Matí de dijous, matí de Tarragona Ràdio, sintonia de Tartúlia,
temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb quatre convidats, l'advocat en Javier Soler Poblet.
Javier, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Al seu costat, l'arqueòleg Joan Manchón.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
I a l'altra banda de la taula tenim el periodista en Josep Maria Àries.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, bon any.
I també el director general adjunt de la xarxa sanitària de Santa Tegla,
Josep Andreu.
Josep, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats comentarem l'actualitat del dia.
Avui una actualitat presidida, sobretot en un principi,
per nomenaments, per noms propis que ocupen bona part
de l'atenció dels espais informatius, de la ràdio i la televisió local
i també de la premsa del dia.
El nomenament, sobretot, de Javier Sabater
com a nou delegat del govern de la Generalitat a Tarragona.
Aquest matí, justament, es reunirà amb el fins ara delegat César Puig
per fer aquell acte simbòlic de traspàs de poders.
però el que es venia comentant en els últims dies com a rumor
es va confirmar ahir amb la reunió del Consell Executiu de la Generalitat.
Javier Sabater, com dèiem, és a partir d'avui el nou delegat del govern
al camp de Tarragona.
Primers comentaris, primeres valoracions.
Josep Maria.
Normalitat, és a dir, d'una banda perquè no és notícia,
en el sentit que el que s'ha confirmat és un rumor que ja feia dies que anava remenant.
D'altra banda, pel perfil, és una persona que s'ha dedicat intensament a l'activitat política
i semblava raonable que en els moviments de peces que comporta aquest nou govern
li pogués correspondre a ell aquesta responsabilitat.
D'entrada, desinteressar-li que tingui molta sort
i ara veurem com actua en un tipus de càrrega en el que s'estrena.
Fins ara no havia, almenys que jo recordi,
no havia tingut la responsabilitat en un càrrec públic d'aquesta magnitud.
Si bé, té una llarga experiència com a regidor i com a diputat
i, per tant, poca cosa més a afegir de moment.
Què més? Javier.
Home, a mi em sembla perfecte el nombrament del Javier Sabater com a delegat del govern
i, com bé deia el Josep Maria, el que està claríssim és que això és normalitat democràtica
i els canvis hi tenen que existir.
L'únic que sí que faria seria que abans que començéssim a fer judicis,
com ja he sentit aquest matí, jo crec que com a mínim es mereix donar un plaç
per poder demostrar la seva capacitat, que sí que jo estic convençut que la té,
perquè el conec moltíssim, i la té,
i, a més, doncs, és el que deies tu abans,
ha sigut regidor de l'Ajuntament, ha sigut alcaldable per la ciutat de Tarragona,
ha sigut diputat al Congrés de Madrid, ha sigut senador a Madrid 3 anys,
és un home que té una càrrega política importantíssima,
té un bagatge molt important i té un avantatge també, no ho oblidem,
coneix les nostres comarques, coneix el camp,
i ell ha sigut anomenat delegat del govern de la Generalitat,
precisament en aquesta zona on té, la coneix a la perfecció.
Per tant, jo crec que ha sigut un gran encert del govern de la Generalitat
de nombrar el Javi delegat del govern.
El que sí que m'agrada és el que deies tu,
que aquest dematí el César Puig i el Javi Sabater reuneixen,
faran el traspàs de poder simbòlicament,
em sembla que això encara demostra més la normalitat democràtica
en compte d'altres actituds que fa tres setmanes, un mes,
es van adoptar en altres llocs.
De fet, fins i tot ahir, César Puig va ser un dels primers
que va trucar a en Javier Sabater per felicitar-lo amb el nomenament,
segons va explicar el propi en Javier Sabater.
Més comentaris, Josep Andreu, Joan Manchón.
Sí, bueno, ja no ha sigut una gran sorpresa
perquè fa dies que s'estava sentint ell com a candidat.
Destacar la trajectòria política que també han fet els meus companys
i potser jo, ara sí, per afegir una nota més,
des del meu parer i una mica pel seguiment de tot aquest temps
de la seva trajectòria,
crec que és una persona de gran confiança d'en Pasqual Margall.
Vull dir, això també suposo que també l'ha avalat per lloc,
vull dir, amb les seves picabaralles que hi ha a tots els partits,
però hi ha hagut una partit socialista aquí a Tarragona,
ell sempre ha estat un home fort avalat pel Pasqual Margall,
amb la qual cosa, bueno, ara és una mica, suposo que del seu bagatge
i el seu caché, avalat amb aquesta confiança que li té directament
al president de la Generalitat,
doncs, bueno, això el fa mereixedor del càrrec, no?
I, bueno, i destacar, donar el temps,
totalment d'acord que s'ha de donar amb temps,
les persones que s'adaptin, que vegin tot el que hi ha
dins de la responsabilitat del legat del govern aquí
i, bueno, i esperar els condièixements.
Joan?
No res, només marcar el tema de la normalitat, no?
Hi ha aquests canvis, potser una miqueta lents dels traspassos
als nous càrrecs polítics.
A tu et sembla una mica lent el ritme?
Sí, potser ho estic mirant des de fora,
però, bueno, és un tripartit, són molts anys d'inèrcia
i suposo que també s'ha de prendre la cosa amb tranquil·litat, no?
El dia 20 sembla que hi haurà més novenaments, no?
Sí, diuen que fins a febrer continuaran a haver novenaments.
Jo vull entendre que això és perquè s'està ponderant molt bé
quina persona va a cada lloc i això és a fi de bé, no?
I desitjar-li molta sort i que dormi d'avui a demà,
que suposo que li faltarà moltes hores de son
i molta feina que tindrà, no?
Sí, perquè el càrrec de delegat del govern és realment important
i en la zona del Camp de Terrona potser amb qüestions de seguretat química,
de tot el tema, en fi, placeta, César Puig en aquests quatre anys,
deu ni do, incendis, en fi, sobretot temes de seguretat, no?
Seguretat ciutadana, fetge, no n'hi faltarà, no?
A mi, si em permeteu un moment, i a fil parlant de tot el que deia el Josep Maria Andreu
sobre el perfil maragallístic, per dir-ho d'alguna manera, del Javi,
jo el que us voldria ressaltar és una cosa.
Tots els nomenaments de delegats territorials pertanyen a les conselleries.
Menys.
I han de ser funcionaris de l'escala A.
Menys.
El delegat del govern que ve anomenat per la presidència de la Generalitat.
no per cap conselleria ni la de governació, sinó que el nombre del president de la Generalitat.
I això és molt significat.
De fet, els delegats que hi ha hagut aquí fins ara, en l'època de Convergència i Unió,
han estat també perfils de persones que tenien molt bona relació, en aquest cas, amb el president Pujol, no?
Recordem el seu moment Josep Maldonado i després també amb César Puig.
És lògic, no? Fins al punt que...
Aquí hi ha hagut tres delegats.
El Javi serà el quart delegat de la Generalitat, perquè n'hi ha un que s'oblidem,
que va ser el primer de tots, que va ser el Cendre.
Exacte.
Que va ser el primer delegat.
En fi, un altre anomenament en un segon esglaó,
perquè està per sota, evidentment, del delegat del govern de la Generalitat a Tarragona,
però que també afecta a una persona molt coneguda i molt vinculada a Tarragona,
com és el, fins avui, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
Francesc Terrats.
Amb ell parlarem, per cert, aquest matí en directe en aquesta sintonia,
però ell, a partir de demà, ens ha comentat ja,
ocuparà formalment el càrrec de nou director en general de Patrimoni Cultural.
Això, Joan, a tu què potser t'afecta més per la feina?
Què et sembla?
M'afecta, diguem-ne, professionalment,
i després me n'alegro molt personalment,
perquè en Fresca, Cesc, doncs, una persona però coneguda i però insolvent,
doncs l'han nomenat director general del Patrimoni Cultural de Catalunya.
Jo crec que és una aposta interessant, molt interessant.
En Francesc és una persona que té les idees molt clares,
és una persona dura, vull dir, no el farem canviar d'opinió per una qüestió política,
sinó amb això és un perfil, penso jo, bastant professional,
i només desitjar-li que dormi també molt d'avui a demà
i que tingui molta sort amb el càrrec, no?
Deixeu un museu arqueològic importantíssim a nivell estatal.
Esperem que, per un cantó, esperem que sigui per molt de temps,
perquè pot estar fent una tasca molt important en el tema de Patrimoni Català,
però, per l'altra banda, també dol que marxi, no?
Perquè marxa un amic i queden pendents problemes com el tema del necròpolis,
com el tema del trasllat o futuració del museu arqueològic,
que jo suposo i espero que des de Barcelona, des de la directora general,
li podrà donar nous impulsos a aquests temes complicats,
controvertits i, d'altra banda, com a tarragonins interessantíssims.
Què més, Josep Maria?
Sempre i quan no perdim la memòria en el trajecte entre Tarragona i Barcelona
a l'autopista, un fenomen que ja coneixem, no?
Jo em penso que està molt bé que gent del territori,
que o bé són del territori o coneixen, treballen al territori,
assumeixin ara càrrecs de responsabilitat.
Aquesta demarcació ha tingut un dèficit, diguem-ne, endèmic,
d'un pes específic, independenent del color polític,
ha tingut un dèficit de pes específic en els òrgans de decisió.
I, per tant, que una persona que ha estat fent aquesta feina aquí
ara assumeixi aquesta gran responsabilitat,
d'entrada és una molt bona notícia,
en general i en concret pels interessos generals de patrimoni de Catalunya
i, en particular, pels de la ciutat de Tarragona, que Déu n'hi dóna.
Què més?
A mi em sembla, amb el que deia el professional del tema,
que és el que aquest tema pot tallar el bacallà,
jo crec que el govern de la Generalitat ha fet una diana.
L'ha encertat al 100%, no s'ha equivocat.
i, a més, entenc que, de tot Catalunya, potser la zona més important en aquests temes,
precisament, és Tarragona, no?
Ja n'hi ha hagut més, ja el coneixem, però potser la del pes específic és la Tarragona, no?
Llavors, que el govern de la Generalitat hagi dit, doncs, aquest senyor,
que ha sigut el director d'aquest museu i tal, igual,
aquest, això té dos vertents.
Primer, que és una diana, i segon, que que ho pensem,
sembla ser que es vegi una miqueta a les clarianes,
que hi hagi ben entès el que diré ara,
hi ha la descentralització.
Ja tocava.
Que ja tocava.
Josep.
Jo no el conec personalment,
però per les referències que tinc d'ell,
em sembla que és un excel·lent professional,
i, per tant, bueno, la línia que han dit no...
Desitjar-li sort, i també, sobretot, el que diu el Joan Maria, no?
També, a menys, com a tarragoní, o ciutadà de territori tarragoní,
també, bueno, és una satisfacció d'anar veient que gent del territori
també va ocupant llocs i a poc a poc es va escampant, no?
Vull dir, això, a menys, és una satisfacció.
Suposo que aquesta gent...
Amb el llibre del tripartit, no oblidem que del territori també tenim
el conseller d'Ensenyament, eh?
I el conseller en cap.
I el conseller en cap.
I el president del Parlament.
I el president del Parlament.
La veritat és que...
El sud també existeix a Catalunya.
Perdona?
El sud també existeix a Catalunya.
El que sí? Tu creus que això s'està demostrant, ara?
Sí, havia dit algun president que del Llobregat cap a vall
van tots amb plomes, i resulta que no hi anem amb plomes.
Es diuen molt de rocades, eh?
Sí.
I si repassem les hemoroteques ens faríem un fart de riure.
I donem compte, doncs, que existim, no?
I tenim un conseller en cap, un conseller d'Ensenyament,
una sèrie d'editors generals...
I el president del Parlament.
El president del Parlament.
I ara, ara, ara hem de demostrar-ho, també.
No marxem per un moment del tema del Francesc Terrats,
perquè és que a mi la primera cosa que se'm va acudir ahir
quan vaig sentir el seu nomenament
és que tenim el tema del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
del futur museu i de l'ampliació, en fi, amb diferents projectes.
Creuen que ara sí, després de tants i tants anys,
amb la intervenció de la Generalitat,
també recordem que de l'Estat,
podem tenir un projecte damunt de la taula,
en fi, que sigui factible?
Hi ha dues coses, i ara faig una miqueta del que m'agrada fer,
que és de dolent, no?, o d'advocat del diable.
Primera, en Francesc defensava una posició molt clara
d'on t'ha d'anar el Museu Nacional Arqueològic,
l'Ajuntament en defensa una altra.
I són dues coses que estan a 180 graus,
potser ens haurem d'ajuntar als 90 graus.
Després hi ha un altre tema que a mi em preocupa tant o més encara.
Per desgràcia, la Conselleria de Cultura de la Generalitat
fins ara ha estat una conselleria pobra,
ha estat una maria,
amb poc pressupost, amb poca dotació.
Llavors, des de la Generalitat,
assumir els reptes necessaris pel patrimoni
de les autororganitzacions de Catalunya,
si no canvia la política,
i esperem que canviï la política de la Generalitat,
i especialment la política pressupostària,
ho tenim difícil, i hagi qui hagi de director general.
Hi fan falta molts diners pel patrimoni català,
i fa falta una orientació molt clara
a banda de l'acord polític.
Que Cultura tingui més diners.
Diners i un acord polític.
Jo penso que el més rellevant és l'acord polític.
A partir de l'acord polític s'arriba a trobar,
si no hi són, els recursos econòmics.
Els diners s'assoleixen, si es conveni.
Jo crec que, a més a més, ja n'hi ha prou.
És a dir, la ciutat de Tarragona és un element clau,
amb un potencial, des del punt de vista cultural,
per explotar.
i jo crec que ni la ciutat, ni la demarcació, ni Catalunya,
es poden continuar permetent el luxe de no treure més profit,
tant des del punt de vista turístic, com des del punt de vista d'investigació,
com des del punt de vista de manteniment d'un capital,
que en aquests moments moltes ciutats voldrien,
o molts territoris voldrien, tant de bo,
que amb la renovació i amb els canvis i amb els pantallaments,
tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista polític,
hi hagi una miqueta més d'imaginació i es faci un pas endavant.
A més, pensem una cosa,
qui ens anava a dir fa dos anys,
que, per exemple, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
fos una realitat que en aquest moment està funcionant,
no està prenent rendiment perquè falten les dotacions, etcètera,
però està engegant i penso jo, força bé,
el paper d'en Guitart penso que ha estat molt important,
i, d'altra banda, qui ens anava a dir ara fa un any
que el juliol es donguessin 3 milions d'euros
per prendre el diable,
i això estic parlant d'una cosa que m'afecta a mi personalment, no?
Vull dir, se pot anar a Madrid, se pot anar a Brussel·la,
se pot anar a buscar despensualització privada
o el que convingui per invertir en el patrimoni de Tarragona,
i és una cosa que ens hem d'acostumar a fer.
En fi, veurem,
durarem, evidentment, com a mínim els 100 dies,
tant el nou delegat del govern al camp de Tarragona,
Javier Sabaté, com el nou director general de patrimoni cultural,
Francesc Terratx, els donarem, evidentment,
com a mínim 100 dies,
per anar valorant i fer balanç de la seva gestió.
Estava pensant també que en relació amb el tema
del nomenament de Javier Sabaté,
i això en clau política té una altra conseqüència important,
és que els socialistes es queden sense cap de llista
per les eleccions,
i això ens aboca a portar a la tertúlia
una altra qüestió, evidentment, de política.
Tenim a dos mesos vista les eleccions,
avui diuen alguns diaris
que segurament el president Afnar convocarà les eleccions
pel diumenge 14 de març,
i, en fi, tenim un altre cita electoral
que després de dues consecutives,
durant el 2003,
no sé si pot donar algun signe de cansament
entre els electors,
és a dir, entre els ciutadans de carrer.
Més o que al contrari, jo estic convençut
que aquest mes de març s'incrementarà aquesta tendència
a l'augment de la participació,
jo n'estic convençut, per moltes raons,
raons internes de Catalunya,
i justament per reacció a la reacció
de l'estat,
a l'estat i en particular del Partit Popular.
L'estat reaccionari.
Sí, sí, jo n'estic convençut
que tornarem a tenir,
per sort, a més a més,
perquè és una festa la democràcia,
i tant de bo que sigui així,
però que necessita això
que els ciutadans facin un pas endavant,
i al març hi haurà sorpreses,
jo espero, desitjo,
i sobretot qui haurà participat,
això n'estic convençut.
Josep, tu també hi estàs d'acord amb això?
Sí, sí, a més jo crec que,
bueno, ja falta veure aquests dies de Nadal
als diaris,
i d'això, vull dir,
ja van escalfant,
vull dir, ja van tirant-se els trastos uns als altres,
aprofitant encara...
Sin acritud.
Sí, exacte.
Depèn d'aquí, eh?
Depèn d'aquí.
A Catalunya sí.
A partir del resultat
de les eleccions catalanes,
a partir d'aquí,
ahir la nit sentia el senyor Rajoy,
que ja feia els seus plantejaments,
les enquestes fa,
el cap de setmana ja van sortint enquestes
que si el PP deu punts,
vull dir, ja t'estan escalfant el terreny de joc
per sortir a jugar,
i després, bueno,
jo crec que són unes eleccions
on, bueno,
potser fruit de les eleccions catalanes
i tot aquest moviment
que ha provocat
el Partit Socialista de Catalunya
a nivell estatal,
amb tot el posicionament de Zapatero,
que és un posicionament valent i arriescat,
i fins i tot dins de les seves pròpies files
amb els seus,
bueno, això ha provocat el PP que reaccioni,
però és una reacció
que sap que és una arba doble fil
que afecta el boomerang,
perquè, bueno,
i fins i tot jo crec que la societat catalana
i fins i tot del Partit Polític que sigui,
llevat d'un cert color polític,
aquests sempre voten el que voten,
però vull dir,
la resta,
la Catalunya, diguem,
segons quines reaccions,
això també,
jo crec que es fa pinya,
vull dir,
que reaccions molt viscerals
i molts,
per no treure el tema,
hi hauria altres debats
com el País Bas, etcètera,
aquí a Catalunya,
doncs això,
jo crec que té una altra reacció
a el que és la societat catalana,
i, per tant,
jo crec que seran les eleccions
que també hi haurà,
estic d'acord amb ell,
que hi haurà participació
i seran,
jo crec que seran agressives,
perquè el PP fotrà tota l'artilleria
damunt de la taula,
ja està posant,
ja veus els Rajoy,
els Mayor Oreja,
ells ja van preparant els canons
i, bueno,
i ara esperem el Zapatero
i tots els seus terratenents
a veure com preparen també
el seu contraatac
que s'ocalfaran.
De tot a més,
seguint aquest llenguatge
que no m'agrada massa,
però és molt gràfic,
el llenguatge militar
de l'artilleria,
estic convençut
que el Partit Popular
no està mesurant
el risc del foc amic
i el senyor Piqué
hi ha hagut de demanar
moderació al Partit Popular
de la pròpia Catalunya.
Jo no estic convençut,
com diu en Carol Rovira,
que cada vegada
que el senyor Aznar
obre la boca
està...
Jo no sé si està naixent
un nou independentista,
potser està naixent
un pas més enllà
de la consciència
de les nacionalitats
i sobretot
i més que de la nacionalitat
de la democràcia
i del dret
a discrepar.
Per tant,
jo penso que fins i tot
aquest excés
de virulència
del Partit Popular
se'ls pot girar en contra
i si no ja ho veurem
el mes de març.
Sens dubte,
l'Aznar quan obre la boca
sovint puja el preu del pa,
no?
I per l'altra banda
ja estem acostumats
bastant
a que els senyors
de Madrid
treguin la bruneta mediàtica
i no tan mediàtica,
però bueno,
aquí som un país
d'allò de parlem-ne,
no?
De totes maneres
hi ha una cosa
que valdria la pena
que pensem.
Aquest monolitisme
que està donant imatges
al PP,
que tots van a una
i tot això,
després parles
en petit comitè amb ells
i jo parlo,
estic referint
a amistats
que hi ha
dintre d'aquest partit
que tinc jo fa anys
i comentava,
per exemple,
abans del tema
de la OTAN
que estaven esfareïts
de la barbaritat
que estava fent
el senyor Aznar
o esfareïts
de la barbaritat
que estava fent
en política exterior
o en treball,
etcètera,
han tancat files
per una qüestió
diguem-ne política
però a l'hora de la realitat
pensen bastant diferent
uns quants
i recordem una cosa
que veia la Julia Otero
quan marxi l'Aznar
potser molta gent
del PP
no l'allunaran gens.
Xavier.
A veure,
jo dos temes
perquè tu has tocat
dos temes.
Sí, bueno,
jo he introduit
el tema
de les llistes
aquí a Tarragona
després si volen
que en parlem
el que passa
és que ens ha manat
directament
el tema
de les eleccions.
A mi, si em permets
al marge
que la meva professió
és d'advocat
amb la qual m'has presentat
i a la qual m'honoro
de pertany al col·lectiu
clar, jo soc de...
Membre de la PSC
Membre de la PSC
i membre de l'executiva
jo l'únic que sí
que puc dir
és que en aquests moments
l'executiva
primer,
el partit té gent suficient
i suficientment preparada
per poder anar
de cap de llista
al Congrés dels Diputats
i en aquest moment
l'executiva
crec que ja té
la persona
no decidida
sinó definit
ja el perfil
que té que tindre
el cap de llista
que al fi i al cap
nosaltres ho proposarem
a la federació
la federació
ha de passar
al Consell Nacional
etcètera
però jo crec
que la persona
està molt definida
i francament
si es troba
la persona
dintre d'aquests
paràmetres
que d'això
que s'ha trobat
no serà vostè?
no, no, no
jo ja
soc un alcalde
tampoc
tampoc
tampoc
tampoc
però vaja
no ho sé
jo el dic
a mi m'agrada
i el tema de les eleccions generals
aquest ambient tan crispat
a mi jo
francament
que el senyor
es posi nerviós
m'ho poso molt content
perquè em dóna la sensació
que cada vegada
que parles
són dos vots
més per naltres
francament
les enquestes diuen
que el partit popular
pot tenir majoria absoluta
m'assembla molt bé
que diguin
el que vulguin
les enquestes
miri
només hi ha una enquesta
i això me n'esrecordaré
tota la vida
que m'ho va dir
Josem Maria Requesens
i Comas
exalcalde de Tarragona
i va dir
escolta
només hi ha una enquesta
perquè un senyor
et pot dir al sortir
que ha votat en aquest
que ha votat a l'altre
o pel que va votar a fulano
i tal
l'única enquesta
és el moment
que es tanquen allí dintre
tiren la cortineta
o venen de casa
amb el sobre
i tiren aquell sobre
aquesta és l'enquesta
i tota aquesta crispació
que està venint
de fronteres enllà
és francament
me sap molt de greu
perquè
a veure
Esquerra Republicana
tindrà la seva història
i a més és un partit
importantíssim
dintre de Catalunya
i home
jo encara
ara perquè estigui coaligat
amb el govern
o ara els defenses
perquè
no, no
a veure
a mi em sembla
ni que fos jo
de Convergència
o d'Unió
o d'un altre partit
jo no podria tolerar
que comparessin
per exemple
Esquerra Republicana
hem arribat a sonar
i això
això s'està fent
i això crec que no es té
a fer
a més del que deia el Joan
que hi ha discrepàncies
en aquests actituds
dins del mateix Partit Popular
jo
digueu-me ingenu
estic convençut
que això passa
també amb la societat espanyola
i que al mes de març
hi ha una oportunitat
per demostrar-ho
amb una cosa important
com és el fet
d'anar a votar
jo crec que
han anat tan lluny
que més enllà
de l'alternança política
jo crec que han anat
tan lluny
que estan incomodant
els sectors importants
d'altres comunitats
autònomes
ahir sentia
els resultats
d'una enquesta
en què per exemple
un dels papos
que fan al Partit Popular
el del risc
de fraccionament
la gent
no se'l creu
hi ha una part
molt significativa
de la societat espanyola
que no creu
que el que ha passat
a Catalunya
absolutament
legítim
i democràtic
pugui tenir
cap mena d'incidència
en un fraccionament
de l'estructura
de l'estat espanyol
i que a més a més
no renuncien
entenc jo
al dret
a discrepar
Josep
que m'havies demanat
la paraula
jo només volia aportar
que les eleccions generals
evidentment
també són
vull dir que també
volia apuntar la reflexió
que també
veu-les en clau catalana
també
a veure
em sembla que abans
el Joan Maria
també ho ha apuntat
de refiló
una mica
la reacció
que pot adherir
a l'acord
del nou govern
exacte
com reaccionarà
la societat
davant d'aquest acord
democràtic
etcètera
això
totalment d'acord
però
aquest pacte tripartit
a veure
dins de Catalunya
si la gent
vota en clau
o bé
amb efecte
d'inèrcia
autonòmica
o vota
absolutament
en clau
espanyola
espanyola
això és una
dos
i tot
que
hi haurà poc temps
perquè
en dos o tres mesos
n'hi ha de cop temps
ara se m'acorreix
un tema
damunt de taula
que he elegit aquests dies
per exemple
la famosa agència tributària
l'agència tributària
és una gran negociació
sembla
una agència tributària catalana
i ara resulta
que tots
tindran agència tributària
jo com a català
que vols que et digui
jo m'agiria
que la meva agència tributària
jo respecto molt
el senyor Chaves
i el senyor Bono
i que tingui la seva agència tributària
però jo voldria
la meva agència tributària catalana
amb poder propi
i identitat pròpia
no una agència tributària
no sé com serà
això d'escafeinada
que sigui només consultiva
que vagi a fer el padre
i que s'ha acabat
el d'això
doncs clar
tot això
no sé
si realment
al març
hi haurà una reacció
o no
de la societat
vull dir que també
és un interrogant
que deixo
amunt de la taula
si la societat
el PP es pensa
que aquest discurs
a certes zones
d'Espanya
els està posant
pels núvols
i això és veritat
i tal
en canvi jo penso
com
Josep Maria
que això
a la llarga
els perjudicarà
perquè la imatge
que estem donant
de serietat
que aquí
no ha passat res
en absolut
s'ha canviat el govern
que és molt normal
per higiene democràtica
per allò que sigui
la gent ha decidit
canviar
heu passat
per la imatge
d'un president
de Parlament
republicà
vagi a veure
el rei Joan Carles
això és la imatge
més absolutament
de normalitat
i a més
pensa una cosa
que potser
el més important
són les paraules
de la testa coronada
que és que parlant
s'entén la gent
i a Catalunya
hem demostrat
que parlant
s'entén la gent
i aquí no ha passat res
en absolut
i estem tranquil·lament
treballant
i que la gent
tots
els catalans
i els espanyols
volem tranquil·litat
i no volem crispació
i per tant
aquest discurs
tremendista
pot ser bo
per a tenir contents
els teus
diguem-ne
col·laboradors
més immediats
que t'estan instigant
i d'això
en tenim experiències
fins i tot
a la ciutat de Tarragona
que és un mecanisme
molt perillós
la gent volen tranquil·litat
i mentre l'economia
vagi prou bé
aquests discursos
tremendistes
jo no sé si encaixen
que poden tenir
crèdit
en alguns mitjans
de comunicació
és evident
però així ja en tenim
experiències
penseu la cara
que amb els empresaris
quan el Rajoy
els va crir de capítol
acabar les eleccions
se la van mirar
i els nens
no està malalt
escolti'm
jo com a empresari
m'he d'entendre
amb el govern
legítim del moment
i una cosa és predicar
i l'altra cosa és donar pa
abans citàvem
en el temps de la tertulia
això de les llistes
parlàvem dels socialistes
el nom no era el Sapell
i no ens ho vol dir
i no ens ho dirà
a Convergència i Unió
per cert
tampoc saben
qui serà
el cap de llista
o A o B
o A o B
o Josep Maldonado
o Lluís Badia
diuen no?
d'aquí una estona
parlarem amb Josep Maldonado
en directe
creuen de totes maneres
més enllà dels noms
i dels candidats
que aquestes eleccions
com que són generals
i hi ha un aspecte
ideològic important
els temes territorials
poden tenir algun efecte
i per exemple
estic pensant
en el pla hidrològic nacional
se'n va parlar molt
en la campanya
per exemple
de les eleccions
al Parlament
i ara teòricament
també se n'hauria de parlar
perquè és un tema
que a més el govern central
el govern del Partit Popular
vol tirar endavant
sigui com sigui
o aquests temes
més territorials
en fi
no acaben tenint
un pes específic
i es vota més en
perdó?
l'ha tingut a les autonòmiques?
l'ha tingut a les municipals?
quanta gent
vam anar contra la guerra
a les manifestacions?
s'ha reflectit
això realment
a les urnes?
ja està
preguntes
que queden damunt
de la taula
alguna resposta?
home
jo no sé
jo no sé
si a les Terres de l'Ebre
el moviment de vots
d'un partit
cap a un altre
no sé si el partit
ha tingut molt a veure
vull dir
jo
tu creus que sí
que ha tingut efectes
en les últimes eleccions?
jo crec que sí
en particular
a veure
a les Terres de l'Ebre
jo crec que
i això és loable
Esquerra Republicana
va fer un plantejament
claríssim des del primer moment
envers
bueno iniciativa també
però vull dir
Esquerra
que és una mica
la gran
vull dir
la gran guanyadora
d'això
va fer un plantejament
claríssim
posicionant-se en contra
i a més a més
d'una postura
nacionalista
etcètera
i
a veure
jo crec que
el trasbast
de vots
en particular
de Convergència
cap a Esquerra
en particular
a les Terres de l'Ebre
va ser molt més pronunciat
que altres llocs de Catalunya
això volia dir
alguna cosa
així com
el partit sol·licita
més o menys
es va mantenir
o va repuntar una miqueta
però bueno
més o menys
d'això
és molt significatiu
a molts pobles
ho dic
perquè avui estan analitzant
els resultats
a molts pobles
directament afectats
per tot el tema
de paràt hidrològic
va dir
baixades del 15%
de vots
de Convergència
s'anaven cap a Esquerra
ho dir
això
sí que pot haver
l'efecte nacionalista
de castigar el pacte
amb el PP
tot el que tu vulguis
però crec que
el posicionament
l'ho hable
d'Esquerra
molt en contra
les Terres del Déu
tenen un problema
estan dintre d'una demarcació
més gran que es Tarragona
i tenen un número de vots
que fins a quin punt
pot fer
canviar la balança
d'acord
respecte a la proporció
no
de la proporció no
però clar
perquè són pobles
mil
dos mil
però bueno
que això fos
la província
sense dubte
això es notaria molt més
el Parlament de Catalunya
i el govern
serà difícil canviar
ara fa quatre anys
van quedar dos dos i dos
els grans partits
és a dir
Esquerra i Iniciativa
no van tenir representació
PP2
Convergència i Unió 2
PSC2
serà difícil canviar
aquest mapa
tot i que els republicans
deien que
s'aspiraven
a treure-li
algun diputat al PP
i això que
podria fer saltar
la majoria absoluta
Esquerra
va dir que
el que ell aspirava
a les generals
era atindre
grup parlamentari
propi
ells han fet
numerosos
i han fet
un exercici arriscat
que és una extrapolació
dels resultats
de les autonòmiques
a les generals
però això
aviam
no es pot fer
tot i que hem de reconèixer
que en les darreres conteses
hi ha hagut una certa
diguem-ne
uniformització
de tendències
és a dir
Esquerra Republicana
a les autonòmiques
va culminar
un procés
que ja es va iniciar
a les locals
sí que és cert
que les municipals
estan molt més pròximes
de les autonòmiques
que no pas
les autonòmiques
de les generals
aquestes generals
van amb clau diferent
sempre
ara
pot passar
evidentment
que pot passar
home jo també
el que crec
és que Esquerra
és un partit històric
tremendo
i ha tingut la sort
ha tingut la sort
que després
d'haver
petit
una fagocitosis
per part
d'un altre partit
després
va tindre
dos estrelles
del glamour
i
ara
ha trobat
un autèntic
capdavanter
moderat
sensat
que sap
el que diu
s'apropa
al poble
a la campanya
que va fer
el Joc Lluís Carot
va ser impressionant
la que va fer
i crec que ha trobat
el líder
i està trobant
el seu lloc
dintre de la societat catalana
perquè
el que no podem oblidar
i anem a fer
memòria històrica
acabem ja
breu
perdó
els presidents
de la Generalitat
per majoria absoluta
havien sigut
amb l'Estatut del 32
i tal
havien sigut
els presidents
de la Generalitat
eren d'Esquerra Republicana
des del president Macià
al president Companys
i anem seguint
a l'exili
el president
oblidat
malauradament
oblidat
Irla
i el president
de Redelles
venien tots
d'un gran partit
d'esquaves
senyors
amb aquesta
petita lliçó històrica
si em permet
de l'advocat
Javi Soler Poblet
acabeu la tertulia
no et corra bé
gràcies
gràcies per participar
el Javi Soler Poblet
el Joan Menchon
el Josep Andreu
i el Josep Mariàries
amb ells hem fet tertulia
ens queden moltes coses
penjades
en el tinter
però en fi
tindrem temps
de continuar
analitzant
la situació política
d'aquest 2004
en properes setmanes
gràcies
i fins la propera
bon dia
molt bon dia
adeu