.
Aquí seguim amb tots vostès, matí de Tarragona Ràdio.
És el temps que dediquem cada dimarts a parlar de temes relacionats amb el món de les lleis,
de l'administració de justícia en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Saludem el seu president Javí Terres. Molt bon dia.
Bon dia, de nou.
Benvingut. Ens acompanya l'Urdes Guibernau, que avui ve una mica en qualitat d'oient.
Bon dia, l'Urdes.
Hola, bon dia.
Per una raó òbvia, té un encostipat d'aquells realment importants, no ha volgut renunciar a estar avui amb nosaltres.
però jo faré una mica d'oient, en la mesura del possible intervindré, però avui em quedo una miqueta al marge.
Per escoltar la nostra convivada d'avui, que és l'advocada Teresa Rossell. Molt bon dia, Teresa.
Bon dia.
Benvinguda. Fem un currículum molt ràpid, perquè si ens posem a fer currículums no tractaríem el tema que ens ocupa avui,
un tema d'interès ciutadà, com és el tema de la propietat horitzontal.
Però val a dir que la Teresa Rossell és diputada al Col·legi d'Advocats.
És una de les pioneres que va impulsar la creació del servei d'atenció a les víctimes del maltractament.
Un servei que va néixer en el si del Col·legi d'Advocats.
Jo m'atreviria a dir que pionera a tot l'estat.
Va ser el primer col·legi d'advocats que tenia aquest servei.
Que va crear el torn.
Què us havia de dir en aquella època que agafaria el tema a aquestes dimensions, no?
I que arribaríem a l'estat que m'ha arribat actualment.
Que tot el que es faci és poc.
Ja en parlarem un altre dia, en tot cas, actualment, en el si del col·legi,
més enllà de la seva dimensió professional, també ara està relacionada amb el tema d'ontològi,
podríem dir-ho així, professional del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Però la Teresa és una experta en aquest tema, en el tema de la propietat horitzontal.
És allò de les comunitats de veïns, saben?
Allò que col·loquialment diem del president de l'escala, del secretari, del veí que no em diu ni bon dia
i que estàs tenent la roba d'aquella manera.
Totes aquestes coses petiteses, entre cometes,
accions quotidianes
i d'altres més importants que figuren els papers,
de vegades poden esdevenir autèntics drames
en una comunitat de propietaris.
De tot plegat, des de la perspectiva legal,
en parlem avui al matí de Tarragona Ràdio.
Si et sembla, Teresa, et definim una miqueta
què entenem per propietat horitzontal,
allò per situar una mica el tema
i després entrem parlant en els detalls.
M'assembla molt bé, Iolanda, i abans que res,
el que sí que he de dir, experta,
no m'hi he considerat mai en res,
sinó aprenent de tot,
perquè cada dia les coses ens porten novetats.
Sí, d'això.
Dona, la propietat horitzontal
és una norma que regeix la vida de moltíssimes persones,
potser ho ignorem o no ho sentim així,
però no tothom, o jo crec que la gran majoria,
no tenim el privilegi de poder viure en una casa
sols, individualment,
en la que fem el que volem,
decidim i fem les coses a la nostra manera.
Aleshores, la majoria de la població
està vivint en blocs de pisos,
en cases, en les que hi ha 3, 4 vivendes,
també, si anem als cascos antics de les ciutats,
i per això la vida nostra,
que és casa nostra, que és la nostra llar,
ens ve regulada per la llei
i per una sèrie de normes.
No podem fer el que volem a casa nostra,
estem convivint amb unes altres persones
i som copropietaris amb aquestes altres persones,
de moltíssimes coses.
És a dir, nosaltres som propietaris,
quan obrim la porta de casa,
entrem dins,
però fins i tot pensa que hi ha elements
dins de casa nostra que tampoc són nostres,
tampoc podem fer el que volem.
Pensem en tots els elements estructurals
de qualsevol edifici,
columnes que ens pugen,
canonades que ens passen a través del nostre habitatge,
tot això no és nostre,
és a dir, allà no hi podem fer el que volem,
no podem modificar una columna,
no podem canviar una canonada,
no podem fer moltes coses,
fins i tot dins de casa nostra.
Doncs a partir de la porta cap fora,
tot allò també és nostre,
amb comunitat,
amb copropietat,
amb tota la resta d'edificis,
de comuners.
Per tant,
totes les decisions,
tot el que hàgim de fer
al respecte d'aquests altres elements,
no ho podem decidir nosaltres,
no podem decidir
què hi farem amb aquests altres elements.
Ens hem de posar d'acord.
D'entrada d'aquella frase
de soc a casa meva
i faig el que vull,
fora.
No, no, certament.
Això és un arrenc de superbia
i no una realitat.
No, de superbia no,
potser de confusió,
diguem,
del que és nostre o no,
de desconeixement moltes vegades.
Jo crec que moltes persones
no entenen
que l'escala no sigui seva
o que l'escala
o que la porta no sigui seva.
El que hi ha,
el que són elements a compartir
diguem amb els demens.
Moltes vegades jo crec que per ignorància,
te posaria a l'altre extrem
del qui considera
que la porta,
de la porta cap dins meu
i de la porta en fora
no m'importa.
I ara m'estic referint
amb aquelles conductes
tendents a obviar
les cures necessàries
o els serveis necessaris.
És a dir,
procurar què fer,
quines conductes mantenim
en l'ascensor de casa,
en els jardins,
en les piscines,
en tots aquests elements
que pot ser posat a l'inversa
es dona aquest supòsit
que t'estic dient.
És a dir,
allò no és meu,
la piscina a mi
no és meva només,
per tant,
puc fer el que vulgui,
puc menjar,
puc llançar,
puc utilitzar
aquests serveis
com vulgui.
En el millor dels mons
probablement no caldrien
aquestes normes,
com que no hi som,
calen aquestes normes
per regular
de vegades
voluntats
que no sempre coincideixen.
posem un ascensor a casa,
jo no en vull,
doncs jo sí
perquè tinc una persona
discapacitada o gran,
doncs jo no pago
per posar ascensor,
som a quatre pisos,
no el necessitem,
ja tenim el conflicte.
Ja tenim el conflicte,
com aquest i tants,
Iolanda,
en podríem trobar
que es susciten
des de les comunitats
i sobretot
per no seguir
aquestes regles de joc
que tenim establertes.
Mira,
com venim fent
des del Col·legi d'Advocats
en aquestes sessions,
venim aquí
amb l'ànim
de donar
una mica
d'orientació
a la gent
que us escolta,
no?
I jo em plantejava
o ens plantejàvem
des del col·legi,
per exemple,
en la matèria
que avui tractem,
quina fora la idea,
quin fora el missatge
en matèria
de propietat horitzontal
a pensar
per aquells
que diuen
propietat horitzontal,
què és això?
A mi no m'arriba
o a mi no em toca,
és que torno a dir
que, no sé,
estadísticament
com estaríem,
però de ben segur
que podríem arribar
a un 80%
potser
de població
que està
afectada
entre cometes
per aquestes regles de joc
i el missatge fora
que les regles de joc
hi són,
i les regles de joc
s'han d'utilitzar
no tant
per complir
aquestes obligacions
o perquè així
es digui la norma
o per fer
un compliment estricte
de la norma,
sinó per evitar,
perquè la norma
està pensada
per evitar els conflictes
com aquest que apuntes tu ara.
És a dir,
esclar que un ascensor
es podrà col·locar
si utilitzem
les regles de joc
que ens dona
la llei
per arribar-hi.
per tant val la pena
tenir un coneixement
previ d'aquestes normes.
Esclar,
llavors amb això
el que volia comentar-te
era aquesta expressió
que jo tantes vegades,
ahir a la tarda mateix
la sentia,
aquesta expressió
que tantes vegades
hem sentit,
que és
nosaltres hem viscut
així tota la vida,
vol dir,
no hem seguit
les regles,
hem fet
el que
de comú a cor
o el que ens ha semblat
els copropietaris
i doncs
no tinc per què canvieu.
Com que m'ha anat bé
fins avui
no tinc per què canvieu.
I això
és un engany
o un
sí,
un engany
per la pròpia comunitat
perquè el conflicte
pot arribar.
Tu acabes d'apuntar
una necessitat social
d'avui,
són molts
els edificis
per exemple
sense ascensor
i hem de pensar
que quan aquests edificis
es van construir
potser
fa molts anys
però potser no en fa tants
però com que
les regles
o les normes
de l'època
no obligaven
a determinades alçades
a posar-hi ascensor
el promotor
no posava ascensor.
I avui ens podem trobar
amb una quarta planta
una tercera planta
sense un ascensor.
Pensem en gent
discapacitada,
pensem en gent
gran
que no poden pujar
a tres pisos.
Lògicament
aquest ascensor
l'han de poder tenir.
Aquest accés
al seu habitatge
ha de ser còmodo
i possible.
La realitat social
imposa
que avui
l'ascensor
es necessita
com la realitat social
ens imposa
la calefacció
que no necessitàvem
les antenes
de televisió
que no necessitàvem
fa uns anys
i tantes i tantes coses.
aleshores el que vull dir
és que si obviem
ens abandonem
a les regles
que tenim marcades
ens poden
sorgir
molts
i molts fracassos
de voluntats
que tirarien endavant
i que podrien tirar endavant
però
que per haver fet malament
les coses
es veuran frustrades.
trobaríem
molts exemples
n'hem agafat
aquest
de l'ascensor
podríem
haver agafat
qualsevol
altre
de la calefacció
mil coses
la llei té una resposta
davant d'un conflicte
d'aquestes característiques
anem a aquest supòsit
un edifici
de cinc plantes
persones grans
per exemple
alguna persona discapacitada
una part del veïnat
diu que està d'acord
pagant proporcionalment
la part que li pertoca
per la instal·lació
d'aquest servei
una altra part no
això no és un pols de força
evidentment
no, no és un pols de força
perquè la llei estableix
les regles de les majories
perdó
per adoptar l'acord
necessari
quan parlo de les regles de joc
és que parlo
des de
la preparació
de
de la
de la
convocatòria
d'aquesta reunió
és a dir
prèviament
això ens haurem de sentar
en una taula
i ho haurem d'exposar
al resto de comuners
per arribar
amb aquesta reunió
hi ha unes regles
de joc també
i
me repetiré molt
amb les regles de joc
però és que les considero
importants
per l'èxit
del que es vulgui fer
hi ha unes regles de joc
que ens haurem de sentar
en una taula
i parlar-ne
a tots
bé
la llei
no obliga
a tots
hi poden haver
hi ha uns
determinats percentatges
hi pot haver persones
dissidents
d'aquest
d'això
però sí
que si es compleixen
determinades majories
vindrà obligat
a contribuir
en aquesta
instal·lació
pot ser després
podrà quedar
hi ha moltes maneres
d'arribar
amb una entesa
en aquesta taula
diguem-ne
d'adopció de l'acord
i a la vegada
de negociació
que pot ser
que per exemple
efectivament
hagi de participar
perquè es va produir
una millora
en el seu edifici
en la seva copropietat
quina és
l'existència
d'un servei
d'ascensor
però
per exemple
no l'utilitzarà
perquè està
en un primer pis
molt bé
hi ha una millora
això no l'eximeix
del pagament
d'aquesta millora
o d'aquesta inversió
que es va fer
però
l'eximirà
per exemple
del manteniment
de la conservació
d'aquells
serveis
mensuals
o periòdics
que es fan
reparacions
etc.
Compliquem-ho encara més
resulta que
una de les persones
que no està d'acord
és que no té diners
per pagar-ho
i el que argumenta
és que no pot hipotecar
la seva vida
per pagar una quantitat
que no té
i formalment
deixa que tothom
doncs miri els seus
quan de dir
no no
és que jo no ho puc pagar
no ho puc pagar
pot molt ben ser
podem arribar
jo crec que
en el marc d'aquestes
no només l'ascensor
Iolanda
les edificacions
ens estan fent velles
les rehabilitacions
quan passem per la ciutat
amb molts edificis
podem observar
que hi ha moltes façanes
amb xarxes
i que s'estan rehabilitant
amb molts edificis
podem estar arribant
a quotes
molt importants
per a determinades economies
i crec
que hi poden haver
economies
estic pensant
en pensionistes
en gent que no poden
hi ha recursos
hi ha ajudes
financeres
però
en cap cas
la comunitat
podrà tenir-li
una atenció
respecte a la forma
de pagament
d'aquesta persona
però l'obligació
en tant que
propietari
no l'eximirà
d'aquest pagament
tot queda
això està clar
i també
dins de les regles
del joc
pot passar
per dir
doncs
la primera planta
o en consideració especial
a aquesta persona
una o dos
o li donem
per exemple
se m'ocorreix ara
com a solució possible
un allargament
en el termini
per què?
perquè no pot tenir
una financiació bancària
o per les raons que siguin
o li deixem la quota
al 50%
no sé
els pactes entre ells
mentre siguin lícits
no hi ha cap problema
hem posat un exemple
no centraré
en la conversa
l'assensor
però pensàvem
que era un bon punt
de partida
generalment
les comunitats
de propietaris
sempre tenen
el seu administrador
el seu gestor
que sembla
que en principi
se materialitza
totes les rutines
dels pagaments
de tots els problemes
que pugui haver-hi
el tema dels morosos
es convoquen unes juntes
ha d'haver-hi
un president
de l'escala
s'han de convocar
unes assemblees
unes reunions periòdiques
tot això també està regulat
tot està regulat
tot efectivament està regulat
que no vol dir que es faci
no vol dir
no vol dir que es faci
fins i tot
jo et diria
a veure
la figura de l'administrador
sabem que està
molt molt extesa
però també et diria
que hi ha
moltíssimes comunitats
que no tenen
aquest servei
si el servei
de l'administrador
està fet
ben fet
vull dir
si és un bon professional
evidentment que
estalviarà molts conflictes
en aquesta comunitat
com en totes les professions
no sempre
doncs
les coses
es fan
es fan ben fetes
hi ha de tot per tot arreu
efectivament
però és que
no és tan complicat
a veure
partint de la premissa
que
un edifici
o que l'administració
o que el gestionar
una comunitat
de veïns
no és
cosa fàcil
no és cosa fàcil
en el sentit
de les responsabilitats
que en poden
esdevenir
ens sembla
que els edificis
estan molt bé
però
poden sorgir
moltíssims
problemes
dels que se'n derivaran
responsabilitat
tant pels comuners
com per aquells
que gestionin
per exemple
si tenen el mandat
de fer determinada cosa
el president
secretari
o vicepresident
qui sigui
de la junta
surt un mandat
de fer
d'executar
determinada obra
que no la facin
doncs
per què
perquè doncs
no li sembla bé
aquella determinada
aquella determinada
qüestió
se'n pot derivar
prou de responsabilitats
de tot això
no és senzilla
més del que la gent
es pensa
més del que la gent
es pensa
molt més
de la gent
que es pensa
l'administració
d'una comunitat
la gestió
d'una comunitat
no és tan
fàcil
però a la vegada
tampoc tan difícil
com perquè jo
no t'estigui dient
ara aquí
que no s'ho puguin
portar ells mateixos
esclar que se la poden
portar ells mateixos
la gestió
òbviament
darrere
aquest assessorament
que els hi pot donar
un advocat
sigui un assessorament
continuat
sigui un assessorament
puntual
per a alguna cosa
que anem a fer
que els hi estalviarà
molts problemes
de futur
a l'hora
de tirar endavant
la vida comunitària
per això no treu
que tenen
l'obligatorietat
d'una comunitat
de propietaris
de tenir un representant
entre els mateixos
propietaris
és a dir
hi ha comunitats
persones que tenen
voluntat de servei
que estan encantades
de la vida
o fan un esforç
per ser els presidents
el president de l'escala
la típica imatge
que tenim de tota la vida
hi ha comunitats
que tothom està
prou en feina
té prou responsabilitats
que declinen
aquesta obligatorietat
la llei determina
que ha d'haver-hi
un representant
en el cas
que ningú
ho vulgui ser
què és el que passa
què passa
amb aquella comunitat
hi ha regles
la pròpia llei
de projecte horitzontal
recentment
fa 4 anys
des de l'any 99
que es va
fer una altra reforma
i es van establir
preveient
aquests supòsits
una és la voluntarietat
del que es presenta
en el sí
de la reunió
de la sessió
que es fa
doncs al demanar
candidats
es presenta
el que ho vol fer
però també
es poden establir
llavors
a falta d'aquest candidat
establir un torn
que poden ser
per pisos
que poden ser
per determinats
diguem
ordre cronològic
de les edificacions
i aleshores
pot sortir
nomenada persona
que no vulgui ser
si aquesta persona
en el temps
que li determina la llei
no estableix
quines són les causes
és a dir
no se'n va
amb un jutjat
i diu
jo per aquestes raons
i aquestes
primer li pot dir
els veïns
jo estic malalt
jo tinc un familiar
amb una situació
malament
jo penso
canviar
de lloc
tinc
l'habitatge
en venda
jo què sé
raons
de pes
per renunciar
o per rebutjar
aquest nomenament
però això s'ha d'explicar
davant d'un jutge
i s'ha d'explicar
en primer lloc
a la comunitat
perquè ho entengui
perquè no caldrà el jutge
i si no
haurà de fer-ho
però si no
hi ha l'obligatorietat
d'acceptar el càrrec
és a dir
la llei ha establert
aquests mecanismes
perquè efectivament
hi hagi un president
i si assumeix el càrrec
però aludeix
la seva responsabilitat
se li podran reclamar
les responsabilitats
perquè ell les té
en quins nivells
en quins nivells
dels acords
que hagin pres
fixa't tu
com sempre faig cap
a les reunions
el punt de partida
màxim
del que farà
o de com viurà
una comunitat
de propietaris
són aquestes reunions
anuals
que obligatoriament
els imana la llei
que faci
sentin-se a vostès
cada any
nomenin
uns nous
càrrecs
liquidin
els deutes
i els comptes
de l'any que acaben de passar
aprovin el pressupost
això són unes pautes mínimes
que els hi posa la llei
perquè anualment
hagin de fer
hagin de fer això
pensa que en una comunitat
que fins i tot
no es donés
i n'hi ha
encara que sembli estrany
jo m'atreviria
des d'aquí
a tillar
d'una miqueta
irresponsables
els propietaris
que estan en aquesta situació
però pensa que
per la
per el no voler ser president
perquè no cal
perquè no cal
que ens trobem
o perquè n'hi ha un
que ja ho porta prou bé
doncs no fan
aquestes convocatòries
al cap del temps
i en sec un dia
doncs diuen
bueno ara fa falta
diners al compte
poseu doncs
300 euros
cada un
es trenca la bomba
de l'aigua
tot això
està fet
en el marc
d'unes irregularitats
tremendes
perquè
ens podem trobar
en aquest supòsit
que ara diem
la bomba de l'aigua
s'ha trencat
es demanen 300 euros
a cada propietari
però com que no s'han fet
ben fetes les coses
i hi poden haver dos, tres, quatre
propietaris
que diguin
no, jo no les pago
no tenim
cap possibilitat
d'anar a reclamar
perquè no han fet
les coses ben fetes
bé
reprenent el fil
com et deia
el punt de partida
de tota comunitat
és aquesta reunió anual
on allí
surten
les decisions
les decisions
és
què farem
com
les prioritats
que té la comunitat
el que hem de fer
a partir d'aquí
tots aquests acords
i d'aquí la importància
de com es prenen
aquests acords
d'aquí la transcendental importància
de com es convoca
aquesta reunió
que els requisits
es compleixin
conforme també
la llei
de la marca
com s'ha de convocar
la reunió
en aquesta reunió
es marquen
aquestes pautes
aquestes pautes
s'han de seguir
i a partir d'aquí
el president
esdevindrà
president
o l'orga responsable
pot ser que
en molts casos
en quantitat
important de casos
doncs hi ha
l'administrador
serà l'administrador
qui cuidarà
que aquests acords
s'executin
i es tirin endavant
però si no
si és el cas
com comentàvem
en el supòsit
que no tinguin
aquest servei
les responsabilitats
li poden ser reclamades
a aquell president
vam quedar
que el filtre
de la piscina
s'havia de canviar
perquè l'aigua
de la piscina
la tenim malament
i se'ns fa verda
si aquella aigua
comporta problemes
amb una persona
que es posi
amb aquesta piscina
podrem
no s'ha executat
l'acord
sabíem
la comunitat
que s'havia de canviar
el mecanisme
d'aquella piscina
i en canvi
el president
no se n'ha cuidat
tenir els mitjans
per a fer-ho
mitjans econòmics
i no se n'ha cuidat
podem anar a buscar responsabilitats
perquè directament
tenia un mandat
de la junta
de fer-ho
d'aquí la importància
de l'adopció
dels acords
i de com
es munta
aquesta és la premissa
aquest és el punt
de partida
de la convivència
de la comunitat
els acords presos
en les juntes
de propietaris
no posarem dates
ni farem cronologia
però jo recordo
que tradicionalment
un dels greus problemes
que es trobava
amb la llei
de la propietat
horitzontal
era el tema
dels morosos
contemporàniament
la cosa ha millorat
amb una nova llei
que ja fa un quant
de temps
que camina pel món
però a mi em sona
que és una nova llei
i que portin 5 anys
hi ha reformes
i abans els morosos
Déu-n'hi-do
per poder
recuperar els diners
que en definitiva
són d'una comunitat
que costava moltíssim
ara tinc entès
que la cosa
s'ha facilitat molt
el cobrament
dels morosos
em torno a reiterar
i és que ho sento
però és que és així
la llei
ha donat
mecanismes
més àgils

que quarta
o no ha pagat
és a dir
i no prenem aquest acord
de liquidar el deute
d'un morós
i no li notifiquem
i no complim
totes les regles
del joc
que ens estableix
la llei
aquest senyor
no li podrem anar a reclamar
perquè no han fet
ben fetes les coses
si aquest senyor
si aquest senyor ens pot dir
o senyora
no vull pas atacar
els senyors
o senyora
hi ha més presidents
que presidentes d'escala
eh
a veure
si no li hem notificat
l'acord
si no li hem dit
que s'ha pres
primer
que el convocaven
per aquella reunió
que allà
li quedaríem
l'any
que sabríem
doncs
presentaríem
els números
els aprovaríem
i no li notifiquem
l'acord
que procedirem
que podem procedir
contra ell
si no paga
o no el requerim
perquè paguin
un determinat
període de temps
i agafem
aquesta documentació
i la portem
a un jutjat
lògicament
no ens prosperarà
perquè hi ha uns defectes
que
per què ens declararan
la nul·litat
fins i tot
d'una junta
d'aquella reunió
que vam fer
perquè no l'hem convocat
correctament
per exemple
aquesta és la importància
a on arribem
a on arribem
doncs
que alguna cosa
tan important
com és
l'economia
de la comunitat
perquè sense
l'aspecte econòmic
sense els recursos
econòmics
lògicament
no podem fer res
amb tots els ordres
de la vida
si aquests
recursos econòmics
no els hem disposat
correctament
i no ho hem preparat
correctament
el que ens trobarem
és que
és possible
que aquell propietari
se'ns arribi a vendre
l'habitatge
que s'hagi passat
4 o 5 anys
sense pagar la quota
que després de vendre
aquell habitatge
ja no tingui més béns
i no cobrarem
i ho haurem de pagar
entre tots
per no haver
en primer lloc
haver estat
diligents
és a dir
el consell
és no deixar
demorar
l'impagament
més enllà
dels períodes
que estableix
la pròpia comunitat
és a dir
paguem
el dia tal
paguem
per mensualitats
paguem
quan sigui
en primer lloc
no demorar
els empagaments
i dos
si no fem ben fetes
les reclamacions
no preparem bé
la
les
les
la
la
la
la
la
la
requeriments
d'aquest
propietari
que pagui
ens frustrarà
qualsevol
reclamació judicial
que puguem fer
quan tenim
tots els mecanismes
a la nostra mà
per fer tanta via
com pugui tenir
perquè mantingui el ciutadà
un banc
per cobrar
una pòlissa de crèdit
que no han deixat de pagar
eh que
sabem que els bancs
ens ho munten
ens ho munten
d'una manera molt bé
perquè ens poden reclamar
i que no hi tenim res a dir
o molt poquet a dir
quan no hem pagat
la hipoteca
o quan no hem pagat
el crèdit
doncs a les comunitats
de propietaris
si féssim les coses
ben fetes
estem en les mateixes
condicions
però clar
com en salut
parlem de prevenció
i no es tractava
d'explicar la llei
fil per ronda
no tindria objecte
fer-ho en un programa
de ràdio
sinó en tot cas
alertar sobretot
en la necessitat
de prevenir sempre
i tenir les coses
ben clares
en general
per la teva experiència
per la vostra també
molts conflictes
en comunitats
de propietaris
arriben als jutjats
arriben
arriben
en matèria
de propietat
horitzontal
se'ns surt molta
i desgraciadament
doncs moltes vegades
un problema
de convivència
el tema
que estem dient
la reclamació
de cuates
està una mica
jo diria
en ordre
a les etapes
econòmiques
del nostre entorn
si estem
en l'etapa
de beneurança
molt directa
jo crec que
una de les primeres coses
que es deixen de pagar
és la comunitat
de propietaris
i sobretot
si parlem
de segones residències
doncs davant
d'una dificultat
econòmica
familiar
per exemple
doncs el primer
que es comença
és per incomplir
totes aquestes
la hipoteca
no es deixa de pagar
per allò que dèiem abans
clar perquè ens treuen
perquè ens fan marxar
i ho perdem tot
també els temes
de les separacions
el típic que depèn
de qui li toqui pagar
a la comunitat
ja no viu aquí
i com que jo no visc aquí
doncs jo no la pago
i com que jo no la pago
i la que fotran fora
serà la meva dona
que és la que hi viu
doncs ella s'espavilarà
és una altra estratègia
és important aquest aspecte
que la Teresa deia
respecte a la ignorància
o bé doncs
tota la sèrie de creences
de la gent
de portes cap enfora
moltes vegades
quan ens ve un client
d'aquestos
que fins i tot
li tens tu que fer
aquesta tasca
una mica didàctica
del que realment
està obligat
i ha d'entendre
moltes vegades
jo m'he anat
a utilitzar
uns altres exemples
que potser
queden una mica més
del dia a dia
però sí que
se n'assamenten més
quan els hi parlo
a vegades
del que és el seu país
el seu ajuntament
o la seva comunitat
doncs veuen ells
que estan obligats
i a més a més
sembla ser que
d'una manera
més directa
a pagar les coses
perquè ells també
són viuen
i són ciutadans
si faig una petita
assimilació
en el que
tindria que ser
aquells elements comuns
de potser
el seu immoble
o sigui
la seva
forma de vida
més rutinària
com és
uns elements comuns
d'un immoble
però hi ha vegades
poden entendre-ho
però també
ve el desenteniment
total
quan arriben
a reclamar
les quotes
llavors ells
m'ho assemulen
a quan i senda
també m'hi redemanen
els impostos
i no vull pagar
però realment
és un aspecte
a vegades
que costa entrar
i que entenc
que la llei
aquesta que es va aprovar
fa poc
ha intentat
tant a l'esperit
una mica
amortiguar
d'alguna manera
o atenuar
aquesta incidència
prevenció
tenir les coses
ben clares
persones responsables
al capdavant
d'una comunitat
dit així
sembla senzill
no és fàcil
però val la pena
que ens hi esforcem tots
i no us volem
treure la feina
de veritat que no
teniu altra feina
com per exemple
ara assessorar
aquestes mateixes
comunitats
no tenim més temps
però jo espero
que vingueu
un altre dia
Teresa Rossell
ha estat un plaer
espero que tornis
la visita un altre dia
quan tornis aquí
al programa
Javi Terres
gràcies per venir
la propera setmana
o en propers capítols
en funció sempre
de les emergències
que us puguin sortir
us esperem aquí a la ràdio
i l'Urdes
millora't
millora't aquest encostipat
que Déu-n'hi-do
intentarem
moltes gràcies
bon dia
adeu-siau