Fins demà!
Fins demà!
El teníem encerclat al calendari aquell que tenim tots a la cuina,
quin cap de setmana, tres dies seguits, no?
S'agafa amb ganes.
Jo quatre.
Bueno, ja està, ja està, donant enveja, eh?
Però això no es diu.
Això es pot pensar i tenir, però no es pot dir, eh, Rosa?
No es pot dir.
Bé, no ho diré.
No, però són d'aquells tres dies que els esperes amb unes il·lusions increïbles.
I se'ns ha fet trampa de pont, eh?
Molt bé, és el que anava a dir.
Això del pont a mi em fa molta ràbia.
Exacte, són tres dies legals.
Són tres dies que ells plegaré el divendres i jo fins al dimarts no torno.
Com tothom.
No és aquell de...
Jo sí que feia por, l'altre no.
Què feia amb els nens, aquelles coses, aquelles combinacions que hem de fer.
Rosa.
Hi ha molta gent que treballa els dissabtes.
Clar, ella ho diu pel tema sanitari,
perquè el món de la sanitat treballa els cap de setmana i les 24 hores al dia.
Sí, jo ara...
Ho dic perquè jo ara estic en un lloc i treballo de llums a divendres.
En el món sanitari, però de llums a divendres.
Fins fa dos anys estava a l'hospital i me'n recordo quan allò trobaves algun divendres
la gent i dius, ai, que bé, bé el cap de setmana.
I jo deia, oh, que malament, fins al dimarts no tinc festa.
No, a vegades quan parlem d'això, i és en generalitzant-ho,
ens pensem que tothom fa festa els dissabtes i diumenges,
i després trobem moltíssima gent que els treballa.
Això és cert, el món sanitari, el món del comerç, el món del turisme, això és cert.
Els bombers, la policia...
Molt bé, molt bé.
No ho sé, les ambulàncies, hi ha moltíssima gent,
o tots els que estan amb serveis d'urgències treballen aquells dies.
I a vegades això, quan moltes vegades...
A vegades no ho pensem, no, que diem, ai, que bé, i ho diem així,
i després n'hi ha uns que diuen...
Això només ho pensa la gent que ha treballat els dies de festa, Nadal,
que t'ha tocat treballar, i és aleshores quan te n'adones,
que no tothom fa festa.
Però això és com el funcionari que treballa de 8 a 3,
que em sembla molt bé, no vaig a criticar-lo ni molt menys,
però és allò de dir, és que jo treballo molt,
i tu li dius, d'acord, però jo treballo fins a les 8 de la nit cada dia,
i tinc les mateixes obligacions que tu,
i les faig exactament igual, no?
vull dir, és cert que cadascú veu el que li està passant en aquell moment,
amb ell i no t'ho dones compte de que l'altre...
El que vulguem, però hi ha horaris laborals i condicions laborals
que són molt més còmodes i molt més bones que d'altres.
Oi tant, oi tant, és obvi això, no?
Tampoc hem de dir...
No, no, per això et dic que no el vull criticar.
A vegades, a veure, criticarem el funcionari,
perquè realment està en unes condicions...
no per les condicions laborals, sinó per la manera que ell treballa,
que això és un altre, val.
Valenta, eh, l'Eli?
No, és veritat, és veritat.
És que tornaria a marxar amb l'Eli.
No, no, no, però és cert, és cert.
A veure, una cosa és que tu,
les teves 8 hores les tinguin superlentabilitzades,
i sigui de conya, de 8 a 3,
i que ojalà tothom ho pogués fer,
i l'altra, que les seves 8 hores,
doncs, bueno, en treballa, que en treballen 2, 3...
Home, tampoc és cert.
No, no, escolta'm, Rosa, t'ho juro...
Jo soc funcionària, jo he de dir, no és cert.
No es pot generalitzar.
No es pot generalitzar, però passa, però passa moltes vegades.
Exacte, no es pot generalitzar, però passa.
Sí, però passa també en altres terrenys.
Però el privat és menys, el privat et demanen molt més,
en el privat tens unes obligacions que saps que allò no pots aludir-ho,
i has d'anar a contracorrent i...
Sí, jo crec que la imatge del funcionari no ha sigut mai bona,
ni és bona, jo soc funcionària, però molt especial.
Ah, anava a dir, jo em conec de maquíssima, eh,
de gent funcionària, conec gent que penca una barbaritat
i hi ha gent que realment s'està entregant a la feina una barbaritat.
Els que no treballen, ja sigui a l'empresa pública
o a l'empresa privada, o els funcionaris els que no treballen,
els primers que perjudiquen són els que treballen.
Molt bé.
Les persones que prenen la seva feina seriosament.
Molt bé, i després també, i jo crec que és important
aquesta cara idea, que aquell que opta per ser funcionari,
vull dir, això són unes oposicions.
Efectivament, efectivament.
I també té un cos, vull dir, possiblement aquella gent
que està a l'administració pública,
i ara parla d'administració pública en un sentit molt ampli,
tots aquells que són funcionaris.
També estàs renunciant a altres coses,
que possiblement en la professió privada
tens unes expectatives més grans.
Per tant, jo crec que tot té els seus pros i contres,
i potser no és tan fàcil.
I jo, des de l'algun, no generalitzaria,
evidentment generalitzarà mai,
però aquesta idea que els funcionaris de les 8 hores
treballen dues o treballen tres,
jo estic totalment en contra.
En contra, perquè crec que possiblement és una minoria,
però aquesta minoria depèn del funcionari
i del sector on t'estigui, molt.
Tots coneixem de vegades fins i tot persones
que treballen a l'administració pública
que diuen que probablement s'hauria d'estructurar
i coordinar millor la feina,
perquè la feina arribés a tothom.
Hi ha persones que estan saturades de feina,
i d'altres que ni que vulguin treballar,
no parlem d'una actitud personal,
doncs potser tal com està estructurat
al seu departament no li arriba aquesta feina.
I estàm a sobre mai, això és bastant desesperant,
m'imagino, no?
Per una jornada que no estàs fent res,
ha de ser bastant frustrant, eh?
A mi no m'ha passat mai,
però diria que no podria.
Jo, sentada en una cadira 8 hores,
sense saber què fer,
o només passar el fulles del diari,
la veritat és que ha de ser horrorós.
Però, com que aquí no tenim l'elèfon deludits
com a les tel·lis dels programes del cor,
és d'acord, deixa'm el tema.
De tota manera, ja...
Bueno, no acabo,
perquè segur que no acabo jo.
Però, clar, tenim la idea del funcionari,
i és idea associada a la persona
que treballa a finestreta,
atenent el públic,
i que està allà de la nostra remano.
I la varietat de funcionari d'ara és enorme,
i no s'identifica exclusivament
amb aquest perfil de persona
que està sentada en una cadira i en una taula,
perquè la meitat de funcionaris,
o més de la meitat de funcionaris...
Però un incís, Laura,
quantes vegades no hem dit,
mira, vaig anar aquí,
on sigui, un departament del que sigui,
m'han tractat tan bé com a sorpresos.
Home, això no hauria de ser així.
Perquè et sents molt ben tractada.
O al contrari, Yolanda.
Però moltes vegades no dius si et sents maltractada.
Ho dius quan et sents ben tractada.
Com si fos una novetat.
Tens raó, és veritat.
I no ha de ser així,
perquè hi ha gent que realment té un tracte cordial
i gent molt professional.
El que dèiem, no hi ha telèfon deludits?
Millor dos.
Aquí hi ha dos.
Millor no, perdoneu, si voleu...
Ah, que sou funcionaris, vosaltres, és veritat.
Ja ho hem de pensar.
Estic en minoria, no ho val.
En minoria, això no és just.
Una altra vegada intentarem equilibrar.
Molt bé, escolteu, parlem de les carreteres.
Perquè hem començat parlant d'aquest punt.
Ja estan les carreteres.
Doncs sí, ja estan les carreteres,
perquè tenim tres dies de festa,
perquè els missatges,
i d'entrada ja ens han dit que els Mossos d'Esquadra
aquests dies posaran controls d'aquests una miqueta amagats.
Tot el que es faci serà poc.
I més després d'haver conegut aquestes xifres
que explicàvem a l'informatiu,
que segons el Servei Català de Trànsit,
la demarcació de Tarragona
és la demarcació catalana
en la qual han augmentat el nombre de víctimes a les carreteres.
És a dir, a les altres no han augmentat.
I aquí a Tarragona han augmentat.
La pregunta que ens podem fer tots,
és que aquí no conduïm bé?
És que aquí conduïm sota els efectes de l'alcohol més conat?
O és que tenim unes carreteres...
Què passa aquí?
No tenim carreteres tan dolentes.
A veure, no vull dir que no estiguin bé.
Però, quan aneu per la carretera,
trobeu alguna força de l'autoritat vigilant?
Home, avui en dia sí que se'n troben uns quants, eh?
Però no.
En comparació, jo crec que en comparació amb altres comarques,
aquí hi ha pocs, o hi ha menys.
Jo ho dic perquè jo soc de les que veig ho estant.
Jo també, per això.
I jo parlo del meu cas especial, jo em desplaço cap a l'Alt Urgell.
La zona de Girona hi ha més probablement.
Sí, i Lleida, en aquest cas, la Seu d'Urgell...
Bé, jo vaig cap a la Seu d'Urgell, no?
I ja us asseguro que és cada 5 quilòmetres, cada 10 quilòmetres, control, eh?
Control del color M, control de velocitat, rades...
La cosa canvia bastant de quan veiugues per aquí a les nostres comarques, eh?
En aquest cas en concret, eh? En aquest cas en concret.
Jo potser, no ho sé, cap a altres bandes de Catalunya no ho sé,
però jo crec que, almenys la meva experiència, em demostra que cap a aquí...
Jo no surto tant i no us ho puc dir.
No us ho puc dir.
Jo penso que en aquest cas encara hi ha mancances de carretires molt dolentes, eh?
Jo m'he trobat el que és el fons del priorat, diem-ho així, que encara és patètic.
Sí, però hi ha accidents allà?
Sí, clar que n'hi ha.
Sí, però, a veure, les morts, les últimes morts, cap a on han sigut?
No, jo suposo que, evidentment, n'hi ha més que per les carreteres noves...
La nostra estima de 340, ja sabem.
Ah, exacte, d'acord.
A veure, és que el problema és que, a la millor, quan una carretera és dolenta...
Jo això no vull dir que no s'hagin d'arreglar, eh?
Cuidado.
És que ens han deixat molt a Tarragona.
Però quan...
És evidentment.
Però me'n vull referir que quan la carretera té perillositat, té cor,
té una sèrie de coses, tu ets més prudent.
A veure...
El jove no ho sé.
El jove no ho sé, passa.
Els joves, el que passa és que per a aquella zona...
Encara hem llançat pels joves, eh?
Que ja està bé de culpabilitzar els joves sempre.
Jo, és que, a vegades, parlem d'estadístiques i parlem de coses.
Vas conduint i jo no sé qui és pitjor.
Si el jove, si l'adolescent, evidentment no,
si la persona molt gran o nosaltres que tenim els 40 anys.
Cadascú és cadascú, les dones o els homes.
I ho diuen, és que les dones condueixen pitjor i els homes...
Doncs no.
Hi haurà una dona que conduirà molt bé i hi haurà un home que conduirà molt bé.
Ara diuen que les dones condueixen millor,
que és probablement una bajenada com l'altre, no?
Exacte.
Al revés.
O la joventut.
A veure, per què probablement la joventut té més accidents als caps de setmana?
Perquè els que passen els de 40 anys no sortim als caps de setmana.
Per què tenen accidents a l'estat del matí?
Perquè nosaltres a l'estat del matí hi ha favors que tenim el cap al coixí.
Mira, aquestes coses s'han d'analitzar i no dir...
A veure, és que sí que durant la setmana hi ha la millor,
a les 5 de la tarda tenim més accident la gent de la nostra era perquè tornem de la feina.
Home, és tot això...
Quan t'arriben les dades sobre accidentalitat,
i evidentment el que diré ara no té valor estadístic ni res.
Parlo d'una percepció absolutament subjectiva i personal.
De dilluns a divendres, les característiques de les víctimes a les carreteres
generalment són persones de mitjana edat, com ara nosaltres, etcètera, etcètera.
Transport, no transport, vehicles, gent que es desplaça per motius laborals.
i el cap de setmana són els joves.
Sembla d'una evidència meridiana.
El cap de setmana els joves surten molt més que les persones adultes, lògicament, no?
Jo, de tota manera, tinc la sensació...
I clar, jo crec que possiblement un expert ens analitzaria més finament tot això,
però jo crec que és la confluència de molts factors.
No pots dir joves, no pots dir alcohol, no pots dir manca d'infraestructures correctes,
o manca de...
Possiblement tot fa que al final les dades siguin aquestes que tenim,
però jo crec que són diferents àmbits i que hauríem d'intentar tocar-los tots.
Millorar les carreteres fa falta.
Dilluns es torna a tallar la carretera 340 a l'alçada de la Mora,
pels veïns de la Mora, perquè el tema de la 340,
per molt que digueu que estem bé de carreteres, aquest tema de la 340...
No, no, jo penso que no estem bé de carreteres.
Aquí hi ha una limitat que tothom diu que s'ha de solucionar el com,
cadascú que triï la manera, però que és un tema a solucionar està claríssim.
Jo en absolut penso que estem bé de carreteres
i crec que tenim uns dèficits importantíssims.
Bé, aquest és un exemple claríssim,
però te'n vas per altres carreteres i te'n vas cap al Priorat
i te'n vas i, ojo, les carreteres que hi ha.
L'enllaç de Tarragona amb Barcelona és perfecte,
però l'enllaç de Tarragona amb la resta del món és horrorós.
És impossible.
Més enllà d'arreus, valls, més enllà d'això,
ja t'hi trobes amb unes carreteres que, en fi, fan una mica de pena.
El tema de la manca de controls,
de controls, jo també penso que podria anar bé més.
Jo sempre penso que sempre som pocs,
sempre som pocs, i a mi no m'importa,
i no m'importarà que em parin per visitar si he begut,
que em parin per visitar si vaig més de pressa.
Penso que som així i que reaccionem.
És necessari.
Si portes el cinturó, si els nens van menys lligats.
El cinturó perquè l'emportem ara ja de forma instintiva,
perquè va haver-hi una campanya de multes.
No perquè ens diguessin que portant el cinturó
me salvaríem la vida,
perquè imagino que ja n'han sopat de dir
Ui, posa't el cinturó, que si no ens clavaran la multa.
Aquesta és la frase típica quan entravem al cotxe.
Jo soc d'aquestes.
Corre, corre, mira, mira, que venen.
Home, per l'amor de Déu, és que som d'una manera també que...
Jo està mal dit que ho digui,
però cadascú suposo que ha de saber quina mancança té.
En qüestió del segur dels nens,
del darrere del cotxe, ha sigut això.
de corre, corre, que em posen la multa,
corre, corre, i ara els nens es lliguen.
Jo reconec que abans no es lligava,
perquè ells anaven sentadets també,
la veritat és que no en tenia cap de problema.
Però ara es lliga més.
Però ara es lligo, cosa que no m'havia fet mai.
Ah, jo sempre amb això.
Sí, jo així, sí.
Un últim element...
Era com una obsessió.
Estan fent uns exòrcisis de sinceritat, això.
Ole, ole, uns aplaudiments haurem de posar-ho.
Jo, ma mare, si em sent, sabrà el que em refereixo,
que ma mare també m'ha dit lliga els nens.
Però i després encara hi ha un últim element,
el mòbil, el telèfon mòbil.
Oh, el del mòbil ja.
El telèfon mòbil, la distracció que suposa
el telèfon mòbil quan estàs conduint,
el saber que t'han de trucar,
o el sentir la trucada, encara que no agafis el mòbil,
sentir la trucada i pensar,
o mira, a veure quin és el telèfon que m'ha...
o quin és la persona que m'està trucant.
A mi te'n fàcil que és tancar-lo, no?
Sí, però no ho fem.
Bueno, això...
Ai, ai, Laura, que et faran un curset d'aquests...
No, no, no, però jo no hi penso.
No hi penso de tancar-lo.
M'agradaria perquè, a més, penso que en el temps
que jo estic al cotxe, que són 10 minuts venint
i 10 minuts marxant, tampoc no cal que parli amb ningú.
Però no hi penso. I la trucada hi és.
O fins i tot a vegades penses, bueno, aprofito aquests 10 minuts...
I els per a trucar.
Per a trucar, per a fer la trucadeta aquella de...
Ahir va passar una cosa molt tonta, però referent al mòbil, eh?
És veritat, jo estava aquí a la plaça amb el Tarrac,
quan truquen, parlo pel mòbil,
i el cotxe del costat es veu que li va fer tanta ràbia
que em va picar, i em va dir,
vol fer el favor de pagar el mòbil?
I em vaig quedar, no m'ho havien fet amb la meva vida.
I el vaig a pagar, perquè tenia tota la raó del món.
Vull dir, anava a agafar la carretera i podia ser un perill, no?
És el que tu dius que no ho fas conscient.
Vull dir, allò, doncs, bueno, et truquen
i tu contestes i parles com si fos la cosa més normal.
Clar, la gent que no estem en el món del mòbil
i els missatges i tot això, ens costa molt d'entendre
aquesta esclavitud que té moltíssima gent amb el mòbil.
Ojalà no s'hagués inventat.
Només dic això, jo sempre dic igual.
A mi em diuen que sóc una antiga, però dius,
jo tota la vida he estat sense mòbil.
Realment han fet una gran cosa.
Però escolteu, l'utilització del mòbil
és exigerada per la necessitat que representa realment.
I que els tinguin els nens de 12 i 13 anys?
A veure, això ja anem a l'ho de sempre
i no caurem a fer aquells discursos.
Això són els pares que li compren,
perquè aquells nens no tenen diners.
Per tant, que no li comprin els pares el mòbil.
A 12 anys, per què vols un mòbil de 12 anys?
Jo ho trobo horrorós.
La meva filla, t'ho ben juro, que no el tindrà mai.
Per la veu d'alcolèmia, ho dic perquè és notícia.
S'ha presentat una campanya, es va presentar,
jo no sé què us sembla,
que es posarà en marxa aquest cap de setmana
justament per conscienciar del tema de l'alcolèmia
entre els joves.
És una campanya que no tinc aquí...
Ho tinc més o menys, jo crec que me'n recordar de memòria,
i si ho dic malament que algú em rectifiqui,
no hi ha problema.
S'instarà als joves que quan sortin en colla
es farà un grup de voluntaris
que estarà a la zona lúdica del port esportiu
i aleshores els instarà que no vegin al qual
un dels integrants del grup
que després el que ha de conduir.
Serà com una mena de gincama,
aniran de bar en bar
i aquella persona que ha decidit
que serà la que no veurà
li faran un test o una prova d'alcolèmia,
si demostra que realment no ha begut
doncs li convidaran a un refresc,
com si diguéssim aquí la cosa va així.
20 euros li donaran.
20 euros en carburant,
sí, supera tota la nit.
Una targeta de mòbil encara seria més eficaç.
Una targeta de mòbil,
no sé si el premi els faria més gràcia.
Sí, perquè normalment el carburant el paguen als pares
agafant el cotxe del pare,
a mi com a iniciativa
em sembla molt bé.
Mira, aquesta pràctica
de sortir i que hi hagi un
de la colla que no vegin...
El fet que conduïixi un, sí,
però voleu dir que aquest estímul
despertarà el refresc i els 20 euros de carburant?
No, jo no crec que ho facin per anar això.
Ara, que sigui una excusa
per anar al port esportiu
i moure una miqueta això,
doncs sí,
el que et diguen que et donaran una beguda,
penso que no és un motiu
com per a que ho deixin de fer.
Ara, com a moda de preparar-li, no?
Que se'n parli,
i allò de dir,
doncs mira, nosaltres n'estem parlant ara.
Però no tenim una sensació,
que és el que tu deies abans,
de llançar una mica
un vot a favor dels joves,
que cada vegada
estan una mica més conscienciats,
molt a poc a poc,
i molt a mica en mica,
i allò...
Però jo,
bueno,
el cap de setmana
em rodejo de molta joventut
i sempre hi ha allò de
avui no agafarem el cotxe
perquè ho vull veure.
Jo crec que això ho fan més els joves
que els grans.
Estic parlant dels joves, eh?
Jo estic parlant dels joves.
Que es fan aquesta calçutada,
aquesta castanyada
amb l'alcohol corresponent
i després agafen el seu cotxe tranquil·lament
a les 4 de la tarda
i Déu-n'hi-do.
Molt bé, no?
No ho sé,
a mi em dona aquesta sensació
i t'ho dic
i és una cosa molt particular,
estadísticament,
evidentment,
no puc dir-ho.
Però sí que cada vegada
és una conscienciació
molt, molt...
treballada molt, molt,
a poc a poc,
a pas de formigueta,
però sí que penso
que cada vegada ells
ho van parlant,
ho van dient,
és allò del que dèiem, no?
El que condueix avui no veurà,
avui no ens muguem del poble
perquè avui doncs volem veure...
Aquella sensació de dir
potser sí que cada vegada
anem...
Aquesta feina es va veient una mica, no?
I els adults ho fan, això?
Mesuren el consum
d'alcohol quan han d'agafar el cotxe?
No, gens.
Gens.
No.
Gens.
Però el que passa
és que parlem tota l'estona
del tema de l'alcohol
i ens hem deixat les drogues.
Clar, aquesta és l'altra, evidentment.
I aquí sí que probablement
no sé si ho mesuren tant,
perquè l'altre dia veient
la semà passada,
em sembla que feien l'enquesta
al mes Tarragona,
allò a la part darrere,
no sé si va ser la semà passada,
ho fa dues setmanes,
i allò que deien,
si algun cop has pres
canàbés i coses d'aquestes,
dient és garrifós.
Jo?
M'hi vaig a esparverar una mica
de veure els percentatges.
Comentes aquesta enquesta,
però és que prèviament
feia uns 15-20 dies,
s'havia fet un estudi
des de l'Institut de la Joventut,
una institució,
una entitat governamental,
i sortien unes dades
que apuntaven
que hi havia un consum
de drogues, etcètera, etcètera.
Aviam, Rosa,
no ens enganyem,
quan nosaltres érem adolescents
les drogues existien
i la gent prenia drogues
exactament igual,
probablement que les prenen ara.
no ho sé,
però no és un fenomen nou
el de les drogues,
com no ho és el de l'alcohol.
No, no, no,
però no era la mateixa droga,
però no era la mateixa droga, no?
Em direu vosaltres,
quan éreu adolescents,
que no convivíeu
amb la droga
al vostre voltant
als centres d'ensenyament,
als amics,
a la Rambla,
a tot arreu,
la droga existia
a la Maria,
el fet de fumar,
el hachís i això...
I quantes persones
en aquella època
també consumia
les anomenades drogues dures.
Sí,
però no,
però...
Les ofetes agraven,
és cert,
és cert,
és cert.
Sí,
però...
I tu ho prenies o no,
però coneixies
l'existència de les drogues.
Però no,
però no,
sí,
el que passa
és que en aquell moment,
jo m'ho vull referir,
en aquell moment
no hi havia la campanya
que hi ha ara de prevenció,
vull dir,
i allò de matxaca més.
Ara hi ha més campanyes
i després parlem
de la conducció
i esclar,
l'alcohol sí que ho mesures molt bé,
però el que s'ha pres allí,
la coca,
l'han fet i tot això,
que també va flipar
i per agafar el cotxe
tampoc és alguna cosa així,
això com ho mesures.
És un dels reptes que tenen?
O fas una analítica o no res.
Exacte.
És que aquestes coses
també s'han...
Però és que avui en dia
aquesta joventut...
No, no em refereixo més
a la joventut.
No, no, no, en general.
Quan parlem de conducció,
que parlem molt de dir
l'alcohol, d'això,
però ens deixem a banda
el consum de drogues
o d'un altre tipus de drogues
que no és l'alcohol
i amb això també.
I l'excés de velocitat
no és ni drogues,
ni alcohol, ni res.
És el pirat o pirada
que agafa el cotxe i diu
Ai, he sortit d'un menús tard de casa,
però he d'estar al lloc.
I per l'autofista
a 180 o 200.
Jo crec que abans
no es concludia tant tampoc.
Jo abans tothom
no tenia cotxe.
Jo me'n recordo
que amb la colla
en tenia un, dos cotxes
en la qual
doncs tampoc no era
una cosa
que ens movíem tant
i que cadascú
tenia la seva llibertat personal.
A la qual...
Els pares i les mares
feien de taxistes.
Molt bé, molt bé,
vull dir que evidentment existia...
I s'utilitzava el tren.
Molt bé.
No per anar a Salou,
anaves al tren.
Digueu-me antiga,
però ara no sé si es fa,
perquè aquests temes
no els gastem ja nosaltres,
però abans
en determinades discoteques
de la costa
posaven l'autobús
al centre de la ciutat de Tarragona,
et desplaçaves
i et recollia a les 9 de la nit
l'autobús específic
que posava la discoteca.
Això ara hi ha un cantiga.
Jo no sé si es fa ara,
però abans es feia.
Jo ara aquí no sé si es fa.
De tota manera,
jo ara ho desconec,
no en tinc ni idea tampoc.
És evident que ara la joventut
tots tenen...
Bueno, tots tenen cotxe, no?
No, no.
No, no, no.
No sugirem que hi ha molts
que no tenen cotxe.
No, no, però
hi ha molts que no tenen cotxe,
però jo sempre explico.
Mira, quan jo vaig anar a la facultat,
ara ningú tenia cotxe.
Llavors sí que ningú tenia cotxe.
Era impensable
que un alumne demanés
pàrquing pel seu cotxe
perquè ja no tenies cotxe,
per tant tu arribaves a la facultat
o a peu, o en metro,
o amb autobús, o amb cotxe.
Ara la majoria d'alumnes
arriben a la facultat amb cotxe
i un dels temes prioritaris
de decisió d'un centre universitari
és habilitar un pàrquing
pels cotxes dels alumnes.
Dius, estàs perdent el món de vista?
Doncs possiblement sí,
perquè jo crec que no és
aquesta una decisió important
que ha d'aprendre un centre.
Però hi ha una realitat
i és que van en cotxe, clar.
Però hi ha una realitat
i és que van en cotxe.
Ui, no ho hagués dit mai a la vida, això.
Ara m'has deixat parada.
No, en sèrio, en sèrio.
Ara sense conyos.
I les principals mobilitzacions
que hi ha hagut d'estudiants,
bueno, no les principals,
però algunes de les més importants,
en tot cas en el meu centre,
que a més és un centre
que està vingut a Catalunya,
que és interessant un pàrquing en aquellà,
és el tema del lloc
per aparcar el cotxe.
I quan jo parlo amb els estudiants,
que sí que ens porten molts anys,
però jo penso que tampoc no són d'anys,
jo els dic,
però és que no ho entenc,
podeu venir,
molts poden venir caminant,
agafant cotxe,
molts poden venir amb autobús,
molts es poden desplaçar amb tren,
i ells venen amb cotxe.
I és veritat
que articulen maneres de venir,
igual venen amb cotxe.
Hi ha casos que està molt bé
que és un cotxe
per venir quatre alumnes,
però no és la majoria.
No.
És molt bé per combinar-se.
Sí.
Per tant, jo crec
que això és una dada
que és així,
és real,
i és que la joventut ara,
amb el tema de l'automòbil,
doncs entenem més.
Després hi ha una altra cosa
que jo també volia,
i jo crec que és important
també reflexionar amb això,
i tu l'has apuntat una mica.
Jo crec que al final
qui analitzem
què passa amb la joventut,
què fa la joventut,
què deixa de fer,
som els que hi han passat
de joventut,
diguem-ne,
per alguna manera.
La primera joventut, Laura.
La primera.
Estem a la segona joventut.
Queden unes quantes encara.
Sí,
i quan estàs a la segona joventut
t'en deixes,
no sé per què oblidar
la teva primera joventut.
i a vegades jo crec que és important.
La memòria és molt important,
eh?
No perdre-la.
Jo a vegades penso
què feia jo amb 18 anys o 20 anys.
D'acord, però...
Doncs no s'allunya massa
del que fa ara la gent
de 18 anys o 20 anys.
O al contrari.
Recordes les imprudències
que he de fer?
Ah, clarament.
Ah, perquè jo me'n recordo
de les imprudències,
perquè a més jo vivia
un poble petit,
per tant,
ens havíem de desplaçar
i les carreteres.
La veritat és que
la que hi ha del Pinell a Mora
és la mateixa
des que jo vaig néixer.
O sigui,
no pots córrer
manteniu el pes de la tradició.
Hem modificat
el que és l'eix de l'Ebre
cap a Tortosa
i això m'ho han arreglat molt,
però el que és Mora
i Pinell d'Ebrai
continues en la mateixa carretera
de tota la vida.
Per això venen a Ferralis,
perquè com que són corbes
això ho passa a Pima.
Però jo me'n recordo
que baixaven
i jo me'n recordo una vegada
baixant de Gandés al Pinell,
com que meus pares
no ho sentiran això,
que no estan aquí
a Tarragona o a Puc-hi...
Ja tens una edat
que no et poden renyar, eh?
No, que no ho sentiran
que no estan aquí.
vam baixar amb les llums apagades.
I jo anava de copilot
i li deia a la amiga
que portava el cotxe
encen les llums,
encen les llums.
No, mira que divertit
que ja les apaguem,
mira.
I esclar,
imprudències n'han fet tots,
perquè, a veure,
la joventut ha estat bé
per anar això.
Tots hem sigut joves,
tots hem sigut crios,
tot això,
i, home,
alguns més imprudents
que els altres,
és evident.
Sí,
jo potser ho he sigut
també una mica,
reconec.
però millor per anar això
ara penso,
ui,
tinc una nena,
l'heuré de dir,
no facis el que m'ha fet a mare.
No, no,
però aquesta reflexió
que ha fet la Laura
és certa.
Malament si li dius
que ho vas fer tu,
has de mantenir el tipus
com sigui Rosa,
no expliquis res mai,
no expliquis res.
És cert
que sembla que te n'oblidis,
i jo crec que no,
perquè també el que dèiem
de borrades
hem fet moltíssimes,
i no és que me n'oblidi,
però això no vol dir
que estigui ben fet o no,
la qual com tu tens
la teva pròpia experiència
i li has de dir a la teva filla
cuidat-ho,
jo estic cansada
de fer dit,
cansada.
Jo també.
I quanta gent veus
ara fent dit?
Està prohibit d'entrada,
però aleshores
les carreteres
estaven així de xicres
i xics que feien
al costó per anar a costos.
No ha passat mai res,
perquè tampoc no suposo
que com es diu,
no era la meva vora,
però és que...
Jo també n'he fet molt,
era una altra època també,
se'n feia molt més,
també estava prohibida llavors
i em feies,
jo he fet dit,
mira,
t'he de contar una anècdota.
A veure,
stop per moure't pels puestos.
Jo...
Jo he fet dit,
sona molt malament.
I pujava amb el que parà.
Doncs és una anècdota,
veig que quede poc tets,
però jo n'he fet molt d'autostop.
I he pujat amb camions,
amb cotxes,
no sé què.
Bé.
És que era la pràctica habitual, Rosa.
I no vaig tenir mai cap problema,
us ho dic de veritat.
Ja tenint cotxe,
venia,
havia anat a veure els meus pares,
venia cap a Tarragona
i amb un pobre que hi ha
després del Pinell,
feia una noia autostop,
la vaig pujar perquè vaig pensar,
jo no he fet tant.
I abans d'arribar a falset,
vaig dir,
mira,
li vaig dir que venia a Tarragona
i dic,
però m'haig d'aturar a falset.
De veritat,
fa anys,
era l'estiu,
jo anava amb pantalons a curtet
i quan em va començar a parlar
que tenia unes cames precioses
i uns pits molt bonics,
m'hi vaig assustar molt.
S'ha acabat això.
Sí.
És curiós.
És curiós perquè
després d'haver fet
tants anys autostop,
no m'havia passat mai
el que em va passar
quan vaig agafar un...
Ai, que no t'has de veure,
però què vaig pensar?
A partir d'aquell dia
dic,
no agafo ningú més.
És que formava part
del paisatge
de les carreteres,
l'autostopista, no?
Amb el seu cartellet
aquests que viatjaven
per tot el món
i després pels desplaçaments curts.
I no hem anat dos o tres
i només fent un,
perquè si no,
no s'aturaven.
I els altres amagats
i quan s'aturaven...
I quan s'aturaven
sortia la resta.
Sí, sí, sí.
També tenia la seva gràcia.
Nosaltres abaixàvem també a Mora
i de nit
d'anar a l'Empaldia.
Mira, això sembla una teràpia.
Avui, de sinceritat,
deixem-ho córrer.
Diumenge a la Bicicletada.
Diumenge a la Bicicletada.
Estem tots convocats
a Carrefour,
que és qui patrocina
aquesta Bicicletada Popular.
Tres opcions de circuit, no?
Tres opcions de circuit,
una de 19,
l'altra de 9
i l'altra de 6 quilòmetres,
en la qual, doncs, bé.
Aquest any s'ha canviat una mica
pel tema de les obres
de baix al Serrallo,
però és igual,
el circuit més o menys
deixa de ser el mateix.
vull dir que tots esteu convocats
a partir de les 10
ja a la sortida.
Inscripció prèvia
per temes d'assegurança,
sobretot.
Sí, sí, evidentment,
demanem totes les dades,
li donen uns premis
sobretot al participant
de major edat
i al de menor edat,
a la qual, doncs,
també això ho demanem
amb un robot amb el TNI,
però, bueno,
evidentment,
a les instal·lacions de Carrefour,
a la garita que hi ha muntada,
doncs, a la Rambla Nova
i a l'Ajuntament,
es podeu inscriure.
Però, sobretot,
és allò de...
Són d'aquelles dates,
que s'imaginen allò...
Sí, sí, suposo que sí.
El temps preparant la bici.
És que això d'anar en bici
sense cotxes
té la seva gràcia.
Sí, sí, sí.
Perquè pots fer en família,
que també és maco,
és divertit.
I pot sortir tota la família en bici
i això trobo que és agradable.
I en el turisme,
sí, sí, sí, és correcte.
I castanyada no Halloween,
sisplau.
O castanyada...
Castanyada i castanyera,
que ja no assisteixen,
però és igual.
És que no ho entenc.
No ho entenc.
No ho entenc com la pròpia escola
permet que la nostra tradició
la perdem i ens n'anem a Halloween.
No ho entenc.
És una cosa que...
Ensenyament...
Les escoles parlen del Halloween,
no?
I tant.
Sí.
I tant.
Home, jo...
La meva experiència
són castanyes i panellets i...
Jo la nostra...
A veure...
Em fa la d'allò...
Sí.
Fan la castanyada per la tarda,
que ho organitzen i tot això,
i aquest matí,
a la classe d'anglès,
doncs fan un petit Halloween.
A veure,
és la classe d'anglès.
A la classe d'anglès,
fan d'allò.
Però, de fet,
la festa...
La que fa l'escola,
per entendre-mos,
és la castanyada.
És la castanyada.
La filla, com que facis
aquesta presa allò,
vam haver de trucar allà,
baixa-li roba allò...
Per vestir-se de castanyera.
I tot això,
la manteleta...
La meva filla...
Però, evidentment,
la meva filla
ha fet la carbassa de Halloween
i estan celebrant el Halloween.
Que potser els més petitets no,
d'acord,
però els grans, sí.
Si et serveix de consol,
Eli,
el nostre especialista en cultura popular,
Jordi Bertran,
l'any passat ens va explicar
que la carbassa,
no com la de Halloween,
però alguna cosa té a veure
també amb la nostra tradició.
Ho dic per a aquelles persones
que tinguin mala consciència
o que es trobin en aquest tràngol,
que pensin que alguna cosa
té de tradició catalana,
la carbassa.
Doncs allò,
jo també em vaig haver de buidar una
perquè per la classe d'anglès,
precisament per avui,
que fa no de la festa,
i vaig dir,
mira, aprofitaré,
faré crema de carabassa,
que és el temps.
Com a sobre,
no fa fred,
no,
aquella imatge de la castanyera
no la podem utilitzar, no?
És que ha canviat molt això.
Displassem de castanyera
tots pobrens
i després vam buscant castanyeres
pel carrer i no en troben
perquè, clar,
ja no és la castanyera.
Fins fa uns anys
a Barcelona encara hi havia alguna,
però aquí a Tarragona...
Aquí a Tarragona
ja no n'hi hagués.
Aquí hi ha els estudiants
que de vegades es posen,
però clar,
com que el temps
tampoc no acompanyen...
Però és que ja no és l'imatge
de la castanyera tota la vida.
Laura Román,
Elisenda Pujol,
Rosa Martínez,
com sempre ha estat un plaer.
Moltíssimes gràcies per venir.
Bon cap de setmana
i compta la carretera.
Però tots plegats
han de tenir molta precaució,
d'acord?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.