logo

Arxiu/ARXIU 2004/MATI T.R 2004/


Transcribed podcasts: 359
Time transcribed: 6d 12h 40m 29s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Sintònia de Tertúlia, temps al matí de Tarragona Ràdio
per comentar algunes de les qüestions de la jornada.
Avui amb regidors de l'Ajuntament de Tarragona
hem convidat tres, de moment en tenim dos,
esperem que arribi el tercer.
Saludem a Maria Lluís Expósito,
regidora de Convergència i Unió,
responsable de l'àrea de serveis socials.
Maria Lluís, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya José Cosano,
regidor del grup municipal socialista.
Bon dia, José.
Hola, bon dia.
I el tercer convidat esperem que s'incorpori.
De seguida és Lluís Hernández del grup municipal
d'Iniciativa per Catalunya vers la plataforma.
Avui segurament parlarem d'algun tema de política local,
hi ha més que tenim regidors,
però avui la notícia del dia és la decisió del Vaticà
de nomenar un nou arquivisbe de Tarragona,
un professor de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra,
un sacerdot de l'Opus,
és el primer, serà el primer arquivisbe a Catalunya
que procedeix de l'Opus i serà el nou arquivisbe de Tarragona
en substitució de Lluís Martínez Sistac que se'n va a Barcelona.
Se'n va com a arquivisbe de Barcelona en substitució de Ricard Maria Carles.
Jaume Pujol Balcells va néixer fa 60 anys a la localitat de Guissona
i s'incorporarà, com dèiem, d'aquí unes setmanes a l'arquivisbat de Tarragona.
No sé si la Lluísa i el José Cossano són experts o persones molt vinculades a l'Església,
però en fi, com a mínim, un petit comentari com a tarragonins del nomenament
i també del que ha estat els set anys d'arquivisbat de Martínez Sistac.
Lluísa.
Bé, jo primer de tot no soc especialista en el tema
i desgraciadament que probablement no podré dir més les coses al respecte,
perquè jo crec que d'aquestes coses sempre s'ha de tindre una miqueta de cura i respecte,
s'ha d'esperar una mica a veure quina és la persona.
De la mateixa manera que el dia que va vindre o va arribar aquí
l'arquivisbat actual, el senyor Lluís Martínez,
doncs la veritat és que nosaltres amb molta entesa vam començar a treballar amb ell
i jo crec que s'ha d'esperar a veure quina és la persona que ve ara.
Probablement la seva procedència no ens agrada gaire
i probablement tenim alguna reticència a l'hora que sigui una persona
que ve directament de l'opus, però indiscutiblement, com a tot arreu,
sempre n'hi ha persones que primer s'ha de valorar la persona, la seva feina
i tot això és molt difícil de valorar en aquest moment.
Jo no puc de cap manera valorar si la feina que aquest senyor farà a la nostra ciutat
serà bona o no serà tan bona.
Per tant, jo sempre he de donar un temps de gràcia,
un temps de veure com funciona aquest arquivisba
i després ja suposo que n'hi haurà temps de poder valorar la seva feina,
en aquest moment la seva persona i allò que nosaltres sabem
perquè és molt poca cosa el que sabem i torno a repetir que jo és per i desitjo
que sigui una persona que a banda de la seva procedència en aquest cas,
de l'opus, que el seu tari sigui adient i que sigui una persona
que treballi per aquesta ciutat i que faci de pastor de l'Església,
que és el que toca.
Jo tampoc soc especialista en temes d'Església,
encara que tenim lògicament informació i coneixem coses del tema d'Església,
però en definitiva són coses una mica, bastant de respecte,
diguem, a aquesta gran institució que és l'Església
i que nosaltres, en definitiva, ells fan els seus moviments
d'un punt de vista necessitats de cobrir espais
perquè també com sembla ser l'arquivispe o l'abispe de Barcelona,
o sigui, s'ha jubilat, no?, i llavors s'ha de cobrir.
El que passa és que també hi ha hagut més canvis, més moviments,
suposo que són estructures internes que s'han de fer.
S'ha dividit l'Arxidiócesi de Barcelona en tres.
S'han hagut de col·locar persones aquí i allà.
Jo me'n recordo quan va venir l'arquivispe Martínez Sistat aquí,
quan va sortir el difunt, el camp d'Església, Torrella,
i que vam dir nosaltres, bueno, vam preguntar,
home, recordo que els mitjans de comunicació em preguntaven
què ens semblava allò que vingués.
Vam dir el mateix que estem dient pràcticament ara, ara, no?,
en aquest moment, que hem de conèixer la persona que ve,
que hem de veure, hem de donar-li una mica de temps,
a veure si, bueno, s'adapta o si no, s'adapta,
s'identifica, en definitiva, amb la zona en la qual està.
Tarragona és una ciutat important i en la seva zona,
doncs és també molt important, per tant, jo crec que té una feina a fer,
una feina primer de conèixer la gent,
d'intentar identificar-se amb aquesta gent i que la gent s'identifiqui amb ell,
i suposo que sí, és, bueno, té tota una experiència també aquest senyor,
pot ser una experiència més d'IA, no tant de...
és que això són coses molt tècniques, potser només surten...
no tant d'Església, sinó més d'ensenyament, no?, més de...
Ell és professor a la Facultat de Teologia a Navarra.
Molt bé, doncs, bueno, segurament això li donarà una mena de base suficient
com perquè pugui, d'alguna manera, bueno,
conèixer els seus feligressos, no sé com se diu.
Feligressos.
Molt bé, saludem el tercer contretú que ja ha arribat, el Lluís Hernández.
Bon dia, Lluís.
Hola, molt bon dia.
Deia que avui tenim una tertúria de polítics,
però hem de començar parlant d'Església perquè és la notícia del dia,
encara que només fem una primera referència.
Un primer comentari sobre el nomenament del nou arquivisme
i del balanç de Martínez Sistac, a Tarragona.
La primera temptació que et ve durant una pregunta com aquesta
és adeu lo que es de Déu i al César el que és del César, no?
L'administració eclesiàstica és una administració prou complexa
com per poder opinar des de la ignorància.
La veritat és que de persones poden opinar de la decisió
i de l'estructuració nova, que no tinc coneixements en profunditat
com per poder opinar.
L'únic que podré dir és que, a vegades, de vegades,
posant etiquetes a les persones per definir-nos,
per definir-les, jo ahir sentia la notícia
quan parlàvem del nou arquivisbe de l'Opus, no?
Aleshores, esclar, ha escrit l'Opus,
ja de seguida li estem posant una etiqueta que et posiciona.
Això és, crec, una tendència que hi ha origen d'evitar.
Segurament serà la persona i parlem de la persona
i quan estigui aquí no ho sabem exactament
perquè si no és que estarien temptats només això.
I és que la resta d'opinió penso que potser vosaltres
ja ho he expressat la vostra
i ja dic, la temptació primera és la que en teoria has de mantenir.
Molt bé, doncs deixem aquí el tema
perquè com que a més després en el programa
tindrem persones vinculades, entitats que treballen amb l'Església
i tenen segurament més coneixement de causa i més arguments,
doncs ja parlarem amb ells d'aquesta qüestió, d'aquesta notícia del dia.
Parlem d'altres temes,
encara que els arrosseguem una miqueta del cap de setmana,
però avui que tenim polítics, regidors a l'Ajuntament de Tarragona,
doncs parlem una mica de política
del balanç tan decebedor de les eleccions diumenge passat,
balanç decebedor pel que fa a la participació,
em refereixo,
perquè, en fi, han estat les eleccions europees de diumenge passat
les menys participatives de la història democràtica d'Espanya
i d'això n'han fet un mea culpa tots els partits i tots els polítics,
però, en fi, aquí han quedat les dades que segurament són preocupants.
Podem parlar d'això, si volen,
i també d'algunes lectures que s'han fet en clau local.
Ahir ja parlàvem amb el temps de la tertúlia
que ningú vol fer lectures en clau nacional, estatal o local,
però gairebé tots els partits la fan dels resultats de les eleccions europees.
Així que avui que tenim regidors, si volen,
fem lectures locals o no d'aquestes eleccions
i parlem de la poca participació, malauradament,
de la jornada de dimensa.
Què els sembla?
Quin regust de bo que els ha deixat la jornada electoral de dimensa?
Vinga, què comença ara?
Bé, primer, l'abstenció.
Jo, personalment, i jo suposo que molta gent,
pràcticament la majoria de nosaltres,
no esperaven una tensió tan forta.
Ja sabem que les eleccions europees
sembla ser una cosa que ens és una mica llum, no?
Sí que llegim uns candidats que són d'aquí, de la zona,
i que l'estem veient pràcticament cada dia,
i que els coneixem.
Igual que coneixem el candidat de la Generalitat
o igual que coneixem el candidat del govern central,
o inclús, no tant com l'alcalde de la ciutat,
però quasi bé igual.
Però, home,
jo pensava,
creia que, encara que tindríem una baixada,
però no tindríem tanta baixada,
ha sigut bestial.
No sé quin ha sigut el motiu,
no sé si és que la gent està cansada,
però és curiós, això ha passat a tota Europa,
no solament a Espanya,
perquè jo deia,
és que hem tingut...
És que l'argument aquest d'Espanya
d'aquí quatre eleccions...
Quatre eleccions i la gent està cansada.
A la resta d'Europa ha passat el mateix.
A la resta d'Europa ha passat igual.
I, a veure,
al final,
els analistes comencen a parlar del tema
de la Constitució Europea
i de que si la Constitució Europea
ha parat una mica
el que ha sigut la participació de la gent.
Jo no sé si ha arribat tant això
de la Constitució Europea
a calar tant
en el que és la societat més de carrer,
més de dia a dia,
no sé, potser és una mena de relaxació.
És curiós,
inclús els noves països
que s'han incorporat a la Unió Europea
que, en definitiva,
haurien d'entrar amb molta força
i amb moltes ganes.
Il·lusió, no?
Clar, i han entrat en una participació
que ha sigut realment
quasi bé simbòlica,
o sigui, comparat amb altres
que hem tingut, no?
No sé, jo, en principi,
en tot cas,
podríem parlar d'això,
de la participació,
i després, si voleu,
parlem una mica
de la malícia local.
Si volem fer trasllació local o no.
Lluïsa.
Bé, jo crec que...
De Lluïsa és igual, eh?
No, no, és igual,
és igual, de Lluïsa a Lluïsa
dona el mateix,
és veritat que sí.
No, a veure,
jo crec que aquestes seleccions,
si parlem en clau espanyola,
estem parlant d'unes seleccions
que són les terceres
en molt poc temps,
i, per tant,
la gent està molt cansada.
També, la clau d'aquí,
la clau de l'altre lloc,
cadascú que faci la seva reflexió,
és indiscutible que el tema d'Europa
a la gent li queda molt de lluny.
I quan el senyor Costano
comentava el tema
de que són persones,
que es coneixen,
jo, la veritat és que
el que la gent diu al carrer
és que aquest...
A veure,
de part de tots,
jo crec que no era
una persona coneguda.
Que algú li pregunta
a algun ciutadà de Tarragona,
doncs, per exemple,
qui era l'Ignasi Guardans,
que era el nostre candidat, no?
Doncs segurament
que molta gent de la ciutat
no el coneix.
És un senyor
que ha fet una feina
com a diputat a Madrid
importantíssima,
importantíssima,
i que no estic parlant per parlar,
perquè ja treballa amb ell
i sé que és una persona
que l'any passat a Madrid
se li va donar el premi
del millor orador,
de la millor persona
dins del Congrés de Diputats de Madrid
i que és un senyor
amb una qualitat impressionant,
però que és un senyor
que a la ciutat de Tarragona,
doncs, la veritat és que
no és una persona coneguda,
en lo qual,
doncs, això,
quan el senyor Casano deia,
doncs, jo crec que no,
jo crec que la gent
no té el coneixement.
El tema d'Europa,
tampoc crec que els partits polítics,
aquesta vegada jo crec que tampoc,
no sabem explicar suficientment
quina és la feina
que s'ha de fer a Europa.
I això és el que comporta
que la gent,
doncs, d'alguna manera,
li queda molt de lluny
i, per tant,
no s'implica en aquesta situació.
El tema d'Europa
és molt important,
és molt important,
molt important,
però no m'explica ningú.
I aquesta vegada,
més que mai,
ha sigut una mena
d'eleccions europees,
una mica, doncs,
bipolaritzades,
com passa moltes vegades,
però aquesta vegada encara més,
perquè han sortit
de fa molt poc temps
d'unes eleccions
que tots sabem,
que tots sabem,
doncs,
que ha tingut un resultat,
que aquest resultat,
doncs,
cadascú fa la lectura
que creu més oportuna,
que ha sigut un canvi
molt radical al país,
una cosa inesperada,
pendent del que va passar
en el seu moment,
encara s'estan analitzant
què va passar,
i quan encara no tenim
l'anàlisi
de què va passar
a les últimes eleccions generals,
per lo generalitzant,
no cadascú d'altres,
suposo que el nostre partit
ha fet una reflexió,
doncs,
estic en una altra elecció.
I això suposa
que el ciutadà,
el ciutadà de peu,
doncs,
per ell,
tu trobaves la gent
pel carrer i li deies
però, bueno,
a la plaia
us tenen una botà.
Ah, no, ja,
això no és el meu mono, no?
Jo crec que, sobretot,
no han explicat suficientment
quina és la feina,
la feina que es fa
i la repercussió que té,
perquè, clar,
és que la gent,
quan li parles d'Europa,
no te sap explicar
quina és la repercussió.
I les persones
que han tingut l'oportunitat,
doncs,
d'estar a la política
d'una manera més profunda
en el tema d'Europa,
com és la meva situació,
per exemple,
doncs,
jo crec que és una cosa
tan important
que la gent no acaba
d'entendre aquesta importància
i, per tant,
jo crec que s'ha d'explicar
molt més,
a banda que cadascú
dels nostres partits
fa la seva reflexió,
el Partit Social
hi ha estat molt contents,
han sortit reforçats,
el Partit Popular,
doncs,
suposo que,
com diu el senyor
Mayor Oreja,
també,
i Ciu,
doncs,
ha de fer reflexions
de què és el que està passant,
no?
Per tant,
jo crec que cadascú
de naltres
fa aquesta reflexió
del tema d'iniciativa.
Jo recordo
que la meva sorpresa
a la taula del meu barri
va ser,
doncs,
que aquell partit
que n'hi ha,
doncs,
pel cannabis,
doncs,
va treure més vots
que iniciativa.
Jo deia,
però,
bueno,
és que allò
que no arriba
és a entendre
què és el que està passant,
no?
I és que moltes vegades
la gent,
doncs,
s'acaba fent una acció
que no acaben d'entendre
molt bé els partits polítics
però que té
una lectura
que s'ha de fer.
I això és una cosa
molt seriosa.
A veure,
la meva opinió
és que,
per si els fruits
se'ls coneixereu
i torno una altra cop
a la màxima bíblica,
però és que és així.
A veure,
últimament,
estem veient que Europa,
el projecte Europa
està circunscrit
al tema econòmic.
hem estat veient
en els darrers temps.
Al marge
de la possible estratègia
que no l'hem fet bé,
segurament,
perquè el resultat
és evident
que qui ha guanyat
és l'abstenció
i no és bo
per la democràcia
ni per el projecte Europa,
però,
clar,
si les actuacions
que s'han fet
des d'Europa
són purament
estructurals
o econòmiques,
no s'han vist
altres accions
més properes
al ciutadà
més concretes
i més actives
i és el que fa
que la gent
vegi Europa
com un projecte llunyà.
Crec jo
que no hem sabut
vendre
el que és el projecte
Europa de cohesió,
Europa d'un gran projecte,
bueno,
tot allò
que en les teories
estan,
però que no les hem sabut
explicar,
perquè nosaltres,
segurament,
tampoc les tenim
assumides com nostres.
i és això,
vull dir,
és tristement,
i per això la feina
a fer és molt gran,
és molt forta.
Ara sí que hem de fer,
construir,
construir l'Europa
que es vol.
Són més,
són 350 milions,
doncs amb aquests
350 milions
podem fer una gran
estructura
organitzativa
que ens ha de donar
força per abordar
els nous temps.
És necessari.
És que tothom parla
i els partits
tots parlen
de la importància
d'Europa,
però han de reconèixer
també vostès
que, en fi,
tots els partits
fan lectures
en clau interna
de les eleccions,
no?
I s'aplica,
en fi,
en clau espanyola
tres mesos després
de les eleccions
el 14 de març,
fins i tot en clau català
en els partits diuen
doncs sí,
el govern de la Generalitat
ha sortit reforçat o no
i fins i tot en clau local.
Per això els hi deia
fa una estona
que, en fi,
amb les eleccions
aquest diumenge
es tancava un cicle
que començava fa un any
amb les municipals.
Fa un any
a les municipals de Tarragona
guanyava Convergència i Unió,
un any després
en aquestes eleccions europees
ha estat la tercera força política.
Els socialistes
que van ser segons
ara són primers
destacadíssims.
El Partit Popular
ara han estat segons
a la ciutat de Tarragona.
En fi,
jo insisteixo,
tothom,
vostès tots parlen d'Europa
però després tots
fan lectures internes.
Però és que
la cohecció
de les últimes accions,
per exemple,
la postura
europea
conjunta
davant de la guerra
de l'Iraq
no es va veure
en una Europa conjunta,
es va veure
en una Europa dividida.
Això també
fa que
no es vegi
un projecte comú,
es veuen projectes
de països diferents
amb interessos diferents
com es propi
però que no hi ha
un interès comú,
no hi ha
una base
econòmica conjunta
malgrat
és l'únic,
penso que és l'únic motor
que està funcionant
de forma
d'unió,
però no es ve
un projecte comú,
no el sabem fer.
José,
no, no,
digues, digues.
A mi,
va,
tema local,
vostès que són regidors.
No he fet la valoració abans
perquè volia donar una,
era una opinió
de com havia vist
les coses,
però nosaltres,
bueno,
jo personalment
crec que
i tots i molts
de nosaltres
creiem que
el canvi
que ha hagut
des de les primeres eleccions
que es van fer,
les municipals
ja de l'any passat
fins ara
ha sigut un canvi
important,
un canvi de tendència,
molt gran,
important,
a tenir en compte.
Un canvi de tendència,
les eleccions generals
van passar
el que va passar
i, bueno,
el que va passar
va tenir una influència
relativa,
perquè després s'ha demostrat
que la gent
realment tenia
la tendència
de votar
majoritàriament,
no sé en quin percentatge,
però suposo,
suposo no,
ho hem vist
que majoritàriament
el Partit Socialista
que després va guanyar
i, bueno,
a les autonòmiques
també se va detectar
un creixement important
de l'esquerra
a Catalunya,
en definitiva,
i en aquestes,
diguem,
europees
s'ha donat
una sensació
que tot això
va pel mateix camí,
vull dir,
Rodríguez Zapatero
crea una imatge,
Tarragona,
Pep Félix Ballesteros
manté aquesta imatge
que té Rodríguez Zapatero
a l'estat espanyol,
se'm semblen bastant
aquestes imatges,
i tot això
crea una tendència
d'acabament
amb el que és
l'època
de Joan Miquel Nadal
dintre de l'Ajuntament
de Tarragona.
O sigui,
allò que proposa...
Ara sí que hi haurà
polèmica,
et sembla.
Allò que...
Perdoneu,
jo dono una opinió
d'allò que estem veient
i, lògicament,
Maria Lluïsa
després donarà la seva,
no?
I tant.
Però allò que estem veient
que està passant
a la ciutat,
perquè és normal,
Joan Miquel Nadal
porta ara ja 15 anys
governant
i quan acabi
seran 18,
no?,
que estarà governant
i tot això
a la història,
encara que ho faci bé,
passarà factura,
no?
Llavors ve una altra persona
amb força
intentant,
diguem,
agafar el que és
la primera posició
política de la ciutat
i aquesta persona
s'està notant
clarament
en totes les tendències
que estem veient
i en aquestes eleccions
més,
perquè les persones
que han votat
en aquestes eleccions
i acabo
són aquelles persones
més mentalitzades,
més motivades,
aquelles que aniran
a votar sempre.
Doncs aquesta persona
ha donat una sensació
que el creixement nostre
és important.
A veure,
jo la veritat
és que
demano excuses
per la sonrisa
perquè jo crec
que s'ha escoltat
molt per la ràdio,
però no he pogut evitar
aquesta sonrisa
doncs una mica forta
que crec que
no era dient
que s'escoltés.
Però de veritat
és que m'ha fet
una mica risa
perquè,
a veure,
el Partit Socialista
en aquest moment
està fent una lectura
que moltes vegades
no se la creu ni ell.
O sigui,
en clau de què?
la ciutat de Tarragona
va guanyar
el senyor Nadal
als municipals.
va guanyar el senyor Nadal.
per tant,
estem parlant
de que va guanyar el senyor Nadal.
En clau de la Generalitat
va guanyar
el senyor Mas.
Escolta'm,
i això és una realitat.
Després va passar
el que va passar.
No, no, no.
La lectura aquesta
la feu quan convé
al Partit Socialista
fa una lectura.
a mi em fa molta gràcia
quan el senyor Cosano
diu allò
que el senyor Nadal
portarà 18 anys
i que ara ja porta moltes anys
dic que ho fa bé.
O sigui,
la paraula que s'ha sentit
és
ho fa bé
però porta molts anys.
Escolteu,
de veritat,
però de veritat
el senyor Cosano
creu
que els ciutadans
no són capaços
de prendre les seves decisions
i de pensar
si realment
ho fa bé
allò del temps
és veritat.
Perquè vostès fan
aquesta lectura
on les interessa.
El Partit Socialista
fa la seva lectura
del temps
que porta una persona
quan li interessa.
Si parlem de la gent
que està en aquell moment
davant d'una situació
del Partit Socialista
doncs mirim
tenen vostès
molta gent
que porta molts més anys
que el senyor Nadal.
Tenim el 43%
i vostè tenen el 15%.
Jo n'he he parlat
com vostè ha parlat.
En la qual cosa
estic dient
que la lectura
que el Partit Socialista
fa en aquest moment
d'una manera triomfalista
i que cadascú
ho fa bé
de fer-la
Escolti'm
si el dia 11 de març
el dia 11 de març
no va passar
el que va passar
que més valdria
que no hagués passat
vostès
no haguessin guanyat
les eleccions
de la mateixa manera
i vostès ho saben
i això és una realitat
i la gent ho sap
i escolten
jo no dic més que una cosa
a la ciutat de Tarragona
està governant
Convergència i Unió
a la Generalitat
no governa
perquè tots saben
el que ha passat
i probablement
la gent
en el seu moment
ja determinarà
el que ha de fer
però indiscutiblement
va guanyar
Convergència i Unió
va guanyar
Convergència i Unió
i això és una realitat
que vostès
poden tapar
com volen
però és veritat
i per tant
i en el temps
en les eleccions generals
doncs va passar
el que va passar
per tant
jo estic molt d'acord
escolti'm
ojalà
ojalà
i puguem treballar
conjuntament
per el bé d'aquest país
d'aquest
i del conjunt
de la penitencià
a veure
no em facin un cara a cara
no no
un cara a cara no
però és que el senyor Cosano
és que facin intervencions
més greus
perquè després
puguin intervenir
d'altre cop
senyor director
a veure
jo el que estic dient
és que en clau
el senyor Cosano
ha nombrat
l'alcalde d'aquesta ciutat
i l'alcalde d'aquesta ciutat
ha guanyat
les eleccions
ha guanyat
unes eleccions
com s'havien de guanyar
és un senyor
que la gent d'aquesta ciutat
el respectarà
sempre
perquè ha fet una feina
molt bona
i fins ara
ningú pot dir
ningú pot dir
que la seva feina
no és bona
perquè porti
escolti'm
en la fàbrica
on vostè treballa
o en qualsevol feina
el que es valora
és l'experiència
que un té
per tant
escolti'm
el dia que el senyor Adal
no ho faci bé
o el dia que el ciu
no ho faci bé
ja ho farà el ciutadà
a veure
Lluís
si no hi ha bipartidisme
que és el que
sembla
denunciar
i llitjatives
que és el que passa
normalment
que és el que
s'acostuma a passar
tristament
va, opinió
en clau local
en clau local
les claus són diferents
és evident
i és la conseqüència
de per què
en les eleccions europees
penso jo
no han arribat
o no han arribat
a un percentatge
de participació
desitjable
les decisions locals
arriben al ciutadà
de forma molt pràctica
és evident
que si
el teu carrer
té un problema
la teva administració
local
t'ho resol
aquest problema
de forma més ràpida
més pràctica
i més visible
més palpable
quan la decisió
es ve d'Europa
l'únic que ens arriba
a cada estat
és una directiva
aquesta directiva
després que veiem
que no és ni tan sols
vinculant
que els països
els estats
depèn
dels seus interessos
particulars
fan d'aquella directiva
el que volen
l'apliquen o no l'apliquen
és trist
la realitat
de la decisió
presa
al Parlament Europeu
no té
l'efectivitat
que té
quan la decisió
es prende
de l'administració local
penso que
aquesta
altra
pràctica
o
de llueguenia
de l'administració
és el que també
obliga
a pensar
que la gent
no s'implica
en la decisió
de qui ens ha governat
des d'Europa
perquè pensen
que no es
arriben a pensar
tristament
que no es governen
que només marquen
una directiva
que sí
molt bé
podria ser
però que qui li ha d'aplicar
està aquí amb nosaltres
i és aquell
el que nosaltres
hem votat
o no hem votat
o hem castigat
o no hem castigat
penso que
haurien d'anar caminant
en el projecte Europa
a fer que
les decisions
foren
com han de ser
preses
des del Parlament Europeu
si és que
ho consideren així
però que impliquin
de forma
més vinculant
els països participants
en aquest gran
aquesta gran
macroestructura
Iniciativa
per tant
no fa una lectura local
de les eleccions
o no la vol fer?
A veure
no és que no la vulgui fer
jo penso que
ara podem estar satisfets
perquè hem recuperat
aquell diputat
o aquell parlamentari europeu
que havien perdut
i per tant creien que sí
a més
he sentit
molts bons comentaris
del Raül Romeva
dient que
en els debats públics
era l'únic
que defensava
realment
el projecte Europa
com a projecte comú
i com donava
feia una didàctica
que és el que creien
que es necessita
de lo que és
l'Europa del futur
l'Europa que puguin
El que estaran
tots tres d'acord
és que com a mínim
ara sobre un període
de tres anys
sense eleccions
que com a mínim
farà que
es pugui treballar
des del govern
i des de l'oposició
amb tranquil·litat
Ara sí que
per dir-ho d'alguna manera
si em permeten
ni les institucions
ni els partits polítics
tindran excuses
davant de l'electoral
si és que n'hi ha hagut
alguna que hagi pogut
fer alguna excusa
Bé, és indiscutible
que aquest temps
que queda ara per davant
serà un temps
molt important
perquè la gent
acabi de prendre
les seves decisions
i que comença
a fer les lectures
que s'han de fer
i que comença
a escoltar
el que la gent diu
perquè si algú
vol obviar
les paraules
que s'han dit
dins d'aquesta mateixa
campanya
molt fortes
per part, per exemple
del pati socialista
quan parlava
del nacionalisme català
d'aquest nacionalisme
dos anys irrelevant
i que per tant
és minoritari
i que no s'ha de fer cas
doncs jo crec
que alguna cosa
s'ha de fer al respecte
i suposo
que la gent
catalana
ha de tindre
molt en vista
el que es diu
i el que es fa
perquè realment
en aquest moment
una cosa és el que es diu
i una altra
la que es fa
i si no agafem avui la premsa
i mirem què s'està fent
per exemple
en el tema de les viudes
és una qüestió
que no dóna temps
a parlar
però que a mi
m'hauria agradat tocar
perquè jo crec
que en aquest moment
n'hi ha un munt de gent
que està esperant
moltes respostes
per part de la Generalitat
i que no tenen resposta
i m'agradaria
que en comptes
de parlar tantes coses
es fessin més respostes
que la gent està esperant
i d'afor
fa molts mesos
ja que està
la Generalitat
no li treurà
ni un duro
a totes les
aproximadament
7.000 viudes
i això no és bo
per la gent
que té necessitats
no s'ha d'aturar res
no sé què farien vostès
no sé què haurien fet vostès
si estiguessin al govern
però el que fa
el govern de la Generalitat
és no treure
ni un sentit
a aquestes viudes
i segurament vostès
no haurien fet el mateix
el que segurament
tampoc se li hauria donat
tan rebombori a aquest tema
i nosaltres
ja no s'agrada
que li donin rebombori a aquest tema
jo el que estic vagant
és que hi ha unes persones
amb una necessitat
que vostès s'estan aturant
i no parlo només
de les viudes
podria parlar
de la gent disminuïda
de les places de residència
que en aquest moment
encara no tenim ni una
les que no tenim ni una
i vostès han estat
23 anys governant
i vol que la facin nosaltres
cada any sortir
en places de residència
vostès no han de fer
que si comencen a sortir
jo penso que d'aquesta notícia
com d'altres
intentem treure profit partidista
i no és bo
a veure
en principi la notícia
penso que està
donada d'una forma
manipulada molt
i la veritat és que
jo la clau
l'única clau que veig
és la de la pura economia
és a dir
una persona que té
una pensió digna
doncs tampoc ha de ser
ha de repartir
ha d'absorbir
més diners públics
que aquell que ja té
perquè li està traient altres
podria ser evident
que l'administració
tristement
que ja
que tenien
la convergència
tampoc ha fet
allò que ara
estem reclamant
perquè són reivindicacions
les que tu presentaves
ara Maria Lluïssa
que ja s'han passat
vull dir que
durant molt de temps
durant molt de temps
però vosaltres
quan tingueu l'oportunitat
treureu el que vulgueu
per tant
s'ha de parlar clarament
que la gent sàpiga
de què estem parlant
que és molt fàcil
i escolti'm
com que vostès
no van fer
escolti'm
i vostès
escolti'm
i vostès
què van fer
vostès
quan nosaltres demanaven
una pujada
per les viudes a Madrid
i ningú recolzava
aquesta acció
algú lo recorda
tot això
doncs és qüestió
de parlar claretat
i aquí em parlen
d'aquest col·lectiu
de viudes
si em permeten
com que ens queden
quatre minuts de tertúlia
és que hi ha un tema
relacionat amb gent gran
que els volia
posar damunt de la taula
és el tema
del barri de Can Cleida
el casal cívic
ho dic perquè
és que dilluns
va estar en aquest programa
el delegat del govern
de la Generalitat de Tarrona
Xavier Sabater
que va donar a entendre
que és millor
mantenir tancat
aquell local
per l'estat
i per els problemes
de celebritat
que n'hi ha
i que el millor
seria buscar
un nou local
que formi part
també d'aquesta remodelació
que s'hauria de fer
al barri de Camp Clar
recordaran els oients
a través d'aquell
projecte
del govern de la Generalitat
d'ajudar els barris
que es troben
en situació
més degradada
de tota Catalunya
l'Ajuntament de Tarrona
segurament proposarà
el barri de Camp Clar
vostès estan d'acord
amb aquesta postura
això de
tancar definitivament
el casal cívic
i buscar una altra
tècnicament
no sé quina és la decisió
millor
el que sí és cert
que si s'ha d'obrir un de nou
s'ha de començar a obrir ja
no es pot retardar molt
l'opertura d'un casal
perquè és necessari
a Camp Clar
hi ha altres zones
de Tarragona
és evident
que si tècnicament
és més costós
obrir-lo
que fer un de nou
doncs que comencin ja
i que ho acabin ja
a veure
jo la realitat
del tema de Camp Clar
la conec molt de prop
perquè vagi a estar parlant
amb ells
i a veure
la realitat és que
si algú ha vist
aquell espai
sabrà
que no es pot fer
la mateixa lectura
de l'espai
de la gent gran
que de l'espai
que n'hi ha al costat
que si necessita
segurament
una acció
més profunda
la zona
la zona on
estan ubicades
llarg
per dir-ho d'alguna manera
és un espai
que algú pot anar
el que vulgui
i mirar-ho
realment allà
visiblement
no hi ha
aquest tant de problema
però jo estic dient
si la realitat
que en aquell moment
que ha de tancar allò
doncs molt bé
si té espai suficients
per començar
a posar una llar d'avís
abans de tancar l'altre
és tan fàcil com dir
a veure
tenim un col·legi
que és el Mediterrani
que té espai suficient
per poder ubicar
la gent gran allà dins
és qüestió de parlar
però ningú en parla
a veure
ningú en parla
jo he fet trucades
a la Generalitat
per activa i per passiva
amb el propi
director de serveis
en aquell moment
o delegat anterior
com es deia
el senyor Jordi Tous
que vaig intentar
localitzar-lo
dos dies seguits
i encara no he pogut
parlar amb ell
és un tema
d'aquells que dius
escolti
jo crec que això
no està per tancar-lo
però si vostès creuen
que realment
tenen un informe
que diu que sí
doncs molt bé
anem a començar
a obrir una llar
abans de tancar aquesta
la gent no es pot quedar
al carrer
no podem posar
amb una gent
que està fent un esplai
de canalla jove
amb una gent gran
que necessita un cert espai
i què passa
doncs que per molt
que digui
escolti
tenen a quatre passos
la llar de la zona
del Pilar
que no és del Pilar
és una llar municipal
que molt bé
està molt a la vora
del que estem parlant
si la gent vol tindre el seu espai
i la Generalitat
el que ha de fer és
primer de tot
tenen un espai
s'ha dit per l'Ajuntament
per fer el centre cívic
dins d'aquest centre cívic
pot estar encabit
en tota la normalitat
aquestes llar d'avis
però estem parlant
d'una execució
de 20 mesos
molt bé
col·legi mediterrani
anem a obrir un espai
simplement és tan fàcil
que trucar a l'Ajuntament
i intentar posar-nos d'acord
a veure
José
que ens queda un minut
això és una qüestió
que sempre ha sigut
molt complicada
quan governa
el mateix partit
l'Ajuntament
i per exemple
la Generalitat
i en aquest cas
nosaltres
el partit socialista
no governa l'Ajuntament
però sí governa
la Generalitat
i això
vull que queden
molt clar
nosaltres
el grup municipal socialista
de Tarragona
de l'Ajuntament de Tarragona
estem parlant de Tarragona
i estic bastant d'acord
en coses que s'han dit aquí
si això s'ha de canviar
s'ha de buscar alternativa
abans que aquesta gent
se queden al carrer
i nosaltres
el grup municipal socialista
de l'Ajuntament de Tarragona
estarà amb la gent gran
cada vegada
que tingui un problema
i això és un problema
per la gent gran
i si no han de tornar
aquí dintre
la Generalitat
s'ha de posar les piles
per fer les coses ben fetes
igual que s'ha de posar les piles
per fer les coses ben fetes
ficant-li aire acondicionat
al Joan XXIII
que sembla ser
segons una denúncia
d'algú més
no sé
del Catà o no sé
de qui
no tindrà aire acondicionat
aquest estiu
nosaltres estarem sempre
al costat de la gent
que se beneficia
dels serveis que li donem
tots
plegats a Tarragona
doncs ja que els tres contretulis
han coincidit
en aquest tema
jo els emplaço
a veure si
entre les administracions
els partits
poden resoldre
aquesta qüestió
dels avis de camp clar
així acabem la tertulia
perquè no hi ha temps per més
avui hem comentat
alguns aspectes
de l'actualitat
amb tres regidors
de l'Ajuntament
Maria Lluís Expósito
José Cosano
i Lluís Hernández
a tots tres
que vagin molt bé
i fins la propera
abon dia
gràcies
sempre
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies