Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Víctor Roca, que feia dies que no estava entrant nosaltres, per raons professionals, evidentment, i estem encantats de la vida, que torni al matí de Tarragona Ràdio. Bon dia, Víctor.
Bon dia, i els afalagaments els faig recíprocs.
No ens ho acabarem, això, avui. Avui no.
L'Urdes, bon dia, només. L'Urdes, Gui Barnau.
Bon dia, i em remeto els meus companys.
Si no ho diu, Déu n'hi do.
En fi, com poden comprovar, tenim un bon grup de professionals del món del dret per abordar qüestions d'interès ciutadà.
El Manel Roca, que de tant en tant alguna vegada hem pogut comptar també amb ell en aquest espai.
És una persona especialitzada en dret de família, podríem dir-ho així, tot i que l'especialització és una constant dins del món professional.
La veritat és que gairebé els advocats han de tocar una miqueta de tot i una mica l'experiència i altres factors fan que s'especialitzin.
Dona, els que passem de 30 anys, com jo, per exemple, llargs, diguem-ne que llargs.
Pocs, 30 a pocs.
Va, pocs, pocs.
Bé, doncs, llavors, com ara, no hi havia especialització.
És a dir, és el que abans parlàvem fora de micro, amb els companys, t'abas especialitzant sense voler.
És a dir, ets una mica com l'advocat, no del dret de família, sinó abogat de família.
De família.
Com el metge de família.
Llavors fèiem una mica de tot.
El que passa és que la vida t'espeny anar-te especialitzant.
És a dir, actualment amb la problemàtica del món professional,
del món de les lleis, amb els constants pronunciaments que s'estan realitzant,
no pots aparcar-ho tot.
Llavors, a poc a poc, personalment, pel teu terenar,
t'abas situant dintre del món.
No és un terme, diguem-ne, especialitzat, el que jo utilitzaré,
però sí que agafo aquesta definició d'advocat de família.
A què es dedicaria avui en dia un advocat de família, en principi?
Doncs mira, en principi tindria que dir que...
O la família, perquè el model família era canviat.
D'acord amb el que la família te demani.
Però bé, la definició, l'adjectivació d'això,
vol dir, per exemple, que fas pràcticament de tot.
De tot vol dir, doncs, tot l'abast del món del dret.
El que passa és que, lògicament,
a nivell, diguem-ne, de problemàtica de la gent del carrer,
per dir-ho d'alguna manera,
no d'una empresa o d'una societat,
doncs aquesta gent necessita, a vegades,
assessorament de tipus civil,
relacionat amb herències, amb testaments,
amb qüestions de tipus immobiliari,
és a dir, que si el pis, que si tinc una casa,
que si em volen desnonar,
problemàtica també que algú se desmarxi una mica,
tinc un fill que ha tingut un problema,
que mira, que l'han enganxat aquí,
allí al port esportiu...
Persones del carrer, que diem, no?
Del carrer, és a dir...
La problemàtica que pot presentar qualsevol persona.
És a dir, a nivell comparatiu de la medicina,
que dèiem abans el metge de família,
doncs és aquell en qui la gent confiava de tota la vida,
que el trucaven o que el truquen i diuen
escolti'm, que té paperes, que el nen que té la grip i tal,
i aquest home anava amb el malatí a veure a la gent
i visitava i tal.
Això està desapareixent, com ja sabeu, no?
És a dir, avui actualment, doncs,
la mecànica funciona d'una altra manera.
Això a nivell de l'advocacia,
actualment també va desapareixent,
perquè els companys que hi ha aquí
saben que sense volguer
et vas especialitzant.
És a dir, no ho pots fer tot.
Llavors tots sabem els que es dediquen a una cosa,
els que es dediquen a l'ara,
els que cobreixen una àrea, els que cobreixen l'altra, etc.
Jo amb això que dius tinc la sensació aquella, no?
D'aquells casos que, diguem-ne,
des d'una perspectiva molt àmplia del món del dret
són petites coses, però que individualment
per a aquella persona és un autèntic drama
la seva vida, no?
Quan entra en contacte amb determinades qüestions
relacionades amb la justícia.
No hi ha dubte.
És a dir, el ciutadà normal,
per petita que tingui la problemàtica,
per ell aquell problema és el més greu
i més gran problema de tots els problemes.
I això ho tindríem d'entendre els advocats,
la gent que treballen dintre el món del dret.
És a dir, el que, per exemple,
es baralla amb un veí,
això tècnicament, normalment,
acaba amb un judici que en diem de faltes,
per exemple, no?
És a dir, escolti'm,
que la veïna m'ha tirat oli
i m'ha atacat els pantalons del marit, no?
Òbviament, això, per nosaltres,
diguem-ne, és molt poca cosa.
Ara, pel veí que té aquest problema,
bueno, escolta, unes baralles,
és així això, companys,
és a dir, unes baralles i una problemàtica,
i vinga, escolti'm, això no pot ser.
Per menys ha començat una guerra, eh?
Pot ser.
Les guerres han començat moltes vegades
per altres qüestions econòmiques,
o d'altres gaire, o d'amors,
però sí, òbviament, vull dir que la gent,
quan té un petit problema,
es va veure a molts camins a l'advocat,
la qual cosa em sembla perfecta,
perquè així pot ser que s'evitin més creus problemes,
o se paibagui almenys el que hi ha,
i llavors fa que confiïn en aquella persona.
Això és la idea de l'advocat de família,
per dir-ho d'alguna manera.
El que passa és que justament, deies els companys més joves que hi ha aquí,
has dit una cosa que trobo que és molt encertada,
en el sentit que dius, no,
és que als advocats li haurien de donar més importància
segons quines qüestions.
Perquè, clar, hi ha advocats que acostumats a tractar
grans temes, financers, econòmics...
Va, doncs, qualsevol persona,
com ara qualsevol de nosaltres,
amb una qüestió que sembla una petitesa
davant d'aquestes dimensions de problemàtiques,
i, clar, l'actitud moltes vegades de l'advocat és
això no és res, això pim-pam,
quatre, ens diuen quatre paraules una mica complicades,
i no es preocupi, que res, clar,
és el que diu el Manel,
que, clar, ens diu, no passa res, no passa res.
Com que no passa res, no?
Tu has trucat, Iolanda,
un punt essencial,
que és que la persona que confia en l'advocat
té que trobar en l'advocat el consol,
l'ajuda i l'assessorament que aquesta persona busca.
I això, molts camins, o algunes vegades,
no s'entén per segons qui.
I això es tindria que desterrar,
perquè, repeteixo, tan important per un ciutadà
és el petit problema,
que per ell és el gran problema,
com qualsevol altra qüestió.
Llavors, això forma part del tacte,
de la sensibilitat,
de la manera de ser,
de la manera de fer,
del professional del dret.
I això, des del meu punt de vista,
és sagrat.
I estic convençut
que almenys els companys que estan aquí
al voltant d'aquesta taula
també creuen el mateix que jo estic dient.
Però la tendència,
no per un tema d'actitud personal,
de la persona que exerceix el dret,
sinó la tendència per la societat en si
i el ritme de vida que portem tot plegat,
va per un altre camí, no?
Sí.
Aquest?
Tot i que individualment
cada persona pugui exercir
seguint aquesta línia, no?
Sí, soc d'aquesta opinió.
I, a més a més,
no única i exclusivament dintre del nostre món,
sinó ja des d'un inici,
et preparen per cada vegada
quedar-te en una parcel·la, no?
De tot el que era aquella glugabilitat.
És així, per exemple,
en els propis estudis de dret,
moltes vegades ho hem comentat en aquest programa,
com ja els plans d'estudi
són tendents a especialitzar-te
i aquest, més tard,
quan facis l'exercici de la teva professió,
doncs et trobis precisament
en un apartat d'aquella professor
i única i exclusivament dirigit a aquest.
La societat en si també, no?
O sigui, cada vegada
el nivell de vida,
la manera de realment
portar a terme totes aquestes qüestions,
et porten a ser cada vegada més individualista.
Individualisme,
que després veiem també
en les pròpies actituds humanes.
Individualisme,
que veiem en les relacions.
I què és el que fem els advocats?
Els advocats només som uns superadors
dintre del que és aquesta societat,
del que és el dia a dia, no?
Des que vas a comprar
un quilo de taronges
fins que obres una ixeta de casa teva, no?
És tot, potser,
una mena de transició
que té totes aquestes qüestions col·laterals
que fan que nosaltres,
també dintre de la nostra professió,
hem canviat, hem canviat.
Però, de tant en tant,
se'n troben, no?,
aquestes mancances,
com, per exemple,
aquest exemple que tu posaves, no?
D'aquell client,
d'aquella persona
que té diferents fronts,
que necessita, a més a més,
una certa qualitat humana
amb el seu advocat
i que, potser,
les grans estructures d'assessoria,
que no tinc res en contra, no?,
perquè fan la seva feina,
doncs queden una mica fredes davant d'ell
i, bé, doncs,
potser és una cosa
que estem deixant de banda, no?
Seria l'equivalent
a altres maneres de fer
que tenim avui dia en la vida
com anar al centre comercial
en lloc de la botigueta de la cantonada
i aquest tipus de coses, no?
Per tant, conviuen diferents models
de la pràctica del dret
quan parlem del tracte amb el client.
Parleu-nos de les vostres experiències
o de la vostra perspectiva.
Pràcticament, Jolanda,
m'ha aixafat una mica l'argument
que anava a exposar ara
de la comparança,
no, de la comparança una miqueta
amb el que passa amb el comerç,
és a dir, el comerç petit
segueix existint,
la botigueta de sota de casa,
el Colmàdom es manté viu,
però hi ha una tendència a unificar
a vegades moltes botiguetes,
Erosquis,
Corte Inglés futurament,
el Carrefour, etcètera, etcètera.
De totes maneres,
volia fer un greu comentari
en quant a Tarragona.
Tarragona és una ciutat,
una zona,
el camp de Tarragona,
que està en constant expansió econòmica
i està adquirint una gran importància
tant demogràfica com socioeconòmica.
de totes maneres,
a Tarragona,
si posem, per exemple,
la comparativa
o el mirall de Barcelona,
que és la gran ciutat,
la gran urbe
proper nostre,
encara manté una miqueta,
no sé si els companys
estaran d'acord amb això,
una miqueta aquest tarannà
que exposaven
abans els companys,
en tant en quant
es manté
el petit despatx,
el petit advocat.
Jo no sé,
ara mateix no tinc
una estadística
ni un llibre a la mà
respecte als advocats
a Tarragona,
però a Tarragona
grans bufets
que tenen
companys 8,
10 advocats,
7 advocats,
a Barcelona hi ha bufets,
jo ara mateix,
i no és per fer propaganda,
és un comentari,
tenim aquí davant el diari,
Roca i Junyent
s'encarregarà del tema
del fortí de la reina.
Que és un tema
que tractarem més endavant.
Molt bé,
jo no sé exactament,
però el despatx Roca i Junyent
amb delegacions
a moltes altres localitats,
si no sé malament,
a Barcelona
igual té 50, 60, 100 advocats
treballant per ells,
o més,
vull dir,
hi ha el famós despatx
quatre cases,
no es tracta de fer propaganda,
es tracta,
que jo no recordo malament,
potser dic una bestiesa
però en tenia 400 o 500.
400 advocats.
Efectivament,
per dir un número.
Superespecialitzats.
Les franquícies,
com una franquícia,
una xarxa,
una franquícia.
Una anècdota rapidíssima,
fa poc,
fa no massa,
en un casament
em va tocar la taula
compartir
amb un company advocat
de Barcelona
i si no recordo malament,
la seva única tasca
era tractar
fallides fraudulentes,
que és un tipus
quiebre fraudulenta.
Allò que dèiem
de l'especialització.
És l'únic que feia,
l'únic,
l'únic i exclusivament
i arrel d'això,
dintre d'un bufet
d'advocats
que no recordo el nom,
es guanyava la vida.
Però d'aquesta manera
el professional pot perdre
la visió de conjunt,
no?,
del que és la pràctica del dret.
I es deshumanitza una mica.
Però diuen que s'ha de tenir
un cert distanciament,
no, Manel?
Per tractar les coses
s'ha de tenir un cert distanciament.
Si t'impliques molt...
Bueno, no,
el clarassó
que de l'especialització
deia,
diu,
un especialista
és un senyor
que sap més i més i més
sobre menys i menys i menys
i al final sap moltíssim
sobre quasi res.
Bé,
aleshores,
bé,
l'especialització
és imprescindible
però,
i això,
com diu el company
que acaba de parlar ara,
doncs,
és lògic
que els despatxos col·lectius
tinguin un company
o companys
que cada un es dedica
en una cosa diferent.
i el client
que va allí
rep una assistència
integral,
sigui particular
o sigui d'empresa,
no?
I,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
és més reduït
en el sentit
que busca més
el contacte humà,
eh?
L'altra cosa està molt més
tecnificada.
Tan bona és una cosa
com l'altra.
La pròpia vida,
la pròpia evolució social
fa que a poc a poc
tot això es vagi situant
i acomodant.
Clar,
però també té més risc
que la del despatx petit,
d'aquest tracte directe
amb l'advocat.
Sí, sí, són coses diferents.
Perquè no sempre es guanya,
evidentment,
i és molt més fàcil
anar a reclamar
a títol personal
aquell advocat
que hi ha hagut
aquesta relació personal
que no passa
a un bufet d'aquests
de 400 advocats.
No, el que passa
és una cosa, també,
Iolanda,
pensa que Tarragona,
com deien ara,
doncs el camp de Tarragona
és una zona
amb un índex
d'habitants
relativament reduït.
Llavors, és clar,
si estem parlant
de grans ciutats
com Madrid,
com Sevilla,
com Barcelona,
doncs aleshores
les possibilitats
d'existència
de bufets col·lectius
és molt més lògica.
I hi ha un altre factor
que és que
moltes empreses
ubicades
per tota aquesta zona d'aquí
multinacionals
tenen les seus
dels serveis jurídics
fora d'aquí.
Pot ser a Madrid,
pot ser a París,
pot ser a Londres
o pot ser allà on sigui,
no a Tarragona.
Tarragona,
com a màxim,
tenim un company
que fa una mica
com d'enllaç.
Com un corresponsal,
podria dir.
Més o menys,
però l'autèntic bufet
on porten tota la temàtica
està a les grans ciutats,
no a Tarragona.
Aquí funciona també
quan el coneixement
o el contacte
dels serveis
d'un professional
del dret
d'un advocat
amb boca a orella.
Aquí no m'ha arribat
a aquella imatge
tan del cinema
americana
dels advocats
que s'anuncien
per televisió
com si fossin
dons firaires.
La televisió
fa molta mal
a molts aspectes.
Per això ho dic,
no, no, no,
però aquí no m'ha arribat
a aquest punt.
No, no, no.
La tendència,
ja veurem per on van.
Que rimeixo
encara no ha arribat.
Moltes vegades
ho hem vist.
No, no,
però no és la ficció,
vull dir que realment
existeix.
Els advocats
s'anuncien
en determinades cadenes
de televisió.
i s'anuncien
com a professionals.
És una mica,
la meva opinió
que és una mica
esperpèndic això.
Jo no en sóc
gaire partidari.
Crec que
es pot admetre
i s'admet
un tipus de publicitat
si tu vols,
però amb una
dignitat, no?
No és allò de vendre,
escolti'm,
ven peres i pomes i tal,
vinga, a veure,
escolti'm,
li faré el seu problema,
li faré per 30 euros.
Això no hem de caure, eh?
Aviam,
tenia aquí
la Manel Roca
amb la seva experiència,
convidava a parlar
de qüestions molt concretes
del món del dret,
però hem entrat
per aquest territori
de comparar maneres de fer
que jo crec
que és prou interessant.
I tant.
Parlar de qüestions
estrictament relacionades
amb les lleis i el dret
ho fem sovint,
tenir aquesta visió
de l'experiència
de la pràctica del dret
era interessant
com també és interessant
abordar
el que sens dubte
és un dels temes
del dia o de la setmana
que és el tema
del fort i de la reina.
Si tenim un espai
dedicat al dret
doncs evidentment
volem conèixer
els comentaris
sempre des del punt
de vista jurídic
evidentment
de les persones
que aquí ens acompanyen.
Ha passat
per diferents estadis
i per diferents
tribunals
el cas del fort i de la reina
sembla que ara
es vol arribar
fins al tribunal
constitucional
a veure si s'evita
aquest enderroc
que en el seu dia
doncs ja va reafirmar
fins i tot
el tribunal
suprem.
Ho he dit bé?
Sort que tinc advocats
aquí que em poden dir
però això dels tribunals
jo em perdo un dia
on he de parlar, eh?
Molt bé, perfecte.
A veure...
Lourdes,
que li tens gana
el tema.
No, no, no,
és que li tingui gana
però és que m'interessa
molt el de prop
per motius personals.
M'interessa que per ara
i per ara
continuï en peu
al fort i de la reina.
Com a mínim
un parell de mesos.
Sí, un mes i mig
almenys.
A veure,
el tema
es pot abordar
des del punt de vista
i abans
ho estàvem parlant
en micro tancat
des del punt de vista polític
des del punt de vista jurídic
des del punt de vista social
i des de cada punt de vista
la resposta serà
completament diferent
perquè si anem al jurídic
que és el que ens
afecta directament
a nosaltres
aquesta resolució
dictada pel Tribunal Suprem
la qual
confirma la dictada
pel Tribunal Superior
de Justícia
i a la vegada
pel Contenciós
ha passat per tots els estats,
els estadis jurídics
és a dir,
fins a l'últim recurs
que és el Tribunal Suprem.
Una vegada és el Constitucional
els temes
bé, això ja en parlarem
un altre dia
però el tema
que vas a plantejar
ja no és un tema purament
jurídic de fons
vull dir,
el tema
pot ser
per altres aspectes
no vull dir
que siguin
menys importants
però
són altres els aspectes
que et porten
al Constitucional.
No estan relacionats
amb les lleis
i amb el dret estrictament.
No estan relacionats
directament de forma
el caràcter formal
intern
és a dir,
les pròpies lleis
vull dir,
si tenim en compte
que les resolucions
que s'han anat dictant
tenien un fonament
legal
és a dir,
amb la llei a la mà
la llei de costes
el fortí de la reina
s'hauria de derruir
perquè està construït
en una zona
protegida
per la llei de costes
que és una llei
de caràcter estatal
que afecta
a totes les costes
de l'estat espanyol.
Llavors,
des d'aquest punt de vista
perquè
en un altre lloc
potser demanen
llicències
per construir
restaurants
superbonics
amb un cantilat
amb un penya
segat perfecte
i no els deixen construir
doncs justament
perquè hi ha una llei
de costes
que impedeix
aquesta construcció
i com és que aquí
s'ha fet?
Doncs bueno,
la problemàtica ve
doncs arrel
de la llicència urbanística
que li van donar
la llicència per construir
i per remodelar
el fortí
que va donar
l'Ajuntament de Tarragona
en realitat
aquí
si el fortí
de la reina
efectivament
es tira a terra
el més gran perjudicat
serà l'Ajuntament
de Tarragona
i extensivament
els tarragonins
que són els que paguen
els impostos
i col·laboren
que Tarragona
estigui
com està
i en aquest cas
doncs
l'haver sigut un error
entre cometes
de l'Ajuntament
de Tarragona
serà l'Ajuntament
de Tarragona
que haurà
d'indemnitzar
els particulars
propietaris
l'empresa
propietària
del fortí
de la reina
respecte als perjudicis
que poden tenir
a conseqüència
de tirar a terra
aquell restaurant
ja no seran
els perjudicis
directes
d'ara
poden ser
el que es diu
Lucrocesante
Dallo Emergente
i una sèrie
de conceptes
tècnics
que signifiquen
treure's diners
de la butxaca
a l'Ajuntament
i tots els tarragonins
per un error
de l'Ajuntament
clar
jo crec que
el que diu
l'Olur
és això
el Tribunal
Constitucional
és un tribunal
d'empar
és a dir
de protecció
que se'n
complert
totes
els drets
constitucionals
és a dir
és una mica
una abstracció
el que passa
és que a nivell
concret
cal tenir en compte
diverses qüestions
és a dir
no ens podem escapar
en parlarem breument
crec jo
no ens podem escapar
que la incidència
d'un recurs
davant del Constitucional
com diu
l'Olur
és molt bé
no està subjecta
a l'aplicació
d'un article
perquè ens entenguin
de la llei
si no està subjecta
a l'estimació
una cosa més abstracta
per dir-ho
de alguna manera
llavors
poden concórrer
incidències
de tipus
social
sociològic
a veure
potser polític
diguem-ne d'alguna manera
el fet que hi hagi
una plataforma
ciutadana
que defensa aquest espai
això pot influir
en un tribunal
ho diu la premsa d'avui
escrita
aquí a Tarragona
és a dir
estan parlant
que l'Ajuntament
ha encarregat
amb un bufet
d'advocats
liderat
per un company
també molt polític
o que ho era
amb un passat polític notable
no hi ha dubte
amb els pares de la Constitució
exactament
doncs per què això?
doncs perquè
es pretén
suposo
canalitzar
la temàtica
d'una manera determinada
no Lourdes?
sí
molt bé
i ho he dit així
molt abstracte
no he concretat
gaire res
però ho he dit
de forma que sigui
intel·ligible
què pot passar?
això no ho sabem
certament
perdona el moment
cal tenir en compte
pensa una cosa
que a nivell
de plataforma
de tribunals
o dels tribunals
també hi ha
les seves històries
perquè freqüent
també no fa gaire
hi va haver
la pica baralla
entre el Tribunal Suprem
i el Tribunal Constitucional
els hi van rebatre
resolucions
això pot incidir
en algun cas concret
en alguna cosa?
mira Iolanda
crec
i parlo
m'atreveixo
a parlar en nom
dels altres companys
que estan amb mi aquí
que pot passar qualsevol cosa
estem d'acord amb això
companys?
perfectament
clar és que no hem d'oblidar
que si
amb aquesta pica baralla
que hi havia
entre el Suprem
i el Constitucional
que arribi
a una qüestió
que el Suprem
hagi rebutjat
com se la prendrà
el Constitucional
que tindrà en compte
els fets objectius
que pugui valorar
o aquest antecedent
de la decisió
que ha pres el Suprem
és un terreny
molt subjectiu
tot plec
hi ha molts factors
que entren en joc
i que el Constitucional
tindrà que tenir en compte
i que el s'estima
de diferent manera
que un altre tribunal
ordinari
ordinari
perquè és una instància
extraordinària
a més a més
anem a veure
passa una miqueta
com amb l'administració pública
normalment
el jutge
de primera instància
el jutge
de província
fins i tot
de l'audiència
maniria
fins al Tribunal Superior
de Justícia
acostuma
accedir
per oposició
normalment
els magistrats
d'Alto Copete
per denominar-los
d'alguna manera
com passa
amb l'administració
pública
ordinàriament
acostumen
mantenent
la independència
del Consell General
del Poder Judicial
que és que
pren decisions
però
acostumen
a ser designats
amb el seu currículum
i amb la seva
importància
a dit
o amb mecanismes
diferents
de l'oposició
pura i dura
el qual significa
i a veure
és una anàlisi
breu i objectiu
el president
del Tribunal Constitucional
és el senyor
Jiménez de Parga
molt famós
per una sèrie
de declaracions
però òbviament
com tothom
amb aquesta vida
té dret
però no deixa de ser
un tribunal
imparcial
que valora
la Constitució
que és la llei suprema
de l'estat espanyol
però té
òbviament
algun tipus
d'impregnació
més polititzada
o més polititzable
la definició ho és
però en funció
del govern
que hi hagi
doncs ja ho sabem
imparcial
és a dir
és imparcial
però
té aquesta impregnació
sí
efectivament
és aquesta la lectura
i és aquesta
la interpretació
i bé
sempre els constitucionalistes
diuen que
l'exercici
del recurs d'emparament
davant del Tribunal Constitucional
és d'encaix
d'encaix
de tot el que és
aquella situació jurídica
en un sentit
o en un altre
en poder
inserir-ho
dintre d'un dels articles
de la Constitució
que són
malsamplis
i amb aquesta lectura
amb aquest altre criteri
que existeix
polític
etcètera
és una qüestió
i és aquesta qüestió
la que també
enfronta
tots dos tribunals
tant el Constitucional
com el Suprem
no única i exclusivament
amb aquesta qüestió
que va sortir
fa uns dies
sinó que ja porten
el que passa
és que potser
no es publicita tant
una sèrie de baralles
en concret
per moltes qüestions
a mi l'únic que m'agradaria
és que he intentat
seguir una miqueta
aquesta problemàtica
i ara parlaré
des del punt de vista jurídic
com a jurista
i és que crec
que la defensa
que s'ha fet
no per part de l'Ajuntament
sinó per les
advocats
pels advocats
de la persona
que ha iniciat
tot això
que també és una operadora
jurídica
coneguda aquí a Tarragona
penso que és molt bona
i així ho dic jurídicament
penso que jurídicament
i a més diré
qui és la professió
és la senyora Carme Vallver
que és una advocada
administrativista
molt bona
de Barcelona
crec que és molt bona
i crec que realment
jurídicament
està molt ben portada
per tant
considero
que l'exercici jurídic
i la interpretació jurídica
que s'ha fet
és molt bona
una altra cosa
és l'opinió
que mereix
que potser és el que tindrà
que entrar
a valorar
el Tribunal Constitucional
però des del punt de vista
estrictament jurídic
i urbanístic
i administratiu
jo trobo
que és encertat
aquesta és la meva opinió
com a jurista
la meva opinió
com a ciutat de Tarragona
potser és una altra
el que passa
que des de la
més absoluta ignorància
dels temes jurídics
dels tribunals
jo crec que
és una bona excusa
aprofitar aquest tema
per fer també
una mica de curset
que fem aquí
que tots aprenem
parlàveu del Constitucional
aviam si
argumentar
aquesta qüestió
perquè l'expliqueu
comentava el Manel
diu
sovint el Constitucional
intervé
o diguem-ne
que es presenta
un recurs d'empar
quan es pot sospitar
que en algun moment
s'hagi vulnerat
algun dels drets
que contempla
la mateixa carta magna
perfecte
sí senyora
fins aquí
el que estem dient
és que probablement
els altres estadis
judicials
no han tingut
prou
diguem-ne
no han estat
prou acurats
a l'hora
d'interpretar
la llei
pregunto
mira
intentaré
situar-ho
que això del Tribunal Constitucional
tal com ho dibuixeu
es presta
a fer moltes interpretacions
intentaré explicar-ho d'una forma
que sigui intel·ligible
a veure
el dret
té una sèrie de disposicions
i una sèrie de normes
i els advocats
els professionals del dret
esgrimim
o invoquem
l'aplicabilitat
d'aquestes normes
concretes
és a dir
tal article
tal altra
tal llei
tal norma
etc.
Moltes vegades
ho diré d'una forma col·loquial
quan no sabem què dir
invoquem la Constitució
és l'últim recurs
és allò que deia
invoquem la Constitució
et portaria als jutjats
els advocats
et portaria al Constitucional
la tutela judicial efectiva
la tutela judicial efectiva
la presumpció d'innocència
això no pot ser
això és la vulneració
del dret constitucional
és com allò de la quarta minda
dels nord-americans
exactament
és l'últim recurs
jo crec que aquesta forma s'entén
és a dir
vull dir
amb una problemàtica
un problema
un pleit
una cosa
direm
l'article tal
de la llei
diu tal cosa
tal altra
les jurisprudències
les sentències
diuen això
quan no sabem
moltes vegades
que parlem
de la Constitució
demanes
emparament a la Constitució
molt bé
això és la diferència
jo entenc
que en aquest cas concret
i en els casos
que es va al Constitucional
és perquè jurídicament
han esgotat
totes les vies
perquè et poguessin donar
la raó
exacte
i si veus que jurídicament
i legalment
amb una llei a la mà
com pot ser en aquest cas
la llei de Costes
ja no hi ha possibilitat
de sortir endavant
recors el Constitucional
perquè demanes
que s'ha vulnerat
un dret molt important
pels ciutadans de Tarragona
perquè en aquest cas
és una norma genèrica
que s'afegés a un moviment
popular
que el Tribunal Suprem
la Constitució
i el que digui la Constitució
li és bastant indiferent
perquè aquí hi ha la rivalitat
entre els magistrats del Suprem
els magistrats del Constitucional
que tots són com a dos organismes independents
uns més polititzats
que els altres
perquè clar
però un està
en una instància superior
a l'altre
no
perquè és un altre
jo crec que
no es pot considerar superior
el problema és aquest
que uns diuen que sí
i altres diuen
que estan al mateix lloc
perdó
i superior
amb aquests
si és que es pot parlar
de superior
encara que també
tindria moltes connotacions
te'n vas al Tribunal d'Estrasburg
podem anar a Estrasburg
també podem anar-hi
perquè per exemple
discussions que hi ha hagut
no fa massa
no recordo exactament quin tema era
no sé si era algú del català
que es va anar al Tribunal d'Estrasburg
per a veure si una llei
després d'haver proposat
la seva inconstitucionalitat possible
cosa que valora
el Tribunal Constitucional
es va anar a Estrasburg
i allí es va valorar
això sí
després
fes efectives
aquelles resolucions
d'aquells tribunals
perquè ja hi té a veure
el govern
i la Generalitat
el pas que anem
estarà amortitzadíssim
el fortí de la reina
si algun dia
s'ha de tirar a terra
perquè tot això
tarda anys
i anys
i anys
de totes maneres
com deia aquell
primer l'1
després l'1
i després el 3
el Tribunal Constitucional
només s'arriba
quan has exaurit
totes les altres instàncies
és a dir
no pots anar directament
hi ha altres mecanismes
però el Constitucional
arribes quan ja
tot l'altre està esgotat
i generalment
a grans 3
ja sé que això és difícil
explicar-ho
les resolucions
del Constitucional
davant de qüestions
no dic com aquesta
perquè no
hi deuen veure
moltíssimes
arreu de l'Estat
i a més aquesta
s'ha subjudicat
sí
a veure
qüestions d'aquest tipus
generalment
el Constitucional
hi ha
revalides
sentències del Suprem
o no necessàriament
l'estadística
és completament irregular
a grans trets
per la induïció
que teniu vosaltres
a grans trets
contestaré
perquè exactament
no ho puc afirmar
crec que hi ha
tota mena
crec que hi ha
tota mena
però sí que
podem
moltes vegades
de les que són
diguéssim
contràries
entre aquests dos tribunals
sí que podem
arribar
a conèixer
aquesta interpretació
que se'n surt
única i exclusivament
del que és
la lectura jurídica
no?
això sí que la trobem
dintre del Tribunal Constitucional
i
doncs
són
preceptes
que es basen
com abans
comentava en Víctor
dintre del que és
la constitucionalitat
dintre del que són
diguéssim
les pautes
que ha de seguir
no única i exclusivament
el món jurídic
i les lleis
sinó també
el que és
diguéssim
la vida habitual
els drets
i les garanties
fonamentals
de tots els espanyols
enteneu
que el calaix de Sastre
és molt gran
si ho podeu entendre
d'aquesta manera
és una boca
bastant ample
no?
o sigui que
no ens podem estranyar
respecte
al món jurídic
del Tribunal Sosprent
bueno
doncs
m'agradaria
parlar
d'aquella
màxima llatina
no?
que la diré
en castellà
perquè el meu llatí
des dels germans
de la Saia
que està una mica
així
que diu
que la màxima llei
o sigui
la millor de les lleis
pot ser
la màxima
de les injustícies
però és llei
a veure
com que aquest espai
té voluntat
de servei
i pretén ser útil
com era aquell article
que hem d'apel·lar
quan tinguem problemes?
el 24
de la Constitució
de tota manera
m'acullo a l'article 24
de la Constitució
una frase
que ja els hi regalem
i que poden fer seva
de tota manera
molt breument
sense treure-li seriositat
amb el tema
i a les institucions
donat el pique
que ja hem exposat
aquí
dintre el Tribunal Suprem
i Tribunal Constitucional
podria ser un bon moment
perquè el Tribunal Constitucional
rebuqués
una sentència
del Tribunal Suprem
en aquests moments
ho he dit
amb molta ironia
hi ha anant molts
tarragonins i tarragonines
que ho agrairan
però
no està molt bé
les relacions
entre amb dos tribunals
no anirem a manifestar
a Madrid
podria succeir
et veig molt activista
amb el tema
del Tribunal Suprem
ho he dit amb molta ironia
vull dir que no es tracta
d'una
continuem dient
que un parell de mesos
li convé
li aguantarà
un parell de mesos
el portia en peu
doncs és un tema
prou seriós
però ja saben vostès
que les coses més serioses
es tracten
amb bon humor
i és el que també
intentem
en la mesura del possible
quan el tema
ho permet
afegir
en aquest espai
que cada dimarts
compartim
amb el Col·legi
d'Advocats
de Tarragona
a través
de la participació
del grup
de joves advocats
Manuel Roca
ha estat un plaer
el plaer
esperem que torni
un altre dia
ja saps que
al principi
i al començament
d'aquesta tertulia xerrada
ja tots
ens hem tirat
les flors convenients
ara ja no cal
ja no cal
però ha sigut un plaer
molt bé
fins la propera
Víctor Roca
Xavier Terres
Lourdes Guibernau
gràcies per venir
de debò
fins un altre dia
adeu-siau
gràcies