.
Un minut i serà un quart de dotze del migdia.
Després d'aquesta pausa, seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio,
des de l'espai que cada setmana dediquem a conversar
al voltant de diferents qüestions relacionades amb el món del dret.
És un espai que realitzem en col·laboració amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Aquesta setmana ens acompanya Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Bon dia, Iolanda.
Benvingut. I avui com a convidat tenim el Josep Maria Noguera,
que és vice de Gada al Col·legi.
Josep Maria, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui la veritat és que aquest espai
pren un caràcter una mica materialista,
però no per això menys important, sinó tot el contrari,
perquè moltes vegades, per no dir la gran majoria de vegades,
en els plates el que ens hi juguem i ja em permetran l'expressió,
són els quartos.
Són temes relacionats amb calerons.
De vegades es busca una satisfacció personal,
de vegades es busca una miqueta temes més aviat de caràcter emocional,
però no oblidem que sovint la manera de quantificar un perjudici
es fa amb diners.
Avui haurem de ser una mica materialistes.
Abans de parlar de diners, agrair-li a Josep Maria Noguera la seva assistència avui.
És un honor i un plaer tenir-lo aquí.
I bé, en principi, aquest materialisme que servirà una miqueta
per desconnectar de tots els aconteixements que aquests dies estan envoltant
l'Estat, el país, i després avui a Tarragona
sembla ser que hi ha unes reunions molt importants
que estem plegats de personalitats.
Avui a Tarragona serà notícia a tot arreu amb persones.
Intentarem utilitzar qüestions una miqueta,
de vegades basades en conflictes, com és la nostra feina,
per intentar que la gent desconnecti aquesta breu estoneta.
Intentarem enfocar-ho així, aquest materialisme que tu has dit.
Llavors, avui, com has dit, volíem parlar de calés.
Ara li cediré la paraula a Josep Maria Noguera,
que és el que domina aquest tema,
i crec que primer seria convenient parlar d'una qüestió relacionada,
i perdonin, amb els nostres honoraris.
Perquè fa por...
Això també pot generar conflicte, i necessàriament.
Per tant, val la pena sempre que les coses estiguin clares
abans d'iniciar un procés, no, Josep Maria?
Realment és així, perquè, per sort,
hem vist complar-te una vella aspiració que tenia el Col·legi de Tarragona,
que ha sigut l'aprovació, per part del Consell de l'Advocacia Catalana,
de la normativa d'honoraris amb unes modificacions
sobre una anterior normativa que hi havia,
i després el famós full d'encàrrec professional.
Com li consta al Víctor, fa molts anys que es va a darrere d'això,
era un tema que ja estava previst inicialment
amb una de les normes orientadores que teníem,
però que no s'acabava de desenvolupar.
I el que es buscava era tindre un model unificat
per tots els col·legis de Catalunya,
s'han afegit també el de Balears i inclús el d'Andorra,
i llavors, doncs, finalment es va aprovar l'últim Consell
que crec que es va celebrar a Tortosa,
amb motiu de la festa patronal que es celebrava al Col·legi,
i entrarà en vigor.
És un anunci que es fa ja,
i si bé es penjarà la plana web del Col·legi,
a partir del dia 1 d'abril ja entrarà en vigor
aquest full d'encàrrec professional,
que jo crec que és un tema molt interessant
perquè evitarà molts conflictes entre client-abugat,
abugat-client, pel tema que en definitiva
és un pressupost, això.
Clar, és el que t'han dit d'una manera planera,
això és com, aviat m'escolti,
quan vas dir, això què em costarà?
Jo li explico el que em passa,
què em costarà tot això, aproximadament?
Exacte, exacte.
És un canvi de filosofia
amb l'actuació o la relació
entre el client i l'abugat, l'abugat i el client,
perquè l'abugat, el client va a l'abugat
i li diu, i això què em costarà?
Doncs no ho sé, ja veurem si es guanya,
si no es guanya, si es perd,
i d'aquesta manera amb el full d'encàrrec
li diu, miri, escolti'm, vostè primer
té de saber que això li pot costar, això.
Llavors decideix.
I en base a aquests números que s'han d'incloure,
doncs els pressupostos relatius a qualsevol gasto
que es pugui haver, si tenen que intervindre pèrits...
Clar, perquè no sempre es pot precisar
la quantitat exacta que pot costar un procés, no?
És pràcticament impossible d'entrada.
Allò és un pressupost estimatiu
que pots filar més o menys prim,
però, clar, poden haver recursos,
poden haver incidències, etcètera, etcètera,
que et fan una variació important.
Però si en principi ja tens aquell full d'encàrrec
inicialment signat sempre entre client i advocat,
tens ja una previsió de per on poden anar els trets.
Això és molt important, i això el Víctor ho sap,
perquè després sempre venen les discussions.
Vostè em va dir, vostè em va anunciar...
Que cargues això!
Per això no treu que, tot i que una quantitat aproximativa
que contempli aquest full d'encàrrec en funció de com es desenvolupi el procés,
pugui un augment d'aquests honoraris, o al contrari?
Per això em va la ben explicar.
És cert, perquè amb aquest full d'encàrrec hi ha un apartat,
o una espècie de clàusula, diguem-ne,
que quan a l'import dels honoraris durant el tràmit del procediment
hi hagi la previsió que per aquestes incidències
hagi de pujar més d'un determinat tant per cent,
llavors s'ha de convocar el client i dir-li,
escolti'm, la cosa va per aquí, s'ha produït aquesta desviació,
vostè ha d'acceptar, per continuar amb el tràmit,
aquesta modificació del full d'encàrrec.
És una cosa d'aquestes, doncs, que és interessant,
més que res, que hi hagi més fluïdés entre les relacions
abogat-client-client-abogat.
No sé si ho he expressat bé, però això és d'obligat compliment,
podríem dir, per part dels advocats?
O el client ho pot exigir, dic d'una altra manera?
El client ho pot exigir, seria el desitjable,
però clar, estem aquí amb el de sempre.
Anys enrere, quan no hi havia pràcticament criteris
o normes orientadores, perquè els advocats ens hem de regir
per normes orientadores o criteris orientadors
en base a determinada sentència del Tribunal de la Competència,
que no es poden establir ni mínims ni màxims,
si no són criteris orientadors,
resulta que abans no estava ni admès a la quotalitis.
La quotalitis, que crec que ja vau parlar en un altre programa,
doncs és establir un tant percent sobre el resultat, en definitiva.
Això no estava permès.
Ara està permès, però ho pots establir
a el que és el full d'encàrrec professional.
Jo li cobraré a vostè el 3, el 5, el 10, el 15 o el 33%,
que és com cobren els advocats americans.
El que passa és que els advocats americans,
amb una altra filosofia, tots els gastos
van a càrrec d'aquest 33% si cobro alguna cosa,
si no cobro res a favor de vostè,
jo no cobro res.
És una altra teoria, una altra filosofia de vida
que en principi aquí no tenim permesa.
Aquí sempre s'ha d'establir un mínim,
no pots dir, com determinades propagandes...
Com un fixe, com si diguéssim,
unes cotes fixes a determinades pràctiques i...
Però el que no es pot dir,
que és el que a vegades comentem amb els companys
del grup d'agugats joves o a la junta dels grans,
que diem naltros,
el que no es pot dir és, escolta,
no li cobraré la primera visita.
No, això no és factible,
perquè rebem bulletons d'aquests
que et passen companys dient,
escolta, m'estan fent aquesta propaganda,
això és correcte o no és correcte?
Això en principi no és correcte.
Això està perseguit per la Comissió d'Antologia
i llavors són temes que no es pot dir...
Jo no li cobraré, escolta,
vostè pacti uns honoraris per tota la intervenció
i li cobra per la seva intervenció.
Clar, és que en això hi ha molta confusió.
De vegades quan hem parlat de determinats temes,
per exemple, les separacions i els divorcis,
que és un tema que hi ha moltíssimes persones
que van per primera vegada i última a l'advocat
per tractar un tema de separacions,
de vegades diem,
home, si és per a l'advocat, què pot sortir, no?
I sempre el Víctor o el Javi o la Lourdes
que estan habitualment diuen
home, per terme mig,
perquè és que mai es pot calcular exactament...
No hi ha una quota fixa.
Òbviament, perquè, com deia el company abans,
lògicament, un procediment,
i tu també ho has utilitzat a paraula,
Iolanda,
no sabem com es pot desenvolupar.
Podem preveure el camí que durà,
si és un judici verbal,
si és un judici ordinari, un procediment ordinari,
si és una separació de mutu acord,
però, òbviament, aquell procediment pot
trobar-se amb contingències
que facin que l'advocat treballi més del que s'ha pactat.
Llavors, com comentàvem,
aquest full d'encàrrec
tindria que contemplar aquestes previsions,
perquè, a cap i a la fi,
un pressupost,
et tens que ajustar amb aquest pressupost,
però no és un compromís d'un fixo.
Òbviament, aquesta previsió
té que tenir un mínim d'elasticitat.
Això no vol dir que,
com deia abans,
si hi ha un marge del 30,
no sé exactament quin tant per cent,
del 40,
és a dir, un marge
que el pressupost se'n vagi,
de mare,
tinguis que trobar-te amb el client,
però pel client pot ser beneficiós.
I per l'advocat, també,
a més, hi ha una idea,
arrel del que comentava en Pep,
i en Maria,
de la quota litis.
La quota litis està molt bé,
perquè, bueno,
pots dir,
escolta, i miri,
del que es tregui un tant per cent,
però que la gent tingui molt clara una idea,
i que jo sempre defenso,
un client amb un advocat
entabla una relació,
ja posats des del punt de vista forense, jurídic,
de contracte,
contractual,
d'arrendament de serveis,
no d'arrendament d'obra o de resultat.
El qual vol dir
que, en independència del resultat del ple,
i això és una idea molt important,
molta gent diu,
si es guanya, tant, molt bé,
però si es perd,
jo faré la mateixa feina,
tan bé o tan malament,
com l'he fet si es perd.
I no m'agrada utilitzar la paraula
perd o guanya,
però l'utilitzo perquè la gent entengui una miqueta,
si el resultat és satisfactori o no.
A l'advocat,
jo el que sí que li garanteixo a la gent
és que si s'esforçarà el mateix,
si es guanya o es perd,
sense voler utilitzar aquestes expressions.
Arrendament de serveis,
el qual fa que aquest pressupost
sigui bo,
perquè, òbviament,
tu li dius a el client,
escolti, miri,
es farà tanta tasca,
si no per culpa de l'advocat,
si no per una decisió,
interpretació del jutge,
no està el resultat
en consonància
al que s'havia pretès,
escolti,
l'advocat ja té un pressupost pactat,
el qual també li garanteix una seguretat.
I perdoni'm que es combri tant cap a casa,
però és que és així també.
Clar, però ja utilitzant expressions col·loquials
que hi ha de ser allò de dir
aquest advocat és caríssim,
ui, aquest no ho fa tan car.
Bé, això és un tema que...
Aviam, i ja...
És molt bo, però és caríssim,
això ho hem sentit moltes vegades.
No, perquè n'hi ha que,
per sort o per desgràcia,
doncs porten la fama
de ser primeres espases,
i això és un terme molt subjectiu.
I també cobren més, doncs?
En principi, doncs,
es veu als grans despatxos,
jo la diria aquí a Tarragona,
perquè aquí a Tarragona
és una ciutat petita.
Parlem en general.
Però, en general,
te'n vas a despatxos de Barcelona,
etcètera, etcètera,
i llavors et diuen, sí, sí, i...
Vull dir, és ui.
No, però això ens ha passat a tots i...
No, i a totes les professions.
Sí, però és que un cas simptomàtic
és allò, que et ve una persona
a fer una consulta
sobre un arrendament urbà,
et porta un contracte
fet per un administrador
i dius, no, no, això està bé.
Què li dec?
No, res.
No se n'enfien, d'això.
Molta gent no se n'enfia.
Clar, sí, com que és gratis
i no m'ha cobrat,
Segur que no m'ho ha fet bé.
Exacte, però bona voluntat
li dius que no
i se'n va al despatx del costat
que hi ha un senyor
que sí, el tenen més sentit que tu,
potser,
li pregunten,
li diu el mateix
i quants són això?
200 euros.
I surten encantadís
i diu, m'ha de fotre un cop de pala?
I, perdó per l'expressió,
un cop de pala?
Diu, però on són?
Però mira, escolta, perfecte tot.
I li va dir el mateix
que li havia dit a l'advocat anterior.
Això tenim molta tendència,
allò quan alguna cosa
no ens costa diners
no la valorem prou, no?
Tu has dit la paraula.
Som així, no?
Exacte.
A més a més,
el cas que ha comentat en Pepe
és que és claríssim,
perquè...
És que aquest exemple
que acaba de posar,
jo l'he vist més d'una vegada.
És boníssim, per lo següent.
Si tu agafes els criteris orientadors,
les tables que diem nosaltres
per veure la tarifa aplicar,
hi ha un criteri, per exemple,
que posa consulta breu al despatx.
Tu si et mires un contracte
ja tens una mínima d'experiència
i ja veus de seguida.
Però és que també hi ha un altre
que diu, no ho sé,
anàlisi o revisió d'un contracte, tal.
A veure, tu pots agafar
amb aquella persona i dir,
perdoni, necessito una estona més,
que li vingui un altre dia,
ja li cobres dues visites
i li pots dir, no ho sé,
200 euros o 250 euros
per revisió de contracte,
anàlisi exhaustiu de les clàusules, tal.
Segons per on se miri,
es pot cobrar més o menys.
I com tu dius,
moltes vegades el que diu, no res,
o 30 o 40 o 50 o 60 euros
o el que sigui per la consulta
o per la visita...
No valorem.
No et valora i diu,
aquest segur que no en sap gaire
perquè m'acupo molt barato.
Aquest és un dels casos típics.
Continuem parlant de diners
des d'una perspectiva diferent
perquè és un tema també molt interessant
i aprofitant que tenim el Josep Maria Noguera,
que d'això té una llarga experiència,
val la pena també
que parlem d'una altra aprovació.
Així com es va aprovar
el full d'encàrrec professional,
també s'ha aprovat recentment
el que s'anomena
reforma del verem de circulació,
oi, Josep Maria?
Sí, va haver una reforma
que es va publicar
al butlletí oficial de l'Estat
el novembre del 2003
que ha passat per a la moltíssima gent
i és un tema que té la seva transcendència.
És una adequació de part
del que és la llei del Seguro Privat
a la normativa europea
i es va aprofitar
per normalitzar, diguem-ne,
el verem.
El verem,
per explicar-ho així una mica plenament,
és simplement una norma
per poder determinar
les indemnitzacions
que es puguin reconèixer
a favor de perjudicats
en base a lesions i seqüeles
amb accidents de circulació.
Què té de bo aquest verem?
Aquest verem és igualitari, diguem-ne.
Tothom està prevista la mateixa mesura,
tothom té les mateixes indemnitzacions.
Fins ara no era així?
Sí, el que passa és que
hi ha criteris d'interpretació.
La primera aparició del verem
va ser l'any 95,
que es va publicar
i d'un dia per l'altre
va entrar en vigor
i un senyor que el dia 9 de novembre del 95
li donava el canvi,
10.000 pessetes per dia de baixa,
va passar el dia 11 de novembre
a ser indemnitzat
amb 3.000 pessetes per dia de baixa.
O sigui,
això era una qüestió
que es va aprovar
pel Ministeri d'Economia i Hisenda,
que en el seu moment
era del que depenia
la Direcció General de Segurances
i a partir d'aquí era per què?
perquè un jutge donava una indemnització
perquè quedava al criteri judicial
tant per dia de baixa
com per lesions,
com per seqüeles,
perdó,
i un altre donava
una altra indemnització
totalment diferent.
D'aquesta manera
es va intentar,
diguem-ne,
tindre una mateixa mesura
o una mateixa norma
per poder establir realment
què és el que corresponia
per dia de baixa hospitalària,
per dia de baixa impeditiu,
o sigui,
amb el que no pots
valdre't per tu mateix
i per dia de baixa
d'impediment parcial
que se n'hi diu,
que ja pots anar fent coses
però que realment
encara no tens l'alta laboral.
I a part d'això
estan les seqüeles.
Aquesta modificació
que crec que era
la llei 34-2003
que es va publicar
el 4 de novembre,
si no m'equivoco,
el que estableix
més que res
és el tema de les seqüeles.
Ho regularitza,
hi ha unes modificacions
del barem anterior
que venia de l'any 95
i a part ja estableix
una qüestió
que és capital
per naltros
que jo entenc
que la gent
l'ha de tenir en compte,
les companyies
d'assegurances
evidentment
l'han tingut en compte
a partir del mateix dia 5
de novembre
que és
amb el tema
de les indemnitzacions
per seqüeles.
Fins ara
cada seqüela
té una puntuació,
o sigui,
tens una cervicalgia,
diuen per exemple,
doncs parlo de memòria
i no serà així
però posem
per un exemple
de 1 a 5
segons la gravetat
de la cervicalgia,
després doncs
amputació d'un dit,
amputació de segons
quin dit sigui,
té un valor o un altre,
etcètera, etcètera.
I després
estan les seqüeles estètiques.
Les seqüeles estètiques
en base a les cicatrius,
en base a que et quedi
una coixera,
etcètera, etcètera,
doncs tenen
una altra valoració.
Que es tradueix
en diners
en indemnitzacions.
Llavors,
què fèiem abans?
Que si un senyor
tenia 5 seqüeles
de les que s'entenen
físiques o psíquiques,
s'assumaven
a les seqüeles estètiques.
A partir d'ara,
amb aquest verem,
la diferència és que
per una banda
s'assumen
les seqüeles físiques,
psíquiques,
etcètera,
i per una altra
les seqüeles estètiques.
Què vol dir això?
Que
la suma
és diferent
i la indemnització
és diferent.
Perquè
a més punts
per seqüeles,
cada punt
té un valor,
més punts
per seqüeles,
més indemnització.
D'aquesta manera
es retalla,
diguem-ne,
el tema
de la indemnització
perquè hi havia
uns certs abusos,
segons
manifesten
les companyies
d'assegurances,
segons els advocats,
doncs,
tot el contrari.
Què passa aquí?
Que ha servit
el verem?
Precisament ha servit
per evitar allò
que venia
a qualsevol
personal d'Espatx
i això també
li ha passat
al Víctor
i li consta,
escolti'm,
doncs,
un senyor
per lo mateix
que jo
i tal,
no sé quant,
va cobrar
no sé quants milions.
No hi ha dos casos
iguals,
no hi ha dos casos
iguals.
És impapinable això.
És impapinable,
això és evident.
I llavors,
la resposta
de molts,
escolti'm,
al bar de baix
hi ha un munt
d'abocats,
vagi a consultar.
Advocats
i jugadors
de futbol.
I jugadors de futbol,
està així.
Tant un com l'altre
sortim la còpia
del xec
que diu
que ha cobrat
el seu amic
i aquesta persona
mai torna al despatx
perquè realment
és que...
Per tant,
la importància
d'aquest varem
està justament
que és un terreny
tan complicat,
tan incert,
tan vulnerable
en funció dels interessos
en cada moment
que s'han d'imposar
uns criteris
que unifiquin
una miqueta,
no?
Exacte,
perquè és que...
Què passa?
Les seqüeles
són criteris mèdics
i ni el jutge
ni l'abocat
és metge.
En base a aquests criteris mèdics
nosaltres no podem valorar
què passa?
Que hi ha hagut
un grup de metges
que han establert
tota una sèrie
de seqüeles
cada vegada
s'han anat ampliant més
els conceptes
seqüelars
i a partir d'aquí
et faciliten la fenya
per poder determinar
realment
si és més greu,
menys greu,
la indemnització
que ho respon,
etcètera,
etcètera.
Això és evident.
A la gent
li costa entendre.
Li costa entendre.
I li has d'ensenyar
quan et ve una consulta
al despatx
el que és el varem,
per dir-li
escolti'm,
miri,
el seu amic
sí que va cobrar això,
però el seu amic
va cobrar això
perquè a part d'això
que té vostè,
ell tenia això,
això, això, això
i va estar
tants dies hospitalitzat
i vostè no va estar
hospitalitzat,
etcètera,
perquè el valor
dia i el valor punt
és diferent
segons cada circumstància.
A més hi ha
una qüestió
que vull comentar
complementària
al que està comentant
el company.
Qui valora això
són normalment
els pèrits metges,
com ha dit.
I hi ha un personatge
que és el metge forense
que sobretot
amb els plets,
amb els assuntos
penals,
jo em remeto a aquests
perquè és el típic,
quan el forense vegi
amb el forense
és qui veu
amb el pacient,
amb el malalt,
amb l'excitentat
i valora
aquelles seqüeles.
Les tables,
tant per dies de baixes
com per seqüeles,
òbviament,
sobretot per seqüeles,
imposen una puntuació
d'1 a 5,
per exemple.
Quan és 1,
quan és 5,
quan sé jo
o quan sap el metge forense
si aquella lesió,
i no només la lesió,
sinó una cosa
tan de precisió subjectiva
com és el dolor
que comporta aquella lesió,
la seqüela,
les restes,
aquell dolor
quan és 1 i quan és 5.
home,
el pacient va allí
i diu
ai quin mal me fa,
quin mal me falla.
A veure'ns el forense
segons el seu criteri
professional
diu si aquell dolor,
aquella repercussió
de la lesió
és 1,
2,
3,
4,
5.
A lo millor
en un cas
molt semblant,
una cervical,
ja lo típic,
el latigazo cervical
que a tothom li sonarà,
aquell senyor
li fa el mateix,
imaginem que fa el mateix mal
però és que és
molt difícil de valorar això
i el forense
amb un li donarà 2 punts
i amb l'altre
li donarà 4 punts.
Per això,
el senyor
que li han valorat
la lesió
amb 4 punts
haurà cobrat més
que el senyor
que li han valorat
amb 2.
I això
és una qüestió,
no és inapel·lable
un informe forense,
hi ha els paritatges
particulars,
és a dir,
però normalment
sempre dic
que el braç
o el braç esquerre
o braç dret
segons com se miri
metge o mèdic
del jutge
és el forense,
és el criteri
que normalment
el jutge
a l'hora de valorar
en el cas
que no hi hagi
un acord previ
tindrà
com a paràmetre
per quantificar
això,
no hi ha dos casos
iguals
perquè cada vegada
es té que sotmetre
a uns professionals
que valoraran
potser diferent
fins i tot
un mateix lesionat
dues vegades
perquè són
verems objectius
sotmesos
a criteris subjectius.
De totes maneres
aquest tema
de tots els processos
que se'n deriven
d'accidents
de trànsit
són processos
molt complicats
perquè hi ha
d'una banda
el tema dels diners
de les indemnitzacions
després estem parlant
de la salut
de les persones
i a més
un terreny emocional
una mica complicat
que no sempre
es resolen
d'una manera
tranquil·la
i pactada
moltes vegades
s'entra en conflicte
sí, sí
el que passa
que clar
quants més elements
de judici
hi hagi objectius
millor
però és que
precisament el tema
el que comentava
el Víctor
dels dolors
aquestes seqüeles
que et resta
el dolor
són temes
absolutament subjectius
i no hi ha
proves mèdiques
per al tema
de la fuetada
cervical
és allò que dius
fins a quin punt
té el dolor
aquesta persona
o no
potser
i no vull fer
publicitat
però
plenent-se
un gelocatil
se li passa
i hi ha un altre
que li queda de pervida
i té el mateix
el dintell del dolor
és molt diferent
a cada persona
exacte
és una cosa
que a mi una vegada
m'ho explicava
el metge
diu això
esto va a l'hipotàlamo
i se te queda
ja guardado
el tema del dolor
i per això
es van inventar
el teu hipotàlamo
no és el mateix
com el de l'Illanda
cadascú té el seu
i per això
existeixen
aquestes famoses
clíniques del dolor
que diuen ara
hi ha una prova
crec
que intenta
objectivar
però és difícil
és molt difícil
llavors
és una qüestió
que la gent
normalment
o queda bé
o no queda mai contenta
o li desapareix el dolor
o no queda mai contenta
amb el tema
de la indemnització
que se li pugui donar
perquè sempre et diuen
el que explicava abans
escolti'm a mi
encara em fa mal
i passat 3 anys
el dia que comença
a sortir núvol
aquell dia
ja noto jo
que plourà
o no plourà
perquè em fa mal
aquí
i em fa mal allà
és una cosa d'aquestes
que tenim
tenim mecanismes
que ens poden ajudar
a pal·liar
però és que en definitiva
a través dels advocats
i a través de la justícia
l'única manera
de solventar
la qüestió
és el tema econòmic
i d'aquí
és on venen
aquestes indemnitzacions
a través
de les companyies
d'assegurances
amb el seguro
que té tothom
efectes
sobretot
de vehicles
a motor
però més que res
l'única solució
reitero
és el tema econòmic
i aquests verems
el que venen
és ajudar-nos
a que hi hagi
uns criteris
unificadors
perquè no hi hagi
aquests greuges comparatius
entre uns i altres
i no fer pujar
el veí
perquè parli
l'advocat
que és fonamental
jo perdoneu-me
i no m'agrada personalitzar
però voldria
exemple
del que diu el Pepe
posar el meu cas personal
rapidíssimament
jo vaig tenir
una fuetada
un latigazo cervical
fa aproximadament
5 o 6 anys
anant precisament
amb un judici
allò
la típica retenció
i em van donar un cop
per darrere
una noia
anava
no sé si era 80
o 90 per hora
bé
bastant de pressa
bé
vaig tenir un bon latigazo
que es diu vulgarment
i vaig passar
els marejos
i la sensació
fins i tot
algun petit vòmit
hi vaig estar un temps
amb el cullerín
i després
vaig anar a rehabilitació
fins que em van donar l'alta
i em van valorar
amb uns puntets de seqüeles
sempre
es va arribar en un acord
jo sempre apelo
a que la gent intenti
arribar en un acord
d'indemnització
bé
però és que
el coll
les cervicals
després de 5 o 6 anys
me segueixen fent mal
però que la gent
tingui en compte una cosa
sí que vaig tenir
un accident una vegada
però potser no hagués tingut
l'accident
i aquesta feina
que tenim nosaltres
sotmesa amb un estrès
i amb unes hores
d'ordinador
i amb uns judicis
també provoca
una agressivitat
en aquesta zona
llavors
que la gent
és cert
has tingut una fuetada
i pot comportar
unes seqüeles
però que moltes vegades
no té una relació directa
amb això
jo estic segur
que no hagués tingut l'accident
i avui en dia
seguiria tenint
petits dolors cervicals
jo no sé Pepe
tu has tingut alguna fuetada
si no l'has tingut
deus estar igual que jo
sempre fa mal aquí
d'estar a l'ordinador
de treballar
i després atribuïm
posteriors dolències
allò que ens va passar
una vegada
això tens raó
perquè a vegades
et venen
i l'informe
del metge forense
el metge del jutjat
et diu
agravamiento de lesión anterior
i et diu el client
escolti
a mi mai m'havia fet mal
passa que
ho tenia allà
i el fet d'aquest cop
l'únic que ha fet
ha sigut precipitar
l'aparició d'aquest dolor
i és la qüestió
d'aquestes
clar
tu mèdicament
no ho entens
intentes explicar-ho
en base als informes
que et donen
però el pobre perjudicat
en aquest cas
et diu
escolti
i si jo hagués estat
encara 3 o 4 anys
sense aquest dolor
tot això
que m'hagués estalviat
què passa
que la indemnització
són aquest
de 1 a 5 punts
en aquest cas
possiblement
li donarien 5
o li donarien 1
segons el criteri
del Junts
al moment
de dictar sentència
no són casos
senzills
per això
s'ha de parlar
i sobretot
que tinguem
les coses clares
tant de bo
que no ens haguem de trobar
però mil coses
que ens trobessin
com a mínim
que ens soni alguna cosa
quan anem a veure
l'advocat
ha estat un plaer
Josep Maria Noguera
Advocat Vissetegar
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
esperem que vingui
un altre dia
encantadíssim
i sobretot
reiterar
que la gent s'acostumi
a partir d'allà
a demanar
el full d'encàrrec professional
anirem recordant
aquest terme
Víctor
tu et compromets
que ets habitual
full d'encàrrec professional
m'ho apuntaré
per cada setmana
dir la frase meravellosa
i si no trucaré
Víctor Roca
gràcies
fins la propera
moltes gràcies
adeu-siau