...
Un quart d'una del migdia ha arribat el moment de parlar
de cultura popular, de tradicions i cultura popular,
com sempre, amb la companyia de Jordi Bertran.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Tenim una cita, una fita, millor dit,
el proper dijons, dia 30,
que van ser una de les festes que acollirà
l'actuació castellera per excel·lència de l'any,
Sant Fèlix.
També hi ha altres activitats a les que en parlarem,
perquè parlem d'això, de Sant Fèlix.
Sí, avui és Sant Bartomeu,
però com ja Sant Bartomeu el vam tocar l'altre dia...
Felicitats a tots els Bartomeus.
perquè començava, de fet, ahir,
a les 36 hores maratonienes de Sant Bartomeu a Sitges,
sobretot, però també hi ha altres municipis
de la província de Tarragona, en aquest cas,
que també fan festa.
Potser un dels més coneguts és Roda de Barà,
la setmana passada en va ensmentar diversos,
i potser la zona sud, potser el de la Sènia,
un dels més coneguts, també.
Bé, en tot cas, Sant Fèlix és un Sant
que possiblement no té tanta competència,
perquè no hi ha tants municipis que el celebrin,
però hi ha un municipi, que en aquest cas és una capital de comarca important,
que és Vilafranca del Penedès,
que el celebra des de fa prou anys.
Si no m'equivoco, un any, fa 305 anys,
que van arribar a les relíquies de Sant Fèlix,
a Vilafranca del Penedès, concretament el 1699,
i sembla que allò va ser el primer punt de partida d'una devoció important
que acabaria nomenant Sant Fèlix com a patró de la vila l'any 1776,
perquè antigament no era patró de Vilafranca.
Si va desbancar algú altre, vols dir?
Sí, això em sembla que ja ho comentàvem per Sant Magí,
sembla que amb la Iolanda va ser,
hi ha desbancaments de patronatges,
i això és una qüestió que es va produint en diferents poblacions.
Vilafranca és un dels casos,
però el cas de Sant Magí també va desbancar a Sant Fructuós,
i a Mataró també hi ha un cas semblant amb unes santes mataronines
que també van desbancar a un sant anterior.
I sempre hi ha hagut una mica de rifirrafe entre els sants.
En tot cas, avui en dia sí que podem dir
que és prou consolidada aquesta celebració,
i que jo diria que ha marcat dos lemes importants Sant Fèlix de Vilafranca,
que no per tòpics no crec que s'hagin de passar per al contrari,
sinó que és important analitzar-los i veure'n l'entrellat d'això.
Un és el fet que tu deies,
has dit la fita castellera potser més important de la temporada,
que en tot cas el que sí que ells reivindican és el fet de la plaça més castellera.
Aquest és un lema que es veu allà amb unes rajoletes al costat de l'Ajuntament de Vilafranca,
i aquesta reivindicació, aquest lema,
s'ha encunyat, jo diria, amb prou raó,
perquè, home, fins i tot en les èpoques més complicades del fet casteller,
Vilafranca ha sabut mantenir un nivell important sempre.
Com ho ha fet?
Doncs ho ha fet històricament portant colles de fora de la població,
perquè si bé és cert els actuals castellers de Vilafranca,
que van ser fundats el 1948,
i després, molt més posteriorment, cap als anys 80,
els Chicots de Vilafranca, que és la segona colla de Vilafranca,
si bé és cert que avui en dia estan al capdamunt de les colles castelleres de Catalunya,
el que és cert és que antigament no existien,
i que qui feia aquesta feina eren els valls de Valencians de Valls,
i després els que van ser anomenats les Chicots de Valls.
Per això no és estrany que el 1827,
en ple moment d'apujança,
dels primers construccions de VIII del segle XIX,
doncs ja sabem que Sant Fèlix actuava en els valencians de Valls fent castells.
De fet, cap a aquella època, els castells es contractaven per pisos,
i així, per exemple...
Com, com, com?
Es contractaven per pisos, vull dir que hi ha un paper, per exemple,
un document que diu que els administradors,
que ara parlarem d'aquesta figura de Vilafranca,
contracten el Vall de Valencians de Valls
perquè realitzi el castell de set pisos,
i un altre any també d'aquella època,
estem parlant dels anys XX del segle XIX,
el castell de set espadat,
que vol dir castell de set amb el pilar, segurament.
Ara sortiria cara, això, eh?
Bé, ara també es fa una mica, això, eh?
En funció dels nivells de castells,
també es lloguen unes colles, unes altres,
i jo crec que en molts casos...
I es paga, també.
I es paga en funció del nivell de castells que tens, no?
El cert és que d'aquestos castells de set pisos,
doncs, als anys 40 del segle XIX ja passem als de vuit pisos,
que ja es documenta com a tal,
i a partir del 1860 del segle XIX també es documenten els castells de nou pisos, no?
Per tant, jo diria que ja hi ha una llarga tradició
de fer una plaça castellera amb importants colles.
De fet, doncs, en guanyo, com els últims anys assistiran les dues colles ballenques,
els minyons de Terrassa i els castells de Vilafranca, no?
La qual cosa jo crec que justifica sobradament aquest fet de capdavanters
en quant a diades castelleres, no?
Deixa'm dir, Jordi, breument,
que el dilluns el retransmetrem en directe de dià de Sant Fèlix.
Bueno, aquestes falques s'han de fer, perquè, si no...
S'ha de dir, eh?
S'ha de dir que ja està dit, ja...
Que aproximadament començarà a dos quarts d'una del migdia.
Doncs estarem en directe des de Sant Fèlix
per explicar tot el que vagi succeint des d'allà.
A partir de dos quarts d'una hi tirareu bastant llarg,
perquè a Sant Fèlix has de reservar taula tard,
perquè, si no, no...
Home, és una d'aquelles actuacions que no s'ha de perdre ningú, eh?
Exacte.
Llavors, bueno, en principi la previsió, doncs, crec que serà bona, no?
Tal com, de fet, els últims dies han anat veient,
sobretot ja Vilafranca, que s'ha anat apuntant un bon nivell castell, no?
I l'altre lema d'aquesta festa és la festa més típica de Catalunya, no?
La més típica, que en diuen, no?
I això, bàsicament, aquell...
Qui ho diu, això?
No, no ho sé, s'ho van autotribull.
Autotribull, eh?
Autotribull, crec que...
Ara es diuen que som els millors, no?
Sí, sí, sí, però el cert és que en un moment determinat això va tenir un sentit.
I avui, quan els veus, aquests lemes, dius,
tampoc aquesta festa no té res massa més diferent
que el model que podríem dir que existeix a Tarragona o a Sitges o a Vilanova
o a pobles més petits, no?, d'aquestes contrades.
però realment aquesta etiqueta es va posar durant la postguerra
perquè a Vilafranca s'hi va tenir una cosa diferent a la resta de municipis
o a la majoria de municipis dels quals esmentava ara,
doncs és que va saber mantenir en uns èpoques complexes a nivell polític
i a nivell econòmic també va saber mantenir tot aquest arrel tradicional
que provenia de temps pretèrits, no?
És a dir, d'aquesta època que ja havien arribat les relíquies, no?,
doncs ja existien aquests elements festius, no?
I el que és cert és que jo crec que Sant Cunyà en aquell moment,
és a dir, entre els anys 40 i els anys 70 del segle XX,
doncs són pràcticament no la més típica,
sinó pràcticament una de les poques festes típiques que queden al país
i no sé si la comparem, per exemple, amb altres festes veïnes
com Vilanova o Tarragona, doncs...
Exacte, clar.
Sí, sí, la diferència és abismal en aquell moment,
vull dir, no hi ha cap mena d'ubte.
Aquí entren després amb el conflicte amb els sitgetans
que avui estan de festa major, doncs que ja diuen que
ells també ho van saber mantenir-ho,
tot i que sembla que no amb el mateix nivell, no?
També podríem dir que la Patum de Berga,
una festa que una vegada m'ha explicat aquí,
també es va mantenir
i en canvi doncs tampoc mai va reivindicar aquesta etiqueta, no?
El cert és que podríem dir que l'essència de la festa tradicional
del camp de Tarragona i el Penedès es va mantenir a Vilafranca.
L'Eclarre de Cervera també és una festa que ve de lluny o...
No, l'Eclarre és una festa que, si no m'equivoco,
enguany compleix uns 18 anys,
és a dir, em sembla que ha de ser la majoria d'edat.
El que passa és que l'Eclarre de Cervera,
que coincideix també precisament amb aquest final del mes d'agost,
hi ha més festes que coincideixen aquest cap de setmana,
doncs festes importants tindrem l'Eclarre,
tindrem també la festa major de Manresa,
tindrem Sant Fèlix,
hi ha diferents festes que se celebren aquest cap de setmana, no?
La diferència de l'Eclarre és que es va...
S'han utilitzat uns elements que a Cervera
estaven documentats en el corpus,
l'Eclarre no existia com a tal,
però en canvi els elements de foc
en tot el corpus que hi hagi de Cervera
estan històricament documentats.
Ara tampoc aquí portem tota la documentació,
però més o menys calculem
que són de les primeres notícies,
per exemple, d'elements de foc a Catalunya.
Podríem dir que Cervera, Barcelona i tal,
i Cerraona serien els tres més antics
en quant a elements de foc que tenim documentats
i s'han reinventat o resituat
amb una escenografia poc diabòlica, diria jo,
i més esotèrica o de bruixes
en aquesta festa que també se celebra.
Molt bé.
Tornem a Sant Fèlix.
Tornem al que ens ocupa,
al Sant que ens ocupa avui.
Abans has parlat de la figura de l'administrador
o de l'administració, més ben dit.
una figura que s'ha perpetuat amb el temps,
que s'ha preservat i que s'ha perpetuat, fins i tot,
i que no té res a veure amb l'administració
que ens puguem imaginar, no?
No, no és l'administració pública.
No va per aquí la cosa.
No, la paraula administració és una paraula
a tenir en compte, diria jo,
dins del món festiu,
bàsicament avui en dia perquè només es manté amb força
a Vilafranca del Penedès, no?
L'administració era, podríem dir,
una organització paral·lela a la institució eclesiàstica,
vinculada però paral·lela,
que organitzava les festes, no?
Per exemple, en el cas de Tarragona,
la festa de Sant Tatecla
mai l'ha organitzat una administració d'aquest tipus,
sinó que l'ha organitzat l'administració pública,
al Consell Municipal, i en canvi la festa de Sant Magí
l'havia organitzada a l'administració de la capella, no?
De Sant Magí.
Això vol dir que hi havia una sèrie d'institucions,
en aquest cas la capella de Sant Magí,
que tenia una sèrie de gent que organitzava
els actes, diguéssim, més populars
o menys d'ofici religiós, no?
Això exactament és el mateix que passa
a Sant Fèlix de Vilafranca, encara avui en dia.
L'administració, amb els canvis, lògicament,
que comporta el temps,
avui en dia l'administració no està vinculada
a la institució eclesiàstica,
sinó que és nomenada directament per l'alcaldia,
però són una sèrie de persones
que durant l'any
preparen la festa.
Però són gent d'entitats?
No, no, no.
Són persones individuals,
que se suposa que
per la seva vinculació a Vilafranquina
són els responsables d'organitzar la festa,
que té un esquema molt fix,
una seqüència d'actes molt...
Però gent de cultura,
no ho sé,
escriptors...
No, no, no.
En principi,
persones que poden estar vinculades
a diferents àmbits,
des de l'esportiu
fins al purament festiu,
podríem dir, no?
I persones que, en principi,
coneixen sobradament
la tradició vilafranquina
de la festa major
i, per tant,
poden aplicar-la i desenvolupar-la, no?
Evidentment,
amb el suport municipal
pels actes que convingui,
però amb un pes
que, fins i tot,
els comporta dues coses, jo diria,
interessantíssimes d'anàlisi.
Una,
la custòdia del sant
durant tot l'any.
Sant Fèlix no dorm
a la Basílica de Santa Maria,
sinó que dorm
durant tot l'any
a les cases dels administradors.
Això vol dir que
diumenge
a la tarda,
si no m'equivoco,
a tres quarts de vuit de la tarda,
Sant Fèlix sortirà
des de la casa d'un administrador
de l'any passat
per dirigir-se
a la Basílica de Santa Maria
i dormirà
la nit del 29
al 30
i la nit del 30
al 31
i el 31
a la tarda,
novament cap a quarts de vuit,
sortirà des de Santa Maria
i anirà a casa
d'un dels administradors d'enguanya.
Llavors,
és un sant que
poc missaire,
podríem dir,
és un sant que no li agrada massa
estar a l'església
i estar a casa
de la gent.
Un sant popular.
Amb tots els respectes,
pels administradors,
però vaja,
què vols que et digui?
Tenim sant a casa.
Sí,
però és curiós,
jo ara tampoc voldria...
Tenir-lo.
No,
no voldria tampoc
desacralitzar massa
aquesta imatge,
però el cert
és que
és un honor
pels vilafranquins
i només es pot entendre
amb clau vilafranquina.
De fet,
durant l'any,
no oficialment,
però sí oficiosament,
com hi ha diferents administradors,
fins ara fa poc temps
hi ha d'en 5,
no sé si han incrementat
ara recentment,
però bé,
de casa d'un administrador
a l'altre
es traslladen també
amb petites processons
que s'organitzen,
no?
I això també té tot
un cerimonial intern
que es va succeint
al llarg de l'any.
Però bé,
en tot cas és un honor
per part d'això,
no?
Per ser,
per ser,
per ser-ho,
el màxim respecte,
però...
Exacte,
no,
no,
ja està bé,
aquest programa
sempre intentem
una mica desdramatitzar
els temes així
de cultura popular,
no?
En tot cas és un fet,
no?
Aquest cas dona,
i l'altre curiós
és que
organitzar la festa
vol dir també
buscar els diners
per organitzar la festa,
amb la qual cosa
hi ha
dues fonts
de finançament bàsiques,
una és
el patrocini,
el mecenatge,
bé,
tres hi ha,
el patrocini,
el mecenatge,
per una banda,
l'altre els bars,
que es munten
durant la festa major,
i després hi ha
la venda del programa,
el programa de Vilafranca,
a diferència
del 95%
dels programes
de festa majors
que hi ha a Catalunya
o fins i tot
la resta de l'Estat,
és un programa
que és normalment
un llibre objecte,
és un programa
que és molt
valorat
i molt
apreciat
pel seu disseny
normalment,
si hem vist
coses
extraordinàries,
és a dir,
des de caixes
que es munten
i es desmunten,
desplegables,
tot objectes
que tenen un valor
adicional al programa,
al contingut del programa.
Calle i B,
et diria
que el programa
és el que menys importa
quant al text,
i el que és important
és tot el disseny
que hi ha.
I aquest programa
té diverses parts,
però una de les parts
importants
és l'estampa
del sant,
que és una cosa
que pot semblar
anacrònica,
però cada any
s'encarrega
d'un artista local,
normalment
també hi ha uns quants
de modernos
que pinten sants,
i l'estampa
és una de les coses
més valorades
i més col·leccionades
a Vilafranca.
Jo diria
que és impensable
una festa major
sense una bona estampa
del sant,
no és una estampeta
per la cartera,
estem parlant
d'un cartell
d'unes dimensions
considerables.
I aquest programa
durant dos dies
abans del 29,
normalment
el 28 i el 27,
els administradors
es passegen
per tot Vilafranca
i amb un carro
i amb una sèrie
de col·laboradors
i grups de grellers
van venent
aquest programa
que evidentment
pel seu valor
d'objecte
no es ven
a un euro
sinó que es ven
amb un preu considerable.
També hi va el Sant
amb aquesta cognitiva?
No, no,
el Sant encara
no ha decidit
sortir
de casa
de l'administrador
i de fet
fins al diumenge
concretament en Guany
no abandonarà
la casa
que ha d'estar
ben acollit
per passejar
pels carrers.
Doncs avui
parlant
de Sant Fèlix
què més podem explicar?
Ja hem parlat
de la figura
de l'administració
i dels administradors
que teníem
en ment
inicialment
ja sabem que és una altra cosa
ben diferent
del Sant
que passa
l'any
a la casa
d'algun d'aquests
administradors
o van tornant
en fi
de la festa
què més podem explicar
de Sant Fèlix?
Una altra cosa curiosa
de Sant Fèlix
que jo recomanaria
especialment per a aquells
que siguin menys devots
perquè
menys devots
menys devots
perquè és un acte
que es fa dins de l'església
però
et dona
una visió
bastant diferent
del que et imagines
que és el món religiós
des de
si no m'equivoco
el dia
sí
des del dia 22
és a dir
en aquest cas
des del diumenge
enguany
passat
des del diumenge passat
va començar
la novena
la novena
per a les persones
que són poc avasades
doncs
la novena
de Sant Fèlix
doncs
costa lògicament
de nou dies
en què hi ha una sèrie
de
podríem dir
oficis
cada tarda
dedicat al sant
és un acte religiós
solemne
que es fa
doncs
a la
a la basilica
de Santa Maria
de Santa Maria
normalment a dos quarts
de nou del vespre
això es repeteix
cada dia
fins al dia
de Sant Fèlix
la novena
són nou dies
i
és curiós
perquè
té una part
que és important
que és potser
la menys religiosa
però són els gojos
els gojos
o goig
són uns camps
populars
originats
aproximadament
podríem dir
a l'època
mal anomenada
de la decadència
que és
l'època
que comença
en el segle XVI
i acaba
a principis
del segle XIX
en què
la literatura
culta catalana
està molt
enfonsada
per tota la pressió
del siglo d'euro espanyol
podríem dir
i per la mateixa
davallada política
que viuen
els països catalans
en aquesta època
es manté
i té una força
extraordinària
tota la literatura
popular
els gojos
són una mostra
de literatura popular
que podríem situar
en aquella època
i es caracteritza
perquè són
uns cans
de lluança
al sant
però que
són cantats
de manera massiva
en alguns actes
per exemple
les novenes
també es poden cantar
en els oficis religiosos
de migdia
i tal
però els de Sant Fèlix
són especialment
interessants
perquè
els canten
d'una manera
molt participada
i
en el dia màxim
que és el dia
Sant Fèlix
tots els elements
del seguici
de Vilafranca
els valls
de Vilafranca

és curiós

podria ser
que ja caminéssim
cap a
alguna d'aquestes
Mare de Déus
que hi ha
a principi de setembre
que acostumen a ser
les Mare de Déu
trobades
però bueno
veurem
ja en parlarem
ja en parlarem
que portem dos sants
tres sants
en Magistro
en part del feu
Sant Fèlix
que no s'enpepi ningú
doncs
ja parlem
de
de Sant
Jordi gràcies
fins aviat
vinga