Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi haurà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a l'hora de conduir, doncs treure-li aquell carnet.
I per llargs períodes de temps.
Exactament. Una vegada es queda amb zero punts, per dir-ho d'alguna manera,
i sense carnet, doncs aquest senyor no pot obtindre'l.
És a dir, té que tornar a passar per uns cursos de formació
i aprovar-los, i llavors tindrà el carnet.
També hi ha una sèrie de sistemes, és a dir, si tu per qualsevol qüestió
durant una temporada has conduït o has tingut una infració
de caràcter greu i se t'han tret X punts, doncs potser si passen
quatre o cinc anys sense tindre cap mena d'infracció més,
doncs tornaries a recuperar aquests dos punts.
A França, en concret, es va aplicar, si no recordo malament,
a principis de l'any 92, i ha tingut una implantació molt bona
respecte a què? Respecte precisament als sinistres a la carretera.
Era un pla en què no confiava ningú, era un pla que inclús jurídicament
van sortir moltes veus d'aquell país dient que tocava
aspectes en certa il·legalitat, i bé, fins que no hem tingut els resultats,
fins que no hem tingut els resultats realment en qüestió de cotes molt baixes
de sinistralitat, doncs no se li ha donat el vistiplau.
En el nostre país és un sistema molt nou i és un sistema en certa mida
revolucionari, però que les administracions volen portar a terme
perquè veuen que és una situació, una fora aquesta dels accidents de tràfic
que no acaba.
I pot tenir una bona acollida entre l'opinió pública, tot i que és una
mesura restrictiva, ja sabem que les mesures restrictives són força impopulars.
Intuïm, i per comentaris d'allò que tothom en fa respecte a aquesta qüestió,
que el que té de positiu com a... diguem que ha estat ben rebut per l'opinió pública
és que de vegades allò dius va cometre una infracció, una, i fixa-ho, li han retirat
el carnet. D'aquesta manera s'està demostrant que aquella persona no és que tingués
un mal moment, sinó que realment, de forma reiterada, està incomplint les mínimes
normes de convivència a la carretera. Probablement és allò de les segones
oportunitats, que una vegada qualsevol es pot equivocar, equivocacions que de
vegades costen la vida a terceres persones, però que bé, que si ja
sistemàticament una persona està infringint la legalitat, doncs potser que
s'apliquin mesures. Jo ho desconec el tema, però tinc entès que on s'està
aplicant com ara a França, si arribes al límit ja que no tens ni un punt, és com
allò de l'escola abans, que t'anaven posant creuetes i t'expulsaven al final.
A algunes escoles sí que ho feien, t'anaven arrencant, sí, puntets.
Antigament es feia això. Doncs ve a ser una mica això, i després estàs un llarg
període de temps sense conduir. No és allò de vinga, m'examino, i un altre cop
els tres mesos. No, no, es veu que estàs un període considerable.
I jo crec que és molt important, i també parlo una miqueta d'aquesta
actualitat, Iolanda, que comentaves abans, que per tota aquesta qüestió de
circulació s'estan tirant en marxa, s'estan posant en marxa una sèrie de
mesures coercitives. Bé la implantació del carnet per punts, bé temes
relacionats amb alcoholemies, per reduir tot plegat la sinistralitat, conduint
fatal, i hi ha gent que de manera temerària, que és lo pitjor de lo pitjor.
Llavors, aquí, de totes maneres, el sistema, i aquest dematí he escoltat una
notícia a la ràdio, que si realment quadlla, és molt interessant, que és una
miqueta el complement del que acostumen a ser les mesures coercitives, que
són mesures educatives. He sentit, ni més ni menys, una idea, ho diré
obertament, la defenso jo sempre, que és que amb el món que vivim actualment,
la frenètica activitat de trànsit i, no només de cotxes, de vehicles, sinó
també de peatons, que les escoles volen implantar algun tipus de signatura o de
tractament d'educació vial, però no això que es fa vegades, d'agafar allò, jo
recordo aquí el carrer gasòmetre, la pista aquella que hi havia de la
Caixa o de Caixa Tarragona, que n'agafàvem un dia a l'any un minicar i
anàvem a mirar la senyal, sinó...
Molt bé, però implantar ja des de jovenets, no sé si parlàvem a partir de
10 o 12 anys, és igual, l'edat que es consideri per als experts, més a dient,
implantar aquesta mesura educativa per complementar la coerció, la
l'ascensió per l'infractor, doncs educar des de molt jovenets, els nens i
nenes, que respectin les senyals, que no travessin en vermell i, sobretot,
òbviament, ensenyar-los, educar-los, perquè quan condueixin respectin el que és, no
només les senyals estrictament parlant, sinó tot el sistema. I això crec que
seria l'altre 50%, perquè sancionar, sancionar, bé, moltes vegades sancionar
és intentar solucionar, però no previndre. I previndre, precisament, seria l'altre
50% que serien aquestes mesures educatives que sense aprofundir en
elles aquest matí sentit la notícia. De totes maneres, i ara direm aquelles
coses que no ens agraden sentir, que no ens agraden que ens diguin, l'escola no
ho ha de fer absolutament tot i probablement també passi perquè els
mateixos pares i mares, quan anem al cotxe, tinguéssim una actitud cívica,
apliquéssim les mesures de seguretat tipus cintura, etcètera, etcètera, perquè
és pràctica quotidiana de veure'ns a nosaltres mateixos com en un mirall
les actituds que tenim a la carretera davant d'aquells nens. Per tant, l'escola que
fa si la part hagi de fer, però a les cases no oblidem que també s'ha de
tenir una certa actitud davant de la carretera.
Sempre que parles amb tècnics de tràfic, doncs et comenten com el més gran
o millor professor són el pare o la mare a l'hora de conduir. I a més des dels
primers moments, no? O sigui, aquella mena de viatges, ja sigui habitual, ja sigui un
viatge de vacances, un desplaçament considerable, és molt important
mantindre una mena de posició respecte als nens a l'hora d'autoconduir i a l'hora
d'interpretar aquell viatge, senyals, entrades, sortides, avançaments, etcètera, etcètera.
I jo penso que és veritat perquè personalment considero, i a vegades no té per què
complir-se, diguéssim, en punts concrets, però jo considero que els companys o
companyes que han tingut pares, germans, que realment seran infractors, després també
els ha quedat aquesta mena de bogeria a l'hora de conduir i bé, i no ho valoren, no? No
valoren altres aspectes que sí que han de tindre a compte. És important, l'educació.
Mentre a vegades n'hem fet allò de passar al carrer i una criatureta, escolta, que
està vermell el semàfor, no? Realment és aquesta actitud. En fi, ja veurem si finalment
es diu o s'anuncia que d'aplicar-se aquesta mesura del carrer per punts no es faria abans
d'un any ni de bon tros, perquè imaginem que també tota la normativa s'ha de modificar
en funció d'aquesta aplicació, no? I al ser d'aquesta mena restrictiva, a mi m'agradaria
que a l'hora d'implantar-se una qüestió així per part d'una administració pública,
també ha de ser molt concreta, molt respectuosa i sobretot molt legal.
que és un principi que en tot moment l'administració pública, perquè no és la de justícia
en un primer moment, sinó és l'administració, diguéssim, de l'Estat, ha de complir,
ja sigui ella estatal o bé si hi ha la competència transferida, la comunitat autònoma, no?
Però ha de ser exquisitament concreta i ha de veure punt per punt per què s'ha tret
aquell senyor i quines són les seves circumstàncies. Totes mesures restrictives,
comporten que s'ha d'estar encara molt més damunt d'aquelles persones
que es veuen en aquella situació.
A França i a Itàlia s'està aplicant de fa un quant temps i sembla que han força èxit.
I a l'espera que es creï aquesta llei integral per lluitar en contra de la violència domèstica,
ha estat de forma urgent des del Ministeri de l'Interior i també des de l'Observatori
contra la violència domèstica que presideix en Montserrat Comas,
doncs s'ha parlat d'aplicar tota una sèrie de mesures d'urgència
que en definitiva no deixa de ser aplicar la llei actual, però aplicar-la de debò
i observar i controlar una miqueta més determinades mesures
o determinades ordres que dicten els jutges i que després no es compleixen.
S'haurien de complir.
Però no es compleixen a la pràctica.
A veure, de totes maneres és un tema complicat.
Avui mateix llegíem a la premsa una notícia que una noia va rebutjar una ordre de protecció.
Ara ho comentarem breument què és l'ordre de protecció.
En canvi, sentíem una altra notícia aquest matí a primeríssima hora a les notícies de televisió
que, no sé si va ser al Gira, fa poc, per tema de violència domèstica,
un senyor va matar, va assassinar, doncs, la seva, pràcticament, la seva família,
la meitat de la seva família, vulnerant aquesta ordre de protecció.
Mirin, òbviament és un tema molt delicat, molt delicat.
Ja hi hem parlat diverses vegades aquí, perquè mai saps com imposar amb una miqueta de...
Els jutges ho intenten fer d'una manera acurada, però òbviament hi ha casos greus
que mereixen una imposició estricta de totes aquestes mesures.
Hi ha altres casos que no són potser tan greus ni flagrants
que potser no requereixen una imposició tan estricta.
A vegades paguen justos per pecadors i viceversa, perquè és difícil, no?
De l'una de decisions judicials s'han posat en entredit,
no només per la ciutadania, sinó per els mateixos agents jurídics.
Per suposat, hi ha de tot, vull dir, hi ha de tot.
És molt difícil la casuística, però tenim uns mecanismes
que és l'enduriment des de, recordo malament,
el mes de setembre de l'any passat, de tota aquesta qüestió.
Actualment, ja es va dir, ja, insisteixo, la tipificació, la qualificació de delicte
de pràcticament la mínima actitud violenta o agressiva,
ja no només física, que pugui haver-hi dintre d'un àmbit familiar,
abans acostumava o podia ser una falta si era lleu,
actualment, quasi mai es considera falta, es tipifica com a delicte
de molts tractes en l'àmbit familiar, aquesta és una,
i després hi ha la possibilitat de, quan es tracta, per exemple,
de parelles o de matrimonis, sol·licitar el que se'n diu l'ordre de protecció.
És a dir, és una ordre d'allunyament, és a dir, de no poder-t'hi apropar
a menys d'uns metres i durant un temps determinat,
ni de tampoc empipar amb aquella persona per telèfon,
tot ho inclou, conjugant-la amb dos, tres, quatre mesures urgents
de qui assolirà la Guàrdia i Custòdia dels Nens,
si és que n'hi ha, si tindrà que haver-hi algun tipus de pensió,
qui podrà utilitzar el pis o la vivenda conjugal,
és a dir, això és l'ordre de protecció,
i es permet demanar-la a la policia, el que passa és que és el típic.
No hi ha prou policies, per tantes dones que estan sotmeses a aquesta ordre.
Com diuen alguns, aquest és uno, però després hi ha una altra qüestió,
quan hi ha una persona maltractada i la policia li diu
«Quieres sol·licitar l'ordre de protecció?»,
bueno, explica-me, l'informen molt ben informat, però òbviament...
I en què consisteix aquesta protecció?
Demanen l'advocat, doncs, amb el que deia...
Posar un policia a la seva porta?
No, això és impossible.
Ah, clar, és que això és impossible.
Però l'únic que pot fer el sistema, Iolanda, és el que dic jo,
o crec que el poc que pot fer el sistema, o el molt,
és dir que aquella persona no s'hi apropi.
És més, si aquella persona vulnera aquella ordre d'allunyament conjugada,
és un delicte.
Ho és, encara.
És un delicte, però clar,
et xaleria de trampa, perdonin que digui el següent,
i molt breument, es pot donar un cas,
i, perdó, jo insisteixo, és una cosa molt greu,
que jo reprocho 100%,
però també hi ha la típica situació,
ordre de protecció amb el consegüent allunyament
a 200 o 300 o 400 metres.
Però pot ser alguna vegada
que aquella persona, pel motiu que sigui,
doncs perquè viuen.
L'altre dia em vaig trobar en un cas que vivien a 100 metres,
en un poble.
Són casos molt concrets, Víctor,
la realitat és una altra...
Però que és difícil.
Moltes víctimes mortals.
Exactament.
No, això és el pitjor.
I es té que fer,
i es té que ser absolutament contundent,
i no dic inapel·lable,
perquè tot es pot recórrer i apel·lar,
però anar...
El que passa és que des de la perplexitat
de les persones que no estem dins del món,
que sempre és diferent la mirada,
de quan s'està dins del món de la justícia
o s'està fora la percepció com a ciutadà,
la percepció de les persones
que dia a dia estan treballant el tema,
és molt diferent.
Però des d'aquesta mirada des de fora,
el primer que penses és que
l'única manera fora,
agafar aquesta persona
i assegurar-te que no es pot acusar,
a costa, és a dir, tancar-la,
per dir-ho d'alguna manera.
La presó és l'única manera
de preservar la integritat física de la víctima.
Què passa és que les mesures...
I entrarem en una altra problemàtica
dels darrers dies,
la saturació de les presons.
Què déu-n'hi-do.
Què passa és que jo crec que,
i almenys així ho he vist
en el que és la pràctica laboral nostra
com a operadors de la justícia,
com a advocats,
jo veig que les mesures de protecció
tenen una articulació
molt dolenta, molt complexa,
i amb uns requisits massa rocambolescos.
O sigui, crec que hauria de ser
molt més senzill.
Precisament aquesta llei
que avui abanderava la senyora Comas,
jutgessa durant bastants anys
en els jutjats de Barcelona
i a més en uns jutjats d'instrucció
que coneixien molt d'aquest tipus de causa
i ara en el Consell General del Poder Judicial,
doncs parla de precisament
lligar els esforços
de les administracions de justícia,
és a dir, dels jutjats,
de la fiscalia,
que és molt important,
i de la policia.
Totes aquestes mesures
de protecció d'allunyament
és el cos de policia
o les forces d'ordre públic
que tenen que fer aquesta tasca.
Però què succeeix?
Succeeix que precisament
aquests cosos
són minsos,
són insuficients
i tenen un desgavell
impressionant a l'hora
de poder no només fer aquesta tasca,
sinó qualsevol altra.
Estem encara en període de trasllats,
de transferències de competències
i l'altre dia
hi hagi per primera vegada
com uns Mossos d'Esquadra
a Lleida
doncs van acudir
davant d'una trucada
d'una dona
que veia que el seu marit
no solament havia infringit
la distància
que tenia
doncs establerta
per al jutge
de no apropament,
sinó que a més a més
estava intentant ja
doncs accedir
a l'immoble
on vivia la seva dona.
Era una notícia
impressionant,
amb unes fotografies
immenses com una qüestió
primerenca o anecdòtica.
A veure,
si no lliguem això,
si no dotem això,
aquestes mesures de protecció
el que comportaran
és que no es puguin prendre mai.
Precisament,
hi havia alguns tècnics
en la matèria
i juristes que parlaven
per exemple
del sistema
de la polsera,
la polsera
que aquesta gent
doncs ha de portar
sempre en el canyei
i que ha d'estar
doncs
per als diversos
sistemes
de telecomunicacions
o electrònics
connectat
amb una central
que llavors
això alertaria
les forces d'ordre públic
per buscar.
Són mesures
molt restrictives,
d'acord?
I hem de tindre en compte
que el nostre sistema jurídic
el que són restriccions
de llibertat
han d'estar
molt bé fonamentades.
Però això costa molt
a l'hora
de posar-les en marxa
que lliguin
amb la resta
de drets i llibertats.
Moltes vegades
aquí en aquest programa...
Recordeu allò
que no sé
si va ser proposta
d'en Bono
de publicar
les llistes
dels maltractadors
i que sortissin fotografies
als mitjans de comunicació
va ser criticat
i deien
que no s'ajustava
a dret.
Perquè hi havia
una base jurídica
jo penso que
potser encertada
el que passa
és que hi havia coses
que tampoc
eren del tot així
que deia
que no la llista
la llista podia
transgarir
drets fonamentals
però si per exemple
el que realment
és una sentència
una sentència
és pública
perquè la sentència
s'ha de llegir
sencera
i amb això
jo sí podria estar d'acord
o sigui
és una qüestió d'aquestes
però s'han de lligar
ara
tenim que prendre
les mesures
ja no pot ser
ja no pot ser
perquè
no em val
aquella excusa
que sempre havia passat això
la societat ha canviat
les situacions
són diferents
i no podem consentir
això
que ens està passant
és
jo crec que
el principi
del final
com
pot
una societat
consentir això
no ho podem fer
que després succeixen coses
com les que precisament
el Víctor apuntava
és veritat
sempre quan fas una llei
una normativa
hi ha algú
que se n'abusa
d'aquesta situació
també tenim
i fer
tots els esforços possibles
perquè aquests abusos
no passin mai
és que no hem de prendre
la vista
perquè realment
la virtualitat
de la llei
perdrà també
la seva forma
i se'n riurà en tot
és molt difícil
però hem de posar
si és per aquesta llei
doncs per aquesta llei
però ens hem de posar tots
a tot l'estat
si no m'equivoco
des del mes de gener
han estat
19 dones mortes
i 6 criatures
és una xifra
esgarrifosa
si fixem l'atenció
en l'actualitat local
també parlo de memòria
aquest matí donàvem la notícia
que des de diumenge
fins avui
s'han detingut 5 persones
només aquí a Tarragona
per violència domèstica
en l'àmbit de la llar
clar
és una situació
insostenible
realment
i totes les propostes
són benvingudes
però sobretot
donar solucions
a aquestes persones
jo
i excusin que faci
una miqueta el contrapunt
més que contrapunt
és el que deia en Javi
és bo fer-ho
per analitzar
i millorar la llei
de tota manera
jo insisteixo
és una qüestió
que es té
que intentar aplicar
o buscar mesures
d'aplicatorietat
el que passa
és que és complicat
com diu en Javi
per manca
de mitjans
haurien de disposar-se'n més
i insisteixo
és una qüestió
a perseguir
i a castigar
no dura
duríssimament
és a dir
moltes vegades
fins i tot
jo em plantejaria
que posats
en una línia
d'aquest tipus
i partint
de la base
que deia en Javier
de les llibertats
i que de tothom
no pot ser retingut
però
segons
la tipologia
d'aquella situació
si es té que mantenir
en presó
en algun tipus
de presó preventiva
prussional
amb aquella persona
abans que deixar-la al carrer
i sobretot
ja no dic res
que sigui una
una detenció reiterada
efectivament
de totes maneres
també he de dir una cosa
jo desconec l'estadística
però
el fet de
només detenir
una persona
per violència domèstica
el que també
he de dir
és que
estadísticament
desconec
les estadístiques
però
és un problema
que sembla ser
que està
partint de la base
que s'està convertint
en més
que proliferen
diguéssim
les situacions
d'aquest caire
però
que actualment
arrel de l'enduriment
que deia abans
de la llei
també s'està detenint
a molta més gent
de la que es detenia
perquè abans
eren faltes
no delicte
i llavors
moltes vegades
no es detenia
el maltractador
i potser
eren maltractes
més greus
que ara
o potser no
és a dir
que és una qüestió
de tota manera
insisteixo
no hi ha dubte
19 persones
19 dones
i 6 que hi atures
està proliferant
i això es té
que aturar
d'alguna manera
i si es té
que ser més contundent
així com he intentat
fer el contrapunt
siguem conscients
i realistes
però es té
que ser més contundent
això sí
quina és la solució
posar la polsera
tothom s'hi haurà
de posar
tothom s'hi haurà
de posar
a buscar-ne
moltes solucions
la tercera pota
del programa d'avui
parlant en tres temes
queden d'actualitat
és el tema
que tractarem breument
perquè ja no tenim
gaire temps
en tot cas
si calgués
ja tornaríem
en propers espais
és el tema
de les presons
arrel dels fets
d'aquest passat
cap de setmana
se n'està parlant molt
el govern de la Generalitat
ha anunciat
que es construiran
o que hi ha projecte
de construir
6-9 centres penitenciaris
i avui doncs
podem llegir a la premsa
tu parlaves
d'estadístiques
doncs moltes dades
que parlen
que l'estat espanyol
és el segon
país europeu
que té més
interns
més presos
per habitant
clar
podríem parlar
això és un tema
de centres penitenciaris
el que passa
que segons argumenten
els anterços
clar
tota aquesta població
reclusa
va en funció
també d'un sistema
i d'unes lleis
molt concretes
parlen doncs
dels temes
de tercer grau
de l'arribada
d'estrangers
del tema
de la justícia ràpida
les noves
les modificacions
de les lleis
en aquest país
doncs
també sembla
doncs
que han fet
que s'incrementi
el nombre
de reclusos
als centres penitenciaris
per tant
té una vessant
estetament ligada
amb la pràctica
del dret
aquesta
sobrepoblació
que hi ha
sí
es dona un augment
de la població
reclusa
i molt directament
per les modificacions
que en aquest tema
doncs
es van provocar
amb l'antic govern
que hi havia
a l'estat espanyol
que en tenia
doncs
molt més
restrictivament
altres drets
que en la legislació
penitenciària
sempre hi havia hagut
i que certament
doncs
propognava
que potser
els presos
poguessin
sortir abans
això venia
influït
per una sèrie
de circumstàncies
en el nostre país
on s'atenia
la sensació
famosa
dic famosa
i popular
que per una porta
entren
i per l'altra
surten
el Partit Popular
en aquell moment
el seu criteri
va ser d'endurir
una primera d'elles
va ser la redenció
tothom coneixem
que el sistema
penitenciari nostre
és un sistema
reeducatiu
és a dir
no és un sistema
de càstig
és un sistema
que en el moment
que entra un presallà
de complir una pena
però passa
per una sèrie
de controls
una sèrie
de cursos
una sèrie
de proves
que finalment
li han de
reeducar
i reinsertar
en la societat
aquí
hi havia un sistema
que era la redenció
per treball
és a dir
tots els presos
treballaven
dintre de la presó
i cada vegada
que treballaven
amb un càlcul
per dies
doncs
no li reduïen
la pena
això que produïa
que al cap d'un temps
aquella població
reclusa
sortia
això
es va volir
es va derogar
per part del Partit Popular
que succeix
que inevitablement
les penes
s'allarguen
molt més de temps
dintre de les presons
també és veritat
com molt bé
apuntaves
que hi ha
l'altre factor
que és la
població
reclusa
estrangera
per tota la societat
em sembla
que ho pot comprovar
és evident
com hi ha
un allau
d'immigració
i no vull dir
única i exclusió
d'immigració
ni vull ser
pejoratiu
però realment
donat les circumstàncies
pobres
molt pobres
que han de passar
doncs
l'únic camí
que tenen
a vegades
és la delinqüència
i això
ha fet
que hi hagi
més detencions
i més persones
recluses
i també
en tot moment
la justícia ràpida
que també
es va implantar
però aquest govern
que acabem de deixar
del Partit Popular
doncs ha produït
que en moltes qüestions
doncs
es jutgin abans
però també d'altres
que es tinguin
que habilitar
les presons
perquè millor
estan pendents
del judici
i millor també
doncs ha arribat
abans la condemna
tot això fa
que a l'hora
de lligar-se
aquest col·legi
doncs
bé
no tinguem espai
no tinguem espai
i que passin situacions
com les que van passar
aquests dos dies
enrere
que a veure
no amb el greu
que hem vist
però sí que sempre
s'han viscut
clar
perquè des de la vostra
experiència
ja sé que pregunto
una bajanada
però és igual
ho he de preguntar
si un jutge
dicta una sentència
que és de reclusió
d'una persona
i hi ha la sentència
enferm
és a dir
aquella persona
ha d'anar a la presó
ni que no hi càpiga
ni una agulla
depenent de la condemna
depenent dels seus antecedents
hi ha una moratòria
o alguna cosa
escolti
és que no sabem
on col·locar aquesta persona
perquè està saturat
aquell centre
bueno partim de la base
i no aprofundiré
no sé si dic una bajanada
no ho sé
no no
depenent de diversos factors
és a dir
un cop ha passat
el filtre
que no sigui reincident
que tingui una pena
baixa
parlant així en genèric
que hagi satisfet
la responsabilitat civil
és a dir
si hi ha indemnització
anexa
en aquell assumpte
que s'hagi pagat
és a dir
quan hagi passat
aquests petits filtres
o sigui
aquella persona
es conclou
que ha d'anar a presó
té d'anar a presó
efectivament i evidentment
de totes maneres
està claríssim
encara que no hi caigui un fil
bueno
allí on
hi ha una sèrie de criteris
penitenciaris
però bàsicament
allí on pràcticament
hi hagi lloc
hi ha saturació
jo només volia dir una cosa
òbviament
els delictes
puntualment
poden pujar
poden baixar
el tant percent
de delictes
però que la gent sàpiga
que el fet
que hi hagi més reclusos
no és
no anava a dir
directament proporcional
però l'únic motiu
no és que hi hagi
un increment
de la delinqüència
sinó de
l'aplicació
de la normativa
i de la llei
i molt bé
com ha dit en Javi
del fet
que
hi hagi més estrangers
que no tinguin
domicili conegut
hi hagin d'ingressar
a vegades en presó preventiva
si no tenen domicili conegut
fins que no hi hagi judici
els tenen a la presó
perquè no se'n vagin
del país
la justícia és ràpida
la no
és a dir
les condenes
s'han de complir
i el treball
no actua
com a mesura
redemptiva
redemptora
és a dir
hi ha una sèrie de mesures
d'aplicatorietat
de la llei
i insisteixo
el fet que hi hagi
aquesta saturació
no és
degut
a l'únic factor
que s'hagi incrementat
la delinqüència
que pot ser
que puntualment
s'incrementi
que òbviament
seria un factor més
però que hi hagi més gent
a la presó
es podrien donar
molts més delictes
petits, menors
que no suposen
un ingrés a la presó
i això no faria
que hi haguessin més presos
directament parlant
de totes maneres
jo crec que és una qüestió
com tot
en el nostre àmbit
però que hi hagi
aquesta problemàtica
amb les presons
sí que els polítics
s'han de posar
mans a l'obra
i buscar una solució
perquè hi ha presons
com la de Tarragona
que alguna vegada
ja hem dit
si no m'equivoco
encara segueix així
que eren presons
destinades
a presos preventius
és a dir
pendents de judici
no gent condemnada
complint condenes
almenys aquesta
crec que era la idea
de la presó de Tarragona
almenys així
m'ha dit en diverses vegades
i aquí hi ha de tot
hi ha el mòdul 1
i el mòdul 2
i el mòdul 3
i les condicions
doncs no conec
perfectament
tota la presó
i el funcionament quotidià
entres
i n'hi ha molts
realment està
bastant
bastant a tope i a besar
i això realment
tindria que canviar
perquè és que
després passa
el que l'altre dia
ens vam trobar
a la presó de la Roca
a la Roca del Vallès
que una xispa
és que en tot moment
el sistema penitenciari
les presons
i la seva divisió
i la seva capacitat
té molt a veure
tal com està reflexada
en la llei
amb la manera
en què els presos
s'educaran
si no tenim
aquest espai
si no tenim
aquestes presons
en definitiva
totes aquestes fases
que poden ser
més o menys
unes tres fases
tres graus
que diem
doncs en tot moment
no es poden portar
a terme
i la presó
que acaba sent
acaba sent
tot el contrari
del que en un principi
s'havia destinat
acaba sent
ja sé que
d'una manera popular
i no vull fer populisme
però acaba sent
la universitat
del detingut
del criminal
perquè
bueno
en Víctor em corregirà
nosaltres hem tingut
clients
de tota mena
que potser
ja de llei
saben més
que nosaltres
van entrar
sí sí
és el primer
és el millor
el codi penal
que nosaltres
però van entrar
sapiguent
fent un determinat
delicte
d'una manera
doncs quan surten
d'allà
ja el perfeccionen
és un màster
dins de la matèria
no pot ser
en molts casos
avui hem abordat
algunes qüestions
relacionades
amb l'actualitat
judicial
cada ben segur
n'haurem de tornar
perquè són qüestions
que no s'arreglen
d'un dia
per l'altre
ni de bona
tros
hem valorat
i valorem força
doncs aquests comentaris
de persones que treballen
quotidianament
en l'àmbit de la justícia
que pertanyen
al grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
Javier Terres Víctor Roca
gràcies per venir
fins la propera
a tu
gràcies
a vosaltres