Fins demà!
Fins demà!
Però que desconeixien aquesta figura que tenia aquests orígens.
A vegades ens passa aquesta qüestió que les obvietats són les que menys toquem.
Per tant, a vegades està bé començar pel nom, en aquest cas parlem de Santa Tegla,
primer potser valia la pena parlar del personatge i donar-li aquest enfocament una mica diferent
com a persona gairebé revolucionària mobilitzadora de masses.
Avui parlem d'espais.
Sí, avui parlarem una mica, seguint també una mica aquest procés de construcció de la festa
i per tant, sense deixar la part històrica,
doncs mirarem una mica com s'estructuren els espais que avui en dia coneixem a la festa
i veure per què són uns i no són uns altres.
Això té un sentit, no?
I de fet, hi ha algunes persones que en aquests sentits se'ls busquen molt, molt, molt lluny.
Hi ha gent que connecta la festa, els espais, les mateixes danses,
amb antics rituals de l'època de Roma,
que s'anaven succeint al llarg del calendari anual.
El que és cert és que nosaltres avui, si som científics,
si mirem els documents que tenim localitzats fins ara,
doncs no podem anar fins a aquella època.
Ens hem de senyir l'origen científicament provat,
que és l'origen de l'edat mitjana, del segle XIV,
com a data tope, com a festa.
Això no vol dir que ja l'altre dia vam fer alguna referència, no?
En el segle XI, quan a la part més religiosa de la festivitat,
però si comencem a parlar de la part de dimensió de carrer i tal,
doncs ens haurem d'anar cap a aquella època, no?
Llavors, clar, quan parles d'aquestes teories anteriors,
home, el que sí que és innegable, no?
Això potser qui ho ha sostingut més clarament
ha sigut la gent vinculada a TV3 i al Canal 33,
amb un programa que es diu Tarasca.
Que està molt bé.
Es fan encara, aquest programa?
Sí, sí, van tocant diferents temes.
Quan es fan ara?
Això ja sí que em falla, però sí que el fan,
perquè jo l'he vist recentment.
De fet, em sembla que tant fan programes nous com repeticions,
i de fet, quan coincideix amb alguna festa,
a vegades reapareixen programes anteriors, també.
El cas de Santa Tegla és...
El que és cert és que aquesta tendència apuntava que efectivament
durant els primers segles de la nostra era teníem una constància
del sentit de l'espectacle dirigit a grans masses, podríem dir.
És a dir, quan parlem dels espectacles de Roma, l'amfiteatre, el circ,
són grans espais arquitectònics on se concentren milers de persones
i on es conrèia, podríem dir, una cultura de masses i per les masses.
Clar, si a més a més veiem que analitzem els espectacles que se desenvolupaven,
veiem que hi ha un cert gust pel teatre, un cert gust per l'esport,
un cert gust pel circ,
i que, en definitiva, això podria ser un concret sostrat
del que avui en dia podria existir.
És a dir, aquesta vinculació a l'espectacle i a la festa
podria ser bastant històrica.
Però el que és evident és que el que es feia en aquests espais
no té gaire a veure amb el que tenim avui en dia.
No tirem ningú a les feres, avui dia, per exemple?
No, no, no. Sembla que de moment no.
Sembla que no, però tot pot aparèixer.
Deixa un punt suspensió.
El que sí que és cert, per exemple,
és que els nous Adils i Doom Beers,
és un dels carres que tenien a l'època romana,
doncs el que és cert és que cada any
estaven obligats a sofregar,
en aquest cas, de la seva pròpia butxaca,
no de l'arari públic,
respectivament els Adils 3 dies d'espectacles
i els Doom Beers 4 dies d'espectacles.
amb la qual cosa, doncs home,
sí que es veu que hi ha una vinculació històrica
a l'organització pública dels espectacles,
encara que ja insisteixo que en aquest cas
els electes o els càrrecs directius
eren més aviat els que patrocinaven.
Però els haurien compensar d'alguna manera, no?
M'imagino, m'imagino, no?
La resta de l'any haurien viure bé, no?
M'imagino que sí.
Valament no vivien, eh?
No, jo crec que no.
Després també tenim una sèrie de desfilades
més religioses,
fins i tot podríem parlar de processons,
que començaven a l'actual fòrum colonial
del carrer de Lleida
i que, bueno,
tenien un sentit processonal a tenir en compte.
També en el fòrum provincial
també s'hi celebraven algunes processons d'aquest tipus
i després el que sí que és evident
és que hi havia una sèrie de parades militars
més o menys pomposes, no?
Que sí que van interioritzar, crec jo, en aquella època
tot un sentit d'ocupació del carrer
molt propi i diferenciador del Mediterrani
envers altres cultures, no?
Això el que sí que és cert, no?
I en aquest sentit, doncs, podríem dir
que, evidentment, doncs,
un encert substrat romà
doncs, home, sí que s'hi va crear, no?
Perquè després, amb el pas dels segles
doncs, hi poguéssim trobar alguna cosa.
Potser un dels exemples més evidents
és la perpetuació de la plaça de la Font
que, de fet, ha tingut diversos noms
al llarg de la història
com a espai públic, no?
D'espectacles i de festes.
De fet, va ser al Cis Romà
i ara veurem en quin moment i per què, no?
Però a partir del 1604
és a dir, enguany fa 400 anys
una dada que, de moment,
ha passat bastant inadvertida
perquè enguany és els 150 anys de la Rambla
però el que és cert
és que a partir del 1604
l'aleshores plaça del Corral
substitueix l'actual plaça de les Cols
com a gran espai de representació pública
sense eliminar la plaça de les Cols
però esdevé el centre neuràlgic
de les exhibicions
del seguici popular de la ciutat.
El 1604 és la primera dada real que tenim.
Per què s'ha dit plaça de les Cols?
Ho sabem, això?
La plaça de les Cols té un antic origen
com a punt de venda
i pel mig té una traducció
a la plaça de...
Bueno, una nomenclatura
que és la plaça de la Verdura
que, per exemple, al segle XIX
surten...
Els castellers realitzaran
les seves exhibicions
a la plaça de la Verdura, no?
No, no, no.
El que és cert és que el 1604
encara no hi havia castells
i el 1604
el gran espai de representació pública
va ser la plaça de la Font
tot i que, evidentment,
podrem veure que
hi ha alguns apunts
entremig d'alguns antecedents, no?
I perquè hi ha alguns llocs
on hi ha carrers
amb nom de verdures
i era perquè abans
s'hi llançaven les escombraries
llavors sempre n'hi ha així amb verdures
espinacs, concretament.
Aquí, en aquest cas,
home, podem aprofitar
i podem explicar una mica
aquesta vinculació, no?
La plaça de les Cols
és una mica l'epicentre
de la Tarragona medieval.
És una plaça
que inicialment
va ja recollir
el que seria
en la cantonada
de l'actual carrer
on hi ha els porxos
i les escales
de la catedral
podríem dir que hi havia
el primitiu edifici
del consistori municipal
que aviat va passar
al que avui anomenem
l'antic ajuntament
que és el carrer major
número 39
és a dir, baixant a l'esquerra
i
una mica
la plaça de les Cols
és la plaça
de la ciutat
durant molt de temps
perquè
és la plaça
oposada
al pla de la seu
per entendre'ns
els dos poders
reials
que tenim
en la festa
i en la ciutat medieval
que estructuren tot això
són
per una banda
el poder municipal
i per altra banda
l'arquebisbe
que era alguna cosa més
que una autoritat ecclesiàstica
perquè si ens remuntem
a l'època medieval
doncs era realment
el consellor de la ciutat
juntament amb el rei català
i per tant
era un personatge
que jugava més enllà de la religió
o sigui
jugava dins de
la política catalana
com a mínim
per tant
és un personatge
a tenir en compte
a si més no
en aquella època
si comparem
el principal edifici
de l'arquebisbe
per entendre'ns
o vinculat al poder eclesial
que és la catedral
comparem
les instal·lacions
encara avui vigents
de l'antic ajuntament
al carrer major
podrem veure
que les dimensions
són bastant
enormes
en quant a diferències
és a dir
crec que
un senyor de la ciutat
realment tenia un pes
molt important
però aquest eix bipolar
municipal
i eclesiàstic
és el que constitueix
realment
tota la festa
i
realment
la catedral
s'instal·la damunt
de
tota
podríem dir
tota alguna
instal·lació
eclesiàstica
doncs
romana
damunt d'aquelles restes
damunt d'un gran espai
públic romà
i
d'una manera o altra
va agafant
una embranzida
important
de fet
ja
fins i tot
abans de la construcció
de l'actual catedral
ja des del segle
XV
perdó
V
sabem que
Roma
considerava la ciutat
com a metropolitana
i l'església tarragonia
com a metropolitana
per tant
això li donava
un gran control
sobre una gran
important
i important part
dels països catalans
i Aragó
la qual cosa
doncs
és una qüestió
doncs
a tenir en compte
i després
hi ha aquella
històrica batalla
també
entre
l'església de Tarragona
que va ser anomenada
com a dret
i privilegi
primada
de les Espanyes
en aquest sentit
Espanya
doncs
com a hereu
o herència
de
hereva
de
la Hispània
aquell nom
més aviat
romà
que això
de fet
ben aviat
va produir
una rivalitat
important
amb l'altre
que va ser Toledo
i que
es van
haver moltes pugnes
moltes batalles
i realment
en la festa
també té
les seves derivacions
perquè
hi ha un trànsit
d'arquebisbes
en algunes ocasions
entre una seu i l'altra
i fins i tot
es copien
i es pot donar
feit testimoni
que alguns elements
de Santa Tegla
són copiats
a Toledo
i
possiblement
també a l'inrevés
però
el fet és que
hi ha un trànsit
amb aquestes rivalitats
també a nivell festiu
un cas
potser el cas
més paradigmàtic
és el cas
de la Cucafera
tarragonina
que
en una època
en què
precisament
un arquebisbe
tarragonís
se'n va
cap a Toledo
apareix allà
ben aviat
i amb la forma
de Tarasca
que és la traducció
castellana
en la paraula
Cucafera
o sigui que hi havia
tot un
intríngul
és important
home era la manera
de tenir entretingut
el poble
sí
sí sí
realment
aquests dies
temes diferents
que van sortint
sobre Santa Tegla
és un del
és un dels elements
claus
és a dir
això és un gran teatre
és un gran espectacle
i
realment
doncs
el que es va estructurar
al voltant de la festa
sobretot de Santa Tegla
però vull dir
no hem de oblidar mai
que té un origen
també en el seu moment
en el corpus
el que és cert
és que tota aquesta festa
es va estructurar
com un gran
espectacle
pel públic
i en tot cas
per intentar
fer entendre
tot un missatge
eclesiàstic
que en el segle XIV
estava ja una mica
de capa caiguda
perquè
doncs
es qüestionava
moltes coses
el segle XIV
és un segle
complex
amb moltes
crisis demogràfiques
crisis
motivades
per les pestes
per les guerres
i això genera
una inseguretat
en els carrers
molt important
fins i tot
el qüestionament
dels que van ser
algun dels primers
i primitius
misteris
de l'església
segurament
quan comparem
festes com el Nadal
o la Setmana Santa
veiem que tenen
alguns segles
d'anterioritat
respecte a la festa major
o respecte
al corpus
i primerament és perquè
el corpus
la festa major
que avui són
festes ja
podíem dir
absolutament
tradicionalitzades
depèn de la població
en té més pes
una o l'altra
el que és cert
és que en el segle XIV
van servir
com a arma
o eina
de l'església
per intentar
repostar
una mica
les forces
d'algunes coses
que s'havien qüestionat
per entendre'ns
tu sorties al carrer
i la presència
de la mort
i de la lluita
era bastant més
viva
jo diria
la por
la por també
la por
evidentment
això generava la por
i sempre
quan arriba
la Setmana Santa
ens agradava
alguna vegada
fer aquella referència
a la dansa
de la mort
de verges
que són
aquells escalets
que ballen
pels carrers
avui en dia
potser
és una imatge
ja tan tradicionalitzada
que no saps ben bé
si és de por
de parc temàtic
però vaja
en tot cas
en la seva època
fa respecte
fa respecte
no no
en directe
fa un respecte
impressionant
el que és cert
és que sí que va bé
s'ha tematitzat
exacte
va bé aquesta història
i aquestes reflexos
entre
aquest poder
de l'església
i aquest poder
municipal
van tenir
aquestes
trasllacions
en el carrer
no van ser
només
la plaça
de les Cols
si remuntem
a aquesta època
del segle XIV
evidentment
la plaça
de les peixateries
avui peixateries
velles
en la part alta
o la plaça
també del Corral
la plaça
de la Font
diu el que es deia
del Corral
perquè precisament
era un lloc
per anar a pasturar
pràcticament
no sé
no sé si per allò
de ser
una herència
de les
carreres
de cavalls
del circ
o què
però bé
en tot cas
en espais
que també
s'hi van posar
cada fa
els escenaris
que
tenien
juglars
que venien
sent les orquestres
de l'època
que d'una manera
o d'altra
la vigila
de la festa
i en un claríssim
antecedent
del que avui en dia
és la Rebella
de Santa Tecla
doncs
ja s'hi programaven
el programa habitual
de festes
o per exemple
també
amb un text
que es feia
pel mes d'agost
o el 15 d'agost
que era
el misteri de Madona
Santa Maria
que és el text
més antic
del teatre català
que actualment
representa la seva
al camp
però que originàriament
es feia a Tarragona
o una altra representació
per Pasqua
que es feia
el joc dels apòstols
és a dir
la plaça La Font
evidentment
també va tenir
el joc dels apòstols
el joc dels apòstols
quan en el fons
és una representació
de Setmana Santa
que en aquest cas
doncs devia tenir
un pes important
l'apostulat
que no és únic només
d'aquestes d'això
perquè en algunes
altres ocasions
hem vist
com per les festes
de Santa Tecla
surt la corporació
dels apòstols
que és una mena
de desfilada
de personatges muts
que representen
els apòstols
i ja es feia llavors
el 14
que la Cercavilla
feia una parada
per rebre
l'arcabisbe
o això és
el 14
ja ja està
a veure
a la vigília
de Santa Tecla
a la vigília
de Santa Tecla
les autoritats municipals
anaven
des del antic ajuntament
és a dir
del carrer major
des del plaça
a les cols
a la catedral
acompanyades del seguici
i evidentment
no feien només
el trosset d'avui en dia
sinó que està demostrat
que
s'han trobat la documentació
que es feia un tomb
per els carrers
paral·lels
podríem dir
al carrer major
en direcció
a l'actual plaça
del rei
i passaven
per al dalt
de l'ajuntament
en feien
acatament
deien
llavors pujaven
cap a dalt
a l'arquibisbat
i després baixaven
cap a baix
això
anaven
acompanyar la corporació
de fet
quan arribaven
també hi ha algunes coses
que avui en dia
no se'n fan
per exemple
una de les notícies
més interessants
és el refresc
que oferia
el consistori
als valls
i als músics
que era un refresc
de figues
i vi blanc
no sé si aquí
hi ha alguna simbologia
adicional
però bé
en tot cas
era una cosa simbòlica
ara no es fa
que es feia
actualment
així
no es fa
però el que em deies
de l'arquibisbat
el que és cert
és que el cerimonial
de canvi
d'arquibisba
està documentat
aquí a Tarragona
des de mitjans
del segle XIV
per una memòria
em sembla que és
la 1347
és la primera notícia
que tenim constància
d'aquesta
d'aquesta primera
participació
del seguici
en un acte
que en el fons
no és res més
que posar damunt
de la taula
algú ha volgut interpretar
com una benvinguda
a l'arquibisba
jo tinc els meus dubtes
jo crec que és més aviat
una posada en comú
d'un antecedent
del que és
l'entrada de Santa Tecla
bàsicament
perquè evidentment
es fa amb motiu
del canvi d'arquibisba
però el que sí
que és molt cert
és que
l'avallada
de tots els elements
es fa
al mateix costat
que les autoritats
eclesiàstiques i civils
hi ha un cert pla
d'igualitarisme
i que aquesta decisió
de participació
del seguici
en les cerimonials
d'entrada
a diferència
de la gran majoria
de decisions
que prenia el consistori
si més no
en matèria de festes
no la decidia
l'ajuntament
sinó que
la decidia
el braç menor
de l'ajuntament
que eren els gremis
i que
malgrat que el consistori
podia decidir
que es fes aquesta entrada
després els gremis
que eren els titulars
del seguici popular
eren els que
al final
tenien
el vistiplau definitiu
per si es feia
o no es feia
aquest cerimonial
i que
sempre hi ha hagut
un pes important
popular
en aquesta cerimònia
no?
T'ho dir-ho
eh?
Sí, avui hem fet
aquí
haurem d'esperar
que arribi
Santa Tegla
però
encara queden uns quants dies
farem alguna
altra tocada
sí, podem fer
el tercer capítol
sí, jo crec
abans que comenci
Santa Tegla
com a mínim
farem el tercer capítol
això està clar
hem parlat dels orígens
Jordi
sí, avui hem parlat
una mica d'això
dels espais
avui dels espais
el proper dia
doncs fem un
proper dia farem
una repassada
així històrica
ja
molt ràpida
de 400 anys
o 500 anys
o 600
amb 15 minuts
amb 15 minuts
Jordi, gràcies
un dia més
per acompanyar-nos
a aquest espai
de
de Trenicions i Cultura Popular
i doncs
fins al proper dia
que parlarem
novament de Santa Tegla
fins aviat
vinga