Telefon 977-24-2763
Totes les estrenes t'esperen a CineBank Vídeo, molt a prop de tu.
Tapisseries, estampats, sedes, moquetes, catifes, mobles tapissats...
Tot això està a la nova tenda de Gaston i Daniela.
A la nova tenda Gaston i Daniela l'assessorem a la decoració de la seva llar
i l'ajudem a triar el més adient del que oferim a la nostra exposició
de més de 170 metres quadrats.
Visíti'ns al carrer Méndez Núñez 9.
Gaston i Daniela. Qualitat i disseny.
Arriba la tardor i a Sastreria Pizarro tenim la més extensa col·lecció
en roba de vestir per home i, com sempre, els millors preus.
Fixi-s'hi bé.
Vestits a 170 euros i per la compra d'un vestit
li regalem camisa, corbata, mitjons i cinturó de pell.
A més, som especialistes en talles grans,
vestits americanes i pantalons fins a la 80
i camises fins a la 54.
Vingui a Sastreria Pizarro.
Vestirà bé i per pocs diners.
Sastreria Pizarro, carrer Mallorca, número 1,
cantonada en plaça Ponent.
Telèfon 977-21-3617, Tarragona.
Con Fiat no te equivocas, porque ahora tienes un Fiat .1.2 Active
con ABS y EBD, dos airbags y dirección Dual Drive por 8.540 euros.
Y un Fiat estilo actual con ABS y EBD, seis airbags y dirección Dual Drive por 11.220 euros.
Promoción y plan prever gasolina incluidos.
O si lo prefieres, no pagues hasta marzo de 2005.
Confía't, nunca te equivocas.
Motor 23, en el Polígono Industrial Francoli, Parcela 14, Tarragona.
T'agrada escriure?
T'agraden els calçots?
Doncs ara, Masia Bou et dona l'oportunitat de retre'ls un homenatge.
Sisera mostra literària del calçot.
Tens fins al dia 14 d'octubre per presentar el teu treball en prosa o poesia
al voltant del calçot i el seu conreu.
Podràs guanyar un total de 600 euros i el nostre calçot d'or.
Els treballs s'hauran d'entregar al restaurant Masia Bou, carretera de Lleida, quilòmetre 25,1, telèfon 977-60-0427.
Escriu i participa a la sisena mostra literària del calçot.
Per això la companyia mai no ens falta si us mengem.
Que el calçot a taula sia com el vi, sempre present.
El matí de Tarragona Ràdio.
Sintonia de Tartúlia.
Tartúlia en aquest matí de dimecres per comentar l'actualitat de la jornada, l'actualitat local.
Avui una tertúlia teòricament amb dos polítics i dos periodistes.
Les dic teòricament perquè de moment només tenim els polítics.
Avui haurem d'ensenyar una targeta groga, simbòlica, als dos periodistes que també hem convocat
i que esperem que s'incorporin d'aquí a uns instants a aquest temps d'opinió al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem això sí els polítics.
Josep Félix Ballesteros, portaveu del grup municipal socialista. Bon dia.
Bon dia. Si vol fem de polítics i periodistes.
Doncs que facin del que vulguin.
Senyor Joan Arecio, portaveu de Convergència i Unió i president de la Diputació també. Bon dia.
Bon dia. Recolzo l'emoció del senyor Ballesteros. Podem fer de tot nosaltres.
Doncs recordo que els periodistes, com a mínim, ahir ens van confirmar que podien assistir a la tertúlia.
Són el Carles Magrané, el delegat del grup de comunicació 100% aquí a Tarragona,
i el Joan Maria Piqué, el redactor del diari de Tarragona.
Esperem que s'incorporin en qualsevol moment a la tertúlia.
Mentrestant, obrim ja el temps d'opinió.
No cal dir que avui hem de tornar a parlar de Terrescavades,
perquè tenim l'informe del Departament de Governació,
que ahir ja feien públic alguns mitjans de comunicació,
un informe amb unes conclusions que diuen clarament
que el vot d'Àngel Fernández, de l'exregidor d'Urbanisme,
és nul, no era legal,
i tot i que no és un informe vinculant,
doncs, en fi, obren les portes per veure què diu ara justament
l'informe que sí que ha de ser definitiu, podríem dir,
i que sí que implicaria una marxa enrere
en funció del que decidís aquest informe
del Departament de Política Territorial
i obres públiques de la Generalitat.
En fi, com veuen la situació?
Senyor Ares, jo.
Bé, nosaltres som molt respectuosos
amb l'informe que ha fet el Departament de Governació,
evidentment, igual que som respectuosos
i creiem que amb el que es va fer
per part dels funcionaris de l'Ajuntament
i creiem que cap dels dos
s'ha fet amb inspiració de ningú,
sinó s'ha fet de manera lliure.
Sobre l'informe de governació,
jo l'únic que puc dir és que és un informe
que basa els seus dotze folis
en una reflexió jurídica
que és, evidentment, una mica diferent
de la que fan els membres de l'Ajuntament,
els funcionaris de l'Ajuntament,
en tant i en tant,
en cap moment entra a parlar
d'un altre dret constitucional que existeix,
que és el dret i l'obligació
a la participació dels representants públics,
es centra moltíssim en el tema de l'abstenció
i es centra moltíssim en un fet,
per mi, una mica curiós,
que és la distinció entre administrador i propietari,
fet que des del punt de vista jurídic
em va causar una certa curiositat
perquè en cap moment parla de la propietat
de les empreses,
ni del senyor Fernández,
o dels senyors Fernández,
sinó que parla del fet que sigui administrador.
Bé, de totes maneres,
aquesta és una discussió jurídica administrativa
que tindrà el seu pes en la resolució
que té cap et del Departament de Política Territorial
i d'Obras Públicas
sobre l'aprovació definitiva del Terrafós
i, per tant, del que és el Pla de Terrescavades,
i en funció del que digui el Departament de Governació,
l'Ajuntament farà.
Entenent, això sí,
que el que farà l'Ajuntament
és, en aquest àmbit jurídic administratiu,
respectar el que digui
al Departament de Política Territorial
i d'Obras Públiques.
Entenem que des del punt de vista urbanístic
el Departament de Política Territorial
i d'Obras Públiques
poca cosa tindrà que dir
perquè la seva participació
en l'elaboració
i en la tramitació d'aquest expedient,
d'aquest pla,
ha estat llarga
i ha participat moltíssim.
Hi ha molts informes d'ells
i sempre hi ha donat la benedicció
a el que és el Pla
i, per tant,
a el que fins ara no se n'ha pogut parlar.
Jo crec que comença a ser el moment de parlar-la,
que és l'abundat del Pla
des del punt de vista urbanístic
i des del punt de vista de ciutat.
Una altra cosa és, insisteixo,
el fet que una mala actuació
hagi comportat, en aquest cas,
uns problemes administratius,
que si el Departament de Política Territorial,
insisteixo,
diu que s'han de rectificar,
doncs s'hauran de rectificar.
Senyor Baisteros.
Bé, l'informe de governació
és molt clar,
molt nítid,
i avui ho reflexeu tots els mitjans de comunicació.
I en el que es diu,
que la votació
no s'hauria d'haver produït,
la votació del senyor Fernández
no s'hauria d'haver produït
o s'hauria d'haver abstès
o absentar-se
de les votacions
i, per tant,
anul·lar el procés.
És veritat que
aquest informe no és vinculat
per l'Ajuntament de Tarragona.
també és veritat que
la subsecretaria,
la vicesecretaria
de l'Ajuntament de Tarragona
va fer un informe
en el que deia
que el vot era legal,
però aquest informe
és anterior
a que es conegués
la participació directa
del senyor Fernández
a l'empresa promotora
i, per tant,
el grup socialista
ja fa nou dies
que hem demanat
un nou informe
a la vicesecretaria
a la vista
d'aquestes noves informacions.
Jo no vull prejutjar
si serà diferent o no,
però almenys
que es pugui fet
aquest informe
intern
de l'Ajuntament
amb totes les garanties.
Jo crec que
a la vista
del que ha succeït
jo m'atreveixo
a suggerir
en l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
i en el seu alcalde
que posin el comptador zero,
que tirin enrere
el projecte,
que comencem de nou.
Aquest és un projecte
molt tocat,
no només
des del punt de vista urbanístic,
sinó des del punt de vista públic
i des del punt de vista mediàtic
i des del punt de vista polític.
jo crec que
s'hauria de posar
el comptador zero.
Hauríem de reiniciar
de nou
tot el procés
amb garanties
de transparència
i de gestió
transparent
i
a partir d'aquí
amb un ampli consens
no només polític,
sinó també
de tots els afectats,
especialment dels veïns
que volen seguir vivint
com vivien,
en els seus xalets
i en les seves cases
i en la seva forma de vida
respectant tot això
construir un gran consens
perquè nosaltres
hem dit que Tarragona
ha de seguir creixent,
hem dit que Tarragona
necessita eixamples
però
que s'ha de fer
de manera diferent,
s'ha de fer un urbanisme
molt diferent
del que s'ha estat
fent fins ara
perquè el d'ara
ha estat opac,
perquè ha estat
poc transparent,
probablement sí,
però també perquè estem
en una altra època,
també perquè estem
en una altra època,
estem al segle XXI
hi ha noves formes
d'urbanisme
més sostenible
amb nous conceptes
fins i tot
de construcció
i d'orientació
dels edificis,
amb nous nivells
de zones verdes
i equipaments,
amb nous models
de tractament
dels residus,
amb nous models
de trama urbana
perquè hi hagi
una certa continuïtat
amb la resta
de la ciutat,
ja no es porten
els eixamples
segregats
del que és
la trama urbana
del centre
del casc urbà,
és a dir,
per tant,
comencem una nova etapa,
comencem una nova etapa
preservant
per nosaltres,
que creiem
que és el fonamental,
el dret
als veïns
a viure com viuen
i per tant,
si cal fer un polígon
independent
dins del pla
que es consensui
amb totes les forces
polítiques i socials,
que es faci
un polígon independent
perquè per damunt de tot
hi ha la llibertat
i el dret
dels veïns
a viure
com han manifestat
que volen seguir vivint.
Posem el comptador
11-0,
senyor Arejo,
perquè això que diu ara
el senyor Ballesteros
també ho han reclamat
des d'Esquerra Republicana,
anul·lar tot el procés,
començar de nou...
Jo distingiria
diverses coses,
permetin primer
que faci
algunes acotacions
perquè
els informes
s'han de llegir.
A veure,
l'informe de governació
no parla
en cap moment
perquè no en pot parlar
de la participació
del senyor Fernández.
Àngel,
no en parla
per una segira raó
perquè ningú
li acredita,
no, no,
ningú li acredita
que aquesta participació
estigui feta.
Ningú.
Només surt al diari.
Ningú li envia cap paper
i, per tant,
correctament,
no en parla.
No, no, no...
Però vostès
des de l'Ajuntament
no li envien
tota la documentació
que els van reclamar.
No, no, no,
nosaltres li enviem
al diari,
que és el que surt.
Nosaltres n'hem de buscar
el registre mercantil.
D'això ja se n'ocupen altres.
No, però l'hi dic per una raó,
perquè vostè ha dit
ells fan un informe
en funció,
que és diferent
del de l'Ajuntament,
en funció
de la participació
del Senyor Fernández.
No és veritat.
Si vostè llegeix
les 12 pàgines,
en cap moment...
A la vista també...
No, no, no,
però és que en cap moment
en parla.
Jo no sé si vostè
se l'ha llegit.
Sí, que m'ha llegit.
Si se llegeix,
no en parla.
No en parla.
I com que suposo
que els mitjans de comunicació
tots el tenen,
poden llegir-ho
i veuran que en cap moment
parla del Senyor Ángel Fernández,
sinó parla
d'un administrador
de dues societats
que es diu
Joan Fernández.
Per tant,
primera,
no és per re,
és per puntualitzar
les coses.
És per puntualitzar
les coses.
Segon...
Molt bé.
Quina és la conclusió
de l'informe?
Bé, perdoni.
No, no,
la conclusió de l'informe
és que
l'informe considera
que per aquesta vinculació
amb l'administrador
Joan Fernández
el Senyor Ángel Fernández
no havia d'haver votat.
Per tant...
Per tant,
no, però,
jo el que li faig
és contestar-li
per ordre
algunes afirmacions
que ha fet vostè
que són d'aquelles coses
que es diuen
i poden quedar
i doncs val la pena
aclarir-les.
No parla de la participació
del Senyor Ángel Fernández
en cap moment.
Dos,
projecte
tocat
i comptador a zero.
Ja l'he dit,
nosaltres hi creiem
la bondat del projecte.
I jo diria
que vostès també,
el Partit Socialista.
No,
perquè mai,
mai,
mai s'ha oposat
a aquest projecte.
Molt bé.
Segurament hi ha molta gent
que no ho deu saber
per què no s'ha oposat
a aquest projecte.
Alguns s'ho imaginen,
altres no.
No, no,
jo l'hi explico ara
quan vulgui.
que vostè expliqui.
Ara mateix l'hi explicaré.
I jo després li diré
el per què no s'ha oposat
a aquest projecte.
Però mai,
mai s'ha oposat
a aquest projecte.
Per tant,
en aquest cas,
amb el moderador,
per mi és absolutament diferent
la postura d'Esquerra Republicana,
la postura del Partit Socialista.
Esquerra Republicana
sí que s'ha oposat
urbanísticament
a la definició del projecte.
Partit Socialista,
mai.
Ha fet,
doncs,
s'ha abstingut
perquè li ha semblat bé,
perquè li ha semblat
que ho havia de fer-ho
o perquè hi havia interessos
perquè s'abstingués.
Això és una altra qüestió.
Estan lliures d'abstindres,
de votar a favor
que han de votar en contra.
Però la qüestió
és que no ha votat mai en contra.
Per tant,
sobre la bondat...
Ni a favor.
I vostè sap el que vol dir
oi una abstenció?
Ni a favor.
El senyor Ballester
no sap el que vol dir.
Doncs vol dir que ja li està bé
el que digui la majoria.
Tampoc votem a favor,
no, home, no.
Escolti,
si vostès no s'han oposat
a aquest projecte,
quan s'han oposat
a 50.000 coses...
Jo li pregunto,
hem votat a favor?
Escolti,
la participació de Caixa Catalunya,
que depèn de la Diputació de Barcelona,
que governa el Partit Socialista,
fa miracles.
Vostès no han votat mai
en contra d'aquest projecte.
Vostès està dient
ara mateix tonteries.
Bueno,
escolti,
jo li demano respecte
el que jo dic igual.
Vostès està pressuposant
que algú m'ha trucat
per dir que m'obstigui.
No, no, no.
A vostè no,
perquè això ve de lluny.
Això ve de lluny,
senyor Ballester.
Si ens haguessin trucat,
ens haguessin aconsellat votar que sí,
no votar que no.
Senyor Ballester,
doncs això ve de l'any 95,
ve de fa temps.
Mai vostès han votat en contra.
Ni a favor.
Li estic dient,
ni a favor.
I ara tinc la sensació
que els arbres
no els deixen veure el bosc.
I vostès...
Sí, home,
escolti una cosa,
nosaltres políticament
assumim,
hem assumit
i assumirem
l'error
greu
d'una persona.
I farem
allò
que la Generalitat
ens digui.
Sempre he obert
un parèntesis
que ha sigut
dubto
que la Generalitat
de Catalunya
que té
el mateix
director general
d'Urbanisme
ara
que tenia fa
un any,
dos anys,
tres anys,
quatre anys,
cinc anys,
ara ens discuteixi
la bondat del projecte.
Que tot podria ser,
potser ens fan un passe
com el túnel de Bracons,
i ens diuen,
no, miri,
no,
li acabaré dient que sí
per a fer un petit canvi
per aquí,
un petit canvi per allà,
potser es diuen això,
perquè d'això
vostès en són bastant especialistes.
Bueno,
jo li aconseguiria
que no esperés
l'informe d'Urbanisme
en tot cas.
Que prenguessin la decisió
immediatament,
perquè és que si no,
no sap.
Escolti-me una cosa,
per què?
Perquè no sempre que tenim
equip de govern
en aquesta ciutat,
si hem d'estar
el que diguin
les altres administracions,
prenguin decisions.
Escolti,
vostè sap
quina és l'autoritat urbanística
de Catalunya.
Però prenguin decisions.
Però escolti,
l'autoritat urbanística
de Catalunya
és la Generalitat de Catalunya
i nosaltres,
com l'institució...
I l'autonomia municipal
també és important.
No, no,
però escolti,
l'autoritat urbanística
és la Generalitat de Catalunya,
és la que prova
beneix o no beneix
els plans urbanístics.
Nosaltres tenim,
nosaltres com tothom,
obligació a complir-ho.
Per tant,
nosaltres complirem...
Em sembla ara molt bé
que ho facin.
Complirem
amb el que se'ns digui.
Ja l'he dit al començament.
Però, per tant,
no entenc
que en pugui parlar
un grup polític
que mai
s'ha manifestat
en contra del pla
que ara
posem el comptador zero,
en tornem a parlar
i no sé què,
perquè hi ha uns veïns
que tenen...
que són molt respectables
des del meu punt de vista,
absolutament respectables,
que no hi estan d'acord.
En tot cas,
també haurem d'analitzar
quina és la situació jurídica
d'aquests veïns.
I no hi estan d'acord.
Però tampoc hi estaven d'acord
fa un any.
I fa un any i mig
tampoc hi estaven d'acord.
I vostès seguien
sense votar en contra del pla.
Efectivament,
no, no.
Ara ho explico.
Vostès, senyor Ballesteros,
els socialistes,
proposen començar de nou,
és a dir,
plantejar un altre projecte
diferent que ho expliquin.
Dues setmanes
diem,
escolti,
davant de la situació creada,
davant de la situació creada,
especialment greu,
no només per l'errada,
jo crec que més que una errada
d'un regidor
que ja ha dimitit,
per cert,
que van tardar
un mes i mig
en acceptar-li la dimissió.
Però, en fi,
ja sabran vostès
les raons
pels quals aquest tema
es van enquistant
de manera permanent.
En qualsevol cas,
nosaltres diem
que torni el projecte
al seu origen,
perquè sempre hem dubtat d'ell.
És a dir,
en totes les actes
de l'Ajuntament,
de les comissions informatives
i dels plenaris,
nosaltres hem dit
sempre,
des del pla general
del 94,
en el que també
ens vam abstenir,
perquè, evidentment,
si es vota tot un conjunt,
tot el pla,
hi ha coses
amb les que estem d'acord
i hi ha coses
amb les que no estem d'acord.
Sempre hem dubtat
de diverses coses,
de la sostenibilitat
d'aquest pla,
d'aquest pla de Terrescavades,
i sempre hem dubtat
dels mètodes
que s'estaven seguint
per imposar
aquest pla
a determinats veïns.
Sempre ho hem dit,
això,
i ho hem reproduït
en diferents plenaris.
Per tant,
no ens hem manifestat
en contra,
ja ho he dit al principi,
nosaltres creiem
que Tarragona
ha de seguir creixent.
Nosaltres creiem
que Tarragona
necessita alguns eixamples,
però no d'aquesta manera.
Però si tan malament
està aquest,
com diu vostè,
per què no votaven en contra?
No, d'aquesta manera
i no amb aquests mètodes.
Però sobretot,
a la vista del que ha sortit...
Però contesti,
per què no votaven en contra
si ja fa tant de temps
que estaven contemplant
que era insostenible
no sé què
per això.
Jo li acabo de dir,
fa dues setmanes,
que si no es donaven
aquestes tres condicions,
que era
que el comptador
es posés a zero,
que es fes un urbanisme
més modern,
sostenible,
i tot el que he dit abans,
i finalment,
que no es respectava
amb un polígon independent,
el dret a viure
com volen els veïns actuals,
votaríem clarament que no.
Votaríem clarament que no.
Votaríem clarament que no.
Ara canviarà el vot.
No, no, no canviarem el vot.
No canviarem el vot.
No canviarem el vot.
El concretarem
perquè sempre hem dit
que teníem dubtes
de la sostenibilitat
i dels mètodes utilitzats
per tirar endavant aquest pla.
I el temps,
malauradament,
perquè d'això
no ens alegrem,
ens ha acabat donant la raó.
Ara bé,
la raó jurídica administrativa
o la raó urbanística?
Ens ha acabat donant
la raó política
per votar
el que finalment votarem
i tenir els dubtes seriosos.
Clar,
nosaltres estem fent política,
vostè i jo estem fent política,
no estem fent altra cosa.
Estem fent política
i, per tant,
com a equip de govern ting altres responsabilitats
que no només fer política.
Estem fent ciutat.
No, no, no.
I per fer ciutat
s'ha de fer ciutat
pensant en el futur
de la col·lectivitat
com a ciutat,
per tant,
en el conjunt dels ciutadans,
però també
en aquells ciutadans
que en un moment determinat
i en un sector determinat
volen seguir vivint
d'una manera diferent.
Escolti,
perquè els ciutadans
fa sis mesos també existien, eh?
No n'he perugut ara
com un bolet.
I jo sempre,
des que vam venir un dia
a la universitat
amb una xerrada meva
fa un any i mig,
els he donat la raó.
Vostès tenen dret
a seguir vivint
com vivien.
Això no ho reflexaven
a l'hora de votar, vostès.
Segregat i independentment.
Però a l'hora de votar
no ho reflexaven.
És que des de fa un any i mig
fins ara
no hi ha hagut votacions
sobre aquest particular.
I després,
el tema de Caixa Catalunya.
Escolti,
no se m'aferrin
al tema de Caixa Catalunya.
Si jo hagués tingut
alguna pressió
de Caixa Catalunya
o algun dels meus companys,
evidentment,
que haguéssim votat
que sí, suposo,
si haguéssim tingut
aquesta pressió.
Però no existeix
ni de Caixa Catalunya
ni de ningú
dels que potser
han insinuat,
no sé si vostès o algú.
No existeix absolutament
cap pressió.
Deixi'm introduir
a la tertúlia
que ha arribat
un dels dos periodistes
que havien convidat.
Em sembla que el segon
ja no arribarà.
És el Joan Maria Piqué
del Diari Tarragona.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
En fi,
com a observador
de primera línia
de tot el tema
com les analitzes?
Home,
avui,
al Diari de Tarragona,
nosaltres publiquem
una anàlisi
bastant àmplia
de tota la qüestió.
No la resumiré aquí
perquè és prou llarga.
Jo crec que això
ensenya una mica
les grandeses
i les misèries
dels partits polítics
que volen ocupar
el centre polític,
que estan sempre a cavall
entre la necessitat
de fer política
i la necessitat
de tenir determinats
interessos.
I això afecta
tant a Convergència i Unió
com el PSC,
no?
O sigui,
són dos partits
que intenten
anar aguantant
la pila de plats,
una pila de plats
a cada mà,
procurant que no els caiguin
i,
en canvi,
els altres,
els partits més petitets
poden ser més coherents.
Jo crec que,
amb tota aquesta polèmica,
el partit que està realment
coherent
és a Esquerra Republicana,
probablement
perquè,
per la seva condició
de nouvingut
a la política municipal,
el deixen les mans
molt lliures
per a fer-hi desfer,
si haguessin governat
Tarragona,
com han fet
els dos grans partits
a qui m'he referit,
probablement
la seva posició
seria diferent.
Tu creus que el projecte
farà marxar enrere
amb l'informe
de política territorial
i obres públiques?
A mi em costa molt
de creure-ho,
això.
I als dos grans partits
polítics,
a Convergència Unió
i al PSC,
també els costa de creure.
Repetirem...
Vaja,
això és molt difícil de dir,
perquè sempre
pot anar a haver canvis,
però jo crec que es repetirà
la tramitació del projecte.
sospito que el projecte
no canviarà substancialment,
perquè ara
en Jerofèlix Ballesteros
parlava de fer un urbanisme
més sostenible,
però això
faria falta veure
com és concreta,
no?
I si al final vol dir
menys vivent d'espectària...
El fòrum
la setmana passada,
el fòrum de les cultures,
l'alcalde Joan Clos,
un arquitecte britànic,
que no recordo el nom,
van parlar d'aquesta qüestió,
no?
I tant l'alcalde Joan Clos
com l'arquitecte en qüestió
deien que 48 vivents d'espectària
era una edificabilitat ridícula.
48 vivents d'espectària
és l'edificabilitat
que va a Terres Cavades, no?
Tant l'alcalde Joan Clos
com aquest arquitecte britànic
deien que
una edificabilitat
de 67 vivents d'espectària
era bona
i una edificabilitat
òptima
era 167 vivents d'espectària.
167!
Estem parlant
de nuclis de grans ciutats
d'espectària.
Sí, estem parlant
de fer ciutats compactes.
Jo hem tingut l'ocasió
de sentir l'Oriol Nelo,
que és el nou director general
del RAM,
de la Generalitat,
i les urbanitzacions
s'han acabat.
O sigui, els parejats
són caríssims
de mantenir
per qualsevol ajuntament.
Anem a fer
barris de blocs de pisos.
Amb això què vull dir?
Amb això vull dir
que el projecte
jo crec que difícilment
canviarà.
I això
es pot fer un exercici
de realisme polític
en aquest sentit.
Perquè és que això
probablement sigui així.
No crec que el conseller
Joaquim Nadal
sigui un poeta
d'urbanisme.
Jo crec que és un amet executiu
i que
el sentimentalisme
el deixa
alcalades tot sovint.
De manera que jo crec
que prendrà la decisió.
suposo que
haurà de fer política
com és natural
perquè
és la seva feina
però
no espero
una decisió
molt draconeana
en aquest sentit
per avisar el projecte.
Això no vol dir
que sigui la meva opinió.
Jo dic
que raonablement
amb els elements
que tenim a la mà
jo crec que és
el que probablement
passarà.
Senyor Aragio,
l'equip de govern
canviaria el projecte
si política territorial
diu que no
i suspèn
el projecte
que s'ha presentat
que s'ha tramitat
fins ara?
Però
vostè m'està dient
si tira enrere
tot el projecte.
Si estaria disposat
a presentar
una altra...
Amb les
immenses
responsabilitats
econòmiques
administratives
i judicials
que faria
qui prengui
aquesta decisió.
Jo m'haig de
refiar
l'equip de govern
com a institució
és a dir
l'Ajuntament de Tarragona
com a institució
s'ha de refiar
de la
fidelitat
de les altres institucions
i tenim una institució
que ens ha anat
beneint
successivament
aquest pla
que és
la Generalitat de Catalunya.
Poden retocar coses
ja l'he dit
pot haver-hi la solució
túnel de bracons
home
potser sí que hi ha
la solució túnel de bracons
ens poden retocar coses
home
potser
potser ens volen retocar coses
ja veurem
llavors urbanísticament
com ho fem
però el que
no dubti ningú
és que l'Ajuntament
de Tarragona
el seu equip de govern
actual
creu en la bondat
d'aquest projecte
i fins ara
no se n'ha pogut parlar
i arribarà el moment
de parlar
de la bondat
d'aquest projecte
en relació
amb la bondat
del model de ciutat
que nosaltres creiem
que ha d'existir
a Tarragona
en els propers
15 o 20 anys
i arribarà el moment
ara és evident
que per una sèrie de circumstàncies
que no cal explicar
no ha sigut el moment
no es podia explicar
la bondat del projecte
perquè a ningú li interessava
i ho entenc
ho entenc que ningú li interessés
perquè el problema
doncs evidentment
era un altre
bé
jo ja li dic
jurídica
i administrativament
està molt clar
que la Generalitat
ens pot dir
escolti
refagi aquest pla
o refagi aquesta votació
o refagi això
això ens ho pot dir
claríssimament
i ho hem de complir
urbanísticament
ens pot també
fer les seves recomanacions
com ens alesanades
fent durant un any i pico
ai un any i pico
des que es va iniciar el pla
ens ha anat dient
escolti
toqui això
modifiqui això
faci un carrer per aquí
faci una sortida per allà
i ho hem anat fent
sempre escrupulosament
i ara ens pot dir altres coses
bueno
doncs
haurem de veure
urbanísticament
si
doncs són coses
acceptables
i que mantenen
la bondat del projecte
i a partir d'aquí
insisteixo
l'Ajuntament de Tarragona
sempre com tots els ajuntaments
de Catalunya
ha complert
les recomanacions
de l'autoritat
en aquest cas urbanística
del país
que és la Generalitat
de Catalunya
i ho seguirem fent
ara
defensarem la bondat
del projecte
sí que la defensarem
sí que la defensarem
i la defensarem
a capa i espasa
perquè hi creiem
en aquest projecte
nosaltres
igual que Esquerra Republicana
no canviarem de vot
no canviarem
jo no sé el que faran
els altres
canviaran de vot
no canviaran de vot
nosaltres
no canviarem de vot
això
ho poden tindre per segur
per què?
perquè creiem en la bondat
d'aquest projecte
ara
escolti'm
la Generalitat
bueno
em pot dir moltes de coses
em pot dir moltíssimes
mira ara fa quatre dies
doncs per exemple
ens ha dit
doncs que miri
que en els 500 metres
després de la costa
doncs aquí
tots morts
no?
ja no podem fer res
bueno
això és important
no és important
per la ciutat
poder això és més important
que Terrascavades
poder és molt més important
que Terrascavades
per aquest urbanisme sostenible
poder l'urbanisme sostenible
de la Generalitat
ara
és que el carrer real
siguin
cases d'una planta
aquest deu ser
la realitat sostenible
de la Generalitat
clar
això és important
per la ciutat
no no
és que ara
sembla que
tota l'estona
vostè està fent una caricatura
de la realitat
i ho sap
sí, jo estic fent una caricatura
de la realitat
això de tots morts
a partir de 500 metres
tots morts
en fi
tots morts
des del punt de vista urbanístic
ja m'entén vostè
ja m'entén vostè
però sap que no és així
que hi ha necessitat
de preservar el nostre litoral
i s'han de posar
500 metres lineals?
sí
sí
per tant
insisteixo
si algun dia tenim
algun problema
sempre i quan
les qüestions puntuals
que afectin
determinats plans
i determinades
històries locals
es puguin negociar
i es puguin negociar
de manera
amigable
entre totes les administracions
i per tant
a partir d'aquí
per mi
el mal menor
és que
en cada cas
s'hagin de debatre
determinats
determinades urbanitzacions
determinats polígons
el mal
el bé superior
que és
preservar el nostre litoral
que està
en franc
en franc
perill
de desaparèixer
com el coneixem actualment
especialment
a la costa
al nord
de la costa d'Aurada
i en tota la costa d'Aurada
tenim
unes extensions
de boscos
i tenim unes extensions
de platges
que cal preservar
que cal preservar
però fins ara
qui les ha preservat
la via del tren
curiosament
ah
la via del tren
els ajuntaments
n'hi han tingut res a veure
els ajuntaments
alguns ho han fet bé
i altres no tant
vostè considera
que el terme municipal
de Tarragona
s'ha tingut bé
doncs en alguns casos
sí
i en altres no tant
i ara
nosaltres
hem de ser
castigats
per igual que altres
nosaltres
hem de ser preservats
igual que tots
i hem de tenir
l'habilitat
com a govern
de la ciutat
i com a tarragonins
de negociar
amb el govern
de la Generalitat
aquelles coses
que ens puguin fer
puntualment
trontollar
determinats models
de creixement
que per cert
no n'escuteixia
en aquesta ciutat
i aquesta normativa
perquè ja no l'ha fet néixer
així la Generalitat
sinó l'ha fet néixer
indiscriminadament
500 metres
no es pot fer res
la Generalitat ha de fet
el que havia de fer
i jo estic plenament d'acord
sempre fa el que havia de fer
la Generalitat
jo estic plenament d'acord
i ho he dit sempre
en aquest pla director
de la protecció
del sistema costaner
en el que estan
d'acord
immenses capes
de la població
de Tarragona
i de Catalunya
jo també hi estic d'acord
però sense tindre en compte
les especificitats
de cada municipi
i en tot cas discutim
les especificitats
de cada municipi
però només això
que no és la llegida
tampoc l'adormatiu
perquè no ho diuen
senyors polítics
les dues al·legacions
que vostès presentaven
de les quals
curiosament una
ja estava recollit
en un anex
del propi pla director
del sistema costaner
els que s'havien de vendre
els terrenys a la costa
ja se'ls han vengut
i llavors ens han fet aquest pla
dissortadament
dissortadament
aquest govern
ha arribat
8 anys massa tard
sí, doncs miri
resulta que hi ha algú
d'aquest govern
perquè ja se'ls han vengut
tots els terrenys
que tenia la costa
senyor Ballesteros
tots
els ha edificat
tots
i ara ha fet
la llei
això
escolti'm
això sí que algun dia
sortirà als diaris
a veure
senyor Ares i senyor Ballesteros
que ara m'havien desviat
el tema cap al pla
director del sistema costaner
pla urbanístic
Joan
tema
conseqüències polítiques
de l'afer Terrescavades
s'ha acabat ja tot
després de l'enrenou
provocat en les últimes setmanes
ja amb la pròpia dimissió
del tinent d'alcalde
d'urbanisme
pot sortir més informació
d'aquesta
que generi tanta afició
perquè són
molts anys
de l'Àngel Ferran
de la front
de la residència
d'urbanisme
i pel que en sabem
doncs
la seva gestió
no està marcada
precisament
per una actitud
amb un compromís
amb l'ètica
aleshores
clar
són tants anys
que vés a saber
el que pot sortir
el que es pugui demostrar
jo personalment penso
i així ho hem publicat
al diari de Tarragona
amb les anàlisis que han fet
que tot això
pot ser aprofitat
per la ciutat
per marcar
el principi
d'una nova etapa
amb
el que s'esvendeixin
de una vegada
els polítics
a mi em fa moltes gràcies
de vegades
quan repasso
la menoteca del diari
del diari de Tarragona
a veure sempre
les mateixes cares
a les mateixes fotos
en els últims 25 anys
tu veus el plenari municipal
i són sempre
la mateixa gent
i això
considero que és dramàtic
perquè
començo a entendre
la necessitat
de limitar els mandats
és una cosa
que jo sempre
m'havia semblat
que era superfle
però ara
m'ho començo a plantejar
perquè és que realment
veus sempre
la mateixa gent
és que hi ha gent
a l'Ajuntament de Tarragona
que porta molts anys
i penso que les ciutats
necessiten
anar a canviar la gent
i anar a canviar
les actituds
i anar a canviar
les cares
i a Tarragona
podem viure
podem aprofitar
aquest escàndol
realment
per esbandir
tants anys
tanta gestió
jo
el diari de Tarragona
ho vam resumir
parlant del final
del nadalisme
però també
el final
de l'antinadalisme
o sigui
una forma
de fer política
molt personalista
basada en la figura
del Joan Miquel Nadal
a favor
o en Joan Miquel Nadal
sí
o Joan Miquel Nadal
no
a mi m'agradaria molt
començar a parlar
de política
per què no engeguem
la política a Tarragona
i començar a parlar
realment
sent en independència
de la figura
de l'alcalde
senyor Piqué
permeti'm una cosa
jo no
ni afegeixo
ni trec res
al que ha dit vostè
però
fixi una cosa
jo crec que
aquest afer
desgraciat
que evidentment
les conseqüències
les paga
l'equip de govern
i les paga molt especialment
Convergència i Unió
i és just
que l'espai
Convergència i Unió
perquè ha sigut
un regidor
de Convergència i Unió
qui ha generat
tot això
home
jo crec que
el que tampoc
pot fer
és que alegrement
es posi
tot en el mateix sac
i es posi
tota una gestió
que alguns
podran criticar més
podran criticar menys
i que tenen
tot el dret
a criticar
de 12 o 13 anys
de gestió municipal
no es pot posar
tot en el mateix sac
és a dir
s'han fet coses
ben fetes
i s'han fet errades
com a tots
els ajuntaments
suposo
de tot arreu
però tampoc
crec que sigui just
dir
escolti'm
això
ha de significar
acabar
amb una determinada
manera de fer
acabar amb aquesta
manera de fer
sí
però no crec
que això es pugui
extrapolar
insisteixo
a tota l'actuació
que ha fet l'Ajuntament
i a tota l'actuació
que ha fet el seu alcalde
que té les seves virtuts
i els seus defectes
com els té vostè
el senyor Ballesteros
i jo
i el senyor
moderador
escolti'm
tots tenim les nostres virtuts
les coses que les encertem més
i les coses que les encertem menys
però no crec que això
sigui objecte
o en puguem extreure
dir
escolti no, no
és que aquí s'ha de fer
cau i net
de tot
no
perquè escolti
també hi ha coses
que s'han fet
i s'han plantejat
de cara al futur
em sembla de manera positiva
nova etapa d'urbanisme
però senyor Ballesteros
vostè creu?
per una vegada
i sense que serveixi de president
estic plenament d'acord
amb el Joan Piqué
quan deia que cal
una nova etapa
especialment
amb les actituds
els mètodes
i les formes
i fins i tot
els objectius
em preocupa menys
les persones
encara que segurament
també podrien anar
al mateix paquet
em preocupa menys
és important
que comencem
a fer una ciutat
des d'un ampli consens
i sobretot
una ciutat pensada
pel segle XXI
en aquest moment
tenim un pla general
que no som capaços
de tirar endavant
no tenim model de ciutat
des del punt de vista urbanístic
però també
des de molts altres punts de vista
és que li he de tallar
perquè
en fi
acaba la tertúlia
una tertúlia
que avui ha tingut
com a figures estel·lars
se'n permeten l'expressió
Joan Aregio
i Josep Félix Ballesteros
s'ha incorporat també
Joan Maria Piqué
periodista del diari Terraona
i hem tingut l'absència
no sabem el motiu
de Carles Magrané
d'un altre periodista
del delegat
del grup de comunicació
100%
aquí a Terraona
a tots els contartulis
gràcies per participar
i fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia