logo

Arxiu/ARXIU 2004/MATI T.R 2004/


Transcribed podcasts: 359
Time transcribed: 6d 12h 40m 29s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Sintonia de Tertúlia, Tertúlia de dimecres, Tertúlia d'actualitat per comentar algunes de les notícies del dia.
Avui ens acompanyen dos periodistes i dos polítics.
Tenim a més tres Carles, com dèiem fa una estona en el sumari,
i un que no és Carles, que és el Tomàs Carot, el primer que saludem.
Tomàs, bon dia.
Bon dia.
Tomàs Carot és periodista, els Carles són el també periodista Carles Magraner, delegat a Tarragona del grup de comunicació 100%.
Bon dia, Carles.
Bon dia.
Els altres Carles són els polítics, un de Convergència i Unió, el de Joventut i Festes, Carles Sala.
Bon dia, Carles.
Bon dia.
I un altre Carles, Carles Castillo, regidor socialista també a l'Ajuntament.
Bon dia.
Molt bon dia.
Doncs amb els tres Carles i amb el Tomàs Carot, avui comentarem l'actualitat del dia,
que encara en part s'està protagonitzada pel tema de la caronja.
Un cop, el passat dilluns, el ple extraordinari de l'Ajuntament aprovava per unanimitat obrir el procés
per engegar tota la segregació del nucli de la caronja.
Ahir, l'alcalde de la caronja va passar per aquests micròfons.
Roc Muñoz va dir que, evidentment, com a caronjins, no renuncien a la totalitat del territori
en les negociacions a l'hora de restituir l'antic terme municipal, el d'abans de l'any 1965.
Així que, de partida, la caronja reclama el territori de fa 40 anys, aquell territori que acollia o abastava
el que ara ocupa una part del polígon petroquímic i també el barri de Bonavista.
També hi vam parlar amb els veïns de Bonavista.
De fet, ahir a la tarda va haver-hi la primera reunió de l'alcalde de la caronja
amb l'associació de vèncer de Bonavista i el que diuen els líders o els dirigents veïnals de Bonavista
és que es tinguin en compte, evidentment, la seva opinió, el seu punt de vista.
Però, en fi, comença tot un procés que jo no sé, primer pregunto als periodistes,
al Tomàs i al Carles, si consideren que pot ser complicat pel tema territorial, no?
Pel tema del territori, del futur terme municipal de la caronja.
Tomàs, com ho veus?
Home, suposo que no deu ser senzill, complicat poder, tampoc, si hi ha d'entrada,
la voluntat expressa i manifesta per part de tothom d'arribar a aquesta solució, no?
Que, a més, ha estat impulsada des del propi Ajuntament de Tarragona
i que, en aquest sentit, precisament, havent-hi pel mig el tema de la llei
que no permetria la segregació, però que es tracta més que d'una segregació
d'una restitució històrica, cal suposar que la caronja arribarà a ser municipi.
I el tema de la territorialitat o del terme, que pot ser l'escoll a negociar,
suposo que hi haurà seny per totes les parts per arribar a una solució satisfactòria.
Òbviament, és molt difícil recuperar tot el terme, perquè els canvis de tota mena,
des del punt de vista de la industrialització, però també urbanístic,
el tema de bona vista resultaria que, esclar, bona vista té més habitants
que el nucli de la caronja, per exemple, qüestions així, que cal tenir en compte i negociar,
no sé, suposo...
I el tema de les indústries?
I el tema de les indústries, òbviament.
La proposta que va llançar l'alcalde de la caronja és plausible,
vull dir, és qüestió d'estudiar-se, perquè llavors, curiosament,
tindríem un municipi com és Tarragona sense indústria, sense indústria.
D'altra banda, també no es pot...
Entenc que és difícil de concebre que la caronja es quedi sense indústria,
quan la té, allò, creu a la carretera.
Per tant, la solució segurament que es trobarà
i segurament que tampoc és l'única a la que s'ha apuntat,
però tot just acaba de començar el procés, no?
I en un pla en què va haver-hi unanimitat, el punt de partida és bo.
Carles, Magrané.
En aquest cas no puc compartir l'optimisme del Tomàs
en quant a que...
Dius que, bueno, no serà fàcil, però tampoc difícil.
Jo crec que realment, a part de la dificultat
que sí que hi haurà en tot el tema de la caronja,
ve de la qüestió territorial.
Si fixes, estem plantejant que per salvar la llei actual
estem parlant de restitució a la caronja
d'una determinada situació dels anys 60,
però en canvi la restitució...
El principal escull és si es fa tota la restitució territorial,
si es fa amb les empreses que llavors no hi havia i ara sí que hi ha,
tenint en compte els habitants de bona vista, per exemple,
que aleshores no hi havia i ara sí que hi ha.
O sigui, part de la dificultat, a banda de ser estrictament econòmica,
perquè al capdavall aquí el que s'està reclamant
és de quina manera la caronja, ara amb un volum d'habitants
molt concret i determinat, pot acabar de subsistir com a poble
i les aportacions econòmiques que hi ha d'una indústria
és molt important, sobretot tenint en compte pel nivell d'habitants,
que sí que acabarà tenint la caronja,
sigui bona vista o sense bona vista, realment.
I jo crec que serà un procés complicat, ja ho ha estat els últims anys,
que curiosament aquest procés té l'avantatge
que les dues parts, per dir-ho així, hi estan d'acord,
almenys en discutir el fet de la segregació
en què s'ha de produir aquesta restitució,
que sí que realment és una qüestió de restitució,
hi ha un sentiment de poble molt concret i molt determinat a la canonja
que es vol recuperar aquest estatus de poble,
però hi té molt a dir, per exemple, el tema de la canonja, de bona vista,
per exemple, en quant a número d'habitants i en quant a l'interès que pot tindre
els veïns de bona vista en continuar a Tarragona
o formar part d'un poble més petit que, entre cometes,
perquè, per dir-ho així,
se suposa que els serveis no són els mateixos,
o que això també és molt relatiu,
és a dir, ara ja va, tenint en compte les distàncies
i com està configurat Tarragona,
tot el tema dels serveis, seria molt discutible
si es quedarien amb menys serveis realment els habitants de bona vista.
Jo auguro una negociació complicada, molt complicada.
A veure, els regidors, l'altra parella de Carles.
Carles Sala, ara.
Vinga, doncs començo jo.
En primer lloc, evidentment no crec que l'Ajuntament,
però en una veritat el que va fer va ser plantejar
una voluntat inicial abans de plantejar-se
en funció de la dinàmica i de les consultes
que havien fet els diferents mitjans,
per exemple, els diferents grups polítics
que havien començat a sorgir,
certes, podríem dir, contradiccions
sobre què és el que s'havia de recuperar
i segurament, potser, hem corregut molt
el que la proposta es protegeix, es debatés i es votés
perquè no cal oblidar que, en primer lloc,
falta una modificació legislativa,
per sort, en aquest cas,
nostres grups polítics de l'art parlamentari
que també es reprodueixen a l'Ajuntament de Tarragona,
estem d'acord en que, doncs,
que per aconseguir la restitució,
si fa falta la modificació legislativa,
aquesta es produeixi.
Hi ha una voluntat, entenem, per tant, institucional.
I després crec que és un altre paràmetre
que s'ha de tindre molt en compte,
que és la voluntat de tots els ciutadans de la coronga,
perquè crec que seria incorrecte
que des dels partits tots parléssim
d'allò que creiem que seria lògic
i seria normal que és fer aquesta restitució
produïda d'una forma terrible
o aquesta incorporació en una època terrible,
en tot cas, com és la dictadura.
Però i els veïns, actualment,
què en pensarien, no?
Si realment aquesta voluntat segregacionista
també la compartéssim com la compartim
als partits polítics
i, per tant, jo limitaria
a l'hora de parlar quin ha de ser el terme
a la voluntat de tots aquells veïns
que realment s'hi sentin que no hi ha gens.
Aquest sentiment de poble,
que a vegades tant parlem
quan parlem de Catalunya
o d'altres nacionalitats,
nacionalitats sense estat,
doncs el mateix podríem parlar
d'aquells municipis
que no tenen aquesta identitat.
I, per tant, doncs, home,
jo incloure Bona Vista,
incloure empreses químiques,
jo aquí he vist ja moviments
que poden complicar i molt la negociació,
però, en tot cas, el que és important
és que hi ha una voluntat inicial
i consensuada de les institucions
i dels diferents partits
que formen l'arc parlamentari
i que formen l'arc municipal.
I, a partir d'aquí,
es pot caminar molt fermament.
Jo discrepo amb l'alcalde de la Canonge
en una qüestió.
Jo he llegit a algun lloc
alguna expressió similar,
no segur dir-la igual,
que sense la indústria química
no podem sobreviure.
Crec que això seria molt injust.
Jo no sé si ha estat posant
una mala interpretació
de les paraules de l'alcalde
o realment ho he dit així.
perquè hi ha molts municipis
d'uns 5.000 habitants,
que seria el nucli antic
de la Canonge, per entendre's,
el nucli on estava habitat.
Hi ha molts municipis
alrededor de Catalunya
de 5.000 habitants
que sense una indústria química,
sense grans aportacions de l'IA
i que encara fan les indústries,
les grans indústries,
doncs viuen i sobreviuen
i viuen molt bé.
Amb totes les mancances
i deficiències que té
el sistema competencial
i el sistema de finançament,
també dels municipis
mitjans i petits,
però viuen molt bé.
Per tant, jo crec que no és
tant un tema de finançament,
el fet de tindre o no tindre
incorporades les químiques,
sinó un tema de...
o tindre o no tindre
incorporada la bona vista,
sinó com un tema
que per una banda
ha de ser de voluntat
i per una altra banda
ha de ser de negociació.
Carles Castillo.
Jo trobo molt positiu
realment que s'hagi
per fi pres la iniciativa
per part de l'Ajuntament
de Tarragona
o del govern
de l'Ajuntament de Tarragona
i que haguem sigut capaços
tots els grups polítics
de posar-nos d'acord
en uns mínims bàsics
que és
que estem disposats tots
a discutir
sobre la segregació
o sobre la independència
de la canonja.
Jo crec que solucionem
una injustícia històrica
que va sorgir
durant el franquisme,
provocada pel franquisme,
i el que ara
hem de començar a parlar,
com deieu tots,
és el tema del terme municipal,
què inclou,
què no inclou,
i sobretot
articular i garantir
la participació ciutadana
tant dels canongins
i canongines
com de la gent
de Bona Vista.
Ara bé,
tampoc no puc deixar de dir,
perquè si no em cremaria
una mica,
que s'ha de destacar
també el moment històric
que es viu
tant a Catalunya,
al Principat,
com a l'Estat.
Estem en un moment
d'auge socialista.
Jo crec que el govern
de Convergència i Unió
en aquesta ciutat
es veu una mica
amb l'aigua al coll
i ha tingut prou anys
per fer aquesta iniciativa,
per portar-la a terme.
Nosaltres,
el partit dels socialistes
l'hem demanada
diverses vegades
i jo crec que es fa ara
perquè hi ha una preocupació
que d'aquí a tres anys
es veu bastant clarament
que Convergència i Unió
perdrà el seu regne de taifes
que és en aquest cas
Tarragona.
És a dir,
aquí hi hauria
un element electoralista
segons vosaltres?
Sí,
segons mi sí.
Resposta.
Vosaltres volia dir
els socialistes,
em referia.
Carles.
Tarragona és cap regne de taifes
de ningú,
Tarragona és dels tarragonins
i no és reina de taifes
ni de cap partit polític
ni de cap federació
ni de cap coalició de govern.
És això que crec
que ha de quedar ben clar
i no comparteixo
aquesta expressió
del company que estigui.
La retiro,
però jo em referia a Carles
i suposo que tots
ens entenem
que és la ciutat més gran
que governa avui dia
Convergència i Unió.
En aquest sentit
és una ciutat molt important
i bàsica
per la coalició
Convergència i Unió.
I és una de les que
se demostra
que se fan propostes
progressives.
Senyors regidors,
no m'acaparin el micròfon, eh?
No, no.
No em deixin els periodistes
darrere la barrera.
Es pot dir,
mira,
igual que haurem de suportar
Convergència i Unió
durant els propers mesos,
el fet que la Generalitat
no té diners
i que no té diners
per la malament
que ho haurem fet
aquests últims 23 anys.
Doncs home,
deixi'm aprofitar a mi
la mateixa tàctica
o estratègia
que practica el Partit Socialista
en aquell moment
dient-nos els pressupostos
a vostès
que haurà de presentar
la Generalitat
perquè no sé què
i que estem endeutats.
També ho estem
tots els ajuntaments
de qualsevol partit polític
donant els propers...
Parlarem de la canonja.
20 anys?
Sí, vaig allà.
No s'escolti,
de l'any 79
a l'any 89
el grup de govern
de l'Ajuntament de Terrona
va ser socialista
i no va fer cap pas
endavant
per la canonja.
I nosaltres
abans de les eleccions
es va fer
un pas importantíssim
que a més a més
entenim...
Ja que parlem
d'estratègies polítiques
entenc
que beneficiava molt
l'alcalde
que en aquell moment
o en aquest moment
encara hi ha la canonja
i crec que els resultats
electorals
també ho demostren
doncs va ser
transpassar
o signar un acord
de traspàs
de tota una sèrie de competències
que encara no s'han executat
estic d'acord
però que va ser
un avenç importantíssim
per l'Ajuntament de la canonja
i això va ser
uns mesos abans
de les eleccions municipals
i escolta'm
jo crec que
la proposta
que fa l'alcalde Nadal
en aquest moment
davant de tots els grups
té una coherència
prou important
amb aquest primer pas
que es va donar
fa aproximadament un anant.
A veure, més coses.
Tomàs, què volies afegir?
A veure...
A partir de mitjans
de comunicació
però des d'una òptica
diguem-ne l'opinió
d'un ninotaire
en aquest cas
que no és estrictament
ni un periodista
ni un article d'opinió
però que reflectia
molt bé
la vessant política
aquesta, no?
El Faro
fa uns dies
el diari Tarragona
deia
efectivament
autonomia a la canonja
però amb el paquet
de vots
socialistes
la qual cosa
aniria a favor
de l'actual govern
perquè teòricament
si es desfà
d'un paquet
de 2.000 vots
socialistes
doncs probablement
podria mantenir
el còmput
de convergència
i mantenir
aquest lideratge
des d'aquest punt
de vista
no
això al marge
a veure
el Carles
veu la vessant
més
més dura
evidentment
el got mig ple mig buit
no?
el Carles Magrané
em vull referir
evidentment
que tot això sortirà
però hem de partir
almenys dels aspectes positius
perquè ja s'anirà
enverinant
a poc a poc
però des del meu punt de vista
hi ha un altre aspecte
que volia
remarcar
i que probablement
el fet aquest
de restituir
a la Canonja
un greuge històric
deixem-ho així
pot ser
l'oportunitat
del segle XXI
de plantejar
el nou marc
de municipalitat
perquè
a veure
si estem treballant
sobre la base
de confluir
en un consorci
del camp
com una unitat
territorial
i en això
hi creiem
el tema
de la municipalitat
hem de començar
també a assumir
segons quines coses
a veure
què és la identitat
del territori
totes aquestes qüestions
si estem parlant
de sumar esforços
i anar-hi aportant
jo ho veig
des d'aquest punt de vista
també interessant
i obrim potser
una nova via
per sortir
de l'atzocat
de l'estirar i a ronsa
perquè si no
estem fent
volar coloms
en el sentit
més literal
i estrict
Tu no ho veies gaire clar
no em sembla?
No, no veia
el que estava comentant
el Tomàs
o no?
Sí, com comentàvem
el tema
de l'electoralisme
i ara
si no m'atreveixo
a valorar
que s'hagi fet
o no s'hagi fet
per una qüestió
electoralista
el que sí que
a vegades em dol
és el fet
que
es tingui la sensació
que
el que deia
amb l'acotet del faro
hi ha un paquet
de vots
que és
immutable
i indestriable
de la canonja
que és
pels socialistes
potser no
és a dir
la gent
afortunadament
quan va a les urnes
fa el que li dóna la gana
és a dir
ni crec que
quan ha arribat l'hora
és possible
que si hi ha aquest canvi
que hi hagi un benefici
per convergència
a Tarragona
i a la canonja
es manté
el vot socialista
o no
em sembla molt difícil
especular
al voltant de
evidentment
hi ha tendències
és fàcil de dir
que
segons
amb els resultats
a la mà
del que ha passat
els altres anys
però precisament
i això
el company
diguem-ne socialista
d'aquesta tortulia
ho hauria de tenir molt clar
tenint en compte
com anar a les eleccions generals
és a dir
difícilment
els vots
estan decidits
abans
que la gent
vagi votant
aquest tema
i una qüestió
quan deies
Carles
Carles Sala
el tema
del Raig Muñoz
amb quan
a parlar de la indústria química
quin alcalde
no lluitaria
per tindre
les aportacions econòmiques
de la indústria química
en aquest terme
és evident
que
una altra cosa
és que evidentment
hi ha municipis
cada 4 o 5 mil habitants
i que no tenen
tenen
com a molt
un petit polígon
industrial
d'un determinat tipus d'indústria
però segur
i a més crec
que la seva obligació
és reclamar-les
en aquest sentit
i els veïns de Bonavista
senyors tertulians
què fem?
perquè clar
ells també reclamen
opinar
evidentment no?
exacte
que volen fer ells
és a dir
els veïns de Bonavista
i què creuen vostès
què volen
els veïns de Bonavista
perquè alguns diuen
que se senten marginats
per Tarragona
i que fins i tot
podrien estar més còmodes
amb la canonja
no sé si estarien d'acord
amb aquesta apreciació
o que seria un sentiment
majoritari
jo no s'entestaria
més còmodes
però el que està clar
és que tinc la impressió
que els veïns de Bonavista
el que no se senten
i home
potser a partir d'ara
el millor
algú li agafa
allò
un sentiment
a aquests estranys
són canongins
és que és absolutament
impossible
jo crec que
a Tarragona
s'està fent
i s'ha de fer
encara
i en aquest sentit
hi ha una promesa
per part del grup de govern
de presentar
un pla
que encara vertebri
molt més
tot el que són
els barris de Ponent
de tots aquests barris
que van créixer
en un moment
anys 60
anys 70
amb un desordre
d'estructuració urbanística
molt important
i per tant
el que convé
és que això
estigui educadament
vertebrat
discriminats per Tarragona
escolta
aquelles obres
típicament
que s'inauguren
cada cert temps
i nosaltres
o jo que vaig estar
aquest darrer cap de setmana
a la feria d'abril
no veig jo
que a Bonavista
li faci falta
cap tipus d'equipament
o cap tipus d'atenció
per part de la ciutat
de Tarragona
com a ciutadans
també que ells són
que puguin tenir
de més o de menys
amb la canonja
jo crec que és un tema més
de sentiment de pertinença
allà on pertanyen
que no pas un tema
que puguin sortir-ne
més o menys beneficiats
jo quan va sortir
el tema de si a Bonavista
si hi havia d'incloure
o no havia d'incloure
a diferència del que pot pensar
el senyor Castillo
que vaig pensar
o que diu
que nosaltres pensem
en molts vots
i el primer que vaig fer
va ser restar
restar el número d'habitants
que perdíem
però
vaig pensar
a veure si encara resultarà
que deixarem de ser
la primera població
ja que els socialistes
sembla que estan una mica
encaparrats
amb allò de la cocapitalitat
a veure si acabarem
donant motius
a aquesta cocapitalitat
si portem
la màxima població
de tota la demarcació
de la província
però bé
a veure
en definitiva
jo crec que és una qüestió
que vol dir que estaria en joc
la capitalitat
del camp de Tarragona
i tot
no no
jo no tinc cap dubte
de quina ha de ser
la capitalitat
del camp de Tarragona
és que ara obriríem
un altre debat
jo tampoc
jo tampoc
company de consistori
jo diria que la gent
de Buenavista
se sent
de la Buenavista
i vienen a Tarragona
i van a la canonja
també
exacte
i se senten
de Buenavista
que això
ens portaria
això
a tres camins
però clar
què fem davant
d'aquesta situació
o que des de la perspectiva
estrictament
Tarragona
a traure
més els habitants
de Buenavista
a la mesura possible
l'Ajuntament
ha d'invertir més
perquè potser
els veïns de Buenavista
no se sentin
en fi
tan discriminats
com poden
al·legar alguns
o no és una qüestió
d'inversions
però poder fer un repàs
de les inversions
i potser
se sentiria més discriminat
algú de l'àrea
de llevant
que precisament
algú de Buenavista
no crec que sigui
aquesta la qüestió
jo discrepo
el Tomàs
ha fet així
fent allò
en Andalus
una mica
si s'accenta
de Buenavista
jo discrepo
jo crec que Buenavista
s'està pluralitzant molt
és cada cop
molt més heterogèn
i evidentment
va ser en un seu moment
un barri
on doncs
s'hi va assentar
com en altres barris
de Ponent
doncs molta immigració
que procedia
de zones d'Extremadura
i d'Andalusia
però és un barri
cada cop més heterogèn
entre altres coses
també
això ho ha ocasionat
el preu de la vivenda
i el votant
de la Rambla Nova
de la Rambla Nova
Rambla Nova
no la de la centre
sinó la de Buenavista
veus que hi ha
una sèrie
d'habitatges
en què s'hi ha assentat
gent
ja catalana
en origen
i que actualment
estem en segona
o tercera generació
de persones
que viuen a Buenavista
per tant
jo no ho interpretaria
des d'aquest punt de vista
sí que evidentment
abans
doncs quan ficaven municipi
veies en moltes
ressenyes
municipi
i ficàvem Buenavista
això s'ha perdut
moltíssim
crec que per sort
perquè en principi
Tarragona
tots som Tarragona
des de Ferran
fins a Buenavista
Carles
per tancar el tema
de Buenavista
amb el tema
de Buenavista
jo crec que el que s'ha de fer
és el que deia abans
articular d'alguna manera
la participació directa
dels ciutadans
i ciutadanes
de Buenavista
i jo estic d'acord
amb el Carles
Salles
que la gent de Buenavista
és molt heterogènia
però jo també
estic d'acord amb el Tomàs
i crec que la gent de Buenavista
se sent de Buenavista
i sí que crec
que Buenavista
està discriminada
en comparació
amb altres zones
de la ciutat
perquè
no dic que no sigui veritat
el que diu el Carles
que s'hagi invertit
en Buenavista
en els últims temps
probablement més
que en altres zones
de la ciutat
però aquesta és una veritat
a mitges
perquè clar
com el punt de partida
és tan diferent
és tan diferent
per molt que s'hagi invertit
en els últims temps
alguna vegada
doncs segueixen
estant tan allunyats
de la situació general
que tenen altres zones
de la ciutat
que jo crec que
és en certa manera
indecent
inclús dir
que estan igual
molt bé
girem pàgina
parlem d'un altre tema
arran dels incidents
de l'altre dia
quatre camins
al centre penitenciari
de la Roca del Vallès
s'ha obert
el tema dels centres penitenciaris
a Catalunya
i també el de Tarragona
el consell en cap
Josep Argalló
confirmava ahir
en una entrevista
a Tarragona Ràdio
que el govern
de la Generalitat
es plantejarà
un nou centre penitenciari
al camp de Tarragona
que substituirà
l'actual presó
de Tarragona
ens trobem per tant
davant segurament
d'aquí un temps
davant d'un moment
que també pot ser històric
el trasllat fora
del nucli urbà
de la presó de Tarragona
on posarien la presó?
dins del terme municipal
de Tarragona
si poguessin
i què farien
amb els actuals terrenys
de la presó
del centre penitenciari
que està ja
pràcticament al mig
de la ciutat
vinga, ràpid
Carles Magrané
opinions
que si la posaria
dins del terme de Tarragona
sí, la posaria
dins del terme de Tarragona
però una qüestió
una qüestió
de volum
de capitalitat
també desgraciadament
la capital també
ha de tenir la presó
sí, però és que
però no qüestió
de població
és a dir
si es discuteix
que
quan un poble petit
esqueixa
que li posen
una presó al costat
quan diuen
és que nosaltres
som 300 persones
perquè hem de tenir
una presó de 1.000
doncs bueno
en aquest sentit
sí que estaria justificat
a Tarragona
a banda del fet
que a Tarragona
jo crec que seria
molt més senzill
perquè ja estàs traslladant
una instal·lació
que diguem-ne
que ja tens
i que resulta evident
i que hi ha el compromís
des de fa força temps
que s'ha de traslladar
jo crec que serà més fàcil
una altra cosa
és on la poses
jo recordo
quan es va tornar
a discutir una altra vegada
el fet de traslladar la presó
que s'estava parlant
del campament de Mas Enric
em sembla que va anar per aquí
però al final
la veritat
és que no sé
com va acabar
de quedar tot plegat
i hi havia competències
es parlava
que si tocàvem
una mica el terme
del callar
llavors
ja ho acabem d'arreglar
evidentment a ningú li agrada
tindreu a prop del nucli urbà
però és que resulta que la tenim a dintre
una altra cosa
és que si vinguem capaços
de trobar un lloc a Tarragona
que a tothom
dubto que a tothom li estigui bé
però que a la majoria de la gent
li pugui estar bé
i hi posar-se a somiar
o a pensar en el futur
què hi posaries
allà on ara és la presó
què hi posaria?
dir que a somiar
perquè a vegades
aquests projectes
són tan a llarg termini
home Ricard
unes piscines públiques gratuïtes
amb un part d'oci també gratuït
no sé clar
a veure
però desitjar
no sé
què acabarà sent
ni
tenim pendent
una ciutat judicial
també
no sé si
no està a prou a prop
la ciutat judicial
aniria
a l'altra banda
no sé si està a prou a prop
per tindre algun servei
d'afegit
Tomàs
jo torno a apelar
al consorci
i una solució d'aquestes
a veure
per exemple
el mercat del camp
va ser un dels primers
punts històrics
d'intentar solventar
la bipolaritat
Tarragona-Reus
i que va servir
històricament
què posem doncs la presó
a mig camí
de Tarragona-Reus
també
anem més enllà
de Tarragona-Reus
i parlem del camp
i estudiem raonablement
com a nivell de territori
es poden donar
solucions globals
per a temes nous
que abans
no es platejaven
ara
en la mesura
de les possibilitats
de Tarragona

i per què no
i sense cap
ni recansa
ni conflicte
si em permeteu
la malifeta
a mi em fa por
que els terrenys
se li donin a l'Ajuntament
de Tarragona
perquè farà un pàrquing
farà un altre pàrquing
en aquesta ciutat
i em fa una mica de por
no
ara seriosament
jo crec que
a les persones en general
potser és necessari
en aquella zona
no?
a les persones en general
perdó?
hi ha el nou
de president companys
perdó
tenim ja masses
jo crec que es pot tenir
una mica més d'imaginació
a les persones en general
jo crec que hi ha un problema
de volum de persones
i moltes vegades
es troba la gent
assinada
a les persones
i jo crec que hem de
considerar
que són persones
i que cadascú d'ells
doncs mereix
el seu espai
i en segon lloc
el tema dels funcionaris
jo crec que manca
un major nombre
de funcionaris
i manca també
sota el meu punt de vista
una major formació
que també s'ha de garantir
però la futura presó
no la posaria
el regidor Carles Castelló
al dins del terme municipal
de Tarragona
si fos possible
o no?
doncs jo
si fos possible
no la posaria
dintre del terme municipal
de Tarragona
Carles Sala
a veure
el tema de la presó
debatre on ha d'anar
és aconseguir ràbidament
allò
al·lèrgies ràpides
allò
afecta acció
reacció
jo el que crec
que s'ha de veure
avui en dia
és que
la presó
són uns equipaments
moderns
que no comporten
cap risc
i per la població
que hi viu
al voltant
un risc pràcticament zero
i crec que la presó
urbana
de Tarragona
n'és
un clar
exemple
i el que cal
és buscar un indreta
adequat
i en aquest cas
la Generalitat
és qui l'ha de trobar
Mas d'Enric
és un lloc
que a mi particularment
no em desagradava
com a opció
el que passa
que la zona
que era més
que no tenia
tant de desnivell
no perteneixia
al terme municipal
de Tarragona
sinó al terme municipal
de Callà
i evidentment
el terme municipal
de Callà
demanava
unes negociacions
en el seu moment
doncs prèvies
per arribar
a prendre
una decisió
d'aquest tipus
i com a vegades
totes aquestes coses
després s'enverinen
si no s'ha
prostituït
un procés
de diàleg
previ
prou important
doncs home
jo no vull entrar
si ha d'estar
dins del terme municipal
de Tarragona
o fora del terme municipal
de Tarragona
el que si dic
és que la presó
aquí on està
no hi ha de seguir
tant
i igual que els jutjats
aquí on estan
doncs no hi han de seguir
tant
perquè no hi caben
perquè és obsolet
i perquè doncs
convé buscar
un trasllat
on sigui ampli
on hi hagi un impacte visual
que sigui fort
i que no passa res
jo recordo moltes vegades
venint
de Barcelona
amb l'antiga autopista
l'antiga
l'autopista A7
antiga
perquè ja no es diu A7
ja es diu AP7
ara i sembla
doncs que veus
un parell d'equipaments
penitenciaris
home que tenen un impacte
important pel seu volum
però vull dir
que són complexos
absolutament
doncs moderns
i que no comporten
cap tipus de dificultat
per les rodalies
a mi em preocupa molt més
a vegades
que en pobles
de 300 habitants
si fiquin urbanitzacions
que n'hi van a viure 5.000
que desnaturalitzen
absolutament
el que és el poble
en si
que no pas que en un poble
que hi visquin 300, 500, 1.000
o 6.000 habitants
hi fiquin un servei
d'una instal·lació
o una infraestructura
penitenciària
que si ha de complir
tots els reglaments
de seguretat i modernitat
no ha de comportar
cap tipus de risc
risc zero
per als veïns del poble
i de la comarca
a més en aquest moment
de mobilitat
que ja no
vull dir
avui quan s'escapa
un pres de la presó
doncs ho fa
amb un cap de setmana
de permís penitenciari
i no ho fa peu
vull dir
crec que aleshores
en canviem molt
de les típiques pel·lícules
dels anys 60
a l'actual presó
què posaria?
ja posats a demanar
jo escolta
a l'actual presó
tot el que sigui
possibilitat d'equipament
doncs perfecta
tot i que em temo
que amb
amb les fórmules
de finançament
que haurà d'adoptar
el nou govern de la Generalitat
i això és llençar
allò que diuen
un capote
doncs ho pots fer
algun tipus d'operació
per poder rentabilitzar
el nou equipament
a punt d'acabar
la tertulia
senyors contartulis
parlem d'un nom propi
Joan Maria Vallós
per fila com a nou
subdelegat
del govern central
a la demarcació
de Tarragona
enhorabona
home
però a part d'això
com valoren el nomenament?
no per ell
l'enhorabona
l'hi donem tots
si es confirma
no per ell
sinó també per tots
perquè penso que és una
persona
a veure
a nivell humà
d'un tracte
afable
esquizit
obert
i tal
i professionalment
quan va estar activament
a la política
precisament
com a diputat
jo penso que
va fer una feina
bona i correcta
no de líder
però d'aquesta
important
que precisament
perquè
no és de líder
potser no es veu
però és important
i crec que ara
a nivell municipal
també ho deu estar fent
a plena satisfacció
a més de tothom
i una mostra
és per exemple
quan va estar
com a secretari
particular
de l'alcalde
de Recassens
vull
va ser
un tracte
exquisit
en tots els grups
polítics
Carles Magrané
també cal felicitar-lo
evidentment
considero que
a més
el perfil
de Maria Balló
és un perfil
més adequat
diguem-ne
per un càrrec
així
perdona
és un perfil
més polític
que el que tenia
Àngel Sagardoll
evidentment
és un perfil
molt més polític
que el que tenia
Àngel Sagardoll
que el que tenia
la Margarida Robles
o Raül Navarro
però és que
crec recordar
que quan es va convertir
en subdelegació
i no delegació
es va decidir
des del govern central
aleshores
que aquests càrrecs
se'ls ocuparien
funcionaris
recordi
perquè precisament
es va arribar
el compromís
de treure-li
aquesta càrrec política
una altra cosa
és que els resultats
després
amb aquests funcionaris
hagin estat
potser molt pitjor
és que s'hi haguessin posat
estrictament polítics
però
però sí que es retorna
un cert perfil
amb un perfil
més polític
però que
és una persona
que aquest perfil polític
diguem-ne
que no és
tampoc
molt
beligerant
molt bé
gràcies Carles
que ha dit
que no l'hem sentit bé
no és un perfil polític
beligerant
tenen un minut i mig
per repartir-se
no res més
que dir
el que destacar
el que han dit
que és una persona
propera
planera
és una persona
dialogant
i té un perfil
polític
i una trajectòria política
intatxable
des del catalanisme
i des de l'esquerra
jo molt ràpidament
per felicitar-lo
evidentment
que prefereixo
que sigui una persona
de Tarragona
no parlo en aquest cas
de Tarragona Ciutat
però en tot cas
encara millor
però en tot cas
que sigui de Tarragona
de demarcació
que no s'hagin
més capitalitat
que no s'hagin
anat a buscar
una persona
de fora de les nostres comarques
crec que no calia
incideixo
i coincideixo
amb el Carles Magrani
al voltant
que és una persona
més perfil polític
la cosa millor
es contradiu
una mica
amb la pròpia voluntat
del tripartit
que expressada
fa uns dies
en què la subdelegació
perdi cada cop més
pers polític
tema que en el seu moment
es va pactar
precisament
a Madrid
i després
que és un problema
pel regidor de llicències
de l'Ajuntament de Tarragona
i pel regidor de personal
de l'Ajuntament de Tarragona
però bé
ho solventarem
el regidor de personal
recordo els oients
de Tarragona Ràdio
és el propi Carles Sala
el regidor de llicències
Jordi Sandra
és a dir
que a vostès
els hem de donar el condol
bé no
tampoc és això
tocar serà un problema
no
que caldrà atacar
un forat
cobrir-lo
mare de Déu
en fi
parlant del que serà
amb tota probabilitat
no ho sap
subdelegat del govern central
de Tarragona
acabem la tertúlia
avui amb el Tomàs Carot
el Carles Magrané
el Carles Castillo
i el Carles Sala
tres Carles
i el Tomàs Carot
gràcies a tots quatre
fins la propera
adeu-sia
bon dia
bon dia
un
boom
boom
boom
boom
boom
boom
boom
boom
boom