Bona nit
La una del migdia, en 10 minuts, és el moment d'obrir el programa demà, d'avançar-los, doncs, bona part de l'activitat que tenim aquesta setmana a la ciutat de Tarragona.
Vostès ja saben que al matí de Tarragona Ràdio puntualment, doncs, en dediquem uns minuts a conversar amb els protagonistes d'aquella activitat.
Però aquesta estoneta del dilluns, per tancar el programa, ens serveix per planificar-los la seva vida cultural i de lleure, si ens ho permeten.
I per què ens permetem aquest luxe? Doncs, entre altres coses, perquè els convidem a anar al teatre de gratis, que diu la nostra bona amiga Sílvia Ferreres.
Bon dia, Sílvia. Bon dia, m'ha agradat això. Benvinguda. Això del de gratis.
Ho diu, aquesta expressió.
Sí, però per això t'ho dic, és com una mica d'homenatge, perquè et trobàvem a faltar.
Oh, clar, he pensat que el canvi havia vingut per aquí, que ja no tocava.
No, dona, no, no, dona, com no has de venir.
Ah, ja està bé, ja està bé.
Escolta, tenim molta roba per tallar. Avui el Marcelino ens acompanya, l'enyorem, el trobem a faltar i des d'aquí una abraçada ben forta i esperem que ens acompanyi en propers programes.
Tu ets fixa't que sempre que hi ha eleccions després Marcelino pot vindre de l'anòstia?
Sempre. Jo no volia dir res perquè dic, calla, que...
Està impactant.
Té molt de poder aquest home, eh? Aquí ara el veus?
Home, home, ara molt ja.
Quina casualitat, quina casualitat, que tens raó, veus?
Sí, a les europees també falta.
Falta, ja sabem qui és l'home.
Home, home.
Ja sabem qui és l'home.
És el poder a l'hombre.
Molt bé, sigui com sigui el Marcelino, una abraçada des d'aquí.
I ja obrim el 977-24-4767.
Volem experiències del cap de setmana, no personals i íntimes, perquè deixant uns altres no n'hem de fer res.
Home, si són interessants.
Bé, d'acord.
Em pot anar bé, tot enriqueix i aprens.
Tenim unes entrades aquí.
Això, que també serà una experiència...
D'aquí, digues d'aquí.
D'aquí, digues-ho tu.
Maribel Verdú.
Aquesta setmana Tarragona dos dies.
Maribel Verdú i l'altra.
Aquell de Panxo i Javi, és que no sé mai si és Panxo o Javi.
Artero?
Jesús? José? No sé, l'artero què és.
Jesús, José.
Ara t'ho diré, home.
Vinga, ara ho direm, que malament.
Que ens ho diguin.
Que ens ho diguin, aquesta és la pregunta.
Com es diu el partener de la Maribel Verdú en aquesta obra teatral, Por Amor a l'Arte,
que arriba aquesta setmana al Metropol?
Ja tenim una primera trucada.
Que ens diguin, si feria de Panxo o de Javi, nivell del concurs.
Però això és molt difícil ja.
O, o...
Anem a pams, també és veritat.
Són dues entrades per la representació d'aquí en dia, perquè...
De divendres.
De divendres, s'actuen dijous i divendres.
Si voleu entrades, aneu millor a la de dijous, que la de divendres es va acceptar de seguida.
Pregunta.
Com es diu el partener de la Maribel Verdú, Por Amor a l'Arte?
Donem pas a la primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
En Alicia Solà.
Què tal, Alicia?
Doncs molt bé, però me'n sembla que la pregunta no ho sé.
No em diguis això.
I no tens cap a paret per casa.
Doncs no ho trobo.
Que és aquest xic que fa el comissari, o?
Que surt al comissari, o?
Sí, clar.
Dona, a veure, aquell ros que feia el verano azul.
Ai, és que jo soy un desastre per los nombres.
Ai, Alicia, estàs sola a casa?
Ningú pot buscar un algú?
No, no puc.
A veure, hem dit que és de llartero, no?
No, però és que calen saber el nom.
I el nom és...
Sí, però es pot dir des de Manel Frederic...
Tu dius, n'hi ha per totes les cases?
Ai, vinga.
Alicia.
D'aquí n'hi ha per totes les cases.
Anem a pans, vinga, va.
No, a veure, Alicia, si no poses de la teva part,
nosaltres t'ajudem,
però tu has de posar una miqueta de la teva part, eh?
Aviam.
Artero de cognom, es confirma que és aquest el cognom?
Es confirma, ho confirmen de la base de dades.
Tu acaben de confirmar que és Artero de cognom.
Com es diu de cognom, Alicia?
Artero.
Molt bé.
Quina vergonya.
Vergonya te n'hauria de fer de no tenir el públic a les mans.
Ja, però...
Ja ho sento, però no ho sabia.
Com que t'estem castigant durament,
jo crec que al final aconseguiràs les entredes.
El nom, molt fàcil.
Tu saps la dita aquella que diu de Josep i Asas?
No.
No, l'he dit al revés.
No, ho has dit bé, però no calia.
D'uns, d'altres, i de rucs...
No, n'hi ha de per totes les cases, ho torno a dir bé.
De...
Un nom, nomen.
És un nom que se celebra per el 24 de juny.
Una part.
Sant Joan.
Sí.
I un altre que se celebra el 19 de març.
Juan José.
I sí, els matxambres.
Com es diu el partener de la Maribel Verdú?
Juan José.
Vale.
Juan José què?
Ai, ai, ai, com m'havies dit?
Art.
Art.
Una mica hortera, una mica hortera.
I se m'ha oblidat.
Art.
No, Arnau no.
Arte.
No, Arnau no.
Artero.
Com es diu?
Juan José Artero.
Sí, no.
Molt bé.
El rosa o el moreno, de verant azul.
El rosa.
Molt bé.
Bé, després d'això, cridem un notari que quedi clar,
que ni la Sílvia ni jo coneixem personalment l'Alícia.
No.
Bé, doncs...
Que quedi clar.
Que quedi clar, perquè algú...
Després d'aquest espectacle lamentable,
algú pot pensar que és amiga nostra, diguem-ne,
de coneixença de fora de la ràdio.
Ja ho sento, però ho he fet molt malament.
Ho has fet fatal.
Per tant, la propera setmana, redacció,
escrita sobre l'obra.
Sobre l'obra.
No, però com a mínim una miqueta de crítica radiofónica sí que volem, eh?
Sí, però si voleu us puc fer parlar d'aquest cap de setmana.
Va, vinga, va.
És el mínim que passi.
Molt bé.
I va estar molt bé.
I què n'opines en quant al nombre de persones que van anar-hi?
Home, a mi m'hauria agradat que ho haguessin més, no?
Però bé, van estar bé.
Amb plets, no?
Sí, o bé.
Clar, en l'altre van estar molta més gent, no?
Però tenint en compte que no, claro, que no n'hi havia tanta mobilització,
pues va estar bé, no?
A mi, creo que tendríamos que ir muchísimo más, no?
A este tipo de mobilizaciones.
Hace poco leí una frase que me gusta mucho y la quiero decir.
Doncs vinga.
Es que la historia posiblemente nos criticará a las grandes masas
el no habernos movilizado ante estos grandes hechos y acontecimientos tan negativos en la historia.
¿De acuerdo?
Molt bé, doncs escolta, Alicia, jo crec que la penitència ja l'has complert
amb aquesta frase lapidària que ens has deixat.
Per tant, et perdonem que no sabeixis com es diu el partenero, ens ha de trucar.
Però ens has de trucar el proper dilluns, eh?
Bé, bé.
Jo lamento crear aquesta tensió en la teva vida fins al proper dilluns durant una setmana.
Sí, sí.
El que sí tens són les entrades assegurades per aquest divendres amb una obra de teatre que pinta molt bé.
Molt bé.
I vulguis que no que surtin personatges d'aquests televisius i famosos
on també fa gràcia veure'ls a l'escenari, i que sí?
Sí, sí, sí, molt.
Doncs, Alicia, tens les entrades aquí a la ràdio.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu per trucar.
D'oci, bon dia.
Adéu, mira, fa gràcia.
I ara què hem de fer a la següent trucada, perquè encara tenim dues entrades més,
me l'ha dit que en tenim quatre, dues per l'Alicia, dues més per aquella persona que ens truqui
i que ens digui, aviam, ha de ser fàcil, eh?
Com es diu la partener del Juan José Artero?
Com es diu l'altra xica que actua a l'obra, que també és coneguda, no tant, però també una mica.
I donarem pistes d'aquestes.
I no estem parlant de la Maribel Verdú.
No, home, ja ho vam dir. Home, és que si diem com es diu la Maribel Verdú.
Doncs mira, jo ara no li poso cara, jo, a aquesta xica.
Bueno, li pots posar altres coses.
No li poso la cara, no sé qui és.
Doncs ve la fesomia.
Tornem a passar aquesta nova trucada?
Vinga, sí.
Bon dia.
Hola, buenos días.
En qui parlem?
Con Conxita Moreno.
Conxita, què tal?
Està és una nova amiga, ja.
Sí, claro, és de Sílvia i Yolanda.
Me parece que voy a meter la pata, porque la otra me la sabía estupendamente.
Quina, la de Juan José Artero, dos nens ha tocado.
Sí, sí, sí.
No me pierdo el comisario, ¿sabes?
Veus?
Jo li deia a la Sílvia, diu, i tu et mires el comisario?
I diu, me'l gravo de tant en tant per veure'l.
Ni me perdia Verano Azul ni me perdo el comisario.
A mi Verano Azul no m'agradava ni quan era petita, ho sento.
Jo sí, jo vaig plorar, quan se va morir Txanqueta.
Jo crec que era l'única nena de classe que no...
Tu és rara de petita.
Molt rara, molt rara.
Sí, sí, ho reconeix, però és que a mi no m'agradava.
La pintora aquella em posava nerviosa, el Txanquete em treia de polleguera
i els nens aquells no els entenia.
A mi no m'agradava.
Pues mira, a mi sí, fícate.
Però tu també, si m'agradava.
He fet una confessió pública ara, ho lamento,
però hi ha molts anys aguantant-me aquesta confessió.
Sí, la veja malla.
Ara la repeteixen.
Ja ho sent català ara.
Perquè tot torna.
Ara la vella malla, l'hi deia.
En un país desconegut, se fa gràcia.
Bueno, anem al tajo.
En fi, experiències personals a banda.
Conxita.
A veure, Juan José Artero.
Sí, Maribel Verdú.
Maribel Verdú i...
I l'altra no la sé, per això digo que...
Sílvia, l'has d'ajudar, no podem deixar la Conxita així.
A mi em sona que aquesta noia també és coneguda,
però tampoc és que en sé molt.
És filla del tenista o no?
Però...
No ho sé, jo ho pregunto.
No ho sé, jo ho pregunto.
Jo tampoc, em sembla que no,
però hi ha un dels tenistes clàssics de l'època de Verano Azul i de l'Azul.
Que no és Orantes.
No.
I és Santana.
Molt bé.
Bé, ara anem cap al nom, va.
I el nom, a veure, seguint en Verano Azul,
hi havia dos protagonistes.
Que malament, que malament, eh?
A una li va vindre la regla i a l'altra no.
No me'n recordo quina de les dues.
Aquesta ja és per nota, jo.
Però com es deien les noies?
Ai, Dios mío.
Conxita, com està?
Una es deia Dessi i l'altra...
La Dessi i la...
La Sílvia s'estan...
Dessi, Dessi.
Bé, jo ja estic per aixecar-me i marxar-me.
L'estic ajudant.
Oye, Dessi, bé, bé...
Oye, un segundo, por favor.
A veure.
Ara consulta.
El comodín, el comodín del público.
Del público.
Conxita.
Potser és dels més xungos de concursos que he sentit mai, eh?
Sílvia, que mai t'encarreguin un concurs a tu.
A veure, vamos a ver.
No, perquè jo el donaria.
Que difícil.
No, home.
A veure, Conxita.
Beatriz Santana.
Molt bé.
Beatriz Santana.
No tenim uns aplaudits.
Beatriz Santana.
Beatriz Santana.
Molt, sí senyora.
Sí, sí, sí.
A veure, i el noi és?
Juanjo Artero.
Juanjo Artero, perquè té més confiança.
I Maribel Verdun.
I l'altra cobra, no és de veure amb el sur.
Ai, mira, que su.
Cristóbal Suárez.
Sí, senyor.
I aquesta ja, ja, quin nivell.
Està informada, eh?
Quin nivell.
Aquí té una informació.
Sí, verdad?
El llibret del Metropòl o el públic té, a les mans.
Sí, sí.
Creu-me, Conxita, que entre la Sílvia i tu, a mi m'ha agafat mal de càbia.
No, m'he perdut.
M'he perdut.
És que estic perduda, ara ja no estem.
M'he desorientat completament.
No, no, tu no te desorienta fàcilment, que lo haces todo bien centradita, eh?
Doncs la Metropòl i Santana.
Conxita, jo que lleguin les entrades, per si de cas, que no me les prengui ningú.
És per el viernes, ¿verdad?
Sí.
Sí, por amor a l'art.
Et va bé en el teatre divendres?
Sí, sí, sí.
Que t'acompanyarà el teu home.
Bueno, ara, discreta.
Alguna parella masculina, perquè el faràs feliç.
Estoy soltera, estoy soltera, pero bueno, aquí m'acompanyarà.
Convida alguna parella masculina, que sortirà molt content.
Busca un xic, perquè l'obra és així, de por amor a l'arte i l'estudi, perdó.
Muy bien.
Doncs tu mateixa, ja li veuràs una mica el tema, per on va.
Sí, sí, sí.
Conxita, si pots, ens truques.
Vale.
També jo crec que ens has de fer una mica de redacció, una mica de crítica teatral.
Però estava molt ben informada, molt ben documentada, eh, la Conxita.
És que sí, és que sí.
I tant, i tant.
Era més difícil la pregunta de la Conxita Aguda.
Que vosaltres estáis ahí y nos ponéis nerviosa.
Y nosotras cuando llamamos o algo ya te ponen más nerviosa.
I escolta, Conxita, que no juguem res, tampoc.
Ja lo sé, Yolanda, pero yo con la otra señora me estaba poniendo nerviosa
porque decía, Juan Cuartero, si es fácil.
Jo crec que, Conxita, has de quedar amb l'Alícia i heu d'anar juntes.
Sí que sí.
Jo crec que sí que heu de quedar a la porta del teatre, com a mínim.
Juntes estaran que estaran al costat.
Molt bé.
Ah, doncs perfecte.
Doncs us podreu conèixer.
Estoy, le diré, tú eres la Alicia, a ver.
Doncs tu, la Conxita.
Tú eres el del chanquete.
Bé, volem saber què passa divendres.
Per tant, dilluns us esperem aquí al programa, d'acord?
Si Dios quiere, ya lo contamos, eh?
Conxita, gràcies per trucar-nos.
Gràcies a vosaltres.
I tens les entrades aquí a la ràdio.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, adéu-siau.
Déu-n'hi-do, eh?
Aquí ja t'ho has posat molt difícil.
Quan buscaves el nom de la segona actriu protagonista, la Beatriz Santana,
La Beatriz de la Divina Comèdia.
Home, estava amb el rotllo verano azul.
Jo és que he tingut un nivell...
Ens pregunta si queden entrades.
Queden entrades a les taquilles del teatre, segurament per la funció de dijous.
Nosaltres ja no en tenim més d'entrades.
Ens es sap molt de greu, però no.
Ja les hem regalat.
La propera setmana tindrem més entrades.
La propera setmana tindrem del Dixiland, ja.
Perquè el Dixiland està al cabre.
Que bonic.
Això sí que és bonic, això del Dixiland.
Sí, sí, perquè ve el bon temps.
El proper dilluns ja comença.
Ja comença.
És com arriba la primavera i arriba el Dixiland a Tarragona.
I és que els músics de jazz tenen un què.
Sempre ho he dit, jo.
Per cert, parlant de músics.
Saps què vaig veure?
Se m'està desviant i no diu que ja aquesta setmana.
El Gerard Quintana.
Vas anar a veure l'espectacle?
El vaig veure, no vas anar a veure l'espectacle.
Vaig anar pel Metropol i dic que aquest xic em sona.
I era el Gerard Quintana.
Però que el vas veure pel carrer.
Per dins del Metropol.
Per dins del Metropol.
Que està va sejant.
I què tal la distància curta?
Escolta, guapot.
Jo el vaig veure una vegada que actuaven per Santa Tecla.
Te'n recordes?
Que actuaven sopa de cabra.
Sí.
Sopa de cabra.
Que es menjaven un Frankfurt en una terrassa del carrer Mallorca.
Doncs jo et diré més.
I li veus que senzills que són?
Doncs jo fa anys, quan encara no era ni coneguda, sopa de cabra,
van actuar al Passeig de les Palmeres.
I a l'entitat que jo estava els portàvem al bar.
I van vindre ni quatre gats.
Ara nosaltres ens vam veure allò del bar.
perquè clar, doncs sí, el xic es manté, que ara ha tingut un crió.
Vaig sentir per la ràdio.
És que estàs amb totes.
Jo això no he sabut.
Un sentó a la ràdio, perquè tu estàs aquí.
Mira una cosa, farem una cosa.
Obrirem un apartat en aquesta subsecció del matí de Tarragona Ràdio,
que serà coneixences de famosos dels nostres oients.
És a dir, autògrafs que tinguin els oients de famosos que hagin vingut a Tarragona,
si són caçadors d'autògrafs.
Coneixences, contacte que hagin tingut amb famosos o famoses que hagin actuat.
Obrirem un departamentet i un espai...
Com una galeria de personatges, alguna cosa així del programa.
O, anècdotes de dir, el vaig veure menjant-se un frankfurt allà.
Com ara jo.
Gent senzilla, com la Casa Reial. Gent senzilla.
Gent senzilla que es menja a frankfurt abans del concert.
Doncs jo crec que haurem d'obrir aquesta secció molt ràpidament
abans que s'escavi el temps, Sílvia.
Quan vulguis inaugurar-la tinc una anècdota.
Però potser avui...
La guardem per la setmana vinent?
La guardem per la setmana vinent.
Ara, el que no poden entrar gaire és el Marcelí,
perquè el Marcelí tracta amb tots els famosos.
Exacte amb tots, però podria...
Pot decorar, pot decorar la secció.
Sí, ell hi ha moltes coses.
Jo crec que sí.
Fem un repàs?
Vinga, molt ràpid, un repàs del que tenim.
Dijous, a la cita, a la nit amb la Maribel Verdú,
però si abans vols menjar una mica,
pots anar a la presentació dels llibres dels Premis Literaris,
que es farà dos quarts de vuit a l'Ajuntament.
Que hi haurà piscolàries.
Hi haurà pica-pica.
Pica-pica.
Llavors, veus els llibres, veus la presentació...
I ja te'n va sopat al teatre.
Clar.
Pel Màrius Serra,
que és aquell xic que parla tant que fa aquest programa,
que parla molt i fa els crossigrames.
Doncs aquest.
I després hi haurà tots els autors,
que són molt simpàtics.
Molt bé.
I a la nit quan surtis al teatre,
te'n vas a la vaqueria a veure Pepet i Marieta,
que es diu Tarragona,
perquè fan gràcia.
A mi em fa gràcia aquest nom.
A mi els noms dels grups de rock em fan gràcia.
En musiqueta, després del teatre, música.
Sí, rock d'aquí.
Què més tenim?
Doncs una cosa que a mi m'agrada molt.
El dissabte, a la caixa,
hi ha un senyor que es diu l'home de l'aigua,
que fa sons, fa música,
amb aigua i amb botelles i tot això.
I és per a nens de totes les edats
i val només tres euros.
A dos quarts d'una, mira que està bé.
I després la cita amb els amics del magatzem
que fan una del Sant Xicinisterra
que es diu Perdida en los Apelatges.
Hi ha sessió divendres, dissabte i diumenge.
Tres sessions, eh?
Ni més ni menys.
Tres sessions de Perdida en los Apelatges.
I hem vist que el gratuït aquest es poden dir noms?
Perfectament.
Més Tarragona.
Home, i tant.
Aquest gratuït que tenim ara que és com el metro
però que es diu de Tarragona.
I que el tenim i que el comentem cada matí
a la nostra revista de premsa.
Donen entrades.
Doncs perfecte, que quedi clar.
Apostes teatrals, la del Metropol,
encara queden entrades per la representació
de dijous a les taquilles.
Sí, poques però en queden.
Encara queden algunes, dijous i divendres.
Hi ha aquestes tres sessions de Perdida en los Apelatges,
al teatre, al magatzem, en aquesta programació estable.
I moltes més coses, eh?
Més coses que poden seguir a través de la publicació públics
i, naturalment, a través de la sintonia de Tarragona Ràdio.
Sílvia, si no hi ha novetats,
ens trobem la propera setmana.
i aviam si arreglem una miqueta la secció aquesta nova
que volem inaugurar.
Tu ja vés preparant-la, la sanificarem
i la coneixem la propera setmana.
Necessaré un cotxe, si no significa.
Sílvia Ferreres, gràcies.
Bon dia, bona setmana.