La 1 i 10 minuts és el moment d'obrir el programa demà
amb la nostra amiga i companya, Sílvia Ferreres, molt bon dia.
Bon dia, amiga Iolanda.
Que bonica.
Com ens estimem.
Clar que sí, comença així el dilluns, en dona gust.
Repassant tota l'activitat i tota l'oferta que tenim aquesta setmana,
una setmana, tot s'ha de dir carregada de festivals de fi de curs.
Aquesta i la que ve.
Fins al dia 18 no ens acabem als festivals de fi de curs.
La gent ens odia molt.
La gent agafa número a la porta del Teatre Metropol,
l'última, com qui va a comprar el peix al mercat.
Que avui és de música, no? Avui és de Saavedra, cada dia.
Avui és d'estudio de música, demà passat al conservatori de l'altre.
Aquí aniràs algun, tu?
Jo sí, algun em toca anar, i com tothom gairebé en aquesta ciutat,
li toca algun festival, o alguns, o més, o més.
No et pensis tu, eh?
Que avui en dia, com que la canalla fa tanta cosa,
no només és un.
Pugen molt preparats.
Molt, molt preparats, amb una formació integrada.
Que saben de música, escolta, que saben de dansa, que saben de karate,
que saben d'equíbox i d'aquest, de tots saben avui la canalla.
I d'informàtica.
I saps què hi ha ara, molt?
Què?
No, caipirinha és el que es veu.
Capoeira.
Caipirinha.
Caipirinha, és que a mi me'n recorda.
Ara li he fet gràcia a la Iolanda.
I ara que no tenim el Marcelo de la Iolanda...
Deu ser la cosa del Carlinhos Brown del juliol,
que ja comences a amiantar-te.
Doncs ara està molt de moda, això.
Si la capoeira, que han fet això aquest cap de setmana, no?
Què, és com la lambada?
És que jo no veia estar i no ho vaig saber.
Jo crec que no.
No.
Que és una cosa així com més solitària.
Aviam, mira, ja està.
Entrades per veure la Maria Rosa del Guimerà.
Fet.
La primera persona que ens truqui i ens expliqui en què consisteix la capoeira,
no cal donar una versió tècnica, allò, no, no.
No.
Una mica de descripció.
Si van anar dissabte al balcó, segur que van veure què és això de la capoeira.
Sí.
Qui ens truqui li regalem dues entrades per anar a veure la Maria Rosa del Guimerà.
Què és aquest diumenge de la tarda?
Bona hora.
Poca broma amb el Teatre Nacional de Catalunya, eh?
Sí.
No estem dient qualsevol cosa.
Hi ha hagut un canvi, t'explico un...
Sí, d'allò.
977-24-47-67.
Què és la capoeira?
Més o menys, més o menys.
Sí, perquè la Caipirinha no cal.
No, la Caipirinha...
Si ho vols explicar d'aquesta feta, també, una cosa o l'altra.
També, que és allò del ron i llimona, de tot una mica, no?
Explica-ho.
Doncs, diferència entre Caipirinha i Mojito Cubano, també una altra pregunta.
Va, i tenim dues entrades més.
Sí, tenim quatre entrades.
Quatre.
La Maria Rosa, que es fa aquest diumenge al Metropol...
Sembla que parlis d'una veïna en lloc d'un personatge de Guimarà, eh?
No, home, que és un personatge clàssic d'Àngel Guimarà.
Doncs, ha canviat l'actriu principal.
La que està publicitada amb el llibre del Metropol i tot,
doncs, em sembla, diuen les males llengües,
que se'n va anar a fer teatre, cinema.
I ha canviat.
Perquè era la Marta Calbó.
Una que sempre surt a la tele, també.
Sí, d'aquestes que feia sitges.
És que pel nom em costa, eh?
Sí, sí, sí.
Però després les veig i dic, sí, sí, ja sé qui són.
Sí, home, i tant, que és molt coneguda.
I ve la Rosa Rosa.
El Lluís ens està dient que ja ha trucada fa una estileta.
Vinga, doncs ens enrotllem més.
Encara somrient i simpàtica, però al final ja...
És que és molt educat.
S'encansarà.
Donem pas a aquesta trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Belén.
Belén, què més?
Esmona Andes.
Què tal, Belén?
Bé, sentim-vos.
Ben fet.
Hi ha coses millors a fer a la vida,
però si no tens altra feina,
hi ha de fer que ens escolti.
Belén, què és la capoeira?
I no la queipirinha, com deia aquí la companya.
És una expressió corporal, l'albesaril.
Però s'assembla a la samba...
Sí, és com un brickdance, diríem, no?
Més o menys.
Però amb ritme així com a més calentet, no?
Exacte.
Com un brickdance, però a l'albesaril.
Ah, molt bé.
Doncs es pot estudiar.
Què ho practiques, tu, Belén?
No, però és una mica arriscat.
Es veu arriscat.
Sí, que fan uns moviments així molt sobtats, no?
Això jo sí que ho tinc entès.
Però deu concentrar-se mentalment i tot això.
Ja, ja.
Home, cada cosa s'ha concentrat de diferent forma.
Els que fan castells com jo, també, o sigui...
Tu ets castellera.
Sí.
Clar, cada activitat té la seva preparació i la seva concentració.
Clar.
Però res a veure, eh, fer castells amb la capoeira.
No, però bé, els d'Algema sí també fan castells raros, no?
I se'ls reconeix per aquesta fama.
Home, però no fan castells amb capoeira.
No, però...
Quan venen aquí, fan aquelles processons...
És que és això.
A poc a poc.
És que és això, perquè és que és meravellós.
Molt bé, Belén.
Tu has vist capoeira, no?
Pel que ens expliques?
Doncs no vaig poder, perquè vaig tindre un dinar.
Però alguna vegada n'has vista?
Sí.
Doncs la pots anar a estudiar, perquè a les activitats de l'estiu jove...
Que, per cert, aprofito per recordar que avui s'ha obert les inscripcions,
doncs hi ha un taller.
Si ets jove, Belén, t'hi pots apuntar.
No hi ha limitat.
Si tens l'esperit jove...
A mi em fa gràcia, algunes activitats posa...
Mentre el cos aguanti, o d'una manera més elegante.
Així és molt elàstic, eh?
Molt elàstic.
Jo, en fer rem, no em ve, que hi ha.
Però tots som joves.
Sí, clar que sí.
I per la capoeira...
Belén, tu fas veu de ser molt jove d'edat, també.
30, em faré.
Va, jove.
Jove.
Que t'han dit jove.
Avui dia, amb això que s'allarga tota l'expectativa de vida i tot plegat,
em penso que el carnet jove, fins quina edat el pots tenir?
45, 50?
Quan marxes de casa.
Sí.
Quan pots marxar de casa, que més o menys és a aquesta edat.
Molt bé, Belén.
Escolta, t'agraï molt la trucada.
No res.
I tens aquí dues entrades per anar a veure Maria Rosa d'Àngel Guimarà.
Les pots venir a buscar aquí a la ràdio, d'acord?
Molt bé.
Gràcies per trucar-nos, Belén.
Adeu, si ja o bon dia.
Com una expressió corporal, a ritme de samba, barreja a brickdance...
Tenim dues entrades més.
La següent pregunta era la diferència entre el mojito i la queixirinha.
Podem afegir alguna informació més a la capoeira?
Per què no?
De vegades hem aprofitat que això era un truco de màrqueting per a vendre-ho de l'estiu joga.
Ja.
Tenim les coses.
També hi ha d'haver dents i també hi ha tot allò de...
Una cosa que tu no necessitaries, perquè és allò d'aprendre a relacionar-se amb els altres?
No.
També ho fan un amic, no recordo el nom exactament.
de massatge.
I n'hi ha una que és de...
Ai, calla.
Jo uns comentaris que he sentit d'això del massatge, dius, ai, mira, jo m'apunto.
Tothom es vol apuntar a això del massatge.
Clar, i n'hi ha un que és d'estimar-se a si mateix.
Que jo quan ho vaig veure, allò que dic, mare de Déu, però no està bé.
S'envia autoestima.
No, n'hi ha un que està de més estimar.
A més, i n'hi ha per riure, que tots ho podríem apuntar.
També hi ha...
A part d'aquests...
Sí, també tenim cinema, informàtica, vela, lleugera...
Aquests són els nostres.
A la vela, sí.
Escolta, tinc una mala notícia per donar-te.
Que a finals de juny jo ja acabo, eh?
Se m'acaba...
No, no, no, això no és una mala notícia.
No, és una bona.
Això és un drama.
No, perquè comença el Festival d'Istiu.
Jo ja ho sabia, clar, i canviem de registre.
Però és un parèntesi, no és un adeu per sempre, com deia la cançó de Jarmanó.
És només un adeu per un instant, que són dos mesos.
Perquè després ve Santa Tecla, tres, ja està, a l'octubre...
Anem cada dia.
A l'octubre tornarem.
Escolta, hi ha molta activitat, a part que truquen...
Que no em saben la diferència...
Jo crec que estàvem buscant algun llibre de còctels a casa per saber la diferència entre la caipirinha i el mojito.
Sí, ens poden explicar moltes coses.
Que no perquè són de còctels saludables, vostès, doncs, ens truquen, això, i expliquen què han fet el cap de setmana.
Ja vam regalar entrades per anar a veure el lliurament de premis de l'Incurt el dissabte passat.
Amb les cançonetes de les bandes sonores de les pel·lícules, que van parlar el matí de Tarragona Ràdio amb el xic que les cantava i que les feia.
I després passaven a aquell cinema de l'Alfons XIII.
Tu la vas veure, la peli porno?
No, però m'agrada...
Tu em vas dir que era porno, jo no...
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, surti als diaris.
És que això és de tota la vida, això no és un invent de...
Clar, però llavors només ho podien pagar els rics.
I ara vas al vídeo pròpio i ho llogues.
Bé, 977-24-4767.
Repassem, si et sembla.
Dues entrades més per anar a veure Maria Rosa amb el Teatre Nacional de Catalunya.
Que no saben allò de la caipirinha, el mojito, és igual, ens truquen, ens expliquen què han fet aquest cap de setmana.
Que alguna cosa hauran fet, eh, que estava a Tarragona plena d'activitat.
I saps que hi havia també, el diumenge, no sé si hi ha algú que ho va anar a veure, les del 45 RPM.
Jo, jo les vaig anar a veure.
Hombre, truca, truca que tens les entrades.
No, no, no, perquè ho faig de gratis, de parlar bé de les 45 RPM.
Divertides, com sempre.
Que bé que ho van fer.
Estava al teatre que se sortia.
Sí.
I van bufar espalmetes.
Oh, és que eren 10 anys, no?
10 anys, 10 anys.
I van fer com una mena d'itinerari per tots els muntatges de la seva dècada teatral.
I estupendes, maques, professionals, perquè sí, de dalt de l'escenari, magnífiques.
I no són família, eh?
De veritat que no, no són família, però és que ho fan molt bé.
Molt bé.
I un públic entregat, eh?
Ja van sortir, oh, unes ovacions o una cosa fantàstiques.
Home, doncs Déu-n'hi-do, perquè hi haven 500 persones al metropol.
Doncs, aviam, jo dalt no mirava perquè estava molt atenta de l'escenari.
Però el que era el pis de baix de tota la vida, ple.
Però ple, eh?
No cabia ni una bulla.
Ves que el Marcelino estigui recollint encara coses que han llançat.
Segur per això no ha vingut, que per cert ja li han posat la creueta de que avui no ha vingut.
Bueno, haurà de justificar-la aquesta, eh?
Jo crec que sí, ha de portar una targeteta d'algun parent que justifiqui perquè no ha vingut avui a la ràdio.
Donem pas a una altra trucada, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb què parlem?
En Tere Renuncio.
Què tal, Tere?
Bé, bé.
Sabem això de la Caipirinha i el Mojito?
No, no, però...
Però ho sabrem, eh?
Sí.
Ja ho esbrinarem.
Sí.
Tere, què han fet aquest cap de setmana?
Doncs mira, vaig anar a veure el Madrid, amb el Nasti.
Oh, que van a Madrid.
Van a Madrid?
Vaya, que vaig anar.
A quina hora han tornat?
Vaig anar al dematí particular.
I a quina hora han arribat a Tarragona?
Han arribat a les 3 i 4.
Oh, moltes gràcies.
I en quin disgust, no?
Disgust de mana.
I a l'autocar, què?
No, no, que vaig anar particular.
Ah, no, que van a particular, vostè.
Bueno, però hi havia 28 autocars, eh?
Hi havia un munt de gent, érem un munt de gent i al final per res.
que m'han decepcionat.
Jo no sé si he escoltat el reportatge del Jordi Sorinyac,
no reflectia el pare de la majoria d'aficionats, prou de 900.
Cal començar, mira, escolta, en el nom del porc, els jugadors.
Era emocionant, eh?
I al final, amb allò del Lanzarote,
bueno, doncs no està tan malament.
Dius, mira com passa.
Sí, la sort d'aquesta.
Després tindrem la sort dels campions, encara.
Tere, les coses com siguin.
Està molt bé això que va passar amb el Lanzarote,
però si no es jugava bé, no es jugava bé.
No, no.
És que a més, estaven estàtics una cosa
que semblava que no fossin ells tampoc, eh?
Una cosa tota estranya i amare.
Vostè què diria que ha passat?
No ho sé, no sé pas que devia passar.
És que ja van sortir com amb por.
Una cosa tota rara.
Potser tenien por escènica.
No, no era per part de la gent que hi havia allà de Madrid, eh?
Que eren molt més nosaltres que ells.
No, per la televisió era tot vermell.
Tot vermell.
Érem tots darrere la porteria i tots érem vermells.
O sigui que tot emocionant a veure nosaltres la gent ara que érem.
I ells, por escènic no devia ser, perquè el que era d'ells, res.
Nosaltres sí que feien molta pinya, però no els va servir pas de gaire coses.
Les altes temperatures de la messeta castellana, potser vas a saber.
Sí, va fer una color horrorosa.
Però era, per sombrer-los i golejar, el primer temps vam tindre molta sort,
molta bona sort, però no la vam fer efectiva, i llavors no ens va servir pas per res.
La veiem feta tota una cronista, eh, Teret?
És futbolera, vostè ja se li nota ja.
Es mereix, es mereix ja del sacrifici d'haver anat.
Jo crec que sí, eh?
I tant.
Almenys el diumenge que pugui veure tranquil·lament Maria Rosa.
Aquest diumenge se'n va a vostè al Matocor.
Com una reina.
Potser és l'hora del nàstic.
Oh, sí?
Oh, quins ara?
Quarts de vuit.
Ah, quarts de vuit, bueno.
Oh, i què farem?
Ai, el cor dividit.
Pots deixar-los anar als entrades perquè no podeu fer més tard.
Home, jo crec que el Teatre Nacional de Catalunya no voldrà canviar l'horari, eh?
Es pot trucar, però molt pendents del play-off no crec que estiguin, eh?
No, no, no.
Ho podem intentar, eh? Per vostè el que conviït, Teret.
No, no, no, no, perquè posa aquesta hora, pas.
Jo et trucarem un altre dia per un altre.
De totes maneres, ens ha agradat molt que hagi participat,
i truquin-nos un altre dia que estarem encantades de regalar-li les entrades.
Adéu, Teret.
Moltes gràcies, molt bon dia.
Veus la Tere, a més que generosa, dius, no puc venir perquè jo,
a l'equip, tot i que no s'ho mereixin els jugadors,
després del campet aquest i el menja...
Quina sort de ficció que tenen, eh?
Sí, sí.
Doncs donem pas a una altra trucada, si es produeix,
el 977-24-47-67,
qui volia veure la Maria Rosa de l'Àngel Guímera
amb el Teatre Nacional de Catalunya.
De gratis.
De gratis.
És de pagament, però nosaltres la regalem, eh?
Per aquesta audiència que és quasi tan bona com el de Màster.
A més, mira, que això no ho diem mai, ho hauríem de dir.
La fila 14.
Home, està bé.
És al mig.
Per favor, al mig, eh?
Que és una visió privilegiada de l'escenari del metropol.
És que jo, quan veia les taquilles, diuen,
pels de Tarragona Ràdio el que conviqui.
Clar, clar, clar.
Pels oients, escolta.
I tant, i tant.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Soc la Teresa León.
Què tal, Teresa?
Molt bé.
Estic per casa, casualment.
Sí, perquè, escolta, tu també fas molt bolos, eh?
Estàs sempre mirant coses, també.
Què t'apuntaràs a la Caipirinha?
A la Caipirinha.
La Teresa s'apunta a la Caipirinha.
Jo m'apunto a un bombardeo.
Però no, ara no sé com es fa, vull dir, tampoc.
Això de la Caipirinha.
No tenim lledats o què?
O sí, que tenim lledats per la Caipirinha aquesta.
La Teresa, el de cinema s'apuntarà.
Teresa.
Digues.
Què han fet aquests dies?
Si es pot saber que es pugui explicar?
A veure, a veure.
Jo vaig anar a veure Castells i el comerç aquest just.
Molt bé.
Que l'any passat no em vaig poder passar.
I bé, el que passa és que hi havia com poqueta gent.
Estava tothom a la platja, diumenge, per l'efecte.
És que feia molta calor ahir.
Eh?
Que feia molta calor.
Molta calor.
Jo vaig anar a la platja el matí un ratet
i han acabat me'n va deixar caure per allà
i trobo que hi havia molt poqueta gent.
Doncs tens moral, eh?
Eh?
I si anaves acompanyada a vindre de la platja i passar per allà,
aquesta, no dos, quatre entrades es mereixen gairebé.
No, dona, és que l'any passat per la temporada directament.
En nens s'ha d'anar abans de les dotja, eh?
Això sí.
Perquè si no era una animalada, la de sol que queia.
I després el comerç just, trobo que està molt bé.
Ho explicàvem molt ben fet.
Teníem productes així, maquets.
Sí, perquè no només era comprar, sinó que s'explicava molt a tot.
però que hi havia un bany de sol allà a la plaça del Font
i es va anar allà amb un raconet pobrets que feien pena.
Però bé, molt bé.
Va complir, va complir la Teresa.
Teresa, doncs tens les entrades, eh?
Que, divendres o dissabte?
Diumenge.
Ah, diumenge.
Que vas al Nàstic, tu també.
No, jo no, dona.
Em sap greu, eh?
Ja ho he sentit avui, les notícies em sap greu, però no.
Les aficionades com la Tere, greu, greu, no li saps.
Estava enfadada, eh?
Com altres aficionats.
Oh, no, m'estrany, perquè hi va anar una gentada, no?
A prop de 900 persones.
I si l'endemà has de treballar?
Mira, jo no hi entenc gaire, ja ho sabeu, eh?
Però jo crec que hi ha pocs equips a la categoria del Nàstic
en quant a la divisió que mogui tant d'aficionat, eh?
Jo crec que s'ho mereixen pujar, eh?
Perquè això és que, a més, estaven tan il·lusionats
que últimament en parlaven, no?
I ara de cop...
De totes maneres, més enllà de com van jugar, anem segons.
Sí, sí.
En només dos punts de diferència del líder.
Encara falten dos punts o tres?
No ho sé.
No, més enllà...
Jo de màster ja no...
Aquí ja no arribo, eh, Teres?
D'aquí jo m'heia pres el titular i d'aquí ja no em moguis.
D'aquí un quart d'hora, informació puntual a la taula de ràdio.
Molt bé.
Molt bé, Teresa, doncs escolta, tens les entrades aquí a la ràdio
per anar a veure la Maria Rosa de Guimara,
que sempre està...
És bonic revisitar els clàssics, eh?
Sí, els clàssics s'han de veure tant en tant.
Molt bé.
Gràcies, Teresa, bona setmana.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
I mira, entre comentari i comentari no hem comentat gairebé res,
molt ràpidament.
Vull destacar diverses coses.
Una, avui al cau hi ha la pel·li aquella del Michael Moore,
Boring for Columbine.
Qui no l'hagi vista, és una oportunitat.
Després, segueix el Teatre Jove...
De gratis, eh?
Sí, de gratis.
Bueno, però si vols prendre una copeta barata,
ja no ho són.
No, però està bé, està bé, a gust.
Després, tenim la mostra d'altre jove,
que ja està encara a la recta final,
amb dues representacions.
El dimecre, Refugiats del Sergi Pompermayer,
que és l'equionista del Jetlag.
T'agrada el Jetlag?
Ah, sí.
Són molt bones, aquelles xiques.
En aquest cas, en Vís de Benadi,
i el dijous,
Déu i altres peces de Woody Allen,
amb el Teatre La Salla.
Llavors, el dissabte,
ja a dos quarts de set de la tarda,
a la Passa a l'Escola,
és una cosa que no hem fet mai,
que és mostra d'espectacles al carrer.
Grups joves de Tarragona
són tan joves que no van ni al Teatre Jove.
De tan joves com són?
Diferents.
I ho fan al carrer.
I ho fan al carrer.
I cadascú fa la seva coseta.
Molt bé.
I això també és ja gratis,
i és al vespre,
que ja s'està bé.
I que és bonic, això,
que vas passant i t'hi vas trobant amb coses.
Tu et compres un gelat,
t'asseus a les escales,
i allà ho vas veient.
Molt reben.
I a més, al vespre,
ja us ho he organitzat el dissabte,
tenim al Palau de Congressos
el darrer concert d'aquest cicle,
que en aquest cas és la Coral de la Guarra B
amb l'orquestra de l'Ousant.
I el diumenge, ja ho hem dit,
la Maria Rosa, del Teatre Nacional.
I el Corpus?
Home, clar.
Tres jueves a l'anyo que relucen més que el sol.
Jueves Santo, Corpus Christi
i el dia de l'extensió.
I ara et diré una cosa.
Quin és el dia de l'extensió?
Ah, això balla, balla el calendari.
Però això...
Hi ha un problema.
Eleccions.
Eleccions.
Però hi ha un altre problema.
Nàstic, Corpus.
Tindreu una mica de feina el diumenge.
Senyors polítics de la Corporació Municipal,
s'hauran de dividir com ho faran.
Com estàs allò dient missa i tocant les campanes alhora?
Ara et diré una cosa.
Més d'un any hem hagut de canviar l'hora del Corpus.
Mira què te digo.
Doncs mira que no l'haguessin de canviar.
No, perquè no.
Perquè ara l'anunci el deia encarregat.
Doncs ja està.
Ja està.
A quina hora surt?
A les tres quarts de sis tira en amunt.
A les sis la missa i a un quart de vuit cap avall.
afortunadament en aquesta vida hi ha gent per a tot
i a tot arribarem i tot tindrà el seu públic.
I coques de sirenes per a tothom.
Clar que sí, Sílvia Ferreres, com sempre ha estat un plaer
que ens hagis acompanyat i ens queden poquets programes.
Mai no, ama, però els aprofitarem intensament.
Els aprofitarem.
Moltíssimes gràcies, Sílvia.
Bona setmana.
Igualment.
Adéu-siau.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.