Bona nit
Bona nit
i complint una mica amb la tradició
intentant com sempre buscar algun aspecte
no inèdit però que no haguem
tractat anteriorment
sobre Sant Joan
ja estem immersos en plena festa de Sant Joan
el més característic aquí a la nostra ciutat
és la rebella, la coca, els petards
però hi ha llocs que fan
altre tipus de celebració
i que a més a més li posen banda sonora
i que a més llocs que fan
Els que són aficionats una miqueta a la música tradicional
ben segur que han identificat aquest so com el d'una polca
una polca tradicional
però que la podem situar geogràficament perfectament
Sí, estem en aquest cas a la Vall d'Aran
una població que és l'ES
i que fa una de les festes més importants
de la nit de Sant Joan
que és la festa de cremar l'Aro
que diuen, no?
la festa de Zaro
que és una festa ritual històrica
que enllaça una mica
amb aquestes pràctiques d'adoració i de culte
doncs el sol
entre altres que començàvem a apuntar
quan parlàvem del mes de juny
i que en la tradició de tots els països catalans
però també en la tradició
especialment del Pirineu
consisteix en encendre
a punts alts de la muntanya
doncs el que se'n diuen
els faros o aros
que vol dir això
que és el punt
d'on surten sovint
tota una sèrie de
petites torxes
més reduïdes
que aquestes grans fogueres
i que doncs creen una sèrie de
podríem dir
rius de foc
per la muntanya
la nit de Sant Joan
i també doncs una sèrie de nits
la setmana passada parlàvem
que el dia 19 o el dia 20 ja començaven
continua la nit de Sant Joan
i possiblement doncs per exemple
aquesta nit doncs seria de destacar
doncs a la Vall d'Aran
el cas de l'ES
el cas d'Arties
el cas d'Isil
que és una de les poblacions
més conegudes
i bàsicament consisteix
en el ritual del foc
que baixa de la muntanya
i arriba a la població
amb tot el que això suposa
aquesta pràctica
de les falles
és ancestral
té
bé
des d'aquelles històriques
però fixa allò que diuen
que si una cosa no surt
per la tele
no existeix
fins fa poc
que les televisions
s'hi van interessar
en aquests reportatges
de caire
enològic
i que van començar
a sortir a la televisió
i han agafat una popularitat
que diuen els veïns
de la zona
que per Sant Joan
comença a haver-hi
des de fa un quant temps
també un cert moviment turístic
de persones
que van a veure
aquestes falles
sí
un dia llegiu un llibre
del Javier Fàbregas
que és un historiador
important
que va existir
a aquest país
i explicava
que potser
a la segona veritat
dels anys 70
aquestes festes
pràcticament
ja estaven desapareixent
s'havia perdut
com tantes d'altres
en aquest cas
jo crec
que hi ha hagut
una
un gran
revifalla
a Isil
que és potser
la que va
arrencar
tot això de nou
i després
han anat
multiplicant
per altres poblacions
nosaltres hem triat
aquesta de la Vall d'Aran
perquè la Vall d'Aran
té
un caire especial
com a país
és un país
que encara parla
la llengua occitana
la llengua occitana
perquè els oients
es facin
doncs la idea
és la llengua culta
primera
que va existir
a Catalunya
els primers literats
els trobadors
escrivien
a l'ada mitjana
en occità
i l'aranès
no és una altra cosa
que una variant
dialectal
d'aquest occità
que és una llengua
encara viva
que podem dir
que
ara potser en passaré
però tota la meitat
sud de França
fins a Itàlia
fins a la zona
del Piemont
que és la zona
que connecta
Itàlia
amb Suïssa
pràcticament
hi ha com un gran
teixit
que podríem dir
que té una capital
que és Marsella
i aquesta
capitalitat
irradia
tota una
regió occitana
podríem dir
o un país occità
depèn de qui
utilitzin el llengua
és una de les
pràctiques
dels sortilegis
ritualismes
que ens ha semblat
que era important
destacar
al costat
d'aquesta pràctica
del foc
que també tindrà
les seves
variants locals
a Tarragona
i altres llocs
també hi ha
una part indispensable
que és la música
de la música
de Sant Joan
en tenim avui
sí
n'hem posat
una altra
que no és un ballable
sinó que és una cançoneta
és un escoltable
exacte
la nit de Sant Joan
és una nit molt alegre
els companys me van dient
Joan per què no t'alegres
ai ai ai
prou m'alagraria jo
m'han casat a l'amor meva
l'han casat a Sant Martí
perquè els meus ulls
no la vegin
ai ai
hola hola
quin pim
pollot
angalant
oh oh oh oh
home alegria alegria
amb aquest drama
del casori
no sé jo eh
bueno tant com a drama
no sé
però bueno
és una nit
que en el fons
us explica
un dels temes
que van tocar
l'altre dia
que és
aquestes relacions
amoroses
i les pràctiques
especials
que hi ha aquesta nit
és una cançó
amb estructura de balada
que té una estructura
molt comuna
a altres cançons
el que passa
que aplicada
en aquest cas
a l'Inde Sant Joan
en principi està concebuda
perquè la interpreti
un home
perquè refereix
que li casen
el seu amor
si diu
a la meva amada
la meva amada
li casaven a Sant Martí
perquè no patís
veient la cerimònia
jo és que m'hi poso
de seguida
hi ha una cosa curiosa
aquest oh oh oh
final
és una de les característiques
que tenen les cançons
de Sant Joan
perquè precisament
quan s'ha crid
quan arribava
el oh oh oh
que es va repetir
nosaltres hem posat
una petita mostra
d'aquesta cançoneta
doncs
és quan se saltava
per damunt del foc
o quan se salta
perquè encara
es practica
aquesta salta
aquests salts
bé
és una característica
d'aquestes festes
també saltar
per damunt
de les fogueres
d'una manera o altra
t'ho has saltat mai
per damunt d'una foguera?
jo he saltat per damunt d'una foguera
de petitet ja
però no per una foguera
de dimensions molt grans
una foguereta
per una foguereta
no el que passa
que precisament
l'altre dia veia
que a l'Ajuntament de Reus
hi havia més un van
que deia
molt més contundent
que el cas
que nosaltres
dèiem aquí
com a recomanació
que jo
vam posar
quan vam parlar
d'aquella gent
que portava tins
el cabell
i les lacas
i les lumines
i tot això
això vol dir
que quan totes una foguera
has de saltar
sobre les brases
d'una foguera
en tot cas
no en flama
exacte
però a les Reus
eren molt més contundents
i el bany de l'alcaldia
prohibia
el salt sobre les fogueres
perquè suposo
que la gent
ho malinterpreta
suposo que si aquest bany
estigués fet al Pirineu
doncs la gent
es queixeria molt
o si
jo recordo l'altre dia
algun que m'explicava
que feia una foguera
a la seva
petit tros
doncs
és una pràctica habitual
suposo que això
ho has de situar
en cada cas
i entendre
que les recomanacions
les has d'adaptar
però suposo que
ningú vigilarà
que no saltis
per damunt d'una foguera
i per tant
que el primer
responsable
has de ser tu
hi ha qui trepitja
aquestes brases
hi ha cultures
que el que fan
és trepitjar
les brases
de la mateixa foguera
i no saltar-la
sí
de fet
entre la festa
de Sant Joan
i la de Sant Pere
aquesta pràctica
és molt comuna
a molts llocs d'Espanya
i hi ha una
que és Sant Pedro
o Manrique
si no m'equivoco
que és l'aprovació
per excel·lència
que xafa
les cendres
una mica
connecta
el tema
del foc i la terra
que també és molt important
en aquesta data
igual que
per exemple
en aquesta festa
hi ha altra gent
que utilitza
per exemple
el que se'n diu
el fer girar
les giragonces
per damunt del cap
amb foc
això que vol dir
que agafes foc
de la foguera
encens una mena
de material combustible
i fa rodar
lògicament
al voltant del teu
i fent cercles
en l'aire
el que fem ara
amb les bengaletges
exacte
això s'origina
i és ben documentat
amb unes pràtiques
rituals celtes
que encara es mantenen
a la zona d'Escòcia
i Gales
si no m'equivoco
tot i que
majoritàriament
no es realitzen
per Sant Joan
sinó que es realitzen
en altres dates
per exemple
recordo que parlàvem
el 1 de maig
com una festa important
i també hi ha
una altra data
molt important
que és el 5 de novembre
que és el dia
que es comemora
que es va
avortar
l'explosió
del Parlament Anglès
per part d'un escamot
terrorista
en l'any 1605
és a dir
fa pràcticament
400 anys
i llavors
es diu
la nit
de Guy Fawkes
Guy Fawkes
era el cap
de la banda terrorista
per entendre'ns
la banda terrorista
podia ser
el Qaeda
i l'Ossama Bin Laden
serien el Guy Fawkes
fa 400 anys
ja existia
el que passa
que els van enxampar
els van enxampar
i es va avortar
aquesta explosió
la gent
doncs hauria de fer-se
la idea
que van
omplir
tot el soterrani
del Parlament Anglès
a Londres
el van omplir
de pòlvora
i era per fer-lo volar
però van ser
va haver
una persona
que
diguéssim
va delatar
aquesta conspiració
i es va poder
evitar
el que hauria sigut
un atemptat
dels més greus
a la història
estem parlant
de fa 400 anys
sense voler frivolitzar
si és que està tot inventat
fins i tot això
no és un fenomen
que sorgeixi ara de nou
com molts
s'entesten
a afirmar
hi ha coses que ja
tenen també
disortadament
la seva tradició
en aquest cas
va acabar bé
i avui es commemora
amb focs artificials
en definitiva
tot això
sempre és
amb aquest desig
de l'ésser humà
de buscar
en l'atzar
en el destí
la fortuna
sí
jo crec que una mica
sí
sembla que sí
que es relacionen
les pràctiques
en aquest sentit
i bueno
en el fons
tot el ritual del foc
rodeja això
tant el foc
aquest d'estiu
com els focs del sostici
d'hivern
que ja vam parlar
altres vegades
o sigui
l'allar
amb el foc
de l'hivern
també és això
una mica
també algunes vegades
hem parlat
d'algunes altres fogueres
que es fan a la nit
de Sant Joan
estadísticament
amb un nivell
molt més baix
i aquí
una cosa comuna
als països catalans
a l'hivern
és molt més reduïda
però el cert
és que
en els moments
principals
de l'any
a nivell
de calendari
apareix el foc
i el foc
és una característica
que evidentment
té les seves aplicacions
parlant de foc
tindrem
aquest Sant Joan
algun espectacle
relacionat
amb el foc
en un escenari
que ahir
vam estar
molt a gust
també
com és el de la Rambla
sí, bé, motiu dels 150 anys
de la Rambla
demà en parlarem
molt ampliament
i totes aquelles coses
però el Jordi
ens podia avançar
una miqueta
no tant de l'espectacle
sinó una miqueta
de l'origen
i de la tradició
sí, no, l'espectacle
el millor és que la gent
el vegi
perquè jo tampoc
no m'atreviria
aquí a fer una descripció real
el que es pot explicar
en què està inspirat
aquest espectacle
que suposo que és el programa
una mica
el que intentem tocar aquí
ara quan us deia
que el 1605
doncs hi havia
aquest intent d'atemptat
del Parlament anglès
doncs s'ha d'entendre
que el 1605
els focs
artificials
ja existien
feia pràcticament
dos anys
que es coneix
que hi havia coets
però
en aquell període
podem dir
que
el que comença a fer
és desenvolupar-se
l'espectacle
pirotècnic
tal com el coneixem
avui en dia
però no
en formes
com les coneixem
avui en dia
sinó amb el concepte
que es pot fer
un espectacle
amb els focs artificials
fins aleshores
els focs havien sigut
uns elements
que o bé
utilitzaven els dracs
les bèsties
els diables
com avui en dia
encara podem veure
era un foc
horitzontal
sobretot
un foc
que la gent
el tenia molt a prop
i
en tot cas
hi havia alguns coets
voladors
però d'una manera
molt reduïda
a partir del barroc
sobretot
ja hi ha una transformació
però a partir del barroc
al segle XVII
precisament
es configura
una pirotènia
que es diu
pirotècnia barroca
avui en dia
aleshores no es deia
pirotècnia barroca
s'havien de batejar encara
es deia pirotècnia de pals
sobretot
o pirotècnia de figures
de pals
perquè es muntava
sobre grans pals
de fusta
i sobre ells
se col·locaven figures
fixes
fixes
vull dir
que s'acollaven
en aquests pals
i feien moltes imatges
a la història
de l'art
de quadres
i d'escenes
de vida així
cortesana
i tot plegat
que feien aquest
sí
perquè precisament
aquí és la gran diferència
del que succeeix ara
és a dir
ara
jo crec que has donat
amb la clau
és a dir
aquests incipients
castells de focs
no eren uns castells
de focs públics
sinó que només es feien
una mica
retornant a aquest programa
a l'acord
o quan un personatge
de l'acord
arribava a una ciutat
per això es diu
pirotècnia també
doncs cortesana
com tu introdies
o cerimònia
espectacularitzada
perquè només es feia
excepcionalment
llavors aquest tipus
de pirotècnia
diguéssim que era
una cosa
de símptoma
de distinció
i tal
no succeia
cada dos per tres
sinó que
encara tardarem
pràcticament
200 anys
en veure
la primera
l'intent
de democratització
d'aquests espectacles
que no serà contundent
fins a la revolució francesa
vindrà de França
quan
que ella va petar tot
quan va petar tot
van dir
això ja no pot ser
només pel rei
sinó que ha de ser
per tothom
molent focs artificials
per tothom
tot i així
hi ha alguns antecedents
alguns antecedents
20 o 30 anys
abans a Tarragona
a Vilafranca
i tal
però no
no massa més abans
jo crec que
s'inspira ja en el moviment
que hi ha a finals del 18
abans de la revolució francesa
que ja és
la il·lustració
que proponga
doncs un canvi
dels usos i costums
i que defensa
doncs una mica
una
entre cometes
democratització
de la festa
però és una mica això
llavors aquest tipus de castells
del barroc
no són
no tenen res aèri
si la gent ha d'entendre
que no veurà carcasses
que s'enlairen
és a dir
que vagi a veure una carcassa
que va cap a dalt
home jo no dic
que al final
la companyia aquesta
no ho sé
ho desconec ara concretament
potser que en l'airi alguna
però la concepció de l'espectacle
és aquesta concepció barroca
barroca
que vol dir
que són unes figures
que giren
o que estan fixes
estàtiques al principi
que es poden barrejar
amb uns actors
però que
si la gent va avui a la Rambla
veurà que hi ha unes estructures
ja no de fusta
sinó que són
de vestida metàl·lica
però
és això
és figures
que es col·loquen allà
és un procés molt més lent
clar pensem
per exemple
avui és 22
això es dispara a 24
i ha començat a muntar-se
i no es muntarà
un castell de foc
sinó es muntaran
unes petites figures
que durant uns 25 minuts
em sembla
fan uns efectes
evidentment
això està
coreografiat
i pensat
perquè estigui adaptat
al segle XXI
però
és recomanable
perquè és un espectacle
que no estem acostumats
a veure
ara
des d'un punt de vista
jo crec que això
i suposo que demà
el senyor Sala
des de la conselleria
insistirà més
en aquest tema
però vull dir
no és un espectacle
de la platja del miracle
no
perquè aquests
ja arribaran
exacte
i no té res a veure
sinó que és una commemoració
que s'ha volgut recordar
ahir precisament
a la Rambla
quan estàvem
amb la tertúlia aquesta
d'espectacles
el senyor Godall
portava
el mestre Godall
portava un programa
de l'any 42
i no sé si ho vam comentar
però recordo
que hi havia un castell de focs
que disparava
un pirotècnic
de Saragossa
en l'extrem oeste
de la Rambla
doncs
algú em deia aquests dies
home
això què fareu
és allò
que encara fins als anys
de l'extrem oeste
sí
i que fins als anys 60
és el que es veia a Tarragona
dic home
doncs sí
segurament serà això
però penseu
que en els anys 60
ja era molt pobre
el que quedava aquí
s'havia degradat tot
i el que hem fet una mica
és importar
des dels llocs
que s'han mantingut
amb tota la força
que sobretot
és la zona
de Centraamèrica
que alguna vegada
m'ha fet
algun punt d'allà
doncs
les formes més complexes
que es podien haver vist
els nostres avis
doncs fa 150 anys
perquè segurament
fa 150 anys
és quan just
comença
a canviar
l'orientació
encara tardarà
molts anys
les rodetes
encara els vam veure
aquí fins 4 dies
però hi ha una descripció
del piní soler
que ho explica molt
això
aquest tipus de rodes
de sols
de fitges
que es diu
no ens el perdrem
no ens el perdrem
jo el que passa
que insisteixo molt
en aquest concepte
perquè
crec que és molt
això
a mi m'agraden més
els de la platja
és que no té res a veure
és una altra cosa
tampoc els de la platja
es podrien disparar
des de la Rambla Nova
no no
és una qüestió
que hi ha molta gent
que es pensa
que es podria fer
i evidentment
no
i a més
també és un espectacle
que pensin
que no té
o sigui
la platja
el castell
et pot veure diàriament
60.000 persones
pensin que la Rambla
sent optimistes
aquest espectacle
jo crec que el poden veure
4.000 persones
no més
està foncebut per això
justament
demà en parlarem
amb la nostra unitat mòbil
mirarem de tensar-nos allà
el muntatge
i aviam que ens poden explicar
però avui ja hem tingut
una noció
i sobretot
el Jordi sempre educant-nos
en el bon sentit de la paraula
i preparant-nos
per al que veurem
perquè així sabem
que anem a veure
que és interessant
és una mica el concepte
crec d'aquest programa
i sempre ens podem fer
els entesos
amb el tal cosa
no no
si això és una pirotècnia
barroca
si vostès diuen això
amb un pirotècnic
es quedarà
amb un pirotècnic
es quedarà
i aquesta persona
si sap d'això
de la pirotècnia
Jordi Bertran
com sempre
ha estat un plaer
gràcies per venir
i ens retrobem
la propera setmana
el proper dimarts
adeu-siau
gràcies