Gràcies.
3 minuts i mig seran 3 quarts d'una aquesta sintonia
que els ha acompanyat al llarg de la temporada
Obria la porta cada dimecres del Prisma
i dic Obria perquè avui és el darrer capítol
de la temporada d'un espai que els ha anat acompanyant
i que el que ha volgut és fer una mirada al màxim
oberta i plural del fenomen de la immigració
des de Besança amb ben diferents
des de la universitat, des del treball social
la pròpia mirada dels immigrants, de la ciutadania
dels centres educatius
en fi, com que no ens volem deixar ningú
tampoc no farem una enumeració exhaustiva de tots els programes
el cas és que aquest programa sorgia de la col·laboració
entre 3 entitats de caràcter ben diferent
d'una banda de la Universitat Rovira i Virgili
que en guany apostaven d'una forma molt seriosa i exitosa
d'altra banda, en vam parlar fa un parell de setmanes
per un postgrau que fos especialitzat en temes d'immigració
del Pla Comarcal d'Integració
i també d'aquesta casa de Tarragona Ràdio
aquesta col·laboració ha permès que fem aquesta mirada
insisteixo, la voluntat era fer-la molt àmplia
i molt plural del fenomen de la immigració
majoritàriament en clau local
mirant cap allò que tenim més a prop de nosaltres
que probablement fa que sigui més entenedor
com que és l'últim programa
ara amb un dels convidats
fem una mica de fi de festa
no tindrem pastes ni música
al final si ens dona temps probablement sí
el que sí ens agradaria
i per això ja ho diem d'entrada
no estan obligats
evidentment només faltaria
que si vostès volen dir la seva
respecte al fenomen de la immigració
i respecte a aquest espai
què els ha agradat
què és el que no els ha agradat
què han trobat a faltar
creuen que potser
no hem mirat cap a algun lloc
que calia mirar
creuen que hem cobert les expectatives
si volen participar
la veritat és que serà
com una mena de bústia de suggeriments
i agrairíem moltíssim
aquesta col·laboració
a través del 977 24 47 67
saludem ja els nostres convidats
Jordi Jària, bon dia
i bona hora
el Jordi és professor
de la Universitat Rovira i Virgil
i CIO Santolària, bon dia
hola, bon dia a tothom
la CIO és la persona
que coordina
tot el pla comarcal
d'integració
que és un pla que integra
gairebé totes les institucions
que hi ha aquí
a les comarques de Tarragona
en matèria d'immigració
Sí, i jo per començar
m'agradaria donar-vos
moltes gràcies
Iolanda
a vosaltres
com a Tarragona Ràdio
i a tots els oients
que us hagueu quedat
escoltant aquest programa
i us volia donar gràcies
sobretot per una cosa
i perquè penso
que és un gran objectiu
per nosaltres
hem d'avançar
cap a l'acollida
de les persones estrangeres
i cap a incloure
incloure vol dir
treballar amb totes les entitats
i ONGs
i la universitat
i amb els mitjans
de comunicació
incloure
aquestes
aquestes persones
estrangeres
en els nostres moments
i en els nostres espais
del dia a dia
tant per tant
gràcies
a Tarragona Ràdio
i gràcies a tothom
que hagi escoltat
Ara em toca a mi
Ara toca a tu
però de totes maneres
si vols
anem intervenint
quan ho cregui
o aportú
no vaja
jo crec que
en fin
no sé
què pensarà
de totes maneres
Jordi
tot i que et toca a tu
abans de continuar
i a mi m'agradaria
dir una cosa
perquè després
si no se m'oblidarà
m'agradaria explicar
una miqueta
com s'han anat fent
aquests programes
perquè de vegades
dius
quin tema
tractem
ah
doncs parlem d'això
parlem d'allò altre
aviam
el fet que una setmana
parléssim d'un tema
i una altra setmana
d'una altra
no ho veia
només a criteris d'actualitat
sinó que darrere
de cada programa
hi havia doncs
unes trobades
unes reunions
i unes de vegades
autèntiques discussions
de criteri
justament per això
nosaltres apostàvem molt
per la pluralitat
perquè aquí doncs
calia apuntar
els criteris
de les tres persones
que impulsàvem
aquest programa
representant
entre cometes
una institució
la mirada que pot fer
el Jordi
el fenomen de la immigració
que pot fer la CEO
jo mateixa
és diferent
i això és el que pensàvem
que podia donar riqueza
a aquest programa
per tant
no era casual
ni aleatori
que una setmana
parléssim amb un convidat
i una setmana
amb l'altra
vull dir
ho discutíem molt
i ho valoràvem molt
i deien
potser
clar
és que si estem parlant
des d'aquest punt de vista
estem oblidant l'altre
intentàvem per això
equilibrar
i força
això ho volia dir
primer que tot
i calla que se m'oblidaran
escolta
truquem a aquell
que coneixem de no sé qui
que vingui a omplir
un temps de ràdio
no
la cosa no ha funcionat
així ni de bon tros
és reunions
i discussions
i no estic d'acord amb tu
jo tampoc amb tu
coses d'aquestes
que són molt terapèutiques
i molt sanes
i molt il·lustradores
i molt pedagògiques
també
en aquest sentit
jo crec que
vaja
com a
com a experiència
i espero que això
s'hagi
s'hagi traslladat
doncs diguem
a la gent que ens escolta
jo crec que és una cosa
bastant innovadora
és a dir
a banda del tema
que d'altra banda
doncs tampoc
té
masses
ocasions
d'expressar-se
a través d'un
d'un espai
especialitzat
en un mitjà de comunicació
hi ha també
el fet
de la sistemàtica
de treball
i el fet
de poder obrir portes
i que realment
doncs
els mitjans de comunicació
puguin establir
una
diguem-ne
un vincle
realment
profund
i jo crec
que aprofitós
també
doncs
amb gent
que està fora dels mitjans
i des del punt de vista
doncs per exemple
la universitat
o fins i tot
l'administració
doncs també jo crec
que és positiu
doncs sortir una mica
del despatx
sortir una mica
de l'aula
i provar
de fer una cosa
que almenys
la universitat
jo crec que
ha de fer
que és
una funció
almenys
la universitat pública
de divulgació
del coneixement
és a dir
no es pot quedar
només en la capacitació
professional
no es pot quedar
només en la recerca
científica
sinó que
s'ha de fer un esforç
i en aquest sentit
jo crec que
això seria una mostra
de traslladar
al públic
en general
doncs
el que es va fent
en l'àmbit
universitari
i en aquest sentit
jo crec que
és una obligació
per part de la universitat
pública
de complir
doncs
amb aquest paper
de divulgació
jo espero que sí
ho haguem aconseguit
una mica
perquè a més
a més
jo tinc la sensació
que hem tingut
moltes veus
molt plurals
molt diferents
tant provenients
del món social
com del món acadèmic
i en aquest sentit
doncs jo espero
que hagi estat
il·lustratiu
és a dir
si hem pogut
contribuir
una miqueta
a que
la gent
sigui més sensible
doncs
ja haurem fet
molt
hem sacrificat
sovint
jo diria que
gairebé
tota la temporada
tret d'alguna
excepció
el que és
la història personal
la història de vida
de l'immigrant
o la immigrant
de la família
immigrada
que passa
per determinades
dificultats
perquè
fonamentalment
perquè
cada història
és diferent
i no podríem
portar una
i deixar una altra
i perquè probablement
és el recurs
més fàcil
i m'explico
expliques una història
de vida
dramàtica
moltes vegades
per no dir
la majoria de vegades
i com que
sembla que estem
acostumats
a sentir aquest tipus
de coses
passa desapercebut
apostàvem més
per explicar
la llei d'estrangeria
aquest famós reglament
què és el que diu
volem saber-ho
no volem parlar
d'oïdes
què està passant
als centres educatius
com es fa
l'aprenentatge
de la llengua
amb quins recursos
compten aquestes persones
per això
pensàvem que
tot i que podia ser
molt il·lustratiu
doncs
entrar en el terreny
de les històries de vida
d'aquestes persones
podia ser com
més pràctic
pel oient
que conegués
aquesta realitat
des de les vessants
de la gent
que està treballant
amb el fenomen
de la immigració
perquè històries de vida
si posem una mica
de voluntat
en tenim al costat
i això forma part
també de la integració
interessar-nos
per les històries de vida
d'aquestes persones
que no cal que surtin
pels mitjans
es poden explicar
en l'àmbit privat
sí
tens tota la raó
i a més
penso que també
ha estat
una oportunitat
per poder escoltar
la veu
de les pròpies
associacions
d'immigrants
perquè no és només
els programes
i tot el que s'està
desenvolupant
en el dia a dia
en l'àmbit de l'educació
en l'àmbit d'ensenyament
en l'àmbit
en tots els àmbits
perquè esforços
hi estem posant
i és molt important
conèixer
l'aportació
del saber
que pot aportar
a la universitat
i compaginat
amb tots els programes
i les actuacions
penso que és molt important
i hem fet l'esforç
i a mi em queda ganes
de continuar treballant
en aquesta línia
que les pròpies associacions
d'immigrants
també diguin
el que estan fent
el que estan aportant
com s'estan organitzant
i com molt bé tu deies
les històries de vida
i el dia a dia
penso que sigui
o que aquest programa
pugui ajudar
que si tens un veí
que sigui d'on sigui
com a mínim
li preguntis
i tu d'on ets
perquè la història
de vida
ja és el dia a dia
ja és el que et trobes
al mercat
a l'autobús
allà on sigui
o sigui que penso
que el programa
ha recollit la veu
de les associacions
i hem de continuar treballant
i ara
en aquest precís moment
que hi ha tants canvis
a nivell de llei d'estrangeria
no
a nivell de llei no
a nivell de reglament
a nivell d'organitzacions
de les associacions
amb coordinadores
d'associacions d'immigrants
penso que això
ja ho treballarem
al mes de setembre
i a mi m'agradaria
que alguna persona
que estigués escoltant
el programa
també pogués dir
què li ha portat
al programa
o sigui que
animeu-vos a trucar
o què ha trobat a faltar
que ha trobat a faltar
tot això que heu explicat
jo ja ho sabia
o realment
a mi no m'ha donat
diguem-ne una orientació
o una guia
per tenir una opinió
sobre el fenomen
de la immigració
per tant
per tant
això també
una crítica
d'aquest tipus
és més que constructiva
i ens ajuda
a fer els programes
a mida
del que la societat
reclama
del que els oients
reclamen
en aquest cas
probablement
moltes diem
tothom treballa
sense papers
molt bé
podem dir
tothom treballa
sense papers
en una conversa
de carrer
escolti
hi ha gent
que treballa
sense papers
però també hem vist
que hi ha hagut
un increment
de regularització
laboral
etc
i per això
què hem fet
hem portat
un especialista
que ha fet un treball
perquè és l'exemple
més proper
de la setmana passada
que realment
amb les dades
amb les xifres
amb tot un treball
de recerca
diu que aquesta afirmació
és errònia
que hi ha un percentatge
que sí
un altre que no
etc
vull dir
hem anat a buscar
una miqueta
les fons
perquè es trenquin
sobretot
tòpics
que de vegades
s'utilitzen
i que fan més mal
que bé
el mateix fenomen
sí
a més jo crec
que en certa manera
el plantejament
contribueix
a destramatitzar
sense
sense trivialitzar
el fenomen
és a dir
estem parlant
doncs
vosaltres dieu
d'històries de vides
de vegades dramàtiques
de vegades tampoc
no tan dramàtiques
en definitiva
doncs
com amb la gent d'aquí
doncs
hi ha gent que ho passa pitjor
hi ha gent que ho passa millor
i jo crec que
que la contribució fonamental
que es pot fer
des del punt de vista
de la divulgació
en parlar d'aquest tema
és justament
doncs
parlar de persones
que tenen problemes
com la resta de persones
tenen
doncs
en relació
amb
en fi
per parlar d'una cosa
que a nosaltres
ens toca com a més
vull dir
de la mateixa manera
que la gent
doncs té problemes
quan es divorcia
o té problemes
quan signa la hipoteca
doncs
o té problemes
quan el conveni col·lectiu
es renova
o no els té
doncs en el cas
aquest és una mica
el mateix
és a dir
és parlar d'aquesta dimensió
de com
doncs
determinades mesures
polítiques
de com determinades
diem
actituds socials
doncs
acaben
donant lloc
a que una persona
ens té una vida
més o menys còmode
i en aquest sentit
jo crec que
parlar d'aquest tipus
de qüestions
contribueix a que
la gent vegi
que probablement
molts dels problemes
que els angoixen
doncs
es repeteixen
a vegades
de manera més dramàtica
i a vegades
no necessàriament
doncs
en el cas
d'aquestes persones
que ven de fora
i que proven
de construir
el seu futur
aquí
i en aquest sentit
jo crec que
la contribució
màxima
que es pot fer
és a través
de donar a conèixer
doncs
evitar aquesta sensació
que realment
es tracta
de com a gent
com a tant diferent
doncs
a vegades
moltes vegades
no és tan diferent
i fins i tot
quan hi ha un
diguem-ne
un salt cultural
com per exemple
doncs
amb la gent
que pot venir
d'una cultura islàmica
doncs home
hi ha un salt cultural
amb determinades coses
i amb altres coses
doncs
no l'hi ha
aleshores
doncs
em fa l'efecte
que en un món
cada vegada més petit
i en què la gent
doncs
cada vegada més
ha d'interrelacionar-se
doncs
es veu que la gent vegi
cares d'altra gent
i que
en aquest sentit
doncs
potser
deixi de veure
doncs
la gent que ve de fora
com una mena
de cosa estranya
que no se sap ben bé
què és
Sí mira
ara m'agradaria
explicar-te una anècdota
que m'ha passat aquest matí
perquè en breu
s'organitzarà
aquí a Tarragona
i després a Barcelona
una lligueta de futbol
que l'organitza
el Futbol Club Barcelona
no?
i
com que
les preliminars
es fan aquí a Tarragona
estàvem muntant equips
de
persones estrangeres
no?
mentre estàvem parlant
específicament
de persones estrangeres
era?
en aquests moments
sí
de persones estrangeres
després en sortirà
una selecció
d'acord?
però bé
eren de persones estrangeres
i avançarem
si les directrius
eren de persones estrangeres
després ho farem barrejat
perquè l'ideal
és donar-li el fenomen
de la realitat
de la immigració
normalitat
tothom juga amb tothom
d'acord?
però bé
en aquests moments
està muntat així
no?
bé doncs
estàvem parlant
amb una persona
amb una persona
del Barça
de muntar els equips
bé
pensàvem
d'aquest poble
d'aquest poble
d'aquest poble
d'aquest poble
i a més
se m'ha ocorregut
i aquesta gent
que està en aquesta mezquita
els podríem trucar
per veure si volen
jugar a futbol
bé doncs
els hem trucat
i els hem preguntat
escolteu
vosaltres
encara que estigueu
en una associació religiosa
jugueu a futbol
voldríeu muntar un equipet
i la seva contesta
ha estat
evidentment
diu
nosaltres resem
nosaltres juguem
nosaltres sortim
nosaltres anem a comprar
evidentment
que ens interessa
a missa els diumenges
també jugar a futbol
les escoles religioses
estan en equips de futbol
el que passa és que
potser a vegades
nosaltres estigmatitzem
i són
són persones
vull dir
realment juguen a futbol
mengen
surten
parlen
disfruten
no
i una mica
penso que el que hem d'integrar
en aquest programa
i el que hem intentat fer
és això
la normalitat
del fet
de les persones estrangeres
una cosa és la situació
legal
l'estatut jurídic
d'aquelles persones
en funció
a l'actuar llei
les lleis canvien
o no canvien
però aquest és un tema
i l'altre és el dia a dia
la quotidianitat
la tendència és aquesta
normalitzar
les relacions entre tothom
no tant parlant d'integració
sinó de normalització
fora aquí
potser el desitjable
sí
i en aquest sentit
doncs
és òbvia
que a veure
jo insisteixo
que parlar
d'aquestes vivències comunes
que a més a més
jo crec que
tractant-se de persones
de fet són la majoria
és a dir
clar que ens separen coses
però ens uneixen més coses
que ens separen
aquest és un punt
que jo crec que és interessant
de no
diguem-ne
tirar-lo com a eslògan
com jo faig ara
sinó de
simplement
doncs
treballar això
a través justament
doncs
de parlar
de mil coses
en les que
una persona
no es pot apreciar
que en fi
doncs escolta
més que el botiguer aquell
que té un
un comerç
específicament
per a
una carnisseria islàmica
posem per cas
però té els mateixos problemes
que un botiguer
que té una carnisseria normal
no?
el dia és un botiguer
i aleshores
doncs potser en segon terme
un és
algerià
i l'altre és
d'arreus
però en fi
jo crec que el fet
de ser botigués
els uneix bastant
i tots dos
tenen dificultats
de vegades
per arribar
a final de mes
en aquest últim programa
ens queden no res
tres minuts i mig
tampoc no
em voldria
donar la imatge
que estem parlant
d'Alícia
en el País de les Meravelles
hi ha moltes dificultats
hi ha molts temes
a resoldre
falten molts diners
per atendre
moltes necessitats
no hi ha dubte
però en principi
vull dir
la intenció
de molta gent
que està treballant
amb el fenomen
de la immigració
és tirar endavant
de vegades
amb més mancances
que no
diguem de recursos
de vegades
amb recursos
de vegades
no volem dibuixar
aquest món perfecte
ni de bon tros
però tampoc
pensar que està tot perdut
de tota manera
en el sentit aquest
que el món no és perfecte
a veure
el món no és perfecte
ni per l'immigrant
ni pel d'aquí
i quan parlem
per exemple
de manca de recursos
a l'hora de polítiques socials
parlem de manca de recursos
a l'hora de fer polítiques socials
per l'immigrant
i pel que no és immigrant
i això jo crec que també
contribueix a normalitzar-ho
en el sentit
que a veure
segons com es distribueixen
els recursos
en una determinada societat
doncs ja apareixen
no sé problemes
o apareixen uns altres
però és que fins i tot
amb aquest tema
d'escola pública
sanitat pública
ajuts a l'habitatge
etcètera
encara que l'immigrant
per ser immigrant
a vegades
tingui una problemàtica específica
el que és el gruix
d'aquestes polítiques
afecten tant
a la persona
que ve de fora
com a la persona
que ha nascut aquí
i en aquest sentit
jo crec que
parlar de problemes
també contribueix
a normalitzar la situació
en el sentit de dir
vostè té problemes
i el que ha vingut del Marroc
també té problemes
i el que ha vingut del Marroc
té alguns problemes
que són específics
de la seva situació
però la majoria dels que té
coincideixen bastant
amb els que vostè té
és a dir
no es tracta tant
de fer un món meravellós
com de dir
és un món amb problemes
però no és que aquesta gent
siguin especialment desgraciats
i que es doni sempre
aquesta imatge
que en fin
pobrets
quina misèria
o com són tan pobrets
si són tanta misèria
millor que no vinguin
en fin
les necessitats
que pugui tenir aquesta persona
i les que pugui tenir vostè
doncs moltes vegades
són les mateixes
i en aquest sentit
doncs si parlem d'escola
si parlem d'habitatge
si parlem de sanitat
i si parlem d'aquest tipus de coses
jo crec que també contribueix
parlant de problemes
a normalitzar
aquesta visió
de la persona
que ve de fora
si jo queda un minut
si vols afegir alguna cosa més
o pràcticament
jo crec que a grans trets
ho hem dit tot una mica
molt bé
jo penso que en definitiva
si una cosa
és el tema d'acollida
que acollir les persones estrangeres
implica valorar els recursos
per a tothom
i l'altra cosa
és que a nivell de convivència
la convivència
és una cosa de tots
i que no és
tampoc únicament
una qüestió de recursos
sinó que és una qüestió
de voluntats
i si en això
hi ha contribuït
aquest programa
doncs
ja hem guanyat molt
doncs ara
descansarem
la situació no descansarà
continuarà
la seva pròpia evolució
i en la mesura del possible
nosaltres
intentarem fer d'observadors
Jordi Jarias
Santolària
moltíssimes gràcies
per la vostra contribució
a aquest espai
per la vostra col·laboració
que tingueu un bon estiu
gràcies
igualment
moltes gràcies
adeu-siau