.
Ara són dos quarts de deu del matí.
Obrim el temps de la tertúlia al matí de Tarragona Ràdio,
que avui compartim amb Elisenda Pujol.
Molt bon dia, Elisenda.
Hola, bon dia.
Empresària avui ens acompanya també Dolors Jiménez,
coordinadora de Dara.
Dolors, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Teresa Valls, professora de can, bon dia.
Bon dia.
Teresa.
Rosa Martínez, treballadora sanitària.
Bon dia, Rosa.
Bon dia.
Benvingudes a totes aquesta setmana als inicis de les tertúlies.
Ja se sap, és evident que després de repassar l'actualitat
doncs prens quatre notes.
Jo avui, mireu, no m'he pres ni la molèstia de prendre quatre notes,
perquè m'imagino per on anirà els trets,
perquè és el tema monogràfic de totes les tertúlies,
ja siguin d'àmbit general o fins i tot d'àmbit local,
perquè moltes vegades aquesta diferenciació
entre allò que és més general, més global i el local
no es pot fer,
perquè ens veiem sempre immersos en determinats àmbits
que no podem fer aquesta distinció.
Jo m'imagino que heu tingut temps per reflexionar,
tot i que tot l'afer de la política catalana i també estatal
no es dona per acabat.
En tot cas, estem assistint a nous capítols.
De fet, avui és un dia en què bona part de l'atenció informativa
estarà centrat al Parlament de Catalunya.
Josep Lluís Carot Rovira compareixerà davant de la Diputació Permanent.
Doncs una mica serà, jo m'imagino,
resumir ell mateix tot el que ha anat passant des del passat dilluns.
Com heu seguit aquesta actualitat política des de cada lloc?
Perquè, curiosament, aquests dies, i no és allò,
mira, perquè queda bé i encaixaven una tertúlia,
t'aturaves en un semàfor, darrere hi havia dos senyors parlant,
parlàvem d'això.
Entraves a la botiga, davant de qualsevol comentari
que pogués tenir a veure amb la barra de pa que compraves,
el senyor o la senyora del fordapà deia
«Sí, mira, això com aquests que...»
M'enteneu?
Vull dir que, sorprenentment, aquesta setmana,
tothom hem parlat del mateix,
dins i fora de la feina, dins i fora de casa, no?
I dins i fora de Espanya.
També.
O sigui, no sé, Catalunya es a posar de moda,
penso que por un, no sé,
por un hecho que a mí no me parece lo más normal
que quieres que te diga.
Me parece que nos tendríamos que poner de moda
por otra cosa.
Y mientras tanto, pues no sé,
antes lo estábamos comentando, ¿no?
Que mientras tanto, pues bueno, está todo paralizado, ¿no?
No se habla de nada más,
pero evidentemente, pues los nuevos consellers
se han de poner a trabajar,
pero claro, no sé muy bien cómo ni de qué manera
porque claro, todo esto crea una inestabilidad.
Falten molts nomenaments encara, ¿no?, per fer?
Sí, sí, sí.
Home, ens trobem una situació una mica.
Jo, quan em vaig a sabentar,
és allò la incredulitat.
Ho he sentit malament.
Allò que us tens per la ràdio i dius,
no, no pot ser.
Una persona que té una responsabilitat com aquesta,
com pot fer una vegada d'aquesta cosa?
Almenys ho comentàvem i m'hi dèiem,
hi haurà gent que és partidària
que si Esquerra hagi parlat a meta,
altra gent, jo, per exemple, no ho soc,
però puc respectar que un partit polític
amb la seva autonomia parli amb qualsevol altre.
Però que hi vagi un consellent cap,
ell va dir,
vull separar consellent cap
de secretari general.
No ho podem separar.
Aquí estem cinc persones
assegudes a la taula
i totes tenim una responsabilitat
en el moment del món del treball.
No ho podem separar.
I jo,
m'acostava entendre que ell ho fes.
I el que dius,
tot això,
aquests dies a l'esmorzar,
allò quan baixes a la cafeteria,
a l'hospital,
ja estàs,
i tothom ho parlàvem,
i que cada un tenim la nostra versió.
Pràcticament a ningú li sembla correcte,
hi ha gent que diu,
home,
com ha fet aquesta vegada?
de nosaltres,
si jo em pensava que era tan intel·ligent
per fer això o l'altre,
però sense mesurar lo seu.
El fet queda d'una banda,
el fet,
el que jo sí que veig
que s'està comentant
són les conseqüències del mateix
i les reaccions
des de tots els punts de vistes
del mateix.
És a dir,
sembla que el fet queda
com una mica apartat
i que aleshores
el que és sotmès a judici
són les reaccions.
Mitjans de comunicació,
partits polítics espanyols,
partits polítics catalans,
és tota la rebeu.
Hi havia molta gent
que en tenia moltes ganes
que passés a alguna cosa.
És que no els he donat temps
ni de reaccionar.
És a dir,
jo,
és el que comentàvem abans,
evidentment que hi ha hagut una vedada,
i crec que una vedada
per no estar acostumat,
entre cometes,
a ser president en funcions
que no era en aquell moment.
Ell anava com a secretari general.
Penso,
o vull pensar que era així,
però és que crec que
hem fet la bola molt més grossa
perquè ja t'ho dic,
ningú apostava pel tripartit,
Convergència,
evidentment,
era un partit
que se li havia escapat
el caramel de les mans,
i això tenia,
crec,
una rabieta d'aquelles
de dir,
no pot ser.
Evidentment,
ja no parlem de l'estat espanyol
perquè era una cosa
totalment
que a ells no els agradava gens.
Llavors,
a la mínima relliscada,
a la mínima,
que jo crec que torno a dir
el mateix,
que no estem juzgant
el diàleg,
sinó que estem juzgant
com ha sigut.
això és el que han fet
aquest boom tan gran
que crec que,
evidentment,
un diàleg sempre és bo,
sempre.
Ell mateix deia,
en el seu moment,
tots els partits polítics
hi van parlar-hi
i estaven dintre del govern.
Vull dir,
no és que estiguem,
com et dic,
juzgant això,
simplement que,
com ningú apostava
pel tripartit,
això els hi ha anat
com anir al dè,
de dir,
ara anem a per vosaltres.
però precisament per anar a això,
ell no podia pensar
que està ben mirat
per tot arreu?
Segur,
jo penso que és el com s'ha fet,
vull dir,
el fet és un,
és com s'ha fet,
jo penso que el que està malament
és que aquest senyor
hagi fet això
i no l'hagi comunicat
al president de la Generalitat
que és el seu soci de govern.
Vull dir,
perdona,
però és un mal soci,
perquè si les meves sòcies
no m'expliquen a mi
els temes importantíssims
que jo tinc a la meva empresa...
I quan ella està postant
pòrregut,
això és un mal soci.
Lo tendría que haber comentado
i sobre todo
perquè cuando uno da un paso
evidentemente
hay unas repercusiones
y uno tiene que estudiar
qué repercusiones hay.
Si faig això,
què demà es passarà després?
Però vols dir que això...
No,
però sobre todo
en el momento actual,
no?
No hi ha d'haver llegat el carot?
Vull dir,
creieu que...
Sí,
no lo sé,
o sea,
és que lo que ha hecho,
a ver,
en estos momentos...
Per pensar el que se podia passar després.
En estos momentos
que el tripartito
estava tan reciente
que,
como aquel que dice,
todavía la gente
no había asumido
que representa eso,
porque evidentemente representa un cambio.
Yo antes te comentaba,
mi último hobby
es cogerme los docs.
Lo tengo como hobby,
¿no?
Y entonces,
mira,
te digo por qué el hobby,
porque lo cojo
y no leo más que
anomen amen,
anomen amen,
anomen amen,
anomen amen,
cesamen,
cesamen,
cesamen,
cesamen.
No conecadimu.
La crónica social.
Exacte.
No conecadimu.
Pero lo que penso es,
a ver,
quan un cesa
y cesa
d'un lloc
on han estado,
on ha estat
molt de temps,
el que arriba
no sap
molt bé
què és el que hi ha.
Si hi ha
tant cesaments
a tots els departaments,
suposa
que hi ha
un munt
de gent nova
que agafa càrrecs
que no té ni idea
de què és
el que té a la mà.
Llavors,
això
paralitza.
En aquest moment
fa el senyor
Caron
el que ha fet.
No sé si m'entens.
Que encara paralitza més.
Clar,
encara paralitza més.
jo,
és el que ve
m'entens.
Incineu que ho ha fet
justament perquè
se sabés.
No ho sé,
jo no ho sé.
L'últim episodio
de tota aquesta
successió de fets
és el senyor
Puig Sarkos,
número 2 per Barcelona,
ha demanat la dimissió
de José María Aznar
per tot el tema
de l'espionatge.
Vull dir que...
i el gran misteri
és la font.
Qui ha revelat...
És que així
ja ha començat a acabar
una dimensió desconeguda.
Ahir al dia de Tarragona
hi havia unes declaracions
del senyor Puig Sarkos
que deia
que el senyor Caron
no l'ha fet plegar
al Zapatero.
Evidentment,
l'han fet plegar
als seus.
Però això vol dir
que d'aquí
passen coses
que no han de passar,
no?
No, però jo entenc...
Qui va filtrar
la informació
a l'ABC?
A l'ABC
segur que algú
d'Esquerra no.
No trobeu?
A l'ABC
o algú d'Esquerra?
I això ja comença
a tenir aires
de la d'Arbela
d'Íntriga.
A veurem.
I espera que
hi sortirà una cosa
d'ara.
Això serà llarg.
Això et demostra
que a mi les més netes
no són tan netes
però en tots nivells.
Ell parla de més netes
però jo diria
que és en general.
Vull dir que tothom
té tant a amagar
tant
que el mínim
o la mínima espurna
que realment es quitxa
fa mal a tothom.
I ells no...
Vull dir,
van a fer mal
però tu també n'has fet.
sigues conseqüent després.
Però tu creus
que això li fa mal al PP?
Jo...
Penso que és a l'únic
que no li ha fet mal.
No, no, no, no.
Perdona,
jo li va de perla.
Jo penso que el PP
no l'ha fet mal.
És l'únic partit
que no l'ha fet mal.
Al revés.
No, però sortirà
molta cosa.
No, mira,
d'entrada
ja no es parla
de l'alcalde de Galícia
que el van condenar
per tocadores.
D'aquest tema
jo us vull comentar una cosa.
Home, sí que es parla
que jo encara ahir
ho vaig veure a la televisió.
Sí, en alguns mitjans
però ja no massa.
Que me sembla
grosíssim.
A veure,
sí, però a tercera fila.
Jo crec
que el PP
en aquest cas
és allò de
es fregaven les mans
de contents
dient
aquesta és la nostra
i sortiran esquitxats
perquè hi ha
molta cosa a dir
per part de tots
que és el que t'estic dient.
Sortiran esquitxats.
Es pensaven
que era potser
la seva victòria
de dir
aquesta és la meva
i aquí tornaré.
És que...
Cuidado, eh?
No, a mi em sembla
que el PP
el que no va valorar
és que Esquerra
valores molt més
el tripartit
que amb una persona.
I jo penso
que si una cosa
ha fet bé Esquerra
si realment ha sigut Esquerra
que li ha dit al Carot
home,
dient mateix,
dignament,
te'n vas a l'estat espanyol
com d'allò
que m'assembla correctíssim
i ha valorat més
que era més important
allò de dir
no, no hi ha pel govern
de la Generalitat
sinó per dir
si jo vull canviar Catalunya
l'haig de canviar
des de dintre
i per canviar
haig d'estar al govern
penso que això
és valorat positivament
i el PP
segur que no comptava
amb això.
Però per què
l'han fet dimitir?
És a dir...
L'ha dit
que tornarà
que no agafarà
l'acte de diputat.
Perquè és un terrorista
perquè se'n va per la meta
i és un terrorista.
A veure,
quin és el per què
l'han fet dimitir?
Tu dic
i perdona que t'interrompeixi
tu dic
perquè
uns mesos atràs
el 2003
estàvem parlant
de no a la guerra
i avui és el dia
mundial de la pau.
No, no t'ho dic per això
perquè aquest senyor
aquest senyor
que ens està dient
no a la guerra
ai, perdó
sí a la guerra
que ens està portant
a la guerra
és el senyor
que ara ens està dient
que el carat
és un terrorista?
Qui és el primer terrorista?
Qui és el que ha portat morts
a casa?
No, però a veure
que jo no defenso
a l'anar
i calma.
Això és això
vull dir
hi ha un munt de gent
que vam sortir al carrer
dient no
i no s'ha portat
per a l'anar
a la vida
d'un senyor
un conseller en cap
en la qual
ell només apostava
pel diàleg
perquè crec que ha sigut així
i aquest senyor
que ens ha portat
a la guerra
que en una guerra
que a nosaltres
ni ens va
ni ens ve
que ens ha portat
morts a casa
perquè pregunteu
als familiars
aquest senyor
no ha dimitit?
Qui és el primer terrorista?
No, però si jo no et defenso
a l'anar ni molt més
jo t'he dit
que Esquerra ha sigut
molt més coherent
que tot el PP Junts
és el que t'he dit
a veure
que han vist
que primer era més important
estar al govern
i fer alguna cosa
des de dintre
que no pas
mantenir a una persona
si jo en veu això
estic totalment d'acord
i penso que ha tingut
una coherència
importantíssima
Esquerra
amb aquest tema
el tema d'Aznar
mira
jo com comprendreu
no soc gens amant d'ell
però és que a més a més
penso que
a vegades és allò que diu
tenim el que ens mereixem
perquè és clar
sortim tot deu al carrer
no a la guerra
diem que l'Aznar fa això
diem que el PP
i en canvi
fas enquestes
i torna a guanyar
com és possible?
a veure
com és possible?
vas pel carrer
i tothom parla
en contra del PP
ei?
i treuen vots
però mira
les enquestes
no són fiables
perdona
o la gent diu mentides
no
però en qualsevol
en qualsevol
en qualsevol
en qualsevol
en qualsevol
perdona
que t'interrompa
però en qualsevol
fíjate ben
l'avons
no sé
un quarto de hora
de tertulia
te das cuenta
d'on d'està monopolitzat
d'on d'està monopolitzat
la tertulia
pero
el país sigue
quiero dicir
els problemes del país
siguen
Y en cambio, todo esto no es más que una manera de no dedicarse la gente a estar pendiente de cuáles son los problemas reales.
O sea, a ver, estamos hablando todo el rato del tema Carot y del tema Aznar y del tema del señor Tal.
Para mí, lo primero de todo es que pienso que los partidos políticos ya no tendrían que estar tanto tiempo en un gobierno.
Bueno, esto ya es de inicio, ¿no? Porque se crean unos vicios que realmente luego son muy difíciles de quitar.
Me da igual, o sea, a ver, es que me da lo mismo. Ni Convergencia, ni el PP, ni Esquerra, ni el tripartito, ni nada.
O sea, los partidos tendrían que estar cuatro años y a los cuatro años al carré, que no se han creado vicios y punto.
Pero también llegaría un momento en el que, por lo menos, nos dieran a los ciudadanos la ocasión de hablar de los temas reales.
Porque es que al final, con toda esta historia, claro, es que porten un quart hora si el señor Carot ha fet bé o ha fet malament.
Però fixa't, Dolors, que tu has apuntat que tenies la sensació com a ciutadana de que amb totes aquestes coses el país semblava que estigués paralitzat.
I ho sembla. I el que està a l'administració ho veu. O sigui, a veure, el que està a l'administració ho veu.
Perquè jo, el tema de la dona, el tema del maltractament, que tu saps que és el meu, de veritat, és que porto un munt d'anys i tot són promeses.
I clar, com que sempre estem...
Tens sensació de provisionalitat.
Hombre, sempre, perquè com que estem sempre en període electoral...
No té raó, eh?
No sé si mantens.
Jo crec que té tota la raó del món, eh?
Estem en període electoral.
Entonces, aquests prometen.
Quan pugen les altres, com que hi ha canvis, ningú sap res.
Després, els anomenaments que han fet ara, jo, la veritat, no soc qui per dir res, no?
Però jo m'agafo els currículums, a veure, jo penso que cadascú ha de saber de lo seu.
Llavors, no sé, de filolingüística catalana, s'ha de saber per una cosa, però de serveis socials s'ha de saber i s'ha de saber una altra cosa.
És el meu pensament, eh?
Que no vull dir que estigui convençuda o el que sigui, no?
Però és el meu pensament.
I llavors, jo el que veig és que sempre estic en un estat de provisionalitat.
A veure què diuen els de Convergència.
Ara ja no són els de Convergència, que ara ja són el tripartit.
A veure què diu el tripartit.
Però, clar, com que pujan nous, llavors s'han de fer nous plans.
Jo porto quatre plans de la dona allà.
No sé si m'entens.
Què dic, us ha terminat.
Estic 23 anys, la primera vegada que hi ha canvis.
Xata, però és que els altres, però és que els altres,
es canviaven entre ells, i mai arribaven.
Ah, però si no és una altra història, però el canvi s'hi ha hagut ara.
I a Madrid passa el mateix, o sigui que...
Però a Madrid fa uns anys també que està igual.
O sigui, a veure, en un moment en el que s'està...
Tothom ho veu, com està el tema de la violència, no?
Bueno, doncs abans d'ahir agafo un diari que ja no me'n recordo ni qui era.
L'única casa d'acollida integral que hi ha a tot l'estat espanyol que està a Madrid
es tindrà que terminar tancant per falta de subvencions econòmiques.
És que em sembla grosíssim, de veritat.
Deixeu-me dir una cosa.
Digues, digues.
No, dic, ho volia comentar precisament per l'ensenyament,
que és el que estàvem dient ahir el nou conseller.
De fet, ja ha anul·lat el decret pel qual es concertava P4 i P5,
que estava previst pel curs vinent.
Aquí volia arribar jo.
El conseller d'ensenyament ha anul·lat aquest decret.
Al curs vinent no hi haurà concert per P4 i P5.
Això és el que jo volia arribar,
que em va semblar fortíssim com a mare,
en aquest cas que em toca...
Però jo, que soc defensora fèrrima de la pública,
penso que primer és la pública.
Teniu tota la raó del món.
Primer és la pública.
Durant anys, se'ns ha anat traient coses de la pública.
A nivell sanitari he passat el mateix, eh?
Jo soc defensora de la pública.
A nivell sanitari he passat el mateix.
Aquí s'han donat milions, milions,
Santa Tecla, Sant Joan de Reus, tot això,
i ara tenim un cap que el tenim tancat.
Potser sí que s'han posat alguna part d'aquests milions,
ara no estaríem tots els treballadors desperdigats per Tarragona i província.
Vull dir que s'ha de donar tot arreu,
però jo penso que primer has de vetllar per lo teu.
Evidentment.
I el teu és el públic.
Evidentment.
Que ara això pot costar.
Jo també entenc que si es donava...
Però, esclar, és que ara que em diguen que el turó i tot això,
el lòpus està concertat tan bé...
Però, Rosa, aquí sempre surt el tema del turó i lòpus,
l'escola concertada és molt més àmplia
i l'escola concertada està donant cobertura a mancances que té la pública.
Sí, però quan l'escola...
Si en paral·lel amplies les places de la pública
i millores la pública, és una bona decisió.
Sempre i quan vagi acompanyat d'un millorament de la pública.
Però si els immigrants van també a les places concertades...
A una escola pública perquè no hi ha places...
Molts.
A mi em va tocar, quan em va tocar amb la meva filla em va tocar, eh?
Ja han d'anar a la concertada forçosament.
Forçosament, eh?
Forçosament, a la qual...
A veure, de qui és culpa?
Com diu la Iolanda,
realment, si...
Jo també, jo soc la defensora fèrrima de la pública.
Així va ser que jo vaig apuntar a la meva filla,
però no vaig tindre sort i vam haver d'anar a l'escola concertada.
D'acord?
Si tot ho fem perfecte, molt bé.
Ho millorem amb tots els serveis i amb totes les conseqüències.
Però donem armes?
Si no, què faig?
Home, a la millor ara se donaran armes
per ampliar l'escola pública i per fer més places.
Jo sempre he dit...
I ara, més amb el tema de la immigració que tenim i tot això,
tots sabem que la immigració va a l'escola pública
i que l'escola concertada se renta les mans.
Mira, ara què dius això de la immigració?
Vas sentir ahir la caixa de pensions?
No.
També ho sento molt, jo no tinc res en contra,
però és que arriba un moment que dius
ostres, ja està bé,
qualsevol emigrant que vulgui fer un negoci,
el primer any, em sembla que ells, no paga impostos.
Ara només falta que a la caixa de pensions
aquests emigrants no els hi cobren ni una comissió,
quan a tu t'estan aclibillant en comissions.
És que...
És que ja no és igualtat, és desigualtat...
Molt bé, en contra nostre, en contra nostra.
A casa meva.
Jo això...
A casa meva, home.
Sí, sí, no, no havia sentit, no em sembla correcte.
I tenen el valor de tirar la caixa
amb uns mitjans de televisió,
que em sembla correctíssim,
allò ben orgullosos dels seus beneficis
perquè són extraordinaris,
i a sobre que ens diguin
que no, de que ara han descobert
la sopa boba,
de que ara tots els emigrants,
ja t'ho dic, sense comissions,
sense tindre cap tipus d'interès.
Dius, home...
Però això ho podem fer.
Estic a casa meva.
No, pregunto si és legal.
No, no, pregunto.
Legal, clar,
com que la casa és autònoma,
pot fer el que vulgui,
els seus diners.
El que passa és que a mi em sembla
una discriminació...
Total, per la gent d'aquí.
Per la gent d'aquí.
Per la gent d'aquí.
Perquè, home, a veure,
jo ja parto de l'igualtat.
Jo també.
Però clar, ja de la desigualtat
en contra meva...
Amb tot, amb veure's...
A mi si m'ho vinc a la mirada
a casa meva i s'ha de guanyar la vida,
escolta, xapó.
Però amb les mateixes igualtats que jo...
Igual, igual, igual.
Si no, de què em serveix?
Igual, igual.
Jo l'ajudaré amb el que sigui,
però amb les mateixes igualtats,
jo com a empresària,
estic pagant els mateixos impostos
amb el petita que soc jo
que una empresa gran.
I no m'entreu en cap d'impost, eh?
Al contrari.
Al contrari.
Al contrari.
Al contrari,
m'estan aclibillant a pagar impostos.
Com si jo fos una multinacional.
Home, ajuda'm una mica.
Ajuda'm una mica.
Ajuda'm una mica.
Ajuda'm una mica.
Ajuda'm una mica.
Ajuda'm una mica.
En veren els altres.
A més, és aquest perfil de l'empresari,
que no és l'empresari aquell aluso que es deia,
sinó que, en definitiva,
són persones, homes i dones,
que opten per l'autoocupació
i aleshores formen una empresa.
Sembla que poses el segell de paraula empresa
i que ja ets com una multinacional.
Sí, clar.
En qüestió de deures, gairebé, eh?
No, és aquesta la sensació que...
No, però a veure,
si jo tinc una escola privada fa 20 anys,
l'any que ve farà 20 anys,
i t'ho juro que, bueno,
ens hem de mirar el cèntim,
perquè és que, si no, no, no, no.
És que a mi passa igual, eh?
T'aclibillen per tot arreu,
i no només, ja parlo d'escola,
que és diferent,
vull dir que, si abans parlàvem d'escoles,
i que, bueno,
que per donar-te autoritzacions de coses
estàs mirat amb lupa,
que em sembla molt bé que et mirin amb lupa,
perquè les coses han de funcionar,
però a tothom, llavors,
no uns quants.
Però és que només són uns quants, eh?
Perquè d'escoles públiques del meu ram,
te'n podria dir unes quatre coses, també.
Diguem una cosa,
hi ha una cosa que heu dit abans,
jo me l'he apuntat,
perquè tenia interès de comentar-ho
amb vosaltres,
i una mica en la línia que deia la Dolors,
que el món real del dia a dia és una cosa,
i de vegades la política és una altra,
hauria d'anar en paral·lel,
de vegades hi va, de vegades no tant.
Parlàveu del tema de Galícia,
del municipi de Tó,
que és d'aquesta sentència d'aquest alcalde.
Ha estat també com una mena de moneda de canvi,
no?, a través dels mitjans de comunicació.
T'has fet això.
El que a mi personalment,
i ara parlo a títol personal,
m'ha sorprès moltíssim
i m'ha dolgut per part dels mitjans de comunicació
de l'Estat,
que són els que parlen d'aquestes qüestions,
és que tothom ha parlat d'aquest impresentable,
jo ho diguem així,
senyor, independentment de si hi ha alcalde o no,
però de la víctima no n'ha parlat ningú.
Ningú n'ha parlat de l'infer
que segurament ha passat aquesta noia,
que ara té 18 anys,
que viu en un municipi petit de Galícia,
ella i la seva família.
Cap mitja de comunicació s'ha interessat per la víctima.
Jo vaig sentir-la.
Un breu, un breu.
Jo vaig sentir amb ella que la van entrevistar.
Sí, a la cadena CER.
Però mirem les hores de nit.
Sí, però al començament,
abans que sortís tot, l'enrenou.
La setmana passada.
La setmana passada.
Aquest cap de setmana, em sembla.
La setmana passada,
en un informatiu nocturn,
efectivament,
li vam fer una petita entrevista,
però sumem les hores de ràdio
que s'ha dedicat a les tonteries
de tota aquesta gent.
Aquesta notícia una hora punta,
vull dir que...
Teneu raó.
I ningú ha dit de l'infer
que passa a aquesta noia
que ha decidit marxar, evidentment,
del poble perquè...
Però tens raó.
Però és molt fort.
Perdona que t'interrompa.
Són els mitjans de conversió.
És que em sembla molt fort.
Que sigui ella
que la noia.
Però em sembla molt fort
que sigui ella
la que ha de marxar del poble
i no ha de ser aquest tio
que lo havien de...
O sigui, no ha de marxar ell,
lo havien de posar de patitas
al carrer,
però bien fora del poble.
És que l'altre dia jo vaig sentir...
És que jo vaig sentir l'altre dia
que no viu al poble.
És alcalde d'aquell poble,
però que no és ciutadà d'aquell poble.
Però això...
No, no,
amb la qual cosa...
Això anirà així, eh?
No, no, no.
Però gent que està a l'Ajuntament
del poble i no hi viu.
No, no ho dic per anar això.
Ho dic per el que diu la Dolors.
És que la millor
no se n'ha d'anar al poble
perquè no hi viu.
Per tant...
Ja hi fa fora.
Exacte.
Però lo pejor no és això.
És que els propis veïns
mirin malament
en aquesta persona,
la noia,
i aproteixin a l'alcalde.
Li diuen la nínia de l'alcalde,
a més a més.
I els veïns del poble.
És que...
És lamentable això.
La frivolització
que es fa
del tema
sempre de la dona.
O sigui, allò que...
I la broma fàcil.
I la broma fàcil.
I allò que s'entès...
Mira, ara que parlem de això,
fa més dies
i vaig pensar amb tu,
què passa d'aquella senyora de Barcelona,
crec que va ser de Barcelona,
que el jutge va dir
que no podia estar maltractada
perquè anava ben vestida.
No, perquè provocava.
Però el que provocava.
Perquè provocava.
Però el que t'anava dir ara...
Oh, és que van provocant,
poi?
Van provocant.
No, no, no.
Cada un no se veia.
No, no, posem les coses al seu lloc.
Estem parlant d'un mateix cas
que en aquesta tertulia
va sortir el divendres passat
i va haver d'aclarir-ho entre tots una mica
perquè realment la sentència
s'ajustava a dret
i a més s'ajustava a les proves
que s'havien presentat.
El que es va qualificar com a desafortunat
va ser aquest comentari.
Perquè el cas, la resolució del jutge,
fins i tot la Montserrat,
com és que és molt poc sospitosa.
I aquest jutge,
que a més és un jutge
que sempre ha combatut molt els maltractaments,
va ser desafortunat
aquest comentari que va posar.
Però en principi la sentència era impecable
en quant al que era
ajustar-se a les proves
i al presumpte delicte.
Exacte, però si tu ets capaç de fer una sentència...
No és com la sentència de la minifaldilla, per exemple.
No, no, no.
Però m'ho vull referir.
Si tu ets coherent amb la sentència d'això,
que també ho vaig llegir,
però ets capaç de fer aquest comentari,
que surt el comentari.
I al final t'acabes desesperant.
Perquè sembla que surti aquella part masclista.
Exacte.
Però al final...
Volen semblar que tot és molt correcte,
però jo penso això.
Quan se t'escapa un comentari d'aquestos,
és perquè tu el tens exterioritzat.
Evidentment.
A veure...
En la cotidianitat s'escapen constantment.
Constantment.
Sí, i per això mateix,
que no deixa de ser la teva part masclista.
Una cosa és el discurs que unes que para...
És el discurs que una vegada
és que lo vestessin d'una manera com sigui,
però el que tienen interioritzat és allò,
la part masclista.
Com intenta ser políticament correcta?
Sí, per això dic el discurs.
En temes referents a les dones.
De vegades fins i tot hi ha persones que s'hi esforcen tant
que és ridícul.
Vull dir, no fa res de tirar una floreta a una persona.
No, al contrari.
O una broma.
Però clar...
Si és agradable...
I arriba un punt que hi ha el llenguatge...
Però igual a un senyor es poden ensenyar.
Jo li puc tirar una floreta a un senyor també, no?
Naturalment que sí.
I llavors han estat a mi de...
Ui, mira què li he dit aquesta, no?
Però...
I a tu te la poden tirar i...
Però suposo que hi ha senyors que accepten de bon grau
que els diguis una floreta, no?
No, no, però vull dir que...
No, és corrent.
No.
La majoria de gent, la majoria d'homes tira floretes a les dones.
Per les dones, els homes no.
A l'home s'ha quedat mirant i dirà...
Sí, vull dir aquesta, no?
Moltes gràcies, però...
Sí, gràcies que ve.
Però també ho ha de dir aquesta.
Mira, jo ara os contaré una cosa
y no voy a decir ni la fuente ni nada.
Ah!
No, porque es curioso.
Es curioso como...
O sea, a ver, la interpretación,
a veces que los hombres dan de las cosas, no?
Un día un señor me dice
mira que corre por el internet
y entonces me pasa un corto,
un corto, muy cortito,
en el cual hay un tío que sale por la ventanilla de una furgoneta
y empieza a decir...
O sea, debía de pasar una mujer en aquel momento
y empieza a decir unas barbaridades de qué le iba a hacer
pero con un vocabulario que no te lo puedes ni llegar a imaginar.
Bueno, y tú vas oyendo aquello y dices, vale.
Dice, y no sigo porque tengo a mi mujer al lado.
Y se sienta en la furgoneta
y evidentemente se ve a la mujer pobre
como si estuviera en otro mundo
y dos niños pequeños, ¿no?
Y entonces dice...
Interpretación.
Dice, ves, lo gracioso es esto, ¿no?
Que esté la mujer al lado y pueda decir...
Digo, escucha, es la interpretación
masclista por naturaleza
porque tú no has visto
la cara de esta mujer.
No la has visto, o sea,
cuando una mujer tiene que aguantar
que el marido saque la cabeza,
no la cabeza, medio cuerpo por la ventanilla
y diga aquellas bestialidades,
que entre las bestialidades que decía...
Dice, le voy a hacer hasta agujeros
a la furgoneta.
Imagina, ya es que es una barbaridad.
Y estar ella sentada allí
aguantando todo eso,
es que a mí me va a semblar fortísimo.
Pues bueno, es...
O sea, la parte masclista,
que además yo estoy convencida
de que no lo hacen...
Está interiorizado, son muchos años.
Sí, sí, es una cosa tàvica, ya.
Está interiorizado.
O sea, justamente...
Aquell comentari de que...
Els típics andalusos
que peguen a les seves dones
i li dius...
I per què la pegues a la teva dona?
Diu...
Pues no ho sé.
No ho he sentit mai.
Que són aquells comentaris...
T'ho di perquè va passar un cas
molt concret.
I li deia...
Com una cosa natural, no?
Sí, com si fos una manera
de relacionar-se.
Jo ho he vist tota la meva vida.
Jo per què li pego a la meva dona?
No ho sé.
Diu, ja em sap greu pagar-la.
Però com a casa meva
tota la vida ho he vist,
doncs ho continua fent.
Ostres, és aquelles coses
que et donen què pensar.
Et donen què pensar.
Bueno, jo espero que realmente
tenen què pensar.
Sí.
I si arregla alguna cosa...
Sí, perquè aquests comentaris
t'estic parlant d'ara, eh?
No t'estic parlant de fa temps.
No, no, no.
T'estic parlant d'ara.
No, i a més, avui sortia...
Es volia llegir a la premsa
l'informe aquest que fa
a l'Institut Reina Sofé
en Penso sobre el tema
del maltractament a les dones.
Parlo de memòria,
potser m'equivoco,
però comentava que el 60%
de les víctimes
de les dones
que han mort
a mans dels seus companys
havien denunciat prèviament
des d'aquelles dades
d'aquells estudis
que van sortint periòdicament
coincideixen en el temps
que avui justament
no en sortia
aquesta dada als diaris.
Molts oients
pensen que, bueno,
que fem una mica
una bandera d'aquest tema
però creiem que també
és la nostra responsabilitat
i la nostra obligació.
Per tant, a cada tertúlia
si hem de fer el comentari
de rigor el farem.
Si fos en cas contrari
ho diríem igual.
El que passa
és que moren moltes més dones
si que hi haurà
algun home maltractat.
Jo no dic pas que no.
Perquè segurament
ni hi haurà
però que estadísticament...
I n'hi ha molts
i maltractats psicològicament.
Sí, sí.
Més que físicament.
El que passa
és que estadísticament
doncs es veu clar
que som les dones
o les dones
són les més maltractades.
Gràcies per venir.
Ja se'ns acaba el temps.
Elisenda Pujol,
Dolors Jiménez,
Teresa Vallrosa,
Martínez.
Moltíssimes gràcies
per venir.
Ha estat un plaer.
A tu per convidar.
Són ara les 10 del matí
i els deixem en companyia
del repàs de l'actualitat
nacional i internacional.
Immediatament després
els acompanyarà
en Marta Montegut
que ens explicarà
tota la peripècia
d'aquesta parella
que justament demà
s'ha de casar
a la Palau Firal
i de Congressos de Tarragona.