Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I, evidentment, sortir al carrer penso que a casa ja ens hi quedarem.
Com ha anat l'estiu?
Bé, bé, tranquil. Jo tranquil.
Tu tranquil·la.
Jo tranquil·la.
Jo tranquil·la.
El panorama?
El panorama.
Ara, penses, comentàvem, no?
Com comptes de serps d'estiu hi ha hagut dracs de Sant Jordi aquest estiu i he passat de tot.
És curiós perquè als estius, des del punt de vista periodístic, tu que ets periodista ja saps que sempre es treuen aquelles notícies inversemblants que en un altre moment no se'n parlaria.
Aquest estiu no ha calgut.
No ha calgut anar a buscar el sueco que diuen Tarragona, com ho ve el sueco Tarragona.
No, no ha calgut.
Hi ha hagut de tot.
Però és apassionant.
Jo trobo que sí.
Jo trobo que...
Està bé.
Si mires des del punt de vista mediàtic, és fantàstic que hi hagi això.
T'aixeques amb unes ganes, mira, només de pensar, què sortirà avui?
Ja, em ve, què passarà?
Ja salta.
Sí, home, una notícia d'aquestes característiques a casa teva et fa realment que pensar i, com diu la nana, està sempre mirant les portades als diaris a veure què passa.
Però no sé si també em dona a pensar que ho han tret ara, precisament, a l'estiu, perquè la gent està més desconnectada i volien fer passar-ho una mica més desapercegut, potser.
No ho han aconseguit, diria jo.
No, jo diria que no, jo diria que no, perquè no hi ha notícies.
Al contrari, la gent compra els diaris per llegir a la platja i se'n tira molt més.
Però a tots nivells, eh?
Semblava al juny que el món no es podia complicar més i té la marinera a tots nivells, eh?
Econòmic, social, internacional, local, de tot arreu.
S'ha complicat bastant, eh?
Això fa que comenci un curs, no només escolar, que ja en parlarem, sinó un curs polític i, en tots els sentits, molt mogut, amb moltes expectatives, amb molta incertesa, sobretot, molta incertesa i molta preocupació que es nota també.
No t'ho veu que hi ha un accés d'informació que al final ja no saps a quina pertoques?
Ara, he sentit aquest matí el Rodrigo Rato, parlant del Fondo Monetario.
Tot ho veu bé aquell home.
Que Xina se desacelera? Perfecte.
Que s'acelera també.
Que s'acelera també.
Una cosa, tot ho veia perfecte, no?
Inclús fins i tot comentava que...
Això sí, jo dic, deu estar allà a la seva torre de Marfil i no es deu enterar del que passa, perquè allò, home, era tot fantàstic.
Haurien d'anar a entrevistar aquells que anem a comprar cada dia.
Jo també estic contenta, perquè ara em divorciaré, no caldrà que em separi.
I en tres mesos, eh?
Si tens intència de casar-te, ho pots fer amb tota tranquil·litat.
Ho puc fer ràpid, això ara.
Em preocupava.
Sí, sí, en tres mesos.
Avui, de fet, s'ha d'aprovar, de passar pel Consell de Ministres, l'avantprojecte de la reforma de la llei del divorci.
Ja que tenim, totes, som joves, però tenim una edat.
Vosaltres en recordeu, aquella famosa llei del divorci ordónyes?
Sí, que va ser pal·lícula.
I que semblava, ui, això, ui, escandalós.
Imagina't, eh?
Si aixequessin al cap aquells que titllaven d'escandalosa la llei ordónyes.
Ja estan bé dormint, ja estan bé dormint.
I tant dormint.
Aporta coses realment importants.
Regula la custòdia compartida.
Això sí que considero que està molt bé.
Col·lectius de dones que estan en contra, aviam, el sentit comú ens diu que això ha d'estar bé,
perquè la gent comenci a parlar i que no ho deixin tot en mans dels jutges,
aviam si som una miqueta més civilitzats, tots plegats.
El tema de la separació elimina aquest concepte de separació i directament vas al divorci.
No cal que hi hagi un culpable a instància d'una de les parts.
No cal donar raons, que això ho trobo.
A veure, ningú n'hi importa.
Separar-ho tu perquè sí.
Perquè em dóna la gana, clar.
Exacte, perquè tinc ganes de separar-me i punt tot.
Ah, no t'haguessis casat, poden dir també.
I en només tres mesos.
Ràpid, com tot en aquesta vida, va, ara.
Que sí que per Nadal hi ha entre homosexuals i llavors sí que ja...
A l'octubre, suposo que una cosa anava lligada amb l'altra.
A l'octubre, no?, diuen que es podran casar ja de forma legal i oficial dels homosexuals.
I les homosexuals.
I per Nadal el divorci.
Sí, però, mira, ara, amb aquella cosa que ens agrada en aquesta tertulia d'anar una mica per casa,
en aquelles reflexions absolutament domèstiques que fem totes,
jo llegia aquest matí això dels tres mesos i dic, home, això està molt bé,
perquè deuen haver casos puntuals que realment tots...
Hi ha moltes llegendes urbanes de casoris una mica estranys,
però en un cas normal, amb el que costa un casament avui dia,
qui s'ho gasta, dius, home, tant de gasto, per no res, per no res,
per tres mesos, quasi que t'ho pensis abans, no?,
tres mesos, ni que sigui per amortitzar aquell digital que t'ha gastat.
Les fotos del fotògraf, les puguis ensenyar, els vídeos, els amics...
Però jo suposo que un dels problemes és que com la joventut, diem-ho així,
no valoren res, perquè continuen no valoren res.
Et veig una mica antiga, Eli, eh?
No, no, no, no, no, no, no, no.
Està bé la batallita.
Ara estava pensant en un cas molt concret i real,
que conec la persona que li va passar,
i és allà de dir, és que ho van pagar-ho tots els papes.
Dius, a veure, doncs, a veure, reflexiona, reflexiona.
No pots casar-te i amb tres mesos divorciar-te,
perquè va ser així, es va casar el setembre i el desdial per Nadal,
cadascú que és el seu.
Pots divorciar-te els tres mesos sempre i quan els teus pares
no t'hagin pagat el convit.
Això ho posarem per llei.
Per exemple, es podria afegir aquesta clàusula.
Es pot afegir un contracte quan tens un fill de dinant.
Jo no et pagaré el casari, tu mateix, eh?
Ja t'apanyaràs.
Però ara hi ha als dos extrems,
aquests casaments tan multidonaris de docents,
i després hi ha aquests que s'ajunten pel seu compte,
i quan els sembla com en secret se casen civilment...
Això és fantàstic.
Això és fantàstic per mi, sí.
Home, aquí el que és interessant és justament això,
que cadascú faci el que consideri més opultor.
Hi ha les dues opcions.
Que tingui el dret a triar amb llibertat.
Però això no treu que pensis de dir...
Home, doncs per tres mesos més val que no t'hi morirà.
Això que diu la Rosa.
Avui, afortunadament, la gent no cal que es casi.
Van de baixa, les dues aquestes.
I quan fas un regal, i els tres mesos ja es diguis aquí.
Si diuen les estadístiques que la gent es baston els generals i tot...
I els convidats, que et compres la roba.
Perquè tu tens un cercle molt progressista.
Doncs no, al contrari, que hi ha molta gent...
A veure, que estàs de parafernàlia.
És que vaig dir, penso que no n'anirà mai més en cap.
Dos cents, i què sé jo, escolta...
Hi ha una parafernàlia que, evidentment, suposo que t'ho porta la mateixa societat, no?
I és una rada que, a lo millor, no la vols perdre.
Llavors és això, és el tradicionalista que realment tira endavant.
amb totes les flors i totes les parafernàlies, i l'hi ha el que realment és realista, que diu, escolta, jo em vull casar i vull fer una cosa purament per casa, no?
I és una cosa que jo la vull per mi.
Vull dir, és com tu deies, els dos extrems.
No, s'alviren canvis importants en aquests temes que són, doncs, de més transcendència social i quotidiana a la llei del divorci.
També aquest estiu assistíem a l'anunci per part de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat, que, doncs, sí, es distribuiria de forma gratuïta la píndola de l'endemà a la primària.
En fi, són tota una sèrie de mesures que, aviam, que també mereixen el seu debat social, i pots estar d'acord o no, i és legítim pensar en un sentit o en un altre, no?
Això és important.
Clar, el bo és la llibertat, però que et donin tots els menys que estem en un món idílic, això de tothom fa de tot.
El que passa és que tothom no fa de tot.
No, evidentment.
I havíem això de, per exemple, el tema de la píndola aquesta, jo imagino que quan arribi el moment, doncs, també es debatrà socialment.
I el present matiu que ara tornen a remenar, que si ho posen o no, no ho posen als instituts.
Seran els consells escolars els que decidiran si es posa la màquina o no.
Però, Rosa, i aquí ja entrem de plena aquell tema que no podia faltar avui.
i ja tornem a delegar tot a l'escola.
Si hem d'educar també sexualment, han d'educar a l'escola.
Tot ho han de fer a l'escola.
Impartir els preservatius també a l'escola.
Servim-nos per a tot.
Escolta, l'escola al final és com un drac, tot un 24 hores.
Ambiental, educació vial, educació sexual...
Educació vial, també diuen que ho han de fer a l'escola.
Quan estudiaran matemàtiques a l'escola, si han de fer tantes coses.
Com veus el curs?
El curs complicadet, eh?
Però hi ha hagut un munt d'incorporacions de mestres noves, no?
2.000 i escaig de mestres noves, això està molt bé.
Creix, hi ha més crius, hi ha més escoles...
Hi ha molt més canalla.
Hi ha més importància de...
De cada 10 o 6 són...
Immigrants.
Immigrants.
Bueno, això està bé.
Però hi ha molts pobles que tenien l'escola que sí que sí que sí que no i ara augmenten.
L'altre dia vaig sentir a Castellvell que no hi cabien.
A veure, doncs això també...
En fer l'invent que pot estar bé d'això de les aules d'acollida,
que hi ha un mestre per rebre a tots els nens i nenes que no parlin...
I tota aquesta panoràmica es correspon amb un increment pressupostari o no?
O és allò de dir...
No, és una mica d'anar per casa, encara.
És una mica d'anar per casa.
Es durà a incrementar, suposo jo, perquè haver-hi una plantilla,
haver-hi augmentat una plantilla amb 2.000 professionals més,
i ha d'haver...
Evidentment hi ha una despesa...
Un increment pressupostari.
M'ha canviat alguna cosa, però vaja, és complicadet, eh?
Complicat en quant a la tasca dels mestres?
Dins dels mestres, sí.
Jo crec que s'ha de canviar molt el xip,
i s'ha de canviar també l'organització de l'escola,
això de tindre'ls així per compartiments,
hi ha d'haver més barreja,
hi ha d'haver una altra dinàmica dins de l'escola que costarà.
Però bé, és posar fil a la cuja.
És posar fil a la cuja, eh?
A veure, si tothom ho pren amb bons ulls,
tot canvi, i sobretot d'aquests tan...
Jo crec que hi ha d'haver un canvi substancial.
Però tothom ho pren amb bons ulls, evidentment,
i tothom té ganes de participar-hi,
jo crec que es pot fer alguna cosa,
encara que ara sigui un projecte d'anar per casa.
Sí, has de pensar que també s'arreglarà l'OCE,
que hi vem entre tothom, perquè està parada...
Tot està estupendament, esteu estupendres.
Deixeu-me dir que ha començat la llicenciatura.
On vivim?
Que ha començat el curs amb la llicenciatura de periodisme sencera.
Sí, també és important això.
Jalanda, hija,
has d'anar fent conté perquè ja tens els que et substituiran.
Esteu molt contentes.
Però tenim un pero.
Però no ens jubilaran abans de la...
Que l'arquitectura ens la prendrà Reus.
Igual com ens va prendre la medicina.
Ens va prendre, ens va prendre.
Quina manera de parlar, eh?
Ens va prendre, ens va prendre de les mans.
Els de Reus.
Bueno, va, ja els hi deixem.
Els arquitectes vagin a Reus.
Deixem que vagin a Reus, va.
Els periodistes de Tarragona.
Vinga, vinga.
Doncs ja està.
Ja ho hem arreglat.
Us veig molt contentes, molt conformades, molt entusiasmades.
Això és una altra cosa aquí.
No, jo estic indignada, doncs.
Sí?
Sí, pel tema de l'Ebre, evidentment.
No ha canviat.
Que la gent té accés a la informació,
però la informació continua sent la mateixa que fa 50 anys.
I és una mica trist, no?
El que passa és que també se sentien veus,
no en els grans titulars, eh?
Perquè això els titulars no ho treuen normalment.
D'acord que podien ser veus d'aquelles una mica sobrades.
O sigui, això ja se sabia.
Sí, bueno.
És a dir, en aquest país sempre ho sabem tot,
però fins que no surten un diari o no sé què, resulta que no...
No ho sé.
Però jo diria que la necessitat social de saber què tenim i amb què comptem,
és un dret, és un dret de les persones
i que això ens ho han estat escatimant, no?
Em sembla indignant.
Bueno, i ara miro aquí el diari
la qualitat dels productors de l'Ebre Baja Observació.
Sí, ara controlada, clar.
Déu-n'hi-do.
Tant segurs que estan tots a la part empresarial
que allò no es pot diluir, que allò no pot passar res,
doncs, bueno, la preocupació de los mercados nacionales i europeus
trobo que és un punt a tenir en compte
en que les coses s'han de fer ben fetes.
No val allò de dir això fa 100 anys que hi és,
més val no tocar-lo, com?
Que no més val no tocar-lo.
No?
Més allà de la merda de la muntanya no fa pudor.
Encara que la remenis amb un bastó.
Doncs no, això s'ha de remenar i s'ha de treure
i no ens agrada encara que sigui molt antic.
I ja veurem la solució que es dona tècnicament al problema, eh?
Complicar-la, complicar-la.
Perquè, clar, una banda és que s'hagi denunciat,
que s'hagi posat de manifest el que passa,
que es busquen responsabilitats,
però una mica com el prestig.
Ara, tècnicament, com solucionem això?
I no només a cop de talonaris,
sinó a vegades no hi ha nestris ni eines ni tècniques, no?
Per poder, doncs...
Ai, el prestig, vaig llegir l'altre dia
que cada vidó que havien tret d'allà costava
com si hagués sigut un vidó de diamants.
Una porra de diners, eh?
Preu de safrà.
Una cosa, una passada, eh?
Una passada del que ens ha costat a tots,
perquè això ho han pagat entre tots.
I això sí que m'indigna una mica.
Vull dir que contenta, però a pams, eh?
I al turisme, home, es li faltarà sentir això, també.
Saps per què estem contentes?
Perquè tornem a estar aquí a Jolanda.
Jo ja sé, realment no veieu el món tan meravellós,
però us agrada tant venir aquí a la ràdio.
A mi, que us agradi.
O ja quan abans trucava i estigui amb una alegria.
I a tot a vegades és tan negatiu
que ja va bé que alguna vegada siguem optimistes, no?
I que veiem les coses d'una altra perspectiva,
perquè és que realment a vegades
és arribar a casa, a posar-te a la televisió,
i és desgràcia darrere, desgràcia.
Aleshores dius, home,
gaudiu una miqueta d'aquella rialla optimista
per quatre coses de casa, sobretot, no?
L'altre dia dient que als polítics
i els hi falta el sentit aquest del bon humor.
Sí, però això és cert.
De riure-se'n d'ells mateixos.
Sí, senyor, això és cert.
No que els hi falta.
Això és cert.
Però això és molt sac, aquests programes.
I tant, això és cert.
Però no cal que siguin simpàtics,
que facin bé la feina.
I això que diuen del sentit de l'humor dels polítics,
jo dic, home, a mi és igual que siguin simpàtics,
perquè facin bé la feina,
es prenen unes rabietes per unes contades internes.
Ah, el reu és d'aquest sentit,
que s'enfaden per baixar.
Ah, això sí.
De que l'important potser no ho consideren
i a canvi...
I tonteries allò del fracàs.
Són allò com a crios petits.
Esto es mío y me lo has quitado.
Yo quiero ser don y tú no.
Jo més.
Jo més.
Jo més.
Exacte.
Què me'n dieu de la revista Vogue,
que va treure les ministres?
Ah, me n'enganyé molt bé.
Ara vull que es portin els ministres.
No, ho dic una mica per les conteries que tu deies,
que realment s'estan preocupant de coses
que evidentment no tenen cap transcendència.
Vull dir, a mi em semblava perfecte
que vuit dones estiguessin guapes davant d'una revista
i, bueno, poguessin...
Que no són les més guapes d'Espanya.
Sense ser models, exacte.
Sense ser models.
I la Yolanda posa cara de poca.
No, no, jo poso cara perquè trobo que una cosa,
i, aviam, fer-ho i criticar-ho és el mateix.
Vull dir que, des del que dèieu,
de perdre el temps en segons què.
Ah, exacte.
Perder el temps en fotografiar-se en una revista
i després perdre el temps en criticar
els que s'han fotografiat en la revista.
Potser hi ha altres temes importants.
Va molt tripart.
Però jo deia que jo estic d'acord amb l'Elisenda
que diu que això no té cap importància.
Clar.
Vull dir que forma part del màrqueting polític
o digue-li com vulguis, no?
Doncs ara haurien de sortir els senyors.
Senyors també.
Prohibits sortint trajera, com sortirien
amb el xat de l'aquell d'anar a fer footing.
No li dono més importància amb això, eh?
Ara obriríem una polèmica en això que dius dels senyors.
Ahir vaig veure un anunci a la televisió
i no sé de què era,
però no era de res insinuant ni res íntim.
Tres senyores que traspassen la porta d'una altra,
d'un hotel o el que sigui.
I de veritat que no és per no dir la marca del producte,
però és que no sé,
em penso que era un suc o un iogurt
o alguna cosa d'aquestes.
Era un producte d'alimentació.
Tres senyores estupendíssimes,
tipus ministre al Boguer,
que traspassen una porta de no sé què
i surt un xic, maquetó, pobret ell,
i escolta unes mirades cap a les seves parts
i així una cosa,
que si hagués estat al contrari,
tres senyors que miren una senyoreta,
mare meva, ens haguéssim esguissat les vestidures.
I ara resulta que les senyores
sí que poden adoptar aquestes actituds
que quan les adopten els senyors considerem ofensives.
Anem amb compte amb aquestes coses.
Això passa molt, eh?
Les dones que arriben professionalment,
l'única cosa que fan és que agafen el rol masculí
i el converteixen en seu.
Hauríeu de veure que sueltes, eh?
Les senyores i aquell pobre xic...
Ah, m'hi fixaré, doncs.
No sé si era un llogur o un sucs
o aquestes coses que posen de tot,
de bífidos i coses que tenen de tot,
ja diuen,
doncs això anunciaven.
Dic, mira, tu, quina gràcia.
Doncs això truques al Consell de l'Audiovisual,
que per això està...
I em queixo.
I em queixes.
Clar, que sí.
I frances?
Home, no ho sé, saps allò, saps aquell anunci...
Sortiràs a les estadístiques.
No, a veure, a vegades funciona, eh?
Recordeu que vam fer, no sé si, potser a finals del curs passat,
em sembla que va ser,
que TV3 havia encarregat un anunci
per promocionar la Marató de TV3,
que aquest any és sobre les malalties respiratòries,
i havien fet un espot en el que un peix sortia,
el treiem fora de la peixera,
i es veia aquella angoixa del peix obrint i tancant la boca.
Doncs, bueno, ja va haver un col·lectiu que ho va denunciar al CAC,
i el CAC va fer treure aquell anunci
perquè reflexava l'angoixa d'un animal, no?
I es veu que no...
Que realment no el van fer patir,
perquè era cada toma,
vull dir, no sé si l'animal està, potser,
10 segons fora de l'aigua,
i eren 10 peixos diferents,
10 animalets diferents,
un segon cada peix,
per no fer patir el peix,
vull dir que realment allò estava ben produït,
però que donava la sensació, sobretot a la canalla,
o a gent especialment sensible,
aquella sensació que et dóna d'ofec,
que realment és el que volien representar, no?
Llavors ho van fer canviar,
ho van tenir de retirar,
i van posar allò de l'espelma que es va apagant,
no sé si l'heu vist,
un espelma que va baixant la flama,
doncs volguem dir que si et falta l'oxigen,
et falta una mica la vida, no?
Vull dir que sí,
que funciona el consell de l'eurovisual.
Moltes vegades no fem servir els organismes que tenim,
perquè no els coneixem.
Truca a tu, Rosa, que tens més temps.
Ja, truca a tu, que està per meva.
Jo penso que és per desconeixença,
hi ha moltes coses que no les utilitzem per desconeixença,
però tampoc ens ho diuen que existeix.
Clar, per això no ho digo.
Per dir alguna cosa, alguna relació del que és.
I per paresa, també, perquè al principi...
Jo per paresa no ho crec,
perquè en aquell moment quan tu estàs indignat,
fas el que sigui ràpid.
No, després sí que et refrenes, potser, no?
No, després sí que et refrenes, potser, no?
No, després sí que et refrenes, potser, no?
No, després sí que et refrenes, potser, no?
No, després sí que et refrenes, potser, no?
D'acord, d'acord.
Però en aquell moment,
quan tu veus l'anunci
o t'ha passat alguna cosa
amb alguns consumidors,
amb alguna botiga, etcètera,
en aquell moment tens tanta ràbia
que et fa actuar ràpidament
i ho utilitzaries segur.
El que passa és que tot això,
aquesta burocràcia també no deixa de ser tan lenta
i no li veus cap resultat
que llavors passes, no?
Jo no es vull xafar la guitarra
de l'alegria i l'optimisme,
però moltes vegades, Eli,
no es truca, no es denuncia,
no es fa la queixa
perquè la gent està decebuda.
Perquè no sempre té resposta
davant de la seva queixa formal.
Perquè no li veus un resultat.
De vegades sí,
i et queda sorpresa
quan dius, ostres, mira,
vaig fer això
i resulta que em donen una resposta
i una satisfacció
i em tenen en compte,
però moltes vegades no.
I això fa que diem,
total, no em faran cas
aquest tipus de coses,
és un comentari habitual i quotidià, no?
Això passa.
Sí, sí, sí, sí.
I jo estic segura de tu dir
perquè a mi em va passar
aquesta sorpresa que tu dius
molt gratament
amb Joan XXIII.
Vaig tindre una queixa
i em van dir rellent
i dius, ai, verge santa, no?
I a la setmana
m'estaven escrivint a casa
dient que lamentaven molt
el que havia passat, no?
A la qual, com tu dius,
la grata sorpresa aquella
de rebre aquella carta
demanant disculpes
em va fer molt feliç.
Però al mateix temps vaig pensar...
Que seria el normal,
però sorprèn a vegades, no?
Sí, senyor, exacte.
Això és que vaig pensar
que allò no deixava de ser
una cosa burocràtica per ells,
ni cas.
Vaig acabar pensant això, val?
En més de dir,
doncs, bueno,
doncs m'han fet cas
i ells prendran nota
i potser ho intentaran solventar-ho,
automàticament ja t'ho dic,
l'alegria aquella
que jo tenia de rebre
una queixa meva
que m'havien escoltat
vaig pensar això, no?
De dir allò
que aquesta carta
és una carta tipus
i et diuen això
és com aquell que li diuen el caramelo
perquè calli, no?
Doncs més o menys és això
i això és indignant
i això no tindria per què passar, no?
I què tal?
Us agraden els relis
aquests que passen per casa nostra
últimament amb aquests cotxes
tan estupendos, eh?
Això ja és a la viva.
M'agrada moltíssim.
Déu-n'hi-do, eh?
A més ens van amenaçar
que no tornarien a passar per Espanya.
I el segon, eh?
Mira, ja tremolo.
Si és el segon, el segon no.
El segon,
però és que a més a més
deien que un cop
ja el mateix dia
que estaven detinguts
ja estaven per internet
convocant el següent.
Bueno,
però això que van amenaçar
pel tracte de la policia,
el tracte rebut
per la policia espanyola.
Que això no passava
en cap país europeu.
Ai, quina lòria
que em van fer a venes
que em vagin a parir banderes
que em deien abans, no?
A més amb una pila,
amb una fina,
ai, ja ho diré,
amb una pinta,
aquella canalla,
saps allò?
Celebrant el, doncs,
que ja tornaven cap a casa
amb aquells grans cotxes
i pensaves
quina joventut més buida,
més estúpida,
més...
És allò
que durem que soc,
que bé, no?
I estic aquí
tan joves que...
Hi havia alguns de no tan joves, eh?
Exacte.
Pitjor, doncs.
Encara pitjor.
Que rebelde que soc, no?
Que rebelde que soc
i qui malament m'aporto
i això m'agrada, no?
Donava aquesta sensació, no?
De dir, a veure'm
fins on puc arribar.
Bueno, però també hi ha
joves macos.
I tant, ja els veurem a la festa, eh?
Tots a la festa,
perquè la festa comença avui.
Per cert, diumenge
arriba de forma oficial
el nou arcabisbe.
Ja sabeu, doncs,
que hi ha col·lectius.
I li tenen una rebuda maca,
em sembla, no?
Sí, el seguissi preparat.
Sí, amb el seguissi preparat.
Sí, sí,
hi ha hagut moltes comentaris,
però hi ha hagut moltes comentaris,
els portadors de l'Àliga
estaven, doncs,
han fet un any
de desformar l'encontra.
Ha de tornar a sortir el dia 22,
llavors, per gràcia el seguissis,
sortir tants dies seguits.
Jo recordo que l'última tertúlia,
Iolanda,
vaig tenir un tet a tet
amb la Carme Pedrol
barallant-me amb el tema aquest
i jo me mantengo al margen,
ja, de mi opinion.
No, m'agrada aquest bon home,
pobre home,
vull dir que a la millor
és un Sant Baró, eh?
A mi tampoc.
A mi tampoc.
Però així com a d'entrada,
doncs com considero que...
Els comentaris són bons per això?
No fan mal.
Sí.
Diu que van anar a Galícia,
van anar a Galícia
amb tot el jovent
i no va voler
que li reservessin hotel.
Ai!
Es va integrar dintre de...
Es va integrar amb el jovent.
No, però aviam,
els que més poden parlar
d'aquest tema
que són les persones
que estan en el ci de l'Església
i vam tenir representació
de les persones,
representants d'entitats
que han fet un manifest
no en contra de l'arcabisbe,
del nou arcabisbe,
sinó en contra
en la manera
de com s'ha fet el nomenament.
Perquè evidentment,
doncs,
no coneixen
com serà la seva tasca pastoral
i a tothom
se li ha de donar
una oportunitat.
Però des de persones
que formen part
dels creients,
el que critiquen
són les maneres,
no tant a la persona,
en particular
el nom propi
del nou arcabisbe.
És que és lògic,
a la persona
no la poden criticar
com a persona,
però com a càrrec sí.
Ara,
és que està ocupant un càrrec
que tu parles d'allò,
no parles de la persona.
Se suposa que en el seu nucli
com a persona
té que ser una persona
maquíssima,
encantadora
i que s'adapta tot, no?
I com veieu,
que el seguissi
doncs formi part
d'aquest acte protocolari
que diuen que és...
Però és tradició.
És com aquesta tertúlia.
Però jo no ho trobo malament.
Molt bo, molt bo.
Què passa?
Està fineta, eh?
Està fineta, està fineta.
Amb aquest niu-lo
que ens ha posat...
Però aquí no ve el seguissi,
cada divendres.
Som vosaltres,
en tot cas,
el seguissi.
Som nosaltres,
som nosaltres,
el seguissi.
Cap grossos.
De tot.
Però jo no ho trobo malament, eh?
No ho trobes malament.
No, jo no ho trobo malament.
A mi que una persona,
un personatge,
encara que sigui
d'una religió
o d'un cercle,
doncs,
el vagi a rebre
algú tradicional
de la ciutat
o alguna cosa popular
de la ciutat,
jo no ho trobo malament.
Jo crec que s'estan barrejant
les dues coses
que no tenen res a veure.
Però jo trobo malament
que es barregin.
No, per què?
Perquè el seguissi
és tradicional
és laic.
Exacte.
No té cap definició.
No, però a la ciutat
li doni la benvinguda,
doncs ja em sembla bé.
Sí,
com pot donar
la benvinguda
al president del Port
o al morà.
Però això és exactament
el mateix.
O el costat de Sant Mauricio.
Va venir a arreglar
el té molts monos.
Tu estàs aportant
una cosa teva tradicional
dintre d'una festa
eclesiàstica,
doncs,
diguem-ho així,
però no passa res.
Quantes vegades has fet
qualsevol tipus d'acte?
Jo trobo que és una cosa
tradicional,
però que ara en ple sigle XXI
trobo que l'haguessin pogut
i amb l'excusa
de que vés a Santa Tecla
trobo que la podíem
molt ben bé
suprimir aquesta vegada.
Jo no ho crec.
Jo crec que això
és buscar els tres pors al gat.
No costava res.
No costava res.
Dient que el dia XXII
han de tornar a sortir
i doncs ara no cal.
Potser és una excusa
dius tu, Rosa.
Clar.
Eh tu,
per la porta del darrere.
Quedar bé així
per la porta del darrere.
Ara se'ns em portaran els trajes
els ho han de portar
la cinturària.
Clar.
Ja en tenim prou
que el senyor Nadal
els doni la benvinguda
i faci un discurset
i...
Però és una cosa
de casa,
és una cosa tradicional
i que doncs ja t'ho dic
es vulgui rebre
amb aquesta persona
amb una cosa de casa
sense buscar-li
com et dic els tres pors al gat
i sense buscar-li
el per què.
Però la canalla
perdrà la il·lusió
dels caps grossos
perquè els ho hauran vist
el dia XIX.
No, perquè jo per exemple
a la festa de l'arcabisbe
no hi aniré
i els veuré
en un altre moment.
La festa de l'arcabisbe
jo ja t'ho dic
no hi aniré
perquè doncs no...
És una cosa que jo
no hi participo.
Tu t'adones, Eli,
com ho has dit?
La festa de l'arcabisbe, eh?
Doncs digue-li com vulgui.
La rebuda,
la benvinguda.
D'acord.
Però que ja t'ho dic
jo aquí no hi participaré
perquè ja t'ho dic
no hi predico amb tot això.
Llavors la gent
que el vulgui veure
en aquell moment
que ho vegi
i jo aniré endemà
com sempre, no?
De gent no faltarà
perquè pantalles gegants.
Queda un minut només, eh?
Ah, mos queda un minut.
Ens hem esbandit
un munt de temes.
I el turisme de la borritxera.
Ai, aquest nens
l'haurem de deixar
per una altra.
El farem de l'atura,
perquè...
Hi ha un cert
un grau de cinisme irònic,
eh?
En aquesta tertúlia.
Sí, avui...
La veritat és que
després d'escoltar-vos
no sé si és que esteu optimistes
i us en rieu de tot.
És que m'heu deixat
absolutament desconcertada.
La primera dona
que presideix
al Tribunal Superior de Justícia
la greda.
Sí, la greda.
Mària Eugènia
a la greda,
des d'ahir.
Bé, eh?
M'agrada força.
Bé, bé.
I fa molt bona pinta.
Fa molt bona pinta.
I va haver-hi
l'entrevista...
De sèrie.
De sèrie.
De sèrie.
Sí, molt bé.
Home, és per arribar-hi...
Ho ha de ser.
Segur.
Sí, ho ha de ser.
Ho deixem aquí, eh?
Vine.
Sí, deixeu.
Us espero un altre dia.
Vindreu a sobre tot.
Ah, ja volia haver-hi una cosa corteta.
Ràpid, 15 segons.
Hem posat la primera pedra
a bona vista
per una piscina.
Mira.
Però en canvi
no tenen guarderia.
Ja en parlarem.
són les 10.
Gràcies per venir.
Les notícies, fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.