.
Només 45 segons i seran en dos quarts de deu del matí.
Inicem el temps de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio
que aquest divendres compartim amb Dolors Jiménez.
Bon dia, Dolors.
Hola, bon dia.
Coordinadora d'Ara, Laura Picó.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Advocada, Núria Gómez.
Bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Escriptora i periodista.
I avui s'incorpora a aquesta tertúlia i estem encantats que ho faci.
Sònia Navarro, psicòloga.
Bon dia, Sònia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
No allarguem el currículum, perquè a més, com que sempre tenim tantes ganes de parlar,
dic que ja que reservarem els minuts per la tertúlia.
Què tal, com esteu?
Ara dèiem, de què parlem?
Escolta, com no parlem de les eleccions americanes i voleu dir que hem de continuar parlant de les eleccions americanes?
Jo penso que no, que pilla una mica llum.
Sí, no?
Vols dir que no tenim coses més a prop?
Bueno, no sé.
Jo penso que els mitjans de comunicació han fet un desplegament tan impressionant al voltant d'aquestes eleccions
que no podem estar callats.
És a dir, si realment no ens interessen les eleccions que passen a Norteamèrica,
el que decideixen els americans, com és que tots els telediaris de totes les cadenes
han obert una redacció a Washington i donant les notícies des de Washington.
Com és que moltes emissores de ràdio han portat programes precisament als Estats Units
per retransmetre'ls des d'allà.
I com és, per exemple, que Onda Cero i Antena 3 s'han unit amb un desplegament informatiu
desconegut fins ara per donar les notícies d'Estats Units i des dels Estats Units.
Si realment el que passa als Estats Units al poble espanyol no ens ha d'interessar,
que és el que comentàvem abans de començar, com és que aquest desplegament
i com és que el govern en aquests moments està una mica, no diré tremolant,
potser no és la paraula, però sí inquiet perquè buix encara no ha contestat
en el telegrama i a la trucada de telèfon de Rodríguez Zapatero.
Llavors, aviam què passa.
O és que el poble espanyol va per un costat, el govern per un altre
i els mitjans de comunicació per un altre.
Una cosa és que ens interessa i una altra és que ens afecti, que és diferent.
Exactament.
Que afectar-nos ens afecta.
Clar, una cosa és que ja hem cansats de sentir-ho.
Una altra cosa és que ens afecta i moltíssim.
És com ara sentia venint una altra ràdio, perdona, Iolanda,
i parlaven de la llengua catalana i allò dels dos compilacions exactament iguals
amb una posa de llengua catalana i amb l'altra posa de llengua valenciana
i deien que ja sabem que hi ha molta gent que diu que està molt cansada
d'aquesta cosa de la llengua, que sí, en fi, tots aquests problemes,
però estem cansats perquè ho sentim molt, però en realitat ens afecta moltíssim.
El fet de presentar dues versions del català al Tractat Europeu,
a la Constitució Europea, ha cridat moltíssim l'atenció.
És que és exactament el mateix.
Però avui és la notícia, diguem-ne, perquè es va fer l'acte formal de presentació,
però ja feia temps que s'arrossegava aquesta qüestió i una mica l'expectativa.
El diari de la fotografia dels llibres, no, ja?
I això ja ho veus, ja ho tens davant.
Es redonda en els temes, habitualment, això no treu que no tinguin importància,
el que passa que probablement estem cansats
o la població es cansa de sentir sempre parlar el mateix,
però això no vol dir que els temes passin o se solucionin, no?
Que va, en absolut.
De fet, hi ha molts temes que surten i surten i surten
i, bueno, tornem a sentir parlar, però no es posen solucions, no?
Els diaris, en general, doncs, sempre sentim les mateixes notícies o molt similars.
A més, és una bomba, és una notícia avui.
Demà aquesta notícia ja no ho és, torna.
Torna una altra.
Una altra, de les mateixes característiques,
però realment la notícia neix i mort, no?, gairebé en el moment.
El que passa és que tenim una tònica de notícies molt similars.
I, a més a més, anem només a l'humor bós de la notícia.
Després no anem a la solució, ni sabem què passa,
ni fem un seguiment d'aquesta notícia.
Bé, els mitjans de comunicació, en general, no es pot fer aquest seguiment, no?
Es fa només el que hi ha ara, en aquest moment, i això es fa...
A mi, a veces, me da la sensación como cuando, en época de Franco,
para que la gente no pensase cuáles eran los problemas reales,
se hablaba de fútbol, ¿vale?
Pues ahora hay una serie de noticias que salen,
la gente se vuelca en esas noticias
y realmente no se vuelcan en lo que es realmente importante
y lo que nos atañe directamente a nosotros el cada día, ¿no?
Usted ha tenido que se pasen curtinas, ¿no?
Exacto.
Yo tengo a veces esa sensación, ¿no?
Porque piensas, oye, hay tanto por hacer y tan importante por hacer
y que realmente nos atañe directamente.
Porque, claro, sí que nos atañen las cosas de América,
pero yo lo que te decía antes, América me viene muy lejos.
Y quizá, pues bueno, oye, quiero que primero miremos aquí,
a ver si nos, por qué nos atañe tanto América,
por qué estamos dejando que nos atañe tanto todos los problemas americanos.
Primero miremos aquí, pero no.
Hay una serie de noticias que entonces la gente habla de eso,
habla de eso, habla de eso, pero no se da cuenta
de que tiene otros problemas más cercanos.
Y esto es lo que decía Sonia, o sea, nadie se fija.
Ni que no se han hecho, no se ponen soluciones.
O sea, se habla, pero nadie hace un seguimiento de las soluciones.
Yo estos días, mirándome los periódicos,
que la verdad es que tengo poco tiempo de mirármelos,
veía lo de los desplegamientos estos que están haciendo
de las carreteras ahora y pienso, a ver,
yo que he ido mucho a Zaragoza durante muchísimos años,
¿tú crees que viviendo en un Tarragona,
que estando toda la petroquímica aquí,
tengamos que tener los accesos que tenemos?
Es una vergüenza, o sea, que de Tarragona a Plata de Santa María.
Yo creo que aquí perdimos un poco el tren
en las Olimpiadas del año 92,
porque era el momento en que las Olimpiadas se celebraron en Barcelona.
Si hubiéramos sabido descapitalizar...
Para la catalana, no.
Si hubiéramos sabido descapitalizar...
No, es verdad, no, es que yo cuando miro a alguien
que me ha parlado en castellano, no, pero bueno.
No, pero mira, Dolors, yo te agradezco mucho
aquests gestos que has dit, que has fet,
porque l'altre día que sortía un estudi
sobre l'ús social de la lengua,
El problema és que sota una, probablement malentesa,
educació, bona educació,
i com tu ara, hi ha moltíssimes pensacions
que dius, sisplau, parla'm en català.
No, no, parla'm en català.
No, no, és veritat.
Però hi ha una tendència natural també a deixar-se...
Jo quan algú se'm dirigeix en castellà,
com que, gràcies a Déu, se parla les dos idioms...
Sí, el que passa és que a mi de vegades
m'assurta el català amb fluïdesa
i de vegades no.
I com que la veritat és que no me tallo un pèl
perquè aquestes coses...
O sigui, quan me surten català parlo en català,
quan surten castellà parlo en castellà.
Però jo tinc amigues que parlem cada dia,
estem en una cafeteria
i de vegades penso,
la gent que no està al costat
pensarà que aquestes estan boixes.
Ella em parla en català,
jo contesto en castellà.
I així podem estar una hora.
Doncs bé, continuo en català,
però el que volia comentar-vos...
És que jo crec que Catalunya va perdre
en aquest sentit una mica el tren
quan l'any 92 es van celebrar
les Olimpiades a Barcelona.
Si haguéssim sapigut pensar una mica més
en el que significa Catalunya,
haguéssim pogut descapitalitzar Barcelona
i fer tots uns accessos a les quatre províncies,
per dir-ho d'alguna manera catalanes,
directes.
El tren de Rodalies de Barcelona,
per què ha d'arribar només a Sant Salvador?
Sant Vicenç.
O a Sant Vicenç, que és el mateix, no?
A Sant Vicenç de Caldés.
Per què no pot arribar fins a Tarragona Ciutat?
Per què de Tarragona Ciutat fins a Lleida
hi ha tan males comunicacions
per tren i per carretera?
Sí que hi ha l'autopista,
però des de Tarragona està l'accés a l'autopista.
Tenim tota aquella entrada a Pla Santa Maria
que és espantosa.
Llavors, totes aquestes infraestructures
no es poden pensar només en una ciutat.
Jo crec que s'hauria de fer
globalitzar el mapa de Catalunya
i dir, bueno,
fem unes estructures dignes
per allò que és el nostre país.
Perquè molt reivindicar la llengua,
jo estic d'acord,
molt reivindicar la cultura,
jo estic d'acord,
però sembla que ningú
ha reivindicat les infraestructures.
Núria, Déu i Déu,
el temps que fa
que tots reivindiquem
les infraestructures.
Els governs no les han reivindicat.
Un altre cop.
No sé què en poden fer.
Aviam, si el govern de Jordi Pujol,
23 anys el govern,
no va reivindicar
el que per Catalunya
era imprescindible,
que eren unes infraestructures,
si el govern del tripartit actual
no les reivindica,
per molt que nosaltres
amb tertúlies anem dient
que fan molta falta,
realment estem posant
granets de sorra.
Aquestes infraestructures
s'han de pagar i si no hi ha finançament...
Laura, Laura, d'una en una,
que ja veig que comença la cosa...
Laura, Laura,
li toca a la Laura.
No, no, no.
Jo solament t'ho dic una cosa.
Tu surtis de Catalunya
i te dones compte
que tens un munt d'autovies
que són boníssimes i gratuïtes.
Jo he anat a Elge
i l'he vist.
I clar, ara aquí,
si vols anar a qualsevol lloc,
o agafes una carretera infecta
o te gastes los diners.
No, és que és així això.
Falta finançació.
De fet,
un dels dos temes claus
d'aquesta legislatura
del tripartit famós
és el finançament.
Vaja,
sempre volem...
Des de fa molts anys
sento això de les infraestructures.
Per què...
Quants anys portem lluitant?
Tothom, eh,
amb la 340, per exemple.
És increïble.
I ens han fet una paral·lela
que jo no entenc, no?
És que...
En fi, però...
No, però...
Això és independent.
El que és claríssim
és que hem reivindicat
sempre les infraestructures
de Catalunya
que no només estan malament
sinó que les que també
s'han de pagar
i surts,
i és veritat,
té raó ella.
La resta d'Espanya
és que la majoria
són gratuïtes...
Però, veieu,
com en doneu la raó?
Això és tema de govern,
no del poble.
Nosaltres estem reivindicant,
però si no hi ha qui ho pagui,
que ho faci,
que ho tingui al cap
i ho demani
i ho exigeixi,
realment no es fa.
Si analitzes les legislatures
del Convergència,
els 20 i escaig anys
del Jordi Pujol,
no ha tingut
molta capacitat
de negociació
amb el govern central,
però potser no
tant per culpa d'aquest,
sinó perquè tampoc
la negociació
no li permetia
esgarrapar
més finançament.
Ara potser
tant el tripartit
com el govern central
són de la mateixa
acorda, diguem,
i potser tenim
més possibilitats.
Pensa que el Maragall
ha denunciat
el govern central
per la qüestió
de la llengua.
No sé
fins a quin punt
hi haurà
aquesta bona sintonia
a partir d'ara.
De totes formes,
mentre
a la resta d'Espanya
s'estaven construint
totes aquestes
infraestructures
que estan a tot arreu,
ella ha dit
Elche,
però és que és igual
que te'n vagis
a Sevilla
o a Madrid
o és igual,
a tot arreu.
Aquí
estaven fent
concessions privades
i allà
s'estaven fent
amb diners públics,
vull dir que...
En part nostres també.
Bé, clar,
diners públics
de tots.
De tots.
Sí, sí,
i és que,
aviam,
això
que estem dient,
jo crec que a les quatre
estem d'acord,
inclús a Iolanda
que no opina
penso que també estarà d'acord,
en que realment
les infraestructures
són capdals
per poder
tenir un bon desenvolupament
del país,
igual com tenir
un port en condicions,
un aeroport en condicions,
en fi,
totes aquestes coses
estaríem d'acord
en que són bàsiques,
però que això,
per molt que el poble català
ho reivindiqui,
qui ho pot fer
és el govern,
el govern de Catalunya
amb una bona sintonia
amb el govern central
i que el desplegament
d'infraestructures
ens arribi també
a les nostres terres
i a les nostres comarques,
però jo el que he dit
i a més ho torno a subscriure,
és que ni ho ha sapigut fer
el govern de Convergència
i Unió
amb 23 anys
i que ara queda per veure's,
clar,
ja hem d'anar
amb marge de confiança
al tripartit,
però que d'entrada
hi ha moltes coses per fer
i si no és des del govern
és impossible
que ens arreglin
ni tan sols
la 340
que és una carretera
que jo faig cada dia
moltes vegades al dia
des de Torredambarra a Tarragona
i us asseguro
que no s'ha pal·liat
en absolut
el tema
dels embossaments,
el tema
de les caravanes
i el tema
dels accidents,
estem igual.
Si no tenim
és que agafar
la via Augusta
des d'abans
d'arribar
a l'hotel
Imperial Tarraco,
no,
l'hotel Astari,
fins a l'hotel Imperial Tarraco
tens un quart d'hora
o 20 minuts
és que jo sempre
o surtis
un quart
o 20 minuts
abans de l'hora
o és aquest tram
a veure
és que això
no hi ha dret
i així portem
un any
i un altre
no sé
Diuen que
com que hi ha
una dotació
perdó
però supostaria
extraordinària
que probablement
d'aquí uns mesos
que comença més
l'any que ve
podria
executar-se
un primer tram
del tema
de la 340
ja ho veurem
ja ho veurem
però jo imagino
que continuarem parlant
de les carreteres
no ens estendrem gaire
però a l'inici
de la tortulia
dèiem
hi ha notícies
que deixen de ser notícia
però això no fa
que el fet en si
no es continuï produint
la Dolors
que com sabeu
és coordinadora
d'edat d'ara
doncs ha estat
en un congrés
molt interessant
no ens estendrem gaire
en aquest tema
però en tot cas
deixa palès
que el tema
dels maltractaments
continua
que vosaltres
continueu treballant
i més del que voldríeu
que han augmentat
per sobre del 30%
les víctimes
de maltractaments
aquest any
respecte a l'anterior
tot i que ja no surten
els titulars de dia
ho hem assumit
com a normalitat
per tant no se'n parla
no passa
no existeix
però és molt gros
no és veritat
a veure
és molt gros
ha estat molt bé això
aquest lloc
on has anat tu
que s'ha fet un congrés
nacional
sí
molt bé
a veure
se ha hecho
un congreso
en Elche
promocionó
por el ayuntamiento
de Elche
pero realmente
ha sido
una especie
de puesta al día
de todos los servicios
que existen en España
y entonces una serie
de mesas redondas
muy intensivo
excesivamente intensivo
y bueno pues ha habido
mesas de abogados
mesas de policía
mesas de mosos de escuadra
que han venido
de Cataluña
de medios de comunicación
y bueno
se ha puesto al día
absolutamente
todo lo que se está haciendo
sobre violencia
que te das cuenta
que se está haciendo mucho
a ver
la sensación mía ha sido
se está haciendo mucho
pero siempre lo mismo
o sea
sin contar
no luce
porque no hay medios humanos
o sea
vamos a ver
que tú puedes poner
todas las leyes
¿Hay recursos económicos?
¿O no hay cap de las dos cosas?
A ver
a ver
a ver
a ver
a ver
a ver
a ver
a ver
a ver
a ver
a ver
a ver
a ver
a ver
a ver
pero no se les paga
xata
pero exactament
si no hay recursos económicos
pero si no se les paga
los jueces sustitutos
desde el septiembre
jueces sustitutos
que están
trabajando
gratuitamente
imagina't
com podemos
andar bien
¿com es eso Laura?
aviamos
porque diuen que no hay
dotación presupuestaria
y que a fin del gener
no lo pueden cobrar
per tant
trabajan desde el septiembre
de forma gratuita
i ni pagues extras
al Nadal ni res
per tant al Nadal
el turrols
ja ha de prestar
la mare suposo
o la tieta
per molt jutgesa que sigui
i una deia
l'altre dia
deia
és que jo estic posant
jo estic condemnant
empresaris
perquè no paguen
els seus treballadors
i a mi l'estat
no m'està pagat
i no el pot demanar
esclar l'estat
perquè
no no s'ho estan pensant
és molt gros
és molt gros
això que explica
però entre que posen
la reclamació
i no la posen
i arribaran al gener
i ja cobraran
fortíssim
com que coneixen
la màquina
de l'administració
de la justícia
coneixen la maquinària
perfectament
la frase era
i no ponemos
nos estamos pensando
en poner la reclamació
perquè la justícia
és lenta
i pensava
però si ets tu
la justícia
això no diguis gaire
perquè perdrem
tota la il·lusió
l'esperança
o la justícia
o sea a veure
esa ha sido
la esencia
la esencia
i jo
lo que comentàbamos
antes de entrar
de todas las mesas
que ja te digo
que ha sido interesante
perquè bueno
a veure
és muy interesante
perquè te pones al día
de lo que
de lo que se va a hacer
de lo que se va a hacer
y de lo que
entre comillas
se está haciendo
pero la queja
luego entre pasillos
es siempre la misma
sí o sea
se ha hecho
un proyecto estupendo
tal
pero con dotación
presupuestaria
dice que este proyecto
viene con dotación
presupuestaria
pero cuándo empezar
a funcionar
esa dotación
presupuestaria
mientras tanto
están los mismos
en los mismos sitios
claro
realmente no
que se ha incidido
mucho
todo el mundo
está de acuerdo
en el tema
de la prevención
pero habéis visto
en algún sitio
prevención
claro
es que yo hace años
que hago lo mismo
no se ha de hacer
esta prevención
realmente sabemos
que hemos de hacer
no
es que para prevenir
hauríamos de cambiar
toda la educación
desde el principio
es que la única forma
de prevenir
es educar
a las dones
y a los hombres
de una otra forma
pero eso no se puede
hacer
tan rápidamente
pero yo
recuerdo una vez
en un programa
en esta tertulia
que yo dije
el tema de la violencia
debería ser
asignatura troncal
desde que los niños
van a la guardería
yo recuerdo
esta frase mía
pues es que
sigo reivindicándola
o sea
a lo mejor
menos matemáticas
y esta asignatura
como troncal
porque es que se ha de dar
desde la base
porque lo que hay ahora
ya realmente está
¿no?
pues bueno
vamos a ver
si prevenimos
y educamos
mira lo que está
pasando ahora
en los colegios
a mí me parece horrible
lo que está pasando
en las escuelas
que contaban
el otro día
de aquel niño
que se había suicidado
porque los compañeros
lo habían
ya per mi
es más terrible
que una compañía
d'aquest noi
después de que
fins i tot
el que ha sortit
a la premsa
hagi hagut de marxar
d'aquest centre educatiu
perquè continuï
la violència
protagonitzada
pels mateixos
que van pressionar
a Hawking
per tant
és més greu
que un cop
ha passat
el que ha passat
que no s'hagi solucionat
sinó que una altra noia
del mateix centre
hagi hagut de marxar
a un altre centre educatiu
és grossíssim
realment
els professors
no tenen cap força
cap ni una
no tenen cap autoritat
no tenen cap força
és que no
el centre educatiu
no és res
jo potser peco
d'ingeluitat segur
però jo no puc creure
que si tu
és que no m'ho puc creure
si tu
hi ha uns nanos
que els professors
saben qui són
que estan fent
estan fent
la vida impossible
els companys
no em puc creure
que no hi hagi mitjans
per fer alguna cosa
és que segur que n'hi ha
no t'ho és que s'atreveixin
i que tots vagin a una
que això ja és diferent
però que hi ha mitjans segur
aquí tenen cap acció
de l'educació
segur que hi ha mitjans
perquè la gent
funcionava així
ha d'haver-hi una voluntat
també per part de tothom
i també anar units
amb els pares
és a dir
no podem carregar
tot el pes de l'educació
a les escoles
penso que la primera cèl·lula
educativa és a casa
no és la família
la més important
és la més important
que és el que fa
i crea les bases sòlides
perquè després la persona
pugui ser
o l'individu pugui ser persona
però si a més
i sense voler-me carregar
les famílies desestructurades
però si a més hi ha
un problema
de desestructuració familiar
és molt difícil
que vagi
el pare i la mare
units
a l'educació
d'aquella criatura
perquè hi ha
molts
separats
que també es queixen
que l'altre
compra
el nen
o la nena
per poder-lo tenir
més a prop seu
i si l'educació
de casa
no va unida
a una de l'escola
difícilment
es pot fer res
probablement
el que falta
també és un pèl
de valentia
per part de tothom
i deixar els tòpics
de les famílies
desestructurades
del que no hi ha mitjans
del que no sé
una miqueta valents
anar un pas més allà
i dir
moltes vegades
no hi ha una família
desestructurada
darrere d'un comportament
que no és el correcte
no ens enganyem
no cal sempre buscar
aquestes raons
la Sònia ho sap perfectament
hi ha persones
que no tenen cap problema
de desequilibri
de res
i que actuen
d'una manera
que no és la correcta
i que és poc sociable
per tant
potser cal ser una mica
més valent
deixar una miqueta
els tòpics
no hi ha mitjans
no sé què
bé
també hem d'intentar
assumir la realitat
i ser una miqueta
autocrítics
com a societat
i cada col·lectiu
que assumeixi
la part de responsabilitat
que tothom la té segur
però jo
no la digues
no no
jo volia dir
que a veure
és veritat
que a vegades
com estava dient la Núria
que la família
és estructurada
però volia
el que tu has dit
no Iolanda
de dir
bueno no
a veure
moltes vegades
precisament
les persones
o els nanos
els adolescents
que estan pressionant
són els que no tenen
teòricament
problemes
de desestructuració
potser els que tenen de tot
i no han de lluitar per res
però és que precisament
és un estil d'educació
desestructurat
és a dir
el fet que
la societat
que el fet que
no estiguin unides
les persones
pare i la mare
com entenem
tradicionalment
no vol dir
que l'educació
que revin a casa
no sigui desestructurada
es pot ser família
desestructurada
de moltes maneres
els nens
que es crien
amb els avis
per mi
és una educació
diferent
d'ara que tindrien
si es criessin
el pare i la mare
i els que estan
bueno
potser la paraula
no és el que
és el que
és el que
és el que
és el que
és el que
és el que
els nens
que es passen
davant de la televisió
des de la sortida
de l'escola
a les 3 i mitja
o les 5
fins al vespre
i es traguen
tots els programes
aquests que fan
a les tardes
de jo què sé
diguem
es compraries
doncs això
Déu-n'hi-do
com empapa
els esperits
valors
que estem
transmetent
als nens
és que
no importa res
no passa res
es pot dir de tot
es pot fer de tot
no té conseqüència
una acció
exacte
en absolut
i a més a més
el que la televisió
també ens està venent
és això
no passa res
perquè allà
es posen 4
a barallar-se
insulten un altre
i no passa res
al contrari
els hi paguen
exacte
a insultar-se
i a més a més
fins i tot
ha començat
un
a veure
hi ha nens
ara
que diuen
que de grans
volen ser famosos
és a dir
ara ja
clar
ja estem
en una altra
una altra cosa
que no en puc creure
és a dir
el fillet
diu això
dius
estic creant un monstre
he fet alguna cosa
de malament
però clar
ara ens trobem
amb nens
que el que volen
és ser famosos
és igual
és a dir
ja clar
és que això
és el que ens estan
transmetent
estem dient això
no passa res
a més a més
jo també penso
per exemple
aquesta nova escola
que si no aproves
també passes
no passa res
no vas valorar l'esforç
per exemple
exacte
a l'escola
passes encara que no aprovis
a casa
t'enxufen a la tele
o a l'ordinador
perquè no
molestis
o a la playstation
exacte
i a la tele
el que veus
és que no passa res
que pots insultar
que llavors
a més a més
tot
amb una història
d'uns pares
que volen donar
als fills
tot el que ells
no han tingut
hi ha una societat
competitiva
que s'ha de ser
el primer en tot
que s'ha de ser
el líder
sí sí
però per triomfar
s'ha de ser
el líder
però cuidado
perquè estem
o sigui
te trobes en famílies
que amb nens
de 3 i 4 anys
se'ls estan comprant
unes coses
que dius
si és que aquest nen
ni ho necessita
ni encara ho ha demanat
i llavors
aquest nen
quan tingui 14
t'exigeix
amb 10 anys
els mòbils
a més carregats
i a més han de fer
no sé què
i a més han de comprar
no sé quin pantaló
i a més han de
bueno
que les pares
estan creant
unes necessitats
amb aquests crios
que molts pares
poden
i molts pares
no poden
i després
això passa sempre
això passa sempre
perquè jo recordo
quan mis hijos
eran pequeños
que ja me pedían
que quiero
la marca no sé què
i jo li decía
perdona
ni la marca no sé què
ni no sé quantas
en el prica
resulta que
en vez de llevar aquí
un camaleón
lleva un no sé quantos
y resulta que me cuesta
mil pelas menos
y evidentemente
pues ese sí
i ya está
però ara és la mare
la que vol això
ara és la mare
la que immediatament
ja t'ha comprat
perquè el nen
no ha de ser menys
que l'altre
i vos heu fixat
en les activitats
estescolars
que això també és
molt interessant
d'observar
hi ha una mena
de competitivitat
entre mares
més amb mares
que amb pares
i això
perquè
perquè van més
perquè és el que hi ha
Laura
és el que hi ha
una cosa és el que voldríem
una altra cosa és el que hi ha
hem de fer anglès
barrient
més activitats
i penso
ostres
poca broma
i estem incorporant
activitats inversemblants
des de l'Ikebana
fins al bonsai
al final ja
també com a activitat
extraescolar
pobres
el que volia ser horrible
pel nen
tenia tantes activitats
que van amb el que tu deies
d'aquests nens
que creixen així
que després aquests nens
es fan joves
converteixen en joves
i avui ha sortit
a primera hora del matí
una notícia
que a mi m'ha posat
els pèls de punta
aquesta matinada a Madrid
una parella
de nois
de 16 anys
i 17 anys
d'etnia gitana
i el seu bebè
el seu fill
han estat apunyalats
i sembla que per un grup
d'esquins
aviam
això és
bestial
el nadó de sis mesos
el nadó de sis mesos
aviam
una parella
d'etnia gitana
amb un nadó
assassinats per gent
pràcticament de la seva edat
això esgarrifa
posa els pèls de punta
i aquí sí que s'hauria d'obrir
un debat sociològic
què ens està passant
a la societat
que no acceptem
les diferències
que un sigui
d'una ètnia
que un sigui negre
que un sigui
sudaca
o que un sigui
doncs aquests que no ho accepten
ho tenen clar
perquè el futur
és heterogeni
és plural
i és variat
això serà el futur
però el present
és un present esgarrifós
en alguns barris
aquí sempre s'ha dit
que no érem racistes
però no ho hem estat
perquè poder
no ens hi hem trobat
perquè no ens hi hem trobat
en el moment
que ens estem trobant
amb l'entrada
d'immigrants
aquí ja
això de que ja no sigui
racista
i tot i que Catalunya
sempre ha sigut
una terra de pas
que ens hem fet
amb moltes cultures
diferents
que això ha enriquit molt
la cultura
i el fet català
però en aquest moment
que és gairebé
una invasió
de gent sense papers
jo el que estic observant
pel que diuen
els mitjans de comunicació
és que tot al voltant
està creixent
com una ira
com una...
si ho creieu vosaltres
jo no observo
aquesta actitud
jo penso que el racisme
no és tanto
a la etnia
sinó al dinero
jo a veces pienso
los moros
que hay en Marbella
nadie los mira mal
en absoluto
al contrario
exacto
y los invitan a las cenas
los invitan a sus casas
estos no los llaman
inmigrantes
perdona
pero estos no los llaman
turistas
que es diferente
magnates
magnates
magnates
que es muy diferente
pero son residentes
yo estoy hablando
de estos esquins
que no aceptan
la gente contraria
a ellos
porque son
gairebé
de extrema dreta
pero claro
estos movimientos
que están naciendo
no solamente en España
sino en otros países
de Europa
este tipo de esquins
claro
esto es lo que sí
que habría que controlar
esto sí que es muy peligroso
porque lo demás
lo que la gente pide
con respecto a los inmigrantes
es que si están aquí
trabajen
sencillamente
trabajen
tengan papeles
normalidad
normalización
pero
con esto que la Núria
estaba diciendo
que sí que
veu
que hay racismo
y estávamos diciendo
que no
que no es veu
aquí había
yo pienso que
aquest racismo
es veu más
encara en las personas
con menos recursos
es a decir
con menos recursos
tienes tú
más
crees que
el inmigrant
l'immigrant
t'està traient
no no
perquè ara ja la sensació
és que ja te l'estan traient
perquè doncs
aquestes persones
tenen una sanitat
tenen l'assistent social
tenen una sèrie de recursos
encara que no tinguin els papers
ni estiguin cotitzant
ni tot això
i llavors clar
tots aquests recursos
s'estan repartint
entre la població immigrant
i la població d'aquí
que no té recursos
llavors
aquesta població
és la que es veu
més això
en els pobles
que és on visc
jo
no perdeu de vista
que visc en un poble
això en els pobles
es veu més
per això deia
que al meu voltant
si que ho veig
penseu que a Torre d'Embarra
hi ha una colònia
de 3.000
ara
m'ha aixecat la mà
un munt de vegades
deixeu la pobreta
que es l'expressi
jo només volia dir
que l'altre dia
vaig tenir conversa
amb una amiga
que viu
a un barri
al costat
del carrer Furt
no sé si és
Can Pla
i em deia
no no
és que com has de ser racista
tu
tu vius en un lloc
on
no tens veïns
immigrants
etcètera
però jo he vist
que en un bloc
la meva mare
la seva mare
en aquest cas
en què a dalt
i a baix
hi ha dos famílies
magravís
i aquestes famílies
no són de 4
sinó són de 10
i els pisos
són de 50 metres quadrats
i les condicions de vida
són molt dures
i les costums
i la cultura
són diferents
des del distanciament
es pot dir
no sóc racista
i això fa que la seva mare
és una posició
de benestar econòmic
i això fa que la seva mare
no vegi amb els mateixos ulls
que jo
doncs aquestes dues famílies
que jo entenc
que han de tenir
absolutament
els mateixos drets
que jo
etcètera
però la seva mare
viu allà
i se sent com inveïda
perquè a l'escala
està
bueno
perquè tenen altres costums
altres exigències
higièniques
altres coses
són moltes persones
són molt diferents
bueno
i a més
poden viure 10 persones
com tu dius
en 50 metres quadrats
que per nosaltres
és gairebé impensable
però
analitzar
lo que significa
10 persones
en 50 metres quadrats
tu viviendo abajo
per molt difícil
que siguin
20 pies
s'han de notar
caminando
no sé si m'entiendes
i estos son ruidos
la sensació
jo crec que seria la mateixa
però coincide
i a més
la gent
que viuen
tanta gent
dintre d'aquest pis
i que
bueno
que tenen bons recursos
ara
hi ha aquesta onada
d'immigració
un dels directors espirituals
àrabs d'Andalusia
ha demanat
que perquè hi hagi
una més gran integració
l'àrabs
sigui llengua
cooficial
a Andalusia
agafant-se
amb el que ha passat
aquest cap de setmana
que han reivindicat
diferents
grups nacionalistes
que a Ceuta
i a Malilla
es parli també
de forma
cooficial
a l'àrab
llavors
ens han dit
si allà es fa
pues Andalusia
també fem-ho
això serà
una font d'integració
o serà una font
per separar encara més
les dues cultures
per un costat
s'entén
que és com
una invasió
pacífica
perquè si enveieixen
amb la llengua
ja després
ja està la cultura
a sobre
i per l'altre costat
l'alcalde
de Ceuta
ha dit
escolta
per què no us deixeu
tranquils
i siguem nosaltres
qui decidim
si hem de tenir
una llengua
o no
bé
jo penso que és un debat
prou interessant
perquè si Espanya
tenim quatre llengües
més el valencià
que no sabem
si és com el català
o no
perquè a Europa
encara no s'han posat d'acord
i ara hem d'incorporar
l'àrab
no sé
és una cosa a pensar
probablement falten
historiadors
a totes les entitats
institucions
a tots els governs
perquè clar
la paraula invasió
s'utilitza
d'aquesta manera
i escolteu
els mapes
s'han fet a base
d'invasions
històricament
la història
per tant
algun caldre historiador
se l'hauria de col·locar
com busque
envahit Irak
senyores
que posem el punt final
que s'ha passat ja
el temps de la tertúria
són gairebé
això és una pena
perquè hi ha que haver-lo d'ingressat
molt passant
veus tu
doncs un altre dia
per això torneu
per això torneu
Dolors Jiménez
Laura Picó
Núria Gómez
Sónia Navarro
moltíssimes gràcies
bon cap de setmana
gràcies

Fins demà!