.
Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous.
Tens per comentar alguns aspectes de l'actualitat del dia.
Avui amb tres convidats, de moment en tenim dos.
Esperem que el tercer arribi d'aquí uns instants.
Saludem el regidor del grup municipal d'iniciativa per Catalunya
vers la plataforma, Lluís Hernández. Lluís, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Josep Andreu, adjunt a la direcció de l'Hospital de Santa Tecla.
Josep, bon dia.
Bon dia.
El tercer convidat és l'economista Rafael Muñoz,
que esperem que s'incorpori d'aquí uns instants
i amb ell també puguem comentar alguns aspectes de l'actualitat.
De seguida, d'aquí uns minuts,
mirarem de comentar alguns aspectes de l'actualitat estrictament local,
capaç que ja fa dies, després de les eleccions del 14 de març,
que bona part de la tertúlia l'estem dedicant a analitzar,
en fi, tot el nou panorama polític amb moltes expectatives
i molts canvis que s'ha obert després justament d'aquests comissis
del 14 de març i després de la tragèdia dels atemptats
de l'11 de març a Madrid.
Així que avui també, si els semblen els contartulis,
abordarem alguns d'aquests aspectes,
perquè tenen també influència, evidentment, en les nostres vides.
El panorama polític amb s'ha deixat la victòria dels socialistes.
Ahir va tenir, per exemple, una clara plasmació
amb tots els contactes que el futur president del govern espanyol,
José Luis Rodríguez Zapatero, va fer a Madrid,
amb dirigents de molts països,
aprofitant que es feien aquests funerals d'estat a Madrid,
a la catedral de l'Almodena,
per els 190 morts de l'atemptat de la capital d'Espanya.
I ahir, d'alguna manera, es va plasmar segurament el nou rumb
que hi haurà en la política exterior espanyola
amb l'arribada dels socialistes al govern central.
I, sobretot, es va parlar molt de la presència
de les tropes espanyoles a l'Iraq.
Si els sembla, doncs, comencem comentant una mica aquests aspectes,
perquè és un tema del que s'està parlant molt aquests dies,
del canvi de línia en la política exterior espanyola
i del tema concret de les tropes espanyoles a l'Iraq.
Lluís, com veus tota aquesta nova perspectiva?
En molta il·lusió i en molta esperança.
A veure, de fet, és un canvi, podríem dir, climàtic,
perquè canvia el panorama polític espanyol.
Si més no, la política internacional,
que és un dels grans puntals que ens estava desvirtuant
la política del govern del PP,
ara sembla que canviarà, si més no,
aquests contactes que estan tenint aquestes idees
que es van llançant, que es van posant l'oposició,
la intenció que retornin les tropes de l'Iraq.
És a dir, la desvinculació amb la política de la guerra
en la que estaven immersos,
que és la que pot ser també, és una suposició,
ens havia deixat en primera línia de foc
de les bandes terroristes internacionals.
Per tant, estaven en el punt de mira
d'aquesta crisi internacional
per voluntat d'un govern
amb el qual el poble sembla que estava manifestant
l'oposició i que potser això és el que ha esdevingut
en el resultat de les eleccions, potser,
tots són supòsits,
però que canviï aquesta política internacional,
aquesta tendència d'apropar-nos més a Europa
i perquè és la política en la qual ens havia anat bé anteriorment,
la tendència més lògica com a país
a la qual podem estar nosaltres mirant,
és un gran, per això ho miro amb molta il·lusió.
Josep?
Sí, a veure, d'ahir primer va haver la primera part
que va ser la més, la que mai tenia que haver passat,
que és la part dolorosa de sofriment
i tot el que va ser el funeral en si, molt emotiu.
Per cert, que del funeral també hi ha hagut una certa polèmica
perquè alguns consideraven que no hauria d'haver estat
una cerimonia estrictament catòlica
perquè hi havia, en fi, moltes víctimes, altres...
No sé si amb això, fent un petit parèntesi ara en la tertúlia
ja estaríeu d'acord.
Jo vaig sentir també que deien que us havia una família
que no era de confessió catòlica
i que no havien assistit per aquest motiu
i que demanaven que fos algun tipus d'acte
més universal i que abarqués totes les confessions i tal,
si ho vaig sentir.
Però, bueno, vull dir, en tot cas,
el que anava a dir, no?
Vull dir que la primera part, la segona,
va haver-hi una imatge que enllaça...
Almenys, jo la vaig visualitzar i la vaig interioritzar
que va sortir a les vegades,
que era l'imatge del Zapatero i el Rajoy tots dos junts.
Bueno, una imatge d'aquelles que dius, ostres,
una mica com de...
Sembla que torna una mica en la normalitat,
tota aquella crispació.
Després ve la imatge del senyor Zapatero rebent
a tots els mandemasses d'això.
Jo crec que es va ja notar que en França i Alemanya
ja comença a haver millor feeling que hi havia abans.
I el matís aquest, que aquest matí també ho sentia
per una cadena de ràdio,
que evidentment sempre poden ser...
Ja depèn de les ideologies, etcètera.
El matís aquest, de la retirada dels tropes d'Iraq
i tot això, que si hi ha una resolució de l'ONU,
que si hi és, que si no hi és,
que si hi ha el matís,
que si hi ha una resolució s'ho repensarien.
Bueno, ja entrem una altra vegada
amb aquelles d'això,
el Zapatero es defensa que això era anterior a...
A les eleccions, a la victòria.
A les eleccions, que el seu plantejament
era anterior a les eleccions.
El Colin Powell es va acabar de demanar
que si és una resolució,
que s'ho replantegés.
L'altre no va dir ni que sí, que no.
Jo crec que ara estem en una fase
que tot l'anterior és desvirtuar aquests dies
i ara hem de donar un temps i uns dies
a que tot s'aposenti, tothom,
com l'equip socialista.
I d'això afagi el seu equip de govern,
el que també vol d'això,
bueno, se sentin i començar a treballar.
Jo crec que encara tot el que es digui avui
encara està molt desvirtuat.
Home, el que està clar és que Estats Units
buscarà que Espanya no retiri les seves tropes
encara que sigui amb una resolució
que impliqui més a l'ONU.
No sé si això seria una sortida...
Pel Lluís, seria una sortida de compromís o no?
Per mi, l'única alternativa
és retirar les tropes
en mandat o sense mandat de l'ONU.
En aquests moments hi ha un compromís
i les coses que es diuen públicament
i els compromisos que s'assoreixen públicament
en període electoral són sagrats,
s'han de mantenir.
Per tant, s'ha de fer.
Si després s'ha de buscar
una altra alternativa políticament
i amb el compromís del Congrés,
doncs que sigui el que sigui,
políticament s'ha de debatre.
Però actualment s'han de complir les promeses.
Per mi és un compromís sagrat
que s'ha de seguir.
És a dir, si Zapatero ara fes marxa enrere
amb això, començaria malament el mandat.
Començaria molt malament el mandat.
Vull dir, hauria de repensar-se les seves paraules.
Per mi, penso que és un home honrat
per el que està apareixent,
per el que està dient i com s'està mostrant,
com està fent els primers passos
dins del possible president del govern,
com a immediat president del govern.
i per tant penso i li dono un 10 de confiança
perquè de moment no ha fet res en contra.
Per tant, jo penso que és tota la confiança.
Josep, tu no ho veus tan clar, doncs.
Que compleixi finalment...
No, jo heu sentit avui venint cap aquí
que ja començaven a introduir aquesta variable,
que si la resolució munt o la resolució avall.
Jo pensava...
Malament.
Tornem amb el matís, no?
Perquè fins i tot hi ha alguna...
Entenc que pot ser una emissora,
doncs no...
Com se diu, no fin al nou govern.
Ja insinuava que era una mica com el tema de l'OTAN
en el seu moment, no?
Que sí, que no, no, però matisos i tal.
Una mica l'enganyifa.
Escolta'm, jo torno a repetir,
jo crec que ara és molt aviat,
jo crec que el Zapatero ahir
el paper que va fer va ser molt correcte.
I es va entrevistar, va aprofitar la dignitat.
Torno a dir d'una desgràcia.
que no t'hauria passat mai.
Doncs per entrevistar-se.
I bueno, aquesta imatge de normalitat
i de contacte amb els països d'Europa i tot això,
bueno, és el primer pas d'un llarg camí.
Ja volem veure com anem.
Saludem el Rafael Muñoz, que s'ha acabat d'incorporar.
Rafael, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir, encara que suposo que hi ha molta feina,
perquè arriba una mica gairebé suant.
Escolta, estàvem parlant una mica de política en general,
perquè aquests dies parlem molt del post-14 de març.
Estàvem parlant de les imatges que ens va deixar ahir,
la presència de tants mandataris internacionals
a Madrid.
I en fi, la nova línia de política exterior
que s'apunta a partir de que Zapatero sigui
el futur president del govern espanyol
i la retirada o no de les tropes de l'Iraq,
que és el gran tema ara mateix,
pel que deia ara el Lluís,
que havia estat una promesa clara
durant la campanya electoral.
Com ho veus?
Tu creus que s'acabarà retirant o que s'acabarà imposant
una resolució de les Nacions Unides
perquè intervingui a l'Iraq?
Home, en primer lloc, jo el que crec és que la política internacional
és una partida d'escacs molt complicada i amb moltíssimes variants.
Com a tot, suposo que s'ha de fer, s'ha d'establir uns valors
i a partir d'aquests valors unes prioritats.
Però dit això, el tema seria, per mi,
que una cosa és veure el partit des de la barrera
o veure la corrida de toros des de la barrera
i una altra cosa, està a la sorra,
està allà al mig o està a la gespa.
I llavors, quan estàs a dintre,
malauradament, la realitat i les condicions de la realitat
imposades des de fora són molt més abundants,
molt més intenses i fins i tot molt pressionants.
Això per una altra banda.
I que no m'estic escapant de la resposta, eh, Ricard?
Estàs dient que l'oposició es diu una cosa
i quan s'està al govern es diu una altra.
No, no, però, bueno, sí, estic dient això
i, a més, és així.
Vull dir, i ha de ser així.
L'oposició, realment, el que ha de fer
és generar una il·lusió...
Això de ser així suposo que seria motiu
de debat amb els contartulis, no?
No, no, no, jo estic d'acord.
L'oposició ha de generar il·lusió
i, com diu el seu propi nom,
ha d'oposar-se, val?
I ha de generar alternatives.
Davant d'una política governamental,
per dir-ho així, sigui la que sigui.
S'ha de ser molt honest
i s'ha de ser molt coherent
per recolzar determinades polítiques
que van en contra
de la possible il·lusió
que pots generar tu com a alternativa
i que van a favor
del que està manant en aquell moment.
I, per un altre costat,
jo diria que és una oportunitat històrica,
cada vegada que hi ha un canvi,
és una oportunitat històrica
per tornar a començar
i fer coses d'una manera diferent.
Evidentment, basat en les promeses electorals,
és a dir, en el que has dit.
I jo crec que d'una vegada per totes
podríem començar a parlar
de tot això que es diu com a eslògan electoral
i que ha de ser una realitat,
que és mans netes,
joc net,
començar a ser coherents
amb el que dius i amb el que fas
i no deixar-te portar d'alguna manera
pel que sigui millor pels electors.
Aquesta coherència
o aquest coratge o aquesta valentia
és la que es demana al governant
i aquesta és la diferència
entre estar a la barrera
o estar a dintre jugant el joc.
Tu, Lluís, això de coses diferents
d'oposició-govern?
Hi ha una petita discrepància aquí.
A veure, és veritat que l'alternativa
al poder, a l'oposició,
ha de generar il·lusió,
l'ha de generar per els que siguin,
per molts, pocs o els que siguin,
però el govern té l'obligació
de generar il·lusió per tots
i és evident que no estaven acostumats
a aquesta dinàmica
per l'oposició,
parlant del punt de les tropes de la guerra.
Justament havia creat molta polèmica
enviar les tropes a l'Iraq,
a liar-nos amb els Estats Units
i des dir o no fer cas
d'allò que estava dient
la comunitat internacional,
l'ONU.
Semblava que qui manava
era els Estats Units
i era qui ens estava orientant
cap a una línia,
el poble.
Nosaltres, tots,
tota la població,
estaven dient una cosa,
no se'ns tenia en compte,
no se'ns tenia la gran majoria,
que eren els que estaven
per diferents mitjans,
manifestacions i diaris,
publicitat, ràdio,
tots els medis,
estava dient moltes tertúlies,
gairebé un gran percentatge
de la població estava dient que no
i el govern s'estava abocant
a aquella línia.
Per tant,
no estava mantenint la il·lusió,
justament la il·lusió era la contrària,
era evident que qui estava
mantenint les postures contràries
estava creant una expectativa,
aquesta expectativa,
és el que jo abans deia,
s'hi ha de complir,
no poden ara
desir allò que havíem dit
i reconduir
perquè la política internacional
o el conjunt o el compromís
ens faci veure les coses
de diferent manera,
no,
hem de ser corosos,
complir allò
amb el que ens havien compromès
a complir
i se'n mantenia.
Escolta,
ara el Lluís Hernández
em recordava
aquella frase
que també es va fer
bastant celebre
a la nit de les eleccions
o a posteriori,
allò del
no nos falles,
que pel que es veu
molts joves
li van dir a Rodríguez Zapatero
i suposo que aquí hi hauria
una mica
el principal argument
del que comentava ara el Lluís.
Rafa,
què volies afegir?
No, no,
només una puntualització
que jo no em recordo
massa bé de les dades,
però jo crec que
nou milions i mig
d'electors
han donat suport al PP.
Han donat suport al PP.
entenc que tothom
tenim la pau
com a valor primordial
i com a valor prioritari,
però en qualsevol cas
tampoc no és que sigui
un tema
d'escombrada general.
Podem dir que Catalunya
és més important,
però que dic
que la resta d'Espanya
el que està clar
és que hi ha
9 milions i mig
de persones
que consideren
que tan malament
i que la posició
exactament
tan internacional
com a dintre del país
no ha estat
tan dolenta.
En el post
en les posteleccions
també avui tenim
un altre protagonista
a més avui que tenim
un economista
a la tertúlia
li preguntarem
per Pedro Solves
que sembla que és
el futur ministre d'Economia
i a més vicepresident.
Tu Josep
que també toca números
sempre estem fent números
a la sanitat
sempre estem fent números
Què et diu aquest nom?
No, bé, bé
jo crec que és una persona
a veure
l'opinió personal que tinc
és que crec que és una persona
de prestigi
i que té un reconeixement
per tothom
com un gran professional
d'Economia
de Números
crec recordar
si la memòria no en falla
va ser l'últim ministre
d'Economia
dels Socialistes
les males llengües
diuen que és el que va encarreglar
l'Economia
i quan el PP va arribar
és
perquè clar
aquí l'Economia
arribes demà
fas no sé què
i hi ha la vareta màgia
que tot funciona
hi ha una certa inèrcia brutal
de tots els agents
que intervenen al mercat
i per tant
ell va ser un dels principals conductors
de la bona economia
que ha vingut
en aquests anys
i sobretot
als inicis de la legislatura
del PP
com a comissari europeu
tenia el reconeixement
de tothom
i entre ells també
del grup popular
per tant
jo crec que li avala
és una persona
que el seu
el seu historial
i el seu currículum
però d'una manera
li avala
i bueno
esperançat
en que realment
podrà continuar
amb la bona trajectòria
econòmica
que ha portat
també el govern del PP
Rafa
tu que ets un entès
serà continuista
per cert
tu creus
la política de Pedro Solves
respecte
del Partit Popular
jo soc un enamorat
o algú
que li agrada
l'economia
el que passa
que he entès
doncs jo crec
que ja tothom
en aquestes alçades
del segle XXI
ja tothom entén
més o menys
els temes bàsics
de l'economia
a veure
jo crec que Pedro
Pedro Solves
com deia
el Josep
és un tema
és una persona
que aporta prestigi
a l'equip de govern
això en primer lloc
i estic
estic d'acord
en segon lloc
home
considero
que
tot el que ha parlat
de mantenir
la contenció
de la despesa
és important
jo crec que
hem de continuar
a dintre de l'ortodoxia
per dir-ho així
no oblidant
la despesa social
però continuant
l'ortodoxia
perquè és l'únic camí
per mantenir
la senda
del creixement
que està fent Espanya
des de fa uns anys
jo discrepo
amb el Josep
que sigui
la persona
que va encarrilar
perquè en economia
hi ha un decalaix
de la mateixa manera
que jo em recordo
que quan amb la societat
d'estudis econòmics
vam convidar aquí
el senyor Guia Garay
i el senyor Guia Garay
em deia
aquest argument
Guia Garay va ser
ministre d'Indústria
no?
d'Indústria
i llavors
que deia
no, bueno, clar
és que tot això
que ha sortit bé
és una mica
perquè nosaltres
ho vam encarrilar
i jo li vaig dir
segurament
segurament
i vostès
ho van fer bé
perquè la UCD
en el seu moment
també ho va encarrilar bé
vull dir que
l'economia
evidentment
no és un tema
d'un moment
sinó que és un tema
a mig i llarg termini
això per una banda
i jo crec
que és veritat
i ja m'agradaria
que fos Solves
el que va començar
aquesta senda
de l'ortodoxia
i del creixement
perquè això vol dir
que continuarà
i es mantindrà
el creixement
però per una altra banda
hem de recordar
que polítiques concretes
com és
la rebaixa dels impostos
com és
la dieta
per dir-ho així
pressupostària
i com
determinada és la política
de privatitzacions
que jo no estic
totalment d'acord
però que ha existit
que això ho va fer
el senyor Rato
per dir-ho així
com cap visible
de la política
del Partit Popular
Lluís
a tu t'agrada
Pedro Solves o no?
Espero i confio
que sigui totalment diferent
de la política
que ha estat fent
el senyor Rato
més que res
és a dir
continuïtat no
continuïtat no
és evident
a veure
espero i desitjo
que la política
de privatitzacions
s'aturi
es comenci
una altra copa
una línia
de que la empresa pública
sigui empresa pública
i amb rentabilitat
i eficiència
que és el que demanem
és el que espero
i desitjo
segurament jo no coneixo
no tinc domini
de temes econòmics
però el que sí
tinc és consciència social
com la tenim tots
i m'agradaria també
que la
aquella
bandera
que s'assenyala
o que
alardea el PP
de reduir
o reduir
els impostos
no és veritat
la reducció dels impostos
pot ser
es
retiren els impostos
directes
però
queden els indirectes
que són encara
més perjudicials
i graven més
justament
a tota la població
indiscriminadament
tinguis molt
o tinguis poc
el directe
penso jo
dins de la meva
ignorància
econòmica
grava
aquella persona
que més té
i per tant
és dins d'una
política distributiva
la més
lògica
la justícia
aquesta
és la que jo
entenc
des del meu
punt de vista
social
després
la política
d'intervenció
en
temes
socials
la sanitat
l'ensenyament
penso que
s'ha d'anar
per la via
d'invertir
molt més
del que s'estava
invertint
i per tant
la política
d'infraestructures
seria tota
la política
d'aport
social
la que ha de canviar
que penso
que no s'estava fent
des del meu
punt de vista
des del
senyor
Rato
si el senyor Solves
canvia aquesta línia
d'actuació
benvingut sigui
i encantada la vida
molt bé
més conseqüències
doncs
del canvi de política
o del canvi de govern
millor dit
al govern espanyol
que a aquest dies
li pregunto
pràcticament
a tots els contartulis
perquè des del nostre
punt de vista
local i terraunia
en fi
també ens interessa saber
si això pot comportar
alguns canvis
potser sobretot
en matèria d'infraestructures
que són les qüestions
que el govern central
afecta més
al territori
creuen que
en fi
hi haurà
algun canvi significatiu
pel que fa
a la política
que pugui tirar endavant
el nou govern central
en matèria d'infraestructures
també es comenta molt
aquests dies
que per primera vegada
a Catalunya
tindrem
el govern de la Generalitat
i el govern central
amb un color polític
pràcticament
similar
podríem dir
progressista
i d'esquerres
en fi
això des del punt de vista
de territori
Tarragona
i camp de Tarragona
creu que tindrà
alguns efectes
respecte a la política
que feia el PP
en els últims temps
jo espero que sí
perdoneu
jo espero que sí
més que res
perquè hi ha un tema
candent
que és el tema
d'una variant
que no sembla
que sigui variant
sinó que sembla
que sigui
una línia d'entrada
a la ciutat
des de la zona nord
340
la Boscus
la Boscus
penso que no és una variant
o no funcionaria
com una variant
aleshores espero
i desitjo
que allò
es recondueixi
cap a on s'ha de reconduir
que sigui una variant
serien
de moment
són
l'única gran ciutat
que no té variant
i penso que és un gran
que a tenir en compte
espero i desitjo
que les autopistes
arribin a ser gratuïtes
en el major número
de trams possibles
perquè era la política
de compromís
que havia
s'havia iniciat
i penso que
o com a mínim
si s'ha de repartir
que tothom
hagi d'aportar
o tenir
el que aquí tenim
és a dir
nosaltres hem de participar
d'allò
que tenen els altres
que són les vies
ràpides
gratuïtes
com a alternatives
o com a prioritàries
espero
i també desitjo
que el tren
de alta velocitat
ja està en marxa
però no crec
que fora un gran invent
i ahir sí que
penso que
el Partit Socialista
continua encarrilat
en que sí
que és
l'única línia
d'actuació possible
penso que
s'hauria de reinvertir
més
en la línia ferroviària
actual
convencional
perquè és la que
ens dona més serveis
als ciutadans
actualment
i que requeregui
una gran inversió
no sé
segurament
hi haurà molts punts de vista
i les prioritats
el govern
la sabrà millor que jo
però
des del punt de vista
d'usuhari
trobo les mancances
aquestes
i per això
requereix
un gran
un gran sentit comú
un gran sentit
d'estat
i una
gran aportació
d'il·lusió
al tema
de les infraestructures
que actualment
jo
em sento
com
tercer mundista
en aquest sentit
Josep
ara
ara
almenys
donen
les condicions
favorables
ara hi ha
els mateixos
colors
polítics
pràcticament
a tot arreu
i per tant
dius
home
tot allò
que podia
suposar
un entrebanc
una manca
d'entensa
ara
això
no
hauria d'existir
jo
amb el tema
infraestructura
és totalment
d'acord
amb el company
jo
només
és una
reflexió
quasi més
una anècdota
que ara
venint
sortia al diari
d'allò
com a rumor
que deies
del nou color
polític
hi ha el rumor
que igual
el senyor
Lluís Miquel Pérez
de Reus
és secretari
d'estat
del comerç
doncs bueno
Tarragona
a patir
perquè
entre que tenim
el dia
comergent
i els amics
de Reus
són els de Reus
i el comerç
és de Reus
doncs bueno
igual amb aquest tema
tindrem que patir
tot això
de la via
té
potser
ja s'ha quedat
petit
totes vegades
és un rumor
que ja veurem
ja ho veurem
és una anècdota
que sortia avui
al diari
però d'això
i quan he vist
només faltava això
ara de Reus
secretari
ha estat de comerç
de Reus
Tarragona a Reus
i el dia
comergent
i bueno
a veure què passarà
fora bromes
vull dir
sí totalment d'acord
i els grans projectes
que té Tarragona
de la façana
tot el tema
d'infraestructures
a l'AVE
l'estació central
tot el tema
de la integració
de tot el que són
les instal·lacions portuàries
tot això
però esperes
canvis o no?
Canvis d'orientació?
o creus que no seria bo
que hi hagués
canvis d'orientació?
home jo crec que no tindrien
que
sobre la filosofia del projecte
no tindrien
tornem a estar molt avants
és a dir
tots aquests macro projectes
no els pots anar canviant
vull dir
cada dos per tres
una cosa són els matisos
que no sé què
ara estic pensant
a la façana
per exemple
que si l'ascensor
a la dreta o a l'esquerra
bueno
això són detalls
però
o què és el concepte
de cap a on
hem d'anar
no pots canviar-los
perquè canviar-los
fer projectes
són anys i anys
i discussions
i d'això
vull dir
ens tornem a embarrancar
jo crec que la filosofia
ja està posada
sobre la taula
d'aquests grans projectes
i per tant
no es tindran
segur que se li donarà
potser
un nou toc
un nou d'això
més
de l'ideologia
del partit
que està emanant
en aquests moments
això té una lògica
perquè és el que toca
però que és la filosofia
del gran projecte
no tenia per què tocar-se
Rafa
com ho veus?
jo discrepo
discrepo
home està bé
si no seria molt avorrit
discrepo cordialment
del Lluís i del Josep
a veure
en primer lloc
una cosa
són les esperances
i els desitjos
que jo puc compartir
i una altra cosa
és la realitat
la realitat
jo entenc que és així
que és dura
però és el que hi ha
i sobre això
els economistes
és el que treballem
llavors això vol dir
que infraestructures
sí
sí que hi estan en marxa
el que passa
que hi ha tot un llistat
d'infraestructures
i que això no s'ha de deixar
el tema de la variant
evidentment
el tema de la variant
és absolutament fonamental
comencem ja a parlar
la nova denominació
que és A7
sí
el que passa és que
si diem això
jo entenc
que hi ha molts ciutadans
que es confonen
amb l'autopista
sí sí
l'antiga
Nacional 340
actualment a A7
però clar
i l'autopista AP7
ah sí
aquestes denominacions
em sembla que
això seria motiu
d'una altra tertúlia
perquè crec que costarà molt
que la gent s'acostumés
s'acostumés a això
però en fi
aquest seria un altre tema
és evident que la variant
el que necessita
és un accés
al llevant
que hi hagi una pota
que vagi cap al llevant
perquè la gent
des d'arreus
des de Salou
pugui venir cap aquí
això per un costat
per un altre costat
el que està claríssim
és que
es necessita
tirar endavant
determinades infraestructures
que ja portem molts anys
parlant
i parlant
cada vegada més
sobre la necessitat
també es parla
de no trinxar el territori
jo suposo
que el senyor
Oriol Nelo
que és el secretari
de Planificació Territorial
ho entendrà
i entendrà
que Tarragona
i el camp de Tarragona
necessita cada vegada més
el pla parcial
territorial
d'una vegada per totes
que ens doni
el model
és a dir
que diguem entre tots
i aquí que participin
els agents socials
i els agents econòmics
per veure
quin és el model
de territori
que volem
o és això
o ens convertirem
en una part
en una corona
de l'ara metropolitana
així de clar
hem d'escollir
què és el que volem ser
punt 1
punt 2
home
el tema de la privatització
de les autopistes
des del punt de vista
de justícia distributiva
per dir-ho així
tots ens agrada
que sigui gratuït
i que sigui un ben públic
però per un altre costat
des del punt de vista
de l'eficàcia
com passa ara
a la B30
que és l'accés de Molins
a Barcelona
el que estan demanant
ostres que torni al peatge
perquè és una manera
de discriminar
el tràfic
i de fer-les eficaces
i si em permet
Ricard
el Josep
i el Lluís
home
jo
ell que ha parlat
d'empresa pública
millor que la privada
jo li recordaria
totalment d'acord
en que sigui empresa pública
sempre i quan compleixi
amb els criteris
de rendibilitat
que té l'empresa privada
i amb els criteris
d'eficàcia
que té l'empresa privada
i que jo crec
que no necessita
ni l'ensenyament
ni la sanitat
més recursos
sinó que necessita
més i millor gestió
dels recursos públics
i pel que fa
pel que fa el Josep
clar
el Josep
jo crec que sense vulguer
ho ha posat
el dit
a la llaga
quan ha parlat
que si el Lluís Miquel
fos secretari
d'Estat de Comerç
jo crec que seria
un magnífic
secretari d'Estat de Comerç
Lluís Miquel Pérez
si porta igual de bé
que ha portat
l'Ajuntament de Reus
a la secretaria
d'Estat de Comerç
però el que sí
està clar
és que el que necessitem
d'una vegada
per totes
al camp de Tarragona
és una veu
única
és a dir
no que sigui
només una persona
però sí que estiguem
tots d'acord
amb les decisions
si l'aeroport
si l'aeroport
està com està
no no no
jo el que estic dient
és que si l'aeroport
està com està
i si Girona
ens ha arribat
a passar la mà
per la cara
en determinats temes
que si vols
en parlem un altre dia
dels vols
de baix cost
que jo no soc
en cap cas partidari
o com a mínim
matitzar
els vols de baix cost
però en qualsevol cas
es necessita
una veu única
que pressioni
el govern central
per què el govern central
perquè el govern de la Generalitat
diguem-ho clar
ni té competències
ni té capacitat
pressupostària
suficient
per tirar endavant
determinades infraestructures
llavors
s'ha de pressionar
el govern central
mitjançant un lobby
jo llegia
el Lluís Badia
a Convenció per Tarragona
que volia muntar un lobby
per pressionar
cap als interessos
de les comarques de Tarragona
muntar un lobby
tenir una veu única
el consorci
era una eina magnífica
per pressionar
a les autoritats
i a l'administració
del govern central
perquè Tarragona
tingui el que ha de tenir
però amb una veu única
amb una autoritat
és que ens queda
només un minut i mig
el fill d'això últim
que deia el Rafa
estarien d'acord
en fer una mena de lobby
de pressió
o...
podria ser interessant
no ho sé econòmicament
segurament sí
però no ho sé
tot per les forces polítiques
sí, sí
sí, segurament
forces polítiques
però també agents socials
sindicats
patronal
segurament sí
seria una veu única
una veu de participació única
i per tant
seria profitosa
i seria difícil
home, tenim el consorci
el que passa és que deia el Rafa
ha dit era
el consorci era
no sé si...
no, no, no sé
jo a mi m'agradaria
que en temes com l'expo del 2015
en temes com
com el tirant davant
a l'Interland
no?
l'àrea d'influència del port
tirant davant l'aeroport
doncs que el consorci
estigués més present
però això s'arriba
en molt diàleg
sí, sí, diàleg
diàleg, consens
exacte
transparència
i diàleg
amb la qual
estem d'acord totalment
Josep, fem l'òvio o no?
sí, sí
jo crec que ha de ser el consorci
l'altra cosa és la prioritat
d'inversions que té tothom
i a veure
per fer
el que passa
que ha de ser
una pressió escèptica
i transparent
vull dir
no que respongui a interessos
ni partidistes
ni personals
ni de grups
ni d'això
i aquest és el gran problema
d'aquests consorcis
en fi
doncs quedem amb aquesta idea
de mirar de fer pressió
de fer lobby
com a territori
del camp de Tarragona
de cara al futur
govern central
senyor, s'acaba la tertúlia
Lluís Hernández
Josep Andreu
Rafael Muñoz
gràcies per compartir
aquesta mitja hora llarga
amb els oients de Tarragona Ràdio
i fins la propera
adeu-sia
bon dia
adeu-sia
bon dia