.
Passen sis minuts de dos quarts d'una del migdia, volíem dir, com cada dijous fem esport en col·laboració amb el Patronat Municipal d'Esports.
Ens acompanya la seva cap d'activitats, en Roser Barberà, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda i avui saludem a Carles Hernández, és metge especialista en Medicina de l'Esport i llicenciat a Ninet, professor del quart curs bàsic de primers auxilis que es farà aquest dissabte a la ciutat de Tarragona,
organitzat pel Patronat Municipal d'Esports i la xarxa Sanitària i Social de Santa Tegla, concretament la Unitat de Medicina de l'Esport de la xarxa.
Aviam, jo dic quart curs i n'hi hauran molt més, perquè un any més s'ha convocat el curs i paral·lelament ja s'ha creat una llista d'espera per la propera convocatòria, no, Roser?
Sí, la veritat és que des del primer curs, que ja el vam crear coneixedors que hi havia una demanda i ens vam proposar de fer un curs d'aquest estil,
que no donés titulació, perquè de fet és més difícil donar titulació en aquest sentit, però sí informatiu per tindre unes situacions bàsiques,
sobretot l'agenda de protecció civil va començar així el primer any, pensant que faríem un, dos, tres cursos i aquí s'acabaria la demanda,
perquè d'alguna manera estaria coberta les necessitats i tal.
Cada any hem anat bé que se'ns ha omplert, tenim un top de places de 60, hem tingut que ampliar 70, com tots els anys,
però a més a més se'ns ha quedat una llista d'espera de 30 persones.
Llavors molta gent, com ahir, ens preguntàvem com no és possible i no feu dos cursos o amplieu aquest curs, a veure,
no és tan fàcil, aquí hi ha una sèrie de problemes primer pressupostaris i després d'una cosa molt important,
que és la gran col·laboració de l'altre organitzador, com és l'Associació Sanitària Social de Santa Tècla,
que porta 10 persones que són professorat, doctorats, metges, primers auxilis d'urgències, gent,
que ho fa d'una manera totalment altruista.
Sí, perquè val a dir que la inscripció és gratuïta per aquest curs.
Exactament, la inscripció és gratuïta i el professorat tot ho fa d'una manera altruista per una col·laboració.
Llavors, clar, demanar moltes col·laboracions seguides no seria molt a dia.
I dos que en féssiu que també s'omplirien i tornaria a haver-hi una llista d'espera, per tant.
Llavors, pensem que any 3 any, el que sí que donem és la garantia a les persones que estan en llista d'espera,
que quan tornem a fer l'any que ve per el febrer, que sempre es fem per febrer,
l'altre curs de primers auxilis seran els primers que tindran opció d'entrar-hi.
És l'única garantia que els hi podem donar.
Però ara per ara hi ha un curs i és el que hi haurà de moment.
I aquest curs enguany presenta una novetat,
i és que aquest dissabte feu el quart curs bàsic de primers auxilis
i l'altre dissabte un primer curs bàsic de salvament i socorrisme aquàtic
i coincideix que les persones que participen en el primer també participaran en el segon.
Sí, majoritàriament sí.
Si són 70 inscrits al curs de primers auxilis, hi ha 40 persones
que a tothom se li ha donat l'opció
perquè és un curs que és una mica per donar un concepte més ampli.
No sols els primers auxilis en l'àmbit terrestre,
sinó que hem pensat que els primers auxilis i el salvament en l'àmbit aquàtic era important.
Llavors, un curs complementa l'altre.
L'únic que s'ha donat l'opció a la gent de voler-ho fer o no.
Ha hagut unes 40 persones que faran el curs complementant el de primers auxilis.
I la resta són persones que no hauran fet el de primers auxilis
perquè realment no tenien plaça, però que sí que faran el salvament aquàtic.
O sigui, hem donat una opció una mica àmplia
perquè tothom pogués apuntar-se un o l'altre.
Comentaves que vam començar amb les persones que estan a protecció civil.
Hi ha un perfil molt ampli de les persones que participen en aquest curs.
Carles, jo no sé si tots hauríem de tenir una lleugera idea
del que són primers auxilis.
Si aquests curses no els hauríem de fer tots, per una via o una altra, què et sembla?
Allò que el saber no ocupa el lugar.
Sempre aniria bé, però sobretot m'ha adreçat aquests monitors esportius
que el patronat treballa amb ells i desenvolupa una sèrie d'activitats esportives
al llarg de l'any, que a la fi són els que estan permanentment en contacte
amb els nens que fan esport i els que s'hi troben allà in situ
s'hi troben amb la patologia que més freqüentment es dona en cada activitat.
Llavors, potser els primers receptors d'aquesta informació
tenen que ser aquests monitors que han de gaudir
d'uns mínims coneixements sanitaris i d'atenció
perquè són els que estan en contacte sempre amb l'activitat i amb el nen.
Clar, perquè així hi ha grans trets que entenem per primers auxilis.
No hem de perdre de vista que moltes vegades davant d'un accident, un incident,
de vegades aquest accés de bona voluntat pot perjudicar la persona accidentada.
Per tant, val la pena dir, qui no tingui cap idea de res,
millor que s'estigui quiet, que busqui un telèfon i que truqui al telèfon d'emergència.
Aquestes són idees que es donaran el dissabte amb el corset
i que sempre es van repetint.
I què és el primer auxili?
És la primera atenció que es fa, aquella que es fa in situ.
I que, lògicament, és el monitor que està fent l'activitat
el que s'hi troba amb el problema.
Seria boníssim que ja estigués amb qualsevol activitat física
i que estigués un metge, per això és impossible.
I llavors el que sí sempre està amb l'activitat és el monitor.
Llavors és la responsable de fer la primera atenció.
Aquestes idees que tu donaves de
si no sé fer res no toco
o que faig truco per telèfon.
Això són idees que es van, que els corsets aniran repetint,
però sobretot el que s'intenta és donar una informació bàsica,
unes eines bàsiques que sàpiguin fer alguna cosa.
I repeteix constantment una frase que és la cadena de la vida
al llarg d'aquest corset i es diu
escolta'm, vosaltres sou el primer esgraó d'aquesta cadena de la vida,
sou els que us trobeu amb el problema,
sou els que heu de donar avís
i sou els que heu de mantenir estable el pacient
fins que ve el segon esgraó,
que és l'assistència sanitària, és l'ambulància,
després anirà al metge, després anirà a l'hospital.
Però de res serveix un molt bon hospital o un molt bon metge
si el primer esgraó de la cadena, que és el monitor,
no sap les eines bàsiques a la primera actuació.
Sí, centrem una miqueta en el terreny pràctic,
què s'entén des de la perspectiva d'un curs
d'aquestes característiques, uns primers auxilis?
Quins coneixements bàsics s'ensenyen a una persona
que participa en un curs d'aquestes característiques?
Doncs mira, primer, el que se'n diu una valoració primària.
Quan hi ha un accident, quan es produeix un accident,
es produeix qualsevol cosa, qualsevol problemàtica
en una activitat esportiva, una valoració primària
de veure si aquell nen està conscient o inconscient,
si està orientat o no està orientat,
de si respira o no respira,
de si està en un mitjà on encara persisteix el perill,
una cursa de bicicletes, on s'ha caigut,
i el nen està al mig de la cursa,
doncs redirar-ho de la cursa,
de si té un os trencat o no està trencat,
de tocar-lo o no tocar,
de si ha tingut segons quina replica ha sigut
i si es pot tocar el coi o no es pot tocar.
Se'ls ensenya, sobretot, la valoració primària,
de si està conscient, de si respira,
de si té pols, d'acord?
I després hi ha les petites cosetes
de patologia traumàtica,
de si s'ha fet un esguins,
sempre aplica gel,
la crioteràpia que nosaltres els ensenyem de començament,
de si es té que posar gel o calor,
de si es té que envenar o no es té que envenar,
de si creiem que hi ha un os trencat,
si es té que tocar o no es té que tocar.
Això del gel i la calor
és un dubte que sempre hi ha fins i tot a les cases.
Quan alguna criatura pren mal,
posa-li el calfó,
no, no, posa-li gel,
i escolta, ningú es posa d'acord
i allà la criatura veus que li fa mal la cosa
i ningú es posa d'acord.
Amb una patologia traumàtica,
sempre és el típic d'aquestes activitats,
d'una reblincada del turmei, un cop,
sempre s'ha d'aplicar gel.
El gel és un vasoconstrictor,
és un analgègic i és un antiinflamatori.
Boníssim, tòpic i boníssim.
I és la primera actuació que s'ha de fer
amb les 24-48 primeres hores a partir de l'accident.
Després, sobretot en temes musculars,
de contractures musculars del calor,
va molt bé per descontracturar,
d'acord?
I per crear un confort.
Però el gel,
la crioterapia,
amb la seva vessant analgèsica i antiinflamatori,
i antiinflamatori és
la primera eina que s'ha de fer.
Davant del dubte gel,
i aprofitem la bienentesa
i entrem en l'àmbit domèstic
per als esprais,
els medicaments aquests,
millor, si no ho diu el metge,
no hi posem res.
Els esprais, els medicaments, dius.
Aquestes pomades, aquestes coses.
Ah, sí.
Reflex.
Res, és que tu te'n coneix.
Això hi ha una cultura popular.
Per això ho dic justament,
que aprofitem la bienentesa
perquè moltes vegades
pot arribar un nen o una nena a casa.
M'he donat un cop.
Superficial, evidentment.
Calla, que et posaré una mica d'això.
Allò que abans era el llimento esloan,
no sé si algú recorda.
Això té més anys ja que...
Nosaltres intentem transmetre aquesta informació
que el gel és una cosa
que està a l'abast de tothom,
que és de fàcil aplicació
i que segur que va bé.
Llavors no liem la cosa
amb pomades, amb fregues,
sobretot perquè hi ha cops
que produeixen un eugera equimòsis,
un hematoma,
sang,
que els massatges el que fan
és diluir la sang,
escampar la sang pel múscle
i encara embrutar el més.
I llavors aquestes coses,
no, és que a mi m'han dit
que potser amb un massatge
o que ho toqui,
que fico, que t'afrega.
I llavors potser entrem
en aquesta cultura popular
que el que fa distorsionar
una mica les coses.
Simplement si tenim les idees clares
de qualsevol cop,
contusió,
entorsis de tornei,
qualsevol cosa aplicant gel
el que produïm,
el que intentem és limitar
la inflamació que es produeix
i tal mal d'olor,
o això en tindríem prou.
Després aniríem
a la segona esgrou
d'anar al metge,
d'una persona
amb els seus coneixements
que determinarà,
diagnosticarà
quin és l'abast de la lesió
i què és el que s'ha de fer.
De totes maneres,
partint d'aquesta base
tan important
és explicar el que s'ha de fer
com el que no s'ha de fer
en un curset de primers auxilis.
De fet,
en una de les xares,
precisament en una que dono jo
per la tarda,
que és molt pràctica,
parlem del que s'ha de fer,
però sobretot
que és importantíssim
del que no s'ha de fer,
perquè potser són coses
més concretes.
Potser hauria de fer això
o l'altre,
però el que segur
que no he de fer,
d'acord?
I llavors això queda molt marcat.
Evidentment,
mai m'he d'extralimitat
dels meus coneixements.
Si jo no sé reconèixer
si aquella persona
està conscient o no està conscient,
doncs no la toco.
O si no sé
si aquella persona
la puc mobilitzar
o no la puc mobilitzar,
doncs no la toco.
Això és importantíssim.
Per cert,
que també penso
que has de fer alguna cosa
d'envenats i mobilitzacions.
Deu ser una part divertida,
entre cometes,
perquè deu sortir
cada cosa d'allà.
Llavors la gent pot ser
les coses pràctiques,
és com la respiració...
Toca'm més, exacte.
No sembla que estigui
a una piràmide
amb les venes,
no?
Allà deuen anar venes
per tot arreu.
Tal com tenim organitzat
el curs,
pel matí sol ser molt teòric,
donem moltes idees,
donem tota la informació
que es té que donar
i per la tarda
fer una vessant
una mica més pràctica.
Jo a la meva xerrada
tinc la primera part,
uns 20 minutets
de teoria,
diguéssim,
diapositives
i tot el menor que es pugui
i després passem
a una part pràctica,
muntem uns tallers
i ensenyem a envenar,
a ficar fèrules,
a traslladar
amb camilles,
una part que realment
el monitor
que ve amb aquest curset
és la que ell
més utilitzarà.
Sapiguem fer
una primera immobilització
amb un diari
i amb una corda,
per exemple,
que potser
és el que tindran
més a l'abast.
Això és molt important
sobretot tenir en compte
que si partim la veia
no toqueu,
no feu,
però aviam,
fins a cert punt,
hi ha coses
que sí que les podeu tocar
i fer, no?
Exacte,
aquests coneixements mínims
segur que els tenen
i a vegades
per la prudència,
no sé si ho faré bé,
el que fem
per la tarda
és muntar uns tallers
que ells poden estar allà
envenant,
fent i desfent
i equivocant-se
i nosaltres corregim
i d'aquí traient
el profit mínim
que ells després aplicaran.
Sí,
perquè la pràctica
al cap és el que més se queda,
el que tu més recordes
del curs
és el que has fet pràcticament
perquè ho has tocat,
en canvi,
si sols fos teòric
és una cosa que et quedaria,
ho tindries molt clar,
però a l'hora
d'agafar una cama
i envenar-la diries
ara ja no sé per on començar,
en canvi si ho has tocat
és molt més bàsic.
Té que tocar.
Jo crec que la part pràctica
tant en un curs
com a l'altre
són bàsiques.
Això és allò,
aviam ara parleu
d'envenar
o d'immobilitzar
davant d'una hipotètica fractura
o alguna lesió així
més seriosa,
el clàssic i el típic
que hi ha
no, no,
fem-li la respiració artificial
i potser no és necessari,
clar,
és que a mi em venen imatges
d'aquelles típiques
que dius,
home,
millor que...
els típics desmais
de la gent gran al carrer
o incluso
estem parlant de gent,
monitors
que estan amb criatures,
però hi ha molts monitors
que estan també
amb gent de la tercera edad
amb esplais de gent gran
que pot tindre
un certes...
potser les problemàtiques
seran diferents
amb la dels nanos.
La gent gran també
està entrant
en la pràctica
de determinats esports
i també es poden trobar
amb problemes
de salut,
d'emergències de gent gran
que han de tenir
un tractament diferent
amb els nens,
però són persones
que poden tenir
alguna malaltia afegida.
Una patologia de base,
és cert.
Aquí pel matí
amb les xerrades
que es parla
de la reanimació
cardiopulmonar,
el que es deixa claríssim
són aquests tres ítems
bàsics
de si el pacient
o si l'accidentat
està conscient,
si respira
i si té pols.
Amb aquestes tres eines
ja pots determinar
ben bé
el que pots fer
i el que no pots fer.
I aquestes són idees bàsiques
que els monitors
surten d'aquest curs
i això és una de les coses
que treuen en clar.
Perquè a part hi ha una part teòrica
i una part pràctica.
D'acord?
Ells saben
al final del curset
saben discernir
si s'està conscient,
si respira
i si té pols.
I això és una cosa bàsica
que en treuen
i que d'aquí ja en pots fer
moltes coses.
Hi ha un altre aspecte
que també s'abordaran
en aquesta jornada
que és el tema
de la farmaciola
que moltes vegades
tampoc no cal
si anem aquí al costat
si total anem a jugar
un partidet aquí
a l'escola
segur que tenen
aquestes coses
que el dia a dia
que no li donen importància
i que sí que la té.
Sí, aquí
jo soc també
soc entrenador
i vaig pels camps
i jo...
Tots ho han fet
alguna vegada això, no?
Tots ho han fet.
Jo porto la meva farmaciola
i jo veig pels camps...
Clar, perquè coincideix
que tu ets metge
però no sempre és el cas.
No és el cas.
Jo a la meva
basant d'educació física
i com a entrenador
ja et dic
vaig molt pels camps
i el que et deia
veus de tot
veus des d'entrenadors
o gent que porta
unes farmacioles
que dius
això ni a l'hospital
que és que porten
un de coses increïbles
i l'altre
que no porta res
o cobres la farmaciola
i dius
sí, d'aquí no et serveix res.
Tot caducat,
tot fent malbé...
Tot caducat, no?
I llavors
amb aquesta xerrada
que fem de farmaciola
doncs
s'explica una mica
quines són les...
el mínim material
que has de portar
el mínim material
que segurament utilitzaràs
com col·locar-ho
quines són les coses bàsiques
què mai t'has de deixar
i a partir d'aquí
inclús ja
en un dels tallers
ho fem
fiquem
una sèrie d'estris
i llavors cadascú passa
qui ens agafaria ell
per muntar la seva farmaciola
i els passa un test
inclús
de quines són les eines
després de fer la xerrada
que ells creuen
que necessitarien
per l'activitat
que ells fan
perquè clar
després
a part de les eines bàsiques
dels estris bàsics
tu ho encamines
ho enfoques una mica
l'activitat que fas
no és el mateix el monitor
que està fent natació
que el que està fent
per exemple
a basque
i llavors
ja és una mica
dirigir-ho a la teva activitat
però les eines
els estris bàsics
sempre s'han d'entenir
i intentar
que portis
la farmació
la que portis
és la bàsica
amb el que utilitzaràs
no portar allò
que sembla que vinguis
del carrefour
ja no sé si els entrenadors
i els monitors
estan obligats
entre cometes
a tenir tots aquests coneixements
de primers auxilis
a veure
obligats
no
el que passa
és que jo crec
que cada vegada més
es veu
i ells mateixos
ho veuen
la necessitat
de tenir-los
perquè
jo també he anat a camps
el que passa
que fa molts anys
però Carles
que ho ha fet més recentment
si es porten ells
a la farmaciola
és perquè normalment
als camps
no sol haver
ni una assistència mèdica
de primers auxilis
ni solen tindre
una farmaciola
i això també és important
perquè inclús al curs
també hi ha gent
que d'ella
depèn d'instal·lació
perquè de vegades
aquests partits
es fan en centres educatius
que òbviament
el cap de setmana
està tancat
per tant
no es té accés
als serveis
del mateix centre
i això dificulta
que es pugui
el més fàcil
és portar
una petita farmaciola
a cada entrenador
i segur que el seu
queda cobert
i més a més
pot poder ajudar
algú d'un altre equip
que millor no en tindrà
a part
darrerament
amb els monitors
cada cop
feina ha sigut
del patronat
municipal de l'esport
d'instruir una mica
els monitors
i fer unes titulacions
una mica arreglades
i actualment
els monitors
cada cop
ja tenen
alguna titulació
i una sèrie
de coneixements
dintre d'aquestes titulacions
hi ha una assignatura
que és de primers auxilis
o sigui que els coneixements
mínims
les tenen
és un sector
en què calia posar
una mica d'ordre
encara s'han de posar més
perquè clar
és una societat
de lleure
on els joves
cada dia
practiquen més esports
més activitats
fora de l'àmbit familiar
i del centre educatiu
per tant
aquestes persones
cada cop
han d'estar
més qualificades
i és un tema
de seguretat
fonamentalment
de joves i de grans
perquè la gent
cada vegada
fa més esport
cada vegada
es mou més
i també són
una franja
d'edat
amb més risc
jo crec que les persones
que estan enfront
que estan dinamitzant
la classe
o la sessió
o els acompanyen
com a monitors
o el que sigui
aquests coneixements
mínims
els han de tenir
més que res
per seguretat
de les persones
que porta
i per la seva tranquil·litat
ja hem comentat
que aviam
que al curs
i a les places
estaven cobertes
amb escreix
tot i així
és un curs
que és assequible
a qualsevol persona
en quant a coneixements
vull dir
que té uns objectius
que els pot assolir
qualsevol persona
independentment
del seu nivell acadèmic
coneixements generals
de tot
vosaltres creieu
que és assequible
perfectament
de fet és un curs bàsic
un primer d'oscilis
és un curs
que aquell
que no en té ni idea
aquell que és el primer cop
que cau el curs
i que potser
està començant
si està iniciant
ara amb activitats esportives
té perfectament
l'abast
a més
és suficient bé
perquè
vagi assumint
la informació
que es va donant
en cap cas
són xerrades
ferragoses
en cap cas
són coses
d'una informació bàsica
i uns tallers bàsics
jo crec que
perfectament assumible
què us sembla
podem afegir alguna cosa més
respecte a aquest curs
clar no l'hem de fer aquí
el curs de primers auxilis
què més voldríem
no donem idees
no donem idees
perquè a vegades
la gent que no es pot moure de casa
que podem una miqueta
de curset de primers auxilis
a través de la ràdio
no seria cap tonteria
o estar de moda
a través d'internet
fer cursos a través d'internet
també
però escolta
no ens prenguis aquí
el lloc
la ràdio també
una miqueta
què us sembla
en tot cas
doncs aquells
que estan a la llista d'espera
paciència
que ja els arribarà
també al seu moment
i que estigui interessat
per propers cursos
que es puguin fer
que es posi en contacte
o bé a través de la unitat
de medicina de l'esport
de la xarxa sanitària i social
de Santa Tecla
o bé a través del patronat
municipal d'esports
Sí, o sigui
dir-li a la gent
més que res
de primer
i recordar
i ara que aprofito
que tinc el micròfon obert
de recordar
a tots els que fan el curs
que en un principi
si ells tenien
la primera informació
els primers díptics
el lloc
on se feia inicialment
era la sala d'actes
de l'Hospital
de Sant Pau i Santa Tecla
a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
o sigui
que tothom sàpiga
i recordo
que s'ha d'estar
a partir de les 9
a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
i a la gent
que no fa el curs
però que el volia fer
o que al millor
ara sentint
la informació
per la ràdio
i pensar
ostres, seria una bona cosa
que fer
que sàpiga
que el patronat d'esports
té la intenció
de fer cada any
rere any
fins que no hi hagi
més demanda
pel mes de febrer
un curs
de primers auxilis
i salvament i socorrisme
si pot ser
o sigui que d'aquí
ja em puc comprometre
que farem un curs
cada any
fins que faci falta
que s'apuntin a la llista
d'espera
i ja els arribarà
el seu moment
Carles
afegim alguna cosa més
en tot cas
alguna recomanació
ara que tothom surt
de cap de setmana
i pràstic esport
que si no saben
el que han de tocar
que no toquin
que demanin pel metge
però que segurament
això mateix
que dèiem
amb els monitors
està passant cada cop més
en qualsevol activitat
sempre hi ha una assistència mèdica
o els monitors
estan ben distruïts
i a poc a poc van sapiguent
i van tenir les eines bàsiques
per poder actuar-hi
jo felicitar
agrair al patronat d'esports
aquesta tasca
que fa de conscienciació
a vosaltres
per la difusió
i als monitors
perquè
jo sé
que
tenen feina
tota la setmana
que al cap de setmana
doncs
tenen activitats
i encara així
jo sé que faran un esforç
per estar i per complir
el curset
aquest proper dissabte
llavors crec que
se'ls ha de donar
un reconeixement
perquè amb la seva tasca diària
doncs es guarden
una estoneta
per venir
i intentar cada cop
tenir més coneixements
doncs d'aquí un any
si no hi ha novetat
tornarem a parlar
serà ja
del cinquè curs bàsic
de primers auxilis
el quart se celebra
aquest dissabte
Carles Hernández
metge especialista
en medicina
de l'esport
i llicenciat en INEF
gràcies per venir avui
a la ràdio
a vosaltres
t'esperem un altre dia
Roser Barberà
cap d'activitats
del patronat municipal
d'esports
gràcies
que vagi molt bé
el curs
gràcies
adeu-siau
adeu-siau