.
Matí de Tarragona Ràdio,
recuperem aquesta sintonia que és ja ben coneguda,
l'habitual de la Tertúlia,
perquè avui recuperem justament l'espai de la Tertúlia
després de tot aquest període festiu
que va arrencar la vigília de Nadal,
doncs avui, l'endemà de Reis,
tornem també a recuperar algunes de les seccions habituals,
com el temps d'opinió, el temps per comentar l'actualitat local
a la Tertúlia del Matí de Tarragona Ràdio.
Avui amb tres convidats,
l'historiador i professor de la Universitat Josep Maria Sabatevos.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
Bon dia i bon any.
També bon dia i bon any al tinent d'alcalde de l'Ajuntament Raül Font.
Bon dia, Josuar, bon dia.
I també ens acompanya el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
Antoni Beves.
Bon dia també.
Molt bon dia.
Bon dia i bon any.
Avui és la primera Tertúlia del 2004.
Deixem enrere tot aquest període festiu o mig festiu,
en què més o menys, qui més, qui menys,
fa alguns dies de festa, alguns dies de vacances.
Hem tingut els Reis, que ens han portat, imagino,
moltes joguines i molts regals.
No sé si també els nostres contartulis.
Hem tingut el canvi d'any, hem tingut Nadal i Sant Esteve.
En fi, moltes celebracions.
No sé si Josep Maria, Raül i Antoni
celebren alguna cosa especialment aquests dies
o, en fi, els agrada especialment alguna d'aquestes festes.
L'arribada d'un nou dia sempre és bo celebrar-la.
Vull dir que el fet que ens tornem a retrobar aquí
ja és, per mi, un regal fabulós.
Li agrada més la normalitat quotidiana al Josep Maria,
que tanta celebració junta?
Potser una miqueta sí.
Amb els anys vas refent de totes aquestes festivitats,
vas assumint que hi ha un seguit de coses
que no tens per què fer-les.
El consumisme que ens porta tots a fer moltes coses
en una època determinada,
arriba un moment que dius, passo ja de totes aquestes coses
i arriba un moment que dius,
bé, per Nadal potser no cal menjar tant,
per Reis potser no cal fer tants regals,
i si no tens nets o canalla petita,
aleshores vius aquestes festivitats
una miqueta amb un espai...
Amb una certa distància.
Amb una certa distància, exactament.
Aleshores, la normalitat t'ajuda.
Amb tot, són unes festes maques de celebrar,
són molt boniques,
sobretot pels infants,
sobretot per la canalla,
perquè veus aquells ulls d'il·lusió
quan passa la cavalcada dels Reis, Max,
i això t'omple també de satisfacció.
I els grans no la perdem del tot, aquesta il·lusió.
També ens agrada una miqueta, doncs,
mira, viure aquestes diades,
perquè si tots els dies fossin iguals i normals,
potser també ens avorriríem una miqueta, no?
En Toni.
Home, per mi, avui és un dia difícil per mi, eh?
Avui és un dia de...
Per tu i per molts.
De ressaca.
Jo no estic amb el Josep Maria,
el Josep Maria potser és un home molt estoic, no?
I molt...
L'edat.
Això ho porta l'edat.
Jo quasi-casi estic darrere teu.
L'edat i les canes.
Ara recordàvem que jo,
encara que ens portem molts pocs anys,
recordàvem abans d'entrar
que jo he sigut alumne del Josep Maria Sabater,
lo qual per mi avui és un honor
poder estar amb una tertulia amb ell,
amb una persona que em va ensenyar
moltíssimes, moltíssimes coses.
Ho dic no perquè siguis més gana,
perquè ens portem molts pocs anys
admitin de professor quan tu eres molt jove, eh?
O sigui que consti que...
Ja fa temps, ja fa temps.
Ja fa temps, però bé, és igual.
Ha temps.
Com deia, avui és un dia,
per mi és un dia difícil
després de tantes festes,
de tants àpats,
de tantes reunions,
de tant de consumisme.
Potser, home,
el preocupant d'aquestes festes,
potser sí el que deia el Josep Maria,
que és una mica el consumisme...
Desaforat.
Desaforat, no?
O sigui, veus la gent...
La meva dona, que és comercianta,
em deia que l'altre dia,
la gent ja comprava per comprar, no?
Posi'm això, posi'm l'altre,
potser això...
I espera't avui amb les rebaixes.
I espera't avui amb les rebaixes
que continuarà, no?
O sigui, que potser el consumisme exigerat...
Però bé, també hi ha
aquesta entranyable relació exigerada
amb persones que no veus-ho
durant tota la resta de l'any.
O sigui, que també el Nadal comporta
que moltes vegades
posis diners amb persones
que habitualment no hi tenen relació,
que són potser aquests parents
que reuneixen el dia de Nadal.
Veus, el dia de Nadal,
el dia de l'enterro de no sé qui
i el dia de la comunió de no sé quantos.
Home, també és bonic.
També és bonic.
Jo penso que totes les èpoques de l'any,
tots els dies de l'any,
com deia el Josep Maria Sabater,
són macos
pel mero fet d'aixecar-se
i veure una altra vegada el sol.
Els capellans deien abans a missa
que tots els dies de l'any
són sants i bons
pels que estan en gràcia de Déu.
Raül.
No, ja...
Ja va bé la tornada a la normalitat?
Va bé, va bé, va bé, va bé.
I sobretot els que tenim canalla petita,
com jo encara,
que encara estem a l'època dels Reis
i a l'època dels Reis...
Aleshores es disfruta sobretot
la jornada de Reis, no?
Molt, molt, molt.
De totes aquestes celebracions,
potser la que més és el 5 i el 6 de gener.
La veritat és que sí, no?
Però hi ha tota la preparació al darrere, no?
I aquests dies, doncs,
m'he fet un tip d'anar al cinema
a veure les estrenes de les pel·lícules Disney
i m'he fet uns tips d'anar a Porta Aventura
i al Parc de Nadal
i de disfrutar, no?
Quan veus que disfruta la canalla,
disfrutes tu, no?
Ho apuntàveu ara abans
tant l'Antonio com el Josep Maria, no?
Que són uns dies macos
perquè, doncs, són un referent, no?
I tots tenim aquells records d'infantesa
amb els avis, amb les àvies,
anant a buscar els Reis a casa
a les padrins i les padrines
i les cagades de tió
i trobar tots a taula
i eren uns dies, doncs...
Jo penso que són uns dies macos
que jo crec que cal preservar, no?
Potser retallant aquests serrells
de l'excessiu consumisme
i de l'excessiu...
i possiblement dels àpats
excessivament pentagruàlics, no?
Perquè avui, a part d'això,
és un dia molt...
L'Antonio deia que és un dia difícil, no?
Però és un dia dur i especialment dur
perquè hi ha un tant percent importantíssim
de terraunins i terraunines
que avui comencen un règim dietètic, no?
Sí, i que es plantegen
anar al gimnàs i aprendre l'anglès...
La qual cosa, pel professor d'esports,
ja està bé que la gent es plantegen
anar al gimnàs i fer esport
per rebaixar els quilos
a veure si després continuen
i s'hi enganxen, no?
Però, bueno, jo crec que
són uns dies que valen la pena
i comparteixo el que diu l'Antonio,
que hi ha una certa ressaca,
allò de dir, ostres,
t'has de donar un parell
de bufetades a la cara
per dir, escolta'm tu,
que això...
Costa una mica d'arrencar, no?
Tornem a tocar la peus a terra...
És allò de la cuesta de nero.
Avui costa, avui costa, eh?
De tots molts, jo aquest esperit nadalenc
d'amor i amistat
i d'ensalsar els valors
és bonic, eh?
Jo el prolongaria una miqueta tot l'any.
Home, hauríem d'insistir
aquí en aquesta casa
que feu concidir cada 25
de cada mes
durant tot l'any
que recordéssim allò
Bon Nadal,
Pau, Alegria...
El 25 d'abril,
el 25 de maig...
El 25 de maig,
anant-ho fent, eh?
Perquè la gent se n'en recordés.
Aquest respecte, aquesta alegria...
Allò que trobes pel carrer,
la gent que sempre et diu
com ens ha dit
el moderador d'aquesta tertúlia
al començar, eh?
Bon dia i feliç any nou, no?
Vull dir, aquest feliç any nou
que continués la felicitat
durant tots els dies de l'any.
El que passa
que surts al carrer
i veus que les coses continuen
si fa o no fa igual, no?
De fet,
deu ser ortodox.
El que em sembla,
si no recordo malament,
els ortodoxos comencen l'any...
Avui parlarem justament
de l'Església Ortodoxa
en l'espai de...
en un dels espais
del matí de Tarragona Ràdio
perquè justament hi ha curiositats
com aquesta
que avui celebren al Nadal
l'Església Ortodoxa.
Ho tornem a celebrar?
Nosaltres...
Champany, torrons...
Nosaltres el que celebrem avui
és les rebaixes
perquè cada set de gener també
les típiques imatges
de gent entrant
a córrer cuita
en grans magatzems.
I un personatge
que hagueu creat la premsa,
aquesta senyora Juana.
Una senyora, sí.
De Cornellà.
La del Corte Inglés.
La del Corte Inglés
que avui ja estan tots
els mitjans de comunicació.
Pendents ella.
Pendents ella.
O sigui, sentia la ràdio
aquest de bon dematí
que no sabien si hi aniria
o no hi aniria,
si es posaria l'abric
que es posa cada any
perquè és molt clar
perquè es vegin les fotografies
i que és un personatge
realment de la premsa.
D'aquí dos o tres anys
quan tinguem
el Corte Inglés de Tarragona
també tindrem
potser personatges locals
que tindrem d'apuntar a tots.
Escolta'm,
n'hi ha un aquí, Vilaseca,
que em sembla que cada any
quan obre Porta Aventura
és el primer mental.
Sí, sí.
És veritat.
I també és un personatge mediàtic.
Em sembla que l'any passat
li va passar per davant un.
i de perdre i de tindre la frustració.
Va ser el segon.
Sí, el segon, va ser el segon.
En fi, parlaven abans de consum,
potser d'un excés de consum.
Més aviat,
això ho deia el Josep Maria,
l'Antoni ja li anava bé,
sembla que a més com que la família...
Jo soc comerciant consort
i a mi em va perfecte
que la gent consumeixi.
Però és veritat
que estem en una època,
vivim en una època
des de finals de novembre
fins a finals pràcticament de gener
de consumisme,
en fi, continuat
i segurament exagerat, no?
I amb això difícilment
ho podem paliar.
que anem amb una societat
cada cop d'oig, això,
més consumista.
Però això també ajuda en els preus, eh?
O sigui, jo recordo antigament
que comprar un abric,
comprar unes sabates,
comprar una joguina
era una part molt important
del sou d'una persona, avui en dia.
Comprar un abric, una joguina
és una cosa molt, molt, molt barata.
Amb això, bueno,
potser s'ha tancat una mica
la quadratura del cercle, no?
De dir preus baratos,
molt de consum
i, bueno, i continuem.
I que continuï la roda
perquè tampoc és bo
que això es pari, eh?
Home, comprar un abric
abans.
Abans l'abric
l'estrenava el germà gran.
Jo el primer, sí.
A més a més, de creixença,
de creixença,
amb una vora ben grossa
per si anava creixent
i després aquell abric
l'heredava
el germà que seguia, no?
Les peces de roba
duraven, duraven.
No com aquelles piles famoses,
però duraven bastant, no?
Avui en dia
amb tot això
de l'entretemps,
les modes
i tot el que sigui,
els abrics
passen de moda
i de vegades
queden els armaris,
queda un racó d'armari
que dius
no sé fins a quin punt.
De totes aquestes coses,
quin surt més beneficiat
de vegades
és
institucions,
ONGs,
càritas, etcètera,
que poden rebre
tot allò que s'obre
i que la gent es canvia,
es canvia per canviar.
Per què?
Perquè una peça de roba,
encara que sigui passada de moda,
segueix complint
la finalitat
que tenia en el seu moment.
El que passa
és que en la societat de consum
tothom ha de viure
la roda aquesta
en la que estem posats
i d'alguna forma
si vols dir allò
que pari el món
que jo vull baixar,
el món no para
i si baixes...
I difícilment pots baixar, no?
I si baixes
doncs et pegues
una bona batacada, no?
Perquè has d'anar
contracorrent
i caure d'aquest món
contracorrent
és pagar-te un bon cop.
De tota manera,
tu, dues reflexions.
Una,
això és una...
Fa anar la màquina,
és a dir,
la màquina està així
i l'economia es mou
per sort o per desgràcia
amb alguns paràmetres
com ara aquest
i moltes de les comerços
que estan funcionant
i jo conec especialment
per exemple
la dinàmica del mercat central
o dels mercats, no?
Aquí a Tarragona
per responsabilitats
de l'Ajuntament
i molts establiments
si no fos
per la recaptació
o per les vendes
que fan durant aquest període...
Tot es concentra molt
en aquesta època, no?
Moltíssim
i ens diuen
que cada vegada més
i que...
I ahir, per exemple,
m'ho explicava
una senyora
d'aquí de Tarragona
que té una jolleria a Reus
i em deia
escolta,
cada vegada més
l'any ha sigut fatal
en canvi
hem salvat la temporada
gràcies a aquests dies, no?
Bé, probablement
el món del comerç
també és necessari.
Aquesta és una inèrcia
encara que no sigui
especialment bona, no?
Perquè potser també
concentrar-ho tot
en èpoques determinades
de l'any pel comerç
és dolent, és dolent també
però és una inèrcia...
Home, digueu-li als polítics
que suposo
quants sopars has fet
durant aquesta temporada?
I els que em queden
perquè ja te'ls deixes
i els que et queden encara
ara fan els sopars ortodoxos
Jo crec que
hi guanyaríeu
donant un vale
segurament
i que la gent
ho pogués anar
més o menys...
Escoltem, amb això dels menjars
també una altra reflexió
els que tenim canalla petita
ja no ho viuen
com la generació nostra
aquella que era una generació
una mica encara amics
que vam enganxar una mica
a la postguerra, etcètera
és a dir, ells ja no tenen
viuen en una societat
de l'opulència
i doncs jo els meus fills
per exemple
és que ni el tasten el torró
o pràcticament ni el tasten
I ja no hi ha
abans tan extraordinaris
com abans?
Clar, i allò de la...
Els grans encara
el continuem fent
per tradició segurament
però allò de la carn d'olla
i tot això
ells dóna'ls-hi un
bistec a la planxa
i un no sé què
és a dir, probablement
totes aquestes generacions
de gent jove
de menys de 30 anys
de Navall
ni hauran de fer règim
ni tindran cap mena
de problema
en aquest sentit
com comentàvem abans
I potser aquests xupars
o dinars
això tan multitudinaris
de famílies
doncs aniran...
Perdem potser
perquè la família
també cada vegada
és més reduïda
i cada vegada
també es produeixen
més crisis matrimonials
i penso que
o bé es multipliquen
perquè cada part
de la família
porta el seu
I anem a altres models
de família
o bé cada vegada
la família
és més reduïda
o sigui el número de fills
avui dia
hi ha famílies de...
Nosaltres som sis germans
jo en tinc tres de fills
però...
I cosins
I cosins
I cosins
Cosins eren...
Els vives d'Arpe
i els vives centre
25 cosins
no?
O sigui que era...
Avui en dia ja és impossible
famílies d'aquestes
ja no trobes
Per què?
Perquè realment
és impossible
també mantenir
tot aquest número de fills
amb la quantitat
d'exigències
de la societat
M'has fet recordar
ara
una pel·lícula
que en aquests temps
té molt de significat
que és
que va protagonitzar
un parent vostre
Casen
Casen
Plàcido
Plàcido
que era tot un símbol
d'un ambient determinat
d'una Espanya determinada
d'una època
En fi
en mig de tanta festa
el calendari
ens indica que canviem d'any
hem estrenat el 2004
cada 1 de gener
encara que la gent
segurament no s'assabenta gaire
perquè l'1 de gener
és un dia de ressaca
de celebracions
hi ha canvis
en molts preus
en moltes tarifes
tarifes
de serveis generals
d'altres
de serveis
específics
locals
de Tarragona
han pujat una mica
els abonaments
dels autobusos
es manté
el preu aquell
del bitllet senzill
d'un euro
han baixat
en canvi
algunes tarifes
responsabilitat
per cert
d'un dels contartulis
com el Rolfon
algunes tarifes
dels aparcaments
que gestiona
Espimsa
per afavorir
d'alguna manera
l'ocupació
dels aparcaments
hem parlat moltíssimes vegades
de trànsit
i d'aparcaments
en aquesta tertúlia
però
a l'Antoni
per exemple
ja li sembla bé
que es baixin
algunes d'aquestes tarifes
a mi em sembla perfecte
inclús
jo li demanaria
al Raül
ja que estem aquí
amb el micròfon
obert
que encara
ho rebeixin molt més
jo he sigut
dels que els he demanat
sempre que ho rebeixin
de tots modus
és una atenció
que té Espimsa
amb el Ciutadà
però jo fomentaria
moltíssim
hem fet molts pàrquings
a Tarragona
i molts d'aquests pàrquings
estan buits
jo per exemple
aquest de Francesc Macià
alguna vegada
que entro per anar al jutjat
president companys
ai president companys
això sempre em confong
amb els dos presidents
un és el primer
hi ha un i després l'altre
està buit
és una pena
que estigui buit
jo penso que s'ha de fomentar
l'utilització
jo no sé
si hem fet cap estudi
sobre allò
del primer quart d'hora
o els minuts
jo quan vaig
amb algun pàrquing
a fora
i veig que
et cobren
per minuts
cada cinc minuts
o coses semblants
potser la gent
i si hi vindria més
no caldria baixar el preu
potser
potser no caldria baixar el preu
si ho féssim
aquesta seria una bona manera
de motivar
potser l'ús del pàrquing
perquè hi ha molts
que segurament
per utilitzar-lo 10 minuts
no volen pagar una hora
però potser seria la fórmula
perquè de vegades
allò de deixar el cotxe
per una estoneta
que no representa massa
però haver de pagar
tot una hora
sobretot en alguns pàrquings
que són carets
penso molt de la plaça La Font
sobretot que deu ser
el que deu tenir més ocupació
i el que més profit
deu donar
sempre està ple
perquè hi ha moltes
places ja fixes
i aleshores
potser això ajudaria
una miqueta
no sé si els economistes
que deu tindre l'Ajuntament
o l'empresa aquesta
que gestiona tot això
poguessin fer un estudi
que tal vegada
seria la manera
perquè veu
es podrien utilitzar
com a parking dissuessori
aquest tipus d'aparcaments
de Lluís Companys
el Joan XXIII
sembla que se n'ha fet un
el de la Pedrera
parking dissuessori
del que entra a Tarragona
a parqui
i vagi a peu
que Tarragona
no té cap distància
o sigui
o pels tarragonins
mateixos
que necessiten el cotxe
en un moment determinat
per fer una gestió ràpida
carregar o descarregar
alguna cosa
que no hi trobes lloc
en cap aparcament
diguéssim
públic
així
de superfície
aleshores
baixar un quart d'hora
ja representaria
en canvi
això de les
cent i escatx
pessetes
o l'euro
i escatx
que et cobren
per l'hora
això ja
la gent
fa frenar
una miqueta
Raül
l'entrada
sí, sí
no, no, no
a veure
sobre pàrquings
hi ha moltes
possibles estratègies
o
metodologies
diferents
possibles
aplicar
en quant a això
jo el que sí
que vull ressaltar
i ara ho heu comentat
és a dir
el nostre objectiu
és que el pàrquing
estigui ple
i nosaltres ja vam dir
quan vam inaugurar
els aparcaments
aquests tres
que hem fet amb l'Ovassa
que estudiaríem
l'evolució
de la demanda
perquè això s'ha d'ajustar
a una demanda
i a una oferta
que per sentit lògic
de coherència
havíem de sortir
amb el preu estàndard
que estava funcionant
a la pràctica totalitat
dels pàrquings
de la ciutat
i que després
d'un període de temps
doncs
en funció d'això
aplicaríem els preus
que corresponguessin
per tal de donar servei públic
tant de rotació
a la gent
que vol fer serveis
i que vol anar
a diferents zones comercials
en el cas de Joan XXIII
a fer
alguna gestió hospitalària
o mèdica
o clínica
i en el cas
d'aquí de president
companys
bàsicament
a fer alguna gestió
en alguna administració pública
ja siguin jutjats
delegació del govern
assumpte delegació del govern
perdó
delegacions ministerials
o col·legi professional
etc.
i això és el que hem fet
vam veure
que efectivament
hi ha hagut
menys demanda
no de la prevista
sinó
de la que tenen
altres pàrquings
que estan més
al centre de la ciutat
nosaltres això
quan vam obrir
ja ho sabíem
i sabíem
que trigaríem
tres anys
a consolidar
l'utilització
d'aquests aparcaments
i
doncs
el que volem
és intentar
que cada vegada
hi hagi menys cotxes
mal aparcats
per damunt de les voreres
i menys cotxes
circulant a la ciutat
però això és difícil
d'aconseguir
perquè la Rambla
per exemple
es veu contínuament
i mira que hi ha pàrquings
si comptéssim la Rambla
tenim tres pàrquings
Balcó del Mediterrani
l'antic Conde de Vallellano
i ara
la nova Rambla
de president companys
i sobretot
en el tram central
cada dia
a mig matiu
a mitja tarda
es pot veure
malgrat la presència
moltes vegades
d'agents
de la Guàrdia Urbana
perquè hi ha una tradició
que acaba malament
i són cinc minuts
i esperis que faig la gestió
i d'anar fins davant de la porta
a Tarraona tenim la mentalitat
d'arribar fins davant de la porta
sí, sí, sí
però això és difícil
o molt difícil
de combatre
aquesta mentalitat
és la mentalitat
que justament tenim
els terraonins
que portem tota la vida
visquent a Tarraona
aquells que venen de fora
i que venen de grans ciutats
i que s'han desplaçat
com que tenen altra dinàmica
i altres hàbits
ja no ho fan això
si t'hi fixes
sempre quan veiem el cotxe
aquell mal aparcat
damunt de la vorera
sempre és d'algú conegut
d'algú que coneixem
des de fa més de 40 anys
i que a més la part
que des de fa més de 40 anys
exacte
probablement
probablement
en fi
amb això suposo
que caldrà temps
perquè a més
hi ha altres pàrquings previstos
potser això
hi ha molts pàrquings
però encara poca mentalitat
a l'hora d'utilitzar-lo
potser en aquestes zones
de per aquí a prop
encara hi ha alternatives
per carrer
d'aquests de nova creació
de nova urbanització
potser la gent
encara troba llocs
els llocs més cèntrics
a Rambla Nova
a plaça de la Font
els pàrquings s'omplen
la gent que ve a treballar
per aquí
ara ho ha fet
Espim ser el Raül Font
que jo el vull felicitar
pel gran esforç que ha fet
de fer realment
uns preus competitius
perquè la gent
que ve a treballar
per aquesta zona
pugui utilitzar
un aparcament
amb un preu
realment assequible
que inclús jo
encara el faria més assequible
per demanar
que no en quedi
en fi
és la carta als reis
que està fent l'Antoni Bives
avui en posterioritat
a la presència
dels mags
de l'Orient
més qüestions
avui és dia de tornada
en fi
a la normalitat quotidiana
demà
obriran les aules
dels centres d'ensenyament
de la universitat
demà ja serà
definitivament
un dia normal
amb trànsit inclòs
complicat
a les hores puntes
del matí
i de la tarda
però avui també és un dia
d'això
de represa
de l'activitat laboral
o de l'activitat política
i encara que no ens en recordem
tenim per deman
un any
polític
o un primer
tram
polític de l'any
com a mínim
interessant
perquè tenim eleccions
noves eleccions
nosaltres en portem dues
les municipals
i les del Parlament de Catalunya
del mes de novembre
i ara en tenim
unes altres
que segurament
seran el dia 7 de març
d'aquí justament dos mesos
les eleccions generals
al Congrés
de Diputats
com ho veuen
perquè en fi
de política
també s'han parlat
d'aquests dies
i sembla que
el pols entre
Partit Popular
i Partit Socialista
a nivell general
de l'Estat
doncs serà cru
s'apropen temps
interessants
i de curiositat
i d'expectació
primer lloc
la Generalitat
s'han d'anomenar
un munt de càrrecs
i tot això
combinat amb el nou govern
de la Generalitat
que es tenen que designar
un munt de càrrecs
entre ells
els representants
territorials
a la demarcació
de Terraona
que crec que serà
un tema
prou interessant
després les eleccions
generals
amb les possibles
guerres
pels caps de llistes
guerres molt elegants
totes
perquè no es veu
cap guerra
de gabinets
i després
la processó
deu anar per dins
la processó
deu anar per dins
la frustració
i la frustració
i això del guante blanco
no sé fins a quin punt
dins de cada partit
és real
però l'apariència
ho és
jo penso que l'apariència
ja dona molt que sí
la gent
ha de donar
una aparència
d'elegància
i després
les eleccions
europees
que potser
ja ens agafaran
una mica cansants
i una mica
ressecosos
de tant de debat polític
però el tema polític
és prou interessant
i realment
és el que ens omple
els diaris
cada dia
i ens alimenta
diàriament
al debat
les europees
són com una mena
de cementiri
d'elefants
pels emèrits
i un retiro
més o menys
més o menys digne
bon retiro
un bon retiro
més que digne
però és una cosa
que ens queda
encara molt lluny
que encara no
hem assimilat
que som Europa
i no ens afecta tant
tot i que
afecta moltíssim
perquè de fet
les decisions
més importants
s'esperen ja
a nivell de Brussel·les
però d'alguna manera
toca més
de prop
les municipals
les del Parlament
de Catalunya
les autonòmiques
i evidentment
les estatals
ja veurem
com aniran les coses
perquè encara
no sé
poden canviar
o pot seguir
tot més o menys igual
tot depèn
de com vagin
aquestes
forquilles
que es
plantegen
a partir
sobretot
a partir
d'eleccions
autonòmiques
i molt concretament
de les eleccions
del Principat
de Catalunya
no tan per un
ambient crispat
especialment crispat
a nivell polític
entre els polítics
entre els partits
i em refereixo
amb clau de política
espanyola
perquè avui mateix
els diaris
reflexen declaracions
que ahir
per exemple
va fer el president Aznar
durant l'acte
de la Pasqua Militar
molt dures
contra el PSOE
en aquest cas
pel tema
de la vertebració
perquè a més
el tema territorial
sembla que serà
l'eix central
d'aquesta campanya
les qüestions territorials
la vertebració territorial
de l'estat espanyol
com ho veuen?
Perdre amb dignitat
deu costar moltíssim
deu costar moltíssim
perquè això
de saber perdre
en fi
de saber guanyar
tothom en sap
però perdre
costa
costa moltíssim
i aleshores
és normal
que hi hagi
una certa crispació
sobretot
quan es perta
en unes circumstàncies
també relatives
i estic pensant
en el cas nostre
en el cas de Catalunya
on
d'una manera
uns vots
donen
uns guanyadors
per la llei
de Jón
i per el sistema
que hi ha ara
i després
a l'hora de la veritat
les coses
no surten
com s'havia pensat
i això
és una de les coses
que suposo
que deu costar
de paï
a qui les ha de paï
a nivell
de l'estat espanyol
doncs
les perspectives
són que
veuen
que poden passar
coses rares
en les diferents
autonomies
i que aquestes coses
errades
poden
fer perdre
amb uns
la majoria absoluta
o els altres
tampoc ho tenen
massa clar
vull dir que
el futur
està una miqueta
fosquet
el perill
és que es radicalitzin
postures
la gent
hi ha vegades
que la seva veritat
la vol defensar
aferrissadament
sense donar-se en compte
que és una veritat
més
no és l'única
i que
ha d'entrar en debat
amb el reste
de veritats
potser aquest és una miqueta
el problema
la radicalització
de postures
que jo veig
amb el PP
aquestes declaracions
del senyor Aznar
que ens acostuma
últimament
a fer diàriament
unes declaracions
quasi quasi
que s'acaba el món
doncs bueno
jo crec que el món
no s'acaba
cap de tot
en aquest món
es pot fer tot
sempre que sigui
dins de les vies
democràtiques
de les vies de diàleg
i de les vies d'entreniment
Raül
sí sí
no no
a veure
hi ha moltes coses
a dir
enviem molt crispat
o creus
de cara a les properes eleccions
i també pel que ha passat a Catalunya
a nivell estatal
jo crec que sí
jo crec que a nivell estatal
hi ha un joc
entre els dos
els dos
anava a dir principals
gairebé únics partits
que en aquests moments
mouen
els fils de la política
a nivell central
o a nivell estatal
des de Madrid
i penso que
doncs aquí
s'hi juguen molt
que s'hi juguen molt
tant els uns com els altres
però tal com van les enquestes
doncs
per desgràcia
perquè penso que no és bo
entrar en dinàmiques
de majories absolutes
doncs per desgràcia
i hi ha un partit
que segurament voldrà
rentabilitzar
avançar vots
o avançant
els percentatges
de votants
que optin
per la seva opció
jugant
amb una arma
que políticament
per la gent
que estem
en llocs com Catalunya
etcètera
doncs entenem
que és perillosa
que és intentar
justament portar el debat
cap a aquests models territorials
o cap a aquest intent
d'anar enrere
que doncs a vegades
des del Partit Popular
s'ha plantejat
pel que fa a temes
d'autogovern a Catalunya
que per nosaltres
és molt important
per tant jo crec
que sí que hi ha
una certa radicalització
però jo penso
que aquí a Catalunya
hi ha una maduresa
que entenc
que hem demostrat
en tot moment
doncs jo penso
tant els ciutadans
com la classe política
i que hi ha
una suficient maduresa
i sobrietat
com per poder
afrontar aquestes eleccions
amb unes perspectives
jo penso que positives
sí que és cert
que es veuen
més llunyanes
que segurament
les municipals
que les autonòmiques
i segurament
hi ha una progressió
inversa
amb aquestes eleccions
que anem fent
durant aquest any
però per altra banda
tenim un avantatge
que després
ens estarem
tres anys
de relativa tranquil·litat
per poder refer
i per poder fer política
amb calma
i tranquil·litat
sense que estigui
mediatitzada
per qualsevol esdeveniment
electoral
imminent o no
imminent
i aquí un element
més de reflexió
que a vegades
s'ha posat
damunt de la taula
potser ara que ja tenim
comencem a tenir
potser un sistema
democràtic
amb una certa maduresa
o almenys és un dels
períodes d'estabilitat
democràtica
el més important
que segurament hi ha hagut
a la història d'aquest país
començar-nos a plantejar
la possibilitat
que els mandats electorals
o alguns d'ells
durin una mica més
a l'estil del que passa
a França
o a Anglaterra
o en altres llocs
on potser
en comptes de 4 anys
en lloc de 4 anys
potser a vegades
és molt poc temps
per poder fer
un programa electoral
el primer any
perquè arribes
el segon
perquè comences a fer-ho
el tercer ho estàs fent
i el quart dius
ara he començat
a tancar la barraca
perquè he de començar
a presentar resultats
potser models
de 5-7 anys
per dalt
són molts
són molts anys
depèn de com es miri
en altres països
està donant bons resultats
una cosa
és ser cap d'estat
que penso
com pot ser a França
un període de 7 anys
un cap d'estat
d'una república
no deixa de ser
una persona
que ostenta
la representació
de l'estat
i que tampoc
França és important
perquè és un règim
presidencialista
però jo crec
que un conseller municipal
un diputat
7 anys
són molts
7 anys
fa dues legislatures
i és una generació
que la gent
ja no se n'en recorda
de qui era el seu
avant passat
jo crec que potser
és molt bé
l'alternància
en democràcia
l'alternància
no solament en el poder
sinó en la classe dirigent
és molt sana
és això de perpetuar-se
en un càrrec
no en dubto
molt perillós
el que passa
és que suposo
que vol
separar
les eleccions
és a dir
que no hi hagi
d'aquesta manera
no hi ha tantes eleccions
sí
jo entenc que sí
perquè això
mediatitza
és a dir
ho veus
i estàs fent
una política determinada
amb no sé què
i veus
que uns quants dies abans
resulta que els partits polítics
que potser estan a l'oposició
de l'Ajuntament
doncs potser
amb temes
que no tenen res a veure
amb aquella contesa electoral
que s'està lidiant
doncs bueno
es posen més durs
que suposo
que forma part del joc democràtic
però amb temes
que potser no tenen res a veure
amb aquelles
sinó que s'haurien de contemplar
amb una altra clau
és a dir
jo penso que totes les eleccions polítiques
es mediatitzen
i
Josep Maria
tu com ho veus
això dels mandats
jo encara m'he quedat
amb una frase
que ha dit el Raül
que ha dit
que s'hi juguen molt
s'hi juguen molt
i això és una realitat
s'hi juguen molt qui
l'Estat
o el partit
perquè de fet
de vegades
vist des de fora
sembla que
qui tingui interès
sigui el partit
i que es deixi
una miqueta de banda
de racó
el problema fonamental
de l'Estat
amb la qual cosa
el ciutadà normalet
que va pel carrer
i camina de pressa
li sembla
sovint
que
la gent
els polítics
de vegades
pensen més
en mentalitat
de partit
que no pas
en mentalitat
d'Estat
d'autonomia
o de municipi
jo soc
bastant utòpic
i voldria creure
que arribarà un moment
amb democràcia
en què
la ciutat
l'autonomia
o l'Estat
passarà
ha de passar
per damunt del país
perdó
per damunt del partit
per damunt del partit
perquè
moltes vegades
et sembla
que el que es busca
és quedar bé
amb el partit
trobar un lloc
per totes aquelles persones
que estan en llista d'espera
i que volen
un càrrec
o volen una ocupació
i tu ho has dit abans
ara veurem
la distribució de càrrecs
a nivell
de les diferents províncies
de Catalunya
i dius
bé
i què passa
perquè després
els que no
obtenen càrrecs
seguiran
tenint
uns altres càrrecs
i jo
analitzo
una miqueta
eleccions
i resultats
electorals passats
i veig que
si fa o no fa
el que ha entrat
en política
segueix
d'alguna forma
i aleshores
els càrrecs
es van multiplicant
es van multiplicant
l'administració
una altra
de les rodes
d'aquestes
que funcionen
com la del consumisme
cada vegada
es fa més gran
i les coses
si fa o no fa
segueixen igual
i canvis
jo estic amb tu
amb el tema
acabem
aquest interès públic
tindria que tornar
aquest és un concepte
bàsic en dret administratiu
i realment
el concepte d'interès públic
concepte d'estat
és el que tindria
que tindre
tot polític
però valdre per damunt
de tot
valdre per damunt
de tot
senyors contartulis
deixem el tema damunt
de la taula
s'acaba el temps
de la tertúlia
ens hem de posar les piles
com dèiem al principi
de la tertúlia
perquè avui és un dia dur
si vol tornar a venir demà
i continuar
doncs els emplaço
per un altre dia
demà no
però per un altre dia sí
Antoni Vives
Raül Font
Josep Maria Sabete Vos
bona reentrer
a la normalitat quotidiana
bon any
i fins la propera
bon dia
gràcies
bon dia
bon dia