.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
a aquesta Diada de Sant Jordi, Diada Especial,
i alguna cosa té d'especial perquè realment tothom va...
Últimament anem tots amb el cap una mica cot, per la vida,
i una mica seriosos, i avui no sé per què, però veig...
Ara em dirà, que cursi que t'estàs posant.
Com a molt somríem tothom, que us hi fixeu?
Que fa sol, tu.
És que sí, està tothom cap a content.
A la festa personalment m'encanta.
Bueno, aquestes senyores que senten parlar així totes alhora,
que és un dels temes que caracteritza de tant en tant aquesta tertúlia,
són les tertulianes d'avui, que jo les presentaré formalment.
Teresa Valls, bon dia.
Bon dia.
Teresa León, bon dia.
Bon dia.
Núria Gómez, bon dia.
Hola, bon dia.
Rosel Ozano, bon dia.
Benvingudes.
Això és veritat, semblant una miqueta tontetes,
totes estem molt somrients i molt contentes,
i si us hi fixeu, la gent que passa per aquí davant també.
Si ens mira també amb una cara massa...
La gent que no va el dia i la tarda, jo pensava,
jo l'han de jo convocat al Mís de la Ramla,
i em sembla que...
I a més jo personalment, al Mís de la Ramla,
res, que haurem d'anar a tancar-nos a l'estudi de ràdio,
però no, no, al final el sol ens acompanya,
fa un matí molt maco.
Ja ho vam dir per això, que el dia de Sant Jordi faria el gol.
No us ho vam creure amb el dia a dia, però mira.
A més, la gent que no celebren aquestes datas com Sant Valentín
i aquestes coses, el dia de Sant Jordi, doncs, tenim molta il·lusió.
Ah, que tu la cosa de l'amor també la celebres avui?
Jo sí.
Molt bé.
Hi ha llibres, per mi, l'amor, la rosa...
És com una fita obligada, no?
Ben celebrada i obligada.
Poca broma, hi ha gent que això de les tradicions
ho porta fins a l'última conseqüència.
Enguany no ho sé, però jo recordo en algun programa de Sant Jordi
fet en directe des de la Rambla,
haver vist algun casament, eh?
Ah, sí?
Algú va ser així de casori, alguna vegada, sí, sí.
No, no us estranyeu, jo aquesta tarda vaig a un casament
al Tibidau a Barcelona.
Veus?
A uns fills d'uns amics que es casen el dia de Sant Jordi.
Ell es diu Jordi, però a més volien celebrar el seu amor
amb una diada bona especial.
Això és portar a la tradició fins a les últimes conseqüències.
Esperen que no partit cua,
perquè si no ja no serà la festa als llibres.
A veure si es convertirà en la festa als casaments,
llavors...
És una festa prou àmplia, no?,
per poder encabir de tot una mica...
És el dia en què la gent, en lloc d'anar a la biblioteca,
ve a la Rambla.
És el dia que descansarà, no?
Nosaltres som la casa del llibre durant la resta dels anys.
És veritat.
I el dia de Sant Jordi...
Això s'hi venen a veure les novetats, eh?
O sigui que nosaltres, com tenim les novetats al mateix temps
que estan sortint a les llibreries,
normalment el dia de Sant Jordi a primera hora
ve un manat de gent,
s'emporta totes les novetats de Sant Jordi
i llavors ja descansem.
Però això és veritat,
m'ha quedat com més,
hi ha més gent que no esperen només el dia de Sant Jordi.
És una cosa que he anat comentant,
perquè jo aquests dies a les llibreries,
que m'he passejat bastant,
i a la biblioteca també he vist això com a cues, no?
Cues, cues.
Vosaltres creieu que el dia de Sant Jordi
una persona que no estigui orientada
en quin és el llibre que vol comprar
el trobarà avui?
El més publicitat.
Jo penso que avui és un dia
per anar a buscar un tema concret,
una imatge i veure tot el que hi ha.
Però si has de buscar un llibre nou
que no saps quin és,
que aviam si m'inspiro,
és molt difícil.
Hi ha molta oferta
i després hi ha molta gent pel carrer, no?
Avui és un dia de celebració,
de saber prendre com un dia de celebració.
que fan ja, anem fent.
Jo el que faig és comprar els llibres abans
i llavors aquest dia
sempre que veia alguna cosa que m'interessa,
com que m'agrada molt, no?
Jo dic aquell còmic,
aquell llibre que no trobo,
aquella cosa que mira,
és un capritxo, no?
Però que comprar llibres i remenar
és molt difícil.
I sobretot per l'escola,
l'escola serà impossible.
No, no, aquí no es podran ni passar.
Mira, ja puja una altra escola, eh?
Aquests petits són els monos.
Són els més matiners, els més petits.
L'actualitat del dia, evidentment,
aporta molts arguments relacionats, doncs,
amb diferents àmbits,
però avui és un dia que convida
no només a parlar de llibres i roses,
que Déu-n'hi-do si en parlarem,
sinó més aviat que tingui una tirada
cap a temes relacionats amb la cultura
i els hàbits culturals de tots plegats.
En aquest sentit, avui també era un bon dia,
sempre ho és,
però avui en particular
per convidar la Roser Lozano,
la directora de la Biblioteca Pública,
perquè avui justament és un dia
més tranquil a la biblioteca.
Sí, sí, sí.
Et pots permetre el luxe de treure el cap
fora de les parets de la biblioteca.
I a més, és que jo no sé si...
Hi ha una notícia que les persones
que no utilitzen la biblioteca habitualment,
que a Tarragona cada cop són menys,
per les últimes xifres, Déu-n'hi-do,
la quantitat de persones que utilitzen
aquest servei públic,
com li agrada dir a la Roser Lozano,
segur que han sentit campanes
d'una directiva europea
que insta al govern espanyol
que les biblioteques públiques de tot l'Estat
paguin un cànon,
m'imagino per el tema
de la propietat intel·lectual,
pel nombre de prestes
que es fan a les biblioteques.
Això ha creat una certa indignació
en diferents sectors relacionats
amb la biblioteca i amb els usuaris,
perquè a més a més diuen
que la biblioteca pública
és un servei gratuït
que utilitzen moltíssimes persones
i, clar, si ara s'ha de pagar un cànon,
aquest cànon evidentment
no l'assumiran els usuaris
o haurien d'assumir les biblioteques.
En definitiva,
l'hauria d'assumir l'administració
amb tot el que això implica
tenint en compte que, precisament,
els pressupostos per a biblioteques
i per a cultura
no són els més generosos.
Doncs has donat el clau.
Realment, el problema
de pagar aquest cànon
no és tant en què reverteixi
cap a l'usuari,
segurament a l'usuari
no se n'enteraria,
però sí que és com pagar dues vegades.
El ciutadà està pagant dues vegades.
Primer està pagant,
la primera vegada,
que és la Constitució del Servei Públic,
que és la biblioteca,
amb tot el tràmit que implica
col·locar un llibre,
el bibliotecari,
i la compra i tal,
i després ha de pagar
un segon cànon,
que és, depenent del nombre de vegades
que un llibre es pot llegir,
que hi aniria,
no directament als autors,
sinó que estaria intermediat
per la Societat General d'Autors,
que és qui realment demana.
Aquesta directiva
és una directiva
que, d'alguna manera,
ha denunciat a l'estat espanyol
per no posar-la en pràctica.
El que s'està intentant
des de sectors bibliotecaris,
com és FESADIT
i el Col·legi Oficial
de Bibliotecaris de Catalunya,
és intentar un ajornament
de posar en pràctica
aquesta directiva.
Un ajornament
dient una mica,
expliquen una mica
quina és la situació
de les biblioteques
aquí al país,
perquè realment necessitem
encara que aquests diners,
que van cap als autors,
i aquí tenen tot el dret
a demanar-ho,
perquè a fi de compte
estem parlant
d'uns drets
de llibertat intel·lectual,
ells diuen que per cada llibre
que deixem en una biblioteca,
doncs ells no venen
aquell llibre a la llibreria,
és una mica la justificació
que es fa.
Jo sempre dic
que no és tan poc certa,
perquè gràcies a molts autors
a nosaltres els fem
molta difusió de la biblioteca,
i es coneixen molts autors
a través de la biblioteca.
La gent que llegeix
i utilitza la biblioteca
també compra llibres.
És que fem autors,
nosaltres fem lectors,
d'alguna manera,
fem lectors,
i la prova
que no som enemics
és que al voltant
de la Biblioteca de Tarragona
estan les millors
llibreries situades.
Si hagués competència,
no haguéssim creat
aquest ecosistema cultural
que allí tenim,
però de totes maneres
sí que dona una mica
la idea
que en els països desenvolupats
cada vegada més
s'està aprimant
una mica la idea
del pagament
per les coses.
És una mica així.
Però jo insisteixo
que en cap moment
s'està parlant
que l'usuari
sigui el que
pagués directament
per aquest servei.
O sigui,
que aquest cànon
en principi
jo penso que hauria d'estar
assumit
per les administracions
que no tenen,
que no inverteixen
directament en biblioteques
com poden ser
les comunitats autònomes
i el ministeri.
De totes maneres
pagar,
i aviam,
aquí podríem opinar
però no ho farem,
el que sí que és cert
és que es paga
gairebé per tot,
fins i tot
per les fotocòpies
es paga.
Sí.
La societat general
del tot.
El cànon de fotocòpies
ja es paga.
Per això,
es paga en molts conceptes,
en coses relacionades
amb la propietat intel·lectual.
Això d'una banda.
I d'altra banda
comentaves
que hi ha aquesta tendència
a tot Europa
de pagar serveis.
fa uns anys
la tendència
era tot el contrari,
era de socialitzar
determinats serveis,
donar-li gratuïtat
i universalitat
a determinats serveis
i ara la tendència
és dir,
home,
és que allò que no es paga
no es valora.
Sí.
No?
Jo no sé què...
Perquè això ho podríem
traspassar altres anys.
És una mica l'estat del benestar.
Jo crec que hem arribat tard
a l'estat del benestar.
És a dir,
quan el rest d'Europa
ja ha gaudit
de l'estat del benestar
durant molts anys
i ara comença
a replantejar-se una miqueta,
nosaltres a Espanya
com hem arribat tan tard
no ens ha de donar temps
a assaborir-ho.
De seguida ja
han vingut les tendències d'Europa
que ara està dins de la Unió Europea
i ens agafa com enganxats.
Però és que no ens podem comparar
és això que tu dius.
A banda que hem arribat tard
tenim un desfase cultural
i econòmic sobretot molt gran
i llavors no ens poden equiparar.
I nosaltres només faltaria més
que anem privatitzant coses
que s'han aconseguit
amb molt de suor
com la ciutat social,
com l'escola de qualitat
i només faltaria ara
les biblioteques
que haguessin de pagar.
Si ja estem dient
que hi ha poquíssima gent
que hi hagi ells
només faltaria
que la gent hi hagi de pagar un plus
perquè llavors ja no se n'anirà a parar.
Jo penso que això
s'hauria de protegir
i sobretot des de les institucions
i a veure de quina manera
es canalitza,
com es planteja,
com es diu la veritat
perquè la gent ho entengui bé
i que no es polititzi sobretot.
Home, a mi m'encantaria
que me diguessin
que treuen unes partides
del pressupost militar
i la donen els autors.
Si fos així estaria encantada
perquè seria només
del mateix pressupost que té l'Estat
moure un a partir de l'altre
i llavors el cànon
per a nosaltres
implicaria realment
un foment de la creació
que també estaria bé, no?
No vull entrar en un jardí
allò que tingui alguna que altra
Rosa Maspina,
és ella que estem parlant.
Però clar,
d'aquests cànons
què va parar l'autor
i què va parar a la indústria?
Perquè una cosa és el creador
i una altra cosa és la indústria
i aquí també podríem obrir
una discussió important.
Com a autora,
que no ella què és,
autora,
parla amb autora,
vinga.
Bé, això no us ho diré.
No, aviam,
com a autora en cinc llibres publicats
us puc dir que de la literatura
jo no puc viure.
És a dir,
si no tingués altres ingressos
seria molt difícil
perquè el que risca
en un primer moment
quan tu presentes el treball
no és que tu risquis
un esforç intel·lectual
sinó que el que risca
és el que allò ho posa a paper,
ho distribueix
i fa una portada maca
i té cura
que estigui sempre
a totes les llibreries,
que és l'editor.
Aquesta persona
creu en el teu projecte,
creu en la teva intel·lectualitat,
amb allò que has de transmetre
i ho posa a paper
i realment ho fa important.
Després el públic ho compra.
Una part molt gran
va cap a l'editor
i l'autor cobra el 12%,
aproximadament.
A vegades una mica més
depèn de l'acord que tinguis l'editor,
però aviam,
és molt difícil
poder viure d'això.
què treuries del cànon, tu?
Doncs mira,
si estem jugant
amb aquest tant per cent
que l'editor cobra
molt més del 50%,
imagina't,
a mi que em quedaria
una misèria.
És que em continuaria
a quedar una misèria.
El que passa és que sumen
més dues misèries juntes
que no pas una sola misèria.
És a dir,
que si el cànon incrementa
tot el que siguin
drets d'autor
i drets de traducció,
realment benvinguts, no?
Però això no anirà
que la cultura
s'hauria de potenciar econòmicament
perquè en aquest moment
hi ha molts autors,
crec que la literatura
està en mans de les dones,
que la literatura
a Catalunya,
no a Espanya,
l'estem fent bàsicament
les dones,
però malgrat això
hi ha molt poques persones
si no estan realment consagrades
que puguin viure
de les lletres, no?
Per arribar a poder tenir
uns ingressos dignes,
crec que el cànon
s'hauria d'aplicar.
No sé si d'aquesta manera
que proposa Europa,
no ho sé,
potser això no sigui
el més adient,
però sí que s'hauria d'incrementar
que la cultura
també sigués
una cosa
que dóna diners,
que dóna guanyar diners.
El que passa
que el missatge que arriba
és que al final
acabem pagant els ciutadans.
A qui sigui,
però sempre acabem pagant
els mateixos.
Però qui ha de pagar
sinó el que consumeix,
evidentment.
No, però haurien d'entendre
els polítics
que invertir en cultura
no és llançar els diners,
sinó que a la llarga
revertir.
Vosaltres heu seguit
les darreres notícies
aparegudes a la premsa,
no sé si va ser abans d'ahir,
de la consellera de Cultura.
Resulta que l'anterior govern,
el de la Generalitat,
o sigui el de Convergència i Unió,
que estava en majoria,
ha fet grans edificacions
de cultura,
com per exemple
el Teatre Nacional de Catalunya,
encara estan per pagar
i està hipotecat
el concert econòmic de cultura
fins l'any 2018.
I això no ho havien explicat
ni ho sabia ningú.
No entraré en si és correcte o no,
si s'ha de fer una auditoria,
no ho sé.
El que em sembla a mi bestial
és que s'hagi invertit
en edificis
que encara estan per pagar
i en canvi no
en fer una política
de transmetre la cultura
als ciutadans.
Però és que això és una piràmide,
al capdamunt hi ha el que hi ha.
I aleshores el que passa
és que, no ho sé,
ara parlem de Tarragona
o d'aquesta zona
que ens toca com a més a prop,
no passem del primer esglaó.
És a dir,
sempre estem començant
i el segon pas
ja no el fem.
Tu ara parles del Teatre Nacional,
però Tarragona, ciutat,
parlant de teatre,
doncs per exemple,
no sé,
ara ha començat el segle
de teatre jove,
començar ahir
i passaran des d'ahir
fins al mes de juny,
a meitat de juny.
Em sembla que són 11 grups
de teatre no professional,
de centres d'ensenyament,
de grups aficionats, etc.
Està molt bé la feina que fan.
Jo, en lloc,
i sobretot depèn del lloc
que estan fent,
penso que és una funció social
increïble,
dificilíssima de fer,
però no passem d'aquí.
Vull dir, a Tarragona, ciutat,
per exemple,
o província,
ja me vaig una mica més
a la província.
quants professionals hi ha?
Quanta gent s'hi pot viure,
d'això?
poquíssim.
Els que realment vol viure
ha de marxar d'aquí.
Però vols dir que els ajuntaments...
Però no hi ha una voluntat política,
o no hi ha hagut una voluntat política.
És a dir,
invertir en cultura
no vol dir llançar els diners,
és el mateix que deies tu ara,
amb això.
Sí, i per posar un altre exemple,
encara també punyent,
perquè jo crec que el cinema
és cultura,
a Torredembarra,
una ciutat d'aquí al costat,
que tots coneixeu,
que és on visc jo,
fins no fa gaires anys,
hi havia dos cinemes,
i un teatre.
El teatre era privat
d'una caixa.
Doncs bé,
en aquest moment
no hi ha cap cinema.
Diuen que potser
es farà un gran nucli,
tipus les Gavarres,
on hi haurà moltes sales.
Jo dubto
que un multicinis funcioni,
quan dues sales,
dues sales no han funcionat.
Què passa,
que ara s'implicarà
l'Ajuntament
o una empresa privada?
Per què la cultura
no es fa més adient,
més propera?
Per què no baixem un graó?
Deixem que tot sigui
tan rendible econòmicament parlant
i fem arribar
la cultura
als llocs on ha d'arribar.
És que si el primer és graó,
busca rendibilitat,
pleguem, eh?
No, la cultura té una rendibilitat
que és social, també.
I on s'ha de parlar,
en termes de cultura,
més que en rendibilitat econòmica,
rendibilitat social.
Sempre parlem del mateix,
no parlem de cultura,
parlem d'educació,
i totes aquestes...
La Biblioteca Pública de Tarragona
sempre serà deficitària econòmicament,
però és rendible socialment.
Nosaltres fem una tasca
d'incluso social,
d'integració de cara als immigrants,
de foment de la lectura,
de participació,
si tot en rendibilitat social.
Està tot en rendibilitat socialment.
convèncer,
ara jo només pregunto això,
fins quan podrà ser efectiu,
fins que hi hagi algú a darrere que pagui.
És a dir,
el moment que aquest dèficit econòmic
sigui tan gravós,
tan gravós,
que s'hagués de tancar,
suposem,
i espero que no passi mai,
sobretot per tu,
però,
no,
i per Tarragona,
que si arriba un moment
que això fos molt gravós econòmicament
i s'hagués de tancar,
es faria.
No perquè hi hagi
una rendibilitat social,
crec jo,
que la sensibilitat
estaria tant a flor de pe,
com per dir,
doncs tinguem aquí
una forta baixada econòmica
que és igual,
la mantinguem.
No,
però això passa,
d'alguna manera,
els que la promouen
els hi ha de donar diners.
Passa en aquest país,
perquè tota la generació de polítics
han arribat a dirigir
sense haver passat
per una estructura de biblioteques.
No hi havia biblioteques
durant la dictadura,
que és quan s'ha anat creixent
i a la transició,
quan ha anat creixent
la gent que ara està dirigint.
I això no passaria,
no passa en altres països europeus,
no passa en el món anglosaxó,
no passa en qualsevol país
realment desenvolupat.
Passa aquí
i jo crec que passa
per uns condicionants històries
que hem tingut
i que hem d'entendre.
I a vegades parlem
i es parla molt malament
dels polítics,
però no només que les de les de les
o creixen.
I falta que ens impliquem tots
i que de veritat
es faci efectiu,
no només que es digui
que es prometi,
sinó que es destini
i que es faci
una economia més equitativa.
Vull dir, a vora,
no podem parlar d'economia
en paraules grans
perquè ja sabem
que és molt complicat,
però que realment
no ho prometin només,
sinó que s'impliquen
i sàpiguen
que si realment
no ens comprometen
a modernitzar-nos
en investigació,
en educació i en cultura,
no arribarem mai
a assolir
aquesta igualtat europea.
I sempre tindrem aquest desfàcil,
perquè és el que deia la Roser.
Jo aixeco la mà com al col·le.
Ja veus que aquí
estem mal animades,
no et deixem ni parlar.
No, no,
jo és per anar introduint
altres elements
que probablement
siguin interessants.
Per cert,
hi ha moments
que potser els oients
senten que ens despistem
una mica,
però és que ara
és el moment
que passen totes les escoles.
Va, va,
i clar,
la canalla com ha de ser
i al carrer,
doncs molt formalets,
tots plegats
i allò controlat.
Però clar,
els agrada saludar,
mira,
tenen aquesta cosa.
No, aviam,
parlàveu de cultura
i jo crec,
i moltes vegades
ho hem dit
en aquesta tertúlia,
que no n'hi ha prou
amb dipositar un vot,
que hem de ser crítics
constructivament
amb els que manen,
amb els polítics.
El que passa
és que de tant en tant
també hem de ser autocrítics
en la mateixa ciutadania.
Cultura,
aviam,
la cultura evidentment
no ha de donar beneficis,
però la cultura
tampoc ha de ser patrimoni
d'uns quants
que fan aquella cultura
que pensen
que és la cultura
que interessa a tothom.
La cultura probablement
hauria de baixar
algun que altre esgraó
i no pensar
que la cultura
és aquella cosa
ferragosa,
espessa,
inaccessible,
elitista,
sinó que la cultura
són moltes altres coses.
La cultura d'alguna manera
i avui és un bon exemple
pot reflectir
les parades dels llibres
que trobes aquest
Ben Seller
denostat
però que és lectura
i és cultura
i cultura popular,
cultura de les majories
que també
s'ha de tenir en compte
no només s'ha de tenir en compte
també
sinó que s'ha de tenir en compte
sense el també.
Cultura probablement és tot
i a cadascú
se li ha de donar
la seva parcel·la
i la seva preferència
perquè moltes vegades
tenim tendència
a menys tenir
determinats col·lectius,
determinades maneres
de fer
i determinades maneres
això passa en la música
passa en la literatura
passa en la televisió
i en el cinema.
Aviam,
qui defineix
què és el que culturalment
em convé a mi o no?
Jo ja triaria
el que em convé culturalment
però probablement
aquest és un discurs
moltes vegades
tenim tendència
a donar la culpa
sempre als altres
i potser que tots
també una mica
hem de ser autocrítics
i no de vegades
fer allò del vestit
nou de l'emperador
que és un conte
que la Rosé i a mi
ens encanta particularment
i que sempre el fem servir
com que a tothom
diu que és bonic
és bonic
no, escolti
a mi no m'agrada
i avui no toca
perquè s'ha de parlar
de coses amables
però un dia
m'agradaria
que parléssim a fons
del col·lectiu
d'escriptors
del Camp de Tarragona
perquè penso
que tenen una manera
de fer una mica selectiva
en quant a que
només accepten
les publicacions
narratives
i de poesia
escrites en català
per considerar
amb una persona
escriptor
quan al Col·legi
d'Escriptors
de Catalunya
amb dos llibres
publicats
et considera escriptor
no amb un
sinó amb dos llibres
pots tenir-ne 10
si són en castellà
els escriptors
del Camp de Tarragona
no et consideren escriptor
carai
mentre que
si estens
en català
doncs sí
jo crec que aquest
és un debat
que l'hauríem de tirar
davant
i portar
el mateix debat
sobre els mediàtics
i no mediàtics
sobre qui és més literari
que no
i els diaris
a mi em fa molta gràcia
jo saps què passa
mira jo l'altre dia
també ho pensava
això
mediàtics o no mediàtics
jo decideixo
quin llibre compro
i si aquí el senyor mediàtic
fa el llibre
i resulta que hi ha gent
que l'hi compra
enhorabona
per aquí el senyor
que guanyarà quartos
però aviam
són prou intel·ligents
les persones
per triar el que volem
i els lectors
o els espectadors
són tontos
tenim criteris
però una vegades
però una vegada per tots
a veure
és que no ens hem de donar
les coses mastegades
si no ens hem de dir
quin és el llibre
que no ens hem de comprar
perquè ho veiem
afortunadament
hi ha una oferta increïble
jo penso que la salut
dels escriptors
i dels lectors
és bona
potser som massa optimista
però ja ho he dit
que ho he vist aquests dies
la Roset pot dir
que és bona
és boníssima
és a dir
aquest any passat
dono compte
que nosaltres
hem deixat en préstec
263.000 llibres
a la ciutat de Tarragona
és una barbaritat
per una població
de 114.000 habitants
o sigui hem passat
l'any 89
teníem 30.000 préstecs
passar de 30.000
a 263.000
vol dir
que per molt
que tothom
se'n perdi
en ser pessimista
les xifres de lectura
sempre les donen
les editorials
en funció de les vendes
i el que és molt important
penso
és que els nens
les escoles
els més petits
s'impliquen
la biblioteca pública
entre altres coses
la sala de lectors
dels petits
està sempre plena
volia ser una salut
d'allò d'intercanvi
de gent que passeja
i és una cosa important
a mi m'agrada
entrar a qualsevol llibreria
i veure a les seccions infantils
que n'hi ha tanta cosa
tanta oferta
no passa que és una manera
d'implicar la gent
que després de gran
tingui una altra cultura
aquests nens
que ara passen per aquí
estaran acostumats
quan siguin grans
a veure que el dia de Sant Jordi
hi ha gent que fa cultura
des del carrer
venent llibres
i compren llibres
els nens que s'acosten
a les llibreries
i tenen un raconet
on seure
per poder mirar els comptes
sí que potser
se'n fan malbé més d'un
però vols dir
que no val la pena
gastar
amb aquest tipus
de publicitat
això a les evitoriats
els hi surt a compte
segur
i són gent
que quan siguin grans
estaran molt acostumats
a llegir
i a veure el llibre
com una cosa
molt propera
molt amant
una cosa
que ens hem vist
que ha donat molt
resultat
i que no hem parat
és des de l'any 89
que fem un programa
de formació d'usuaris
en col·laboració
amb totes les escoles
vol dir que cada any
ens estan passant
des de l'any 89
cada any
cada any
ens passen uns 3.000
escolars
per la biblioteca
i surten
amb el carnet
fet de la biblioteca
sabent com funciona
la biblioteca
perquè el primer pas
d'entrar a una biblioteca
és el que la gent
li fa mandra
si la gent
es planta els 20-25 d'any
sense entrar a una biblioteca
els hi aterroritza una mica
perquè els hi fa l'efecte
que ja no és el seu espai
llavors el fet que l'escola
l'escola és molt important
jo per mi
crec que és la institució
més important
per democratitzar la cultura
perquè a la biblioteca
la gent ens arriba
però a l'escola va a tothom
i se barreja a tothom
llavors que des de l'escola
facin aquest primer pas
cap a la biblioteca
és important
perquè hi haurà nens
que mai mai els seus pares
l'haurien portat
llavors jo penso que aquest
és un dels èxits
que hem tingut
perquè ho hem fet continuadament
encara que avui en dia
tot ho podem baixar
des d'internet
perquè és veritat
que internet està penjant tot
penso que el fet físic
de tenir un llibre
un paper a les mans
tocar-lo
passar full
mirar el que hi ha escrit
fer un intercanvi
comentar-lo amb l'altra persona
buscar
sobretot aquesta recerca
que es pot fer
a les llibreries
d'anar a buscar
i a tocar
penso que físicament
és molt entractic
el paper no és el mateix
que l'embrador
d'una pantalla d'ordinador
que estàs allà tocant
i que estàs
i els llibres infantils
i juvenils
són molt bonics
de vista allà només
i considerar la biblioteca
com un lloc de trobada
dels pocs llocs de trobada
que tenim ja
habitual
obert des de les 10 del matí
a les 8 de la tarda
és un lloc on no es pot parlar
això de punt de trobada
no sé
sí que es pot parlar
sí, sí, sí
hi ha desaparegut
el silenci de les biblioteques
tu que no veig massa
a la biblioteca
sí, jo que tinc fills petits
t'ho puc assegurar
que a més no callen
és un canvi complet
però també poden parlar
els adults
hi ha un to normal
un to normal
es pot parlar
faltaria més
sí, sí
només diem que baixen el to
quan els joves
allò que se salten
o parlen amb el mòbil
que se desbarren
perquè evidentment
es necessita
un mínim de silenci
però el silenci absolut
aquell temple del silenci
avui en dia
a la biblioteca ja és impossible
ja s'ha trencat el silenci
com el títol
de la meva darrera novel·la
el silenci roto
aviam si la llegiu
fem un comentari
de l'editorial
ara
compreu-la
compreu-la avui
que la trobareu
a les llibreries
i a les parades
de la Núria Gómez
Núria Gómez
el silenci roto
ara això de la biblioteca
avui no
perquè és un dia especial
però qualsevol altre dia
de la setmana
ara
que no us hi falten
uns 5 minuts
per les 10 aproximadament
un dia qualsevol
avui no ho sé
hi ha cua
per entrar
i gent que espera
que obrin les portes
alguna cosa tindrà
5 minuts
què més
que més
que s'ha parlat
de cultura avui
deia la Teresa
que hi va començar
el cicle de teatre jove
sí
hi va començar
amb un grup del Morell
i la setmana que veia
hi ha un altre
no recordo d'on
i fins al
no sé
fins al mig juny
em sembla que passen
11 grups
diferents
n'hi ha de centres escolars
n'hi ha
que són
doncs teatres aficionats
gent jove
em sembla que hi ha
un límit d'edat
entre els components
no sé si són 35
això de la joventut
és molt relativ
i bueno
hi va estar molt bé
hi havia molta gent
m'agradable que era
primer dia
que plovia molt
la nit
que feia fred
que era molt desvinent
anar al metropol
però el metropol
estava ple
amb això està bé
perquè també arrossega
molt a les famílies
i als amics
això de que
però no era un dia
que convidés
a sortir ahir
la nit precisament
però també és el que dèiem
que és una bona senyal
veure que la gent
llegeix
que la gent va al teatre
i que hi ha moviment
i una camalla
i que els joves fan teatre
i que ja sota
que es faci un teatre
com Déu mana
i una mica
el que deia la Luzer
també amb la biblioteca
una mica amb el teatre
vull dir
el teatre a les escoles
això és un fruit
d'aquesta gent
que fa
no sé
15 anys
o 10 anys
que estan veient teatre
assiduament
des del centre escolar
que quan
per exemple
en el cas dels centres escolars
que fan
doncs essos
o batxillerats
aleshores participen
en el grup de teatre
del centre
jo sempre em queixo
que no passem mai d'aquí
per això
o sigui
com que
tothom està molt content avui
doncs
clar
perquè és fantàstic
veure tanta gent fent teatre
però després
en el sentit literal
clar
sí perquè de l'altre
ja em veiem molt també
però no és gaire recomanable
no
però després què passa
que tota aquesta gent
això són
els que són
tres centres escolars
que són els que
aporten més quantitat
de gent
no?
no sé
instituts
centres que fan
batxillerats
aquesta gent
després
si és que volen continuar
és difícil
que puguin continuar
perquè aquesta gent
ho fan com una activitat
extraescolar
dintre del mateix centre
que és fantàstic
però després
se'ls es tronca
perquè se'ls acaba
aquell centre
i si tenen la sort
d'anar a la universitat
i que
doncs hi ha el grup de teatre
i si poden continuar enganxant
doncs molt bé
però si no
doncs es perden pel camí
no volgui que tota aquella gent
un tipus de teatre es fa
recuperen obres com
Shakespeare i tal
o això ja ha passat
i es fa un teatre més modern
més nou
ja és bastant barrejat
hi ha autors actuals
per exemple
les d'ahir
em sembla que van fer
una obra de teatre
després
n'hi ha que fan coses
de creació pròpia
a partir d'improvisacions
i hi ha algú
que s'atreveix a fer
per exemple
l'any s'hi havia
un retaule
el flautista
però en general
no van massa
massa allà
és una mica
del que jo em queixo
és difícil
la tria d'obres
amb aquest tipus
de grups
perquè clar
hi ha molta gent
ha de sortir tothom
i manegar tota aquesta gent
dalt d'un escenari
és molt difícil
i l'objectiu Teresa
d'aquest teatre
no és com una companyia
professional
vull dir que s'ha de fer
un teatre
és com l'esport de base
l'esport infantil
ha de participar tothom
no només els que tenen talent
i bueno
gent més gràcia
i gent que no en té tanta
però esclar
la gràcia del professor
que ho porta
o el mestre que ho porta
doncs és saber
fer jugar tota aquella gent
que hi surti cada vegada
per tant
és difícil buscar una obra
la d'ahir
sembla que eren 15
personatges diferents
i van sortir tots
trobo que
bueno
xapó pel qui
pel qui anava davant
però esclar
no passem d'aquí saps
vull dir
està molt bé
i ara què?
bueno doncs
jo trobo a faltar una rosa
aquí enmig de la teva rosa
com és que la tens la teva rosa
aquí enmig de la teva rosa
jo pensava
pensava que diries
Lúria
que trobes a faltar el cafè
que això
no li hem d'haver portat el tèrmol
això també
el cafè
aquell cafè tan bo
que ens prenem
quan anem als estudis
a la mig de part el moto
ho deixem aquí
jo imagino que ara anireu a tombar
poc o molt
en la mesura del possible
és un bon moment
perquè encara es pot transitar
per la rambla
d'aquí unes hores
em penso que
no vull que me lleven
que deia aquell
realment de com estarà això
de persones
que avui també celebren
al carrer
un dia
que cada cop
es torna més esplèndid
des del punt de vista meteorològic
Teresa Valls
Teresa León
Roselo Zano
Núria Gómez
gràcies per venir
avui a la tertúlia
aquí a la Rambla
bona diada de Sant Jordi
i ens retrobem
en la propera tertúlia
adeu-siau
bon dia
gràcies
bon dia
gràcies
gràcies