.
Dos minuts i mig, en dos quarts de deu del matí,
obrim el temps de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Ens acompanya aquest divendres la periodista i professora de la URB,
Nani Rodríguez. Bon dia, benvinguda.
Bon dia.
Teresa León, empresària. Bon dia, Teresa.
Teresa León, llicenciada en història.
Ens acompanya l'escriptori i periodista Núria Gómez. Bon dia.
Hola, bon dia.
I com que ha estat la darrera en incorporar-se, tot i que ha arribat puntual,
Carme Pedrol Botiguera i presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo.
Bon dia.
Bon dia.
Penseu que no els tenia escrits, els càrrecs, eh?
Que me'ls sé de memòria. Per això dubto de vegades.
Illa, per arreglar.
Amb el temps que fa que venim...
Home, a la Carme li hauries d'afegir...
Aviam, què més li afegis?
Nastiquera.
Ah, sí.
Nastiquera.
Això es porta a la sang.
I jo, més que empresària, em podries dir botiguera.
Botiguera.
Sí, perquè sóc una treballadora com qualsevol altra.
Vull dir que els treballadors autònoms...
El que passa, Teresa, que això d'empresària...
L'altre dia, en un dels espais que fem d'aret,
dèiem que era important dir empresària a persones que han optat per l'autoocupació,
que són treballadors autònoms en definitiva,
però que també es mengen tots els marronets que s'han de menjar els empresaris dels treballadors.
I totes les desventages.
Ho dèiem una mica en aquest sentit.
I no comerciant, sinó botiguera, que és com li agrada dir a la Carme.
Perquè ella creu que és diferent, no?, això de comerciant i botiguera.
Jo trobo que sí.
És com a més de casa.
És més de casa.
Comerciant és més màrqueting econòmic.
La pura rentabilitat.
I botiguera és de tot.
Té la cosa més social, no?
Relacions socials, sí.
Això de comerciant, perquè allò, totes les llistes d'ampleu,
quan diuen comerciant, ja dius, és que rifat, no?
Què serà?
Vull contractes o no contractes, allò que diuen...
És vendre l'ànim al diable, si cal.
Això mateix.
I llavors, quan veus aquest anunci, dic, això no m'interessa.
Sí, no, i jo a més trobo que la botiguera o el botiguer
és aquella persona que mima la clientela quan va a comprar,
que no té res a veure amb una gran superfície.
No me les vull carregar, no?
No, no, no, a més, pobra Carme, no li donaré mal divendres avui.
Sí, és veritat que el petit comerciant és el que potser s'hauria d'especialitzar
i atendre el client, no?
Perquè és el de sempre, el de confiança.
És un servei social.
Vas a la botiga i et deixes aconsellar, no?
Avui, què em puc comprar?
Perdona, Núria, ho ha dit la Nània, és un servei social,
que li preguntin a la Carme i a la Teresa quantes persones van, doncs,
a comprar o a prendre alguna cosa.
I més enllà d'això, si estan una estoneta, fan petar la xerrada,
cada vegada es dius, bé, potser aquí una mica més...
No, però jo penso que això no s'ha de perdre.
Això és la humanitat i és el que falta.
Això és una mica de bona educació.
No costa gens entrar en una botiga i dir bon dia.
El que no podem perdre és ja les mínimes maneres d'entrar en un pòsit.
Sí, però és que ja ni es diu i de vegades ni t'ho contesten.
Però jo penso que s'ha de insistir.
I que això és a tothom no costa gens, encara que tots tenim problemes.
Però el fet de posar bona o mala cara en una persona t'hi diu molt.
Jo vaig a una botiga i creu-me que tinc molta experiència
i jo tinc molts dies que allò que dius que és que no puc, que no diria res,
però és que penso que això no s'ha de perdre mai, les bones maneres.
I dir un bon dia i negar un bon dia a algú, encara que no et contesti,
jo trobo que fins que aquí han arribat.
Vull dir que hem de començar una mica per aquí.
I si no donar exemple als fils i a les altres persones que tenen al costat,
doncs malament anem.
Però per ser, òbviament, això quan és el propietari de la botiga el que t'atén,
penso que fins i tot sap allò que té la botiga que et pot anar bé
i t'orienta molt bé la compra.
Però quan el que tens al davant és un noi o una noia, un dependent,
que s'està amb contractes temporals, una vegada a cada lloc diferent,
no sé si es pot arribar a estimar tant la botiga, el comerç, la clientela,
com per atendre d'aquesta manera tan propera, no?
Aquí estic jo.
Quan demanem quan anem al comerç petit, no?
Parlo d'això.
Si tu veus una persona, sigui jove, sigui gran, que està amargada,
normalment has de malpensar, es diria, aquesta persona l'estan explotant.
Vull dir, jo no és per tirar-me floretes, però jo no.
La gent que tenim no l'explotem, partim d'aquest abans,
pots pagar més o menys i aquí no entro.
Però jo quan vaig a qualsevol lloc o qualsevol comerç
i veia una persona molt joveneta i que fan aquelles cares
i que ho intentes, perquè ho intento, tinc força de voluntat,
intento ser simpàtica i intento ser agradable
i no perdrem mai la compostura en aquest sentit.
Quan veia això jo amb el fill, jo dic, aquesta persona l'estan explotant.
És que és la realitat, vull dir, no podem...
És bo, eh, també no, perquè també n'hi ha.
Però aviam, també és cert que hi ha determinades coses que saps que no,
i bé, si t'estan explotant, hi ha mecanismes o no hi ha mecanismes
i el que vulguis, però aquella pobra persona
que potser també està explotada a la seva feina no té la culpa.
I aquell ratet que té va comprar aquella cosa
i no mereix que la maltractin, tampoc.
És una qüestió, abans ho comentàvem, abans d'iniciar la tertúlia,
probablement de crispació general
i que crea determinades actituds socials
que de vegades acaben de forma dramàtica
com fets als quals hem assistit aquesta setmana
i en setmanes anteriors.
I reiterem una vegada més allò que no ens podem lliurar cada divendres.
Ja està bé.
Ja està bé, perquè és que la situació no s'aguanta.
Però jo diria que abans de la tertúlia,
quan tu ho has comentat, tenies molta raó.
Estem entrant en una espiral
que tothom necessita viure en una casa millor
i tenir el cotxe més bé i aparentar molt bé
i llavors justifiques tot dient
no, no, és que haig de treballar
perquè no vull que als meus fills els hi falte de res
i als teus fills per no tenir vida de consolar
no necessiten absolutament per a res.
No pots justificar
aquesta espècie de culpabilitat
de dir haig de treballar més, haig de treballar més,
justificar-ho davant de tot, ni molt menys.
Vull dir, són molt més sants el que comentàvem abans, no?
Una criatura que juga en un joc de cartes
i que t'hi passes mitja hora jugant
en un joc de cartes que val 20 duros
que no aquella criatura
que s'hi està tota la tarda sol
amb tots els aparells del món.
I està comprovat que això no és un tòpic fàcil,
això que diu l'Aran.
I està comprovat fins i tot científicament
que l'atenció directa de la família
és el que realment forma el rei.
Jo això vull entendre
que aquesta carta dels bisbes
tan polèmica
i que no estic gens d'acord
com hem parlat de la família
amb la forma,
però en el fons una mica sí
en el fet que jo crec
que les criatures, els infants,
totes les persones humanes
per desenvolupar-se correctament
necessiten una família estructurada
de la forma que sigui,
però amb una atenció directa,
tant si és dins del matrimoni canònic
com si és el civil,
com si és la parella que s'hagi triat.
Però que si no tenim aquestes bases
i aquests valors
que es donen des de la família,
és molt difícil
que després no arribem
a aquest estat de crispació
tan enorme de fills
que estan tot el dia al carrer
o amb pares diferents
o amb mares diferents
i que és molt difícil saber
quin és el seu sostre
i el seu terme.
Però el problema no crec jo
que sigui de model de família.
Poden haver-hi famílies monoparentals,
famílies tradicionals...
Jo ja ho he dit,
en qualsevol tipus de famílies.
Famílies homosexuals.
És una qüestió d'atenció
i d'estimació
i de dedicació,
independentment
del model de família
que representis.
Però és que una família
per mi no és
un home i una dona
o dos homes vivint junts.
Una família és
atendre a tots,
estar junts
tots els membres de la família,
dedicar a cadascú el seu espai
i tenint uns models
i uns valors a seguir.
i no és un home.
No és una qüestió de fer
una crida
a la culpabilitat
de la societat.
Simplement,
es van basar
en fer una crida
a la culpabilitat
d'un 50%
de la societat
que són les dones.
És a dir,
en cap moment
s'han plantejat
o han culpabilitzat
els homes
d'aquestes carències
que estem oferint-li
a les futures generacions.
està fet
des d'un cercle
molt masclista.
Jo el que veig
és que a l'Església
en aquest sentit
li falta fer un pas
cap a la igualtat.
Home,
li falta fer molts pas
cap al senyor.
El senyor no sempre ho ha sigut.
Però és que
aquest senyor
encara que no m'estigui
per la dada que tenen...
Però, perdoneu,
potser...
Jo em sembla
que és un ambient
molt masclista.
Potser caldria parlar
de jerarquia
eclesiàstica
d'Església de base.
Són coses diferents
i probablement tenim tendència
també a posar-ho tot
dins del mateix sac.
perquè han tingut
aquesta notícia
de la jerarquia.
Els catòlics i els cristians
hi ha determinats sectors
que són molt més oberts
i que en cap moment
signen ni recolzen
aquest tipus de declaracions.
A mi, perdona,
però a mi indigna.
Jo conec capellans
i conec eclesiàstics
que tenen el cap
sobre els ombros
i que pensen
que això no està bé
i que pensen
que la jerarquia
de l'Església
s'ha de posar les piles
o ha de...
No sé...
Adaptar-se.
Exacte.
Adaptar-se.
Però tampoc els sents, eh?
Vull dir,
també diuen
que no, és que si tu estàs...
Jo vaig tenir una discussió
dient
és que tu al jefe
de la teva empresa
no li discuteixes.
Evidentment que no,
però jo quan treballo
en una empresa
i tinc un jefe
no és una opció de vida,
és una necessitat.
Vull dir, tu com a capellà
sí que li pots portar
la contrària al bisbe
i quan senten
aquestes barbaritats
segur que hi ha capellans
joves que no creuen.
Es manifesten
dins de la seva comunitat
perruquial, eh?
Amb els sermons
de les esglésies,
de les misses...
Doncs no arriba.
Arriba la comunitat cristiana,
a les persones que van
a l'església
no arriba, no surt allà, eh?
L'església de base
sí que arriba a tot això
i aquest debat
ara està a l'església de base.
Està tot a les parròquies
a l'església de base.
Que no la jerarquia
de moment
no fa un pas enrere.
Home, no ho sé,
de moment també ha tret
un apartat
modificant una mica
les primeres declaracions.
Però de la mateixa manera
que la Carme
la tenim aquí
que sembla una estàtua, eh?
No és que m'agrada sentir-se.
Dona, doncs no vinguis
boient, eh?
Que has de participar, eh?
Ho feu bé.
Ho feu bé.
Però penso que de la mateixa manera
que aquestes notícies
tenen un ressò
tan internacional
i tan ampli
això del pronunciament
dels bisbes
també hauríem de rectificar
de la mateixa manera.
Sí, senyora.
Perquè sí que és veritat
que les parròquies
i amb altres nuclis
ho desmenteixen
però és que cal
arribar a tot arreu
perquè si no
se senten molt unes notícies
i d'altres no.
Com el Marc Escarot.
Però com és que ha tingut
poca difusió
jo penso
que el coratge
del Sant Pare
en dir que
les farmàcies
els laboratoris farmacèutics
estaven produint
un genocidi
a no Beratí
el medicament del cine.
Núria, Núria
i com pot del Sant Pare
prohibir el preservatiu àfrica?
Per la merda de Déu
que no està creant un genocidi ell.
Això sí que sí que és genocidi.
És que vamos
no toca ni...
Això sí que ho ve.
A veure, jo no entraré ara
en totes les coses
de l'Església
però estic parlant
de les dues darreres notícies
que han sortit
a la llum pública
que són
lo de les
laboratoris farmacèutics
i
lo dels bisbes
contra la violència domèstica.
Per tant, em sembla
que són els dos temes
perquè si hem de posar
tot sobre la taula
és una mica difícil.
Però mira, tu ho has dit.
Dugues notícies
que han sortit
als diaris.
Això que dèiem
a aquests parlaments
o aquests sermons
que poden fer
determinats
capellans
en determinades
parròquies
recolzant
altre tipus
de model
de l'Església
i de la religió
això no surt
als diaris.
Això ningú ho publica.
Per tant,
vosaltres diuen
és que ho haurien
de dir públicament
i qui els vol
escoltar
o quins mitjans
de comunicació
van a recollir
les opinions
d'aquests altres
col·lectius
de l'Església
de base.
És que clar,
el gran titular
una altra vegada
i mira,
sembla mentida
que ho diguem
que els digui
dos d'un mitjà
de comunicació
els mitjans
de comunicació
també tenen
una responsabilitat
que de vegades
obvien.
No oblidem això.
I això,
nani,
tu saps millor
que jo.
Per això ho dic
que l'altre dia
vaig sentir una frase
que em va impressionar
molt i dona molt
que pensar
i és a dir
que abans
les dictadures
eren polítiques
ara les dictadures
seran
o són mediàtiques
i si no
mirem el cas
del Berlusconi.
Allò del quart poder
començarà a ser
el primer poder.
Ja és el primer poder.
Abans ho era
perquè s'enfrontava
simplement
el que ha fet
ha sigut pactar
amb els altres tres.
S'ha convertit
en una variant.
Però les dictadures
són cada vegada
més mediàtiques
i que no ho vegi així
a Tarragona
tenim facultat
de comunicació ja.
Formarem nois
i noies diferents.
Bé, bé.
A nivell de pensament.
Mireu ja,
si voleu,
acabem la setmana
en dramàtica
amb una altra notícia
i entrem
en altres territoris.
És que jo volia dir una cosa.
Home,
Carme,
per favor,
tot teu.
A veure,
sense que sembli
un tòpic,
no sé com diu,
jo soc catòlica,
apostòlica,
romana i practicant.
A mi em molesta molt
que es diguin coses
de l'Iglésia
quan hi ha persones
que no ho creuen
i no ho practiquen.
Per tant,
a mi no se m'occurirà mai
posar més...
A veure,
puc fer,
no sé,
amb una tertulia
entre dues persones,
no més.
Amb l'Iglésia musulmana,
amb l'Iglésia evangelista,
perquè per mi mereixen
tots els meus respectes.
Sigui quina sigui
la seva finalitat
i sigui quina sigui
la seva raó de ser.
A veure,
jo el respecto molt.
Per tant,
jo demanaria
el mateix respecte
per l'Iglésia catòlica,
apostòlica,
romana.
Però és que...
Però és que...
Els catòlics
poden criticar
la seva pròpia església,
eh?
Els catòlics
tenen dret a criticar
la seva església.
A veure, perdona,
és que ser catòlic
no vol dir,
mira,
m'han batejat i punto
i faig segons què
perquè queda bé
de cara a la galeria.
Perquè, per exemple,
es fan comunions
perquè queda bé
per la festa,
però el diumenge que ve
no els porten a missa,
es bategen
perquè ja és un acostum
i si no perquè la mama
vol que el bategin,
la mama vull dir,
l'avi de la criatura,
o es casen
cada vegada menys
perquè queda més bé
la boda
que no pas el perseguir.
Jo no em refereixo a aquest,
jo em refereixo
a les persones
que són practicants,
que es declaren com a tu,
catòliques, cristans...
Vosaltres no ho criticarem.
Jo no.
Sí, són crítiques
amb la jerarquia.
Molt bé.
I tant.
Però es critiquen
des de dintre.
Carme, crec que tinc
tot el dret
a parlar del tema
perquè soc catòlica
i practicant.
Per tant,
des de dintre
de l'Iglésia
és on s'han de dir les coses.
Perdó,
doncs jo soc catòlica
no practicant
i tinc el mateix dret
que tothom.
I jo també.
Perquè no soc practicant
perquè no m'agrada
com ho estan portant
i com no m'agrada
com ho estan portant
però estic fins del club.
No, no, no, no.
Estic fins del club.
No, no, no.
Només faltaria
que no poguessin criticar.
Perquè ha de ton.
No, no, a veure.
És que si ja no...
No, escolteu-me.
O l'Església catòlica
o l'Església...
No, no.
Com sigui, protestant,
diu una barbaritat
i jo no tinc el dret
a criticar-ho
i és una barbaritat.
No ho diguis públicament.
Digue-ho.
Mai no.
Per què no?
Els bisbes sí que han dit públicament
això de les dones.
Home, i han fet vexacions
i han fet coses
que trobo que s'han de criticar.
No posar-me el matí.
De la mateixa manera
que jo respecto
les altes opinions...
Però és que no és una falta
de respecte.
No és una falta de respecte.
A la millor és una intenció
que les cases vagin millor, Carme.
Jo a veure...
Jo penso que sí que ens trobo
perquè és una falta de respecte.
Jo es vaig dir una cosa.
Jo no...
l'opinió que jo pugui tindre
sobre aquestes persones
que diuen això
o m'ho guardo per mi
o li dic a la persona adequada.
Perquè evidentment...
No, Carme, no.
Perquè a mi el Sant Pare
m'ha escomulgat.
Nani, perdona un momentet.
Perdona un momentet.
Jo si a casa meva...
Anticonceptius.
Escolta'm, jo si a casa meva
fan una cosa malament
jo no ho diré.
Si a casa meva
dintre del meu nucli familiar
fan una cosa malament
jo no ho diré,
no ho publicaré.
Ni ho diré.
Però els membres de la teva família
molt bé.
Doncs l'Església catòlica
és una gran família.
Home, perdona,
però és que si resulta
que no es parlen amb mi
i són de la família
però no es parlen...
Cadascú tria la manera
de ser catòlica, Carme.
Cadascú la tria.
Jo penso que totes les crítiques
són respectables
sempre i quan aquesta crítica
ajudi a créixer.
Però moltes vegades
no ajuda a créixer.
Si és una crítica
per carregar-s'ho
jo no hi entraré
i no hi estic d'acord.
Perquè jo penso que les coses
des de fora
o des de dintre
però en plan de carregar-se
sense posar una alternativa
no tenen sentit de ser.
Ara bé,
si ens reunim
per parlar,
per intentar millorar les coses
i que la societat
a través de la nostra opinió pública
dita en un mitjà de comunicació
pugui entendre
o fem una mica més assequible
l'entenament
de la jerarquia de l'Església
penso que alguna cosa
estem fent.
Jo estic en contra
de la forma en què s'ha portat
i d'alguns elements interns.
Ara,
defenso
que dins de l'Església
el que hi ha és
l'inici
d'uns valors
ja a la família
promocionats
explicats
per l'Església
però que es desenvolupen
dins de la família
que ajuden a la societat
a ser millor
i a caminar endavant.
Per tant,
a mi per això,
només per això
ja em val la pena
que estudiem una mica més a fons
aquest document
que està molt mal
portat per la forma
i que el contingut
tampoc hi estic d'acord.
Un moment,
aviam,
hi ha un tema
i és que opinar
tothom en té dret a opinar
sempre i quan es faci
amb respecte i amb educació.
Partint d'aquesta base
jo crec que a aquestes alçades
tothom té dret a opinar
sempre dins d'unes normes
de correcció.
És a dir,
ningú ha insultat
el bisbe
que va fer tal declaració.
S'ha dit que no s'està d'acord
amb aquesta línia
i des del moment
que ells tenen
i volen tenir
una influència
en tota la societat
la societat també pot respondre
amb tota la correcció
i respecte del món.
És que una cosa
és el respecte
i una altra cosa
és l'insult.
Sempre i quan es faci amb respecte
jo opino que es pot fer.
És que si no malament aniríem
si no poguéssim parlar
d'allò que ens envolti.
Hi ha hagut llocs
que no s'ha fet amb respecte
per això parlo.
D'acord, d'acord.
Que hi hagi gent
que no ho faci amb respecte
això ja és una qüestió
de cadascú.
D'acord, doncs jo dic
el que jo he sentit
i el que he vist
no, el que he sentit.
Clar, evidentment
jo parlo
per tota aquesta classe.
I això que he dit aquí
ho he dit
amb altres llocs
i amb altres tardúlies
igual de ràdios
que de televisiós
com no ho sé.
Mira, Carme,
jo ho sento
i intento
tenir respecte
per tothom
i no estic d'acord
moltes vegades
i si alguna vegada
em passo
demano disculpes
per la falta de respecte.
Però no estic
en absolut d'acord
amb els bisbes
ni amb la jerarquia
de l'Església.
Trobo
que s'hi estan ficant
que estan
complicant la societat
que estan
creant
crispació
que fan tot el possible
perquè tot sigui
molt més difícil.
Hi ha de tot.
Hi ha de tot.
Però qui fa
les manifestacions públiques
qui determina
el comportament social
és la jerarquia
de l'Església
perquè el capellà
que realment
s'hi esforça
o que se'n va
al Brasil
a lluitar
perquè n'està tip
d'aquest funcionament
aquell no l'escolta ningú.
Aquell no l'escolta ningú.
Jo penso que
l'abans
no l'escolta ningú.
No estan donant
l'exemple
de l'hauria de ser
que la veu
un capellà
que està treballant
pels nens
i dos us d'acord
i que dient
senyor,
senyor,
papa,
calles-se ja,
por favor.
Però a valtros
ell va sentir
l'entrevista
que se li va fer
a mossèn Caballol.
Sí,
jo sí que l'havia sentit.
Però si l'havia sentit
i l'havia sentit
el diari.
A veure,
no em diguis
que l'entrevista
del senyor Caballol
té la mateixa influència social
que el que digui
el papa d'Àfrica
que no s'usin preservatius,
Carme,
per l'amor de Déu.
Vull dir,
és que no pot ser,
no es pot dir això.
Jo continuo.
Partint dels dos
elementals
que l'Església catòlica
o altres religions
prediquen
ells mateixos.
Aquesta jerarquia
està demostrant
totalment el contrari.
Ho estem veient
amb l'exemple
de com viuen,
de les declaracions
que diuen
i com actuen.
Jo,
els capellans de barri
o els capellans
que se'n van
al tercer món
i que ajuden
la gent
més propera
a la seva ciutat
o als seus veïns,
aquests els admiro
perquè realment
estan fent,
estan d'acord,
estan actuant
d'acord
amb els seus principis.
Ara no me'n parleu
de la jerarquia eclesiàstica
perquè...
Ens agradaria molt
que l'Església,
la jerarquia eclesiàstica
denuncies públicament
aquestes 30.000 persones
de nacionalitat espanyola
que van a fer
turisme sexual.
És una notícia,
un titular
que podem llegir
avui a tots els diaris.
Això ho ha de condemnar
la societat civil,
l'Església
i tothom.
I volem sentir
també aquestes condemnes.
I no només
turisme sexual
sinó menors,
que això és l'horitzó.
Menors, menors,
menors,
30.000 persones
d'aquest país.
Si 30.000 persones
estadísticament
estan demostrant
qui han anat,
imagineu-vos...
El cinquè país del món
que practica
el turisme sexual
en menors
de tot el món, eh?
Vull dir,
és que n'hi ha...
Això és que la societat
està malalta,
perdona-me.
Vull dir,
és que jo ho penso.
A veure,
jo quan sento
aquestes notícies
és que m'esgarrifo.
És com una pèrdua
de valors, no?
És que és impressionant.
M'ha fan recordar
dels bisbes americans
acusats de pederaci
que no els hi ha passat res,
que estan allà,
continuen beneint.
Aquí tenim l'exemple
de l'alcalde de Galícia,
d'aquí al poble.
S'ha pronunciat el PP.
Hi ha hagut alguna declaració
d'algun bisbe
o algun que s'intenta
a l'església?
D'aquella menor,
fins i tot,
ho estan tapant.
És que no se'n parla.
No se'n parla.
Sobre això volia afegir
que és que
el fet de ser capellà
no vol dir
no tenir misèries humanes.
Aviam,
pot ser capellà,
monge,
que sigui una persona
que dedica la seva vida
teòricament als altres
i no per això
humanament ser
una persona
desequilibrada,
una persona
com sigui viciosa,
que ha caigut
de la tentació.
Digue-li com vulguis.
Però això no és
pel sol fet de ser capellà.
Vull dir,
sí que hi ha bisbes.
No es pot generalitzar
en res.
Clar que no.
Naturalment que no.
Jo el que veig
és que dins de l'església
per mi el que falta,
potser perquè jo soc
molt feminista,
és la veu de les dones.
Mirar-ho tot
amb el punt de vista
home-dona,
no només amb el punt de vista
masclista d'una societat.
A la societat li costa
molt avançar
cap a la igualtat
d'oportunitats,
però és que jo crec
que l'església
encara va un pas
i la societat ha de fer
és introduir més
també aquesta mirada
de dona, no?
A part que la jerarquia
penso que també
hauria d'estar
més en contacte
amb el poble,
amb l'església de base.
I a vegades crec
que s'han tastat
una mica més amunt
i que realment
connecten poc
amb les bases
de la societat,
em sembla a mi.
Bé, Iolanda,
i per què no expliquem
per variar?
Perquè m'estic posant
una mala de llons.
És el que estic pensant,
dir que això està agafant
un aire així
i és divendres.
I per què no li expliquem
a la gent
que aquesta nit
ens en anem?
Totes les tertulianes.
Això són misèries.
A un sopar a noies.
Això són misèries.
Això són alegries.
Això són alegries.
Això és una alegria.
Sí, home,
després d'estar aquí
treballant,
la Iolanda,
totes mires.
Voleu fer públic
que hi ha un sopar
de la tertuliana.
Sí, senyora.
Voleu fer públic, sí.
I que a més hi ha...
Que temblen los políticos.
Mira, buscant allò...
Som un lobby de pressió,
podem ser-ho.
Jo no sé,
però el que sí és cert
és que aquestes coses,
jo imagino que sempre,
poc o molt,
per les feines,
per obligacions.
Escolta,
que hi ha a sopar
i és que no sé
si podrà venir
perquè és divendres a la nit
perquè fa mandra.
Sorprenentment,
i això ho dic
perquè els oients
i les oients
vegin que és una tertulia
molt benvinguda
independentment
de la línia de pensament
de cadascú
i és que absolutament
totes les tertulianes,
tret d'alguna
però que a més,
quasi una mica més
i ens porta una targeta
de la família
justificant que no podia venir,
totes diuen que sí
i aquesta nit
s'ajuntaran per sopar.
Perquè nosaltres apliquem
allò que els polítics
fan servir com a lemes
i com a demagogia.
Parlant s'entén la gent
i nosaltres ens entenem.
I a més a més,
tot el que pensa
la majoria de la societat
que a la vida vencerà
és que les dones
sempre ens diuen
que no ens entenem.
Això és un tòpic
però està.
Jo no paro de sentir-ho,
és la cosa.
Diuen les dones
que no s'ha de fer
si no us entendeu.
Això et dius
que no ho pares de sentir?
Jo tinc la sensació
que la tendència
és tot al contrari.
Ho sento
en programes de televisió.
Ho continues sentint
també, Carme?
Jo ho sento.
que al contrari
que les dones
cada cop
se senten més a prop
generalment.
Jo penso que la gràcia
que té...
És que la imaginació uneix.
50.000 aturats nous,
48.000 dones,
a veure,
les desgràcies unen
i que veritat és.
A més,
la gràcia està en que
en tinguem opinions diferents
si no no ens agafaria
la taula.
Si no estarien aquí
avorridíssima.
Això seria un sol pensament
i això sempre fa por.
Un sol pensament
és un caudillo
i això fa por.
El que ha d'haver
és pluralitat.
Però bueno,
jo penso...
Amb una mica respecte
ens entenen.
que el darrer sopar
que vam fer
va ser molt divertit,
ens ho vam passar molt bé
i bueno,
fa molt de temps,
ja fa moltíssim.
Vull dir que això
ho fem molt poques vegades
però ens agrada molt fer-ho.
Jo trobo a faltar
aquí una mica
d'alegria de la Carme,
per tant,
parlem del nàstic.
Parlem del nàstic.
Carme.
És que jo he vingut
amb el dia avui.
Jo vi de vint
de dimenses passat.
Ah,
què vam fer dimenses passat?
Deixa'm que pensi.
Que van guanyar.
Ah, clar.
No, no,
hi havia el del carrer Rovira.
Clar,
no, no,
amb un rellotge
tenim guapíssim
aquí al damunt de la taula.
Val a dir
que és obsequi
del grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona,
regal de Nadal.
Molt bé,
perquè és molt bonic.
Termòmetre.
Termòmetre de tot.
Fantàstic.
Dos gotetes
que es veu que plaurà.
A veure, Carme,
què penses del cas Rovira?
A veure, del carot.
No, que no tenim temps.
No tenim temps.
Sí, tenim temps.
Sí, sí, tenim temps.
A mi m'interessa molt.
Ara no t'excusi
ja que has tret el tema
de que volies parlar polítiques.
Has obert el meló,
has obert el meló, Carme.
Com que se n'ha parlat tant.
Com que totes tenim opinió.
Com t'ha anat la neurona?
Perquè te'n dic
Carme,
què farà el Nasti?
I dius
jo volia parlar del carot.
Home,
diumenge passat,
maco l'estadi, eh?
Maco i gent
i ambient.
Ambient, ambient.
Ai, que poc veus el futbol.
No, però vaig tenir
uns ulls molt a prop
que em van fer el parter
de seguida.
Diumenge passat, no xata.
Cada diumenge
hi ha aquesta gent.
No, jo deia el diumenge passat
que van jugar a casa.
Cada diumenge
que juguen a casa
està així.
Vull dir, a veure,
és el camp de primera...
Ai, de primera.
Ai, ai, ai.
El camp de segona B
que hi va molt més gent.
I molts camps de segona A.
Doncs això és molt important
perquè els tarragonins
tenim autoestima
amb el seu equip.
I això és importantíssim.
De veritat, eh?
El gol que estic jo
que estic al gol.
I una mala ratxa
la té qualsevol mirada.
Quin capote,
quin capote t'he llançat, Carme?
Quin capote
t'he llançat amb el Nasti?
No, no, no.
Ja va, Carme, defineix.
Ja es parla el dilluns
amb el del Carot.
Clar, clar.
Si no va que defineixi.
Jo no he trobat cap problema
amb el del Carot Rovira.
Cap problema.
Cap ni un.
Vale.
Cap ni un.
És un senyor que es va equivocar
que va anar com a consellent cap
perquè jo recordo
que quan van guanyar les eleccions
van dir que deixaven a part
els partits polítics
perquè això van dir
per activo i per passivo
i que era el govern de tot Catalunya.
Per tant, en aquell moment
no em val que em digui
que anava de consellent cap
perquè no.
Ai, que anava de secretari general.
Per què no?
Perquè ells ho van dir
moltíssimes vegades
que ells eren
el govern de tot Catalunya.
I bueno,
es va equivocar,
va dimitir
i punto.
Ara no ha de tornar, eh?
això no és el que ens preocuparà.
No, no, perquè llavors ja es feia riure.
S'ha equivocat
i llavors jo pregunto
que han mort
d'il·lusió, d'èxit
perquè un conseller
que duri,
amb l'important que era
aquesta feina per Catalunya,
que duri un mes,
penso que és una equivocació
una mica, no?
Llavors,
aviam, penso que
molta il·lusió
amb el govern tripartit
i en canvi
ens hem quedat
només a l'inici,
no?
Diu la Carme
i ara m'esteu decepcionant.
Però no t'ho veu?
Jo penso que el cas carot
no és discutir
el que ha fet el carot.
Això és el que volen que fem.
Clar.
El que volen que fem
és que ho centrem tot
en el que ha fet el carot
i el que ha fet el carot,
igual que tu,
no li dóna importància
a moltíssima gent,
no té cap importància.
Jo trobo que no.
És més important
tocar la tecilla
que deia el Fraga.
No, no, no.
El problema del cas carot
és com han utilitzat
o com continuen
bombardejant
a un govern
perquè se'n vagi a fer punyetes.
Sí, senyor.
Que ho fan d'una manera
monogràfica.
Però per mi sí que és important
que un conseller,
un conseller,
que una persona
que té un projecte polític...
Això és indignant.
Que una persona que té...
Vull dir que un govern
vulgui
tingui o no tingui raó,
estigui al darrere els CSI
i hi hagi
tota aquesta pressió,
o sigui,
tirar els gossos al damunt
d'aquesta manera...
A mi em sembla
que jo crec que són dues parts
del debat,
que no és el mateix debat.
No ha matat a ningú,
escolti, no és de debat.
No, no, no,
perquè una cosa
ve arrel de l'altra, no?
Jo penso que...
Jo tenia molta il·lusió
posat en aquest canvi, no?
Jo penso que el carot
havia d'haver estat
més temps
fent d'aconsellent cap
que hi havia moltes coses
que podia fer molt bé.
Però qui s'han encarregat
que no ho fes?
Mira, jo recordo
l'amica Fraga
fa molts anys.
Fa molts anys
el senyor Fraga
se'n va anar a Cuba
i va estar xerrant
amb el Fidel Castro.
Molt amics,
van compartir puros dinars
i ves a saber què.
I quan va tornar
li van dir
home, com a vostè,
un senyor
amb idees tan rectes,
tan de dretxes,
va hablar con este hombre
que es el demonio
con colita y todo.
I ell va dir
por Galicia
soy capaz
de ir a hablar
hasta con el diablo.
Que s'apliquin al cuento.
I el Pepe
ho justifica tot
por Galicia
el senyor Carot
també ho justifica tot.
Però el senyor Carot
no era president
de la Generalitat
ni ho sabia el president.
No, home, no,
és com si l'Artur Mas
hagués anat a Vareta
sense dir-li Pujol.
Aviam,
que hagués anat al Pujol,
perfecte.
Jo penso que ha sigut
llàstima que es malmetés
un projecte tan important.
No es malmetés,
el malmeten.
El problema és aquest,
que no és que solet
el senyor Carot
hagi comès un error
i ara doncs mira
m'he voy a casa
perquè la cara ha trencat
el pacte de govern.
No, dona,
però és que ell,
jo penso que ell
era un gran conseller en cap
i ara en aquest moment
no està la figura
de conseller en cap.
que Bargalló
tingui més poder
i que altres regidors d'esquerra
tinguin,
consellers d'esquerra,
perdó,
tinguin més poder
no vol dir que existeixi
la figura de conseller en cap.
I si tenia sentit
era perquè podia
ser el segon de Catalunya
i Pascual Maragall
fa la representativitat
i el Carot governava
però és que d'alguna manera
ara això
és tornar a començar
amb un poder més diluït.
Jo, a mi,
personalment em sap greu.
Sí, però a mi em sap greu
la intencionalitat
que han tingut
en intentar carregar-se això.
Però això ja es veia
que no s'ho carregarien.
No, doncs jo no ho veia tan clar
i ells me fa l'efecte
que tampoc, eh?
No, no, jo claríssim.
A veure,
després de 23 anys
agafen una cadira,
onda ja,
jo me baixo els pantalons,
xata,
clar, ells han aferrat
a la cadira
i d'allí no baixen.
Els hi facin el que els hi facin.
Home, per favor.
Molt bé, molt fotogràfic.
Home, és que
és així,
ja que és per la ràdio
i no et veuen,
doncs és que és així.
Però escolteu,
el rerefons,
és un cinisme,
impressionant.
I què, el rerefons?
A veure,
jo sóc el president
i aquest senyor
em fa això,
li foto les bufetades
i li giro la cara.
I li dic,
escolta,
jo què pinto aquí?
Li dius,
ara seu a treballa.
Jo què pinto?
I ara seu
i no et moguis.
Passa cap a casa,
que a mi deia ara la canalla.
Jo he de tindre l'autoritat
o no l'he de tindre l'autoritat.
I el demà
espero que l'autoritat
me la tinguin de Madrid.
Anda, ja paga i va morós.
Que no ens ha pogut triar.
No ens ha pogut triar.
Han volgut fer un govern d'esquerres
i no ens ha pogut triar.
I hi havia aquestes tres d'esquerres,
si n'haguessin hagut cinc,
s'haguessin incorporat cinc.
Com que ens hi havia tres
i eren aquestes,
per mi no ens ha pogut triar.
Aquest senyor
la va pifiar,
anava a dir una altra cosa,
pip,
aquest senyor la va pifiar,
ara ho ha de pagar.
Si s'ha equivocat,
ho ha de pagar.
Sí, senyora,
tens tota la raó.
Si algú s'equivoca,
li fan,
no sé,
una sensació de no sé quantos,
de no sé què més,
si es pot se'l cessa
d'allà on sigui,
i no,
doncs aquest senyor ja està,
ara sí,
ara no,
ara vinc,
ara torno.
Home,
això és d'una immaduresa
impressionant.
Jo trobo que és una immaduresa
que no hauria de dir ni t'hi.
I d'una falta,
i d'una falta de serietat
impressionant.
I ja està.
Muy bien, Carmen.
I si jo no tracto bé
les meves clientes,
les meves clientes no vindran.
Sí, senyora.
Això està claríssim.
Queda inaugurado este pantano.
Ok,
jo tinc clar.
A veure,
amb el que dèiem al començament...
T'han buscat la llengua,
ara que no es creixi.
Senyora,
sí, senyora,
però estic d'acord amb tu.
Amb bastants coses.
El que dèiem al començament,
que deia ara que les meves clientes
si no les tracto bé
no torneran a vindre a comprar,
de les botigueres,
és que ara vull acabar bé,
de les botigueres
és molt bonic
que et passi una senyora
pel davant de la botiga
i que et reculi i diu
ai,
com que he vist que no tenies ningú,
mira,
vinc un ratat a parlar.
Home,
això
amb una gran superfície
no es fa.
Això és una absoluta.
Jo penso que...
Amb una dependente
que el tinguis una temporada
tampoc,
perquè una cosa és
la propietària de la botiga
que coneix la gent...
No, no, no,
Lúria,
perdona un momentet.
Jo vaig estar treballant
26 anys en una empresa.
Però 26 anys
ja devia semblar la mestressa.
Jo tractava igual
la gent.
Coneixia millor que l'amo
la botiga.
Vaig tractar igual
la gent
aquells 26 anys
que vaig estar treballant
per una altra
que quan vaig treballar per mi.
Exactament igual.
Jo a la gent
sempre l'he tractat igual
i si he vingut,
i com que sempre he sigut
del mateix ram,
no del ram de l'aigua.
Cuidado.
Sempre he sigut del mateix...
No, perquè ara
l'Allaia
farà allò xista fàcil.
No, és que...
No.
Que ha sigut sempre
del mateix ram,
doncs...
Vull dir,
ho saps,
i llavors doncs
les senyores...
Calla,
que em sembla que sí
que hi ha allò
que vostè vol,
però miri,
és de l'any passat
o de fa dos anys.
No només igual
si em serveix.
El botiguer és això,
que no és el comerciant,
que és diferent.
Jo penso que és una qüestió
d'autoestima.
que tant el país
hauria d'haver-se reformat
i hauria d'haver
una mica
fer front
a tota aquella pressió,
perquè jo trobo
que van treure les coses
de puesto.
Igualment,
penso que és una qüestió
d'autoestima
que Tarragona
o altres ciutats
més petites
no pensin
que tenen un patrimoni
increïble,
que l'han de potenciar
i l'única manera
és fer pagar entrades
o el que sigui.
Però això t'ho has de creure.
En el moment
que no t'ho creguis,
llavors aquí
passa el que passa,
que ens baixen els pantalons
com deia la Carme
o altres coses.
li...
Jo he dit els pantalons
perquè s'ho vaig a ell, eh?
Estem una miqueta
desquiciats en general.
No, no, dic nosaltres, eh?
Dic en general el món, eh?
Deixeu-me explicar-vos
una cosa
de Torra d'en Barra.
Molt breument,
molt breu,
perquè tenim un minut,
no per una altra cosa.
Uau, ja em sabrà.
Oh, jo he de tenir
una altra cosa.
Vinga,
espavileu, va, Núria,
després tu, Carme.
De les eleccions
del Serrallo.
Del Petro Major.
No, ja està, ja està.
Vinga, Núria.
Bueno,
estem parlant
de l'autoestima
i arrel del que estaves dient ara
us vull comunicar
que a Torra d'en Barra
hi ha una iniciativa privada
per muntar una ONG
per a homes i nens maltractats.
Perquè, bueno,
fins ara hem parlat molt
de les dones maltractades,
que és el col·lectiu més gran
i que realment s'ha de tenir
molt en compte,
però també hi ha,
més soterradament,
un maltractament masculí
que es fa als homes, no?
És un maltractament
que parteix
de la burla sexual
i és més aviat
un maltractament psicològic
que no pas físic.
Però hi ha molts homes
que a part de tenir
una autoestima baixa
les seves dones
se'ls burla
de les seves parts sexuals,
de que no compleix
i això fa que estiguin
fins i tot
rendint molt menys
a la feina, no?
I volen crear una associació.
I llavors creen
una ONG
privada
per a homes i nens
que estan veient
els maltractaments
de les seves dones
a les seves mares.
Ni tan sols
us puc acomiadar.
Moltes gràcies.
Fins la propera tertulia.
Bon dia.
Adéu-siau.
Fins al vespre.
Bona nit.