Continuem parlant del Carnaval, però del Carnaval pròpiament dit,
ja hem dit que parlarem quan arribi la data.
Ara, en tot cas, el que ens està proposant el Jordi Bertran
és presentar-nos tota una sèrie de personatges
que en determinats llocs i indrets encara tenen una certa presència
dins de la tradició del Carnaval o el precarnaval.
Aquí una mica s'han perdut, però que també van tenir el seu minut de glòria.
No tots.
No tots, alguns d'ells.
En fi, doncs, passejar amb tots aquests personatges
que podem trobar a diferents Carnavals.
Sí, penso que una de les característiques dels més evidents
que quan es parla del Carnaval vèiem tots és la disfressa,
el mascarot, la inversió dels papers.
Això és, penso que seria la definició que donaríem
el 95% de les persones que se'ns preguntés una descripció breu.
El que passa és que darrere d'aquesta primera descripció
jo penso que hi ha un altre sentit també important,
que són tota aquella sèrie d'elements que al llarg de segles,
en alguns casos, doncs han anat configurant un ritual
doncs determinat dins de la festa.
En el cas de Tarragona hi ha alguns personatges,
potser els més evidents i recuperats amb la democràcia
i jo diria augmentats progressivament en quant a la seva importància,
han estat el ninot i la ninota de Carnaval.
Enguany la ninota n'és la protagonista,
i venen a simbolitzar una mica, jo penso,
la suma d'èpoques que hi ha en el Carnaval de Tarragona,
sobretot el ninot amb aquestes banyes i amb aquesta cara de sàtir que té.
És una mica el personatge aquest que ens entronca
amb els primitius ninots de les festes Saturnàlies,
de les festes dels romans relacionades amb aquestes èpoques carnestoutenques,
que evidentment no es deien Carnaval, sinó que tenien altres noms
que ja algun altre any hem dedicat monogràfics
amb aquestes festes antigues, precedents de l'actual Carnaval.
Però a banda d'aquests personatges, jo diria,
n'hi ha tota una sèrie d'altres que, en el cas de Tarragona,
pràcticament no existeixen,
tot i que hi ha algun element que sí que s'ha recuperat.
Hi ha alguns d'aquests personatges que els podem retrobar
amb altres Carnavals, amb altres zones,
i per això avui farem referències continuades,
perquè una mica el que ens hem plantejat en aquests programes
previs al Carnaval és parlar de la història del Carnaval,
però no només sobre el document,
sinó sobre la pervivència d'aquest Carnaval en altres poblacions.
Per això l'altre dia parlàvem d'aquests ajuntaments de la Farsa,
que ridiculitzaven els ajuntaments o els reis de la Farsa.
Jo crec que hi ha diversos elements que són característics.
Intentarem fer referència als que hi havia a Tarragona
i que, curiosament, es mantenen també alguns d'ells a altres llocs.
Però que eren específics, de Tarragona,
i van emigrar o que eren diferents llocs?
No, no, no, eren comuns amb altres llocs.
Jo crec que hi ha tres que són com a molt, molt comuns en general.
Quatre, perdó, quatre personatges que són molt comuns
i els altres els podem trobar amb un altre ordre,
amb un altre nivell d'extensió.
Posarem com a punt de referència partida,
perquè qui ho vulgui veure representat, això,
al Carnaval de Solsona.
El Carnaval de Solsona és un Carnaval
absolutament, podríem dir,
allunyat dels tòpics de Carnaval.
En quin sentit?
La disfressa és el menys important del Carnaval,
entès com un canvi de cada any.
És a dir, aquí la disfressa és permanent.
És a dir, cada any al Carnaval la gent
se disfressa de les mateixes coses, curiosament.
I aquestes coses tenen com a punt de partida
la festa major de la seva població
i el corpus de la seva població.
I això com es tradueix?
Com es tradueix a paraules clars?
La festa major de Solsona,
que es fa per les Mare de Déus trobades al setembre
i el corpus que es fa el mes de maig, juny,
depèn de l'any,
són unes festes que semblen molt, podríem dir,
les festes majors de Tarragona,
on hi ha uns gegants, hi ha un bestiari,
hi ha uns nats, hi ha una sèrie de personatges
que formen part del ritual, no?
Ballen en aquestes dues celebracions,
la primavera i el final de l'estiu.
En el Carnaval, el que es va plantejar
quan es va recuperar la festa del Carnaval
és ridiculitzar el més sagrat que hi ha a Solsona.
I el més sagrat que hi ha a Solsona
són precisament aquests elements.
Els elements de la festa.
Els elements de la festa.
És a dir, els elements de la festa de Solsona,
alguns d'ells, com per exemple la molassa,
que vam tenir fa bastants anys aquí a Tarragona en l'exposició,
és una peça conservada al Museu de la Ciutat,
que té una tradició...
És una icona.
Exacte.
I a més hi ha l'original.
Un cina d'identitat,
per tant està una mica sacralitzada.
Intocable.
Llavors, les comparses o les colles del Carnaval de Solsona
el que vam plantejar, entre altres coses,
és convertir aquests elements
de la festa major del corpus
amb els elements centrals de la seva celebració.
I per això...
I els ridiculitzen.
Els ridiculitzen i els fan bojos folls per un dia.
I d'aspecte també canvien?
Tot.
És a dir, són personatges que, evidentment,
tu veus la cara del gegant oficial
i el gegant del Carnaval
i veus que és el mateix,
però la posició...
Té una ogo que dius...
No, no, es veu claríssim
que són personatges més contrafets,
més baixets,
amb els braços que se tornen bojos...
Però això és una decisió que es va prendre,
diguem-ne,
en aquesta nova etapa del Carnaval,
aquesta contemporània.
Exacte.
Bé, tenint en compte que bàsicament
hem de tenir en compte
que qualsevol ciutat mínimament...
És una aposta valenta, no?
Molt, molt valenta.
Molt valenta.
No és una aposta
que no estigui basada
en una documentació històrica,
al contrari,
perquè jo, per exemple,
no conec amb certesa la de Sorsona,
però en el cas de Tarragona,
doncs,
hi ha tota una sèrie
de referències en aquests elements, no?
I els gegants i els nans
són dos dels personatges
característics del Carnaval
buitsentista
que eren ridiculitzats
a la ciutat de Tarragona, no?
I és més,
aniria més enllà,
fins i tot,
el magí de les timbales
era un personatge satiritzat
pel Carnaval
d'una manera brutal,
pel que dèiem en les cròniques,
que sortia amb el nom
que ha pervingut,
també amb altres poblacions,
són les trampes.
Les trampes és un nom
per parlar de les timbales,
és un sinònim de timbales,
i des de la zona de Lleida,
Vellpuig, per exemple,
a la ciutat de Barcelona,
Mataró,
Tarragona,
altres poblacions,
tenen aquests personatges
que són les trampes
o timbales
i que aquí adopta
el nom de magí
perquè durant el segle XIX
va haver-hi molts personatges,
un personatge
que va tenir aquest nom,
és a dir,
que es deia realment magí
i a partir d'aquí
se li va quedar
doncs magí de les timbales
i ja va ser una manera,
diguéssim,
eterna, no?
Però aquests tres personatges,
gegants,
nans
i trampes
o magí de les timbales,
van ser tres personatges
àmpliament documentats
durant el segle XIX
i que avui en dia
podem veure
al carnaval de Solsona
ubicats en la seva ciutat, no?
Ara aquí fora impensable.
No per res,
sinó perquè l'oferta de disfressa
i tot això és tan gran
que jo crec que faré
una mica com a demanda, no?
Mai se sap,
les coses que són pensables
i impensables, no?
Tens raó, tens raó.
Fins i tot,
hi ha un element
molt característic,
avui li hàstima
perquè no tinc aquesta peça
enregistrada,
però hi ha un element
molt característic
que a mi sempre
em recorda molt
la festa moja de Tarragona,
no?
Que és que,
mentre serà a Tarragona,
els gegants,
o el bestiari,
sempre balla el so
de l'amparito roca,
que és molt característic, no?
Doncs allà hi ha un postre,
el que diuen
el bufi, no?
I el bufi és una tonada
que es repeteix insistentment
durant tot el carnaval
i que serveix, doncs,
com a emblema, no?
És a dir,
fins i tot,
té un nom bufo, no?
El bufi, no?
I serveix, doncs,
precisament perquè els gegants,
el bestiari,
en aquest cas també
ridicularitzat el bestiari,
serveixi, doncs,
com a punt, doncs,
de concentració
de tota la identitat
del carnaval de Solsona.
Ho desconec, evidentment,
però el carnaval de Solsona,
aquest fet,
deu condicionar molt
tots els actes
de carnaval.
Sí, bé, hi ha tot...
Clar, la concepció de rua
que podem tenir aquí
de la rua d'alluïment
no és la mateixa concepció
de rua que poden tenir
a Solsona.
Evidentment,
he de dir que no són
els únics actes
que hi ha al carnaval de Solsona.
No, no, no,
és clar,
però aquest és un punt,
diguem,
de característic i diferenciador.
Sí, molt, molt, molt.
També hi ha altres coses
que s'arriben a satiritzar,
no?
Per exemple,
doncs,
el carnaestoltes existeix,
però, doncs,
per exemple,
la reina es converteix
amb una miss
que s'atiritzada
brutalment, no?
És a dir,
això, per la gent
que s'ha de dir
que organitza aquestes coses
de les misses,
doncs, bueno,
hi ha una certa sàtira
intrínseca,
diguem-ho així, no?
Doncs,
hi ha altres elements
i s'hi ha de ser injust
i després també
em sembla que una vegada,
fa bastant de temps,
hem fet la referència
a aquella cerimònia
que va ser, doncs,
molt polèmica
que pengen un ruc,
no?,
del campanar,
però no és un ruc de veritat,
sinó que és un ruc
d'un inot, no?,
que simbolitza un ruc, no?,
i el ruc quan està dalt
doncs fa una gran
pixarada monumental
per tota la gent
que hi ha a sota.
Doncs que bonic,
és el que per carnaval.
És l'element,
un altre dels elements
que s'ha fet més famosos,
tot i que aquest és
un element molt puntual
que només succeeja
en un moment
i, en canvi,
el que sí que repeteix
constantment són aquestes ballades
de gegants,
de bestiari,
tots ridiculejats.
Per entendre'ns,
aquests elements
es fa una caricatura
de les festes major
i la seva,
podríem dir,
la seva definició
en el carrer
és,
la de caricatura,
és a dir,
no tenen un personatge,
un taranà seriós,
no tenen la procedència
d'un personatge
altiu,
potent,
maco,
sinó que són una cosa
doncs més aviat
contrafeta,
divertida,
burlesca,
molt propera
amb els nens,
no?,
i es forma part
d'aquesta característica.
També fins i tot
s'arriba a ridiculitzar
la indumentària,
a vegades massa oficial,
de les colles
de festa major
i tots els personatges
que acompanyen
aquests elements
van amb bates
de col·legi,
a Sorsona,
cada colla
porta la seva bata de col·legi
que és distinta
d'entre elles,
és a dir,
una colla porta una,
l'altra porta l'altra,
una mica aquest element
característic
que podem trobar,
jo que conegui,
aquest és el cas
més representatiu,
hi ha una altra població
que és Turà,
si no m'equivoco,
que Catalunya Interior
també té uns personatges
que són d'aquest estil,
li diuen
el brut i la bruta,
hi ha algun altre element
de bestiari
que ha sigut
aquesta línia
però ja
jo diria
que no és tan important.
Això seria
potser el més conegut.
En tenim altres,
per exemple,
un altre personatge
que existeix
aquest no a la zona catalana
sinó també
en diferents
poblacions
de la resta
de l'Estat,
és un personatge
que té diferents noms
però que la característica
principal
és un personatge
que després de desfilar
pels carrers
normalment cobert
amb una màscara
i amb algun element distintiu
com els callots
o algun element de ferro
el que arriba
és en un espai
comunitari
podríem dir
que és un ball
o un carrer
un espai
que s'hi troba
tota la gent
i és apadregat
i normalment
aquest personatge
porta tota una sèrie
de proteccions especials
però és una cerimònia
gairebé ritual
que es fa
una vegada a l'any.
Jo diria
que s'intetitza molt
el que és
el carnestotes
que neix
es passeja
i es mor
perquè és agredit
en aquest cas
per la comunitat
tot i que potser
podríem dir
que en la majoria
de casos
no estem parlant
de cinc dies
de carnaval
sinó que potser
a vegades
en alguns casos
només és una hora
és un personatge
molt singular
a Tarragona
hi havia la versió
d'aquest personatge
que després de desfilar
pels carrers
podíem dir
amb una mena
de rudimentària
rua
era
castigat
o
empadregat
sense pedres
en el
ball
de la nit
és el personatge
de l'home
del tocaferro
doncs que
això en el llibre
aquest de la Noemí Sants
del carnaval
de Tarragona
al segle XIX
apareix clarament documentat
i
és un personatge
que feia aquest ritual
passejava
les inscripcions
diuen que per la rambla
de Tarragona
en aquest cas
i
que en un dels balls
de Carnaval
que es deia
el ball del tocaferro
amb les corresponents
proteccions
lògicament
la gent li llançava
estris
que d'alguna manera
o altra
tenien algun element
de ferro
és quina gràcia
com el del rock
si és que clar
normalment era
la mitja part
del ball
i
el que
el sentit
com ho va anar
transformant
és aquest element
el que no li tiraven
per entendre
a veure si algú
pensarà
no li tiraven
martells
sinó que li tira
tornavisos
vinga
llavors el que es va acabar fent
és
al final va ser pedregat
per caramels
això és un personatge
dels que
aguanta més
perquè fins i tot
a la dècada dels 30
existeix a Tarragona
ja desapareix
després de la dècada dels 30
home no m'estranya
devia estar ja tip
l'home
a veure
pensa que l'any 37
hi ha una prohibició
molt contundent
a tot l'estat
per tant
és a dir
que desapareix això
i molt més
sí
exacte
de totes les formes
a veure si anem
al carnaval de Vilanova
podem veure
que la batalla dels caramels
no és altra cosa que això
però multiplicada
per milers de persones
que fan el mateix
uns als altres
és a dir
en el fons
és una realitat
aquest era el personatge
de l'home
del tocaferro
al costat d'això
hi ha altres personatges
és un altre
molt conegut
també
que hem vist
algunes vegades
amb algunes petites poblacions
o amb algunes ciutats
que han recuperat carnaval
són els figataires
els figataires
és un personatge
que tenim documentat
a Tarragona
com a mínim
al voltant
de l'any 1900
i era una comparsa
o un grup de persones
que portaven
unes canyes llargues
molt llargues
i que a les puntes
portaven un fil
com si fos una canya
de pescar
del qual
doncs penjava
una figa seca
i el joc era
un joc molt innocent
però al mateix temps
en doble sentit
que
es tractava
que la canalla
intentés
fer una mica
aquest joc
que és com si estigués
amb una sèrie de jocs
aquestes que es pengen
cordes
o la coma
o el que sigui
doncs es tractava
que la gent
sobretot la canalla
és una cerimònia
en què els grans
connectaven
amb la canalla
doncs
pogués atrepar
aquesta fruita
aquí hi ha
tots els elements simbòlics
que hi vulgueu
veure
i després també hi ha
com sempre
amb el carnaval
algunes
no sé si prohibicions
en aquest cas
però alguns elements
que ens permeten
veure
que lògicament
també hi havia
una sèrie d'accessos
o de relacions
curioses
per exemple
el fet que
en alguns casos
els figatalles
portaven
unes botes de vi
penjades al coll
i
se suposa que era
vi dolç
i feien una mica
allò del baranar
del pa
amb vi sucre
doncs hi havia
un petit
glob de vi
en aquest cas
hem de tenir en compte
que evidentment
la concepció
del vi
fa 125 anys
no és ni molt menys
la mateixa
que hi ha avui en dia
i per tant
que ningú pensi
que en aquest discurs
es fa una apologia
aquí
que ara
algú recuperi
el fet de repartir
via els menors d'edat
però vull que en tot cas
hi havia una
el pa, vi i sucre
es baranava
abans
i el dimarts de carnaval
la colla a la bota
és una cosa
que sempre he tingut
és un detall
si voleu
de la festa
perquè sempre
és molt curiós
que precisament
quan vas a veure
la càmera mortuòria
el vetllatori
l'avella
del carnestoltes
sempre hi ha aquest
petit obsequi
que és una llasqueta
amb pa, vi i sucre
per tant
jo crec que és una
sèrie
i l'últim personatge
és un personatge
que l'any passat
vam recuperar a Tarragona
i per tant
em semblava
que era interessant
hi ha més
però és que
els noms
com a mínim
els noms
pots esmentar
abans
d'aquest últim personatge
hi ha per exemple
els alabarders
que són personatges
que venien a fer
una mena d'escorta oficial
del carnestoltes
per exemple
hi ha per exemple
aquest un
fins i tot també
que ha viscut molt recentment
hi ha descripcions
d'aquest segle
del segle XX
perdó
molt comunes
i molt habituals
que són
els dominors
o farinots
que eren uns personatges
que disparaven
caramels
confits
concretament
que portaven
una estètica
si voleu
molt arlequina
i que anaven
amb unes carrosses
que repartien
llançaven
la gent diu
que llançaven
apadregaven
amb uns caramels
molt especials
que eren uns confits
podríem dir
que s'anomenaven
farinots
i d'altres
hi ha alguns altres
el que es va recuperar
aquí a Tarragona
l'any passat
va ser el doctor
Mistela
que és un dels
life motifs
interessants
que és un personatge
que cada vegada
que en parles
resulta que
va sortint
i va reapareixent
i se li troben
connotacions
en altres carnavals
com per exemple
fins i tot
el carnaval
de Venècia
és a dir
el doctor Mistela
és un metge
que sempre està a favor
de salvar
el carnestoltes
i el seu concubinat
és a dir
la seva missió
és lluitar
o ajudar
els personatges
del carnaval
a lluitar
contra el següent
període
que serà
la
la
la
la quaresma
i el seu concubinat