.
Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimecres, temps per comentar les notícies de la jornada.
Avui amb diferents convidats.
Tenim tres dels quatre convidats al programa d'avui.
Ens acompanya la regidora d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament,
Rosa Maria Rossell. Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Al seu costat tenim l'historiador i professor de la Universitat,
Josep Maria Sabatebos. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia a tothom.
També tenim el llibreter Ramon Marrugac. Bon dia, Ramon.
Bon dia, bona.
I el quart convidat, que esperem que arribi d'aquí uns instants,
és el també professor de dret, en aquest cas,
de la Universitat Rubí de Virgili, Frederic Adán.
Amb ell també volem comentar algunes de les qüestions
a l'actualitat de la jornada.
Comencem avui parlant de temes municipals, de temes locals.
Avui ho recull la premsa.
Nosaltres n'hem parlat ampliament també als informatius.
De fet, ja ho anunciàvem ahir,
la dimissió del vicepresident de l'empresa municipal de transports,
Antoni Peco,
gairebé un any després de la seva designació
per part de l'alcalde.
Una dimissió que coincideix
amb l'arribada del nou president,
nomenat per l'alcalde,
del nou president de l'EMT,
el regidor, també,
de l'Ajuntament de Tarragona, Agustí Mallor.
Hi ha hagut diferents veus i opinions en les últimes hores,
algunes associacions de veïns que es mostren contràries a aquesta dimissió,
altres que la consideren necessària,
perquè justament l'havien reclamat des de fa temps.
En fi,
pica baralla amb rerefons polític, no, Rosa?
Jo crec que sí.
Sí, de totes maneres,
penso que aquest nomenament del senyor Peco
ja va néixer malament.
Vull dir,
va ser una imposició del senyor Nadal
en plena campanya electoral,
amb la qual molts presidents veïnals
ja no hi estaven d'acord d'entrada.
Vull dir,
a veure,
voler fer una...
una presidència encoberta,
perquè, a veure,
en principi semblava que el senyor Peco
no havia de ser el president,
després,
per qüestions purament polítiques
i per quedar bé,
va ser l'alcalde qui va assumir la presidència,
però qui, de fet,
l'exercir era el senyor Peco,
vull dir,
a veure,
tot això ja va néixer amb el peu
i la veritat és que
a mi el que m'estranya
és que hagi durat tant,
la veritat.
Jo penso que això era un pedaç,
era voler...
voler fer creure
als tarragonins
que l'empresa municipal de transports
estava gestionada
per als presidents
de les associacions de veïns i federacions
i la veritat és que això no ha sigut mai cert
i, per tant,
a mi no m'estranya en absolut.
què passarà d'aquí en endavant?
Ja ho veurem.
Jo penso que el problema no s'ha acabat.
Vull dir,
les dimissions no s'han acabat
i el fet que el senyor Mallor
l'estigui de president
no crec que solucioni massa les coses.
Vull dir,
que siguin els propis presidents
o gestors veïnals
els que suprimeixin
les línies d'autobusos de llevant
ja et demostra
com ha anat, no?,
tota aquesta qüestió.
I els contarturis que no són regidors
i que assumin potser
des d'una perspectiva no tan política?
Bé,
jo no hi entenc massa amb aquestes coses,
la veritat sigui dita.
Però penso que una empresa municipal
no deix de ser una empresa.
Aleshores,
al capdavant d'una empresa
hi ha d'haver un empresari.
Això d'entrada.
no sé, a més a més,
el que cobra un vicepresident
d'una empresa municipal,
però també és un aspecte
a tenir molt en compte.
Com a empresa,
aquesta empresa ha de funcionar.
I ha de funcionar bé,
donant un servei
i complint
amb el que ha de complir
una empresa,
que és,
si bé és no,
el ser municipal
no ha de pensar tant
amb els beneficis,
almenys el que s'hi ha de pensar
és que no hi hagi
unes despeses massa grosses
i que a la fi
no hi hagi un dèficit
massa considerable.
Per què?
Perquè l'erari municipal
no crec que estigui
en condicions
de poder abocar
dèficit
darrere dèficit
any rere any.
Aleshores,
jo considero
que un càrrec polític
és un càrrec polític,
però un càrrec empresarial
ha de ser un càrrec empresarial.
Hi ha d'haver un gestor
que conegui
aquestes coses.
Evidentment,
he començat dient
que jo d'això
no en sabia
i Déu me'n guarda
de gestionar res
perquè la gent de lletres
som un desastre
en moltes coses.
En moltes coses.
Aleshores,
d'entrada,
si hi ha política
amb aquestes empreses
i representa
el lloc
on col·locar
amb una persona determinada
perquè quedi bé
i perquè els vots
i totes aquestes coses,
a la fi,
estic una miqueta d'acord
també amb la Rosa Rosell
perquè,
d'alguna manera,
em sembla
que per aquí
no va bé
l'Ajuntament
quan es tracta
de tirar endavant
aquest tipus d'empreses.
Això és el que penso jo
afirmant-me
en el fet
que no soc ningú
a l'hora d'opinar
en aquest sentit
i opino
senzillament
com un ciutadà
normalet
més que normalet.
Ramon.
Home,
tots ho som.
Jo és que,
esclar,
el reforç d'aquesta qüestió,
la Rosa
durant la seva versió,
jo penso que
deu tenir ella
molt coneixement de causa
i respecte a aquesta qüestió
que l'empresa
ha de funcionar
com una empresa.
En principi és així,
però una empresa municipal
també té alguna cosa més.
El cas de Tarragona,
una cosa és evident.
Evident.
Nosaltres estem a Tarragona
i el transport
és on es nota més.
Tots els tarragonins,
usin o no usin
l'autobus,
paguem una penyora
que és
els desastres urbanístics
dels anys 60.
això ho hem de pagar
perquè el preu
del bus
sempre serà
un preu polític.
És a dir,
la resta de la ciutat
haurà de...
És a dir,
la gent que ha de pujar
per força
està obligada a pagar
una bona part
de la població.
Però la resta,
doncs,
la resta,
doncs,
també ho hem de suportar.
Per tant,
aquí,
és a dir,
contemplada només
com només
en el sentit
estrictament de benefici
és impossible.
És a dir,
l'usuari no pot pagar
no pot pagar
un transport
d'un autobús,
per exemple,
que aleshores hi van
tres persones.
Això,
això,
ja fan
un servei públic
i...
I que a més a més
tenen carnet de jubilats
i a més no paguen.
Sí,
bé.
No, no,
estic d'acord
completament.
No, no,
i aquí hi ha una altra cosa,
una altra cosa
del carnet de jubilats
i el que sigui,
no?
Jo penso,
jo penso que això,
això és...
Amb això,
sempre quan es pres
menuses d'aquest tipus
hi ha una certa demagogia.
és a dir,
un jubilat pot necessitar
no pagar,
però no per ser jubilat
no has de pagar.
Hi ha gent que...
Però hi ha una altra qüestió,
Ramon,
és que, a veure,
el moment que s'elimina
una línia d'abusos
d'una zona com és
la zona de Llevant,
on hi està vivint
tantíssima gent,
s'ha de mirar
quines són les línies
que poden compensar
el dèficit
de la línia de Llevant.
perquè és que si no...
Vull dir,
a veure,
què passa?
Que l'autobús
que arriba a Ferran
com que només hi va
la Maria
una vegada al dia
l'hem de tallar?
No.
Vull dir,
la gent de Ferran
paga els seus impostos
i té el mateix dret
que la gent de Ponent
a tindre una línia
d'abusos.
Si no,
malament res.
Deixi'm saludar
el quart contratule
que ja s'ha incorporat.
No,
és que així ja estem els quatre
o ja estan vostès els quatre
i ja podem parlar.
Frederica,
bon dia.
Hola, bon dia.
Estàvem parlant
del tema
d'Antoni Pego
de la dimissió
del vicepresent
de l'empresa de transports
i potser derivant
en un debat més
sobre el servei públic
i el servei
dels autobusos municipals.
Jo crec que a vegades
empresa municipal
i beneficis
és incompatible
perquè
i més en concretament
de l'empresa
que estem parlant
és que estem parlant
d'una empresa
que té una particularitat
molt gran
i empreses
que és impossible
que tinguin un benefici
i a més jo crec
que l'empresa municipal
mai
s'ha de veure
en aquest sentit
d'una empresa
que pugui portar un benefici
i el que ha de reportar
és un benefici
per la ciutadania
perquè és un servei públic
i a partir d'aquí
no hem de mirar
una empresa
amb aquests ulls
de veure si és més rentable
o menys rentable,
no.
Ha de ser més rentable
pel ciutadà
perquè li pugui facilitar
el seu transport.
Després, evidentment,
és una empresa
que té moltes complicacions
en el sentit
que, com deia el meu company,
Tarragona és una ciutat
que per la seva forma de créixer
hi ha molta longitud
des d'una punta a l'altra.
Si parlem des dels barris de Ponent
fins als barris d'allà avant,
evidentment no sé
de quants quilòmetres
estaríem parlant
però és molt complicat.
Llavors,
què passa?
Que els ciutadans
potser ens hem convertit
en massa exigents
perquè
a mesura que
ens han donat serveis
els tenim com a drets adquirits
i a partir d'aquí
ningú vol renunciar
a aquests drets adquirits.
Els tenim com nostres
i
ho passa a ser solidari
també en aquesta vida.
Jo crec que
evidentment que hi haurà
gent més contenta
o menys contenta
perquè hi ha una línia d'autocar
o un autobús
que li porten més a prop
de casa seva
o que li porten més a prop
de la feina
però el que no podem pretendre
ningú
és que l'autocar
m'apari a dos metres
de casa seva
i en deixi a dos metres
de la feina
perquè llavors
sí que seria inviable
però si cada ciutat de Tarragona
fessi això
seria impossible.
El debat més enllà
dels beneficis
o no de l'empresa
estaria
fins a quin límit
pot haver-hi un dèficit
o fins a quin límit
on posem el límit
del servei
abans la Rosa deia
allò
si hi ha un únic usuari
a Ferran
aquell usuari
té dret a l'autobús
però clar
després està
un altre punt de vista
en què tots els ciutadans
han de pagar
un servei d'autobús
per una única
o dos o tres
persones
en fi
on posem el límit
del dèficit
no?
Hi ha el punt dolç
de les coses
que costa de trobar
però està clar
que no
el que ja està clar
és que
estem tots d'acord
una empresa municipal
no és una empresa
ha d'estar ben gestionada
això és la part empresarial
però
l'objectiu de l'empresa
no és
el benefici
perquè si no
ja ho faria
altra gent
Hi ha un altre detall
perdona Rosa
perquè parlaven
dels jubilats
que no paguen
i s'ha posat
damunt de la taula
en els últims dies
un altre debat
a propòsit
que la universitat
vol fer pagar
els estudiants
alguna de les reaccions
ha estat
home
transport públic
també gratuït
pels estudiants
universitaris
algun partit
també l'havia proposat
pels estudiants universitaris
o fins i tot
pels estudiants
de primària
i de secundària
clar
tot això
significaria
incrementar
el deficit
és a dir
el debat ciutadà
està
on posem un límit
jo crec que
jo ja parlo
de Zola
perquè també soc
professor universitari
i conec una mica
el tema
que pels estudiants
ja es fan descomptes
evidentment no arriben
els descomptes
que tenen els jubilats
que es fa un bitllet
sense preu
però tenen
una sèrie de bonos
especials
amb aquests bonos
sí que es fa un tipus
de descompte
només per acreditar
en qui ets estudiant
amb la qual
que s'ha de facilitar
el transport públic
a l'estudiant
sí
però que també
s'han fet mesures
des de l'empresa municipal
per facilitar-ho
també és veritat
perquè hi ha bonos
especials
amb un preu
de descompte
destinat
a aquest sector
de la població
deia Rosa
abans
no sé què volies afegir
s'ha anat al cap
no no
el que volia afegir
és que jo penso
que les reivindicacions
del barri de Llevant
tornant una mica enrere
no és que l'autobús
els deixi a la porta
de casa
o a 10 metres
de la feina
el que demanen
és que a la Mora
arribin els mateixos autobusos
que arribaven
abans
que el senyor Peco
entrés a presidir
o a vicepresidir
l'empresa municipal
de transports
és això
el que reclamava
aquella gent
vull dir
veure
una línia
que a l'estiu
amb les platges
diumenges
dissabtes
i tots els dies
de la setmana
porta beneficis
perquè els porta
perquè els estius
els autobusos
des que comença
a fer sol
fins a mitjans
d'octubre
aquests autobusos
van
que surten
la gent
per la finestra
per la mort de Déu
a l'hivern
no deixeu aquest servei
jo no dic
que donin el mateix servei
que a l'estiu
però no treguis la línia
a la mort de Déu
jo rossom
això no discrepo
amb tu
jo l'únic que vull dir
és
primer
que la ciutadania
ha de ser solidària
i per tant
no tothom pot patendre
tindre la major facilitat
en quant a línies
i horaris
i franges horàries
perquè evidentment
s'ha de repartir
per tota la ciutat
però que paguen
els mateixos impostos
per l'IBI pels pisos
però deixa'm acabar un moment
i segon
evidentment
jo crec que com a conseqüència
que hi ha un increment
de servei
és normal
que durant l'estiu
no sigui
la mateixa
fluència
d'experances horàries
que a l'hivern
perquè si
aquella línia
l'utilitzen
10 persones
és normal
que a l'estiu
se reforci
aquest servei
si a l'hivern
d'aquelles 10 persones
no ho deixen de fer
també és normal
que aquest servei
no es mantingui
d'aquesta forma
per el que dèiem
perquè potser
s'ha de forçar
altres línies
les que porten
des de l'estació de trens
fins a la universitat
potser aquestes línies
a l'estiu
es rebaixen
perquè es puguin fer
més viatges al Ponent
i després a l'hivern
passa al contrari
reseleccionem les línies
una altra vegada
i totes aquelles línies
que eren de gran utilització
a l'estiu
les passem a un altre lloc
pel que parlàvem abans
de solidaritat
amb la ciutadania
i de totes formes
a llevant
se segueixen fent viatges
constantment
les franges horàries
es pot discutir
si s'han d'augmentar
s'han de disminuir
el servei s'assisteix
l'agenda de llevant
té el servei
en cap moment
s'ha deixat de fer
el servei
tu saps cada quan
passa l'autobús
però escolta
és el que parlàvem abans
fem un estudi
de totes les necessitats
de totes les barris de Tarragona
i en mesura d'això
intentem seleccionar
i prioritzar
però el que no podem patendre
és que a totes les barris
i a tots els llocs de Tarragona
es facin línies
contínuament
perquè és que s'han viable
evidentment
jo és que això
ho veig molt malament
vull dir perquè
més aviat n'hi ha més
perquè aquí a Tarragona
fa molts anys
que s'han instal·lat
i s'han instal·lat
la visió
que qualsevol servei
es pot posar
a qualsevol lloc
jo heu parlat
de l'universitat
és un exemple
la desconcentració universitària
és absurda
és absurda
arriba
i més aviat
tot el que es vol fer
tendeix a augmentar-ho
vull dir
és que
es munten coses
que tothom
ha d'agafar un cotxe
per anar-hi
això és absurd
és que és absurd
però és una visió
jo crec que no hi ha cap ciutat
a Catalunya
on la gent
tingui assumida aquesta cosa
que qualsevol cosa
es pot fer a qualsevol lloc
és que
ningú li passa pel cap
això
respon ja
al que ja hem agradat
la ciutat de Tarragona
aquesta dispersió que hi ha
i els anys i janta
els anys i janta
van destruir la ciutat
i això
ho tenim posat al cervell tots
és a dir
no pot ser que qualsevol cosa
es faci
a 4 quilòmetres
del lloc
on més gent hi pugui bé
és que és absurd
tot això
en fi
cosa és filósof
que Josep Maria
volies afegir alguna cosa
per tancar el tema
per això hi ha d'haver un gestor
que sàpiga d'empreses
i que hagi de tirar endavant
aquestes coses
perquè nosaltres no ho arreglarem
que faci els estudis corresponents
i que miri de solucionar
i que d'alguna forma
els barris de Ponent
compensin
perquè els busos
que venen
dels barris de Ponent
aquests sí que van plens
normalment
durant tot l'any
aleshores suposo
que d'aquesta banda
hi deu haver un superàvit
i aquest superàvit
pot compensar en part
el dèficit
que hi hagi
en altres llocs
molt bé
canviem de tema
ahir anunciàvem
ho parlàvem a la tertúlia
avui ho tornem
a posar damunt
de la taula
encara que m'imagino
que potser els contretulis
estaran tots
més o menys d'acord
s'ha anunciat
un simulacre
d'emergència
al polígon
petroquímic nord
pel 19 de juny
i uns simulacres
que hi haurà
els mesos posteriors
a la zona
de Ponent
de Tarragona
els barris més pròxims
al polígon sud
pel tema de les sirenes
perquè volen
realment
detectar
tots els errors
que pugui haver-hi
en el tema
de les emergències
en cas d'una possible
emergència real
per un accident
a la petroquímica
deia que potser
hi haurà unanimitat
en el sentit
que consideren necessari
o no
que consideren necessari
aquests exercicis
aquests simulacres
o consideren
que no serveixen
de res
perquè ara el Ramon
m'està mirant
amb una cara de scepticisme
que no sé
no sé com interpretar-lo
no, suposo que sí
que serveixen
no ho dic
sinó que passa
que és clar
són aquelles coses
que és clar
què has d'opinar
és l'únic
vull dir
si hi ha una cosa
que es pot desejar
doncs s'ha de desejar
i ja està
penso que és
aquesta la resposta
que un hi pot veure
el fet és que
que quan passa
un problema greu
t'oblides
d'aquestes coses
vull dir
l'assaig
és l'assaig
i la realitat
a vegades
és molt diferent
de totes maneres
hi ha tot un seguit
de serveis
que sí que han de fer
les proves
estic pensant
en ambulàncies
estic pensant
en bombers
estic pensant
en protecció civil
o com se diguin
aquests voluntaris
que hi ha
tot un seguit
de coses
que aquests dos
ho han de fer
en la pràctica
entre altres coses
perquè si no es fa
encara és pitjor
quan es pot donar
en la realitat
i també
com a universitaris
parlem
que de vegades
pensem
que en alguns edificis
si haguessin de sortir
els universitaris
a Córrer Cuita
més d'una vegada
passaria
el que ha passat
sovint
jo recordo
realitats
d'avís de bomba
quan hi havia
avisos de bomba
que t'entaraves
que hi havia
un avís de bomba
quan sorties
del despatx
i et deien
xec d'on vens tu
o dic jo estava
al despatx
i oh però
si hi ha hagut
un avís de bomba
doncs hi he estat
aquí tot el rato
i no me n'he enterat
de res no
i sorties per allà
com un ànima en pena
perquè no veies
i en canvi
et trobaves
a fora
a fora mateix
de la facultat
et trobaves
un munt de gent
que s'esperava
allí fora
perquè si hi hagués
hagut una bomba
allí els hi hagués
tocat el rebre també
i quan
coses d'aquestes
així tan elementals
i tan simples
que si no es fa
un assaig
evidentment
si passés
una cosa d'aquestes
ens trobaríem
amb les mateixes
circumstàncies
perquè no ens hi hem trobat
mai
tret de
bueno sí que ens hi hem trobat
quan el del crac famós
i vam veure
el que va passar
que la gent
va començar a fugir
i no sabíem
ni per on
tenien que anar
ni res
o altres persones
es van quedar tranquil·lament
amb la finestra
oberta a casa
perquè feia calor
vull dir que no
no hi ha problemes
Rosa
a veure
això serveix d'alguna cosa
o no?
jo penso
que per la població
pel que serveix
és per
crear molèsties
i per passar un rato
algú
més o menys divertit
perquè mira
ara sona
la sirena
i ara hem de sortir
tots de casa
o hem de fer això
o hem de fer allò altre
i penso que qui realment
ha d'estar preparat
d'això
doncs són tots els serveis
de protecció civil
bombers
guàrdia urbana
guàrdia civil
policia
tota la gent
que en un moment
que hi pugui haver
algun desastre
són els que t'han de guiar
i els que t'han de conduir
el que hem de tindre clar
el ciutadà
són les normes bàsiques
si hi ha una fuga de gas
i no sé què senyors
tancar finestres
precintar
i esperar a veure
què et diuen
els de protecció civil
no prendre iniciatives
com quan tu comentaves
va petar la planta
de propilè
que bueno
que t'arraona
va ser un desastre
i a veure
jo l'experiència
que en tinc d'aquell dia
és vindre
al govern civil
a protecció civil
perquè visco aquí al costat
i preguntar
què faig
i a mi el senyor
em va dir
senyora té cotxe
sí
doncs agafi el cotxe i marxi
això és el que em van dir a mi
m'entens
llavors què fas tu
doncs vas a casa
agafes tres coses
agafes les criatures
i apa
adéu
som-hi
i aquí a la carretera de Barcelona
doncs el gran embús
perquè evidentment
si realment arriba
a petar de veritat
ens enganxa a tots
per tant jo penso
que aquí hi ha
dos tipus de feina
és a dir que serveix més
pels serveis de protecció
és a dir
el ciutadà
ha d'estar informat
de què és el que ha de fer
en el cas d'una emergència
i no tant
dir-li
en cas d'emergència
què farem
vinga va
tots abaixar l'escala
anirem al carrer
no
el que convé
és tindre una pauta
que sigui molt clara
i molt senzilla
de què és el que s'ha de fer
en el moment d'una emergència
i qui ha d'estar preparat
qui ha d'entrenar
qui ho ha de fer tot
és protecció civil
i en aquest cas
quan parlo de protecció civil
dic totes les forces
que hi tinguin a veure
home jo crec que tot el que sigui
prevenció és bo
una cosa és la vessant teòrica
que sí que és veritat
com diu la Rosa
que és bo
que tots els ciutadans
ho sapiguem
i sapiguem
el que hem de fer
però una altra cosa
és la vessant pràctica
moltes vegades
quan una cosa
es posa en pràctica
veus les teves serrades
llavors jo crec que
un assaig d'aquestos
sempre és bo per veure això
les serrades
que poden propiciar-se
d'una situació d'emergència
d'una situació de nervis
que des de la part teòrica
no ho veuríem
parlem del crac
de fa no sé quants anys
ja no me'n recordo
evidentment
la situació ara
és molt diferent
des de l'Ajuntament
s'ha millorat molt
des de l'Ajuntament
la Generalitat
s'ha treballat molt
en aquest àmbit
i evidentment
la informació que hi havia
ara és molt diferent
el que hi ha ara
i els plans d'emergència
són molt diferents
que no passi mai
però si passis alguna vegada
seria molt diferent
a vegades
quan hem tingut
aquests accidents
tan a prop
ens han fet adonar-nos
com el de Toulouse
que recordo ara
Ramon
què deies?
és que això que deia la Rosa
del que li van dir
això
en fi
la nostra experiència
nosaltres veníem
amb el cotxe
que veníem
d'una inauguració
d'una llibreria a Badalona
el Ramon venia al revés
és a dir
venia cap a Tarragona
i arribàvem
i tot un plegat
comencem a veure
molts cotxes a la carretera
no em fem massa cas
però va haver-hi un moment
que vam veure
també es veia
la claror més
de la normal
però a la nit
ja veus
clar
veníem per la carretera
i caràvem
comencem a córrer
cotxes i cotxes
i cotxes
digues que s'ha tallat la carretera
però després
el veure
l'allau de cotxes
que anaven venint
això és que passa
a veure
posem la ràdio
i la ràdio
ningú deia res
fins que en un moment durat
trobem una ràdio
que es posa
que és aquesta
que és aquesta
que es posa
informata
és a dir
el primer que vam saber
és a dir
fixeu-vos en una cosa
d'importar la informació
és a dir
hi havia una ràdio
que estava informant
que no sabia res
però almenys deia
alguna cosa
deia
bé
jo puc dir
nosaltres vam saber
alguna cosa
perquè
aquesta ràdio
aquesta ràdio
va dir
vull dir
que els serveis
és que el paper de la ràdio
tenim una gran responsabilitat
nosaltres
no no
però és que
totes les ràdios
que hi ha
ningú deia res
allò va ser espectacular
jo arribo a casa
hi havia uns veïns
que estaven baixant corrents
i jo vaig intentar
racionalitzar
perquè dius
si hi surt
un gas
i crema
no me cal
si crema ràdio
fotut és que no cremi
vaig pensar jo
i vaig intentar
raonar
hi havia una histèria
col·lectiva
de la gent
que se n'anava
que em peguen
per dir una cosa
d'aquest tipus
quasi
és que no
però
és curiós
perquè l'altra
mitat dels veïns
estaven al volcó
va pujar
no no
va pujar
dalt el terrat
i dalt el terrat
va ser com
quan eren petits
amb els focs de Sant Joan
doncs
els homes amb els homes
les dones amb les dones
xerrant
la canalla corrent
per allí
i aleshores
aleshores
doncs
pensava que jo arribava a casa
i pensava que la canalla
estaria
on els trobaríem
perquè no responien
ni res
estàvem clapant tots
però llavors
doncs va pujar dalt
i mica a mica
quan un va veure
igual que la nit de Sant Joan
un veia que d'això
doncs se n'anava un
se n'anava un
i mica a mica
anava
a la gent
d'aquí Vilterrat
doncs anaven passant les hores
i cada cop
hi havia més gent
igual que
igual que el foc de Sant Joan
igual
la gent que es va quedar
que sofreria
fins a tot
amb un cert amor
el que passa
és que aquella nit
aquella nit
hi havia hagut
hi havia hagut
durant molt de temps
hi havia hagut
molts signes alarmistes
és a dir
de vegades també
s'han de dir
de vegades
hi havia
ens hem de situar
en aquell moment històric
l'any 87
i l'ignorància de les coses
és a dir
totes aquelles coses
que es deien
a la gent
se li va posar al cap
totes aquelles coses
l'histèria va venir
perquè
totes aquestes coses
raonables
i no raonables
que la gent tenia al cap
aquella gent
sí però saps què va passar
també Ramon
i ara mira
estem fent història
sí ràpid
que els vull plantejar
un altre tema
la gent que estaven vivint
per aquest sector d'aquí
estaven veient
la gent dels barris
que et venia
amb sabatilles
i amb pijama
corrent per la carreta de València
això et fot els pèls de punta
en fi
deixi'm reservar els últims minuts
de la tertúlia
per una altra qüestió
d'àmbit general
però que t'afectes
evidentment aquí
que és la decisió
del govern de la Generalitat
d'aprovar
l'avantprojecte de llei
d'horaris comercials
que suposa
bàsicament
reduït de 12 a 8
els diumenges
que podran obrir a l'any
els comerços
de mantenir les 72 hores
setmanals
d'obertura
en fi
amb totes aquelles excepcions
de municipis turístics
o que tinguin altres
característiques particulars
pel que fa a l'obertura
de diumenges
Josep Maria
què et sembla?
característiques particulars
acabes de dir
que cadascú pot tenir
les seves
escoltem
és que estem en una època
en què
prohibir
i regular les coses
és molt difícil
característiques particulars
tendes de xinesos
paquistanís
immigrants
que celebren
el divendres
celebren el dissabte
o celebrem
els catòlics
el diumenge
quin dia has de tancar
quin dia pots tancar
el dia que vols
el dia que pots
perquè hi ha tendes
encara avui en dia
que els diumenges
estan obertes
i no som
les característiques particulars
de Tarragona
és aquesta
globalització
en la que estem vivint
en els nostres dies
a mi regular aquestes coses
que cadascú
faci el que vulgui
i des que es va inventar
la llei del lliure comerç
al segle XVIII
a finals del segle XVIII
doncs em sembla
que el lliure comerç
ha beneficiat
el comerç
és a dir
tu faries
liberalització total
jo faria
la llibertat
per tothom
i que cadascú
obri quan pugui
i que s'espavilin
aquí sí que em sembla
que trobarem discrepàncies
els empresaris
els empresaris
que tenen
personal contractat
i tot això
potser fan comptes
i fan números
deixa'm un moment
que primer parli del Fede
perquè jo sé que aquest tema
t'apassiona
Fede
ràpid
jo també crec que és molt complicant
reguleixer
perquè també quan parlem
de comerços
hi ha de moltes dimensions
cada comerç
és un món
i cada comerç
com dirà el Ramon
suposo que té les seves peculiaritats
i les seves característiques
jo crec que
jo estic a favor
també del que diu
el Sabater
de liberalitzar
Ramon
i Rosa
jo diria una cosa
liberalitzem-ho tot
la universitat
els jutjats
les caixes d'estalvis
és a dir
per què jo a les 12 de l'any
no puc anar a demanar canvi
a un banc
per exemple
si no m'ho pregunten
jo diria que ho cobrin
però el banc ja s'espavilarà
i posarà una maquineta
a la porta
perquè tu vagis
i facis els ingressos
o facis el que vulguis
perquè s'han espavilat
i han inventat les maquinetes
i hi ha maquinetes
que donen canvi també
aleshores ja s'espavilaran
i hi ha restaurants
que diuen
el diumenge tanco
perquè vull tancar
i hi ha altres restaurants
que diuen
no no
el diumenge és el dia
que fa i més calaix
i obro
i cadascú
cadascú fa el que vol
perquè hi ha restauranters
d'aquests del menú diari
que tenen la seva clientela
de dilluns a divendres
o dissabte
i diuen
el dissabte i el diumenge
fem festa
per què?
perquè nosaltres
som un tipus de restaurant
que no hem d'obrir
els diumenges
en canvi
n'hi haurà d'altres
i què fan?
doncs tu faràs festa
el dilluns
i tu faràs festa
el dimarts
i tu faràs festa
el dimecres
Ramon i Rosa
però el problema
no és aquest
el problema
no és
no és les ferreteries
el problema
no és
les papereries
les papereries
tanquen totes
el dissabte a la tarda
perquè les oficines
estan tancades
això
hi ha una relació
però el problema
el problema
és l'alimentació
perquè les grans
cadenes d'alimentació
ens manipulen
és a dir
tu que ets historiador
saps que
una cosa és
el liberalisme polític
i l'altra
és el liberalisme econòmic
el liberalisme econòmic
és la llei de l'embut
és que
les
les cadenes d'alimentació
aconsegueixen
vendre més
més barat
aconsegueixen això
apujant el preu dels altres
és a dir
un
el petit comerç
i la gent
que és
que és
que és
que és captiva
del petit comerç
el que viu en pobles petits
el que
el que no té cotxe
etc.
etc.
aquesta gent
pel sol fet
de vendir grans superfícies
està obligada a pagar més
per què?
perquè
els centres
els centres de producció
estan obligats
estan obligats
a donar més barat
amb aquell
per mantenir la quota
de venda
amb la gran superfície
i llavors què fa?
doncs puja amb els altres
no és per un motiu
de raonament
és un motiu
hi ha una manipulació
a veure
molt menys
Rosa
aquesta és la cosa
però
la llei
d'això
de la lluita
per les 8 hores
i el descans
semanal
el descans
semanal
el va instituir
la república
rosa
a veure
molt ràpidament
per no repetir
coses que heu dit
vosaltres
jo penso
que d'aquest decret
per mi
el punt més important
que hi ha
és el fet
de
les botigues
que fins ara
podien obrir
quan volien
que tenien
que tindre
un màxim
de 300 metres quadrats
que ara baixa a 120
que això vol dir
que aquesta mena
de superfícies
fins i tot
de tots els
els fients
de xinesos
que estaven
en aquesta mida
dels 200-300 metres quadrats
ara ja no tindran
la llibertat
d'obrir
quan vulguin
sinó que s'hauran
d'assenyir
el que està
dient aquest decret
no sé si l'has llegit
tot
abans
una botiga
de fins a 300 metres quadrats
podia obrir
quan vulgués
ara no
ara és fins a 120 metres
i després
el que deies tu
evidentment
vull dir
a les grans superfícies
ja siguin supermercats
d'alimentació
o simplement
grans superfícies
del que sigui
senyor
se'ls ha de picar el crostó
perquè és que
si no
estem matant
el petit comerç
tradicional
de la ciutat
Josep Maria
però
aquí Ramon
aquí tenim una botiga
que està oberta
des de les 10 del matí
fins a les 2 de la matinada
i que està oberta
dissabtes, diumenges
i tots els dies
i que els preus
no són més barats
que en altres tendes
sinó molt més cars
i els hi deu donar
un rendiment
i venen llibres
també
i venen llibres
vull dir que venen de tot
venen de tot
i la gent
jo què sé
perquè no han pogut anar
a comprar el dissabte
o pel motiu que sigui
doncs es troben el diumenge
i van a comprar
en aquesta botiga
i surten carregats
amb la bosseta
i endavant
vull dir que
la gent s'espavila
la gent s'espavila
i el comerç
i la competència
vol dir això
com més llibertat hi hagi
doncs més possibilitats
hi haurà per tothom
i serà un servei
que al final
el podrem agrair
també a tots
també és un servei públic
i poder anar a buscar
canvi a les 12 de la nit
canvi on sigui
jo crec que cada empresari
sap quines franges horàries
i quins horaris
els donen més beneficis
partint d'aquí
jo crec que cadascú
hauria de ser lliure
de saber quan pot tancar
quan no pot tancar
i quan no ha d'obrir
quan no ha d'obrir
el que sí
també és veritat
és que
el que s'ha d'afavorir
protegir
és el petit comerç
que és el comerç
del dia a dia
el petit comerç
aquests diumenges
que donen
per poder obrir
molts petits comerços
d'aquestos
veus que s'estan
molint de fàstic
i que no fan res
perquè
molts no obren
encara que puguin
però la mentalitat
és aquesta
que aquí a Tarragona
quan s'han donat
aquests permisos
i aquests dies
que hi ha hagut
d'apertura
doncs
les grans superfícies
veus que la gent
al carret
i per allí donar un tomb
o passejar
o fer el que sigui
i s'ha plegat
si venen o no
no ho sé massa
però que veus
que hi ha una afluència
de públic
i això es nota
però l'alimentació
no se'n ven més
perquè s'obri els diumenges
quan no s'obria cap diumenge
la gent també menjava
i menjava
el mateix que ara
és a dir
no es pot menjar més
del que es menja
Ramon
però abans
les botiguetes petites
els diumenges
tenien la porteta
de l'escala oberta
i aquella senyora
que necessitava
3 onces de sucre
baixava
i trucava
la porteta
del costat
el debat és apassionant
però
s'acaba la tertúria
jo sabia que aquest tema
ja portaria
inacabable
Ramon Marrugat
Josep Maria Sabatebós
Frederica Dan
Rosa Maria Rossell
moltes gràcies
per convertir la tertúria
amb nosaltres
fins la propera
bon dia
bon dia