Fins demà!
Fins demà!
Tot esperem que no sigui l'última. Maite, bon dia.
Hola, bon dia. Gràcies. Benvinguda i gràcies per acceptar
la nostra invitació.
Una tertúlia. Tenim aquí un escampall
de diaris, de papers.
Per què? Doncs perquè, la veritat,
hi ha tants temes damunt la taula que...
Jo no sé...
Tot que voleu portar avui, eh? Jo, si està a l'araní,
ja m'imagino que la cosa agafarà
la versió més...
Més... Més què?
Ara començaran...
Més què? Perquè, esclar, et deixarà verda
i no podràs continuar.
No, no, aquí de davant de tothom tampoc no direm
les coses. No.
Realment, si fixem la nostra atenció
en l'actualitat local, sens dubte,
és allò que s'anomena i que es qualifica
periodísticament, fita històrica,
també perquè ahir al vespre, al plenari
de la Canonja,
doncs va donar llum verda
a que s'iniciï aquest procés
de segregació, podríem dir,
o de tornar a assolir el que era
el seu estatus de fa
ara més de 40 anys. Tots els partits
polítics van donar el vistiplau
a que s'iniciï un procés que
no serà ni fàcil ni breu.
Serà un procés llarg perquè s'han de negociar
moltes coses. Jo em volia preguntar
des de la meva ignorància
exactament què suposarà
començar de zero com a municipi.
En aquest moment estan accionats
com un barri de Tarragona.
És una entitat municipal
descentralitzada.
Exactament.
Llavors, què suposa?
Que els impostos els cobraran ells,
els gestionaran i faran
una política en la que els assembli,
hi haurà d'haver unes eleccions
per escollir un alcalde.
Ja tenen alcalde, eh?
Però tenen, sense competències
específiques...
Tenen competències també.
Tenen competències.
Aleshores tenen plenes,
però tenen competències.
És que jo diria que vols dir que...
Per poder ser municipi independent
s'han de tenir plenes competències
i no depèn absolutament de ningú.
Això també estarà contemplat
amb el cobrament dels impostos
que ara d'alguna manera
deuen anar a parar
al municipi gran,
que és Tarragona, no?
Doncs això, quan es fa?
Jo diria que això depèn
de la Generalitat
i dels advocats.
No hi entenc gaire,
però jo diria que és un procés
molt, molt complicat.
I si no, Vilaseca i Solau,
que no tenia res a veure amb la història,
va trigar temps i conflictes.
I el que passa és que sembla
que hi ha molt bona voluntat
per part de tothom,
que això sempre és un bon punt de partida,
tot i que les negociacions
sempre són complicades i difícils, no?
Però la cosa és que encara
que la Generalitat,
segons diu el diari,
no contempli que es pugui fer...
Que es donen lliència actual,
no ho contempla.
No ho permet,
perquè es veu que
arrel de diversos processos
de segregació
que es van donar arreu
de Catalunya,
doncs volien una mica
tancar aquesta porta.
i van dir que
una llei que la cosa...
No era l'aldea,
que també volia...
I van dir que allò estava tancat.
Bueno,
però la cosa és que
si la gent té ganes
i a més a més la gent
no només vol ser independent del tot
pel fet de constituir-se
com a municipi,
sinó també perquè estan descontents
en l'Ajuntament de Tarragona.
Llavors aquí el debat
és també si la gent de Bonavista
es vol afegir
perquè llavors
es crearia un municipi
tipus tot poble,
un dels més importants
del camp de Tarragona.
Llavors què passa?
Si la gent està descontenta
i el que vol és més serveis
i gestionar més bé els diners,
doncs aquesta és la qüestió,
crec que jo.
Però llavors els de Bonavista
tenen veu i vot
com a representants de Tarragona?
És a dir...
No,
Bonavista pertany a Tarragona.
El que passa és que
els de Bonavista
es voten dues vegades.
No, no, ja ho sé,
però deixa'm acabar.
Exactament,
és el que jo hauria de dir.
O sigui, una cosa és
el que Bonavista decideix i tal,
però ells no poden pel seu compte
dir el que volen
perquè formen part
del municipi de Tarragona.
Disculpa, Núria,
en tot el procés negociador
es contempla perfectament
la participació dels veïns
de Bonavista
a través de les seves entitats.
És a dir,
que en aquesta taula
que ha de decidir
que ha de liderar
tot aquest procés
es contempla en principi
que totes les veus
es puguin sentir,
totes les veus
afectades pel territori.
En aquest cas estem parlant
dels veïns de Bonavista.
Excepte el del carrer
perquè no s'ha fet un referèndum.
Una cosa és que les institucions
estiguin d'acord
i altra cosa és que el ciutadà
de Bonavista
estigui plenament d'acord.
Penso que triar
la ubicació on vols viure
és molt important.
que un municipi pertanyi
a un gran municipi
o a un petit col·lectiu
és molt important.
I això no es pot decidir
només, crec,
per les institucions,
sinó que la gent del poble
també ha de dir-hi la seva.
Jo diria que hi ha un procés
de consente popular.
Jo diria que sí.
A veure, aquí el Fòrum de Ponent
que surt avui al diari
que és l'organisme,
el Fòrum de Ponent
que s'ha creat a Bonavista
i tal,
el que es vol és això,
és que es vol
emprar la via reivindicativa
com a recuperació
de la municipalitat,
com a poble històric.
que pertanya a Canoja.
Bonavista vol,
a veure,
Bonavista no ho vol,
el que volen fer
és un referèndum
perquè hi ha moltes veus,
però tot el que és
el territori municipal
de Bonavista
era de la Canoja,
els primers pobladors
quan van anar
van a comprar.
I llavors,
tota la vida,
des de fa molts anys,
s'han utilitzat els serveis
perquè Bonavista
no tenia res,
s'han utilitzat els serveis
tant de seguretat social
com de col·legis.
Llavors,
són municipis
que són colindants.
i ho dic,
clar,
la gent de Bonavista
sempre ha estat
molt descontenta
històricament
i ara igual,
amb la gent
del municipi de Tarragona,
o sigui,
amb l'alcalde
per qüestió de serveis,
per qüestió de polítiques,
digueu-ho com vulgueu.
Llavors,
la gent el que vol
és decidir,
volia fer-se un referèndum
a veure què vol la gent.
Clar,
fer un referèndum popular,
no és una cosa.
La gent que opini,
perquè de la mateixa manera
que diuen que a Catalunya
es vol fer,
alguns diuen que volen
fer un referèndum
per a veure si volem ser
Catalunya agregada a Espanya
o disgregada,
i se'n va dir...
Això se'n va col·lom.
No, no, d'acord,
d'acord,
però això es diu,
jo penso que en un cas
tan concret
com és el municipi
de la Canonja i Bonavista
sí que en aquest moment
s'hauria de fer un referèndum.
Què pensa el ciutadà
on se n'ha anat a viure?
Què vol?
Pertanyar a Tarragona,
pertanyar a la Canonja
o potser fer el seu municipi propi.
Maite,
que volies intervenir
en tot cas
no, no,
que he seguit
una mica de prop
a aquest tema
per el tema
que hi vaig...
Vas estar vinculada?
Una mica
al tema de Vilaseca
i Salou i Seria
una mica...
Tot el procés de segregació.
Exactament.
Penso que un tema
molt seriós,
molt preocupant
és l'econòmic,
perquè en la zona
del que és la Canonja
hi ha indústria química
i aquí,
per el que he sentit...
Aquesta és la pedra angular,
que hi ha molts cèntims
i són qüestions serioses
de dos ajuntaments.
Un que el perdria,
penso jo,
i altre que potser guanyaria.
Sí,
som realistes
i hi ha tots aquests aspectes
que comentava
de sentit,
de pertany
a una col·lectivitat,
tot això que dieu,
el tema reivindicat
està molt bé
i segur que es tindrà en compte,
però no oblidem
que fonamentalment
aquí el que es posarà
damunt la taula
serà el tema econòmic
i cap a on van
tots els beneficis
que genera la indústria.
Deixa'm,
que tregui un tema
més mono.
Vinga,
ella i els seus temes mono.
Jo en tinc un...
Perdoneu,
jo tinc un de moníssim
però el deixo pel final.
Però moníssim, moníssim, eh?
Quina emoció.
Era els estudis,
uns sondejos
que van sortir
a primers de setmana
que vaig pensar,
vaja,
molt lluny del divendres
per intentar l'encolar-ho
que les dones
condueixen més bé
que els homes.
Sí, senyora.
Sí, senyora.
I tant, i tant, i tant, i tant.
que hi ha més dones
universitàries
en aquest moment
i hi ha més dones
que acaben els estudis
universitaris,
no que accedeixen.
Però ja li ha
que els homes...
De seguida
us esvoluteu
amb aquestes coses.
Està bé l'autoestima
però tampoc no ens passem, eh?
No ens passem de rosa.
Els hi ha de tocar
molt els nassos
als homes
que els hi reconeguim
que conduïm més bé.
D'això, jo, Nani,
jo m'ho crec.
Però també les estadístiques
s'han d'analitzar
en el seu context.
Més dones, més dones...
També hi ha més dones
que homes
com a població.
No, no, el 50%.
No, no, no, no, no.
Perdona.
El 50% de la població mundial
són dones
i el 50% són homes.
En aquest moment,
a nivell mundial...
No, no, no,
però mundialment
no pots parlar,
no pots parlar,
Nuri, a nivell mundial,
per favor.
No té res a haver
i hi ha molt poca diferència, també.
Si no és un 50% és un 51%, eh?
No t'hi hagués il·lusions.
En aquests moments,
en aquests moments,
la població mundial
per primera vegada
en la història
i ho podem baixar
al municipi
de Torradenbarra,
per exemple,
per posar un cas
que està aquí al Tarragonès,
50% dels 13.000 habitants,
50% dones,
50% homes.
I és per això
que la data aquesta
que han donat
de les estadístiques
és important.
Perquè en un moment
en què la població mundial
està equiparada
al 50% homes, dones,
i hi ha més dones
que acaben
els estudis universitaris.
Però no al món, eh?
No al món.
No, aquí, aquí.
No, no,
està al món,
perquè hi ha molt l'analfabet
que encara
l'estadística
està feta d'aquí.
I el tòpic
de les carreres
de ciències,
d'enginyeria,
a més,
són homes.
I la formació professional
també.
És una manera de començar.
Quan sentireu per terra
les dones notícies,
què farem amb les dolentes?
Ja no sabré
quin temps va treure,
però aquests egols
de tamany familiar
que porteu últimament
tampoc no el penseu
que siguin gaire beneficiosos, eh?
No, fins ara arribaven
a la universitat
el 55% de les dones,
però no totes
acabaven les carreres universitaris.
Últimament, sí.
I ara la notícia
és aquesta, no?
Que està arribant
a la universitat
un tant percent de dones,
igual als homes,
però que les dones
acaben més
les carreres universitaris
que els homes.
Aquesta és la notícia,
ja està.
Així de bona.
Bueno, jo pregunto
com veieu Tarragona
a la primavera
amb això del Tarracoviva
i de les activitats
que es programen
musicals,
culturals,
exposicions.
Molt maca.
Bé el Carlinhos Brown,
Teresa?
Sí, ja ho he dit.
No, vull que trobo
que s'ha de dir, no?
Jo trobo que és un recurs
més per fer estimar
la ciutat, no?
A mesura que l'anem coneixent,
l'anem com a redescobrint
i sobretot de cara als nanos, no?
Vull dir, és una mica
explicar-los el passat
amb paraules de present.
Però jo crec que a vegades
caiem una mica
amb el folclor i, bueno,
ja està bé, potser està bé,
però també...
En quin sentit ho dius,
allò del folclor?
Sí, potser t'entenc, sí.
Sí, també potser estic amb tu.
Clar, aviam,
a mi em sembla molt bé
que sapiguem com s'enterrava
a un romà.
Sembla molt bé.
Sí.
Però cada any
n'hem d'enterrar un.
No, però es fan més coses, eh?
Sí, es fan un molt d'activitats.
Val, val,
però això també.
I fem casaments, també,
i fem batejos,
i fem ritros d'iniciació,
i teatre.
I teatre,
l'aula de...
Sí, es farien cada dia romans.
És que bé negativa,
bé negativa, eh?
Penseu que hi ha moltíssima gent
que vull dir que,
si tradicionalment
les festes de Santa Tegla
sempre han sigut,
vull dir que ha participat
un munt de gent
molt participativa,
i des de fa molts anys,
jo trobo que ara,
en Tarracoviva,
vull dir que hi ha gent
des de la universitat
amb les farses
i la comèdia de Plauta
que faran,
hi ha implicada un munt de gent.
La gent que recupera
i que s'han anat
amb un munt de sortides
i amb un munt d'encontres
amb altres mostres
per recuperar el patrimoni
i perquè faci pujar
l'autoestima
i creem una cosa
de qualitat,
no?
I la divulguem ben feta.
Vull dir,
jo trobo que està molt bé,
vull dir que cada any
s'està consolidant
i que està arribant
a un nivell molt positiu.
Sí, sí,
tot això és molt positiu.
I a nivell de participatiu.
I ens ajuda
a estimar més la ciutat,
a sortir al carrer
i a gaudir
que tenim una ciutat,
penso que amb uns monuments
molt macos
i que val la pena conèixer-s.
Però jo també veig
que s'està exagerant
una mica
amb tota aquesta part folclòrica
de la festa.
Què vols dir amb part folclòrica?
Quan dius folclòrica
és que no hem d'oblidar,
Terracó Viva,
Jornades de Reconstrucció Històrica,
prèviament aquest cap de setmana
que aglutina el gruix
de les activitats populars,
han hagut conferències,
xerrades,
presentacions,
és a dir,
activitats a un nivell acadèmic,
a un nivell d'estudiosos,
etcètera.
Després té la seva part,
com a tota trobada,
d'àmplia divulgació
a tothom.
La prova està
en que el dia 25,
el dimecre,
si no m'equivoco,
el Museu d'Història
va posar a disposició
de tota la ciutadania
les invitacions
per participar
en els espectacles
de gladiadors,
en fi,
en molts espectacles
que es fan,
ahir estaven exhaustades,
invitacions gratuïtes
pel tema de l'aforament.
Per tant,
folclòrica,
si ens referim
que recreen
com si fos
una miqueta
teatralitzar
i ser una miqueta
pel·liculeros,
tota aquella cosa romana,
doncs probablement sí,
però clar,
és que també està a l'altra part
i es contempla a l'altra part
les farses
que deia ara la Teresa
que podrem veure
a partir d'avui
ja la primera
dos quartadeu
que a més s'estrena
precisament
s'estrena
l'anfitrió de Plauta,
això no és folclòria,
això és molt seriós,
això és molt important.
Perquè ho barregeu,
jo això ja hi estic d'acord.
I què és el que no t'agrada?
Aviam, Núria,
què no t'agrada?
A mi no m'agrada...
L'enterrament no t'agrada.
A mi enterrar la gent d'entrada
no m'agrada gaire,
prefereixo els naixements.
No, aviam,
posar-li un accent
massa marcat,
crec jo,
a un punt
en què
fa massa teatre.
Però és que s'ha fet
per la gent,
no pels professors universitaris
al Tarracoviva.
Si no donem teatre al poble,
malament,
el que s'ha de fer
és recuperar-lo
i no perdre'l.
No haurem de poder parlar,
perquè, Gabriela,
és que estic bastant
per tu amb el tema.
Però a tu t'agrada
la cosa romana?
A mi m'agrada el folclòric.
Jo penso que una cosa
folclòrica seria
la setmana medieval.
A Vora, Tarragona
no hem d'oblidar
que tenim un període històric
preciós
i que es pot contemplar
tot el que vulgueu,
des dels assentaments romans
i fins i tot abans
fins als nostres dies.
Llavors,
si s'ha de promocionar
i s'ha de fer bé,
fem-lo bé.
Llavors,
el que sí que era folclòric
és el de la setmana medieval,
que trobo que tenim
un patrimoni...
La Maite també pensa
que és folclòric.
Deixem parlar la Maite,
ara,
que també pensa
que és folclòric.
No, no,
jo també,
sí,
estic una mica amb tu.
El que passa
és que potser
estic molt,
molt,
una miqueta
obsesionats
amb tant de passat
i tenim estar
una mica d'acord
que sí,
que és bonic
i la canalla
s'ho passa molt bé
i jo ahir vaig passar
per davant
de l'amfiteatre
i m'agradar
els col·legis,
he sentit
i he llegit
tot el que es fa
i m'assembla
molt bé
però
m'agradaria pensar
que no s'ha de
deixar de banda
a l'avui de l'avui.
O sigui,
potser...
Una setmana
del platillo volante
per parlar del futuro.
No ho sé,
a veure,
jo no...
La veritat és que
no tinc massa criteri
amb aquesta història
perquè no me pierdo.
Però bueno,
estem d'acord,
la Maite i la Núria
no volen enterraments
i no volen tant
de quelcom.
Jo els vull conèixer,
vull que això
es quedi filmat,
si voleu,
amb un vídeo,
que ens ho passin
a totes les escoles,
que ens ho passin
als museus,
però no ho traguem
tampoc de context.
O sigui,
coneguem-ho,
fem-ho divulgació
i ja està.
La gent no hi participa,
Núria,
ho has d'obrir
una mica a tothom.
I un cop a l'any
és com allà.
Tindrem que ets elitista.
La cosa acadèmica només...
No hi ha arribat...
Però és que es fa també,
però també es fa,
Núria.
Aquest aspecte més acadèmic
no ho has descartat
ni de bon tros,
sinó que també es fa.
De fet,
s'estan fent actes
totes les setmanes.
I personalitats
de tot el món.
He començat dient
que estava encantada.
Ara,
penseu que ciutats
molt importants romanes,
amb tota Alemanya,
com a colònia,
i moltíssimes
volíem fer tot aquest procés.
aquí s'està una mica copiant.
Sabeu els que s'hi estan encantats?
Els petits comerciants
de Tarragona.
Ah, per allò de la gent.
Amb el tema dels nous horaris
comercials.
Em sembla molt.
Penso que feia falta.
Perquè només faltaria ja
que agafessin tant
el model americà
que tenien l'Aznar tan lluny,
que es quedi lluny,
no?
I els models americans també,
perquè...
Així ha d'anar a comprar
el diumenge.
Com si fos una activitat
més familiar,
ho trobo que no.
És que abans també
ens sabíem espavilar
i no obrien els diumenges.
És veritat, té raó.
Ens organitzàvem
totes les setmanes
saber d'anar a comprar
el diumenge,
tenint en compte
que hi ha molta gent
que ha de treballar el diumenge
que això és un pal.
Jo escolto molt la ràdio
quan vaig en cotxe
i m'amoc molt en cotxe
i precisament venia fent
aquesta reflexió
que tu estàs fent
que pensava en anys enrere
en els meus precisament
i estic viva,
o sigui, no m'he mort.
I teníem el pa,
el millor des del divendres
si el dissabte,
el diumenge i el diumenge
era festa.
No hi havia pel diumenge.
I no passava res.
Passava res,
no passava res.
I s'acumulava les coses
i no teníem les neveres
que hi ha ara,
ni els congeladors,
ni una quantitat
de possibilitats magnifiques
que hi ha avui per avui.
Però vull dir
que estem una mica obsessionats
amb això
que hem d'anar a comprar
cada dia a qualsevol hora.
Hi ha llocs
que el dia de Nadal
al matí està obert
per si et descuides alguna cosa.
Exacte.
Home,
si el dia de Nadal
et descuides alguna cosa
per fer el dinar ja.
Obsessionats per la comoditat.
Obsessionats per la comoditat.
Tot costa molt,
tot és una molèstia,
tot...
Això també és una cosa que...
Us ha passat alguna vegada
allò que s'ha anat la llum?
A mi em va passar
fa una setmana
i vaig tenir d'escalfar-me la llet
amb un pot al foc
i no sabies.
I ja vas saber com es feia.
I no sabies.
I ja vas saber com es feia.
Això passa.
Allò de posar el got al micro
o no s'hi apretar el botonet.
Al no poder-ho fer
vaig pensar
oh, que primitiva
quan el pot té el foc.
Sí,
després s'ha de fregar el pot
i s'enganxa la llet sempre.
A mi m'ha passat anys enrere
que teníem talls d'electricitat
bastant freqüents
i he tingut que marxar de casa
perquè no podia fer res,
netejar la pols,
res més.
que és el que podia fer amb les meves mans.
O sigui,
que t'hi quedes completament allada.
Fins que de refer
vaig pensar que existia el gas.
Doncs penseu que diuen
que el petroli s'acaba.
O sigui que...
Senyora,
ja vaig guardant llenya.
Vaig fent...
Ja poden apujar
els científics locals
i internacionals
perquè busquen altres alternatives.
Home,
de moment
aviam si acaba de tirar endavant
això del Consorci del Transport
que es van reunir ahir
després de constituir-se.
per aviam si podem deixar
una miqueta el cotxe particular
a les cases, no?
I ens podem comunicar
tot el territori
del camp de Tarragona.
Perquè per molt
que ens diuen
que no agafem el cotxe
de moment
costa una miqueta
poder fer els itineraris laborals
entre'ns pel públic.
quants anys
volem que funcionen
els transports públics?
Però justament com
que ella es va reunir
aquí al Consorci,
perdoneu,
per això us trec el tema.
Sí.
Per això.
Sí.
Per això.
és molt difícil
poder t'allugar
d'un costat
a l'altre
de la ciutat
o desplaçar-te
dels pobles
extra
ràdies de Tarragona
fins al centre
de la ciutat.
Sí,
conec aquest tema.
Com vas a Canvils?
Com vas a Cicelades?
Com vas a Cicelades?
Però t'ho diria una cosa.
Al revés,
per la part que jo conec
s'han posat
transports municipals,
públics
i la gent
no ho agafem
per comoditat
perquè no som capaços
d'esperar 10 minuts
a la parada.
Agafes el cotxe
i marxes
mentre no canviem
la mentalitat
o perquè Renfe
no arriba mai alhora.
A Tarragona
sí,
a Rodalies
no.
O perquè
jo parlo dels barris
conec moltíssima gent
que l'agafa cada dia
i té una barri
comunicat.
És una empresa
que sembla maleïda
però no acaba de funcionar mai.
Bona vista
està molt ben comunicada
i camp clar
els barris
estan molt ben comunicats
però hi ha
alguna cosa més
darrere del baix,
una mica més lluny.
L'empresa maleïda
a Tarragona
i tenen aquest problema.
Quan Barcelona
va tenir la possibilitat
d'organitzar les Olimpiades
llavors era el moment
de connectar
des de Barcelona
a totes les ciutats,
tots els pobles
d'aquesta perifèria ampla
agafem uns 100 quilòmetres
a la Rodona
al voltant de Barcelona
per tenir un transport
de Rodalies ràpid.
Però això no existeix.
jo per anar
de Torredembarra
a Tarragona
si he d'agafar un tren
em puc perdre
perquè tantes hores...
Jo t'estic parlant
de Cambridge a Tarragona
i tinc el mateix problema
que tu.
O per anar a Valls
d'anar a Tarragona a Valls
com vas a Tarragona a Valls
o com vas de Tarragona a Lleida
abans no trobes autopista
per exemple.
Tota aquesta xarxa viària
al voltant
d'una ciutat
que ja comença a ser
molt gran
com és Tarragona
no està resolt.
No està resolt.
És que de fet
només Tarragona...
No ens poden dir
aneu a entrar
en transport públic
però com ho fem?
Els estudiants
de la universitat.
No, no, però
Nani, primer la universitat
i després el nàstic
els estudiants universitaris
que se n'han a desplaçar
de Valls,
de Torredembarra,
d'Altafulla...
De Barcelona.
El 80% de la gent
que estudia periodisme
al seminari
són de fora de Tarragona.
Venen amb tren
i que algú provi...
N'hi ha uns quants també.
I que algú provi
de pujar de l'estació
fins al seminari
així a un ritme un poquit...
A veure com arriba.
Amb la carpeta.
I la motxilla.
Cada dia.
I no hi ha manera
de combinar-ho amb autobús.
O per exemple,
com es baixa el nàstic.
Han de baixar tothom amb cotxe
perquè amb autobusos
no poden baixar.
I aquest diumenge
Déu-n'hi-do, eh?
Hi haurà...
I l'altre dia també, eh?
Molt bé.
Ai, la Maite és nàstiquera.
La una junt amb la Carme Pedrol.
Maite, la propera tertúlia
vindrà també la Carme Pedrol.
I en tot cas fareu...
Jo crec que faran...
Si no es coneixen
faran bona amistat, eh?
La Carme i la Maite.
Perquè són nàstiqueres totes dues.
Aniràs al camp, Maite.
Ara ens coneixerem
al sopar de rares.
Aniràs al camp.
I vas normalment.
Sí, sí, ja tinc el soparament.
Soc sòcia.
Et poses la bufanda o no?
Posso la fanda
i passa molta calor.
I pujarà segona?
al nàstic o què?
Jo pregunto
perquè no soc futbolera.
Però per empatia
veiem al nàstic.
No, depèn dels jugadors.
Depèn de la federació.
Ah, sí?
Sí, i deixem el tema.
Mai que no ens deixis així
que nosaltres no som expertes.
No serà per la gent
que no tingui ganes.
Perquè almenys al meu barri
hi ha banderes a tot arreu
apujant al nàstic que pugi.
No, no, o sigui, ganes n'hi ha.
N'hi ha, n'hi ha.
N'hi ha, n'hi ha moltes i moltes.
Esperem que aguantem fins a última hora.
I de samarretes
n'hem donat moltíssima.
3.000?
3.000 samarretes n'hem donat.
Té moltes ganes.
Home, però és que sembla mentida
que no hagis vingut
els dies que tocava.
Nani, per favor,
per l'amor de Déu,
que per cert agraïm moltíssim
als oients de Tarragona Ràdio
perquè, escolta,
tots ells oiran al camp
el diumenge
a la samarreta de Matza
i Tarragona Ràdio
per aquest playoff.
La Carme Pedrol,
que segurament ens està escoltant
perquè ens escolta,
és una de les oients fidels
i també tertuliana,
l'última vegada
es va arriscar.
que és una dona valenta
i arriscada
i va arriscar un resultat
pel partit al Lanzarote.
Em penso que va ser.
Jo no vull recordar el resultat
perquè també en sap greu,
perquè no es va acostar.
Tu t'arrisques a fer un resultat
per aquest diumenge, Maite?
Tu que ets la futbolera
de la tertúlia?
Sí, sí, sí.
2-1.
2-1.
És com el zapatero.
Perdona, eh?
Una mica millor.
2-1.
2-1, jo m'ho apunto.
Farem aquí un rànquing.
Vosaltres voleu arriscar-vos o no?
No, no, a mi el futbol
m'agrada poc.
Estic amb el nàstic,
però impossible ni saber...
Tu com la Teresa,
per empatia allò que dius?
Jo igual que ella, 2-1, sí, sí.
2-1.
Però és que no tinc ni idea.
El futbol és una cosa
que me n'alegro molt
que guanyin.
A vegades anem a les desplaçaments,
són més boniques les ciutats
que sent a segona.
No és que estan a segona.
Per almenys variarem la geografia.
I si és una manera
de promocionar la ciutat?
Jo te reuven a 100%.
Tu vas a futbol, Dani?
No.
Mai?
A l'últim partit,
quan ja sé segur que puja.
Sí, però si no...
Quan ja sé segur que puja.
A l'últim partit
és el partit aquell.
Diríem que a casa
hi ha prou futboleros
i jo haig d'equilibrar.
A casa meva també.
Tothom és futboler
i a mi, mira,
podem fer l'esforç
d'anar a la festa
a veure si ho vinc, no?
Això és diferent.
Bastides de romà, Teresa.
En ple futbol.
amb algunes romanes
es pot veure també
aquest diumenge
per la zona.
No sé,
us veig així com a molt relaxades,
molt de divendres,
deu ser la primavera.
L'estènia primaveral,
que diuen,
que afecta una miqueta,
però us veig molt tranquil·les,
molt...
És divendres, dona.
Jo crec que és divendres.
A vegades estem més revolucionades.
Sí, sí, sí.
No sé si esteu desmotivades
o relaxades,
no sé què pensar.
No, no,
jo és que pensava
que trauríem el tema
de la ministra de la vivenda
que cada dia
ens explica una cosa nova
i com que la nana
és l'única
que no paga hipoteques,
no sé si les altres
ens sentirem beneficiades
o no
amb totes aquestes coses
que està proposant.
Però hi ha
moltes coses juntes, no?
Sí.
I ara, si vols que digui la veritat,
no sabria fer-te un esquema.
No, perquè...
Ara desgravarà
llogar vivenda.
Exactament,
però gravarà
tenir hipoteques.
Amb la qual cosa,
jo, el dia que va sortir
aquest tema
fa molt de temps...
Les noves
o les que ja hi són.
Efecte retroactiu.
Ui, que bé.
Sí.
I llavors aquí
vam comentar
que les vivendes,
tothom estàvem
de hipoteques
hasta el gorro
i que a un moment determinat
pujaven els interessos
mitja Espanya,
aniria malament.
Jo vaig dir,
no, els bancs aguantaran.
Em vaig equivocar.
No és que els bancs aguantin,
és que la ministra dispara.
I llavors això ja...
Ja no sé
què el futur té, no?
Jo no crec que depengui
d'una decisió
d'una ministra
que pugi
i no baixin
les hipoteques,
ni siquiera dels bancs
d'aquí.
depèn d'ella,
per molta voluntat
que vulgui fer-ho.
Potser el senyor Rat
ens podria dir alguna cosa.
Aquest senyor
sí que potser
té més influència
per aquestes coses.
El Solveig ja li ha pagat
una miqueta,
ja li ha picat una mica
la cresta
a la ministra de la vivenda
perquè es veu
que cada dia
diu coses
que no són assolibles.
Jo no sé
si és que
el tema de la vivenda
és tan complicat
que no hi ha per on agafar-ho
o que potser
hauria de tenir
una miqueta menys de...
Això s'ha disparat tot.
Exacte.
En tots els sentits.
s'ha descontrolat molt
tot el tema
de l'habitatge.
El problema
no són els interessos.
És que per molts baixos
que estiguin
no pots comprar una vivenda
amb els milions
que s'estan ofertant ara.
És impossible.
Llavors la gent
està creant
els lloguers tampoc
que es veu
que són factibles
pels sous.
No han crescut els sous
en comparació
amb el nivell de vida.
En el tema del lloguer
també és una de les mesures.
Aquesta mesura
jo imagino
que les persones
que tenen llogueters
l'acolliran
si es tira endavant
que és el tema
de garantir
d'alguna manera
per fomentar
justament aquest lloguer
i perquè els pisos
no estiguin buits
i que els propietaris
dels pisos
els posin
al mercat de lloguer
crear com una mena
de legislació
que controli
que obligui
és a dir
que el lloguer
la persona
que lloga
la seva vivenda
tingui garanties
que cobrarà
que no tindrà
una línia
de canviar
la legislació
des d'aquest punt de vista.
Seria una forma
que no hi haguessin
tants pisos buits.
Clar, perquè és que últimament
els últims anys
la gent
inverteix en comptes
d'en bónus de l'Estat
i inverteix en vivenda.
Tothom que té clar
dona més
segure
i els fondos
i el món
que té vivenda
i que tampoc les ioga
perquè això
perquè esperes vendre-les
i a qui no es pot comprar
doncs alguna cosa
s'ha de fer.
En aquest sentit
també tenim una bona notícia
ahir es van lliurar
les claus
de 36 habitatges
protegits
que ha construït
el barri de Sant Ramon
la cooperativa
del sindicat
Comissions Obreres.
això està molt bé.
36 habitatges
3 o 4 habitacions
86 metres quadrats
14 milions
de pessetes
de les d'abans
molt
això és un prònic
i totes elles
i totes elles
s'han adjudicat
a joves
d'entre 24 i 36 anys
la bona notícia del dia
la bona notícia del dia
demà 36 més volem
demà mateix
si serà possible
i també hi ha una altra
bona notícia
que és
en detriment
d'una de dolenta
mentre Terra Mítica
ha hagut de fer
un tancament
tècnic
perquè és un
coneixeu Terra Mítica
vosaltres?
és un desert
és llegíssim
però bueno
no deixa de ser
un tema
una cosa temàtica
per poder
que sigui
un espai lúdic
per anar amb els nens
amb els joves
les escoles
aigua
castells
i una mica
d'història
posada
en forma d'atracció
i com a folclore
he fallat
no
i ha tingut
un tancament tècnic
mentre que Port Aventura
que no sé com van els números
cada any
obre les seves portes
amb renovades
instal·lacions
qual cosa
jo vull felicitar
penso que ens n'hem d'alagrar tots
perquè estem per aquí al voltant
tant els que tenen el projecte
com els que els tiren endavant
com els tarragonins
que anem
no hem deixat
que aquest parc temàtic
passi com el de Terra Mítica
que s'ha ensorrat del tot
sabeu vosaltres
que hi ha moltes persones
que els encanta
el tema del parc temàtic
i que coneixen molts
i van de vacances
jo el que he sentit dir
no parlo de
diguem de missatges
de les grans companyies
parlo de gent
que se'n va al Disney
se'n va aquí
se'n va allà
se'n va al d'Astèrix
de tot arreu
i tothom coincideix
que en quant a serveis
restauració
tot plegat
Port Aventura
és dels millors
per no dir el millor
parc temàtic d'Europa
les atraccions evident
però sobretot
els serveis
l'atenció
la restauració
els situa com un dels millors
parts temàtics
això és el que diuen
els experts
que fan la ruta
dels parts temàtics
per tant
clar la qualitat
jo davant d'un tancament
de terra mítica
no puc deixar de felicitar-me
que aquí Tarragona
s'hagi fet tan bé
jo el que voldria dir
és que en tota la població
que tenim
que es duplica
o triplica
els estius
allò del pla secta
que si us plau
que ho expliquin d'una vegada
perquè han sortit notícies
d'això
que si hi ha
Port Aventura
un dia de l'estiu
juntant Salou Cambrils
i tota la zona
hi ha més de 35.000 persones
com l'has evacuant
ho tenies d'haver dit
a mitja hora
però és que ara ja
en el darrer minut
ho dic perquè ha sortit del tema
jo només vull dir una cosa
vull dir que no es pensin
que la gent són tontos
vull dir que no
a vegades les notícies
i les coses
no es volem explicar bé
perquè es pensen
que condirà el pànic
és el mateix
escolta
la gent són prou intel·ligents
com per saber
el que s'ha de fer
vull dir que no són borreus
vull dir que ho expliquin d'una vegada
perquè si fem una enquesta popular
i parlem amb la gent
vull dir que si passa alguna cosa
és que no sabem què fer
no sabem si quedar-nos a casa
si agafar el cotxe corrent
jo sí
això ja ho sé
però no parlo per mi
vull dir llavors
ara es farà una prova de sirenes
a la zona del polígon
però que ho expliquin d'una vegada
que no són borreus
la gent
que escolta
com que és un clàssic
aquest tema ja el tornarem a treure
un altre dia
tots tenim consciència
que estem vivint
en una zona de risc
jo almenys ben conscient
que a Tarragona
és una zona de risc
per viure-hi
però a tu t'impedeix
fer la teva vida
tu pares l'atenció
algun minut
de la teva vida
en absolut
jo crec que no
la gent en general
que diu la Teresa
no s'aixeca el matí
pensant
ai que em passarà
a mi no em condiciona la vida
però tampoc
vull posar-me unes ulleres
no em condiciona la vida
però sé que estic vivint
en una zona
de més risc
que en un altre lloc
però penseu que també
les indústries
s'ajuguen
i se li ha de donar
un marge de confiança
per això vivim aquí
en aquest tema
estic bastant
per això mateix
l'informació
si diuen
el que s'ha de fer
la gent
és viure més tranquil·la
no ens aixequem tots
pensant cada dia
amb això
a vegades s'explica les coses
i la gent no escolta
també
jo penso que s'han de fer
campanyes informatives
la informació
sempre és bona
si es dona
en els termes necessaris
la notícia mona
que us deia
és que jo no sé
si vosaltres
éreu de la Nancy
però és que ha fet 36 anys
jo sé que era de la Nancy
jo era Nancy
jo no era Barbie
la Barbie
per mi era un gran mite
era massa espectacular
la Nancy era més normaleta
era més d'aquí
era més com nosaltres
doncs la Nancy
ha fet 36 anys
i el seu creador
s'ha mort aquesta setmana
que va ser el creador
de les joguines
bona la notícia
no bona la Nancy
el que és al·lucinant
és que les nines
compleixin anys
sí
és veritat
estem posant
humanitat
els joguets
exacte
això és
com ho diuen
jocs de simulació
quan els nens juguen
a papes i mames
i tot això
doncs això mateix
jo no sé per vosaltres
però jo no tenia tantes nines
i la primera Nancy
que vaig tenir
és que em va durar d'anys
amb aquesta frase tendra
de la Teresa
tanquem la tertúria
són les 10
bon dia
gràcies per venir
de l'any
de l'any