.
Sintonia de Tartulian aquest matí de dijous.
Temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb quatre convidats, tot i que de moment només en tenim dos,
és a dir, el 50% dels tertulians.
Saludem el president de la Diputació de Tarragona, el senyor Joan Aregio.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també l'exregidor socialista de l'Ajuntament de Tarragona,
Pere Valls. Bon dia, Pere.
Bon dia.
I ens faltant els dos periodistes, Carles Magrané,
el director del Sant Mareri Més Tarragona,
i Guillermo Soler, el redactor en cap del diari El Punt.
També els havíem convidat per justament comentar l'actualitat del dia.
Esperem que arribin de seguida i s'incorporin a aquest temps de tertulia.
Una tertulia per comentar notícies de la jornada amb alguns protagonistes.
Per exemple, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal,
que ahir visitava per primera vegada la ciutat de Tarragona de manera oficial,
on va parlar del port de Tarragona, on va parlar de l'aeroport de Reus,
com a, en fi, motors econòmics principals del territori,
i parlant de l'aeroport de Reus i de l'actualitat que hi ha aquests dies
en relació a les companyies de baix cost, com per exemple Ryanair,
que és la principal companyia que opera ara mateix a l'aeroport de les nostres comarques,
el conseller Joaquim Nadal va donar plenes garanties que el nou govern,
en fi, donarà primer la mateixa importància a l'aeroport de Reus que a l'aeroport de Girona,
i va garantir, d'altra banda, aquell milió d'euros que ja es va acordar
en l'època de l'anterior govern de Convergència i Unió,
un milió d'euros en el pressupost del 2004,
per fi, per promocionar aquests vols de Ryanair de l'aeroport de Reus
en diferents ciutats europees.
En fi, com veuen aquesta declaració d'intencions per part del conseller Joaquim Nadal?
Joan.
Bé, doncs, home, jo crec que ha tret un dubte que es va generar ara fa una setmana,
una setmana i escaig, com unes declaracions que va fer el secretari general del departament,
que és el seu germà, el senyor Nadal,
i que, bé, jo entenc que, lògicament, els governs, independentment que canviïn
o no canviïn de color polític, doncs, han de complir els compromisos adoptats, no?
I, per tant, doncs, me'n felicito que el govern continuï amb el plantejament
que es va fer per part de l'anterior govern de Convergència i Unió
i crec que segueixo pensant a veure que és una mesura,
les de les companyies de baix cost,
que té unes potencialitats, doncs, interessants, no?
Bé, és una vinguda de gent molt important
i que el sector, lògicament, les té que s'apiguer aprofitar.
També saben vostès que la Diputació també està molt implicada en això
perquè també hi contrueix amb una suma de diners bastant important.
Per tant, crec que si és bo per l'aeroport de Reus,
doncs, és bo pel tot el territori.
Pere, sí, el que passa és que això que deies la setmana passada,
suposo que és perquè estava a punt de sortir una sentència
que deia que potser algun acord no es podia pagar
i a partir del que ha sortit, a on es podia pagar,
sembla que és a Bèlgica, no? A Charleroi.
I a partir del que ell diu, una sentència o un acord,
no sé exactament què és,
doncs, és lògic que, doncs, si no afecta el compromís que hi ha aquí,
doncs, és lògic que això es tiri endavant.
D'altra manera, bueno, aquí hi ha el Ryanair,
però també hi ha aquella altra companyia que fa més temps que...
i que va dir que si no tenia un tractament,
me'n recordo exactament, un semblant o, bueno,
diferent del que té ara ella, no?,
doncs, ella vol marxar, no?
I, de fet, se'n van al mes de abril.
Si no se'ls arreglen d'aquí uns quants dies,
doncs, la situació, suposo que per no estar en desvantatge,
i jo penso que, doncs, bueno, ara, suposo que a partir
que se sap com es pot fer i que aquí estava ben fet,
doncs, suposo que s'ha de posar fil a l'agulla
perquè aquesta altra companyia no marxi,
encara hi sona temps, suposo, perquè no marxi, no?,
perquè, en definitiva, que l'Europort funcioni,
doncs, bueno, jo penso que interessa a tothom,
però directament, en uns quants, interessa molt, no?
Carles Magrané, bon dia.
Bon dia.
S'incorpora a la tertúlia el director del setmaner
i Mestre Raon.
Estàvem comentant aquestes declaracions
del conseller Joaquim Nadal
a propòsit de Ryanair,
garantint aquests diners, aquest milió d'euros,
i també una mica va parlar d'allò de l'aeroport de Reus
i l'aeroport de Girona.
Recordem que les últimes setmanes hi ha hagut una certa...
En fi, alguns nervis o algunes crítiques
des d'aquest territori respecte a la importància
que se li havia donat a l'aeroport de Girona
en detriment de l'aeroport de Reus.
I Joaquim Nadal va venir a dir
que es tractarà igual amb uns i amb uns altres.
Què et sembla, tot plegat?
Em sembla lògic que digui
que es tractarà a uns que els altres,
evidentment, des d'un punt de vista institucional.
Doncs ja he estat plegat
en el fet que avui mateix, m'assembla,
que a Girona s'inaugura la base
d'operacions de Ryanair,
precisament, que també va ser tan discutida.
La qüestió és...
D'una banda, sembla clar que
ja tothom,
ja existeix un cert consens en el fet
que les companyies de baix cost
són un element absolutament necessari
tal com està el panorama turístic
per ajudar a potenciar aeroports com el de Reus.
I d'altra banda, em sembla positiu
el fet que des d'un punt de vista institucional
s'assumeixin els compromisos d'altres governs
que podria perfectament haver estat
de manera contrària
i mantenir aquestes ajudes.
Una altra cosa és que
és fàcilment discutible
el fet que s'hagi de subvencionar
aquest tipus d'activitats
o de quina manera es poden fer.
És a dir, des del mateix pacte de la Boella,
en què els hostaleses defensen
el fet que ells no donen subvencions,
sinó que van a turista que ve, diguem-ne.
que, bé, doncs diguem-ho com vulguis,
segurament també és un altre tipus de subvenció.
És que va tot molt lligat,
és a dir, des de la promoció mateixa
que se'n pugui fer
d'aquesta zona de la Costa Dourada,
és a dir, si això és un destí
suficientment atractiu turísticament,
doncs caldria pensar, entre cometes,
que no caldria donar aquestes ajudes
perquè tinguéssim vols aquí, no?
Però bé, la realitat segurament és una altra.
és a dir, tenim Barcelona molt a prop,
tenim també Girona relativament molt a prop,
és a dir, a fora, quan es venen paquets turístics,
segurament la majoria de gent,
si els hi parles de Tarragona, no saben el què,
si els hi dius Barcelona, és una altra cosa.
Si els hi dius Espanya, doncs, desgraciadament,
és més fàcil relacionar-ho, no?
A vegades és molt complicat,
és a dir, igual un destí que és a Barcelona
pot acabar anant arreu sense que el turista mateix ho sàpiga,
però sí que és un problema
de com es venen les coses a fora.
Les subvencions suposo que són...
és que no m'atreveixo a fer una definició
de la bondat d'això,
és a dir, no crec que portem ni prou temps
sabent quin és el profit que em podem treure de tot plegat.
Joan, volies afegir alguna cosa?
No, no, a veure, jo no ho sé,
voldria matitzar una cosa que has dit,
és a dir, no estic tant d'acord
amb que el fet de recórrer les companyies de Baixcors,
que relativament és un producte nou, per entendre'ns,
sigui tant una mancança, diríem,
del turisme d'una determinada zona,
sinó és una altra manera d'accedir,
o d'intentar accedir a una determinada zona.
és a dir, jo crec, per exemple, que o Costa Daurada
o Costa Brava,
perquè fa Girona i Tarragona, per entendre'ns,
que són les dues que operen amb aquesta companyia,
jo crec que són destins turístics
prou coneguts i prou consolidats, no?
Segurament mitjançant un tipus de turisme
que accedeix o bé amb vehicle propi
o bé amb xarters.
Això ha sigut el més històric, no?
Evidentment, ara estem parlant d'una altra cosa.
Jo crec que és més un producte nou
que no una necessitat
que sigui més conegut el sector.
És un producte nou
en què et trobes en un viatger
que segurament, segurament,
agafarà l'avió
i, doncs, és molt possible
que en la publicitat que li donguin,
etcètera, etcètera,
doncs posi Reus guió Tarragona,
o, ai, Reus guió Barcelona,
o Barcelona guió Reus,
o alguna cosa d'aquestes, no?
Com és l'aeroport, doncs, de Frankfurt
o de terra Ryanair,
que no és l'aeroport de Frankfurt,
és l'aeroport de Frankfurt
a 100 quilòmetres de Frankfurt,
és un altre aeroport.
A Londres passa el mateix.
I a Londres passa el mateix amb Luton,
etcètera, etcètera.
Quin és el tema?
El tema és, a partir d'aquí,
diríem, escolta,
tu has obert l'aixeta de l'aigua
i raja aigua.
Ara, l'habilitat de posar-hi el got
i veure quant aigua et quedes,
aquest ja és un altre problema
en el que les administracions...
Això pot ser...
Que jo crec que és el secret,
i aquest és el secret del sector,
és a dir, ara vindrà la gent.
Bé, doncs, escolti, posi el got d'aigua
a veure quant aigua replega de tot això,
perquè si no,
si no, el problema serà
que l'aigua aquesta currarà.
Però el got d'aigua aquest que refreixes
també passa pel tema d'infraestructures.
Jo recordo un pla director
que es va presentar
anys al Verbi l'Alta,
que planificava,
em sembla que
arribava als 11 milions de bitgers
en no sé quin període
de llarg,
i s'apostava molt per Porta Aventura,
per exemple,
en aquest sentit,
que després es va modificar.
És a dir, també cal que l'aeroport de Reus
a nivell d'infraestructures
és a dir,
es potenciï.
Però jo crec que això, diríem,
estic d'acord amb tu,
però crec que entre altres coses,
segurament,
la presència i la consolidació,
si podem,
de companyies com Rayadere
i per tant d'un flux molt important
de viatgers,
encara, diríem,
apretarà més
i per tant servirà per desencallar
definitivament el futur
de l'aeroport de Reus,
que crec que també és important.
Espera, què volies dir?
No, és que ja estic d'acord
amb el que s'està dient,
però, a veure,
de turistes amb avions,
fa molts anys que en vénen.
Això és una altra cosa,
com deies tu, Joan,
que ha de servir
perquè a l'hivern també en vinguin,
perquè a l'hivern també en vinguin,
perquè a l'hivern també en vinguin,
i hi ha d'haver més ofertes
de les que hi ha ara.
i, evidentment,
a l'hivern la gent a la platja
anirà poc,
si ens entenem, no?
Llavors, aquí el que s'ha d'anar acompanyat
és,
i dieu-li un nom que vulgueu,
en un pla
on no només vinguem el sol i la platja,
sinó que vinguem tot l'altre que tenim
perquè vingui més gent.
Perquè, si no,
el que estarem només és ajudant
que vingui més gent a la platja.
Jo no sé si m'explico el que estic dient.
És a dir,
jo el que vull,
el que vull fer entendre és que
si només ve gent com fins ara
i en ve més,
escolti,
això només es beneficiarà en uns quants.
En canvi,
si som capaços
de,
immediatment,
de posar el got perquè es quedi gent,
però amb aquest got no hi ha d'estar buit,
hi ha d'haver alguna cosa
perquè sigui atractiu
perquè vingui,
perquè s'ompli.
I segurament un producte
més, diríem,
més diferenciat
i més plural
que el que hi ha hagut fins ara.
I casarà per aquí,
perquè si no,
el que farem serà omplir més hotels
de Solau i de Cambrils
i de la Pineda.
Que també estaria bé, eh?
Jo no dic que no s'hagin d'acord.
No, no,
però ja t'entenc
que aquest és una franja,
diríem que d'alguna manera
hi està...
I hi ha molts hotels
a l'hivern tancats.
Per què?
Doncs perquè no els ha de sortir a compte
tenir els oberts, no?
I segurament perquè no hi ha calefacció,
no ho sé.
Deixi'm saludar el Guillem Soler,
que ja tenim la tertúlia completa.
Guillem, bon dia.
Hola, bon dia.
Estàvem parlant de Ryanair,
ja ho has dit,
de l'aeroport de Reus,
de les ajudes a la Generalitat.
Jo he utilitzat Ryanair, eh?
Ja has utilitzat Ryanair,
un satisfet amb el servei?
Relativament.
Sí, correcte.
O sigui, és a dir,
tenint en compte que pagues el que pagues
i que t'arrisques el que t'arrisques,
no, en el sentit que jo em vaig trobar
amb un problema que vaig haver de canviar vols
i llavors te trobes que canviar el vol
és més car que comprar-lo, no?
Amb la qual cosa,
a l'hora de canviar la tornada,
directament el que vaig fer
va ser perdre el...
cosa que recomano als oients.
És a dir,
és més car canviar un vol
que no dir segons com,
segons amb quines combinacions,
dius, bueno,
doncs aquest vol no hi vaig
i compro un altre vol
com si fos una altra persona, no?
Com si...
Va, llavors pel meu compte hi ha risc
i et pot sortir més barat.
Clar, són coses d'aquelles
que suposo que
ja hi ha els veritables professionals
de les companyies
aquestes de baix cost
que suposo que se saben
totes les combinacions, no?
Jo reivindico també l'altra companyia
que sé de gent que l'ha agafat
i també els hi ha anat bé.
Cap problema.
És que jo...
Jo és que sincerament,
o sigui...
Els avions deuen ser iguals que els altres.
Però falta tota la sensació
que, sincerament,
que és molt més seriosa
la companyia alemanya
que hi han utilitzat,
però vist externament...
I a més,
en el debat en què estàvem parlant ara,
jo crec que hi ha una diferència important.
És a dir,
el plantejament que fa Ryanair
jo crec que és bastant obvi
i potser si no el diuen aquí
amb la boca gran
doncs potser no ho diran,
però és a dir,
això és un aeroport de Barcelona
i és per turistes
que van a Barcelona
i tu agafes per internet
i és Reus Barcelona.
De la mateixa manera
que quan tu vas a Londres
vas a Londres a Stansted
i tu vas a Londres a Stansted
i jo he estat a Londres a Stansted
i no sé què és.
O sigui,
sé que és un aeroport
perquè a més vaig passar una nit
allà tirat al terra
però a banda d'això
no saps si és una ciutat
gran,
petita,
mitjana...
O sigui,
i de fet l'únic
que t'informa la companyia
i t'informa molt bé
que és del que es tracta...
L'únic que et diu
d'Stansted
és que quan baixes a un ascensor
hi ha un tren
que et porta a Londres
en 45 minuts
i ja està
que és l'únic que ens importa.
I això creus que és
el que ens pot passar aquí?
Home,
jo crec que la venda
que es fa allà
probablement està feta
amb un plantejament similar
amb el perill
i amb la llons
és que jo sempre m'he demanat
i els turistes
que venen d'Anglaterra
i que volen anar a Barcelona
i que arriben a Reus
com s'ho fan?
Perquè han de fer
diverses combinacions complicades
fins a cert punt.
No és tan senzill
com agafar un tren
que et porta en 45 minuts
fins allà.
O sigui que potser
pel camí algú s'extravia
i s'acaba quedant.
Això per una banda
i després,
que ells no tenien
aquests ajuts i tal,
és que ells m'han dit clarament
que els ajuts
que estaven plantejant
i que volien
eren ajuts
per promocionar
la Costa Daurada allà.
O sigui,
ells el que volen
és que es promocioni el destí.
O sigui,
ells sí que t'estan dient
home,
nosaltres el que volem
és que ja que fiquem un avió
feu l'esforç
de vendre el producte
a vosaltres també
que us beneficiarà
a vosaltres també
però que sortim tots guanyant.
I el producte
que s'està demanant vendre
no és
que en una hora
estàs a Barcelona.
el producte
que s'està demanant vendre
és la Costa Daurada.
Per tant,
aquí sí que hi ha
un plantejament
molt més
de destí final,
diguem-ne,
de destí final.
Jo estic d'acord
amb això que saps dient
però jo m'agradaria
que no només es vengués
el que entenem avui en dia
per Costa Daurada.
No, no,
evidentment.
Perquè si només venem
la costa
que entrem avui en dia
des del mes d'abril
fins al mes de setembre
o octubre
aquí ja en venen d'avions
plens
i marxen plens
i aquests sí que es queden aquí
però aquests ja hi són.
Si fem això
o si es fa això
és perquè hi hagi més coses
perquè si no
només estarem
afavorint un sector.
Això és el que estic dient.
I potser a la llarga
hi hauria d'haver-hi
amb aquest pacte
o amb aquest acord que hi ha
més gent
que no siguin només
els hotelers
i la gent del turisme
d'estiu
parlo de tot l'any jo
perquè el que està clar
és que a l'hivern
aquí en venen molt pocs d'avions
i això seria una manera
també que treno-li suc
amb aquest aeroport
en èpoques
que no són d'estiu.
Però si només
diem que han de venir gent
per anar a Solou
i per anar a Cambrils
i per anar a la Pineda
que ja està bé
i jo em penso
que els altres
diem
escolta
també aniria bé
que vinguessin uns quants
cap aquí amb això.
Escolta
jo estic d'acord
amb el que dius
només voldria matitzar
una cosa
és a dir
la marca turística
Costa Daurada
és la marca turística
que no és la de la platja
és tota
és a dir
no no
a veure
la marca Costa Daurada
la ruta del Cister
és Costa Daurada
sí però quanta gent hi va
a la de la Cister
aquí estem parlant
però t'ho dic
perquè no confonguem Costa Daurada
només amb la Costa
vull dir
la marca
com a tal
i els productes
sota els que s'intenta
posar el paraigua
a Costa Daurada
senzillament
perquè és diríem
la versió coneguda
i la que tira fora
t'hi pots trobar
des de la ruta del Cister
t'hi pots trobar
doncs
bueno
Montblanc
o t'hi pots trobar
fins ara
fins ara
t'hi trobaves
els ports de Tortós i Beseit
allò era Costa Daurada
com a marca
com a venda de producte
una altra cosa
després és que aquí
he triat molts subproductes
però jo el que sigui
és que
aprofitant
i no tinc res
en compte
ho dir diverses vegades
i que ningú interpreti
que jo no vull
que hi vaig gent
al contrari
estic dient
que no només ha de ser això
però això també és una tasca
que això també s'ha insinuat
és un esforç
de tots
fins i tot
és a dir
i és un esforç
que arregla la meva imaginació
jo sempre
he tingut la sensació
que el tema del patrimoni
aquí a Tarragona
està super poc explotat
explotat en el sentit
estrictament
negatiu
que algú pot pensar
explotació del patrimoni
explotació econòmica
és a dir
qui treu calés
del patrimoni aquí
no ho sé
però segurament
no en treu quasi ningú
i en treuen pocs
i en altres
i en altres països
només
és a dir
a partir del que hi ha aquí
de la matèria prima
que hi ha aquí
altres països
ens timarien
i pagaríem
milers i milers
de peixetes
per veure roques
i per veure coses
i ens muntarien
museigarien
muntarien
tota una sèrie de coses
que farien
que estaríem encantadíssims
de visitar segons què
i jo ho he fet
vull dir
vas a altres llocs
i restes
molt menys valvoses
i molt menys significatives
en canvi
te les venen
d'una manera
que tens la sensació
que estàs a Roma
i aquí també potser falta
escolta
et puc fer una pregunta
i quant has pagat
per anar a veure
aquestes magnifiques restes
que has vist
bastant
i segurament
no has preguntat
no t'has qüestionat
el preu
oi que no?
exacte
molt bé
tu saps
no cal que ho digui
les pressions
que hi ha aquí
cada vegada
que es parla
perquè en el fons
en el fons
allò que diuen
el que no val res
no té cap valor
és cert
és cert
però tu
ja saps aquí
no no
carnets perquè sigui gratis
per no ser qui
carnets perquè sigui gratis
per no ser quantos
això
no no
no no
però aquesta és la dinàmica
però aquestes
coses que els d'aquí
ens apenyem entre nosaltres
no no no
escolta'm
aquesta és una dinàmica
en la que estem ficant tots
que ningú xeca la bandera
i ningú diu les coses
pel seu nom
escolta'm
això es vol potenciar
i es vol mantenir bé
escolta'm
això val diners
això val diners
per tothom
val diners
ara aquí clar
quan surt
no
aquests que tinguin carnet
per entrar gratis
no
aquests que tal
que no sé què
tothom s'hi apunta
i en canvi
anem a l'estranger
i com dius tu
per veure
tres pedres amb garrilla
tant
tant
pagant
i a més a més
ens guardem el tiquet
no cal anar
ens guardem el tiquet
perquè quan tornem
amb les fotos que hem fet
a més a més
ensenyem el tiquet
mira em vaig estar
a les pedres de no sé on
ves a la mesquita de Còrdoba
i pregunta què val
la pregunta no t'ho diré jo
l'any passat
fa dos anys
un any i mig
valia quasi mil pessetes
quasi sis euros
i escolti
hi havia una cua de gent
exacte
perquè el que passa
el que passa
és que aquí ara estem fent
una mica de filosofia
però el que està clar
també és bo
i tant
perquè d'aquí surten coses
el que està clar
és que
si
nosaltres
no ens posem
davant
d'això que parlàvem
del turisme cultural
si no s'hi posa Tarragona
és molt difícil
que s'hi posi ningú més
perquè el que tenim
d'entrada
és molt més
que tot l'altre junt
i això és una cosa
que
no acabo de descobrir res
el que passa
és que això està fet
es fa mitges a vegades
per les circumstàncies que siguin
i segurament
no es fa més
perquè
home
miri
quan
a veure
això
quan surt una pedra
amb un solar
què passa
la gent
com que allò no ho veu
com a negoci
diu que allò és un enredo
que no ho poden construir
que allò s'atraça
que s'embruta
que no sé què
hi ha alguns solars d'aquests
que per les circumstàncies que siguin
doncs mentre es fan els informes
les excavacions
i es dona el permís
perquè això porta un temps
després a vegades
un cop tens el permís
el constructor encara espera més
a vegades també passa això
llavors aquí què passa
que tenim coses
d'aquesta més veritat
que hi ha monuments
que estan mal cuidats
no d'ara
de fa molts anys
aquí a Tarragona
jo diria que des de l'any 78-79
és quan tothom pren més consciència
del que és el patrimoni
però fins abans
escolta
tots sabem
de solars
on hi ha cases
i no en anomenaré cap
on de nit
el que s'hi posava era
formigó
i amunt
estem parlant dels anys 70
i anys 60
i tots sabem
per exemple
això
el president de l'arqueològic
que m'ho va explicar
allà on t'hi havia
els cines Catalunya
per fer aquells cines
es van carregar
a la seva època
cinc arcades del circ
carregar
ras i curt
carregades
és a dir
no desmuntades
i això va ser l'any 75
no fa tants anys
i aquells cines
han donat
molt poc
i allò va estar
més de 2.000 anys
que ningú n'hi feia res
vull dir
el manteniment
de tot això
la manera de pensar
de la gent
ha canviat
quan se feien les obres
al Ramon i Cajal
que fa uns quants anys
jo vaig
això ho explico
perquè jo m'hi vaig trobar
el semàfor
Ramon i Cajal
per a la riba
hi havia una excavadora
no sé si hi posaven
una canonada
dels desaigües
i de cop
mentre esperaven
per passar
l'operari
que estava allí
amb l'excavant
va trobar una pedra
i sabeu què va fer
va parar
doncs allí hi havia
un mur romà
de poca importància
segurament
però aquell home
ja va parar
és a dir
la mentalitat
ha canviat de la gent
el que passa
és que clar
estem parlant
d'una cosa
que fa 25 anys
que es mirava
d'una manera
i ara
es comença a mirar
de la manera
que l'hauríem d'haver mirat
sempre
però jo Pere
crec que el que
tens raó
és a dir
són dues coses
diferents
una és l'explotació
turística del patrimoni
i l'altra és
l'arqueologia
des del punt de vista
de la riquesa
que té la ciutat
l'arqueologia
des del punt de vista
de la riquesa
que té la ciutat
el que s'ha de fer
és que hi ha coses
que s'han de posar en valor
i hi ha coses
que s'han de documentar
punt ratlla
s'han de deixar
perquè és que si no
no en sortiríem
volíem de viure fora
exacte
vull dir
si recordeu
la primera vegada
que es va fer
el primer tram
nou
de la Rambla Nova
va sortir la famosa claveguera
allà davant del motoclub
perquè ens entenguem
escolta
molt bé
doncs vagi allí
aixequi planos
faci les fotos
deixi-ho
com ho hagi de deixar
perfecte
i sabem que està allí
això és una cosa
l'explotació
és la dels grans monuments
no podem anar a explotar
diríem
el solar
amb les tres pedres
amb guerrilla
això no es pot anar a explotar
turísticament
i l'explotació
jo crec que és la dels grans monuments
i això
és el que hem de
jo crec que
de mica en mica es va fent
i crec que la declaració
de patrimoni de la humanitat
honestament
diríem
ens dona aire
per fer-ho
per fer-ho més
és el que
de mica en mica
hem d'anar
sabent
explotar més
ara
hem d'acabar
posant una guixeta
a l'entrada
al pont del diable
clar que l'hem d'acabar posant
clar que l'hem d'acabar posant
vull dir
perquè
és que està a tot arreu
vull dir
clar
és que no inventem
la sopa d'all
i segur
senyors contartulis
que han anat derivant
vols afegir alguna cosa
Carles
perquè això ha estat molt callat
en els últims minuts
no
és que han anat derivant
el debat
estava escoltant i aprenent
hem començat parlant
de les declaracions
del conseller de Bres Públicas
i hem acabat parlant
de patrimoni
és que raia d'es
és turisme
és tot mal lligat
he parlat de Ryanair
turisme
patrimoni
alguna cosa?
no no no
que tant de bo
es compleixin
ara que parlaves
de filosofar
però
és a dir
el pont del diable
fins fa
relativament dos anys
que allí
no és que no podies anar
o sigui
et feia llàstima anar gratis
a veure el pont del diable
tal com estava
és a dir
suposo que
a partir que
primer es posen
unes certes bases
per començar a arreglar
les coses
sí que evidentment
jo també trobo lògic
que s'hagi de pagar
per anar a veure aquest tipus
perquè senzillament
és l'única manera
per després demanar-vos responsabilitats
quan no estiguin
ben conservats
aquests monuments
de totes maneres
també et dic
una cosa
que segurament
hi hagi molta gent
que la sap
fa temps
molt temps
per exemple
que es va il·luminar
el pont del diable
me'n recordo
quan va vindre
la primera inspectora
de patrimoni
de la humanitat
la senyora Teresa Marques
que
escolta'm
és que
abans que vingués
ella i tal
és que hasta els cables
que connectaven
els focus
entre ells
no hi eren
no hi eren
vull dir
perquè el pont del diable
també té un handicap
que l'hem d'entendre
que és un espai
no urbà
sí, home, és difícilment
controlable
exacte
no és com un espai
estrictament
a veure
em deixen recuperar
el principi de la tertúlia
a propòsit
a la visita del conseller
que també va parlar
evidentment del port de Tarragona
aquesta setmana
el port
és també notícia
pel nomenament
del nou president
Josep Anton Burgessé
ahir el tinent
d'alcalde d'Urbanisme
Angel Fernández
deien aquests micròfons
que confia
que el canvi
a la presidència del port
no afecti
el projecte
de la reforma
de la remodelació
de la façana marítima
recordem la bona sintonia
que hi ha hagut fins ara
entre l'Ajuntament i el port
pel que fa al tema
amb la presidència
de Lluís Badia
i deia Angel Fernández
que confia
en que no hi hagi canvis
Guillem i Carles
com a periodistes
com veieu aquest canvi
pot afectar alguna cosa
o no?
has començat malament
hauries de començar
pels polítics
però en fi
jo crec que no
és a dir
nosaltres podem fer una declaració
nosaltres opinarem
segons el que dic
no a veure
jo em semblaria lògic
que suposo que
estàvem una altra vegada
en el tema
quan es parlava
de l'entrada de Sabater
com a delegat
es parlava del fet
de la seva vessant política
i el fet de la vessant institucional
doncs el port
també té una certa vessant institucional
és evident
i caldrà separar
jo crec
possibles confrontacions polítiques
municipals
del fet de la postura institucional
del port
en respecte de la ciutat
i no només de la ciutat
perquè a més
la seva base d'influència
és molt més gran
amb projectes
evidentment
molt importants
com el de la façana marítima
és a dir
els socialistes
ensenem que en aquesta ciutat
ja han dit el que
al voltant del projecte de la façana
però
és a dir
jo crec que com a president de port
vaja
no ha d'actuar com a socialista
per dir d'alguna manera
no no
tampoc no estic dient això
evidentment cadascú aplica
els seus criteris de gestió
en base a una base política
però està clar
que
em sembla que
hi ha de més i de menys
que fer en aquest tipus de coses
Guillem
abans que parlin els polítics
sí
no
una mica
en la mateixa línia
a banda que
home
jo crec que el Josep Anton Burgues
és una persona
que
que coneix perfectament
l'Ajuntament
que ha estat molts anys
que ja ha governat
fins i tot
que és eh
exacte
i que ja ha estat al govern
i que sap
una mica
les necessitats
i les mancances
de la ciutat
i sap els funcionaments
i sap fins i tot
les complicitats
i les
és a dir
que en aquest sentit
és una persona
que té molts elements
per poder actuar
sense que
això hagi de portar
no és com si
arriba una persona
que realment
dins home
desconeix la situació
a veure què passa
ell la coneix perfectament
a partir d'aquí
doncs
home evidentment
és això
potser també
si s'ha demanat
a vegades més consens
amb el tema
de la façana marítima
no crec que sigui
qüestió de posar-hi traves
en aquest sentit
però suposo que sí
que potser
potser es pot ficar
en alguna condició
o no ho sé
vull dir
però vaja
jo no crec
que tampoc
hagi de ser
un
és a dir
el que tampoc
no seria lògic
és que ara
resultés
que el gran problema
de la façana marítima
és que
que resulta
que la persona
que ja el porta
és una altra
em sembla que no és aquest
el problema
Pere, Joan?
No, mi em sembla
a veure jo primer
doncs
desitjar
doncs
els majors èxits
amb el Josep Anton Burgessé
crec que
el Lluís Badia
li deixa un
un llistor
alt
crec que ha fet
una bona feina
crec que
en Josep Anton Burgessé
també la pot fer bé
i a partir d'aquí
és evident
que
veure que
els plantejaments
que fa
la ciutat
el port
els ha d'entendre
a veure
primer que
jo crec que hi ha hagut
una certa
a part de temes
d'alguns detalls
i tal
jo crec que hi ha hagut
un cert
consens generalitzat
en el concepte
de la remodelació
de la façana marítima
i el port
ha d'entendre
que diríem
que això
és a dir
que la voluntat
és la ciutadana
és la de la ciutat
i jo estic segur més a més
que vaja
que no té per què haver
i cap problema més
a més
en Burgessé
coneix molt bé
tant l'intringulis
intern de l'Ajuntament
i per tant
com ha anat
tot això evolucionant
i per tant
crec que
personalment
crec que no ha de
no ha de significar
cap
cap diríem
cap
enfrontament
de cap tipus
Pere?
Home
jo crec que
la voluntat
de la gent
és que
d'arribar sempre
a entendre's
i que les coses
tinguin endavant
això
vagi
en primer lloc
però potser sí
que hi haurà
algunes
sugerències
de fer alguns retocs
jo també ho he de dir
perquè
tu ara deies
Ricard
és que
no ha de fer
de socialista
sinó que ha de fer
de president
sí esclar
ha de fer de president
del Port
però tothom ve d'on ve
i tothom està allà
per ser d'on t'és
de la mateixa manera
que el Lluís Badia
estava allà per ser d'on t'és
i no cal explicar-ho més
això
el que sí que està
que està clar
és que
jo entenc que
els temes importants
s'han de fer
amb el màxim consens
possible
i si pot ser més
del que hi ha hagut ara
perquè com més complicitats
hi hagi
a l'hora de tirar endavant
un tema d'aquests
vull dir
més fàcil serà
trobar els recursos
la gent
per què ho faci
tot plegant
és a dir
si la voluntat és
de fer les coses
sapiguent
que hi ha una situació
diferent
però que a l'hora
s'ha de tirar endavant
jo em penso que
si tothom és conscient d'això
dic tothom
bandi-banda
per entendre'ns
jo em penso que
no hi hauria
no hi hauria d'haver-hi
més problemes
dels que hi ha hagut ara
ara
això és com tot
la voluntat ha de ser
per les dues parts
i jo em penso
qui serà
també ho he de dir
de totes maneres
Pere
estic d'acord amb tu
perquè hi ha una cosa
que jo crec que no es pot oblidar
que una cosa és
un alcalde d'una ciutat
o d'un poble
el que sigui
votat per la gent
càrrec escollit
democràticament
i l'altre és
un càrrec administratiu
sí
no no
ho dic a l'hora
de posar
o no posar criteris
diríem
els criteris
els té
o els ha de tenir
l'Ajuntament
els seus 27 regidors
i la Generalitat
sí però és que el port
no és Generalitat
ni res que jo sàpiga
també hi ha d'influir
amb quant
a un terme municipal
i a una ciutat
els 27 regidors
són els que han estat
votats per la gent
i per tant
són per entendre'ns
els que el seu pes
ha de ser superior
al del pes
dels càrrecs administratius
perquè si no me l'aniria
això ja estic d'acord
però vull dir que
l'entesa
si hi ha voluntat
d'entendre'ns
doncs serà una cosa
que penso qui és
vull dir
bastant fàcil
de tirar endavant
si no sí
si no sí
que aniríem mal
és a dir
que s'actuessin
determinats temes
només
perquè el floret
és aquest
i el magnet
és l'altre
llavors aniríem malament
a tot arreu
no aquí
a tot arreu
ja estima que
sense acabi el temps
perquè m'agradaria
parlar encara
de la conferència
sobre
el debat
sobre l'estat
de la ciutat
que va pronunciar
dimarts a la nit
a la camels socialistes
i de consensuar temes
què et sembla?
em sembla una bona proposta
he dit 20 segons
no 5 més curta
no em sembla una proposta
institucionalment
una molt bona proposta
que després
s'ha d'examplificar
i d'aportar
a terme
suposo que d'això
és del que s'està queixant
l'oposició sovint
institucionalment
em sembla molt lògic
una proposta de diàleg
i de consens
i a tu Guillem?
home
doncs també
a veure
el Nadal ha demostrat
que quan li interessa
pot diàleg
amb qui sigui
i cada capacitat
de diàleg
en té
capacitat en té
altra cosa
és que no
no sempre l'exerceix
ni sempre l'utilitza
ni sempre la necessita
més aviat
l'exerceix
quan la necessita
si ara la necessita
doncs suposo
que l'exercirà
i suposo
que no hi ha d'haver
massa problemes
com deia
ja se'm a que s'acaba el temps
perquè no podem continuar
la tertúlia
parlant d'aquesta qüestió
però en fi
gràcies a tots quatre
Carles Magrané
Guillem Soler
Joan Aregi
i Opera Valls
dos periodistes
dos polítics
avui a la tertúlia
del matí de Tarragona Ràdio
gràcies i fins la propera
bon dia
bon dia
de Tarragona Ràdio