Com cada dimarts obrim aquest temps,
que dediquem a parlar d'aspectes jurídics relacionats amb el món de la justícia
i que tenen conseqüències en la nostra societat i en la vida quotidiana.
És un espai que realitzem en col·laboració amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Aquesta setmana, una vegada més, saludem Javier Terres, Víctor Roca.
Molt bon dia a tots dos. Benvinguts.
Bon dia.
No fumadors, tots dos?
No fumadors.
Ho dic perquè em val la pena explicar de quins paràmetres partim per tractar el tema d'avui.
Imagino que si fóssiu fumadors, la vostra perspectiva respecte al tema no canviaria,
perquè hi ha moltes persones que tenen l'hàbit de fumar
i que són absolutament respectuoses i tolerants amb els altres
i fumen allà on saben que no molesten a ningú.
Això val la pena dir-ho, perquè no volem crear cap confrontació
i que ningú pensi que ja venen aquí a fer-me el míting antitabac.
No, no, no parlem d'això en absolut, però sí que és cert
que ahir, que va ser el Dia Mundial Sense Tabac,
es va posar èmfasi sobretot en l'aspecte sanitari,
en l'aspecte epidemiològic, tenint en compte que és un problema
que està afectant, segons revelaven dades de l'Organització Mundial de la Salut,
en els països desenvolupats, sobretot a la població adolescent.
Parlem de moltíssims adolescents que s'incorporen diàriament a l'hàbit del tabac,
però sobretot el problema més greu i fonamental és de quina manera
el tabac s'està implantant d'una manera realment dramàtica
i, insistim, epidemiològica als països del Tercer Món.
Mentre es dona aquest fenomen, en els països en vies de desenvolupament,
les societats més avançades i occidentals intenten legislar
un hàbit que ja sabem que és molt perjudicial per a la salut
però que també crea problemes de convivència.
La legislació, evidentment, ha d'arreglar totes aquestes relacions humanes.
Per tant, estem obrint un doble debat al jurídic, d'una banda,
però també al social, al de la tolerància.
On està la llei? On està la tolerància?
Per quins camins ens hem de moure quan parlem de drets i deures respecte al tabac?
A més a més, és un tema que produirà poc debat, m'assembla,
pel que has comentat abans, perquè som dos no fumadors.
Intentarem ser objectius, ajustant-nos al tarannà que intentem sempre...
Però jo no us veig com aquella gent de l'exèrcit de salvació.
No fumadors, però no aneu amb la pancarta ni l'orquestra.
Tampoc.
I no fumeu i coses d'aquesta.
Tampoc.
Dona, no m'ha puc estar a dir que no es convenien fumar,
i ho sento per les tabaqueres, però bé.
Ah, no, no, per les tabaqueres no ho sentis,
jo ho sento pels pobres fumadors que volen deixar de ser-ho.
Evidentment.
No, però, de totes maneres, des del punt de vista normatiu-legislatiu,
el que afecta, el que atany més directament a la nostra professió
i a la nostra missió amb aquest programa,
potser és un tema que està molt més vinculat,
o especialment vinculat a problemes sociològics,
com has dit-ho abans, de tolerància, de respecte, de convivència,
que no pas d'altres.
És a dir, quan, per exemple, discutim sobre una normativa
que reguli problemes vinculats amb la circulació,
ningú discuteix que anar begut té que estar penat,
més o menys, però té que estar penat.
Però fixa't, sí que es discuteix el grau d'alcohol
que presentes si estàs conduint.
Això sí que, amb el tema de la tolerància zero, no?
Sí que es discuteix.
Correcte, correcte, és el que anava a dir.
Però ningú posa en dubte que no està bé conduir,
perquè és un perjudici pels demés.
Això pràcticament ningú dubta.
Òbviament discutim el grau, però no el fet en si.
Ningú dubta que hi hagi segons quin tipus d'actituds
que hagin d'estar perseguides,
o bé administrativament o bé penalment.
Ja ho hem diferenciat en diverses ocasions.
Però llavors ens trobem amb el tema del tabac.
El tema del tabac, clar, hi haurà una normativa
que prohibirà, d'entrada, el fumar
en segons quin tipus de llocs,
que, òbviament, com a mínim en aquest país, en aquest estat,
no estan prou acondicionats per poder fer aquesta diferenciació.
Suposo que després ja aprofundirem segons quins locals,
segons quins bars, segons quines oficines.
Estem en un estudi, per exemple, petit,
imaginem que això fos un bar o un local.
És impossible dir que el Javi,
que està a tres metres de mi,
pugui fumar i jo no pugui fumar.
Afecta igual.
Però, al cap i a la fi, com deia,
com a qüestió introductòria,
és un tema que normativament
toca, o pertoca, molt, molt, molt, molt
el tema sociològic.
Què hem de fer amb això?
Hem de castigar a qui fuma?
No hem de castigar-lo?
Està produint un perjudici als demés?
O realment el perjudici el té ell per no poder fumar?
És una miqueta aquest tema.
Diem normativa, i quan diem normativa
diem que hi ha una llei, actualment,
que regula el que es pugui o no es pugui fumar
en determinats espais.
La legislació europea és força desigual.
Hi ha països que són molt restrictius,
que fins i tot, en el cas de França,
els locals de lleure, restaurants, bars, hotels, etcètera,
són restrictius.
Tenen unes zones per no fumadors,
alguns d'ells, d'altres està absolutament prohibit fumar,
i estem parlant de bars i restaurants.
Irlanda fins fa poc, amb tota la seva tradició dels pubs,
va ser també notícia amb moltes portades,
la típica imatge dels irlandesos plovent
i fumant fora del pub.
També va entrar en vigor recentment la normativa.
És molt irregular, com dèiem.
Hi ha altres països, com ara Alemanya,
que perfectament es pot fumar en un bar o un restaurant,
però en els llocs oficials i en les oficines públiques
tampoc no es pot.
És una legislació molt similar a la nostra.
Per tant, trobem molts exemples.
Però ara per ara, quan parlem de normativa
i quan parlem que està prohibit,
vol dir que si jo entro en un lloc
on està prohibit específicament,
i m'ensenc una cigarreta,
jo m'exposo a ser sancionada legalment,
m'exposo fins i tot a que cridin a la policia
o que em portin a un tribunal, exagerant, eh?
Un tribunal no ho crec,
però sí, efectivament,
portaran a terme una sèrie de gestions
de caràcter administratiu,
perquè són sancions dintre del que és la via administrativa
i potser una sanció.
Tribunal no hem arribat fins a aquest punt,
no és com, per exemple,
utilitzant el que comentava abans de conduir i begut,
és una altra situació encara que no ha arribat
a aquest nivell de transcendència jurídica,
però sí, en tot moment,
s'han recollit en aquestes legislacions,
en aquests compendis normatius,
una sèrie de sancions per a aquests locals
que no compleixin, efectivament,
perquè aquesta zona no només és el fumador,
i per al fumador que també en determinats llocs
doncs s'encengui una cellarreta.
Això d'on ve?
Això ve d'una evolució.
Efectivament, i agafo una altra vegada,
amb pinces, però agafo una altra vegada
l'exemple que aquí comentàvem
de conduir i begut un vehicle.
El conduir i begut un vehicle
el teníem que interpretar des de la potencialitat
que hi ha de causar un accident,
no només a tu com a conductor,
sinó a altres usuaris d'una carretera,
perquè realment l'anar begut,
estàs mermant les teves condicions de conducció
i això pot produir un accident.
El fet de traslladar,
no amb la mateixa intensitat,
aquesta qüestió als usuaris del tabac
ve precisament per aquest nou coneixement,
o recent, encara que ja sabem
des de fa uns anys, que perjudica,
però aquest coneixement recent
que realment també hi ha fumadors passius.
Això ha sigut un aspecte molt important,
perquè s'ha reproduït que en centres de treball,
en cases, en reunions,
els que estan patint d'un fumador
també es vegin en certa manera perjudicats.
Abans el fumador semblava ser un èser
que fumava però només li perjudicava a ell,
i que ell assumia aquesta mena de risc.
No. L'Estat, com un dels garants
que ha de vetllar per un dels drets fonamentals,
que és la salut de tots els ciutadans del seu país,
doncs en aquest aspecte ha hagut de posar
una mica d'ordre i equilibrar
el que havien de ser les llibertats
i les obligacions de cadascú.
És un aspecte molt difícil.
I recollint el que deia el Víctor,
la llibertat d'una persona
a poder tindre un lloc de treball,
un local on dinar o sopar
sense cap mena de transgressió
del que són les seves condicions higièniques
o sanitàries,
no ha de comportar tampoc
una excessiva penalització
i criminalització d'aquella persona
que està exercint un dret.
Això, de certa manera,
pot ser que sempre hi ha un guanyador
i un perdedor,
perquè realment el que perd
normalment és el que pateix.
Però no hem, tampoc,
des del primer moment,
aquella persona posar-la fora
del que seria tot el sistema
de drets o jurídic,
perquè també, potser,
el que estem produint
és que aquella persona
quedi totalment desvinculada,
que no se'ls hi doni mitjans
i que realment no solament creguem
una persona fumadora,
sinó una persona que potser
no té cap mena de salvació.
I penso que ell també,
com a administrat,
ha de tindre un munt de garanties.
Aquí es barregen moltes coses.
Per exemple,
apuntaves el tema
del propietari del local a Itàlia.
Anem fent una miqueta
a tall de comentari
les diferents legislacions.
Recentment ha entrat
una llei que és molt restrictiva
respecte als locals,
bars, restaurants,
i els propietaris,
en funció d'aquesta llei,
s'enfronten a moltes màximes
de 3.000 euros
si no compleixen aquesta normativa.
Són molts diners
en funció del tipus de local.
però ara jo penso,
arrel d'això que deies,
Javi,
la legislació restrictiva del tabac
és per protegir els drets dels altres,
no hi ha dubte.
Però ara jo penso,
una persona que consumeixi
una substància il·legal,
no permesa,
però que,
per les característiques d'aquella circumstància,
no afecta el senyor que té al costat,
què diu la llei?
Clar,
pensem, per exemple,
pastilles.
una persona que consumeix
una sèrie de pastilles,
substàncies estupefants,
que estan prohibides
específicament per la llei.
Són drogues il·legals,
que s'anomena,
aquesta persona
les consumeix
en un local,
en un bar,
el fet de prendre's unes pastilles,
evidentment,
no afecta el senyor del costat.
Clar,
i el senyor que s'encén la cigarreta
sí que pot rebre una sanció.
És molt complicat,
jo no crec que sigui tan senzill.
Evidentment,
els drets s'han de preservar
al dels més febles,
sempre,
però clar,
legalment,
si parlem d'altres drogues,
altres substàncies,
és un tema molt complicat,
legislar-ho, no?
De tota manera,
jo volia remarcar una cosa.
Parlem constantment
amb aquest programa
i quan nosaltres,
a la nostra feina,
se'ns ve a consultar
segons quin tema,
que la justícia
o la nostra intervenció
o la intervenció
de l'administració,
judicial,
me'n refereixo,
moltes vegades
o normalment
es dona a posteriori.
Però,
precisament,
el que es tracta,
fa i una altra vegada
la comparança
o trec el tema
de l'alcoolemia,
òbviament,
també el tema del tabac
i crec que el tema
que comentaves tu
que et devies referir
a el que són drogues
de qualsevol tipus...
Sí, drogues sintètiques
que són il·legals,
evidentment,
el seu consum.
Qualsevol tipus de droga,
bé, sigui fumada...
No sé si és il·legal
el seu consum,
no ho sé.
Jo he dit molt alegrement
i probablement m'he equivocat.
De tota manera,
nosaltres als advocats
moltes vegades
se'ns demana justícia
o intervenció
i es demana justícia preventiva
i precisament
la paraula
o unes paraules
que s'utilitzen moltíssim
amb el tema
de l'alcoolemia
i òbviament
ho extrapolem
a la problemàtica
aquesta que comentes tu
és el tema de...
ho diré en castellà
perquè estem massa acostumats
puesta en peligro
peligro abstracto
riesgo objetivo
estem utilitzant
connotacions,
terminologies
no d'un resultat
sinó d'una posada
en perill
d'un risc
i tot això
es pot
sancionar actualment.
Per exemple,
l'alcoolemia.
L'alcoolemia
normalment
es discuteix
si aquest consum
que tens
o aquestes copes
que t'espreies
suposen
una...
Un risc als altres.
Exactament.
Llavors tu em deies
o tu comentaves
el tabac
òbviament
sí que pot representar
un risc als altres.
No vull entrar
en un debat
que ens portaria hores
i a vegades
és un carreró
sense sortida
que no exageris
aquest cigarret
que m'estic fumant
no serà per tant.
Aquest debat
està superat
m'imagino.
Molt bé.
No vull entrar
en qüestions
que són
d'aquest tipus.
Però
el que sí que
he de dir
és que
per exemple
les drogues
que tu comentaves
abans
no es té que ser
estrictament
o excessivament
castigador
o perseguidor
d'aquestes situacions
però
per què no
una persona
dintre d'uns estudis
i una mesura
o millor dit
desmesura
que consumeixi
un alt grau
o una gran quantitat
de droga
pot ser un perill potencial
pels altres.
Aquella persona
es pot desmadrar
i pot...
Pararà, pararà?
Però és una qüestió
semblar...
O es pot posar
al volant d'un vehicle
de fet
el tipus penal
de l'alcoholèmia
també inclou
substàncies
però em refereixo
que des d'aquest punt
de vista
també pot ser
un personatge
de risc
Compte
Potser
el que tu comentaves
i et referies
és un altre punt de vista
que és el tema
de legalitzar o deslegalitzar
No, però aquest també
perquè aquella persona
que s'encén la cigarreta
diu
d'acord
m'hi ha encès una cigarreta
i sí que pot
perjudicar el fum
però probablement
el risc posterior
és que aquella persona
que ha consumit
una sèrie de substàncies
agafa un cotxe
per exemple
i se'n va per la carretera
implica més risc
Jo no dic que sigui així
però clar
jurídicament
jo no sé
si cal
legislar paral·lelament
altres aspectes
no només el tema
de la restricció del tabac
Els riscos
inevitablement
tenen
el seu trasllat
a l'hora
de crear una normativa
això per suposat
però és important
aquesta situació
que comentaven ara
i amb aquests diferents exemples
perquè
tinguem en compte
com el consum
propi
el consum
l'acció
de tu
consumir
ja sigui alcohol
ja sigui el tabac
ja sigui les drogues
no ha estat penalitzat
es penalitza
a partir
d'uns conceptes
o a partir
d'unes quantitats
que es considera
que és més el consum
però sempre
el que és l'acció individual
el dret
l'exercici
del dret individual
de tu fer-ho
no té penalització
és quan es posa
en lloc
amb la resta
de drets
que
estan constituint
una societat
és per aquí
i és llavors
quan ha d'entrar
aquest aspecte
aquesta puta estat
diguéssim
de l'estat
que som tots
en intentar
equilibrar
aquestes situacions
evidentment
el tabac
que és el tema
que avui
ens ocupa
ha sofert
no només
una evolució
en quant
a les enfermedades
que realment
provoca
perquè sí
sabíem
en tot moment
altres
però no teníem
el coneixement
directe
o estricte
de quins eren
els causants
i també hi ha hagut
una evolució social
del que és
el tabaquisme
jo me'n recordo
que mirant
llibres
i revistes
i publicacions
a casa
dels meus avis
veia com inclús
es recomanava
el tabac
com un element
terapèutic
per a altres
tipus
d'enfermetats
o patologies
que la gent
tenia
i això
més o menys
ho hem trobat
en un munt
d'altres aspectes
avui prohibits
això també
ho hem de tindre
en compte
hem de tindre
també en compte
que és un aspecte
social molt imbricat
així com l'alcoholisme
portava
una degeneració
les drogues
portava una degeneració
més evident
el tabac
d'entrada
no tant
risc físic
per la salut
el tabac
d'entrada
no
i clar
la gent
amb això
a l'hora
de ser tolerant
que es tracta
també de ser tolerant
fins que no ha vist
aquest greu
fins que no ha vist
aquestes conseqüències
que tenen
fins que no ha vist
per exemple
que cada dia
quan van esmorzar
en el seu bar
del seu barri
doncs
petit de dimensions
doncs
no li afectava
i ell després no
per abatosir
doncs
no ha tingut
aquesta mena
de recolzaments socials
això implica també
que a l'hora
de l'ellisnar
a l'hora
de fer la normativa
a l'hora
d'aplicar-se
a l'hora
d'aplicar-se
per no només
els inspectors
sinó les forces
d'ordre públic
doncs
tingui una incidència
o tingui una altra
aquí al nostre país
no ha tingut molta incidència
però en el tema
del tabac
i la justícia
a mi el que m'ha cridat
sempre moltíssim
l'atenció
crec que ja no es donen
tants casos
perquè
des de fa una dècada
les restriccions
per exemple
a les companyies aèries
etcètera
són molt importants
són aquestes grans demandes
que s'han posat
a les tabaqueres
protagonitzades
generalment
per ciutadans nord-americans
alguna que altra vegada
han guanyat
a plate
multimilionaris
els afectats
per aquella
es va obrir
com una veda
fa uns anys
que tothom deia
demandarem a les tabaqueres
i déu-n'hi-do
quina ironia
més gran aquesta
quina ironia
i quina
perdó
per l'expressió
quina estampada
contra la paret
per algú
que ho ha fet
i em consta
algun cas
que va sortir a la premsa
d'haver posat
reclamacions
no tan multimilionàries
com a Estats Units
és que allà tot ho fan
M'ha agradat molt
com has començat el programa
comparant
o utilitzant
com a dret comparat
com utilitzem els advocats
amb Europa
perquè Amèrica
és una altra història
compte
com tot
sempre anem
com es diu vulgarment
a rebufo
però ull
que hi ha una excepció
vosaltres sabeu
el país europeu
que no té cap legislació
sobre el tema
és fàcil
us den una pista
condueixen per l'esquerra
Gran Bretanya
no tenen legislació
respecte al consum
els aliats
té un sentit això
perquè no tenen l'hàbit tabaqui
com el tenim aquí
i és també
una cultura jurídica
i perdona Víctor
faig un petit parèntesis
el sistema nostre
que nosaltres
entenem
o sempre hem portat
a terme jurídic
és el sistema llatí
és el sistema dels països
de França
Itàlia
Espanya
és un sistema molt normatiu
és a dir
tot el que es fa
ha d'estar escrit
en canvi
el sistema anglosaxó
que és el que
com podem entendre
es genera a partir
de la Gran Bretanya
la Commonwealth
per dir-ho d'alguna manera
en aquest sentit
deixen molt més obert
és a dir
es jutja segons
el que porten
els antecedents
i el que normalment
es falla
són molt molt molt difícil
de deixar
el peix de la tradició
els anglesos
sempre presumeixen
per exemple
o els britànics
sempre presumeixen
que la seva constitució
no està escrita
ja està
escluiran contra el tabac
si no tenen ni escrita
la constitució
ara ho has dit
és molt interessant
el que ha comentat el Javi
perquè és veritat
es permet
els jutges
tenen una capacitat
molt més àmplia
de maniobra
que aquí
fins i tot s'ha parlat
i s'ha discutit
a vegades
que tant advocats
com a jutges
estan molt més altament
considerats
amb aquests sistemes
i breument
per tancar aquest parèntesi
estem cansats
de veure a la tele
a televisió
assumptes
perdó
pel·lícules
films
telefilms
per exemple
als Estats Units
hi ha precedents
allò
caso Watson
en Johnson
aquí
l'estat espanyol
el caso González Pérez
no existeix
també
també crea jurisprudència
existeix
però la codificació
napoleònica
va desenvolupar
però després d'una sentència
de tota una sèrie
de consideracions
home efectivament
però el que diu el Javi
és una veritat
com un temple
és a dir
aquí nosaltres tenim
una normativa
molt més específica
basada en els codis
napoleònics
i bueno
l'ulterior codificació
exactament
ja no m'anava tan enrere
però el sistema anglosaxó
és diferent
i era una miqueta
l'explicació
de totes maneres
Iolanda
jo no sé
jo no he fet una estadística
però Gran Bretanya
es fuma
i bastant
i recordo
fins i tot
hi ha bastanta gent
fumar
al metro
vull dir
al metro de Londres
gent amb el cigarreta a la mà
però hi ha molts locals
que està prohibit fumar
i la gent no fuma
en els locals
vull dir que potser
el propietari del local
diu que no fuma
i no es fuma
hi ha molts llocs
que no pots fumar
Anglaterra
però no hi ha una legislació
escrita
escrita
és que l'estat espanyol
crec que a part
de la normativa
insisteixo
seria un debat amplíssim
i amb gent
molt més experta
que nosaltres
amb el tema
i és una qüestió cultural
que plasma
molts aspectes
és a dir
hi ha
ni millor ni pitjor
és diferent
hi ha molts estats
molts països
de la Unió Europea
fixeu-vos
per exemple
Suècia i Finlàndia
tots aquests estats
a veure
no dic que sigui
millor o pitjor
però
segons què
tenen un sentit
de l'autodisciplina
molt més
molt més
marcat
o remarcat
que l'estat espanyol
em deia una vegada
parlant d'aquest tema
del tabac
un company
un amic
i em deia
parlant del tema
d'Irlanda
feia una espècie
de metàfora
diu
no, és que a Irlanda
han provit el tabac
perquè allí
l'instrument que toquen
és la gaita
i utilitzen els pulmons
i aquí a Espanya
toquem la guitarra
o la guitarra
la pandereta
llavors ja va dir
la pandereta
l'Espanya de la pandereta
llavors no és
ni millor ni pitjor
però
és difícil
jo vei
potser és demagogia
no ho sé
però vei difícil
a l'estat espanyol
moltes vegades
implantar totes aquestes qüestions
tan arrelades culturalment
i fa quatre dies
el tabac
com deia el Javi Iván
s'hi idolatrava
el fumador
i la fumadora
sobretot el fumador
fumadora
també hi ha hagut
molta problemàtica
fa 30 anys
25 anys
però el fumador
a vegades
donava una sensació
fumador de puros
i tal
que em sembla molt bé
i diuen que és un plaer
però
és difícil
no?
de canviar
sigui com sigui
ahir que era el dia
de declaracions
de responsables
institucionals
la legislació
va per aquest camí
al nostre país
també de fer
una legislació
més restrictiva
respecte
a l'ús del tabac
sobretot
en locals
en desbarjo
bars
restaurants
i de moment
l'oposició
dels propietaris
d'aquests locals
doncs ja s'ha fet evident
i s'ha manifestat
públicament
ja veurem
és un camí
s'ha de legislar
i tot ha de seguir
el seu procés
sí
a veure
sé que
molts propietats
de locals
perquè és un tipus
de negoci
que es dona
en el nostre país
doncs han protestat
efectivament
perquè materialment
no poden
doncs acatar
aquesta nova normativa
són locals
petits
evidentment
és que no és que puguin
és que podria
ressemblar
inclús ridícul
no
és inevitable
que la persona
que entra allà
doncs
quedi
marcada
o fumejada
sense poder fer
cap cosa més
han demanat
una pròrroga
d'aquesta
mena d'aplicació
d'aquesta normativa
a veure
en què
es concreta
i a veure
com
la comunitat
autònoma
l'administració pública
que porti a terme
això
doncs intenta
equilibrar
aquesta situació
evidentment
fer tancar un local
amb una persona
perquè
no tingui
aquesta situació
doncs
això implica una inversió econòmica
molt important
generaria
també
que aquesta situació
tal com s'ha portat a terme
si no hi ha
una situació transitòria
que tinc que dir
i ara ja com a jurista
que les situacions transitòries
en les últimes disposicions normatives
publicades
no s'estan contemplant molt
i això
constitucionalment
és una cosa
les moratòries no
s'acompleixen
estem entrant
i això és un altre petit parèntesi
que dic
estem acumulant temes
per a properes setmanes
una crítica
una crítica
les últimes
normatives
no autonòmiques
sinó a nivell de l'Estat
les situacions de drets
previs o adquirits
estan sent
molt contundents
i no s'estan contemplant
i jo crec que
tot
recull normatiu
ha de tindre
durant un temps
una situació normativa
és evident
la situació que es troben
en aquest cas
per exemple
i altres més
que ja un altre dia
tocarem
però
és una situació
que a l'hora
de portar a terme
l'efectivitat
d'una normativa
d'una prevenció
d'una qüestió social
inevitablement
com és un hàbit
un hàbit
un hàbit de fumar
penso que les lleis
els reglaments
les disposicions
d'una normatives
han de fer
una aclaració
i han de fer
una contemplació
expressa
d'aquesta situació
i així
ho aconseguirem
perquè no és única
i exclusivament
una sèrie d'articles
és també
com molt bé deia el Víctor
una situació cultural
de respecte
d'educació
i ara quan diem
educació
ens posem tots
molt seriosos
però és d'educació
i a partir d'aquí
doncs que el que fuma
no es senti malament
i el que no fuma
doncs que pugui respirar
tranquil·lament
a veure si ho aconseguim
doncs
aquest era el dia
Internacional Sense Tabac
s'esqueia ahir
i avui en el temps
que dediquem
cada setmana
a parlar de les lleis
doncs també
ens ha ocupat
a nosaltres
sense ànims
de fer cap campanya
en tot cas
doncs
esbrinar una miqueta
cap on pot anar
la legislació
al nostre país
ja hi havia res
Víctor Roca
gràcies per venir
ens trobem la propera setmana
si no hi ha novetat
gràcies
gràcies