Sintonia de Tertúlia, matí de dimarts, matí de Tarragona Ràdio, dimarts i 13, per cert, mal dia pels supersticiosos.
Saludem ja els contertulis, avui el director de l'IS Torreforta, Rafa Muñoz. Rafa, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat, Jordi Sendra, regidor de Serveis Públics de l'Ajuntament de Convergència i Unió. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I a l'altra banda de la taula, també bon dia i bon any, Lluís Hernández, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya vers la plataforma. Bon dia, Lluís.
Bon dia, Lluís.
I també, Josep Barraga.
Cap de Relacions Externes de Repsol i Pefe. Bon dia, Josep.
Bon dia.
Doncs amb aquests quatre contertulis comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Avui, si els sembla, començarem amb clau política.
Avui als Serveis Informatius de Tarragona Ràdio hem destacat bàsicament unes declaracions que feien ahir en aquest programa
justament el nou delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté,
i l'alcalde de la ciutat, en Joan Miquel Nadal,
perquè justament en Xavier Sabaté prendrà possessió del càrrec demà dimecres,
en un acte oficial, però ja ha començat a exercir pròpiament com a nou delegat del govern de la Generalitat a Tarragona.
I un i altre, Xavier Sabaté i Joan Miquel Nadal van parlar de les relacions entre la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona
amb el nou panorama polític que s'ha obert en el conjunt del país.
Els dos van reconèixer que les relacions institucionals han d'estar per damunt de les relacions personals,
que el propi Xavier Sabaté va reconèixer que mai no han estat del tot bones entre els dos polítics de la ciutat de Tarragona.
En fi, com veuen aquesta nova etapa que s'obre amb el canvi a la delegació del govern,
amb la incorporació de Xavier Sabaté i amb les relacions que pugui tenir amb l'Ajuntament de Tarragona.
Qui comença?
Ningú vol començar?
A veure, comencem.
O Jordi.
És evidentíssim que siguin amics o no siguin amics s'hauran de veure i s'hauran de veure molt sovint,
tant l'un com l'altre, perquè el cap i la fi un és l'alcalde de la ciutat i l'altre és el delegat del govern de la Generalitat.
Hauran de posar les seves desavinences al marge i treballar per aquesta ciutat, perquè el cap i la fi d'això es tracta.
I si s'empesca o s'empescina molt un, el senyor Sabaté o qui sigui, a parlar massa de les relacions personals,
llavors és que realment s'està distorsionant l'objectiu final, que és el que existeixo,
que és el treballar per la ciutat i deixar al marge els temes personals.
Rafa.
A veure, dues coses, no?
Primera, el senyor Sabaté encara no és delegat del govern oficialment, no?
Ho diu demà, dimecres...
Sí, però el van anomenar ja la setmana passada.
El pressa de possessió, exacte.
Per tant, ja veurem com respon com a delegat del govern.
Allò que hi havia abans de la gràcia dels 100 dies, suposo que s'haurà de donar.
Segona, jo penso que entre les institucions no hi ha d'haver enamorament.
No és necessari que l'alcalde estigui enamorat del delegat del govern ni viceversa.
Vull dir, poden estar perfectament sense estar enamorats
i, en canvi, tenir una col·laboració a dient la que marca la institució,
però sobretot la que marca el sentir i el benestar dels ciutadans, els que hi serveixen.
Perquè no oblidem que en aquests moments el senyor Sabater deixa, entre cometes,
deixa de ser polític per passar a ser un funcionari o un cap dels funcionaris.
I, per tant, jo com a funcionari, el que demano als meus superiors
és que deixin de banda les seves ideologies personals
i que, d'acord amb el programa de govern que els ha portat a regir els destils de Catalunya,
actuin.
I igual que l'alcalde, exactament igual.
Lluís.
Aferiria alguna cosa més que no l'enamorament.
És més, jo penso que és bona la pluralitat.
És fins i tot bo que el partit que estigui al govern,
o el tripartit que està al govern de la Generalitat, sigui un
i el govern de la ciutat sigui un altre.
És complementari perquè penso que la pluralitat
dona una visió de conjunt molt més completa
i més satisfactòria per a tots els ciutadans.
En aquest cas, la visió que com a persona i com a polític
pugui aportar un govern
és complementada amb l'aportació com a persona, ideologia i política
de l'altra banda.
Penso que és molt positiu.
Només cal fer cadascú el que li pertoca
i amb la responsabilitat que ha d'assumir.
Jo crec que els dos personatges tenen prou
tota responsabilitat com per tenir clar quin és el seu paper.
A altra banda, és que les relacions personals siguin o no siguin.
Jo no crec tampoc que estiguin parlant molt
de les seves relacions personals,
sinó que potser se'ls està preguntant molt
per les seves relacions personals i llavors contesten.
Però vaja, jo crec que les dues persones
tenen prou de talla política i intel·lectual i professional
com per desempenyar el seu paper d'acord com ho hem de fer.
És evident que són ideologies polítiques diferents,
però vull dir, no tot depèn de la ideologia,
i menys en aquest tipus d'encàrrecs o de feines.
En qualsevol cas, jo també destaco unes declaracions
del Joan Miquel Nadal, no de l'alcalde,
vull dir que parlava, per exemple,
de la seva excel·lent relació amb Pasqual Maragall.
Ahir ho va dir en aquest programa,
que justament recordava que ell havia estat
el primer alcalde de Catalunya
que havia acompanyat a Maragall en una visita
com la que va fer divendres passat
als centres educatius de Bona Vista.
Per tant, és clar que les relacions institucionals
entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat
han de ser...
Evidentment, les formes són les formes.
Però jo discrepo amb una cosa que deia el Rafa,
i és que el senyor Sabater no ha deixat de ser un polític
per convertir-se en un cap de funcionari, en absolut.
El que ho pensi s'equivoca.
Perquè des del moment que és nomenat,
és una nomenació directa
i es considera un home,
un nomenament fet directament
des de la presidència de la Generalitat,
és un home de confiança del president de la Generalitat,
per tant, sempre haurà de tenir una visió política de les coses
i haurà d'actuar d'acord amb les directrius polítiques
que es marquen des del Govern de Catalunya.
En aquest cas, doncs, el Govern, el Govern tripartit.
És a dir, no deixa de ser una persona política
per dedicar-se a ser un cap de funcionaris.
Cap de funcionaris no, perquè ja el tenen un cap de funcionaris,
que deu ser, doncs, el cap corresponent de personal, etcètera, etcètera.
I jo entenc que està com a delegat del Govern
per fer política.
Per fer política, per executar, doncs,
les polítiques que es vinguin manades
del Govern de Catalunya.
Això no és una discrepància, és una matització.
Diga-li com vulguis.
Clar, perquè és evident, és evident...
Penso que fem tertul·liar.
Si no, no tindria gràcia.
Però vull dir que és evident que som polítics,
perquè tots som polítics.
O és el president de la Generalitat,
o som cada un dels consellers de la Generalitat.
A veure, recordem que si no fossin polítics,
però a veure, no podrien ser consellers.
És a dir, jo com a funcionari puc ser conseller,
en canvi no puc ser segurs quines coses, no?
Bé, doncs, és evident que és un càrrec polític.
Però és que la política és qui marca,
en qualsevol cas, els programes electorals,
i és qui, en una democràcia parlamentària com la nostra,
decideix qui ens ha de governar.
Quan jo dic que el senyor Sobatera deixa de ser polític
per ser un funcionari,
el que estic dient és que deixa de ser...
Vull dir, no és el delegat del PSC, perquè ens entenguem,
és el delegat del Govern de la Generalitat.
I el Govern de la Generalitat,
en aquests moments, té una ideologia política
marcada per un pacte entre els partits
que parlamentàriament han decidit
que tinguin el president,
i això és el que ha de fer el senyor Sobatera,
vull dir, posar en solfe
i posar a la base dels ciutadans
la política que marca la Generalitat.
En aquest cas és un funcionari.
De tota manera...
Digues, digues, Josep.
Si no, no polititzarem.
No, no, jo estic d'acord amb tu.
El que passa que, diguem,
ha de treballar pels administrats,
es deu als administrats,
amb independència del color polític que tinguin.
Ara, el que és evident és que és un home de partit,
com l'alcalde, doncs, és un home del seu partit,
i el conseller del que sigui, doncs, ho és, no?
Jo crec que els ciutadans el que hem de demanar
és que hi hagi eficàcia en el lloc on estiguin
i que, doncs, les coses es facin amb rigor i amb serietat.
I és evident, doncs, que es faran ara polítiques
d'un color determinat i no d'un altre, no?
Però, vull dir, si les coses es fan d'una manera correcta,
endavant, no?
Parlant de totes maneres del perfil polític,
ahir en aquesta entrevista amb Xavier Sabatell
preguntàvem per la seva continuïtat
com a primer secretari del PSC.
Ell va dir que s'ho plantejarà
els propers mesos.
Ell deixa, evidentment, el càrrec de diputat
ara al Congrés, s'acaba la legislatura,
hi ha eleccions al mes de març,
i sobre la seva continuïtat com a primer secretari
dels socialistes, va dir, doncs, que, en fi,
hi havia uns mesos de marge
que miraria de consultar amb diferents persones
del seu partit i del seu entorn
i que decidiria si continua o no
com a primer secretari.
No sé si això creuen que seria bo o dolent
que el delegat del govern,
si continuï sent el primer secretari
d'una força política,
o seria millor que deixés aquest càrrec
o que facin el que vulguin?
Que facin el que vulguin.
Jo penso que no, que és positiu que ho deixi.
Vull dir, a veure, sense vulguer,
la mateixa persona...
No, però la mateixa persona...
Encara que sigui per una qüestió estètica, Lluís.
Clar, encara que només sigui per...
D'imatge.
Sí, sí, és que si no...
A veure, perquè tu tindràs...
Li has posat una etiqueta,
com a delegat del govern.
Si tu, militant del PSC,
el tens a més com a referent del teu partit,
automàticament, quan vagis a ell,
pot ser que et contaminis
i vagis no com a delegat del govern,
sinó com a...
Però és que no deixarà de ser un referent del seu partit, Lluís.
Sí, sí, és referent igualment, però...
És a dir, per molt que deixi de ser primer secretari dels socialistes,
no deixarà de ser un referent del seu partit,
perquè és evident que el senyor Sabater és conegut
per ser el primer secretari dels socialistes,
per ser un líder socialista,
històric i tot el que vulguis.
Igual que ho és el senyor Nadal,
igual que ho és tants i tanta gent.
Només les formes.
Però pel fet de deixar el càrrec,
la gent no s'oblida d'anar el responsable polític d'un partit.
No, però hi ha una aparència de...
Jo les formes...
Diguem, de dedicar-se més.
Jo crec que, a més,
que prou de feina deu tenir,
ho té, segur,
l'al·legat del govern d'una àrea com la de Tarragona,
com per només dedicar-se dia i nit amb això, no?
Sí que tindrà feina, sí que tindrà feina.
I, de fet, jo, arrel del que deia el moderador,
que ara que s'obre una nova època, etcètera, etcètera.
És a dir, jo estic molt, molt i molt encuriosit,
estic molt en l'expectativa,
perquè realment ara ja tenim un govern,
ara tenim un govern que té una ideologia
i que ara ja teòricament ha de començar a governar,
que ara ha de tocar de peus a terra,
ara s'ha de trobar amb el país real
i, de fet, ja es comença a notar, oi?
Ja es comença a notar.
És a dir, jo quan...
I ara entrarem en debat, suposo, eh, Lluís?
Quan la campanya electoral...
Ja està introduint l'altre tema al Jordi.
No, no, no, correcte, correcte, evidentment.
Quan la campanya electoral deia,
bé, és que nosaltres, la paritat aquí i allà, molt bé,
16 conselleries, 4 conselleres,
és que nosaltres reduirem en lloc d'ampliar 13 conselleries,
ara passa a 16.
És que nosaltres, el túnel de bracons,
que fins que jo no...
Em sap greu, potser reconeixo,
però fins que no va sortir el tema en campanya
no sabia ni on estava el túnel de bracons.
El túnel de bracons el paralitzarem.
Bueno, ara ja s'ho estan pensant.
Nosaltres recuperarem les autopistes i els peatges.
Mira, un dels primers acords que es va fer,
l'augment de les autopistes de cada any, aprovadíssim.
És a dir, nosaltres aquí, nosaltres...
Es comença a parlar ja en el Consorci d'Aigües
que potser el trasbassament d'aigües a Barcelona
que ja no estaria tan mal vist, etcètera, etcètera, etcètera.
És a dir, jo sempre he dit que una cosa és la ideologia,
una cosa és el que es diu el programa electoral,
una cosa és el que es diu quan s'està a l'oposició,
que tot és molt bonic i tot és molt utòpic
i l'altra cosa és el país, de veritat,
el país que et trobes quan entres a governar.
Jo els hi desitjo molta sort,
però crec, i avui hi ha hagut un altre exemple claríssim
amb el nomenament de la persona que ha dirigit
la Corporació Catalana de la Televisió,
que es veu que tothom vol escombrar cap a casa seva,
la qual cosa vol dir que potser ja no els interessa tant
aquella transparència, aquella independència que havia de tenir,
potser ja no els interessa tant,
perquè ara tothom es compra a veure qui pot col·locar dels seus.
Rafa. Vinga, debat.
El Jordi, o a la primera pregunta que havia set...
Home, primer, tanquem tema sabater delegat a primer secretari del PSC.
A veure, jo penso que en política no hi ha acció, homes, no?
Jo personalment no seria primer secretari i delegat del govern.
No, però ni tan sols per estètica ni per ètica,
sinó simplement perquè penso que la feina d'un primer secretari en un partit
és una feina molt important, molt feixuga,
que exigeix molta dedicació i també ho és la del delegat del govern.
Però, bueno, vull dir, amb això com a tantes coses, eh?
Vull dir, tampoc acabo d'entendre massa els polítics de tots els partits, eh?
Que comptabilitzen 50.000 càrrecs, no?
Vull dir, que són diputats i jo què sé, i de tot, no?
A veure, i presideixen corporacions...
Són supermans.
Sí, a mi em costa molt d'entendre perquè, vull dir, jo només faig de director de l'institut
i prou feina que em dóna, vull dir, penso, home, si hagués...
Estàs esperant les vacances de Setmana Santa.
I estic esperant les vacances de Setmana Santa, eh?
Exacte, no?
Vull dir, que ara imagina't, no?
Si també fos primer secretari, no sé quantes coses més.
Bé, aquest és un tema.
Vull dir, que faci el que vulgui.
En tot cas, vull dir, jo penso que les dedicacions, mentres més absolutes, siguin millor.
Amb l'altre, home, a veure, la campanya és la campanya, no?
I estem permanentment en campanya.
I ara tornen a estar en campanya, vull dir, jo, Jordi, s'han d'estar en campanya
perquè d'aquí al mes que ve o d'aquí a dos mesos torna a veure una altra selecció
i suposo que la campanya és permanent en aquest país.
De promeses incomplertes i de... tots en tenim capaç.
Jo podria dir en el món de l'ensenyament
totes les coses que em va dir la consellera que faria i que no ha fet.
Bé, hi ha un contacte amb la realitat, això és cert.
Vull dir, el govern ha de governar.
Són 23 anys d'oposició.
M'imagino que 23 anys d'oposició no donen per tenir una visió tan real
com la que han tingut els governs anteriors.
Però, bueno, vull dir, hem d'esperar, a veure què passa.
Vull dir, que d'entrada el que no es pot fer o no s'hauria de fer
és, jo recordo, abans pràcticament de prendre posició dels carres
i estaven fent crítiques.
Moltes de les decisions que s'han presa en aquests moments
no ens oblidem que venen donades
per les que diuen...
No, no, però això no...
Acabo de dir.
Home, no, perquè no fem demagògia fàcil ni barata.
Vull dir, a veure, jo he estat en un equip directiu
i quan he assumit la direcció,
estant en el mateix equip directiu,
m'he trobat amb decisions que venien condicionades per l'equip anterior.
Per tant, vull dir, això és com és.
Un govern que pren possessió
al final d'un exercici pressupostari
es troba amb un pressupost anterior,
vull dir, que és el que t'ha d'aplicar.
I hi ha el que hi ha, i no hi ha més.
Esperem a veure què passa
i llavors ja farem les crítiques que hàgim de fer.
A veure, Lluís o Josep, digues.
No, no, i a més jo crec que quan algú assumeix funcions de govern en algun lloc
no entra en un lloc, en un edifici que està buit i que s'ha de començar tot.
Vull dir, hi ha el que hi ha.
No fa pas gaire va sortir un acudit,
ara no recordo si el Punt o el diari de Tarragona,
on amb lletra molt petita es deia
és més fàcil dir que mosseguin que mossegar, no?
Jo crec que quan estàs a l'oposició de tot arreu
tens una visió de les coses i tens una informació de les coses
i quan has d'assumir responsabilitats de governs et trobes que hi ha el túnel de brecons,
hi haurà els compromisos econòmics que hi haurà,
hi haurà els contractes que hi haurà
i hi ha coses que no són tan senzilles, no?
Ara, aprofito una frase que has dit,
això de dir, bueno, estem en campanya, ja se sap que estem en campanya.
Jo crec que hauríem de fer una creuada
per acabar amb aquesta excusa de la campanya, no?
No pot ser que hi hagi, diguem que tothom admeti que es diuen coses
perquè s'està en campanya i, bueno, ja se sap, ho va dir en campanya.
No, escolti, si vostè diu, el senyor Zapatero diu
que els llibres de text han de ser gratuïts,
doncs ho ha de dir amb seriositat.
És que llavors hi ha una temporada on hi ha com una...
Es permet dir de tot, no ho vols dir?
I, escolti, és com un eximent.
No, no, miri, escolti, com si tinguéssim d'anar al jutjat.
No, com que era campanya, jo m'he dit, home,
jo crec que hem de ser una mica seriosos
perquè si no arriba un moment en el que el discurs polític del cantó que sigui
no té cap mena de credibilitat.
No té valor, no té valor.
Jo a veure per què ets anar en un mític d'una campanya electoral
si sé que ja parlen pels que parlen i el que diuen,
doncs quan s'acabi la campanya, doncs flors i violes, no?
Lluís.
El que passa és que tampoc és ben cert que el que es diu en campanya
sigui l'excusa per no fer les coses.
No és veritat.
A veure, les coses en campanya són programes que es presenten,
que és programes i que després la realitat obliga a posposar
o ajornar en el temps que sigui.
No, no, que estic d'acord.
El que no podem esperar crec és que en un mes
es cumpla tot el contingut de tres programes de govern
presentats per tres partits diferents.
És evident que tindrà les seves complicacions, no ho nevo.
Jo penso que seria irresponsable veure ara flors i violes
en qualsevol tipus de govern,
encara que fora el continuista que tenien abans.
perquè, a veure, ha aprovat el seu pressupost, com deies tu,
no sé qui ho deia.
I és el pressupost que es troba a l'hora de continuar governant.
És una administració que continua, un país que continua, per sort,
i que ha de continuar amb unes línies que són les que té.
Es podrà desviar i anar orientant cap a els objectius que planteja
amb una ideologia o amb un criteri, amb uns programes diferents.
Però, a veure, bàsicament hem d'esperar.
Jo penso que és el més prudent.
I encara que hi hagi decisions que s'han pres ara,
que sembla que són contradictòries amb el programa defensat i argumentat
a Bombo i Platillo en campanya electoral,
malgrat que sigui en un període concret,
que és veritat que haurien de desestimar allò que deies de la creuada.
No, el que es diu en campanya és sagrat,
únicament que s'ha de posposar i s'ha de saber allò real el moment més oportun.
S'ha de fer quan es pugui, això està clar.
Correctíssim. Estic absolutament d'acord amb tu.
El que passa, que és que, a veure,
jo crec que el tema de la paritat no té res a veure amb el govern que t'has trobat,
ni amb el pressupost que has hagut de prorrogar,
sinó que és una cosa que la veniu defensant de fa temps immemorial.
i ens hem trobat que d'un govern, d'un consell executiu de 16 persones,
hi ha 4 consellers.
Quan vosaltres havíeu dit, vosaltres, iniciativa, i el Partit Socialista,
que com a mínim hi hauria meitat i meitat.
Jo això ho criticaré a final de la legislatura si no s'ha fet.
I això, Lluís, és d'aquelles coses que la ciutadania...
La ciutadania és evident que no espera resultats immediats
de l'acció del govern d'iniciativa i dels socialistes i d'esquerra,
perquè se'ls ha de deixar treballar correctíssim,
però en aquelles coses que són fàcils d'executar des del començament,
com fer un govern amb més representació de dones,
doncs aquí, xaval, què vols que et digui?
Fero patatero, què diria l'esnar-nos?
Però dono la raó en aquest sentit,
que el que passa és que ara, en aquests moments,
no és el moment de dir que no s'està fent un govern paritari,
perquè en aquests moments penso que és un govern que es troba amb una realitat
després d'uns acords d'un govern tripartit,
en el qual s'han de col·locar...
que no estaven previstes.
Està clar que hi ha alguns que tenen molta pressa per valorar
i altres no volen posar un ritme més lent.
Senyor director, portem...
A veure, sense entrar a fons...
Parla d'un parell de coses de Tarragona, acabi.
Deixa'm acabar una cosa, només.
Sense entrar a fons en el tema dels germans i dels cosins,
perquè a mi em sembla legítim que tothom pugui dedicar-se a la vida política
i que tothom pugui tenir càrrecs de govern
i que pugui treballar a l'administració, etcètera, etcètera.
Però, reconya, és que 23 anys,
dient-nos que si el fill del Pujol, que si el cosí d'aquest,
que si l'altre no sé quantos,
i de les primeres coses que fan vostès,
que de cara als ulls, a l'estètica,
tant que hem parlat de l'estètica, de moltes coses,
de si l'ha de deixar el càrrec o no l'ha de deixar el càrrec,
de cara a l'estètica,
el germà d'aquest, el germà de l'altre,
a nosaltres ens ha criticat molt i amb molta duresa.
Jo estava cronometrant per veure quanta estona tardà vam sortir.
Alguna cosa d'això on podem parlar dels gossos?
Sí, no, no, estic d'acord.
Va relacionat?
No, no, no.
El què?
Dels gossos, dels excrements i dels detectius.
Aquesta polèmica decisió anunciada per l'alcalde la setmana passada,
que en fi ha provocat un cert debat ciutadà, una certa polèmica.
Ahir l'alcalde aquí també va tornar a defensar
que ha de posar detectius,
contractar detectius per vigilar els propietaris dels gossos
i pel tema dels excrements,
perquè diu que no pot destinar la Guàrdia Urbana
a fer aquestes feines de vigilància.
I això ho contestava perquè els socialistes havien dit durant el cap de setmana
que, home, que no contracti detectius
i que destini agens a la Guàrdia Urbana.
Josep, jo no sé...
Tens goss o no?
No, no, jo no tinc goss,
però soc dels que a vegades pateixo els problemes dels gossos.
Que s'han de lluitar contra els excrements dels gossos,
sembla clar.
Però de quina manera?
Jo crec que tenir que posar detectius és el reconeixement
de nosaltres, ciutadans individuals,
del fracàs de ser incapaços de cridar l'atenció
a un senyor que està pel carrer passejant el gos
i que el gos, doncs, embruta la cera.
Jo no he vist mai a ningú que li digui alguna cosa.
Sí que et gires i en el teu acompanyant li dius
mira, quins pebrots que té aquest tio.
Però no li diem res, com amb tantes altres coses,
aparcar amb doble fila o comportaments d'aquests que jo crec...
Incívics.
Incívics, no?
Llavors, home, no ho sé si s'han de posar detectius, no ho sé, però...
Lluís.
Som dos punts.
Una és el civisme i una altra seria el com fer que els ciutadans
facin el que han de fer.
Per una banda és la cultura que parteix de cada ciutadà
i hem de ser valents per fer les coses que hem de fer
sense que ningú es vigili.
I per una altra banda, el tema de qui ha de fer
que qui ha de marcar aquesta consciència ciutadana
jo penso que és la Guàrdia Urbana
perquè és la...
A veure, la Guàrdia Urbana en aquests moments
s'està buidant de continguts,
ja no són els...
el cos que controla o que vigila els edificis públics,
que penso que és una labor molt necessària
i a més molt encomiable per una funció de Guàrdia Urbana.
No són qui controlen els aparcaments en zones blaves, per exemple.
És a dir, són situacions...
Al final estem desvirtuant o desmembrant les funcions de la Guàrdia Urbana
i les estem donant a altres empreses...
que en el fons pot ser econòmicament
la mateixa repercussió pel ciutadà
però amb imatge
no estem utilitzant el pressupost
amb el mateix contingut social i l'autoritat.
Faria falta alguna altra cosa.
Bé, doncs els detectius per enganxar amb algú.
Però una vegada s'ha enganxat amb algú...
Escolta, foto a dues pàgines del diari.
És com la gent que tira la brossa quan no toca
que si vols a l'hivern, mira, no hi ha tant problema provistiu.
Jo crec que la resposta és senzilla
és que tenim un problema...
És a dir, com li vens a un ciutadà
que es queixa de la inseguretat
quan no tenim policia nacional
quan no tenim osos d'esquadra
que es queixa de la inseguretat
com li vens que posaràs el Guàrdia Urbana
que hauria d'estar fent la feina supletòria
que no li toca de vigilar carrers?
Com li vens que el posaràs a vigilar els senyors que...
No, però no el posis a vigilar només gossos.
El que passa és que el dia que aquell guàrdia
fent altres funcions vegi que algú...
Llavors, escolta...
El dia que tindran obertes totes les places
de cossos de seguretat de la ciutat
aleshores la Guàrdia Urbana es podrà dedicar a lo seu.
I llavors sí que podran posar en policia de barri o de jardí o...
A veure, però actualment n'hi ha menys dotacions de policia local
de les que hi havia fa 4 o 5 anys.
A veure, i a més, el dissabte, curiosament,
em vas trobar amb una situació en la qual
van trucar al cos de la policia local
perquè havia de donar-se un robatori.
no hi havia cap dotació, la resposta que ens van donar.
No hi havia dotacions.
Van trucar a la policia nacional
i ens van contestar 3 quarts del mateix.
No hi havia dotació.
A veure, era només fer una denúncia.
Però una denúncia...
Home, a veure, perdona, però tu has de saber
que quan hi ha un robatori no has de trucar a la Guàrdia Urbana.
Perdona, jo no...
Perquè no és el responsable de la seguretat.
No sé, però jo no ho sé.
No sé a qui li he de trucar.
Jo he de trucar a un cos de seguretat,
a un cos policial,
que és qui m'ha de prendre nota
qui ha de fer l'atestat o el que sigui,
perquè jo després pugui defensar-me
davant del jutjat, davant d'on sigui.
A veure, el que jo crec que és la policia local
o la policia...
Al final vas trucar als Mossos d'Esquadra,
tampoc era competències...
A veure, però és que el ciutadà,
l'autoritat...
L'autoritat més pròxima a vegades és el que té...
Sí, aquest és el problema,
que tothom truca a la Guàrdia Urbana.
Però és que penso que és bo.
O sigui, el haver de trucar a la Guàrdia Urbana.
El problema està en trucar a la Guàrdia Urbana
i no trobar a la Guàrdia Urbana.
És a dir, no trobar...
Coll, bé, és perquè fa de Guàrdia Urbana,
de policia, de Mossos...
Hem de dotar de personal suficient
i pressupost suficient
perquè tinguin les funcions que hem de tenir.
A veure, Rafa.
Crec que hem d'omplir els altres cossos
que ens fan falta.
No, jo és que no...
No tens gos.
O no t'interessa el tema.
Sí, no, sí m'interessa.
No tinc gos, per tant, de moment
estic lliure de tenir un detectiu privat
darrere meu
i això ja em tranquil·litza, no?,
en certa manera.
Però potser tires la brossa...
No, no, no, també no.
No, la brossa també la tira amb un fill
com que és major d'edat.
En tot cas, ja s'esponsibilitza ell
davant de qui sigui.
No, home, aquí el que passa
és que hi ha un tema preocupant, no?
Vull dir, que és el tema de...
Cada una de les infraccions
que fan els ciutadans,
que són moltes,
podem parlar de gossos,
podem parlar de la rossa,
podem parlar de la gent
que salta a les tanques dels col·legis.
En tota aquesta gent,
doncs, hem de donar un detectiu privat.
Clar, jo ja entenc
que és una qüestió econòmica,
vull dir,
i també entenc que la Guàrdia Urbana
potser s'està carregant
excessivament de feina.
Jo, la Guàrdia Urbana
és un col·lectiu
amb el que tinc molt de respecte,
perquè, a més,
en la zona en què estem,
i la veritat és que la col·laboració
ha sigut absoluta sempre amb ells.
Però bé,
no crec que la millor solució del món
sigui tenir un detectiu privat.
Perquè, clar,
la pregunta que em faig com a ciutada és
aquests detectius privats
tindran sota sospita
a qualsevol propietari de gossos?
Seria molt injust, també.
Per tant, què faran?
És que no sé el que faran encara.
Vull dir,
que faran que es presionaran per la ciutat.
Un seguiment acurat del bosc.
No ho sé.
Escolta,
no veig creu de l'esforç.
On manifestament,
si veuen més excrements
per les voreres,
doncs allà hi haurà un senyor
que viscerà les persones...
I aquests cossos que hi ha
de gent jubilada,
per exemple,
que col·labora amb el tràfic,
amb vores escolars,
no es podria fer servir una...
Però quina autoritat...
És a dir...
No, cap.
Jo, insisteixo,
jo soc el regidor de serveis públics
i conec millor que ningú
la falta de civisme del ciutadà.
Jo la pateixo
perquè em gasto un dinaral cada any
amb bancs trencats,
etcètera, etcètera, etcètera.
I aquest és un problema
que va més enllà
de la pura anècdota
del detall privat.
Hi ha un greu problema de civisme
en aquesta ciutat,
com en totes.
És un greu problema
d'aquesta societat.
Que s'han de buscar solucions
advocatives,
sense cap dubte.
No sé com,
però vull dir,
es comença des de baix.
Es comença des de baix.
Però escolta,
tant en quant no...
no ho arreglem,
jo crec que sí que hi ha d'haver.
Hi ha d'haver la mà dura.
I molt dura.
A més de l'educació
i l'orientació,
el ciutadà ha de tenir
on posar l'escrement del gos.
A veure,
n'hi ha ciutats,
jo he vist,
i suposo que tots hem vist ciutats
en les quals hi ha papereres
en les quals
dispensadors de bolsas
o el que sigui,
però això ha de ser
una campanya prèvia.
Podria ser una campanya prèvia.
És a dir,
el propietari del gos,
els propietaris dels gos
us paguen
unes tasses.
Doncs aquestes tasses
han de repercutir en alguna cosa.
no només és l'ús
que alguns fan del carrer
i altres no ho fem.
A veure,
és evident
que és per veure,
com a mínim,
s'ha de fer una campanya.
Igual que dels gossos
podrien ser d'altres temes,
no?
És a dir,
si volent
que recicle la brossa
ha de ser
amb contenidors
que estiguin a prop
per poder,
el ciutadà,
tenir que posar el vidre.
Si tu has de carregar
el vidre en el cotxe
i fer dos quilòmetres
per arribar al contenidor de vidre,
segurament no ho faràs.
A veure,
penso que tot té un procés educatiu,
un procés
d'implementació
d'aquest hàbit,
si no,
per campanyes puras i dures
no es farà
aquesta implementació.
També han de ser.
Un últim apunt.
Estava pensant que ara
els providors dels gossos
podran tornar,
podran portar a passejar
els animals
en un altre espai
que s'ha obert a la ciutat,
que per cert s'ha obert
sense gaire publicitat,
però que en fi
que ja ha estat envair
sobretot
el cap de setmana passat
amb aquest temps primaveral,
això del nou parc
del riu Francolí,
no sé si ja n'ha anat
a fer un tomb
o encara no.
Jo vaig estar el dissabte
amb la meva esposa
i els nens
amb les bicis,
que va ser el dissabte
que va fer un sol magnífic
i s'estava allà
estirat a la gespa
llegint el diari.
I sense escrevells
encara de gossos, no?
Una cosa magnífica,
impressionant.
Una cosa,
ho hauríem de posar
en mobiliari o no?
Es pot provar,
però l'ACA ens dirà
que no.
L'ACA no vol...
L'ACA què vol dir?
L'Agència Catalana de l'Aigua
no vol obstacles
en un lloc
que és una vinguda d'aigua.
Vostès ho deixarien tal qual?
I fixi's que
els focus que il·luminen
estan grapats a la paret,
no es poden posar fanals,
no es poden posar bancs,
no es poden posar
ponts que travessin el riu.
A veure,
es faran padus,
us preprovem-ho,
però jo us dic jo
que l'ACA dirà que no.
Opinions molt personals,
com a ciutadans.
Vostès es posarien
si poguessin bancs
i...
Si es poguessin.
I jocs infantils.
Si es poguessin
i milloraria els accessos.
Això sí.
Josep,
Jo encara no ho he anat a provar.
suposo que sí,
que deu fer falta
alguna cosa d'aquestes,
però no ho sé,
ara també entenc el problema,
no?
El dia que baixi a aigua,
doncs allò també és un problema,
però bueno,
s'hauria de mirar, no?
Lluís,
20 segons.
A veure,
no ho sé exactament
si es podran
o no es podran tècnicament,
però el que sí és
profitós
és poder aprofitar
aquest espai
per l'activitat que sigui.
Això ja és molt positiu.
El temps ens dirà
el resultat.
És que tampoc
tinc més...
De moment sense abans
està ple, no?
Exacte.
Sí,
perquè et potser serà la gespa,
no?
Sí,
hi ha alguna que quedarà.
Ja n'hi ha?
Sí.
Doncs ja haurem de...
Posarem un detectiu.
Haurem de posar un detectiu.
Senyor,
s'acaba la tertúlia.
Jordi Sendra,
en Rafa Muñoz,
en Lluís Hernández,
i Josep Bertran,
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona
amb els oients
del matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Mi curiousitat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.