Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
passem més ràpidament. I això penso que sí que és...
Com tu dius, el vestidet
aquell amb el tratgeix aquest
del mes de maig, que l'havies de posar
amb la sabateta tancada
i els vestidets allò amb l'abriguet
i si no, doncs el típic tratgeix aquest
de les comunions. I ara passes directament
amb la roba d'ivert. I ara se t'oporreix a posar-te una cosa
d'aquestes i és que te'n mores de calors.
Després d'aquesta ponència que no té res de científica,
ja que començàvem parlant del temps,
parlem del medi ambient. Demà és el Dia Mundial
del Medi Ambient. Aviam, són
els dies D, cada cop tenen
com a menys
predicació entre la població
i donen més
impuls des de les administracions i les institucions.
Quan hi ha un dia D, doncs es posa
un cert èmfasi. Jo crec que a la ciutadania
ens passa una miqueta desapercebut això dels dies
D. Tots, eh? No parlo d'aquest en particular
perquè probablement n'hi ha molts, perquè
com que hi ha tanta informació, doncs arriba un moment
que no hi parem compte en segons què. Però el cas és
que demà és el Dia del Medi Ambient,
que avui hi ha, doncs, instal·lada una
carpa a la plaça de la Font, per la que passaran
diferents, sobretot escoles.
I jo aprofito que tenim aquí l'Elisenda, perquè
precisament, a motiu del Dia Mundial del Medi Ambient
de tota una setmana d'actes, vau
fer una experiència el cap de setmana passat
que ja l'està treballant feia setmanes
amb joves escolars de la ciutat de Tarragona.
Dic que és interessant, primer, perquè tenim una de les
persones o la persona que va estar una miqueta coordinant
i impulsant tota aquesta història, perquè el cap de setmana
passat hi havia tantes coses a la ciutat de Tarragona
que sabria com a greu, fins i tot, que hagués
passat desapercebut. Els mitjans es van
fer ressò, però no està de més que l'Elisenda
ens en parli una mica. La veritat és que era
una activitat, jo ja te la vaig comentar l'última vegada
que vaig vindre aquí a la tertúlia, que era una activitat molt
maca. No és que fes temps que la treballéssim,
sinó que la fèiem des de tot l'any ja.
Evidentment, nosaltres ens vam posar en contacte amb els col·legis
al mes de setembre i a l'octubre
ens vam començar a posar fil
i a l'agulla, nunca mejor dicho, perquè evidentment...
per reciclar els abrics d'entretemps...
Ah, exacte. Ah, exacte. Sí, doncs era això,
era això, no? A veure, la finalitat
de tot això, evidentment, estem fent campanyes
de sensibilització i la finalitat, com ja et vaig
comentar, era, doncs, això, era el reciclatge
de la roba usada, doncs, transformar-la
i que els nens sapiguessin i valoressin,
evidentment, tot el que era la...
això, com et dic, el reciclatge
dels vestits, no? Aleshores, aquests
tallers de costura els feien a l'escola,
que és una de les coses que també s'està perdent, no?
Vull dir, els nens els hi vam portar el fil, l'agulla,
la planxa, la pos de planxar
i el patronatge perquè ells poguessin fer
els seus propis models. I la veritat
és que era una activitat que, com et dic,
es va anar desarrollant durant tot l'any,
però que jo tampoc no me'n donava
compte del que estàvem fent, ho vas veient,
però tampoc te'n dones compte. I la setmana
passada, ja quan et porten tots els vestidets,
perquè a part s'ho van vendre amb una...
amb ganes, exacte,
impressionants, van fer
coses virgueries, eh?
Nois i noies.
Nois i noies.
No, no, no, nois i noies,
i de totes les edats, que això també és molt important,
és a dir, estàvem treballant en col·legis
dels CEIPs, és a dir, dels nens
de 5a i 6a de bàsica,
i després també estàvem treballant amb Martí Franquès,
per exemple, que al Martí Franquès, doncs,
estàvem parlant de nens d'abat, que són nens
d'entre 17-18 anys,
que sembla que primer els hi feia molta vergonya,
i després es veu que, bueno, ja t'ho dic,
han fet unes coses increïbles, perquè com els hi vas donar
carta lliure, és a dir...
Ells que agafaven peces de roba vella, no vella,
que estàvem en bones condicions, però passada de moda...
Exacte, a veure, la finalitat era que
cadascú portés de casa seva el que els hi sobrava,
l'abriguet, però com això
també ens era una mica difícil, vam anar a Càritas
i vam comprar roba a Càritas,
i tot això ho vam anar distribuint amb els col·legis,
que eren 6 col·legis,
i aquests col·legis, ja t'ho dic, ells anaven fent
els seus propis models.
I ja t'ho dic, sobretot els grans,
que eren els que a mi me feien més por,
perquè estan en una edat molt passota,
doncs vam fer unes coses impressionants,
i després amb tot això, com a més els hi va agradar,
feien unes coreografies, però impressionants,
que després vam preparar la de ciutadans.
Sí, sí, sí, perquè nosaltres amb això també...
Passaré la Tarragona, eh?
Total, total, total, no?
Vull dir, cadascú van posar les seves músiques,
es van fent els seus valls,
i escolta, va ser una cosa magnífica.
S'havia de puntualitzar, precisament,
que també hi havia el col·legi Estela,
que el col·legi Estela, com tots sabem,
són amb nens discapacitats,
ens hi van prendre amb unes ganes impressionants,
estàvem guapíssims, ballant allà,
ens hi feia molta vergonya, pobrets primer,
però va ser una cosa, una experiència molt maca,
vull dir, nosaltres vam reunir 300 i escaig de crios.
I van aprendre a cosir.
I van aprendre a cosir, exacte.
Això és un dels valors que dèiem que s'estan perdent, no?
S'estan perdent per no dir que ja s'ha perdut.
Que ja s'ha perdut.
Quanta gent hi ha de 20 anys o de 25 que s'està casant,
que em sembla perfecta,
però que porten la roba a la mama perquè els hi cosi el botó.
I a les mamas se les ha de deixar de descansar, eh?
No, no, evidentment, evidentment.
Llavors és un dels valors que potser ja s'està perdent,
però que és que el crió, doncs, bueno, ho ha pres, ho ha pres.
I l'altre que també va ser molt curiós,
que també m'agradar moltíssim, va ser Sagrat Cor.
Sagrat Cor ho van dedicar-ho tot a Dalí.
I van fer unes coses impressionants.
I ells el que no feien era posar-se la roba a ells per desfilar-la.
Simplement doncs els hi vam deixar uns maniquís
i ells posaven tota la seva roba als maniquís.
Com a això també els hi van agradant,
ells van fer la seva coreografia,
la van fer amb els mateixos maniquís.
Va ser una cosa espectacular.
Espectacular.
Vull dir, ballaven amb el maniquí.
Estem parlant d'un maniquí de dos metres,
vull dir, no estem parlant d'una cosa petitona, no?
Va ser una cosa, ja t'ho dic, espectacular.
Home, no està malament tancar la setmana,
les tertúlies, els informatius,
ja sabem el color de les notícies,
i com són, doncs, parlar, per exemple,
que a les escoles hi ha iniciativa,
mirar cap a les escoles en un sentit positiu,
no només les problemàtiques que n'hi ha,
i també s'ha de parlar,
i sobretot bones notícies, no?
Iniciatives com aquestes també,
diguem d'aquest terapèutic, eh?
Sí, sobretot d'aspectes que jo penso que faciliten molt la creativitat,
perquè, com diu ella,
realment faciliten la creativitat i el reciclatge,
perquè una mica jo penso que de vegades el que ens costa
és de veure que aquesta cosa pot ser aprofitada,
pot ser amb una mica d'imaginació,
crear una peça nova, etcètera, etcètera,
cosa que no estem acostumats,
que estem molt acostumats a que realment,
si ens falta una cosa,
ho llancem i ho comprem una altra.
És que és el consumisme...
És que és realment important el reciclatge.
És que és un cuido que es té ara,
i la moda que estan canviant,
sobretot en gent jove,
és a dir, a banda de l'experiència de treballar junts,
de perdre la vergonya de fer una coreografia
entre els mateixos companys,
de fer una cosa prou aprofitable
perquè s'hi puguin sentir orgullosos i en positiu,
però jo crec que sobretot és una cosa
que hem de tornar a passar-li a la gent,
és a dir, que la vida no és d'usar i tirar,
és a dir, que n'hi ha moltíssimes coses
que com més les utilitzes,
més te les estimes
i com més les recicles,
més part de la teva vida formen.
Jo, a mi m'al·lucina,
és a dir, quan hi ha gent que em diu
que d'un any per un altre,
doncs com que la moda canvia,
la moda te poden posar en dos,
una mica d'imaginació...
Ja, però dius que és la moda el que ja he fet també,
no és tan important probablement.
No, però és allò que dius...
És una indústria, d'acord, però...
Era roba, és a dir, per tant,
és moda, pura i dura,
és a dir, perquè ara la roba és moda.
Doncs jo l'ho trobo molt positiu,
però sobretot el concepte de reciclar
i el concepte de preservar.
Sí, sí, sí, és que...
De crear una cosa amb les teves pròpies mans,
o sigui, de modificar una cosa,
vull dir, comprar i llançar no t'estimes,
el que deies tu, en canvi, modificar-la,
crear-te-la tu, adaptar-te-la, etcètera,
és una cosa molt més positiva.
Sí, sí, sí, us faríeu creus?
Jo em vaig quedar paradíssima
perquè jo a Càritas no hi havia anat mai.
A la botiga filigrana?
No, als marxems que tenen el polígon, exacte.
On reciclen la roba
que després venen a filigrana.
Jo em vaig quedar paradíssima
de les quantitats de tones de roba que hi ha allà.
És que jo pensava que, doncs, bueno,
doncs trobaria, doncs, no sé,
un burro d'aquells de roba penjada allà i ja està.
I no, no, eren tones i tones i tones
de bosses de bassura d'aquestes industrials
amb roba que, doncs, nosaltres vam anar triant,
evidentment, per donar-los als nens.
I roba boníssima
que dius, està en feia ganes de quedar-t'ho tu?
Dius, però per què llença això la gent?
Vull dir, és que et fas creus.
En això, demà,
demà és el Dia Mundial del Medi Ambient.
Avui, imaginem que els diaris demà,
doncs, trauran els seus suplements.
Avui ja es podia llegir alguna informació.
Ho he llegit en un diari de Bass Nacional
en un estudi d'aquests estudis
que serveixen tant per les tertúlies,
que deia que, bé,
que a l'estat espanyol es veu que som nefastos
en matèria de Medi Ambient,
que no reciclem, que ho fem fatal,
que ho fem molt malament tots plegats.
Clar, el que passa és que un es pregunta,
potser, en lloc d'estar tant pel recicletjar,
potser el que val la pena
és no crear tant de residu.
En lloc de demanar tant que reciclem,
potser més val demanar
que no creem tants residus,
que no utilitzem segons quins materials,
que no llancem tot a paper,
utilitzar pam, pam,
amb tota la brossa
i vinga, brossa.
Probablement vagi per aquí també.
Jo la veritat és que crec que,
doncs que a nivell individual
se pot fer feina,
però els que realment
tenen una responsabilitat altíssima aquí
són les empreses.
És a dir, és un exemple.
Quant paper reveu a casa de bancs?
I els residus domèstics també.
Sí.
I tots serà de aquí.
Sí, residus domèstics.
Però a veure,
del que podem arribar a fer residus domèstics,
doncs que normalment és
la típica bossa de brossa que treus fora,
que són els vidres,
les llaunes,
el paper,
els plàstics,
però és que quantitat de vegades
tu us dius
els mateixos embalajes
a l'engròs de les fàbriques.
Això és terrible
darrere d'un súper.
Tu vas a veure
la quantitat de paper
que hi ha allà
i clar,
allò són
un bloc sencer de cases.
Sí, però fixa't,
domèsticament,
comprem una capsa de galetes
i a la capsa de galetes
no hi ha les galetes.
Hi ha la capsa,
una bossa.
A cada bosseta
va,
paquetets individuals
amb dues galetes
cada paquetet
dins d'una caixa.
És a dir,
és com les nines russes,
vas treient amb molt de hilo,
amb molt gass
i vas treien lluny de coses.
I cada vegada
anem més aquí
perquè ara i l'altre dia
van treure una notícia
per una ràdio
com el gran descobriment
de barretes de formatge
que t'es podràs portar a treballar
ja que la gent
dinà molt fora de casa
embolicades de dos en dos.
automàticament això...
Que no podem tornar
a la carmanyola?
És a dir,
automàticament això
que passa és
la caixa
amb dotze paquets
de dos
que segur que deu anar
amb una altra caixa
de poliespà
o del que sigui.
Això és el que deia jo
de les empreses.
És a dir,
la caixa,
tu recicles
el que ja et ve donat.
Tu no pots escollir
a comprar.
Com a molt,
dius,
vale,
doncs me deixo aquí
el cartró
del pack de llet
però la resta
és que t'he donat.
Però no us passa
a vegades que dius
precisament
hi ha la caixa
de galetes
de cartró.
A dins hi ha el plàstic.
O sigui,
no podria ser
tot del mateix...
Exacte.
No podria ser
tot del mateix material.
Ho dic perquè
al moment
de precisament
fer el rebuig
has de treure el plàstic
i si no aquí,
clar,
aquí no va bé
i l'etiqueta
és de no sé què
i a veure,
a mi em sembla bé,
vull dir,
si ell evidentment
això no deixa de ser
doncs una comoditat
doncs per l'usuari
diguem-ho així
perquè està en paquetet de dos
que em sembla,
ja t'ho dic perfecte,
si ho volen fer així
doncs ells sabran
però com a mínim
el mateix material.
Fer-ho tot
del mateix material
perquè el moment
nosaltres de reciclar...
Al final és un reclam
publicitari
per donar aquesta imatge
de producte neta,
de disseny...
Home,
ja no sé
quan resulta
que el pot
que compres
és així
i la caixa
fa 20 centímetres.
I llavors
les bosses de patates.
Jo el que volia dir
és que estem,
jo penso,
en una societat de l'imatge
i llavors la societat
de l'imatge
dona més importància
a l'envoltori
que al que hi ha dins
i en realitat
et costa molt més
l'envoltori
que el que hi ha dins.
Jo penso que ens hem d'acostumar
els usuaris
i les empreses
a vendre
una sèrie de productes
que pot ser tan còmode
com l'altre
però només hi ha
el paquet
i després
l'envoltori exterior
que pot ser
d'un color bonic,
maco, etc.
Però el que no
d'alguna manera
penso que no ens podem permetre
és aquesta quantitat
de reciclatge
que a més a més
de despesa
que nosaltres
també paguem
com a usuari
perquè al fi i al cap
si posen 4 envoltoris
aquestes 4 envoltoris
també els paguem
tots nosaltres
i a més a més
això té un cost
després posteriorment
de l'esforç
que a nosaltres
ens suposa
cada dia
haver de baixar
totes aquestes coses
i del reciclatge
que en el fons
també és un altre
i la propaganda
i penso que cada vegada
i que el reciclatge
i la propaganda
ara amb la propaganda electoral
no us arriba moltíssim
paper a casa
i de supermercats
i a més a més
és que és una passada
i a més
per què no poden ser
que es posin d'acord
i s'enviï una vegada
les llistes
i els sobres
no pot ser que ho rebis
per tots els partits polítics
que es presenten
és que és quintuplicar
la despesa en paper
i tu a més a més
i això ho llences automàticament
perquè normalment
cada família
com a mínim
s'hi queda un
la que vulgui
bàsicament clar
el que vol dir
que ja no obre
la majoria de gent
ja no obre
o sigui
que damunt ho llença
directament a les escombraries
i cinc vegades
és a dir
cinc vegades
ho rebo per aquestos
per els altres
per els altres
per els altres
però bueno
això seria puntualment
una d'unes vegades a l'any
ara tot el de més
és realment
jo trobo que
cada setmana
quan vaig a recollir
el correu
agafo
però
una muntanya
que ja vas directe a la grossa
sí sí
de supermercats
de neteixadors
de vidres
d'obridors
de portes
de lo que sigui
però un munt
que la veritat
jo ja començo a veure
en molts portals
unes
que no s'agafa
propaganda
i si no ja hi ha
una d'això
d'escombraries
que es tira directament
i que hem de fer
normatives
prohibicions
jo penso
conscienciació
jo penso una mica
de conscienciació
jo crec que sí
que les grans empreses
s'han d'acostumar
a això
a vendre aquest producte
amb un envoltori
que sigui un envoltori
coherent
però creieu que s'estumaran
si no van obligades
una mica
amb una llei d'arreia
jo penso
que hi ha una cosa aquí
i també és el cost econòmic
amb la qual cosa vol dir
que si a mi un producte
m'acosta més barat
perquè hi ha molt menys envoltoris
i teòricament
m'ha de costar més barat
doncs a lo millor
jo tinc l'estímul
de comprar aquell producte
jo penso que aquest pot ser
un motivador important
com un estímul
per les empreses
com un estímul
per les empreses
i pels propis usuaris
perquè a lo millor
el que dius tu
dos llesques
en un moment determinat
amb bolitecades
no sé què
una vegada a l'any
a mi em faran servei
però si no
jo utilitzo a casa meva
molt més com a d'un altre tipus
i per tant vol dir
que si això té un cost econòmic
més baix
per mi
o per qualsevol usuari
penso que és positiu
jo crec que es pot fer
a veure
s'han de tenir
la voluntat
als estats
d'això promocionar-ho
i que no sigui només
una operació de marketing
de dir
és que reciclem
o tenen contenidors
crec que ha d'haver-hi
una normativa darrere
perquè vulgui
que no vulguem
ha d'haver-hi
molta concienciació
la gent
podem estar molt concienciats
però si tant
t'arriba
els sobres
a casa de les empreses
i t'arriben
els productes
embolicats
d'una manera diferent
no podem fer res
les empreses
és que la immàssima
responsables
en aquests moments
jo em penso
que dels residus
són les empreses
doncs una normativa
jo ja no sóc tant
de premiar
o de castigar
sinó de premiar en positiu
escoltem
potser resulta que si tu
no utilitzes tant de paper
o si l'any passat
vas haver de comprar
tant de paper
i aquest any
has disminuït tant
d'envoltori
de plàstic
del que vulguis
doncs tens una petita rebaixa
a nivell fiscal
pot ser un bon incentiu
això per les empreses
i per l'ocellari
el preu del producte
perquè al fi al cap
això rebaixa
barateix el preu del producte
i aquesta és la motivació
la millor sí que necessito
un producte
no sé què
perquè he de regalar
no sé qui
no sé quantos
però si no
pel producte
que jo gasto diàriament
doncs jo no tinc cap interès
en tindre totes les escombraries
jo vull la llet bona
vull les galetes bones
etcètera
a més a més
les galetes que tu gastes
en una casa
si sou quatre
no les necessites
embolicades
jo diria que passa
el 80% de les vegades
i de totes maneres
la conscienciació també
perquè a veure
jo sempre dic
que no tant
com a vegades
ens han fet creure
però que a Catalunya
en segons quins aspectes
tenim una altra consciència
de les coses
jo ara
que fa un moment
ho parlàvem
que he fet unes etapes
del camí de Santiago
vam estar en un poble
preciós
fantàstic
meravellós
al costat d'una font
fantàstica
meravellós
fresca
tot el que tu vulguis
i van marxar
perquè
amb aquell món
de pau
de tranquil·litat
de un món
completament diferent
que és fantàstic
que jo recomano
a tothom
que pugui que ho faci
van marxar
perquè ens estàvem
posant nervioses
dic perquè
bàsicament
aquell dia
estàvem dones
perquè
a l'aigua
el canyo
de la font
tenia
com a 8 centímetros
i reixava
contínuament
nosaltres
que estem ara
amb la cultura
de l'aigua
per molt bonic
que fos
el primer moment
d'arribar
per molt bé
que ens anés
per posar els peus
una vegada
que ja havíem fet això
va sortir
la consciència
l'educació
la que ja hem anat
assimilant
i vam començar a dir
i aquest a font
que no para mai
no es pot tancar
l'aixeta
mira d'una tothom
al voltant de la font
ah no
doncs això
deu anar
així tot el dia
vols dir
que l'aigua
va així tot el dia
i al final
era un lloc
paradisiac
i van marxar
perquè en aquell moment
ja t'asseguro
que va ser
potser l'única
petita part negativa
però ens estava
oferint la sensibilitat
i això què ho implica
que jo ja estic acostumada
a casa meva
a dir
tancar l'aixeta
a portar-te el got
quan te rentes les dents
escolta'm
no posis la rentadora
a mitja càrrega
el rentaveixelles
espera que estigui ple
ja vas amb una conscienciació
de l'aigua
com que l'hem patida
tant a Tarragona
però no s'adona
per exemple
i te n'adones
però això també depèn
del lloc on estàs
Galícia precisament
que és un lloc
on tenen molta aigua
doncs potser
aquesta cultura de l'aigua
és diferent
a la nostra
estava parlant ara
d'un lloc
que jo diria
que estava bastant
eixut
no
però bastant relacionat
amb el traspassament
de l'ebre
fixa't
i clar
m'entens i dius
encara et xoca més
jo el que sí
vull dir-te
perdona
és que
des de l'ajuntament
tot el que són
els grans productors
és a dir
tot el que són
les empreses
en aquest cas
les fàbriques
o les empreses
que manipulen
s'estan fent
unes campanyes
ja es va començar
l'any passat
els polígons
perquè
evidentment
aquells rebuig
que ells facin
evidentment
el portin
al gestor
adequat
costa
moltíssim
ja t'ho dic
perquè ho estem fent
nosaltres
i això
és una cosa
que sembla mentida
però que
evidentment
el problema
que ens trobem
i sempre
ho hauràs
igual
és que
el gestor
que els vagi
a buscar
aquell residu
que pot ser
perillós
costa uns diners
i si costa uns diners
no ho fan
o sigui
a ells els encantaria
que l'ajuntament
o evidentment
el servei gratuït
que els hi poséssim
ho farien
i no hi ha cap problema
però evidentment
quan estem parlant
de grans productors
ells han de buscar
el seu propi gestor
i això són diners
i aquests diners
són els que ells
ho estan
al·ludint
al·ludint totalment
que nosaltres
sempre
com tu dius
a veure
això l'únic que faràs
si tu agafes
un gestor
que evidentment
farem una bona feina
aquest cos
que tinguis
l'únic perjudicat
serà l'usuari
perquè allò
li carregaràs
el material
a l'usuari
és que n'hi ha això
perquè t'ho carregaran
t'ho carregaran
però no ho faran
és estudiar
perquè és molt difícil
però aleshores
això necessita
una inspecció seriosa
exencions
a aquelles empreses
que no compleixen
jo penso que dues coses
aquest any
comencem una altra vegada
des de feia
de mes de febrer
ja va
un inspector
empresa per empresa
explicant-li
fem unes fitxes trimestrals
en la qual
ells ens han de posar
allà
el seu residu
les tones de residu
que fan
el gestor
que ells estan utilitzant
perquè no tampoc
no tothom és un gestor
autoritzat
per la Generalitat
amb el tema de residus
vull dir que
intentem
intentem
ja t'ho dic
des del mes de febrer
perdó
això ho estem fent
ho estem portant a terme
hem visitat
més de 800 empreses
entre els tres polígons
Francolí
Entrevies
i Riuclar
però
vosaltres no sabeu
el que ens costa això
perquè ells es pensen
també que l'Ajuntament
ho ha d'assumir tot
i no és aquest el cas
ho deia per la conscienciació
és a dir
a l'usuari
evidentment
ens hem de conscienciar
jo crec que a l'usuari
ens costa
ens costa moltíssim
però cada vegada
a més costa
i a vegades
ens costa
i ho tenim una mica difícil
a la part que jo visc
per fer la recollida selectiva de brossa
he d'agafar el cotxe
jo també
he d'agafar el cotxe
he d'agafar
totes les bosses
separades
anar-les a muntar gana
a casa meva
però ho faig
sí, sí, sí
però clar
després agafa el cotxe
i fes un recorregut
aquí n'hi ha de paper
para el cotxe
no t'ho posen fàcil
bueno, no t'ho posen fàcil
però cada vegada
que estigui buit
que estigui buit
jo
això no
jo ho tinc
un a costat de l'altre
no, no
encara no
s'han posat
a l'Ajuntament
o sigui
que és fort
vosaltres no en teniu
nosaltres no tenim
ni de brossa
ni de res
o sigui
però deu estar
al carrer del costat
no, no
jo tinc que
anar
és Tarragona ciutat?
sí, sí
és Tarragona ciutat
l'Ajuntament se soluciona
clar
evident
escolta
jo estic tipa
de trucar a l'Ajuntament
per una cosa
i per una altra
m'entens?
i això se soluciona
llavors jo
tinc que agafar
les bosses
de basura
posar-les al cotxe
i allà
anar
al primer contenidor
que tinc
que un
està
bé bé
un quilòmetre
i l'altre
un altre quilòmetre
llavors
això en aquest cas
a veure
fas bé de dir-ho
però realment això
s'ha de solucionar
una cosa és que estigui
al carrer del costat
perquè aquest és l'altre
potser hi ha molta gent
que et diuen
el contenidor
no el tinc
te'l posen
però és que
després es resulta
que sota carrer
tampoc el vols
no tinc cap contenidor
en tot el carrer
però
els impostos
sí que els paguem
clar
no sé si m'entén
això s'ha de solucionar
què passa que jo
estic tipa
de trucar a l'Ajuntament
per coses d'aquestes
perquè la veritat
és que
te passes el dia
pelejant
amb un
i amb un altre
i al final
mira
costa menys
posar les bosses
dintre del cotxe
i llançar-les
on pots
però no pot ser
i jo
això
em sembla que
en aquesta tertúlia
l'he dit
més d'una vegada
o sigui
és igual
o sigui
l'Ajuntament
passa olímpicamente
olímpicamente
no
ja que parlàveu
si digues
digues
no
jo el que volia dir
potser una mica
tornant amb el tema
de les empreses
jo el que volia dir
que potser una de les coses
que no s'utilitza massa
i s'utilitza més
en altres països
és no solament
la repressió
d'anar darrere
les empreses
etcètera
que això és important
sinó que
com que actualment
el respecte al medi ambient
té imatge positiva
utilitzar
i saber
quines empreses
són respectuoses
amb el medi ambient
i quines empreses
no ho són
i això penso
que a nivell d'imatge
i publicita aquesta imatge
positiva o negativa
en tots dos sentits
més la positiva
que la negativa
però en contraposició
quan tu publicites
la positiva
ja vol dir
que les altres
no estan al mateix nivell
perquè si no
fem una mica al revés
només publicitem
aquella empresa
que realment
no està cobrint
i llavors queda una mica
si no les positives
penso que és un estímul
que és un estímul
conjuntament
amb altres estímuls
que poden ser econòmics
jo què sé
estalviar-se un impost
etcètera
o una cosa molt bàsica
o una cosa molt bàsica
com l'aigua
de dir
si tu gastes més allà d'aquí
d'aquí
amb residus
vol dir
que això et valdrà
no solament la proporció
fins ara
sinó que et valdrà el doble
perquè se suposa
que ja hi ha una sèrie de costos
vol dir una sèrie de qüestions
d'aquestes
penso d'estímul positiu
igual que un estímul positiu
com deia abans jo
en relació als usuaris
pot ser el cost del producte
perquè el producte necessàriament
ha de tindre un cost més baix
si no està envoltat
de tantes
parafernàlies
de totes maneres
començàvem
la tertúlia
parlant de calor
d'estiu
ara comentàveu
si algú no fa les coses
com s'han de fer
se'ls ha de sancionar
perquè sempre diem
que la legislació
existeix gairebé
en tots els àmbits
una altra cosa
és complir-la
perquè la tenim
la legislació
es pot modificar
més o menys
sempre és bona
és l'aplicació
és l'aplicació
perquè de vegades
la gent diu
és que això
sabria on posar lleis
no
jo soc lectora
de lleis
m'agrada
la veritat és que m'agrada
i les lleis
estan
i estan ben fetes
el que passa
que no es compleixen
no es compleixen
i no es munten a terme
és que en aquest sentit
jo el que us volia apuntar també
parlant de reprimir
que moltes vegades
no queda cap altre remei
tot i que es lletja
aquesta paraula
però clar
és que ja
aquesta setmana
per exemple
assistíem
a l'anunci
que en guany
les persones
que no creguin
els envigilants
de la Creu Roja
que reiteradament
no facin cas
de les recomanacions
quan hi ha bandera vermella
se'ls podrà multar
jo ho trobo molt bé
una mesura
que potser cal aplaudir
perquè atenció
la gent de la Creu Roja
com es juga la vida
cada histiu
per persones irresponsables
exactament
a veure
i a vegades
que són els mateixos
segons diuen
perquè
coneixes la gent
que està a la Creu Roja
i te diuen
és que sempre són els mateixos
n'hi ha aquest grupet
de la platja
que se situa allà
i que tu saps
que són carreres aquí
que són carreres allà
que
escolta
doncs molt bé
és a dir
a tu t'han avisat una vegada
és com anar en cotxe
és a dir
al fi i al cap
ho fas pel seu bé
vull dir en coses
que potser
t'agradaran més
o t'agradaran menys
però quan t'estàs jugant la vida
i l'altre t'ho està dient
cuidado
que t'estàs jugant la vida
per què no fas cas?
perquè la percepció
no és que s'ha de llogar
la vida
perquè el rebuig
és que és una manera
d'anar
però no t'estàs jugant la vida
una cosa que t'està a tu
no està en dient perill
però no passa
que la percepció del perill
de les persones
una normativa
s'ha de complir
i quan no s'ha de complir
s'ha de sancionar
punt final
és a dir
i jo estic en contra
sempre del reforç
en negatiu
potser part de formació
professional
jo soc molt més
de reforç en positiu
en educació i en tot
ara
si tu una vegada
avises
i una altra vegada
avises
llavors no caldria
que tinguessin llei
si tothom pot fer
el que li dóna la gana
tenim una llei
aquesta llei
genera una normativa
que tots estem obligats
a complir
si no ho complim
que sancioni
és que no cal dramatitzar
però jo ara estic visualitzant
a un jove
un noi o una noia
de la Creu Roja
que estan tot l'estiu
allà al sol
d'estar preparats
a punt
per si hi ha realment
una emergència
sortir
i fer les tasques
de salvament
però que estiguin allà
les persones que siguin
qui siguin
per imprudència
per ingenuïtat
i no només no creuen
sinó que a més a més
han d'aguantar
segons quines paraules
segons quins comportaments
home
doncs són persones
que evidentment
no tenen una autoritat jurídica
per sancionar ningú
per tant el que s'aplicarà
serà aquesta normativa
que es pugui cridar
a la Guàrdia Urbana
i que la Guàrdia Urbana
doncs apliqui
les sancions pertinents
va ser fa un parell d'anys
que va sortir una polèmica
de la gent
que es llançava
des d'una banda d'allà
de prop de la punta del Miracle
que es llançaven
i que van dir
que era molt perillós
perquè
no me'n recordo exactament
però em penso
que el nivell de l'aigua
havia deixat molt
i era molt perillós
perquè les roques
i aquella gent
es continuava tirant
i després van fer
una entrevista
a la gent de la Creu Roja
i van dir que
a més a més
és que ells
no tenien temps material
si no es llançaven
com ells
d'entrada no ho veien
i després en la barca
no podien arribar allà
per les roques
no podien arribar
perquè era massa tard
perquè era molt lluny
i a banda no ho veien
havia de venir algú
avisar-los
anar i ser llançant
de la Zòdia
o l'única solució era
anar corrents
i fer el mateix
que havia fet
l'imprudent
dius
home
si aquesta persona
no se l'ha de sancionar
perquè mentre s'estan
salvant
amb aquesta persona
o socorrent
potser sí que
té necessitat
una persona molt gran
que per un mareig
per l'atenció
doncs haia pogut
tenir un tall de digestió
a l'aigua
doncs m'hem fet
una miqueta
de comportament civil
però hem d'acabar
hem d'acabar
perquè són pràcticament
les 10
i hem de donar pas
a les notícies
esperem un altre dia
a les nostres tertulianes
d'avui
Anna Pardo
Carme Ferrer
Elisenda Pujol
Dolors Jiménez
gràcies i bon cap de setmana
gràcies
ha de jo