.
Només 45 segons i seran dos quarts a 10 del matí.
Obrim ja el temps de la tertúlia al matí de Tarragona Ràdio.
Ens acompanya Nani Rodríguez.
Molt bon dia, Nani.
Hola, bon dia.
Periodista, professora de la URB.
Avui s'estrena com a tertuliana.
Li volem donar la benvinguda a Anna Pérez.
És la directora de l'agència Tarraco Energia Local.
Anna, molt bon dia.
Hola, bon dia a totes.
Gràcies per acceptar la nostra invitació.
I saludem Montse Jaraba.
Molt bon dia, Montse.
Molt bon dia, Jolanda.
Periodista també, que torna a la tertúlia després d'un temps d'absència.
I bé, esperem que arribi.
Les fans la cridàvem.
Les fans, que hi havia aquí un...
Sí, ho notava pel carrer.
M'ho deia.
Ja es deia, es deia.
Bé, jo el que anava a dir és que la pilaçada, en principi, ha de venir,
si no hi ha cap urgència de darrera hora.
En tot cas, quan arribi als nostres estudis, s'incorporaria a una tertúlia
que, com normalment passa els divendres, fem una miqueta de revàlida de la setmana.
Hi ha temes del dia fresquets, podríem dir,
però el fet que sigui divendres implica, poc o molt,
allò fer un cop d'ull a tot el que ha passat en dies anteriors.
Avui tenim temes d'interès, crec jo, per donar i per vendre.
Si voleu, comencem des d'una perspectiva més local.
Per exemple, abans ho comentàvem, aquests moviments entre cometes veïnals
que s'estan produint aquests dies des del punt de vista reivindicatiu
i que concentren l'atenció a diferents focus,
des dels veïns de la Mora, amb el tema de Clàssic Ja,
l'actualitat local de la 3.40,
els de Boscos també amb el tema del desdoblament,
els veïns de Cala Romana amb els seus problemes d'inseguretat,
o bé els veïns de Sant Salvador i Sant Ramon,
que han decidit finalment fer mobilitzacions
perquè no els volen donar aquest servei de 24 hores del dia
al centre d'existència primària.
Han anunciat que tallaran la 2.40 i que, si cal,
flotaran un autocar i s'aniran fins al Parlament
fins que els concedeixin aquest servei de 24 hores.
Comencem per aquest interès de tots els veïns de la ciutat de Tarragona?
Jo suposo que això demostra que hi ha coses no resoltes,
és a dir, que la ciutat s'ha crescut, s'ha estructurat,
hi ha zones en què encara creixen i altres que no,
però que en qualsevol cas no se'n resol totes les necessitats bàsiques,
fins i tot, perquè quan parlem de sanitat parlem d'una necessitat bàsica,
i que Sant Salvador no tinguin un servei sanitari com cal
en una població que ha crescut d'una manera,
no diré descomunal, però molt important en els últims temps,
i que encara ha de créixer, si passes per allí,
no pares de veure obres, grues,
això jo crec que qui organitza l'urbanisme i qui el planifica
no només ha de preveure que s'han de construir els carrers,
els plàgams, l'aigua,
sinó que els serveis bàsics s'hi han de posar de manera simultània.
No dic que previsió, no, simultàniament.
És a dir, si creix la població en cinc anys,
per posar un exemple, desconec l'edat exacta en cinc mil persones,
i potser és una animalada, eh?, és igual,
però per posar un exemple,
has de preveure que el centre d'assistència primària que hi hagi,
en el cas que hi hagi, ha de poder atendre aquestes cinc mil persones més,
perquè és tan o més important que tinguin aigua.
Jo diria que és molt sa, tot això.
A veure, sí que estic d'acord amb la Montse en que...
Bueno, li donem la benvinguda a Pilar.
Saludem a la Pilar.
Hola, Pilar.
Tranquil·la, estàs més que disculpada,
pots agafar seient, seure còmodament,
però ja quedes saludada.
Dóna't per saludada.
Bon dia.
Bon dia.
Ja no sé què deia, sí.
Perdonen el tema dels veïns.
Em sembla una cosa molt sana,
que els veïns agafin la bandera,
el que passa és que algú els hauria d'escoltar,
vull dir, no només s'acaba aquí.
I estic de veure amb la Montse en que les reivindicacions
són absolutament diferents,
jo trobo que n'hi ha de més justes que d'altres,
però que és important que els veïns aixequin,
a veure, que participin, no?
Que no estiguin simplement...
De totes maneres, Nani, no fa gaire es va celebrar,
és una paraula lletja si parlem d'això,
sinó que es va commemorar el tema dels aiguats de Tarragona,
amb el tema del francolí, van fer una taula rodona
d'aquelles que es fan una miqueta de recordar, no?
I tots els veïns que van tirar endavant aquella lluita,
que vosaltres que us dediqueu al periodisme ho sabeu,
que Déu-n'hi-do la quantitat de viatges que van fer a Madrid,
clar, al final de tot es qüestionaven,
ara hi ha aquest riu, la solució des del punt de vista tècnic,
pot agradar o no, pot ser més bona o més dolenta,
però des del punt de vista de la imatge hi ha aquest riu,
aquest passeig tot plegat,
i diuen, per què els veïns havíem d'anar a Madrid a demanar-ho?
Si això és natural que vingui ja fent-ho, no?
És el que deien.
És un complement de l'acció de les administracions,
és un complement, és a dir.
Però per quins nassos s'han de fer les coses
perquè els veïns es tallin carreteres?
Jo penso que les coses s'han de fer,
sigui pel que sigui,
però vull dir, si el polític s'adorm amb el que tu dius,
amb la previsió,
amb la previsió de fer infraestructures socials,
hi ha un grup de veïns que diuen,
eh, que aquí s'ha de fer,
a mi em sembla un sistema tan bàlid com...
Sí, però no hauria de ser així, l'administració hauria de vellar
pels interessos dels administrats de moto pròpia.
Jo trobo, la veritat, el que diu l'Anna,
jo trobo molt interessant, no?
Estan dient que la ciutat d'anar està adormida,
no sé, doncs no, no està adormida,
i realment, doncs mira,
les agrupacions de veïns es desperten
i exigeixen el que creuen que és just,
i ho trobo molt bé.
Trobo que és molt interessant.
Jo també, però en determinats casos,
donen ganes de posar el crit al cel,
de dir, i han de queixar-se els veïns
perquè això ho tinguin?
És a dir, que es queixin perquè vulguin...
Detalls de forma, no?
Una instal·lació esportiva més adequada,
més gran, tal, ostres, sap greu,
perquè també és una necessitat
tenir instal·lacions esportives,
però per tenir una assistència sanitària,
que és un dret bàsic...
No, però jo teia que hi ha reivindicacions
més greus o més importants
o més bàsiques que d'altres, no?
Vull dir, no és el mateix demanar
que hi hagi una instal·lació sanitària,
que hi hagi un servei de policia urbana
que vigili cada dia una urbanització
que per les seves especials característiques
deu ser més golosa que les altres
pels lladres, no?
Vull dir, no és el mateix grau de necessitat,
però jo trobo que és important
que els veïns hi participin.
T'has d'adaptar ja una miqueta...
Ja has agafat el fil, no?
Sí, m'imagino que la qüestió va
sobre la participació ciutadana o no,
l'obligació dels polítics
sobre tenir les qüestions clares
entorn a les qüestions necessàries
per la societat en la qual estan treballant, no?
I a mi em sembla que en aquests moments
encara s'està demostrant més la necessitat
que la societat estigui una mica mobilitzada,
s'ha de dir, que sigui una mica...
que marqui, o sigui, que marqui el polític
o els polítics, no només amb el dia
que toca anar a votar,
que ja és una manera de marcar
i de pactar les línies, no?
Sinó que, a més a més, jo penso
que sigui important que la societat
estigui una mica matent a lo que...
Sovint es diu que el vot no pot ser
un xec en blanc, que firmem cada quatre anys,
no sé fins a quin punt.
El que passa que és el que dèieu també,
si parlem de reivindicacions concretes
o serveis bàsics i fonamentals,
com és la salut o l'ensenyament,
per posar un exemple.
A veure, que això és essencial
i sort d'aquests veïns
que ara es mobilitzaran
i aconseguiran el que no aconseguiran
i encara sort.
Però també és trist que hi ha coses
que, quan tu autoritzes
a créixer a determinat barri,
atorgues determinats permisos de construcció
per fer no sé quantes vivendes,
que tu, com a administració,
no vellis perquè, un cop construïdes les vivendes,
hi hagi els serveis mínims bàsics
per a aquells veïns que hi viuran.
Per què?
I això passa.
És que passa.
Creixen les urbanitzacions,
creixen els barris,
i resulta que no s'ha previst,
la mateixa administració
que ha atorgat els permisos
no ha vetllat
perquè la gent que hi viurà allà
tindrà suficient,
la xarxa clavegarà en condicions,
suficient previsió d'aigua de no sé què...
El barri de Sant Salvador
que van fer moltes manifestacions
per aconseguir un semàfor
per creuar d'una banda a l'altra de barri,
o el pont que es va fer al final,
vull dir, un pas
per comunicar dos trossos del mateix barri.
Això en el passat més recent,
perquè si mirem la història del barri,
des de lluitar perquè treguessin
unes torres d'alta tensió infames
que tenien a Llabelló,
parlem ja de l'època juràssica,
podríem dir...
Sí, per això dic que hi ha barris especialment...
Hi ha barris que...
És a dir, que està molt bé la mobilització social,
sort en tenim de la mobilització social,
però els veïns no poden suplir
les obligacions que té l'administració,
això no ho oblidem.
Jo per això parlava no de suplir,
sinó de vellar...
O de complementar, potser sí.
S'ha de complementar, no?
I a més a més, jo penso que
hi ha una altra cosa important
i és que, a veure,
qui viu en un barri
és el que sap com funciona aquell barri,
com va aquell barri
i és bo que estigui...
Que no es pedi tampoc.
A veure, jo crec que els polítics
han de solucionar
els grans tres, les grans coses
i han de tenir clar
la seva política, no?
Però qui rep tot això
també pot matitzar-ho,
és a dir, les coses es poden millorar.
Vull dir, llavors jo crec que està molt bé
que la gent estigui a la guait.
Els responsables veïnals deien
és que no només estem donant...
s'està donant aquest servei
al barri de Sant Salvador, de sempre,
sinó tota aquesta ampliació
que suposa Sant Ramon.
Donem servei sanitari
al municipi de Pallaresos
i d'algunes urbanitzacions del Callà.
Per tant, clar, probablement
hauríem de revisar una miqueta
quina és la demanda real, no?
Que té tota aquesta zona.
Ja no parlem només d'un barri,
sinó d'una zona molt àmplia.
Hi van haver moltíssimes mobilitzacions
per al tema de la 340
i anys després encara continuem reivindicant
temes relacionats amb la 340, per exemple, no?
Em sembla que la solució
que es va donar al seu dia,
ja veieu el panorama que tenim aquest diumenge.
El que passa és que aquestes temes...
Mobilitzacions, també, no?
Que una administració
es passa la pilota cap a una altra, no?
Vull dir, potser sí, que és veritat...
I el que agrada a uns veïns
no agrada a uns altres, eh?
Ojo!
Les competències, és el que diu la Màri,
les competències...
Ai, no, el Ministerio...
A mi no em toca, no?
A mi no em toca, ai, local.
No, aquest tram Ministerio,
aquest tram local, aquest tram Generalitat.
Sí, sí, sí.
I el que agrada a uns no agrada als altres
i llavors no saps com acontenten els uns i els altres
i una administració vol acontentar amb uns
i els altres no sé què...
Això és clar...
És complicat, és complicat.
Quan has de fer passar una carretera
que donarà servei a molts ciutadans
però tocarà una mica els nassos a uns altres,
doncs aquí tens un problema, un problema seriós.
I jo em volia referir també
allò que ha deixat anar la Nani
en relació al tema de la seguretat
i una altra vegada les demandes
de determinats ciutadans
a determinades zones de Tarragona.
A veure, jo em sap molt greu
que hi hagi onades de robatòries a tot arreu,
a Cala Romana, a Camp Clar, o allò on sigui.
Ara, jo crec que demanar un increment policial
en una urbanització concreta de Tarragona
doncs, francament, jo com a ciutadana
que pago impostos
i que vull que la policia pública
atengui les necessitats més urgents,
crec que la policia ha d'estar
per atendre les necessitats més urgents
i no per estar 24 hores
davant de determinats xalets
o determinades cases.
Es veu que contracten un vigilant,
un jurat privat.
Llavors, jo, el que anava a dir,
que en comptes de considerar això
com un drama i una tragèdia,
jo crec que és perfecte.
Doncs, a Madrid, a la Moraleja,
és que tenen unes...
Tenen balles.
Tenen balles, una tanca
i un senyor amb una garita.
Això és molt americant.
Escolta, si tu vols tenir 24 hores
la teva per del teu xalet vigilat,
paga tu.
Hi ha alguna altra urbanització
que ho té, això?
Tinc entès.
No em feu dir quina, però...
Perquè no ho trobo...
O sigui, no crec que s'hagi de fer
un drama per això.
No és un complement de seguretat.
Doncs, perfecte.
Exacte.
Vull dir, si vols tenir
el pàrquing de casa teva vigilat,
doncs els veïns agafen
i paguen un servei de seguretat.
Ara, no, li diuen a la Policia Nacional
que es clavi davant de la part.
Perquè llavors,
al centre que hi ha robatoris
o no sé què,
quan és horari comercial
per Nadal,
diran, bé,
i perquè estan allí
i no estan on han d'estar,
on segurament farien més servei.
Els carteristes del mercadillo
que n'hi ha cada dimarts
i cada dijous.
Per exemple.
És una cosa molt senzilla, no?
Clar, llavors, dius,
bé, no fem un drama.
Oh, és que ens haurem de pagar...
Escolta...
Com si vol una piscina,
també se l'haurà de pagar.
No li pagarà
l'Ajuntament de la piscina, no?
És que probablement
l'ideal fora reclamar
més seguretat
i més vigilància
a tota la ciutat.
A tot arreu?
Però clar,
segurament a tot arreu.
Però hi ha punts
que són especialment atractius.
A veure,
dubto
que hi hagi lladres
especialitzats
en anar a robar
a barris obrers.
Ui, doncs n'hi ha, eh?
També n'hi ha?
Sí, sí, tu parla amb la policia, eh?
No dis que...
N'hi ha a tot arreu.
Diguem-ne que la valua
de lloc que es roba
pot canviar,
però de robatoris
n'hi ha a molts llocs, eh?
No, el que passa
és que millor en aquests barris
no decideixen contractar seguretat.
S'ho han arribat.
O no ho diuen
o no ho expliquen als diaris.
Entens?
Directament.
Probablement.
Ja dius als diaris.
Ara estem a la universitat,
tenim aquestes jornades
sobre la llibertat d'expressió
a la Mediterrània
que estan portant personatges
molt importants
del món del periodisme.
Per cert,
mira,
ara ens ho acabaven de dir,
tenim intenció nosaltres
d'anar-hi cap a dos quarts d'una
perquè a aquesta hora
està previst
que s'ineguri
una exposició.
L'exposició
de la segona intifada
a la construcció
del mur de separació
i la inauguració
l'havia de fer
Raúl Gallego
que és periodista
i corresponsal
de TV3 a Jerusalem.
I dic l'havia de fer
perquè ens acaben de comunicar
que Raúl Gallego
no ha pogut sortir de Palestina
i no estarà avui
a la URB.
Gajes de l'oficio
que diria aquell.
Estava previst el programa.
Imaginem
que el fet
que no vingui
dona testimoni
que hi ha molts països
a l'àrea mediterrània
en els quals
és molt difícil
exercir
de moltes coses
i entre aquestes coses
de periodista.
Unes jornades
molt importants
aquestes
que s'estan fent
a Tarragona.
Montse.
Vosaltres sou periodistes.
No, és que jo
clar, a veure
com que
nosaltres
no ens ha tocat
exercir
en aquests països
on realment
moltes llibertats
estan concolcades
moltes
i una d'elles també
la llibertat d'expressió
evidentment
no podem parlar
amb coneixement de causa
podem parlar
però en el nostre
microcosmos
sí que coneixem.
aquí està el tema
i és el que anava a dir
el que sí que coneixem
és quan no pots dir
el que vols
aquí
a casa teva
a Tarragona
és un mitjà de comunicació
o si ho dius
t'has d'atendre
les conseqüències
llavors potser no cal
anar tan lluny
i evidentment
les magnituds
de la tragèdia
entre cometes
no són les mateixes
ni de bon tros
i d'Human Guardi
de voler comparar situacions
perquè realment
passen coses
molt greus
amb periodistes
empresonats
etc.
però clar
així
com deia la Nani
en el nostre microcosmos
això de
la censura
entre cometes
vetllada
el que no es diu
però se sobreentén
això també existeix
que tothom sap
vull dir
entre nosaltres
ho sabem
però
no sé
perquè
potser sí que ho sé
però hauríem de parlar
amb moltes tertúlies
no acaba de sortir
a la premsa
perquè uns temes surten
i altres no
quins són els criteris
de selecció
i després quan surten
tothom s'hi abona
ah això ho sabia
això és del domini
a bones hores
si era del domini
per què no sortia abans
això vosaltres
com a membres
d'aquest col·lectiu
però els que som usuaris
d'aquest col·lectiu
encara més
perquè no enteneu
la problemàtica
i us sorprenen
notícies
que de cop surten
i dius
i això perquè no havia sortit abans
jo diria que agraïm dues coses
agraïm el paper
de la gent
que en països molt conflictius
són la veu
del que està passant
jugant-se moltes vegades
a la vida
vull dir que això
és molt important
dir-ho
i jo penso
que és una finestra
bàsica
perquè la gent
d'ara
sapiguem
què és el que està passant
perquè tot això
també ens ho
mediatitzen
ens ho manipulen
etcètera
però aquí a casa
passa també una mica
el mateix
jo penso que hi ha
una gran responsabilitat
dels mitjans de comunicació
del que ens arriba
i el que no ens arriba
i com ens arriba
llavors agraïm
la gent
que jugant-se moltes vegades
la seva situació posterior
la vida no Pilar
però les garrafes
sí que te les juguen
per això dic
que jugant-se
la seva situació posterior
a la professió
són capaços
de dir les coses
pel seu nom
i dir les coses
quan cal dir-les
no posterior i després
quan surten
pel motiu que sigui
perquè políticament interessa
i llavors diuen
home
però llavors treuen
50.000 coses
aquí en aquesta ciutat
darrerament
hem vist algunes coses
bastant còmiques
en aquest sentit
doncs jo trobo
que hi ha una molt gran responsabilitat
per part dels mitjans de comunicació
actualment moltíssim
i tenen molt de poder
responsabilitat dels professionals
i parlant de poder
es parlava de poder
de països europeus
que hi ha un control absolut
dels mitjans de comunicació
i es posaven aquestes jornades
com exemple a Itàlia
però també països democràtics
en els quals
el poder l'exerceixen
les grans empreses
els grans grups de comunicació
que exerceixen també
doncs
autèntiques barreres
en la llibertat d'expressió
dels professionals
i dels mateixos mitjans
no ens enganyem
hi ha un moment que et preguntes
estic informada
o molt desinformada
i estem molt bé
si l'heu de dir
la Pilar
no parlem dels periodistes
sinó parlem del receptor
de tot aquell
estic informada
o molt desinformada
jo penso
jo amb això
i els dic als alumnes
moltes vegades
que un mitjà de comunicació
no és una ONG
és una empresa
és una empresa
que té uns processos
que busquen la rentabilitat
que tenen un producte
que en comptes de dir
ser sabates o cotxes
es diuen notícies
i que allò
roda
amb uns criteris
de rentabilitat empresarial
puros i duros
i llavors
a veure
responsabilitzar-nos
persones com la Montse
i com jo
que som batalleres
exacte
del que poden fer
o desfer
els mitjans de comunicació
és com si
culpabilitzes
l'obrer
perdó
de la SEAT
o de qui sigui
de les decisions
que pren
de les decisions
de les multinacionals
i això penso
que la gent
ho té una mica confós
vull dir
a vegades
i ens trobem
que et diuen
i això per què no surt
això és una cosa
per sortir al diari
jo què sé
qualsevol cosa
qualsevol problema
això hauria de sortir al diari
i ens ho dieuen
a naltros
com si nosaltres
fos
que m'explica
sí senyor
estic molt d'acord
que hauria de sortir al diari
però miri
sap que li dic
que així va
no sé
per exemple
el tema d'Air Cross
és de llibre
una cosa que tothom sabia
que tothom era molt conscient
i que ara
per unes raons
però socialment
jo no crec
que les persones
que mínimament reflexionin
culpabilitzin
o responsabilitzin
els periodistes
amb noms i cognoms
d'allò que
el mitjà en què treballa
o aquella línia editorial
el que pugui tenir el mitjà
jo crec que la persona
que mínimament reflexiona
sap perfectament
aquell mitjà
a quin grup pertany
i quina és la seva línia editorial
no crec que responsabilitzin
no tant
les persones que una mica
estan al dia
i llegeixen molts diaris
aquest és el problema
que no tant
però n'hi ha poques d'aquestes
Iolanda
i el greu
no és que
hi hagi una tendència
des d'un mitjà
des d'una empresa
de comunicació
la mateixa informació
aparegui d'una altra manera
el futur
és el que no apareix
jo crec
el que no es diu
el que s'oculta
la informació que són dues coses
i em sembla que són vàlides
és a dir
hi ha la informació
i són necessàries
la informació
que és la informació
l'opinió
que també s'ha de donar
i que tu llavors pots fer la lectura
que vulguis
i tenir la teva pròpia opinió
que són dues coses
el que no pots fer
el que no pots fer
és barrejar
i donar una cosa
per una altra
això jo crec que és molt important
i això sí que és responsabilitat
és el que anava a dir
això sí que és responsabilitat
dels periodistes
és a dir
jo ara fa poc
em vaig trobar
amb una persona molt important
que escriu
amb un mitjà molt important
d'una cosa que sí que conec
perquè tinc les dades
i era absolutament errònic
i a més a més manipulador
això sí que és greu
malgrat que sigui opinió
però això és greu
perquè jo penso que
pots opinar per no mentir
això mateix
el qui escriu
tu li has d'exigir
que com a mínim
tingui les dades
que després doni l'opinió
que vulgui
fonamentada o no fonamentada
però ha de diferenciar
el que és una notícia
això mateix
i a més a més
el que sí que ha de partir
són defets
que puguin
que siguin contrastables
que no pot fer
és inventar-se una història
perquè li vingui bé
això és una altra cosa
és una novel·la
llavors te la compres
és un relat
és una altra història
llavors es barregen molt
en els mitjans de comunicació
actualment tot això
i tot passa pel mateix sedat
és el mateix tot
home no
no és el mateix tot
i aquí hauríem de fer
una mica de meva culpa
i fer una revisió
i una autocrítica important
a com estan els mitjans
i quina és el grau
de professionalitat
dels treballadors
dels mitjans
que és directament proporcional
a les condicions laborals
moltes vegades
en què estan aquests treballadors
és a dir
si es precaritza
la feina
no pot pretendre
que els treballadors
tinguin
una professionalitat extrema
com a conseqüència
d'anys d'experiència
d'estudis
i formació
perquè la majoria
són becàries
efectivament
i ja està
o periodistes acabats
que cobren
exactament
si tu pagues
uns sous de misèria
que fan de tot
que parlen del bien
i del mal
i del sexe
de Los Ángeles
i absolutament de tot
tu fa la feina
necessària
als mitjans
de comunicació
d'ensenyar
d'aprendre
és a dir
un no pot agafar
sortir de la facultat
amb tota la il·lusió del món
que és molt lloable
agafar
i començar
a sac
amb un mitjà
i començar a parlar
a veure la ràdio pel micrófon
tal qual
el mesur
o ve el diari
i comença a escriure
perdona
hi ha una feina
de formació
absolutament imprescindible
i més en la nostra feina
perquè és que allò
que tu fas
surt directament
i és el que la gent
llegeix
el que la gent escolta
i que serveix
per crear certa opinió
té una transcendència
tot això
social important
tu l'has d'agafar
i aquella persona
l'has de formar
també al mitjà
ha d'agafar experiència
però no dona temps
a agafar experiència
perquè quan ja tenen
l'experiència
pam
i marxen
i moltes vegades
fins i tot
no arriben
ni a tenir
els hàbits
de la feina correcta
i cada vegada més
també per l'utilització
que fa el món polític
dels mitjans
perquè ha canviat
moltíssim
i jo diria
que ja fa bastant de temps
el José Luis Trebrián
deia que abans
els diaris recollien
les notícies que passaven
i ara
les notícies passen
perquè siguin recollides
els diaris
ha canviat completament
l'utilització
dels mitjans
si no hi ha un mitjà davant
allò no passa
s'espera que estigui al mitjà davant
perquè succeixi
jo sí que és perverada
en els últims temps
que
en els últims temps
que és tota la vida
de fet
però parlo dels últims temps
allò per les premses
i més recent
de personalitats
del món polític
que venen
i que has d'agafar
una declaració
i tal
tal com està previst
com està muntat
de manera
que tu no parles directament
parles primer
amb el cap de premsa
que et serveix
de filtre
que pregunta
què li preguntaràs
al polític
perquè el polític
ja pugui
elaborar
el tipus de resposta
que vol donar
si la de premsa
diu no no
o el de premsa
no no
que diu que no vol parlar
ja no preguntes
està d'una manera sistemàtica
un gabinat de premsa
no ets ningú
està d'una manera
sistematitzat
cada dilluns
al dematí
dediquen 3 o 4 hores
amb els seus assessors
de premsa
a preparar
l'argumentari
de la setmana
aquesta setmana
que em poden preguntar
què haig de dir
però això és una cosa
que això
dius bé
són intel·ligents
perquè s'ho preparen
aquestes filtres
són descarats
per què els mitjans
els periodistes
acceptem
aquesta
estructura
fèrria
que t'impedeix
tu directament
agafar el polític
i preguntar-li
el que et doni la gana
en el moment
que et doni la gana
perquè ja directament
recorrem al cap de premsa
a preguntar-li
què li podrem preguntar
no perdona
si passa per aquí
jo agafo
i li pregunto
i si no té resposta
doncs no té resposta
doncs jo diré
que no té resposta
exacte
o sigui una inconveniència
perquè no s'ho havia previst
abans
mala suerte
això va amb el sou de polític
jo per exemple
a Montse em pregunto
com a ciutadana
per què és notícia
que el senyor Bargalló
no porti corbata
això
ha de ser notícia
ho trobo fortíssim
clar
quan estem parlant
a veure
de la paritat
no van complir
el que van prometre
paritat
no sé
coses que trobo
molt més importants
que no el tema
de la corbata
com això trobaríem
molts exemples
en el món
i això per posar un exemple
immens de què és notícia
que llavors aquí ja
només una cosa
la imatge social
del periodista
ha arribat a uns nivells
a sota mínims
en aquest moment
per aquest tipus de coses
per la televisió
que està fent
doncs una autèntica
escabatxina
en aquest sentit
perquè tu poses
un personatge periodista
en un serial
i dius
ui aquest monstre
és un periodista
fan una caricatura
molt facilona
del que és la feina
del periodista
que afortunadament
hi ha un percentatge
molt elevat de casos
hi ha gent molt seriosa
molt competent
i molt coherent
però clar
la imatge social
que hi ha del periodisme
en general
és nefasta
home
malauradament
hi ha dos canals
que no els pots ni posar
vull dir
a la televisió
una mica en la línia
del que deies tu
de què és notícia
o què és notícia
a mi em preocupa
molt més
que el periodista
m'informi bé
sobre les qüestions
que són importants
i bàsiques
per la societat d'avui
que no
que m'agafi
amb un polític
amb un renunci
és a dir
a mi m'és igual
és a dir
que el polític
sàpiga
en un moment
o que digui
una tonteria
penso que no ha de ser notícia
en tot cas
esprima l'anècdota
per sobre del contingut important
i això em sembla
d'una manca
de professionalitat
per una banda
però també
em sembla
d'una manca
d'orientació
de cap a on han d'anar
els mitjans de comunicació
i amb això
la televisió
evidentment
ha facilitat
aquesta història
que tot és molt superficial
tot és purament anecdòtic
i no s'entren
en el debat
que realment interessaria
que és crear gent
amb dotis de front
amb criteri
que es pugui realment
després
dir-li al polític
el que ha fet malament
perquè que es posi corbata
o no
no té cap interès
però que faci veu malament
sí que té molt d'interès
la diferència que hi ha
i a la millor
dic un disbarat
la diferència que hi ha
entre la manera
de fer política
del senyor Bergalló
o la manera
de fer política
d'un altre polític
a la millor
només és la corbata
que això seria
el trist
per l'imatge
compta molt
en aquesta societat
que tenim
vull dir que
realment
tampoc
ha introduït
tants canvis
la manera
de fer política
del tripartit
potser hauríem de demanar-li
responsabilitats
de la seva gestió
i trobes que dius
bueno
però si la gestió
és exactament el mateix
perquè ens trobem
amb els mateixos problemes
o pràcticament els mateixos
busquem alguna cosa
que els diferenciï
doncs mira
és la corbata
a veure
que és molt trist dir-ho
però que a la millor
és això
en tot cas
el que li hauríem de demanar
és aquesta no diferència
no que no porti
no deixin de portar corbata
el que em refereixo
és que es prima
aquesta qüestió anecdòtica
sobre els continguts
perquè a la millor
no tens
no tens la informació
que voldries
de quina és la diferència
en els continguts
és a dir
no tens elements
per
per escriure sobre
quina és la diferència
entre el senyor
Bergalló
i el senyor
un altre
jo no sé tant
si és que no es tenen
les qüestions clares
o que ja hi va bé
passar
aquesta informació
sí
perquè és
el que la gent rep
i rep immediatament
i la gent es queda amb això
llavors ja no entra més
aprofunditzant en altres coses
ja ens va bé
tenir una societat
que no es pregunti
res més enllà
llavors jo crec que és una manipulació
perquè els canvis polítics
es manifesten moltes vegades
amb símbols
un posa la bandera
l'altre no la posa
un fa desfile
l'altre fa desfile
aquest tipus de coses
que la veritat
jo considero
que tenen molt poca importància
i que això amaga
la realitat
que la gestió
d'uns i d'altres
tampoc es diferencia tant
són símbols
purament
que és un punt de vista
molt pessimista
però
potser van per què els tires
jo per exemple
estic pensant
en la nova política
d'ensenyament
en el sentit
que es vol augmentar
l'horari escolar
etcètera
això superficialment
molt bé
però
no és una altra cosa
d'un contingut
més profund
en el sentit
que les empreses
el que primin
és la vida familiar
si realment
es vol un augment
de població
i diguin
ei no
a les 5
s'acabarà
la feina
llavors els papes
i les mames
puguin estar
amb els seus fills
que no dir
vinga
ara vacances
doncs no
només un mes
i fins a les 8 del vespre
els nens a l'escola
jo personalment
la meva filla
la vull tenir amb mi
i la vull disfrutar jo
no la vull aparcar
a l'escola
que un dia pugui tenir
la possibilitat
bueno
però no hi ha qüestions
més de fons
precisament
ara que dius això
mira
deixem anar
aquesta
és molt tard
no podem obrir
a parlar d'aquest tema
però diu
que el 26%
dels alumnes
de l'estat espanyol
no acaba
l'ESO
això és preocupant
6 punts
per sobre
de la mitjana europea
que és un 20%
i justament
en un diari
llegim un article
primer la informació
l'estadística
i després l'opinió
home que en aquest cas
bastant bé
perquè posa
que assumeixi
la responsabilitat
l'alumne
naturalment
ja està bé
els pares
i els mestres
26%
de nens i nenes
d'aquest país
que no acaben l'ESO
trobo que és una xifra
elevadíssima
i molt greu
parlem de l'ESO
no parlem d'estudis universitaris
això sí que és important
no les corbates
probablement
sinó això
que el 26%
d'escolars
del nostre país
passin per aquest fracàs escolar
de no tenir
absolutament
ningun reconeixement acadèmic
perquè l'ESO
és el mínim
que has de tenir
per tant és una xifra
jo crec que molt preocupant
i que això passi ara
perquè passés
fa desenes d'anys
doncs entrava dintre
del que es podia esperar llavors
però ara no
la veritat és que és abarmant
d'aquest tema
n'hem parlat
amb alguna cosa
del tema
de l'ensenyament
del tema
de la reforma
i jo penso que això
és una decisió
de país
és a dir
si volem tenir
aquí sí que hi ha
d'haver un pacte
de tothom
perquè si no
no ens ho acabarem
totes les mobilitzacions
del món
i model de societat
també
vull dir
jo penso que
que passa per això
que deia l'Anna
atenció de tothom
dels pares
les empreses
jo crec que s'ha de
de pensar
què és el que es vol fer
com es vol tenir
aquesta societat
una mica el que dèiem abans
si es vol tenir
una societat preparada
amb criteri
o no
si s'hi vol tenir
això és una decisió
passa per l'educació
passarà per l'ensenyament
i la formació
i això és bàsic
això és una decisió
volem tenir
volem tenir
gent que hi pensi
i gent que pugui actuar
i pugui decidir
no facis aquesta pregunta
que la millor
te la contesto
no, jo ja
de moment
mira el 26%
a mi m'ha sobtat molt
la veritat és que
quan aquest matí ho he sentit
ho miraré als diaris
ho he sentit per la ràdio
dic ho miraré als diaris
perquè em penso
que jo no he sentit bé
perquè semblava molt exagerat
un 26%
jo faria una reflexió
en el sentit
que segurament
totes les mirades
es dirigiran
als responsables
de l'educació
al sistema educatiu
a què falla
i potser
hauríem de girar
una mica el cap
i mirar les famílies
perquè pitjor
el sistema educatiu
que durant el franquisme
no n'hi ha hagut mai
i tan mal
tampoc hem de salir
clar
que vull dir que
potser les famílies
estaven més pendents
més atents
més atents
a les criatures
fa uns anys
que no pas ara
però no per res
no pels canvis polítics
sinó pels canvis socials
mateixos
era una obligació
tu tenies l'obligació
d'estudiar
si és que t'havien posat
en aquest camí
t'ho havies d'estudiar
i el pare i la mare
allà a sobre
els deures
era la teva obligació
s'havia acabat la història
no hi havia volta de full
ni cap discussió
l'altre dia estava parlant
amb gent de la universitat
sobre el tema del fracàs
a la universitat
de la gent que arriba
estem convertint
i això és un mea culpa
que em sembla
que ens hauríem de fer tots
en una societat
absolutament dèbil
a l'hora d'enfrontar-se
amb els problemes
que cadascú té
que enfrontar
i en el cas
dels estudiants universitaris
que tenen l'oportunitat
de tenir una formació
sembla
que se'ls hagi
de durar la píldora
perquè pobrets
no s'esforcin gaire
perquè no tenen
l'hàbit d'esforçar-se
jo penso que això
és un problema
de la societat
no tenim més temps
quina ràbia
però com que això
no ho solucionaran
en els propers dies
podem tornar a incidir
en una propera tertúlia
i moltes altres coses
moltíssimes gràcies
per venir Anna Pérez
Pilar Sada Montsejarà
Veïnani Rodríguez
són les 10 les notícies