquem un agost imaginat a l'hivern,
que crec que és l'agost més bonic que hi ha,
que és, quan te l'imagines ara, quan fa fred, és quan el tens més idealitzat, no?
No és tan un agost real com un agost somiat.
i aquesta és una mica l'imatge que volem donar amb la portada en què estem a la platja
però anem tapats, o que surti un arbre de Nadal a dintre.
Volem jugar una mica amb aquestes dues coses, no?
En parlar d'un agost, però un agost impossible, un agost que està allunyà.
On les heu fet, aquestes fotografies?
Aquí, Tarragona.
Aquí, Tarragona.
Molt maques, en quina platja, concretament?
Sempre que podem, tirem de Tarragona, naltros.
Sabinosa, no?
A la Sabi, sí, a la Sabinosa vam estar.
Vam estar voltant per tres o quatre platges de Tarragona,
roca plana i...
Però el que passava era...
Roca plana, eh?
Això és dels Pica Piedra, o què?
No, n'hi ha una que és molt maca.
Roca plana, eh?
Tu, com que no ets molt de platja...
Que és nudista, que és nudista.
Sí, és una mica nudista.
Jo, com que no em despullo.
Però és preciosa, aquesta platja, és com un secret...
És aquella que s'ha d'anar a través d'un bosquet, no?
Sí, i és preciosa.
Però no és la Guaiquiqui, aquest, eh?
El Guaiquiqui està al costat.
Ah, ara no ho sé, ja.
És al costat del Guaiquiqui.
El que passa és que, com que era l'hivern,
doncs no hi havia arena.
I al no haveria arena vam haver d'anar a buscar platges
que encara tinguessin...
I finalment vam acabar la Sabinosa,
que també se'n feia en un fart d'anar-hi,
i vam estar allà tot un dia fent l'Alonso.
Unes fotografies en què sortiu els tres components,
el Joan, el Lluís i el Falin,
però d'altres components també,
perquè els pets, ni que vosaltres sou els tres caps visibles,
podríem dir, us han ajudat,
com sempre heu tingut col·laboracions amb aquest disc, no?
Tots uns músics que ara han darrere.
I ens agrada reivindicar-ho, perquè...
Reivindicar-ho.
És una mica injust, no, pobres,
que a la foto no surtin, només surtin els tres,
però si hi ha algun disc en el qual s'han de reivindicar
els músics que tenim, és amb aquest,
perquè la banda nostra és una banda jove,
que portem dos discos gairebé començant,
bé, amb el Malacar, vam començar a treballar amb ells,
i n'estem molt contents de la feina.
Jordi Picassos, que és el més veterà d'aquests tres nois,
ja havia gravat, ja havia fet guitarras en el Respira,
després va entrar el Marc Grasses,
tot just havent gravat, o sigui, en la gira del Respira
va entrar al Marc Grasses,
i després va entrar el Joan Pau Chaves,
i el Malacar en el single que donava nom
al recopilatori que vam treure l'any passat,
és quan ens trobem tots sis, diguéssim,
els pets,
i la banda treballant junts.
I hem continuat amb la mateixa línia,
perquè em vam quedar molt contents d'aquella experiència,
i més amb l'afegit,
que hem recuperat el Brad Jones,
que és el que ens va produir el Respira, també.
Ara tona va dir l'ha recuperat,
i pel que veiem en el full promocional
li heu tret tot el suc, perquè el feu tocar.
Més aviat...
Sí, va tocar més a l'altre, de fet.
Més aviat ell s'ha tret tot el suc a nosaltres,
de fet.
El que ha fet ha sigut
venir i apretar-nos molt,
en el bon sentit de la paraula,
intentar fugir dels llocs comuns,
intentar provar coses que nosaltres no haguéssim gosat mai a fer,
ens ha intentat enregistrar
quan ens pensàvem que no estava fent-ho,
o fer veure que feia proves i gravar-les...
I ho heu aprofitat, tot això,
totes aquestes tomes falses?
Sí, jo crec que sí,
que en el disc es nota,
hi ha molts moments en què es nota.
És potser en el disc en què hi ha més cançons
que es comencen amb la conta aquesta que fas,
però en comences un, dos, tres,
perquè com que són tomes molt espontànies,
o per exemple al final de Bocins de Tu,
si t'hi fixes,
hi ha un moment en què se sent,
quan hi ha la cançó ja ha acabat,
se torna a reaparèixer la cançó
i el que se sent és un assaig del Brat,
el Marc i jo,
que estàvem intentant aprendre la lletra de la cançó
i ens van gravar sense que ho sabéssim,
o que la fell, la toma és sencera,
al principi de la cançó se sent com el Brat,
conte, molt fluixet,
la conte enrere del principi de la cançó.
Hi ha molts detalls,
al final de retirada,
tots els crits que fa Joan,
els feia de broma,
perquè es pensava que allò ja s'havia acabat de gravar,
o al principi de la cançó de retirada
se sent que Joan diu mort, mort,
i el que està dient és que estava mort,
que s'havia rebentat a la bola
i ja no podia parlar més.
Hi ha un munt de detallets d'aquests.
anècdotes que, mira,
queden gravades i així són...
Ha descafeinat just abans del solo,
jo dic cantamanyanes,
ho vaig dir fora de micro,
i el Brat m'ho va gravar
i se sent molt de fons.
S'assembla, doncs, al final,
la producció final,
després de tota aquesta feina,
s'assembla el disc que teníeu en ment
abans d'entrar a l'estudi?
Cada vegada s'hi va semblar més,
perquè anem guanyant en ofici
a l'hora de controlar els estudis de gravació,
però mai s'hi sembla del tot.
Això no vol dir que quedi mig camí,
a vegades supera les expectatives,
com és en aquest cas a l'agost.
Teníem unes expectatives
i s'han vist llargament superades
gràcies a la feina d'Abrat Jones,
dels músics,
i crec que amb la mesura justa nostra també.
Sí, és la vegada que estem més content.
hem pencat molt
i crec que el resultat
és satisfactori, almenys, per a nosaltres.
I pel que diuen la crítica especialitzada,
doncs, no ho sé,
m'atreviria a dir que tu també,
perquè hem tingut molt bones crítiques,
mal m'està el dir-ho,
i la gent,
que és última hora del receptor
d'aquest treball,
doncs, també,
perquè van a les botigues i el compren,
perquè portem un bon nivell de vendes
a hores d'ara.
Això vol dir que les expectatives
que tenies quan començaves
a treballar en aquest disc
s'han complert,
però més del que es pensava.
Criden fort,
com si tot aquest volum de veu
es donés la raó.
Preparats...
Què serà el proper senzill, això?
Soroll?
Si no és el proper,
serà el tercer,
perquè pel mig hi ha la cançó Agost,
també ens agradaria treure-la,
perquè creiem que resumeix molt bé
tota la història,
però Soroll és de les cançons
que més...
de les que n'estem més contents,
i per això l'hem volgut posar al principi del disc també,
perquè creiem que és una bona...
Introducció del disc.
Sí, a més sorprèn,
aquest principi de bateria i veu sola
i tot plegat al missatge que diu,
també,
aquesta reivindicació de la dignitat de la cançó,
que la cançó no és una mercaderia,
que no es pot vendre a qualsevol postó,
també ens interessava molt.
i és una de les cançons
en les quals també hi ha una feina més maca
de la banda que parlàvem abans,
que hi ha una tasca bastant important.
A veure,
què heu canviat els pets
en tots aquests anys de trajectòria,
en tots aquests treballs discogràfics,
en què s'assembla
i en què es diferencia aquest Agost?
Per exemple,
les letres reivindicatives,
això sembla que no ho heu abandonat
i que heu tornat fins i tot amb més força,
si alguna vegada heu parlat de temes més quotidians,
amb aquest últim dia sembla que sou més punyents.
Bé,
la necessitat obliga de les coses que diuen.
I aleshores acabem de...
Afortunadament,
volem creure que diumenge es va acabar
una època de la qual
nosaltres les hem passat bastant putes,
parlar malament,
com a ciutadans d'aquest país.
I aleshores això...
Bé, hi ha hagut moltes coses.
Els pets sempre diem
que de material no ens en falta
per escriure.
Només cal agafar un diari.
No sortir al carrer
o parlar amb els amics.
I res.
vull dir,
hi ha molts motius
i diguéssim que
hi havia com un sentiment contingut
a dins, no?
I que els músics,
doncs,
canalitzem a base
de les nostres cançons.
Aleshores,
és normal que aquest disc
sigui lleugerament més reivindicatiu.
D'altres,
de fet,
jo crec que en tots els discs
dels pets
hi ha la reivindicació.
El que passa és que és
d'una manera subtil,
d'una manera amagada,
perquè no ens agrada
fer mítings
ni fer pamflets
molt directes, eh?
Jo recordo el bon dia
una cançó que es diu
Una efiblada de la pell
que parla del maltractament
de les dones.
Darrere d'una història,
d'una parella,
doncs,
hi ha aquest tema social,
no?
Que la solució,
evidentment,
és política.
Per tant,
estàs reivindicant
i estàs fent
cançó social,
digue-li el que vulguis.
i en l'agost
poder n'hi ha més
perquè poder lleugerament...
Però en l'agost
també passa això,
el veí de sota
passa això.
És lleugerament més òbvia,
però jo crec que hi ha sigut,
jo he sigut sempre,
i en el respiro
també n'hi havia.
Poder n'hi ha més
perquè estem més cremats,
per això que et dic,
perquè poder...
Darrerament passaven
coses que ens feien
emprenyar.
I ha passat la guerra de l'Iraq,
ha passat el prestí,
ha passat tota aquesta agressió
contra la cultura catalana
i això vulguis que no...
Ho heu notat vosaltres
a nivell de pets,
a nivell de músics?
Heu notat algun tipus
d'alteració?
Ho notes...
Evidentment.
Ho notes quan hi ha...
Home, hi ha territoris
en els quals es parla
el mateix idioma
que parles tu
i no hi toques, no?
Al País Valencià
està molt clar
que si no hi toquem,
entre altres coses,
és perquè la situació política
d'allà és diferent
i perquè mana qui mana.
Però tampoc no ens agrada parlar...
Sempre hem dit
que s'estimem més
a parlar de la gent
que ens vol
que no pas de la gent
que no ens vol, no?
Quan ens diuen
si per què no toquem a Madrid
o per què a Espanya
no es ven un disc nostre
o per què no podem sortir
ni una actrista crítica
al País de les Tentaciones
o fins i tot
al suplement del periòdic
o a Canteories de Catalunya.
Sí que ens podríem queixar,
però preferim parlar
de la gent que sí que ens accepti
i de la gent que sí que ens segueix, no?
Però vaja,
com a professionals
de la creació en català,
siguem escriptors,
siguem directors de teatre,
siguem músics,
evidentment que ens afecta.
Tot el que fa en català
doncs ens afecta
i ens sortim perjudicats clarament.
Mira la música català,
quina presència té
en les emissores d'aquest país
de ràdio fórmules,
tot i que teòricament
hi ha una llei de discriminació positiva,
com en altres països d'Europa.
Això per no parlar
de les violences públiques espanyoles
que paguem entre tots,
pagant nosaltres també,
en els quals no sortim,
molts canals digitals,
en els quals no podem posar
cap vídeo nostre.
Sí que ho notes,
però bé.
Poder som els que menys
ens hauríem de queixar
perquè els PETs
estem en una situació
de privilegi,
però és que no ens queixem
com a PETs,
ens queixem pel gremi,
ens queixem pels altres,
per gent que,
per grupets joves
de música catalana
que estan començant ara
que podrien no tindran
la sort d'arribar
en termes a arribar a naltros
i que tenen tot el dret
de sortir de la seva televisió pública
i a les emissores
i que la gent coneixi
el seu treball.
No pot ser que es doni
més importància
a productes mediocres
que venen de fora
que no gent de gran qualitat
que està treballant aquí.
Com ho veieu realment?
Veieu que hi ha molta
nova fornada
de música en català?
I tant, impressionant ara.
Els estils han crescut moltíssim,
no?
Quan ens diuen
que si s'esteu quedant sols
ja, no?
A nosaltres ens indigna molt
això perquè...
T'enota molt la ignorància
del que ho diu, eh?
Exacte,
és tot el contrari.
El que passa
que fa la impressió
d'aquests grans grups
ja consolidats que sí.
Quan això només se queda
amb la superfície
sembla que només estiguem nosaltres
però si es quines una mica...
Podrien ominar 5 o 10 discos
que han sortit de mitjà
cap aquí
que són impressionants
en llengua català.
No només de rock
el que deies tu.
Vull dir, estilísticament
si fa 10 anys
estava molt concentrat
en el pop rock
d'estructura anglosaxona
ara hi ha mil maneres
d'entendre la música
en aquest país
i això no passa a l'estat.
Vull dir, aquí
són uns privilegiats
perquè hi ha moviments musicals.
Una cosa és que
els mitjans de comunicació
se'n feu el ressò
i ho recolzeu
etcètera, etcètera.
Això ja és molt més complicat.
Que les ràdios municipals
potser és dels mitjans
que més ressò
i que sempre ha tingut
una trajectòria
de recolzament més forta.
Perquè no tenen pressions.
Perquè no tenim llista d'èxits.
Exacte.
Però el mitjà més gran
TV3 mateix
és realment patètic
veure com la Júlia Otero
a la columna
prefereix portar
a David Bisbal
que no passa a qualsevol
i a no nosaltres
que no calqui
ni de gust anar-hi.
Però que no porti
gent que comença
i que no doni a conèixer
gent del país.
Cantin amb l'idioma
que canti.
Els programes
de primetime
de televisió catalana
diguem quina proporció
d'artistes catalans
i després
dins dels catalans
la proporció
dels que canten
en català porta.
És vergonyós.
No arriba al 25%
que hauria de ser
segons aquesta llei
del Parlament de Catalunya
hauria de ser
el 25%.
I repetim
que no ho diem
per nosaltres
ho diem
per la gent que comença.
No perquè nosaltres
hi anem afortunadament.
Tots aquells discos
que dius tu
ara que han sortit nous
no sé.
Whiskins,
Miquel Gil
que és un veterano
que porta 40 anys
de 30 anys
fent cançons.
Sí.
Els xerramequis aquests.
Sí, els tiquismiquis
xerramequis
xerramequis
tiquismiquis
aquests
que han sortit ara
que és un
que a més hi canta
un tarragoní
un pel·le
i que és un disco
superinteressant
no?
No sé pas com
s'ho faran
però promocional
si la nostra
la nostra televisió
no els hi obre
les portes
ahir veia
veia l'Spugnic
per cert que van fer
un concert
a mi em feu por
perquè ja
però he fet treball
discogràfic
i una crítica
contra
digues
ahir feien un concert
a l'Spugnic
del Joe Jackson
un concert de l'any 79
o sigui
fantàstic
però clar
tiren de biblioteca
perquè
han eliminat
el departament de musicals
no tenen treballadors
i llavors el que han de fer
és comprar
que això un DVD
ho pots comprar a la FNAC
vull dir que
queden comprant un DVD
ho foten allí
i ja tenen el programa solucionat
durant una hora
però que ho trobo vergonyós
tanta música
que hi ha per ensenyar a la televisió
fa un munt de disc
que estan passant concerts
de finals dels 70
d'anglesos
ho trobo una vergonya
tot i que a mi
el d'ahir em va flipar
els gustos són
bona part
quan des de petits
plegats
anàvem a fer mal
per molt que ens arrisquessin
no t'enxampaven mai
a nivell de lletres
que els esteu guerrers
i que els duri la història
a nivell musical
hem fet una preescolta
així molt ràpida
tampoc us he d'enganyar
del disc
i dius
home si són els pets
no enganyen
són els pets
vull dir
ja es veu clarament
però tenim un aire
jo crec que són els teclats
que li dona un remillo
setantero
de bon ballo
el piano
concretament
molta gent ens ho ha dit
estem molt contents
de la feina del Joan Pau
i potser és del disc
que les tecles
estan més presents
però crec que tot plegat
el que hem intentat
almenys ho hem intentat
és de no sonar els pets
de sempre
quan vèiem que una cançó
sonava massa pets
intentàvem buscar
un camí diferent
perquè
què vols dir els pets de sempre
els pets de la festa
d'estar dalt de l'escenari
sí
o per exemple
fer cançons que ja han fet
o sigui
no vol dir
que renunciem al so nostre
o les cançons que han fet
sinó que no volem repetir-nos
quan una cançó sonava
a una cançó
que ja havíem fet abans
intentàvem fugir-ne
perquè no hi ha res més ridícul
que repetir-te
que repetir-te
i copiar-te tu mateix
llavors hem intentat
que a nivell d'instrumentació
fos diferent
buscar
maneres
de
de construir-nos una mica
com fa el faran Adrià
amb la cuina
que el gust sigui el mateix gust
del nostre grup
però que la textura
sigui diferent
i amb això
he tingut molta culpa
també
hem intentat
no caure en el cofuisme
de dir
bueno
ara que les coses van bé
que el disc ha anat molt bé
que venem molts discos
anem a repetir el mateix
no
perquè en el fons
la gent se n'adona també
i diu
una altra vegada el mateix
i sembla ser que la gent
ho ha rebut bé
perquè
ja no dic perquè portem
30.000 còpies venudes
que això no s'ho haguéssim pensat mai
però també pel que deia Joan
perquè la crítica en general
potser és el disc
que ha rebut millors crítiques
de la nostra carrera
i això no ens ho esperàvem
sincerament esperàvem
que ens fotrien canya
perquè dèiem
bueno
portem dos discos
que ens tracten bé
ara toca que ens
jo em pensava
que ho separàveu
clar
perquè jo vaig veure
el recopilatori
i dic
ui
mal de dos van
és que ens vam separar
però de la dona
vam dir què
el conjunt o la dona
i ens vam separar
de la dona
i continuàvem els pèls
és broma
els fans se n'alegren
és broma
és broma
home
és curiós
perquè això
que se separem
fa molts anys
que ens ho diuen
és que a nivell de mercat
que corren rumors
però no som nosaltres
que ho diem
però del 93
ja ens deien que ens separàvem
i cada disc
sempre hi ve algú altre
que diu
però si vaig sentir
que plegàveu ja
i jo penso
però no sé
si igual és que volen
que pleguin
i no saben com dir-nos-ho
i ens ho diuen
d'una manera molt educada
que és
bueno què
que plegueu
i a més a més
amb aquest disc
com que hi havia una cançó
que es deia retirada
fins i tot al fòrum
de la pàgina web
que és un fòrum molt actiu
aquí hi participa tothom
va córrer el rumor
que ens retiraven
perquè hi havia una cançó
que es deia retirada
i que el disc
es diria retirada
i tot deia
ves quines coses
ves la gent
que m'heu pensada
tota la
tota aquella literatura
que es crea
al redor
d'alguna cosa
a mi
em parava molt
això amb els Beatles
hi ha tota una sèrie
de literatura
però vaja
que quedi clar que no
que per ara
no ens separem
almenys per ara
i que quedi clar
que no ho alimentem
naltros
com una fórmula
de màrqueting
sinó que fa la mateixa gent
que a vegades genera
no sé per què
ja que heu parlat
de la pàgina web
recordem-la
sí la pàgina web
és de les coses
que n'estem més
orgullosos
també ara mateix
perquè
però recorda-la
www
sí
www
elspets.com
fàcil
de trobar
o vas al google
i de seguida
el trobes
i hem fet una renovació
total
perquè la vam
com reinventar
amb el respira
i va tenir una resposta
molt maca
i se'm vam adonar
que és una eina
molt molt molt important
per tenir
un feedback
amb la gent
amb el públic
que igual en un concert
no pots parlar amb ells
perquè tens pressa
has de marxar
i en canvi
mitjançant la web
hem intentat
que el seguidor
de les pèches
pugui sentir
un interpret actiu
a l'hora de decidir coses
i ja esteu al damunt
aneu anant contestant
al fòrum
i tot això
sí, sí
al fòrum hi entrem
i a més a més
hem creat
com un club de fans
virtual
en el qual hi entres
mitjançant un codi
i allí doncs
tens un bull llatí
i pots incorporar
informació teva
quan comenci la gira
fins i tot
la gent podrà
posar-hi fotos
que ha fet del concert
i criticar el concert
que hem vist
dir que li ha semblat
hi ha per exemple
en aquesta zona
del club de fans
una cançó
una versió inèdita
de retirada
en la qual canta
Joan Sol
tota la cançó
hi ha salvapantalles
hi ha fotos inèdites
hi ha moltíssimes coses
fins i tot
a la pàgina web
dels Pets
pots anar
a la discografia
i escoltar
20 segons
de cada cançó
que hem fet
des de que vam començar
només 20 segons
parlant de la pirateria
no però
vull dir que
la majoria de cançons
ja les té la gent
però és una mica
per fer-te una idea
de com va
la pirateria
està clara
que existeix
ahir vaig entrar
el cazar
i el disco sencer
però bueno
què hi has de fer
cazar què?
és una botiga?
sí
però bueno
jo crec que la gent
el seguidor
fidel del grup
es compra el disc
sobretot si
si el grup
se preocupa pel grup
si el grup
s'estima el grup
de veritat
et compres el disc
i venen els concerts
també
que deveu tenir
un mono d'escenari
ja o no?
com ho porteu això?
Déu n'hi do
si tenim monos
el que passa
és que tal qual
veiem la contractació
el mono
ens està marxant
una mica
i tot
perquè tenim
una mà de concerts
que quasi
que ens estem cansant
abans d'hora
quan comenceu?
quan comenceu el primer?
el dia Sant Jordi
assalt
a prop de Girona
a la sala de la Mirona
l'endemà
anem a Termins
a les Terres de Ponent
i teniu alguna cosa
per aquí
al Camp de Tarragona
tenim valls
mitjans finals de maig
el 9 o 11
sí
concretat
concretat
després hi ha
no
és més endavant
jo diria que és la segona quinzena
i després
anem al moster
per això ja és cap a l'agost
diria jo
però alguna cosa
caurà més
pel Camp de Tarragona
a més té molta conya
perquè com que em dit
que el disc es diu agost
no sé si és per això
però a l'agost
potser en tenim 10 o 12
ja de confirmats
o sigui que aquest agost
precisament
farem l'agost
farem l'agost
i que us en porteu tots aquests músics
que han col·laborat en el disc
i a part també vindran les llufes
les llufes
tant l'Anabel com la Sunta
s'incorporan a la gira
i en aquesta gira
doncs
ara ja estem treballant
estem fent el repertori
hi ha una escenografia nova
hi ha tot un
un munt de sorpreses
que desvetllarem
en cada concert
i no sé
ara mateix
entre reserves i concerts
s'anem cap a la cinquantena
Déu-n'hi-do
sí
projectes que tingueu tots dos
a banda d'això
doncs ara
el projecte principal
és
ensenyar aquest disc
anar
per les emisores
i per les cadenes
a banda d'això
diu
a banda d'això
presenta el llibre
no m'aprofita
he dit projectes
a banda d'això
Lluís ha fet un llibre
jo m'he comprat
un tros de terra
per comptar patates
però no crec que li importi ningú
però el Lluís ha fet un llibre
sí
veus doncs tu plantes l'arbre
el Lluís fa el llibre
i el fill qui el tindrà
el Fàlina
el fill del Fàlina té dos
ja està
doncs ja està tot fet
cadascú ha fet la seva cosa
a més és una editorial
d'aquí Tarragona
que és Cossetània
i em fa molta il·lusió
primer perquè és el primer llibre
que publico
i segona perquè
és una cosa molt feta d'aquí
que té a veure molt amb el Grasset
també amb les col·laboracions
de ràdio que fa
i es diu Treballs de Camp
i surt aquesta setmana
és un llibre molt modest
és un recull d'allò
però bueno
no deixa de fer-te il·lusió
recull de les col·laboracions
d'aquestes ràdiofòniques
modest
quant val?
modest
no ho sent el que val
no en tinc ni idea
està a l'abast
està a l'abast
més barato que el disc
o més car que el disc
depèn
si te'l baixes per internet o no
el llibre només pot baixar
no dic el disc
i te'l baixes
és més car
el llibre només deu poder baixar
per internet
segur
ja s'ho inventaran
sí
i DVDs
els Harry Potters
en va ple
exacte
però vaja sisplau
i què passa?
tot un llibre?
per on te surt el llibre?
Comprimidet
en formats d'aquests que hi ha
bueno
és fantàstic
clar el Joan Estall
el seu tros
el seu terreno
plantar arbres
no vaig comprar amb fax
no vaig comprar amb fax
l'altre dia
m'ha dit que ja no es fa anar
i això
i que n'haig de fotre
ara
escolteu
i a través d'internet també
la gent us pot enviar
a veure
propostes per la caràtula
del segon single
que aquí venen dues coses
que a mi m'ha agradat molt
segon o tercer
del tercer
per soroll
per soroll concretament
un parell de coses
que us volia comentar
em fa molta gràcia
també tot el disseny
que heu tingut en compte
que cada vegada
s'ha de tenir més en compte
en el que és el disc
teniu un llibret interior
on hi ha les lletres
que això segreix
ja que són lletres amb contingut
i a més cada lletra
va apujada
amb una mena d'il·lustració
que m'ha fet molt la impressió
el tipus d'il·lustracions
que teníeu en els vostres singles
no?
quan traieu els vinils
sí
perquè són els germans
en blanc i negre
o sigui en colors bàsics
o en vermell
són els germans Romero
que tenen un look molt definit
i que crec que ja és marca
de la casa també
tant d'ells com de nosaltres
perquè de fet
treballem amb ells
des del principi
ens han fet
el Carles Fargas
les fotos
i els germans Romero
el disseny
des del primer disc
per tant ja som part
una mica del patrimoni
de la humanitat
com Tarragona
exacte
i ara proposeu
que la gent
tots els fans
ara proposem que Tarragona
ens llogui per tocar
des d'aquí
Tarragona ciutat
però això està fet
no?
perquè
cada any
a cada disc
heu tingut
l'any passat no
perquè vam fer
la Santa Tecla
de fa dos anys
que vam iniciar la gira
ens n'anem combinant
no en tenim cap queixa
sobre l'Ajuntament de Tarragona
les queixes serien
d'una altra
vos deixen la platja
per fer fotos
què més voleu
exacte
les queixes vindrien
d'un altre tipus
no pas de la contractació
i tant de l'Ajuntament de Reus
de Tarragona
o de Valls
en aquest cas ja t'he dit
que anem a finals de maig
al camp de Tarragona
ens sentim
molt ben tractats
i ho hem d'agrair
ho anem alternant
anem dosificant
un any Reus
un any Tarragona
un any Valls
perquè no diguin
una altra vegada
els pecs
que no hi ha més grups
ens agrada molt tocar
per Santa Tecla
però també entenem
que hi ha molts artistes
al món
i que no pot ser
que parem la cartellera
nosaltres
però vaja
què hem de fer
per proposar-vos
un disseny
per al nou senzill
doncs
dibuixar-lo
via ordinador
sense límits
qualsevol cosa
sí
o amb llapis
no sé
hi ha uns patrons
que surten en el disc
si et compres el disc
en el fullet aquest que hi ha
te diu una mica
els criteris que has de seguir
has de fer servir uns colors
unes tintes determinades
que això
el grup de grafistes
els germans Romero
són els que ho han parlat
però vaja
és molt fàcil
només cal
només cal comprar-se el disc
i ell i t'ho expliquen tot
i n'hi ha més de 150
de presentades
ja
ja heu pagat una ulladeta
perquè això ho teniu
n'hi ha des de
te'n faries creu
n'hi ha des de gent
de 7 o 8 anys
ah sí
fins a grafistes professionals
el que el diu
i fins a gent
doncs
gent de tot tipus
és que és molt curiós
però hi ha portades
de nens petits
que són precioses
molt maques
sí sí
tenim un
i n'hi ha que són de disseny
de disseny
que dius
de professionals
fetes allò
amb tècnica
i molt bé
però és curiós
amb els pets
amb això de la portada
on ho tenim
i amb altres coses
que tenim seguidors
des dels més petitets
des de gent molt petiteta
fins a la gent gran
bé
gent de la nostra edat
encara més gran i tot
i en els concerts
ho notes a més
que veus com
hi ha molta canelleta petita
però vas tirant enrere
i va venir més gran
més gran
som una mica intergeneracionals
tenim des de gent
que ha crescut amb nosaltres
fins a gent que s'ha incorporat ara
i això és molt bonic
què esteu escoltant ara mateix
quines són les vostres influències
o ni que no s'influeixi
el que esteu escoltant aquests dies
buf
és que escoltem molta música
jo mira el cotxe porto
per fer-te una idea
que és un escoltú
últimament amb Lluís
però que estem de promoció
per tot el Principat
doncs clar
fem bastants quilòmetres
i el cotxe és un bon lloc
per escoltar música
i és on estàs moltes hores
jo porto
l'últim disc del Miquel Gil
cantant valencià
no ho sé
porto
un grup americà
que es diu
Drive by Trackers
que m'agrada molt
no ho sé
escoltem Rock and Roll
escoltem
de tot
mira
ahir escoltava Perico Sanbeat
un saxofonista valencià
de jazz
que ha gravat un disc fantàstic
que es diu Friendship
amb un segell alemany
i gravat a Nova York
amb el Brad Meldo
amb músics
músics americans
i el Brad Meldo
també
l'estava escoltant ahir
escoltem
de tot
bàsicament
Rock and Roll
música moderna també
Franz Ferdinand
o el Damien Rice
o grups que surten ara
que estan molt bé
una mica de tot
no tenim prejudici
i a més fem salts
ens agrada fer salts
molt així
i fins i tot reivindicar
i reescoltar
discos antics
i podem agafar
un disc antic
del Cano Bass
Guzmán i Rodrigo
i tornar a l'escoltar
i en tot aquest
mejonje d'estils
que aneu escoltant
no se us ha acudit
no ho sé
fer un disc
a la vostra bola
tipus
vinga
anem a versionar coses
de jazz
és que jo crec
que quan fem música
quan traiem un disc
com l'agost
tot això que escoltem
poc o molt
queda la petjada
encara que
ni si que escoltem jazz
està clar que no posarem jazz
en el disc
però pot haver-hi una cadència
pot haver-hi una nota
pot haver-hi un intent
jo crec que tota la música
això que diuen la gent
que quan fas una cançó
en el fons
l'únic que fas
és reciclar
tota la música
que ha entrat
dintre de les teves orelles
i la recicles
i et surt
de la teva manera
però
no deixa de ser fruit
de tota la música
que escoltes
és el que és
l'únic
i aquí
que vol ser l'oberta amb ulleres de sol
per no ensenyar les marques.
Que encara porto dos llençols sense canviar
que sempre fan olor de tu.
Remeno aquell calaix vermell buscant un cigarret
i només trobo entrades
de cadascun d'aquests concerts que vam veure plegats
Els pets que ara estan justament de promoció
amb aquest nou treball discogràfic a agost
ja n'heu sentit a parlar més d'un de vosaltres ja
i el té a casa, després de la promoció
més mediàtica arribaran com sempre
i ho esperem, la incursió dins dels escenaris
i a part altres projectes que són una mica culinquiets
a part de tocar amb altres formacions
Joan, que no sé com ho deus tenir emmesclat
i tot això
Està enfanyat
Estem preparant un espectacle que es diu Txera
que són vuit localitats dels Països Catalans
que també passarà per Valls, curiosament 15 dies abans d'Espets
Els estimen a Valls, eh?
Sí, sí, sí
i tant ell com jo, ell acaba de treure un llibre
ja s'ho explicat
i estem fent ràdio tots dos
Ell llavors ja havia agressat
Són mediàtics, a més
I mesclat prepara un disc passat
Prepara un disc, sí
per l'11 de setembre
i fem ràdio
i amb l'Albert Home
i amb el Javi Gracet
Han fet la sintonia del nou programa d'Albert Home
que es diu Jo vull ser de TV3
La sintonia, de fet, no és que l'hagin fet
ja estava feta
vull dir que és el Javi Butcherrey
que ho va triar ell
i nosaltres el que hem fet
és que li hem fet una versió nova
instrumental
una adaptació
amb la banda que tenim ara
perquè la pugui posar en el programa
i...
I de totes aquestes coses que feu
tocar, escriure llibres
fer ràdio i tot això
que és el que més us agrada
us omple
Home, a mi em fa l'efecte que ens agrada tot
i per l'efecte