Jordi Bertran, molt bon dia.
Benvingut a aquest espai que avui dediquem de manera, podríem dir, gairebé monogràfica al final de l'any, el 31 de desembre, que ja el tenim aquí.
Parlem del cap d'any i jo he buscat, no res, no t'espantis, 4 o 5 refrenyets només, poqueta cosa.
4 o 5 a 0, depèn, doncs.
Ah, no, no n'has portat cap?
No.
Mira, espérate, els he buscat per encara no els trobem.
Diu, menjar raïms per cap d'any porta diners tot l'any.
Doncs a menjar raïm, tothom.
Aquests que juguen a les loteries, doncs que mengin molt de raïm, que tindran molta oportunitat.
I hi havia molta cua ara, venint cap aquí hi havia molta cua.
Deu ser per això del nen, no?
Suposo.
De la loteria del ninho.
El ninho, allò que nosaltres fem el ninho, adorar el ninho.
El adorar el ninho, altres el duro i el ninho, no?
Adoren la loteria.
Això mateix.
Desembre nevat, bon any assegurat.
Per tant, és un bon presagi el tema del fred, la neu, la pluja.
Hi ha una dita d'aquelles absolutament tontes, i perdonin, perquè són d'aquelles d'una evidència meridiana,
que diu, qui al desembre acabarà, bon any veurà.
Home.
Cau de madur.
Sí.
Aquest, eh?
Espera't, que diu, cap d'any seré, tot l'any va bé.
Això ja és més difícil, doncs.
No sé si es refereix a la serenò meteorològica o a la serenò etílica.
A Madrid, en guany, a Madrid, perquè com no veuran cava, veuran sigut.
Però veuran altres coses, home.
Però veuran altres coses, no?
Sí, sí.
Que només veuran cava català fins ara?
Sí, del Gaitero també.
Diu, per any nou, el dia s'estira un sou.
Bé, no té més.
És allò del pas de Pardal i tota aquella cosa.
Ja sabem que a partir del dia de Nadal, doncs de mica en mica,
es va allargant el dia, o si més no, les hores de llum.
Ja està, ja no en tinc més.
Bé, m'has guanyat.
He estat una actuació breu.
Bé, bé, però...
Espero que aprofitos.
Però tinc cosetes, eh?
M'has guanyat, m'has guanyat.
M'has guanyat, m'has guanyat.
Ara deixo que en debutis, tu, les teves coses.
D'entrada, jo diria que hi ha un personatge
que resumeix el que seria el pas de l'any
i que ens anuncia també com pot vindre el següent.
No és l'home dels nassos, que en parlarem d'aquí uns minuts,
sinó que és un personatge que és el màxim exponent
del resum del que ha passat un any en un país.
Aquest personatge, precisament,
adquireix un paper important aquests dies de Nadal
i de canvi d'any.
Que et poses, eh?
No, si és molt senzill, és el caganer.
Ah, el caganer.
El caganer resumeix tot l'any.
Ah, sí?
Sí, sí.
I jo us recomano, amb aquelles recomanacions que fem,
entreu en un web, que és a les3doblesves.amicsdelcaganer.org.
No és broma, eh?
Si algú té una ordina al davant, pot fer-ho.
És una associació cultural fundada l'any 1990.
Hi ha una secció de nous caganers dins d'aquesta web.
Oh, i és molt activa, aquesta explicació.
I allà, doncs, jo entre els que acabo de veure hi ha el Zapatero,
els personatges de la pel·lícula Els Increïbles,
Sant Jordi maten el drac, Dalí, Letó, Felipe la Letizia
i el timbaler del Bruc, per posar-hi un toc català, també, no?
Això és la nova col·lecció de caganers,
que és un bon resum de l'estat de salut del país, no?
Com a mínim, resumeix les cares i els personatges
que han estat més populars al llarg de l'any.
Això tens tota la raó del món.
Seria com la rèplica de les falles valencianes, eh?
Si fa una part.
Sí, sí, sí.
En quant a popularitat de personatges i noms propis.
Sí, sembla que això no és que hagi estat així cada any,
històricament, però Déu-n'hi-do els anys que fa ja,
perquè des de finals del segle XVII
que es té constància que els caganers apareixen
doncs defecant en el pessebre i abonant la terra.
No sabem si per simbologies especials,
però realment és un personatge curiós.
Tenen una revista i tot que es diu El Caganòfil.
Es pot consultar també per internet.
El Caganòfil.
Sí, sí.
No és broma, eh?
De veritat.
Entrin a internet i ho veuran.
I després hi ha un altre personatge
que també és important,
que és l'home dels nassos,
que és el que ens anuncia
també que s'acaba l'any, no?
Aquest és molt proper a nosaltres, no?
Aquí a la ciutat de Tarragona.
Bé, no?
És un personatge de neus.
Sí, generalitat,
però que aquí el tenim de cada any,
també que ens és familiar.
Sí, sí, sí.
A mi m'agrada més el que explicaré, eh?
Jo vaig explicar-lo.
Ara és un que no es fa ara.
No és broma el que diré ara,
tot i que suggereixo
que algun regidor de l'Ajuntament
ho podria aplicar.
Concretament,
refereixo l'home dels nassos
de l'Ajuntament de Palma, de Mallorca.
A l'Ajuntament de Palma
hi ha un retrat,
un quadre,
del rei Jaume I,
que és el rei
que va conquerir l'illa de Mallorca,
o les illes en general,
als moros.
I hi ha un quadre
que és d'un pintor
que es diu Antoni Reus,
això no és broma tampoc,
que és de l'any 1621.
I,
antigament,
fins no fa massa anys,
al matí del 31 de desembre,
apareixien uns operaris
de la brigada municipal
a la tribuna
que hi ha a la façana
de l'Ajuntament de Palma.
L'endomeçaven tota,
allò amb els domassos granes,
i treien el quadre
que està tot l'any penjat
al saló de sessions,
a la sala de sessions
que diuen a Mallorca,
doncs està penjat en una paret allà,
un ornament en extra,
el treuen al balcó principal
de l'Ajuntament de Palma,
o el treien.
I el deixen allà.
El deixaven allà tot el dia
per presidir,
doncs,
tota la jornada
que de fet
té una raó històrica
perquè a Mallorca,
a Palma,
al voltant de la celebració
del Cap d'Any,
té la festa de l'estandard
que, d'una manera o altra,
ens recorda el dia
en què precisament,
el 31 de desembre,
va tenir la gran victòria final,
en què Jaume I
va derrotar els moros.
I, per tant,
per això
es treia aquest quadre
a la balconada.
jo realment,
i fa anys
que intento trobar
l'explicació real
d'aquesta llegenda
de l'home dels nassos,
i crec que
no m'estranyaria
que fos un costum
de clara procedència
d'aquest ritual mallorquí,
perquè té un sentit històric real,
que és la conquesta
en el dia concret,
encara avui en dia
la feix de l'estandard
amb molts tats crítiques,
perquè ja, doncs,
avui en dia,
fins i tot
l'exercit espanyol
homenatge
als monarques catalans,
podríem dir entre comedes,
però hi ha gent
que veu
un altre tipus d'homenatge
una mica més
particular.
Bé, en tot cas,
sembla que això
de l'home dels nassos
doncs,
no és tant,
tant, tant, tant,
o jo retiro una mica
alguna de les explicacions
que he dit altres vegades,
que és allò de l'home,
que no és límit
a ser el que té
tants nassos
com dies
que li queden a l'any.
Abans de continuar, Jordi,
exactament,
què és el que proposes
que copin
o que imitin
aquí a Tarragona,
d'això que has explicat
aquí després?
Això d'airejar els quadres.
Ah.
Airejar els quadres.
D'acord,
no cap quadre.
Hi ha un quadre
al Saló de Sessions
que és d'un monarca,
precisament espanyol
en aquest cas,
que també,
de tant en tant,
convé airejar-lo,
no està massa airejat,
està penjat allà la paret.
Però és curiós,
vull dir que,
i era un,
el que hi ha aquí
a l'Ajuntament de Tarragona
és un personatge
que tenia molts nassos,
sí, sí,
és el rei Felip V,
tenia un parell de nassos.
Un parell només,
aquest que surt
pels carrers
en té més, no?
Aquest podria tenir
un altre missatge,
però bé,
en tot cas,
això de treure els quadres
és una cosa
molt habitual,
de fet,
aquí en el programa
l'hem fet més vegades,
aquestes explicacions,
perquè, per exemple,
hi ha la festa
del quadre de Santa Rosalia
o moltes altres festes
en què es passeja un quadre,
és a dir,
passejar un quadre
o airejar-lo
és tot un honor
com ves bé a Mallorca.
Jo crec que una mica
l'explicació real
d'aquesta tradició
de l'home dels nassos,
com a mínim,
és la més antiga
que hem trobat,
perquè aquest quadre,
des del 1621,
hi sembla que l'airejaven
cada any.
Ens has portat
una mica de so,
allò que podríem escoltar,
si et sembla,
tot parlant
d'un element
que està molt vinculat
amb les tradicions
i la cultura popular,
estem parlant
de les campanes
o la campana,
en aquest cas.
Sí, sí,
perquè al matí
és quan s'exposen els quadres,
però al vespre
és quan toquen les campanes.
I hem portat un tema
que prové
d'un compact
també molt recomanable,
que es diu
Bajo Ebro,
Baix Ebre,
navegando por la música
de tradición popular
de Aragón
Catalunya i hi ha un tema
que es diu
la campana
de Belilla.
Belilla és una població
que està
a la ribera de l'Ebre,
concretament
està una mica més
damunt de casp,
tirant cap a dalt
es troba aquesta població
i es diu
que està situada
sobre una colònia romana
que es deia
la colònia Celsa
i que es diu
que va ser
la primera fundació romana
en la vall de l'Ebre,
en aquesta zona,
i que realment
hi havia
un poblement ibèric
anterior.
En tot cas,
és una població
que té una història
molt llarga
i que ha permès
que tingui
tota una mitologia
al voltant
d'una campana
que un dia
va arribar
des del mar,
va pujar l'Ebre,
remuntant l'Ebre,
amb dues espelmes,
una a cada banda
de la campanya,
i que
no l'aconseguia
atrapar
mai ningú,
fins que una
formosa noia
va decidir
o va poder
aturar-la
allà,
a l'illa de l'Ebre.
En tot cas,
és una versió
d'aquest compa
que junta músics
de l'Ebre
i de...
Bueno,
de l'Ebre català
i de l'Ebre,
ara bonés.
L'escoltem.
L'escoltem.
L'escoltem.
Des de tiempo
inmemorial
cuentan por esta ribera
una historia asombrosa
i el que dixen
verdadera
i els testigos
més diversos
i molt notables
cabezes
i prodigio
confirmaron
tant de fe
de la seva
serpenta.
La campana
de Belilla,
la campana
milagrosa,
sonava sola
en la villa
al ocurrir
grandes coses.
La campana
de Belilla,
la campana
milagrosa,
sonava sola
en la villa
al ocurrir
grandes coses.
Hasta el delta
del Ebro
por el mar
llegó un día
remontando
la corriente
por el mismo
río
subía.
resultaba
prodigioso
que una
campana
flotada
siendo
por ello
normal
que a las
gentes
asombrara.
En los pueblos
ribereños
todo el mundo
se afanaba
por lograr
la maravilla
y acogerla
se acercaban
pero de nada
servían
esas buenas
invenciones
porque
aquellas tentativas
serán
cosas de
varones

es un
personatge
que tiene
antecedentes
francés
tomás
panchito
precisamente
antecedentes
al continent
americá
y eso
se deja
influenciar.
En todo caso
es una de las aportaciones
esta mitología
de las campanas
Realmente
la campana
de la velilla
diuen que sonaba
también
en momentos
loctuosos
y que no la tocava
a ningú
pero cuando
sonaba
s'anunciaba
alguna
situación
dantesca
pels pobles
entre
las
que se conocen
ya
desde
los ataques
a determinadas
poblaciones
que van
sucumbir
en guerres
conflictes
bèl·lics
o la mort
de diversos
reis
también
diuen que
cuando
Alfonso el Magnánim
el rei Alfonso el Magnánim
va ser empresonat
después
de la batalla
naval de Ponza
también
va
sonar
pero también
diuen que
cuando
Alfonso el Magnánim
va arribar
a Nápoles
y va
conquerir
Nápoles
también
va tener
un to
positivo
por tanto
es esta
campana
de velilla
que
com a mínim
ens rememora
en una època
jo diria
històrica
en què
les campanes
ja tenien
alguns sentits
altres
campanes
sonaran
al punt
de la mitjanit
del 31
de desembre
i aquest ritual
de menjar raïm
si fa o no fa
jo diria que
gairebé tothom
el fa ja
jo no sé
ben bé
d'on ve
no sé
si és
excessivament
important
saber-ho
però que
tots ho tenim
com a molt
interioritzat
aquell refrán
que dèiem
menjar raïms
per cap d'any
porta diners
tot l'any
diuen que
és un
signe
de sort
i que si no
ho fas
doncs
justament
tot el contrari
la disorta
et perseguirà
al llarg
dels següents
365 dies
sí
el que normalment
passa
també amb això
de l'any
és que nosaltres
estem parlant
amb una cultura
occidental
fixeu-vos que
avui hem posat
tota una sèrie
de referents
hem parlat
del Caganer
hem parlat
del Quadre de Palma
hem parlat
del Baix Ebre
del Bajo Ebro
però en tot moment
sempre
hem estat
referint
a poblacions
que estan
a la zona
occidental
això no passa
arreu del món
hi ha molts moments
i moltes cultures
que ens porten
cap a un altre
cosmos
cap a una altra idea
de pensar
sobre el temps
i això
es pot comprovar
fent una repassada
per diferents països
però el que és cert
és que si se n'anem
a la Índia
se n'anem
a Israel
se n'anem
a Vietnam
o a la Xina
per posar alguns
dels exemples
en aquestes cultures
els nous anys
coincideixen
en altres moments
jo he trobat un ritual
que m'ha fet gràcia
a nota més
que és l'Iran
que diu que els iranians
celebren el cap d'any
amb un banquet
en una taula
en la qual
hi posen set objectes
els noms dels quals
comencen
amb la lletra S
en el seu idioma
és clar
són
no ho diré bé
evidentment
perquè és en l'idioma
propi d'aquest país
sombol
que signifiquen flors
i xeqeh
que significa monedes
per tant
flors
monedes
coincideixen
que comencen
amb la lletra S
i són objectes
que remeten
precisament
a coses positives
no?
sí
jo crec que en general
sempre s'està remetent
a aquest ritual
perquè fins i tot
en aquells moments
en què no coincideix
amb el 31 de desembre
o de gener
el sentit
és el mateix
exactament
potser el més conegut
el més conegut
és el de l'any nou xinès
que es caracteritza
entre altres coses
per
fer un esclat
impressionant
de focs artificials
i per aparèixer
tota una sèrie
de personatges
mitològics
entre altres
aquest famós drac
de paper
que ens connecta
tant
amb la nostra
cultura
en tot cas
l'any nou xinès
també ha anomenat
festival de primavera
perquè realment
ja està
més caminant
cap a la primavera
jo diria
camina cap a la primavera
pot caure
entre el 21 de gener
i el 20 de febrer
per la qual cosa
realment
moltes vegades
ens sorprèn
però
jo crec que és important
veure aquesta referència
com varien els anys
els nous anys
el mateix
tu parlaves de l'Iran
si anem a l'Israel
el nou any
comença
el setembre
que és un festival
jueu
és que nosaltres
ens guiem pel nostre calendari
gregorià
és diferent
sí
i en tot cas
jo penso que la principal diferència
és precisament
en un calendari
és com va avançant
els cicles del temps
i el que per tu és el més important
per altres
no ho és
la simple idea
de pensar
que nosaltres
estem ubicats
en una zona
en un tipus de conreu
determinat
ens pot fer pensar
que en societats primitives
que no tenien aquest tipus de conreu
ja
els anys
començaven
a nosaltres
en altres moments
de totes formes
això s'ha internacionalitzat
i jo diria
s'ha uniformitzat
perquè si evidentment
agafem les imatges
que acostumen a aparèixer
per televisió
doncs des de
gairebé l'informatiu
del migdia
diria jo
perquè tu tenies aquí
per aquí un horari
sí
jo tenia aquí un horari
internacional
em sembla que a Austràlia
aviam si trobo
a Austràlia
per aquí el tenia
és un dels primers
a Sydney
a Sydney
amb els bons amics
de la pirotècnia
del Sant Foti
del Sydney
i en Howard
que són algunes
de les pirotècnies
disparen focs
a les dues
de la tarda
quan aquí són les 12
de la nit
quan encara tenim els quadres
i els homes dels nassos
gairebé tombant
a Badac les 10 de la nit
a Java
a les 6 de la tarda
a Papua Nova Guinea
són les 3 de la tarda
a Londres no té més
és de més a prop
en tot cas
aquestes imatges
es van repetint
i en alguns casos
mira, mira
les 6 6 són
les 9
les 9 del vespre
curiosament
s'ha internacionalitzat
aquesta manera
de rebre el nou any
en molts llocs
jo diria que sí
que s'ha uniformitzat
però que sempre
hem d'intentar
veure
doncs
una mica
aquest
aquest
aquest record
o aquesta perspectiva
que no
totes les cultures
a la mateixa hora
al mateix dia
celebren aquest nou any
parles de cultura
a Ecuador
he vist que fan
un ritual
que a mi em sona més
com a més cara
al nostre solstici d'estiu
cap a Sant Joan
que no pas
cap a cap d'any
les famílies cremen
la nit del 31 de desembre
un home de palla
amb una llista
de les faltes
comeses per cadascú
aquesta cosa
del foc
com a depurador
és universal
que no pas
de cap d'any
però és universal
i ens remet
el nostre primitiu
origen
o vinculació
amb el foc
aquí a vegades
quan sobretot
hem parlat
de Sant Antoni
o hem parlat
de Carnaval
ens han remès
aquelles fogueres
hivernals
i jo d'una manera
o altra
llegint aquesta informació
doncs me'n recordava
d'això
és molt internacional
a Escòcia
també
també hi ha foc
a la Índia
s'encenen petites
làmperes
i espelmes
doncs que
simbolitzen
la prosperitat
i la riquesa
a l'Àfrica
es decanten més
per l'aigua
per allò
de la necessitat
que poden
de tenir
en determinats
territoris
o omplen
unes carbases
d'aigua
a l'Àfrica occidental
a Suècia
tiren coets
això ens pot rememorar
amb el Sant Joan
que deies tu
però antigament
disparaven escopetes
i fusells
en la qual cosa
encara ens remet
per exemple
en alguns rituals
que passen encara
a les comarques
de Tarragona
amb motiu
de la Pasqua
o que passen
a la resta
de l'Estat
amb motiu
del Corpus
és a dir
jo crec que hi ha
una sèrie de coses
que es van repetint
al llarg
de tot l'any
de tots els anys
perdó en plural
sigui com sigui
hi ha qui surt
qui surt
a festes organitzades
qui llança la casa
per la finestra
d'altres
doncs es queden a casa
independentment
de com es plantegi
la nit del dia 31
del que no hi ha dubte
és que no passa
desapercebuda
i fins i tot
els més descreguts
interiorment
segur que pensen
que el fet
de complir
tot un cicle
de 365 dies
i iniciar un de nou
doncs dona una nova oportunitat
a refer
canviar o modificar
la teva vida
perquè som una colla
d'insatisfets
tots plegats
sí
jo crec que és una
de les coses
rituals boniques
que passen
quan arriben
aquests
traspassos
també la gent
necessita
una mica
d'insatisfacció
perquè ser més
satisfet
després
has de tenir
la manera
de comparar
si no
Jordi Bertran
que el teu ritual
o els teus rituals
et siguin favorables
que et portin
molta felicitat
l'any vinent
igualment
per tots els oients
ens retrobem l'any que ve
d'acord
fins l'any que ve
Gràcies Jordi