Gràcies.
Jordi Bertran, bon dia.
Benvingut.
Aquí estem una setmana més fent referència a temes relacionats amb les tradicions,
la cultura popular i seguint també amb la línia que ens van marcar a l'inici de la Quaresma, oi Jordi?
Sí.
Eubrint el programa amb diferents tonades.
Sí, vam dir que faríem una petita torner de gravacions d'aquestes pareus,
però que il·lustren com es veu en diferents llengües i en diferents zones de l'estat espanyol.
Doncs això que es diu la Quaresma ahir, especialment la setmana senta.
Van començar des de Castella, vam continuar des del País Basc i avui ens aturem a Andalusia.
Que triste y que angustiada
Viene la Madre de Dios
Llorando gota de sangre, llorando gota de sangre de que su hijo respiró.
En los braços y las rodillas llevan la llaga abierta de haber caído en el suelo,
de haver caído
en el suelo
trece secos
la crua
cuesta
Això és una saeta.
Això és una saeta. I ho diem amb aquest to
perquè estem acostumats, és el que diem moltes vegades
del desconeixement
de les cultures que no ens són
les pròpies directes
i és que la saeta sempre la relacionem
amb aquella cançó que canta
una veu molt treballada
molt acurada en el decurs de les processons
de la Setmana Santa sevillana, per exemple
I la saeta amb essència
allò de la cultura més tradicional
i més popular és aquesta de Huelva
que escoltàvem, no Jordi?
Sí, escoltàvem una saeta d'aquestes antigues
que evidentment
potser són menys televisives
No tenen l'estètica, aquella que tenen
les saetes que estem acostumats a sentir
precioses d'altra banda
Sí, diguéssim que hi ha una diferència
jo crec bàsicament motivada
per el barroquisme
del qual se va contagiar
I la intensitat d'aquesta, no?
Sí, aquest és molt
del retrat del dolor i tot plegat
és un punt de partida
a partir del qual la gent el que va fent
és donar-li tombs
podríem dir que flirtejar
amb aquest discurs
fins a arribar a una certa
visió potser una mica espectacular
que és la que potser ens arriba
Les parides, les caigudes
ho va tot relatant
amb aquest to de la gent
Jo crec que normalment
tenen aquesta característica
que sempre que són
no hi ha uns macro
uns macro discursos
a darrere d'això
sinó que es limiten
a relatar dos moments
de la passió
i mort de Cris
o en aquest cas
concretament també
aquesta visió
de la Mare de Déu
plurosa
de la Mare de Déu
trista
la Mare de Déu
angoixada
que en definitiva
és un dels elements
que ens permet
interpretar
el misteri
o el drama aquest
de la passió
diguéssim que és
el personatge
de la Mare de Déu
és el que d'una manera
o altra
humanitza
i el que m'ha cridat
l'atenció
és que no
jo insisteixo
en això que comentàvem
al començament
és una saeta
perquè així està
definit
científicament
entre cometes
però si a mi m'haguessin dit
que aquesta cançó
pertany a la cultura
estramenya
o castellana
també m'ho hagués pensat
perquè no té
ni l'aire flamenc
que tradicionalment
li atribuir-me
a la saeta
andalusa
i aquí hi ha sempre
els dos tipus
de visió
és a dir
una mica
la visió
més purista
la visió
més a vegades
que s'ha anat
forjant
a través de la història
sempre que escoltes
algun cantaor
d'aquest tipus
flamenc antic
doncs a vegades
doncs bueno
arribes a la conclusió
que hi ha
un antes i un després
de l'Antonio de Mairena
llavors
per bé o per dolent
llavors
el món de l'Antonio de Mairena
no és
tot el món
del flamenc
sinó que és
una part
del món
és un dels aspectes
llavors
aquí amb la saeta
es passa exactament
el mateix
doncs aquesta és
la cançó relacionada
amb la cuaresma
d'aquesta setmana
la setmana vinent
més
si ens queda temps
potser encara podrem sentir
una altra tonada
avui el personatge
que ens ocupa
també ens agafa
podríem pensar
que la gran advocació
d'aquest personatge
que ens ocupa
ens agafa una miqueta
lluny
però que és
o no
clar és que estem parlant
de Sant Patrici
sí
avui hem agafat un sant
que com tots els sants
doncs
aquesta setmana
és una setmana de sants
especialment
Sant Patrici
Sant Josep
Sant Josep
clar
és que mira
mira per on
el sant més important
de la setmana
segons la nostra cultura
i jo ara
no hi pensava
però és que de Sant Josep
n'hem parlat molts anys
per tant és una setmana
que hi ha sants
i per tant
en aquest sentit
jo crec que tampoc
és perquè sí
no és una casualitat
que hi hagi
aquestes sants
tan especials
són sants
una mica
que ens comencen
a anunciar
enmig de la quaresma
que
les coses
canviaran d'aquí uns dies
i que hi haurà
una visió
més positiva
més alegre
que es vincularà
a l'arribada
de la primavera
sobretot
i
a més a més
doncs
ens comportarà
tota una sèrie
de
de visió
jo diria
pre-cristiana
no
de com avança
el temps ritual
la passada setmana
Jordi Tinyana
ens passava
ens parlava
del relat
d'un cavaller
que havia d'anar
a buscar
al purgatori
i ens va explicar
entre altres coses
que justament
Sant Patrici
que és el patro d'Irlanda
entre moltes altres coses
se'l tenia
o se l'atribuïa
que era el guardià
del purgatori
justament
sí
és una de les
visions
que s'ha donat
d'aquest sant
el cert
és que
el dia 17 de març
és el dia
de la festa nacional
d'Irlanda
és un dia
marcat
de tradicions
a Irlanda
i el personatge
de Sant Patrici
com tot
bon sant
que tingui
una difusió
àmplia
el que sí que té
és una
suma de llegendes
i una suma
d'atribucions
i a Irlanda
és terra
de llegendes
de moltes llegendes
de fet
el Sant Patrici
no és
un personatge
d'Irlanda
sinó que va néixer
a Gales
amb un altre
dels territoris
que actualment
configuren
el Regne Unit
i això ja de per si
ja és una mica
curiós
de fet era un personatge
que no era cristià
que va patir
doncs
presó
jo diria també
per la seva condició
més propera
a aquest món
precristià
dels druides
sí
sí
sí
realment
va ser així
i
realment
va ser
en un moment
complex
perquè aquest personatge
va viure en el segle
IV després de Crist
en un dels enfrontaments
entre Galesos
irlandesos
va ser
fet presoner
pels irlandesos
concretament
si els irlandeses
la primera relació
que van tenir
a Sant Patrici
va ser
la de fer-lo
presoner
quina cosa
no?
quina contradicció
i que després
fos el patró
sí
però
el cert és que
aquesta
presó
li va
va ser una mica
predestinació
perquè en el fons
el que li va fer
és reflexionar
i descobrir
a Déu
aquí
això
diguéssim
que els irlandesos
són inici final
d'aquest personatge
és a dir
en el fons
són els que canvien
l'empresonen
però pel seu bé
com si diguéssim
des del seu punt de vista
sí
des d'aquest punt de vista
sí
i de fet
el que la gent diu
és que realment
Sant Patrici va ser
el que va acabar
convertint
doncs
el món
dels irlandesos
al cristianisme
tu bé
deies
a Irlanda
hi havia tota
aquesta cultura
sagrada
també
del món
dels druides
que
són els que
imparaven
amb tota la seva
màgia
tota la seva religió
també molt simbòlica
molt arrelada
en el territori
i que
precisament
Sant Patrici
va ser
el que va haver de lluitar
en front d'això
de fet
a vegades
hi ha una certa
confusió
perquè
malgrat que
ell
volia tornar
a aquella terra
que l'havien fet
captiu
primer
les jerarquies
eclesiàstiques
van nomenar
un altre
sant
que va ser
Sant Paladí
que és un sant
que
va ser el designat
per
d'entrada
durant dos anys
intentar
cristianitzar
les terres
irlandeses
aquí
per això
a vegades
hi ha una certa
confusió
de dates
i una certa
confusió
de qui era
el primer
personatge
i no és estrany
que a vegades
aquests dos personatges
Sant Paladí
i Sant Patric
es puguin
confondre
i de fet
hi ha
tant iconografies
com discursos
que es confonen
d'aquests dos personatges
bé
el cert
és que
clar
aquest personatge
doncs
a l'enfrontar-se
amb els druidors
va ser arrestat
novament
diferents vegades
però ell sempre
s'escapava
molt actiu
eh
sí
sempre s'escapava
i de fet
es coneix
que va iniciar
tota una trajectòria
de fundació
de monestirs
d'esglésies
d'escoles
al llarg d'Irlanda
que en definitiva
doncs
després de 30 anys
després de 30 anys
de continuïtat
i de constància
el que vam fer
és configurar
aquesta
gran
devoció
per ell
no
de fet
és un personatge
que
que té moltes
se li coneixen
diferents
advocacions
no
des del fet
una mica allò
com a llatger
no
és a dir
el fet
de la possibilitat
de despertar
o de fer
reviure
els difunts
fins a altres
coses absolutament
més llegendàries
no
hi ha una
una llegenda
molt molt molt divertida
d'aquest sant
que explica
per què a Irlanda
no n'hi ha
o no n'hi havia
abans que
els comerços
de les espècies exòtiques
funcionés pel món
no n'hi havia
serps
una de les
serps
no n'hi havia
bueno
aquí hi ha una
una certa base
històrica
podem dir
la llegenda
diu que no n'hi havia
exacte
no no
de fet
sembla que
pel moment
en què
doncs
com se va configurar
doncs
les illes
i tal
doncs
sembla que
en un moment
determinat
a Irlanda
no n'hi havia
de serps
i
home
tampoc és tan estrany
perquè
aquí
tampoc se les trobem
pel carrer
que de dos per tres
no
afortunadament
però
això
doncs
es va atribuir
aquesta absència
al fet
que
Sant Patrici
va
expulsar-les
d'Irlanda
de fet
un dels
elements
de
merxandici
actual
podríem dir
de la festa
de Sant Patrici
que és una festa
ara farem la visió
més local
també
que es pot viure
doncs
amb els pubs
irlandesos
perdó
on hi ha
cervesa
doncs
com la Guinness
i tal
doncs
un dels elements
de merchandising
que no
cada any
però habitualment
apareix
és aquesta figura
d'una serp
divertida
en diferents formats
no
i és una mica
aquesta explicació
no
d'expulsor
de les serps
de fet
hi ha dos
grans textos
que són
els que
donen
explicacions
més o menys
verídiques
sobre
la vida
de Sant Patrici
una és la seva
pròpia confessió
que és una mena
d'autobiografia
molt espiritual
i després
una sèrie
de cartes
les epístoles
que
venen a explicar
la denúncia
que fa
Sant Patric
del
menysteniment
i els maltractes
que els britànics
feien dels irlandesos
bàsicament
per qüestions religioses
però
hem determinat
que
Irlanda
va ser
clarament cristianitzada
i això
els va oposar
als
als
les persones
que vivien
a la illa
de Gran Batanya
o sigui
tota aquesta zona
això una mica
la visió
que se'n té
a partir d'aquí
hi ha altres llegendes
més curioses
que es poden
vincular
per una banda
tota la seva relació
amb els trèvols
és a dir
Sant Patrici
va sempre
amb un trèvol
de 3 o de 4 fulles
normalment
de 3
perquè els que porten
sort són els de 4
sí
però clar
suposo que no tots
poden ser
suposo que aquí
deu haver diferents
versions també
de fet
de manera
àmplia
amb els trèvols
és a dir
no m'atreviria
a dir-vos
ara
les diferents
espècies de trèvols
perquè evidentment
n'hi ha
però si ve
n'hi ha moltes
però si veieu
qualsevol imatge
de Sant Patric
doncs apareixeran
diferents tipus
de trèvols
és a dir que
i aquí
a aquest punt
no arribem
el que és cert
és que
s'identifica
clarament
com un element
de sort
i que la sort
la porta
a Sant Patric
i avui és un dia
demà dimecres
és un dia
especialment
alegre
té aquest
sentit
de
sort
els dos colors
que normalment
van relacionats
són el verd
dels trèvols
i també
el color
or
són els dos
que normalment
corresponen
a Sant Patric
i després
podem dir
que hi ha
una sèrie
d'atributs
més locals
més locals
podríem dir
que jo diria
que
està bé saber-los
potser tenen
a veure
amb aquesta
història
que ens explicaves
tu
de la porta
del purgatori
o de la persona
que ens conduïa
o ens guiava
el purgatori
de fet
en tots els elements
més o menys
de Sant Patric
hi ha una visió religiosa
aquest mateix
que deia
del trèvol
per exemple
en el fons
les tres fulles
del trèvol
és la trinitat
és la trinitat
hi ha un sentit
sempre al darrere
de tot això
però hi ha alguna
versió
que
jo diria
que
resulta una mica
còmica
però també
queda vinculada
amb això
del purgatori
concretament
és una
gairebé
atracció turística
que existeix
amb una
cova
o amb una
pedra
o amb una
entrada
d'una cova
que existeix
en una població
que es diu
Blarney
a Irlanda
i
que ens
explica
que ja
des de fa
molts anys
de fet
aquest lloc
com a tal
castell de Blarney
va ser
té consciència
que va ser
edificat
el 1446
o sigui
a les cavalles
de l'edat mitjana
a la baixa edat mitjana
doncs
hi ha una pedra
que
sembla
que és la
pedra
de la sort
de
Sant Patrici
diuen
que
d'entrada
que qui la besa
qui aconsegueix
besar
aquesta
o tocar
especialment
besar
aquesta pedra
té el dot
de l'eloqüència
és a dir
l'eloqüència
bàsicament
podem definir-la
com la capacitat
de parlar
amb fluïdesa
i expressar-se
amb naturalitat
i amb convenciment
per a les persones
que t'escolten
aquesta capacitat
de l'eloqüència
o aquest premi
de l'eloqüència
doncs
de fet
ja és difícil
aconseguir-lo
a través
d'aquesta
pedra
o d'aquesta cova
que no sé
si té a veure
amb aquesta
explicació
del purgatori
que tu deies
jo els explicaré
una mica
perquè
vegin la dificultat
que té
no és una pedra
fàcil
d'entrada
no hi aneu sols
aquí segur que hi ha misteri
per alguna banda
no hi aneu a la
Blair Neistone
no aneu sols
perquè si no
ho serà molt difícil
la gent s'ha de fer la idea
que estem
amb una cavitat
d'aproximament
5 metres i mig
de fundària
de fundària
i que
l'única manera
d'aconseguir-ho
és
normalment
seure't
d'esquena
a la pedra
a dalt
a dalt
de l'entrada
d'aquesta cavitat
de manera
que un company
o un amic
t'aguanti
pels
diguéssim
pels peus
i et vagis
baixant
a darrere
de manera
que
tu
no tendeixis
a anar cap a baix
i aconsegueixis
d'una manera o altra
doncs
apropar-te
on està
aquesta
aquesta pedra
això a més
hi ha tot un ritual
surt més a contenar
algú que t'ensenyi
a parlar amb
eloquència
i no tant
intentar
passar aquesta pedra
perquè escolta
té un risc
és tot un risc
i tota una dificultat
però hi ha
el tema
de la llegenda
suposo que no té cap gràcia
el fet de fer-ho
ja amb tot un
material
diguéssim
d'espeleologia
no té massa gràcia
no val
ha de ser
doncs allò
baixa de lliure
com aquest que diu
sí
i és una mica
una de les llegetes
que més s'ha divulgat
sobre el dia
de Sant Patrick
i sobre
la pedra
de Sant Patrick
juntament
amb els trèbols
juntament
amb les serps
i
en altres
de fet
hi ha una petita
cançoneta
que no la tenim
enregistrada
però la tenim aquí
que
una mica
intenta
per la seva dificultat
de pronunciació
intenta
justificar
aquesta eloqüència
de la llegenda
de la pedra
de Blarney
en anglès
ve a dir
una cosa semblant
com
there's a stone there
that whoever kisses
oh he never misses
the grow eloquent
this he may clamber
to a lady's chamber
or become a member
of parliament
coneixent el panorama
jo m'imagino
que allò
el pub
detorna
el dia de Sant Patrick
amb la gerra de cervesa
diem qui diu
la frase més de presa
sí
però de fet
explica aquesta llegenda
diu
no hi ha
una pedra allí
que
algú pugui
besar-la
o
ell
mai
no perdria
no es perdria
créixer en eloqüència
és a dir
vol dir
que allí
hi ha una pedra
que és gairebé impossible
aconseguir-ho
no home
jo crec que
té certa gràcia
però
podries
pujar
fins i tot
a la cambra
d'una senyora
o arribar a ser
un membre
del parlament
és a dir
si arribes a fer això
podries arribar
no hi ha res impossible
clem
bueno
té el sentit
d'enfilar-se
podríem dir
a la càmera
senyora
si això està
pensem una mica
allò del Robin Hood
de l'època
que la gent va
pels arbres
o bé
pensem en una
un matge romàntica
d'algú al peu
d'unes torres
d'un castell
el que veiem
aquest
Sant Patrick
li hem de dir
Sant Patrick
i no Sant Patrici
perquè aquí
molta advocació
no té aquest sant
sinó que més aviat
és un sant
de la cultura
irlandesa
fonamentalment
sí
sí
una d'aquestes escapades
que fem nosaltres
doncs ens ha semblat
que era
jo oportú
que el Sant Patrick
d'ells
doncs també fos
fes la seva
vinguda
cap a
cap als nostres territoris
sobretot
perquè
sap
que si vostès
passen per davant
d'algun pub
doncs aquest camp de Semerà
jo aquí estava anunciat
veuran un desplegament
increïble
que jo no he vist mai
a la nostra cultura
per celebrar
un Sant Jordi
o per celebrar
una festa local
d'una població
o altra
doncs amb
banderetes
que posen
el nom del sant
amb aquests elements
simbòlics
del trèbol
amb trèbols penjats
de cartolina
o coses d'aquest tipus
bé
és una
una anècdota
però jo crec
que és un dels sants
que de fet
sí que he deixat
de destacar
que els irlandesos
fins i tot
en llocs
molt llunyans
del seu país
doncs
celebren aquesta diada
d'una manera
molt sentida
molt festiva
i no sé
perquè es faci
fer una idea
del segle XVIII
ja els irlandesos
que estaven
als Estats Units
doncs
ja la celebraven
aquesta diada
i continuen celebrant
i continuen celebrant
de fet avui
perdó
demà
hi ha una suma
de desfilades
impressionants
arreu del món
per celebrar
aquest senyor
és Sant Patrick
Sant Patrici
si el catalanitzem
i el deixem una miqueta
a casa nostra
se celebra
aquest dimecres
de març
Sant Josep
enguany
el temps de tradicions
i cultura popular
doncs l'hem deixat
una miqueta a banda
perquè ha estat protagonista
moltíssimes vegades
i també de tant en tant
val la pena
doncs deixar
anar a la mirada
cap a una altra banda
Jordi
haurem de parlar
de la primavera
d'algun aspecte
de la primavera
la propera setmana
és una mica alterada
la gent avui
si no
ja comença la cosa
molt bé
doncs de la primavera
del que convingui
el que n'estem segurs
és que podrem
tornar a comptar
amb la col·laboració
del Jordi Bertran
la propera setmana
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
bon dia
a tu