.
Aquí seguim amb tots vostès,
des del temps de prisma,
al matí de Tarragona Ràdio.
Ara passen exactament 5 minuts,
de dos quarts d'una del migdia.
Recordem que aquest és un espai
que dediquem cada setmana al nostre programa
per acostar-nos al fenomen de la immigració.
Un espai que realitzem amb la col·laboració
del Pla Comarcal d'Integració
i la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira i Virgili.
Avui ens acompanya en aquest temps Maria Engençà.
És una de les integrants de la Comissió
d'Iossacena de l'Atenció a l'Immigrant.
Maria, molt bon dia.
Bon dia a tots.
Benvinguda.
Des que vam iniciar aquest espai,
al matí de Tarragona Ràdio,
hem parlat amb moltes persones,
algunes a títol personal,
d'altres representant entitats,
d'altres són professionals
que treballen en temes relacionats amb la immigració.
I la veritat, teníem molt d'interès
de parlar amb algú de vosaltres
perquè jo m'atreviria a dir
que sou de les entitats o organitzacions veteranes,
parlem de la nostra ciutat,
que tracta temes relacionats amb la immigració,
que fa una atenció,
de vegades una mica d'urgència,
com si diguéssim,
de vegades en funció de la capacitat econòmica
i personal també,
seguiment a col·lectius d'immigrants
des de diferents perspectives.
Ja fa 15 anys que treballeu en aquests temes?
Sí, des del 1989.
Podem recordar com va néixer la Comissió
diossessana d'atenció a l'immigrant?
A veure, en aquells moments hi havia,
des del arquivisbat de Tarragona,
hi havia una delegació d'afers socials
i dintre d'aquests afers socials
hi havia el tema d'immigració,
però en aquell moment no era un problema
ni una realitat quasi bé.
Era quasi una anècdota.
Vull dir, era allò de dir,
està una mica preparats per si ve algun immigrant
i vull dir, en aquell moment sí que era aquella cosa,
diuen, què hi farem quan vinguin,
que no vinguin...
I, esclar, tot això ha anat seguint tot un procés
que, esclar, avui dia hem hagut de tindre un coneixement
molt més acurat de les lleis
que en aquell moment quasi que només era l'acollida.
I llavors tot això ha hagut d'anar fent canvis
sobre la marxa.
Ara les lleis es van retocant continuament,
has d'estar molt alerta en cada situació
tal com les has de tractar
i hi ha hagut també molt bona coordinació
a través de Catalunya
amb totes les altres càrites
o comissions d'immigració a nivell de Catalunya,
també a nivell estatal,
llavors fa que puguis unificar criteris
a l'hora de donar-los un tractament.
Nosaltres això sí que des del primer moment
hem valorat molt l'acollida
i em diràs per què
i doncs potser una mica forma part
de l'objectiu que s'ha marcat
perquè sabem que no podem pas arribar
a donar resposta a tot el que voldríem,
però en canvi l'acollida sí que depèn molt
de nosaltres mateixos.
Llavors amb una persona
o amb unes persones
que es troben fora del seu país
que normalment estan en una situació
d'inferioritat
en quant a llengua,
en quant a cultura,
en quant a tradició,
costums, família.
Llavors que trobin un espai
on puguin ser acollits
i se'ls escolti per ells mateixos
d'igual a igual.
Vull dir una mica des d'aquí
i llavors intentar fer de pont
amb totes les altres coses.
Comentaves aquesta coordinació
que es manté
amb aquestes comissions
que hi ha dins de Càritas
arreu de l'Estat.
Buscant i llegint alguna cosa
m'ha cridat l'atenció
que hi ha determinades experiències,
determinats informes
o articles periodístics,
diguem-li com vulguem,
diuen que sovint
moltes persones immigrades
quan arriben a una ciutat
el primer que fan
és buscar Càritas
abans que altres institucions
i entitats
perquè aquest treball coordinat
fa que el boc a orella
funcioni molt
i moltes vegades
aquestes persones
que es troben desorientades
que no saben ben bé què fer
en lloc d'adreçar-se
a una institució
o a determinats organismes
busquen Càritas
i ho diuen així,
Càritas,
Càritas
i us busquen a vosaltres.
A veure,
és possible,
vull dir,
nosaltres no sé exactament
com s'ho munten,
sí que és cert
això del boc a boca,
vull dir,
no calgut mai
que fessin cap propaganda
de res
i vull dir,
funciona dels uns amb els altres
es van empassant,
això sí que és cert.
Que ens busquen,
a veure,
potser perquè com que és una institució
que no solament és estatal
sinó que és internacional
vull dir,
i saben que no els hi posem cap trava
en quant,
doncs,
de delatar,
doncs,
problemes seus,
posar-los en coneixement de publicitat
i tot això,
vull dir,
això afavoreix
que hi hagi una certa confiança.
I llavors,
a partir d'aquí,
doncs,
vull dir,
l'actitud és més d'escoltar,
d'intentar,
no solament
per la nostra part
de preveure
el que necessiten,
sinó deixar que ells
ho manifestin,
perquè a vegades
correm el risc,
tots plegats com a societat,
de voler avançar-nos
i dir,
ells necessiten això,
ells se'ls haurien de fer això o altre.
D'organitzar la vida.
D'organitzar-los.
I sense tindre en compte
que nosaltres estem
en una situació
de tindre,
no solament els mínims,
sinó quasi diria
bé els màxims,
amb totes les coses
que estem dins del nostre terreny,
que estem dins del nostre entorn
i que ells venen
precisament
amb totes les,
o sigui,
amb totes les contradiccions
agudes i per haver
i amb tots aquests sentits
sense cobrir.
Llavors, esclar,
no podem de cap manera
avançar-nos
a dir que necessiten
sense deixar
que expressin ells
què és el que necessiten.
Una mica ser receptius
a lo seu,
pensem que és
i forma part
de l'objectiu
i també del respecte
que ens devem
tots plegats.
Clar,
i a tot aquest bagatge
producte del fenomen
de la immigració
s'ha d'afegir
justament
al perjudici
del fet d'immigrants
i allò que diuen
el dol migratori
també
que arrosseguen
aquestes persones
quan arriben
a un centre de càritas,
podria ser
aquesta comissió
dius a sana d'atenció
a l'immigrant.
Com bé deies,
al començament,
fa 15 anys
quan neixia,
pensàveu
venen aquestes persones,
hem d'estar preparats,
hi ha hagut moments
que jo imagino
que us heu desbordat,
tot i que hi ha realitats
diferents
arreu de l'estat espanyol,
cada ciutat
presenta les seves característiques,
la seva taxa
i el seu nombre
d'immigrants.
Sí,
però a totes maneres
també et vas donant
compte amb els anys
que va canviant
el perfil de l'immigració.
En un principi,
doncs,
potser hi havia més
del nord d'Àfrica
i subsaharians,
en què va vindre
una gran quantitat
de Llatinoamèrica,
n'hi ha molts també
de l'Europa de l'Est,
vull dir,
ara hi ha una vinguda
des de molts punts
de la geografia mundial,
te diria,
i dels països,
esclar,
que estan més necessitats,
però també caldria
accentuar
que les persones
que venen
sovint
no són pas
les més pobres,
perquè aquelles
ja no hi tenen
ni accés
a l'immigració.
El que també,
molt cert també,
és que moltes vegades,
sobretot en països
de Llatinoamèrica,
han de,
el que diríem,
empenyars
o endeutars
per poder accedir aquí,
perquè avui
han de comprar
els passatges
amb preus elevats
i llavors
han de donar
uns interessos
també molt alts,
pensant-se
que alguna vegada
arriben aquí,
troben treball,
ho troben tot
i poden tornar.
Llavors el drama
es produeix
quan arriben aquí
i això no es pot tornar.
Almenys és de forma immediata
i diria
i en molts mesos.
perquè buscar treball
amb una persona
sense documentació espanyola,
buscar vivenda,
vull dir,
aquí s'hi van
anant sumant
i anant afegint
tota una sèrie
de problemes
que nosaltres
els tenim com
molt superats
per la situació
que estem.
Sona un mòbil
però no hi ha cap problema.
El tanquem immediatament
i continuem
aquesta conversa
amb Maria Jansa.
Cap problema,
Maria,
no pateixis.
I ara,
jo imagino
que aquestes persones
no utilitzarem
aquesta paraula
de ben
no enganyats
però sí que venen
amb una idea equivocada
del que han de trobar,
majoritàriament.
A veure,
jo crec que moltes vegades sí,
però és equivocada
en part
i et diria
per què
i és que
moltes vegades
els mateixos companys
o persones
que han emigrat abans
es troben que
encara que els diguin
que realment
és un lloc
on hi ha molts problemes
o un lloc
on costa molt
d'obrir el camí
o un lloc
on no és el que es pensen
però és el testimoni
que donen
una vegada
van als seus països
doncs
és de portar
algun regal
per la família
el d'anar prosperant
i llavors
sempre es pensa
que el que es diu
no equival
a la realitat.
Vull dir,
venen enganyats
però a mitges.
jo diria
el que sí que
quan venen
és molt dur
això sí que
penso que és el 100%
quasi de totes les persones
que migren
és molt dura
la migració
que ningú pensi
quan a vegades
diuen
es venen a aprendre
no, venen
a tindre els seus mínims
de dignitat
com a persones
i com a família
que necessiten
que no venen a aprendre
de poder-se quedar
a casa seva
i ojalà
les polítiques
a nivell mundial
poguessin afavorir
que ningú hagués de marxar
per guanyar la vida
que la gent
pogués marxar
per fer turisme
per adquirir estudis
per tindre relacions
amb altres continents
per això farà fantàstic
però no
perquè no pogués menjar
el seu país
i aquí difícilment
moltes vegades
poden menjar
menjen
però Déu-n'hi-do
i per això
hem de parlar
d'acolliment
que és el que feu
des d'aquesta comissió
un acolliment
com us organitzat
per donar
resposta
a la demanda
important
que teniu
a veure
una resposta
teniu una valeta
màgica
una resposta
complerta
difícilment
es pot donar
jo penso
que és una actitud
jo crec
que moltes vegades
i això
ens ho hem
qüestionat
i vull
sortir de debat
sovint
entre
les diferents
entitats
de Catalunya
com de l'Estat
com nosaltres mateixos
aquí a Tarragona
i és l'actitud
l'actitud
mai de voler
tafanejar
dins
de les altres cultures
de les altres persones
una actitud
de respecte
absolut
a el que és diferent
una actitud
de no comparar mai
ni què és millor
ni què és pitjor
senzillament
cada un tenim una identitat
i per tant
responem a la identitat
que tenim
i una vegada
arribes a
poder
tu mateix
assimilar
aquesta actitud
i llavors
no hi ha res
com posar-la en pràctica
i llavors
quan reps
amb una persona
penses que reps
amb una persona
sense cap
perjudici
ni de raça
ni de religió
ni de cultura
ni de cap classe
o sigui
els perjudicis
procurar els eliminar
amb la mesura
del possible
i a partir
amb una actitud
oberta
de veure
a què explica
l'altre
o què no explica
senzillament
com van
portant
la conducta
al ritme
de la seva
entrevista
i llavors
van sorgint
moltes vegades
problemes
que no són
els que nosaltres
ens avançaríem
a dir que
aquell és el seu problema
sinó que porten
càrregues
i porten càrregues
emocionals
econòmiques
de moltes classes
afegides
a lo que aquí
poden semblar
doncs només simples
papeles
o papers
que diuen
vull dir
cert que això
és un hàndicap
gran
però que no és
l'única cosa
que anem a dir
porten ells
com a problema
jo tinc entès
que moltes vegades
molts d'ells
tenen aquesta càrrega
aquests problemes
tan feixucs
tan grossos
a la seva vida
que el tema dels papers
preocupa relativament
o no preocupa gens
tenint en compte
moltes coses
que arrosseguen
i molts temes
que han de solucionar
abans
a veure
de preocupar
preocupen
tant en quant
que el fet
de poder tindre
la documentació
els proporciona
poder tindre
un treball legal
poder esdexar
els seus països
quan hi ha
una necessitat
o un problema
o senzillament
unes ganes
de poder abraçar
els propis
però
penso que
les polítiques
que es fan
en quant
a tota la documentació
no es basen
en una realitat
que tenim
actualment
diria
l'estat espanyol
i és que
jo parlo
a nivell personal
però potser
segurament
que molta gent
estaria d'acord
quan es diu
que es faci
contratació
en païs d'origen
cert
que si no tinguéssim
ningú aquí
jo també ho apoyaria
i diria que és
el més lògic
que la gent pugui vindre
sense vindre amb pasteres
sense haver de vindre
il·legals
amb qualsevol cosa
i que es pogués
vindre amb una política
que tothom
pogués
tindre el visat
al seu país
i arribar aquí
i amb aquest visat
ja pogués documentar
i tindre la targeta
és ideal
però a la vegada
és utòpic
perquè pensem
que tot
hi ha moltíssimes
de persones aquí
que estan
sense documentació
espanyola
que han vingut
precisament
d'aquestes formes
tan fora
i tan inhumanes
i tan fora
de la normal
i que una vegada
estan aquí
no es poden ignorar
llavors fem polítiques
que no estan basades
en la realitat
i d'aquí venen
molts problemes
i no solament
molts problemes
sinó que jo afegiria
que venen
moltes màfies
moltes corrupcions
dels
que en diguem
estem bé aquí
de persones
que s'estan molt bé
i que s'aprofita
moltes vegades
a nivell d'explotació
demanar-los diners
per documentar-los
i coses d'aquestes
o sigui
que cuidar
el que produïm
també
amb totes aquestes polítiques
que sembla
que s'hagin de fer també
però pensem que és una realitat
que és prèvia
a tota la política
que es fa
moltes vegades
ho hem comentat
en aquest programa
que són situacions
que creen una mena
de limbo administratiu
que aquestes persones
no poden anar
ni cap endavant
ni cap enrere
o estan allà
aturades
com si estiguessin
una realitat
paral·lela
a la del dia a dia
però tinguem en compte
que aquestes persones
han de menjar
i que llavors
afavoreix
alguna economia
submergida
que existeix
i aquesta economia
submergida
el que
a continuació
és
una potència
claríssima
d'explotació
d'aquestes persones
que no poden
reclamar enlloc
comentaves Maria
que d'aquí uns anys
cap aquí
ha canviat molt
l'origen
de les persones
que arriben
a la comissió
persones que ara
venen de diferents
punts de tot el món
ha canviat també
el model
en el sentit
que abans probablement
us arribaven homes
sols
ara que venen homes
dones
famílies senceres
venen en grups
per la vostra experiència
en l'actualitat
a veure
jo per l'experiència
ara així
doncs ràpidament
que pugui recordar
al principi
era pràcticament homes
i ja he dit
quasi quasi
que es basaven
sobretot
i podia haver
doncs
de forma
molt
molt aïllada
d'alguns
d'altres països
però sobretot
era Marroc i Sub-Sahara
i homes
hi havia alguna dona
que ja es començava
a vindre
però poquetes
a mesura
que han anat
passant els anys
el que és la migració
sobretot
de Llatinoamèrica
jo penso que
les dones
són
quasi quasi
les primeres
que migren
i porten
una càrrega
doble
que és el sentit
de la maternitat
que han deixat
fills
amb edats
a vegades
doncs
difícils
dels seus països
i que
s'han sentit
elles
com les responsables
a tirar els endavant
econòmicament
i llavors
hi ha el doble
perjudici
de deixar
els fills
d'obrir el camí
i que des d'allà
els reclamin
dient que els deixen
oblidats
és molt fort
i el primer
desig
que tenen
és
poder-los
portar
cap aquí
naturalment
llavors
això també
sí que és cert
que
per cada un
que em ve
és
és un
que n'estira
d'allà
això
per notar
en números
més elevats
clar Maria
amb tot aquest
panorama
que mínimament
hem dibuixat
jo ara penso
quan us arriba
alguna d'aquestes
persones
home
dona
independentment
de la seva
nacionalitat
truca a la vostra
porta
parlaves de l'actitud
que teniu
des de la comissió
que és fonamental
des d'aquesta actitud
des del punt de vista
material
què és el que podeu fer
o què és el que feu
vosaltres
per a aquestes persones
i fins a quin punt
l'acompanyeu
perquè clar
no podeu anar
acompanyant
la resta de la seva vida
ni de bon tros
que més voldríeu
a veure
econòmicament
tenim unes petites
anem a dir
ajudes
que ens proporcionen
en casos
molt extrems
de procurar
doncs
en aquells moments
almenys
l'immediat
però intentem
establir una xarxa
que a vegades
funciona més
a vegades menys
amb parròquies
amb càrites de parròquies
i amb serveis socials
a vegades
quan detectem
que una família
o una persona
es troba
en un municipi concret
intentes també
posar-te en contacte
amb serveis socials
i parròquia
d'aquest lloc
perquè a vegades
a tres parts
s'hi pugui fer
alguna ajuda
serveis socials
normalitzats
normalitzats
normalitzats
no sempre és possible
parlo de coses
doncs
a vegades
extremes
o aïllades
que a vegades
hi ha persones
que depèn
de què
dos o tres mesos
per exemple
se'ls pugui ajudar
a pagar un lloguer
que en cabat
ja es normalitzen
i llavors
ja els fas
autònoms
completament
i penso
que aquesta és
una mica
la idea
que en principi
voldríem
no donar
pel fet
només de donar
sinó
donar
treure del carrer
a vegades
diem
com perquè puguin
en cabat
ells mateixos
tirar endavant
com amb això
també tenim
dos pisos
i esclar
hi ha una mena
de requisits
però aquests requisits
són
per no tindre
la frustració
que deixes
o treus una persona
del carrer
i la tornes
a deixar al carrer
sinó que
les persones
que són
com
les indicades
per accedir-hi
doncs
sigui
una persona
que tingui
una perspectiva
més o menys
immediata
de poder
ell sol
doncs
doncs
pogués
autobentindre
i autobiure
i això
que hi ha
un treball
doncs
més o menys
pendent
que hi ha
uns documents
que estan a punt
de sortir
i mentrestant
no es poden
que hi ha
un pis
que en un moment
donat
el tenen
doncs
amb la primera
paga feta
i ara
necessiten
un espai
o un temps
que doncs
on estigui
en una convalescència
doncs
hospitalària
i mentrestant
necessiti
doncs
un lloc
per allotjar-se
perquè no pot
pagar-se
un lloguer
normalment
ens basem
en què
siguin persones
que les traiem
d'un moment
de molta precarietat
per a poder-les
deixar ja
que siguin
autosuficients
jo ara
estava visualitzant
com si estiguessin
movent peces
constantment
d'un
puzle
un trencaclòs
ara em moca
aquesta
per poder col·locar
aquell altre
però després
l'he de tornar
a posar
a aquest lloc
a mesura
que t'hi vas trobant
sense donar-te en compte
a mesura
que et van explicant
intentes
preveure
a veure quina és
la resposta
que pots donar
i també
respectant
no cal dir
sempre
la llibertat
total
de les altres persones
que ho puguin
acceptar
o no
acceptar
i doncs
ja et dic
aquest respecte
penso que
si tothom
es posés una miqueta
més en pràctica
no es veurien
tan marginats
com es veuen
el primer acolliment
és fonamental
per parar
aquest primer cop
traumàtic
del fenomen
d'immigrar
hi ha
ciutats
a l'estat espanyol
que tenen una realitat
molt més dramàtica
que la que podem tenir
aquí
a tots ens ve
al cap
sobretot
del sud
de la península
aquests centres
d'acolliment
que diuen
que no deixen
de ser
espais
on van
amagatzemant
persones
i queden allà
i és una realitat
molt diferent
aquests centres
per la volum
d'immigrants
que rebem aquí
no com aquests
però
caldria crear
un servei
d'acolliment
directe
per proporcionar
d'entrada
el que és
aliment i sostre
a aquestes persones
suposo que
deu ser molt difícil
perquè aquestes coses
estan basades
sobretot
en la demanda laboral
vull dir
quan per exemple
allà
ara s'ha de referir
sobretot
la maduixa
les flors
els clavells
potser
el temps
de la fruita
a Lleida
vull dir
ells van
sent una miqueta
vull dir
en aquest sentit
saben com
seguint una mica
la geografia
espanyola
per veure
en quin lloc
hi pot haver
més demanda
de treballadors
llavors esclar
en aquests llocs
que ja es preveu
que hi hagi
aquesta arribada
perquè a més a més
hi ha un treball
que els espera
sí que fora
molt bo
de potenciar
i de poder
en qui fos
fer el sensible
que es tinguessin
aquestes acollides
evidentment que sí
perquè com a treballadors
se'ls necessita
però en què sembla
que hagin de viure el camp
des de la perspectiva
de la comissió
diocesana
d'atenció a l'immigrant
també des del paper
de les parròquies
que és un tema
a banda
que també podríem
tractar
en una altra ocasió
quina percepció tens
de com rep
la població
aquí a Tarragona
o les persones
que estan al voltant
en vostre
als immigrants
i a les immigrants
a veure
jo no soc partidari
de generalitzar mai
no no
en absoluta
vull dir
et diria que
cada persona
cada entitat
que vosaltres
tracteu
moltes vegades
jo imagino
per un tema
d'un pis
una persona
que va fent
i moltes vegades
heu de fer
de mitjancers
també
no només és cas
sinó de dir
vinga va
que jo dono fer
que aquesta persona
que vindrà a viure
aquest pis
que tu li llogaràs
doncs és una persona
que no et donarà cap
aquest tipus de paper
també l'heu de fer
moltes vegades
s'ha de fer de pont
moltes vegades
tinguem en compte
allò que no hi diuen
i a vegades
els mediadors
vull dir
ens hi anem convertint
els que tractem
amb aquestes persones
anem convertint
quasi quasi
de forma naturalitzada
perquè esclar
estem fent de mediador
entre la nostra societat
de mediador
entre les cultures
vull dir
vulguis o no
és una cosa
que t'hi va portar
en el mateix treball
però sí que
a veure
no hi ha un rebuig
a primera vista
però sí que
quan es tracta
com deies
doncs
de llogar un pis
doncs
si segons
d'on són
ni posen els seus problemes
necessiten que algú els avali
que també es pot entendre
en segons quins casos
perquè quan no hi ha
anem a dir
unes nòmines continuades
també hi ha la por
de saber
si s'anirà cobrant
vull dir
és que
quan ens posem
la pell dels altres
ens han de posar
la pell de tots
vull dir
en aquest sentit
no m'agradaria
fer exclusiu
a ningú
sinó que
puguem arribar
amb una comprensió
ampla
pels uns i pels altres
llavors és anar
facilitant
és clar
una cosa
doncs
tan se val laboral
com de pis
perquè amb els treballs
també
donem l'oportunitat
a veure si és possible
que es puguin guanyar
la confiança
sí que és cert
que al començament
fins que no passa
un temps llarg
fan els treballs
que menys agraden aquí
però fins i tot
arribaria a entendre
que això és normal
perquè la migració
des que es dona
no solament aquí
a l'estat espanyol
sinó
penso que a nivell mundial
es queda sempre
amb els treballs
que rebutgen
els del propi país
a no ser
quan llavors
tinguin
les aptituds
les qualitats
les qualificacions
ja parlàvem d'una altra cosa
exacte
llavors ja és un altre moment
però quan s'ha de començar
des de zero
normalment es queden
amb treballs
doncs
sent molt senzills
com comentaves Maria
en principi
sembla que no hi ha rebuig
però hi ha sensibilitat
cap a aquests col·lectius
o ja ens hem acostumat
formen part
del nostre paisatge quotidià
sabem que és un fenomen
que està aquí
que tenen les seves dificultats
que no poden regularitzar
la seva situació
i també ens acomodem
a viure
amb aquest fenomen
en aquestes condicions
a veure
jo aquí et contestaria
una mica
que moltes vegades
la desconeixença
de les coses
diríem
fa por
entre cometes
i moltes vegades
els emigrants
passen pel costat
de la gent
i la gent
doncs
i sí
hem acostumat
però
dir més enllà
d'un bon dia
ja és allò
és el desconeixement
fa la por
jo recomanaria
i en tothom
poder tindre
un amic
una amiga
que fos
d'un altre país
i que es pogués
tractar d'igual a igual
i es trencarien
molts tabús
molts
perquè és que
vull dir
si partim de la base
de què
som persones
és que a vegades
establim unes
unes diferències
que tampoc són reals
perquè amb les coses
vitals
jo sempre comprenc
que tenim moltes
de diferències
però són culturals
però com a coses
vitals
som iguals tots
llavors
les culturals
si les posem
com a tabú
i si les posem
com a contrària
i que nosaltres
fem les comparacions
vull dir
això serà motiu
de separar's
si les posem
com a pull
aprendre de l'altre
i l'altre pot aprendre
de tu
això serà motiu
d'enriquistos plegats
una mica
depèn de com
ho tens conceptuat
tu dins
el més important
i ho has repetit
diverses vegades
és aquesta actitud
que aprenem
davant de l'altre
sobretot
de respecte
i de no prejudiar
allò que en principi
no coneixem
ja t'intentrems
de conèixer-lo
digues Maria
no anava a dir
això de no prejudiar
penso que això
en tots els camps
no només en migració
sinó en tots
la nostra societat
hi tendim
hi tendim
a fer judicis ràpids
basant-se
en molt pocs elements
de l'altre
només allò que veiem
a primera vista
i clar
avui això
correm un risc
gravíssim
de confondre's
però molt
Maria Jansan
integrant de la comissió
diossessana d'atenció
a l'immigrant
ha estat un plaer
de veritat
aquesta conversa
esperem que vingués
un altre dia al Prisma
gràcies
adeu-siau
bon dia
gràcies a tots