.
Dos minuts serà un quart de dues de la tarda,
dilluns 14 de juny, una data, podríem dir, gairebé històrica,
perquè és l'últim programa demà de la temporada.
M'estàs dient això?
Sílvia Ferreres, bon dia.
Bon dia.
Marcelí, bon dia.
Bon dia.
Però no hem de plorar, no hem de plorar,
perquè aquí no s'acaben les coses, la vida segueix.
Jo pensava que era per les europees.
Ah, no, van ser ahir, van ser ahir, no, no.
No hi ha passat aquestes noves.
Per això jo ho deia per avui,
hi haurà un abans i un després al matí de Tarragona Ràdio,
però jo confio que la propera temporada ens retrobarem.
I la setmana que ve no tenim programa.
És que la setmana que ve ens n'anem a la Rambla.
Ah, nosaltres estem a la Rambla, que és el metropol.
Doncs veniu, també, i parleu de la Rambla,
de la vostra experiència de treballar en aquest escenari natural i urbà,
com és la Rambla.
És molt bonic.
És el 150è aniversari de la Rambla,
és el Dia Internacional de la Música,
hem agafat tots aquests elements
i ens instal·larem a la Rambla a primera hora del matí
i allà estarem, no només al matí de Tarragona Ràdio,
i als programes de la tarda, i als del vespre,
i al que convingui, estarem allà de...
serem com al...
Haurem de fer un sopar, doncs, si és l'últim dia.
A la Rambla, també, de campanya, de pícnic.
Jo tinc cistella de pícnic, eh, de les antigues.
Ah.
D'aquelles...
Doncs podem anar a la Rambla a fer el pícnic.
Doncs podem anar a la Rambla a fer el pícnic.
Jo us portaré l'aigua fresca.
Molt bo, molt bo.
Aigüeta, aigüeta fresqueta de la font.
Aviam, és l'últim programa demà,
perquè la programació de Tarragona Ràdio,
clar, dilluns vinent tenim el programa especial de la Rambla,
a partir del dilluns 28 entrem en el que és la temporada d'estiu
del matí de Tarragona Ràdio,
que no és que canviï radicalment,
però sí que presenta algunes modificacions
en algunes seccions habituals.
Continuarem parlant dels espectacles que arriben,
sobretot a través del fet en 2004,
però ho farem en una altra fórmula,
adoptant fórmules com les d'estius anteriors.
Però d'això ja en parlarem.
Ara parlem del que tenim.
Ara estic baixa de moral, eh?
No, dona, no.
Si ens continuarem veient.
I tant que sí.
En un lloc o en un altre.
I, Marcelí, perquè vosaltres continuareu treballant.
I tant.
Aviam si us penseu que us donaran 3 mesos de vacances.
I tu també.
Doncs vinga, va.
Anem a aprofitar el temps que passa pel telèfon,
entre altres coses.
El 977-24-47-67.
Perquè així com a la canalla,
sobretot els més petits,
quan arriben dilluns al col·le
els fan fer un dibuix o una redacció
sobre què han fet al cap de setmana,
nosaltres fem el mateix,
però a través del telèfon
i a través de les explicacions
que ens vulguin donar els oients.
I aquesta prova de bona voluntat té premi.
Són entrades.
No esteu tan ensopits,
que jo ja sé que s'acabi,
però esteu deixant sola,
com els toreros d'abans.
Estem desfets, estem desfets.
Ja us veig que no us recupereu.
No hi ha manera de que remunteu el vol.
Bé, que ens truquin.
Si volen anar, sobretot...
Que ens truquin perquè sí.
I si és perquè no,
si és de forma interessada,
que també estan en el perfecte dret de fer-ho,
poden aconseguir entrades
per un espectacle musical de primera línia,
perquè segur que els que tenen una certa edat,
i no dic gran, persones més aviat madures,
segur que els ets familiar,
el nom de gent tan important del món de la música
d'aquest país com Carles Benavent o Jorge Pardo.
Actuarán el proper dia,
el dijous,
al Teatre Metropol,
amb un espectacle Benavent di Geraldo Pardo,
que promet ser un espectacle realment extraordinari.
Ja és més flamenc.
Ja és més flamenc.
que porta molt i en directe.
Ralló Fòrum i això.
Mira, Carles Benavent.
Carles Benavent,
que ja sona
i que més coincideix
que és la sintonia d'un espai del matí
de Tarragona Ràdio,
que és el Prisma.
L'escoltem una miqueta
mentre arriba la primera trucada?
Aquí estem escoltant un Carles Benavent
que ja té alguna que altra dècada aquest tema
i curiosament també ja quan ningú parlava
d'interculturalitat i de fusió
i de mestissatge en la música,
gent com Carles Benavent ja creia
i la prova és aquesta,
un tema musical que té molts anys
i que ja sona així.
Maxunyer.
Maxunyer.
Pegassos.
Què dir?
Què dir de Maxunyer i Pegassos?
Això és de quan nosaltres vam néixer, no?
Sí, dona, no havíem nascut.
I perquè em mireu a mi?
Jo em feia una pregunta.
Vau fer-la mirar junts, no, Marcelini?
Saps on venen aquests?
Ara han acabat...
Bueno, hi van sempre,
amb el Xic Corea.
Oh, tot de categoria, eh?
Tot de categoria aquí al Metropol,
el proper dijous,
un concert realment important.
Per cloure la temporada de primavera.
I després arribarà la d'estiu.
Sí.
Que aprofito per fer una falca radiofònica
que a 29 hi ha el Teatre Sense Animals
que ja es venen les entrades.
Ja estan a la venda,
però ja des de la setmana passada.
Sí.
Que facin viat.
I després la gent...
Ai, m'he quedat sense entrada.
No, que ara la podeu agafar.
Aquesta obra es fa al Metropol,
tot i que pertany al fet,
però no han d'anar al Metropol per veure-la.
Marceli, tu que estàs al dia.
Sí, és l'última obra de la temporada
i la primera de la...
de la canvi de temporada,
temporada d'estiu i es fa...
No s'atura la màquina.
No.
El Teatre Metropol,
un espai insigne de Tarragona.
Sí, que després tanca per vacances.
Com aquest programa.
Però escolta, a part d'això,
a part del futur,
parlem del passat.
Parlem del passat.
Sí que ens truca algú.
Lluís, no ens truca ningú.
No volen anar a veure...
Anirem nosaltres.
Anirem nosaltres
i després anem a fer una copeta.
Clar que sí.
Escolta, aquest cap de setmana
han passat moltes coses a Tarragona.
La processa de corpus.
La mostra d'espectacles al carrer,
la plaça a les cols,
que ja estima que va ploure.
Això pel Maït.
Al Nàstic?
Sí.
Bueno, molta gent al Nàstic.
El concert de la coral de la URB
al Palau de Congressos.
Això diuen que magnífic.
Magnífic.
Magnífic.
Dos grans formacions.
El Cor de l'Osant.
El Cor de la URB,
que és dels millors cors universitaris
que hi ha al món mundial.
Que es fan i es desfant, eh?
Maria Rosa.
Què tal, Maria Rosa?
Molt bé, gràcies.
Encantat de conèixer.
Marcelí, seriosament, què tal?
La Maria Rosa d'Ell.
Drama guimerà de la Catalunya profunda, no?
Drama, drama, grans actors.
Molt bé, no?
I una bona funció per gaudir d'ella esplèndidament.
Bé, però qui la va veure ja la va veure,
qui no la va veure ja no la veurà.
Tu explica, qui havia de conegut?
Molt de cor de la ciutat, no?
Sí.
Jo crec que estava al cor de la ciutat complet, en lliure.
Potser que si haguessin canviat el guiop
haguessin pogut fer un episodi del serial.
d'aquell que en teoria estava enamorat de la Teresa Gimpera, no?
Com s'hi diu?
Com es diu aquell senyor?
El Francisco.
Vinga, qui ens digui com es diu el Francisco,
li donem les entrades, no?
De veritat.
Ah, però de veritat, va bé.
Per salir.
No, no.
Audal, audal.
Premi, ja tenim premi.
Mira, el Lluís ha guanyat les entrades.
No, que és de broma, que tu no pots, tu no pots.
Són els oients que les guanen.
I qui més hi havia, qui més hi havia conegut?
Aviam, el Francisco.
El Francisco, què?
La Cecília.
La Cecília també surt?
I de què fa la Cecília?
Ui, ui, ui, ui.
Doncs no ho sé.
No ho sé, fa un paper.
Un paper que va venir.
El pobre porta aigües.
Però eren simpàtics o què?
Oren una mica ativats?
No, no, aquests estàvem bastant bé,
La majoria d'ells, per no dir tots,
però quasi tots han passat pel teatre...
Són gent de tota la vida, són veterans.
I la Maria Rosa, que és la Rosa Renom,
no la Marta Calbó, la que sortia a la setmana.
No, la Rosa Renom, que vam parlar amb ella l'altre dia abans de l'obra.
És com a molt sèria.
No, molt agradable, però com a tímida.
Sí.
Jo diria que més aviat tímida.
Una persona de poques paraules, més aviat.
És amabilíssima, eh?
O sigui, que és una persona amb la qual quan parles...
Que aquesta, al cor de la ciutat, era la filla de l'amu dels cinemes.
Ostres, jo l'Andra m'ho ha deixat marada, eh?
La filla de l'amu dels cinemes que es va embolicar amb la Paquitas,
i ho recordeu, sí o no?
I com es deia el cinema?
No ho sé.
Chicago.
Ah, home!
Això ja és la prehistòria del cor de la ciutat.
Escolta, trobo que estem en un nivell...
Perquè no li veus a Lluís la cara, que està desitjant de dir coses,
perquè és qui sap més del cor de la ciutat, el nostre estimat tècnic.
Donem-nos a la primera trucada. Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Soc la Teresa.
Què tal, Teresa?
Explica'ns coses sèries de la Maria Rosa.
Tu ets d'acord amb la ciutat o tu ets una persona seriosa?
Jo una vegada em vaig enganxar a un culebro i vaig dir mai més.
Perquè et quedes molt enganxada, no?
Mira quina pena, mira nosaltres com ens hem quedat.
Com es deia el primer que vam fer TV3?
Els secrets de família.
No, aquell que era un altre davant.
El que era brasilè.
Oh, sí, dona.
Dancing Days.
Dancing Days.
Dancing Days.
Amb la Sònia Braga.
Tu eres molt jove.
La Sònia Braga, la gran actriu brasilera.
Sí, sí, sí.
Que sortia un senyor que es deia sousa del Prado Cardoso o alguna cosa així.
Déu meu, quina relíquia.
Sí, sí.
Això és prehistòria.
Podríem saber coses, dius, podríem parlar de Quimarà, però nosaltres parlem de...
Tenim una cultura molt més prosaica.
Prado Cardoso es deia.
Prado Cardoso, que era el senyor aquell que sempre feia negocis i no se'n sortia.
Vols dir que ens renovaran?
Vols dir que ens renovaran l'any TV3?
Ja, per favor, si algú se'n recorda de Dancing Days, que ens truqui després de la Teresa.
Ho demanem, sisplau, sobretot per salvar la meva honorabilitat.
Jo me'n recordo, eh? Puc trucar?
Bé, tu no.
Teresa, què has fet aquest cap de setmana?
Porta una mica d'asseny aquí al programa, per favor.
Va anar a la Maria Rosa.
No, que va enviar la sogra, dona, al final.
Molt bé fet.
Molt bé fet.
La sogra, aquest cap de setmana, a veure la Maria Rosa.
A la sogra se les ha de cuidar.
És a dir, que has quedat molt bé.
Jo vaig a veure la mostra de teatre jove.
I què tal?
Va ploure molt bé.
Molt bé, perquè va caure la pluja aquella fineta que s'augmentava,
però després ja van haver de marxar.
Però és molt bonic, eh?
Jo a les escales de la catedral, per veure espectacles de carrer...
És que és l'escenari més agraït que tenim a Tarragona.
Van cantar i els nens van xalar.
Ah, sí?
Sí, sí, van participar, vull dir, perquè a més m'era molt interactiu.
Que feien teatre, feien participar la gent.
I la veritat, és que molt xulo, m'agrada molt.
Llàstima que va ploure a les últimes.
Vols dir, que ho havíem fet, això, abans?
No, és la primera vegada.
El que passa és que com que ha funcionat bé, a veure si l'enquive segueix...
No, si ha funcionat bé, val la pena,
perquè a més dona la possibilitat a molta gent que tregui allò que fa a les aules
i a les diferents escoles, que ho tregui de les parets.
I escolta, i que vas quedar molt bé amb la sobra, no?
Teresa, d'hi tinguis, li dono dues entrades per anar a veure a Guimarà.
Sí, la veritat és que jo pensava que era un altre dia,
i a més a més era de tarda, no era de nit.
Sí, sí.
I la sobra li va encantar, perquè el clàssic i el lliure, doncs, és una bona oportunitat.
Sí, sí.
Després ha sigut que les sobras i les joves no estan bé, veus?
Això és una llegenda urbana.
Nosaltres estem fomentant la bona relació.
Clar que sí, mira si la ràdio pot ser un servei públic, si es proposa.
I el Benavent enviaràs a la sogra o aniràs tu a la sogra?
No, dona, vés i tu, no.
No, el Benavent m'agradaria molt, Anai.
Doncs és el dijous, enamoraré de tardes i enamoraré de nit.
Perquè aquest tipus de música, la Teresa i jo tinc la sensació,
allò per afinitats que de vegades anem per la ràdio, jo crec que li agrada.
Sí, que m'agrada, sí.
M'agrada molt.
I a més, a més, que és un dels espectacles més bons, no?, del Metropol Programat.
Vaig a intentar veure l'Albert Plaim, vaig a les entrades,
vull dir que trobo que funcionen bé, no?, els espectacles del programa, musicals, del teatre.
Sí, clar.
Vaig a ser l'última hora i llavors ha escoltat bé la música.
Molt bé, Teresa, doncs, escolta, tens les entrades aquí a la ràdio, eh?
D'acord.
A la teva disposició.
A tu per trucar-nos.
Vinga, que vagi bé.
Adéu-siau, bon dia.
Ningú se'n recorda de Dan Cindeix, del senyor Sousa Prado Cardoso?
És que té...
No, és que ara m'has...
Tenia un altre nom.
De totes maneres, jo crec que hem fet una cosa...
Alberico Santos.
Alberico.
Alberico Santos.
Doncs, però, Alberico Santos era el dels negocis, tens raó, Sílvia.
Però el Sousa Prado Cardoso era el nòvio.
El nòvio aquí, l'intel·lectual.
Però jo com puc saber aquestes coses, per favor.
Perquè tens bona memòria.
Oh, sí.
Tens bona memòria.
Escolta, i te n'ho va a donar?
No, jo m'estic fent una pregunta.
Quan treballeu vosaltres?
Home, però és l'hora de dinar que fan el serial?
Com a l'hora del dinar?
És l'hora del dinar?
És l'hora del dinar.
L'hora dels senyors, deu ser, no?
No, jo me'n recordo que anava a l'universitat.
La gent que dinava a les 3.
I veia un quart d'hora.
Ai.
I llavors me'n anava...
Fa anys, eh, ja.
Doncs vaig treure bones notes.
De totes maneres, aquesta sèrie no entra dins de la que havíem dit, eh?
Perquè aquí eren serials catalans, aquest dels Segrets de Família.
Aquí jo no el vaig veure, aquest.
Jo em vaig veure el del vi.
El de...
La Saga de Poder.
Aquest, aquest, aquest, sí.
Tenim alguna altra trucada?
No?
S'ha tallat la comunicació, en fi.
Doncs que ho trobin un altre cop, però ho facin via.
A part dels corpos i les coques de cireres i tot això,
també parlem del futur.
Què tenim aquesta setmana?
La setmana que vegin ho tenim programa.
Veieu que estem desfets,
però aquesta setmana tenim molta a la cara.
Moltes coses, sí, sí, sí.
Escolta, demà, ja que dius que el dilluns faràs un programa,
saps quina pel·lícula fan demà als serveis territorials de cultura?
La Rambla dels floristes.
Ai, que bonica.
D'Orestes, Lara.
Què dius, de què va?
No ho sé.
També t'ho dic.
De la Rambla dels floristes de Barcelona.
Ja està.
Però jo no l'he vist.
Ara, la puc recomanar, sí.
Per què?
Perquè és baratet i perquè és gratis.
Home, doncs aquella del Paco Martínez Soria,
que, perdona,
que sortia a la Rambla i al balcó del Mediterrani
la ciutat residencial i tot això...
Perdona, perdona,
perdona,
Paco Martínez Soria, no.
No, Pepe i Sbert.
Pepe i Sbert, Pepe i Sbert.
La gran família, ciutat residencial.
No, però he rectificat a temps, eh?
He rectificat.
La gran família.
La gran família.
El abuelo tiene un plan.
I la ciutat no és per a mi.
Un nivell que tenim a mi.
Es nota, perquè és l'últim.
És una mica de la broma.
Una quinzellada, una miqueta, una mica de brillantor
en aquests últims minuts.
Bueno, brillantor, brillantor, de Rissa.
Sólo me des un nodo delante de mi gato.
És el que faran els del gat Joan Miracle.
No, no, especifica.
Del gato.
No ha de ser precisament del teu.
Pot ser de qualsevol gat.
Del gat, bueno, doncs és de l'Alonso Millán
i ho faran el dimecres al Metropol,
que el Marcel li se passarà molt bé,
els hi portarà aigua.
Fresca o natural?
No els portaré aigua perquè tinc festa.
Bueno, doncs no beuran aigua.
Porteu-vos aigua.
Vinga, què més, què més.
Sí, del Joan Miracle.
Aquesta setmana passada hi havia
allò de la passió de Sant Fructú,
però com que va ploure dissabte ho fan...
Clar.
I, a més, ja...
Ja hi havia intenció de fer-me representació.
Sí, i ho faran la setmana que ve.
Sí.
Què més tenim?
Doncs el dijous, la Teresa anirà a veure
el banyament de Geraldo Pardo,
perquè sa sogra aquesta vegada no li interessarà.
I saps quina fan una...
Marcel, i dijous, què tens festa?
El dijous, sí.
I Dios creó la mujer.
Sí.
Amb la...
Quina és aquesta, la Raquel Güell?
La Calèria Cardinal?
No, quina és aquella tan guapa?
Sí, home, del Roger Bardim.
Estic escoltant molt, diguem.
No, no, estàs escoltant Quimi Portet,
que ha fet una versió en català
de Rios of Babylon.
Me'n vaig més contenta.
I li dic, com que estem tanquits i tant així,
doncs posem una graciositat.
I aquesta, el darrer treball del Quimi Portet,
contempla aquesta,
com el darrer treball d'Antònia Font,
contempla una versió reballera
d'aquella de l'Steve Wander,
Aig, escolta, osella i l'òvio.
Saps qui vull que vingui, doncs, a actuar?
El Quimi Portet.
Quimi Portet.
Perquè a mi m'agrada molt Quimi Portet.
I que canti Rios de Babilònia.
I tant.
Escolta, acabo sèriament.
El divendres, gratis,
si vas al Metropol a buscar entrades,
al Palau de Congressos,
un concert dels Conservatoris de la Diputació.
Molt bé.
Dins del cicle de Músiques per la Pau.
Sí.
A les 8 del vespre.
Sí.
Marcelí, ja anirà.
I dissabte, concert de gralles.
Bé, ja comencen tots els actes del Dia Internacional de la Música.
Em parlareu la setmana que ve.
Jo, abans que la veu se'm trenqui d'emoció,
em vull acomiadar a vosaltres dos.
Oh, oh, què és aquest ram de flors que entra ara?
Bé, bé, bé.
I al Marcelí, com que no fuma,
li volíem comprar una capseta de puros.
Però hem pensat que també, ni que sigui un home,
també es mereix un ram de flors,
perquè això de regalar flors als homes està molt bé.
Teniu un per cadascun?
Gràcies, Jolanda.
Gràcies, molt amable.
Moltes gràcies per la vostra companyia aquesta temporada.
No sé si haurem informat molt els nostres oients
de l'activitat que hi ha,
però hem passat una estoneta.
La intenció era que fos agradable.
Això mateix.
A mi m'ha agradat molt que hàgiu vingut cada dilluns
i espero que continuï fent-ho la polvera temporada.
Esperem.
Musiqueta de Rebella passada pel tamís del Quimi Portet,
que ens serveix també per acomiadar-nos de tots vostès.
Tornem demà al punt de les 7 del matí.
Adéu-siau.