Tres minuts serà un quart de dues, obrim el programa demà,
un espai del matí de Tarragona Ràdio,
concebut en principi per informar-los a vostès
de l'activitat que hi ha durant la setmana,
però ja saben que ens agrada molt xerrar en aquest espai
i al final sempre deriva cap a altres territoris,
però no per això menys interessants,
perquè val a dir que també tenim moltes maneres
de conèixer l'activitat de la ciutat,
publicacions escrites, a través de les informacions
que donem aquí a la ràdio, en fi.
Deixem-nos de preàmbul, saludem Sílvia García,
molt bon dia, Sílvia.
Sílvia García, atenció.
Sílvia Ferreres.
Sílvia Ferreres a la tarda vindrà.
Doncs també.
Però ja ho fa molt bé, jo no ho sabria fer tan bé.
Tu també ho fas bé.
Sílvia Ferreres, va, que tenim...
Mira quina hora és.
Gràcies, Yolanda García.
Mira quina hora és.
Senyor Marcelí.
Bona tarda, ja.
I l'hem de dir senyor.
I parlar-li de vostè.
I parlar-li de vostè.
Tenim les proves.
No sabem si serà en lectures, hola, 10 minutos
o quina publicació d'acord...
Però sortirà.
Treurà aquesta fotografia que tenim damunt la taula
del nostre amic Marcelí.
Ara li farem la pilota, com que coneix tants famosos.
Senyor Vidiella, li podem dir.
Senyor Vidiella, fotografiat, atenció,
amb la Maribel Verdú, que li passa el braç per l'esquena
i amb la Santana a l'altra banda.
Sí, la Bea, segons ell la Bea.
La Bea, que amb molta confiança.
Sí, sí, sí.
I això per què?
Perquè la setmana passada se'n recorda vam dir
obrirem una secció dins d'aquesta secció
que serà...
Vostè coneix algun famós?
Doncs truqui a la ràdio i expliqui-ho
que li donarem entrades.
Aquest és el títol de la secció.
No em feu riure, va.
Espero que em dongueu les entrades.
Al Marcelí no li donarem entrades,
però és que llàstima que no ho puguin veure.
És de veritat.
No, ens ho estem inventant.
Una Maribel Verdú, estupenda com és ella.
L'enveja de dones no ens fa dir el contrari
perquè realment està molt guapa, molt prima.
Està prima.
M'han dit que prima.
Massa prima.
Massa prima, no Marcelí.
Amb el tanga, Marcelí, se la veia amb el prima o...
Com amb el tanga?
Oh, surt amb tanga l'obra.
Perdoneu, estigueu mirant la tele, no?
Perquè jo no la ve amb tanga.
No la vas veure amb tanga, per tant no és aquesta obra.
Sí, és l'obra.
És una pel·li del Vicente Aranda d'aquestes que feia
quan era joveneta.
No, que surt un vídeo.
Surt un vídeo, hola.
Algú ens ho pot explicar.
Tenim la fotografia datada del 27 del 3 del 2004
al senyor Vidiella, al senyor Marcelí,
amb la Bea Santana i la Maribel Verdú.
La Bea Santana encara manté una actitud distant.
La Maribel Verdú, quasi galta amb galta.
Senyores i senyors, tenim les proves.
I sortirà publicat.
Ens ha portat altres testimonis
de la seva relació amb el món de la faràndola
i el famoso, com són autores dedicats d'Àngel Pabloski.
En fi, que tenim un personatge.
977-24-4767, obrim ja el telèfon.
Ens poden trucar per aconseguir entrades aquesta setmana
per l'actuació de la Michelle Pastred Big Band,
una formació europea de primera línia
que interpretarà peces de Kuhnbeisi al Teatre Metropol.
És l'únic espectacle de pagament del Festival de Dixieland?
Em sap greu, García, dir-te que no,
però els altres són molt baratets.
Són, però com a de baratets.
Com a, ara t'ho diré, però res, 5 euros i cosetes d'aquestes.
No, no res, però això...
El Metropol és l'únic que està pagant.
El Metropol.
Per tant, si volen anar-hi de franc, que ens truquen ara.
O bé ens parlen del que han fet aquest cap de setmana,
o bé ens expliquen alguna experiència amb algun famós.
Sí.
Allò que hem fet tots alguna vegada el ridícul,
d'estar a Port Aventura i que et passi un famós pel costat.
Mira, mira, que fem el ridícul, que quedem fatal,
però fa com a gràcia.
Que vostè té experiència amb un famós o famosa?
Home, ja sabem que al nivell del senyor Marcelino
no arribarem, cap de nosaltres.
Però vostès probablement sí.
Saps aquell acudit que corria fa anys?
El del papa.
Doncs el mateix.
Li passarà el mateix al Marcelí.
I aquí és aquell senyor vestit de blanc
que està al costat del Marcelí.
Clar.
Anava per aquí l'acudit, no?
De peu no, perquè s'ha sentat ara.
Bé, aviam, que ens truquin,
que tenim les entrades, que es passarà el temps
i no les aconseguiran i serà una llàstima.
Les oients que la setmana passada van aconseguir entrades
ens ho poden explicar, però avui no val.
A la Conxita i a...
Que ens truquin per parlar-nos de l'espectacle,
però les entrades les regalarem altres uients.
Que ens expliquin si hi havia tanga.
Sí, perquè aviam, Marcelí,
no ens escolten ara perquè estan a Madrid.
Bé, si no s'oyen, és una abraça.
Què tal, de tracte?
Què tal?
Sort que la dona del Marcelí un record,
també ho escolta.
Sí, sí, per això.
Bé, un abrazo.
Ui.
Ai, ai.
No, nosaltres no volem ser la causa.
No, no, no.
Què tenim trucada, Lluís?
Em diuen que sí.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
L'Alicia Solà.
Què tal, l'Alicia?
Molt bel espectacle.
Quin vas anar a veure?
El de...
El de la Verdú.
La Verdú.
Ja, doncs explica, explica.
Doncs a mi em va agradar molt.
De fet, sí que va estar en sujetador i en tanga.
Ai, Marcelí, que tot i que escolti la dona,
això es pot dir que és públic,
que és obra de teatre, eh?
No va ser en privat, home.
Però en directe o no?
En directe, en directe.
Tu vas perdre quan et van trucar per taerfons.
Està una mica delgada, eh?
Però molt maca, molt maca.
És el que deia el Marcelí, que està massa prima i tot?
Sí.
Massa i tot, eh?
Una miqueta massa, no?
Hi ha qui diu que mai s'està massa prima ni si és massa ric.
Però vaja, en aquest cas...
Però aquesta xica és bonica perquè tenia formes.
Sí.
Home, ara ja té una edat, la Verdú.
Sí.
Sí.
Quants anys li poses, tu, Alicia?
Quan?
Quants anys creus que té?
Maribel Verdú?
Sí.
Doncs tindrà uns 36, més, més, més.
Fatal, més.
Més?
40 llarguíssims.
Oi, sí?
Sí, sí, sí.
Oh.
Mira, 43, 44 i no baixo ni un.
Per això, que sorprèn més encara.
Està ben retocant, eh?
Està molt bé, molt bé.
Està molt bé.
Ni una mica prima ni res de res.
Molt bé.
No ho sabem.
Els meus companys del Metropol m'ho han dit.
No, el Marcelí.
Marcelí està retocant.
Està amb la Bea.
No, el Bea, cap senyal.
I els protagonistes...
Quin nivell d'espai, de veritat.
Està molt bé, eh?
Sí.
El Juanjo, sobretot, eh?
Alicia, saps què ens ha explicat el Marcelí?
Que el Juanjo, una bellíssima persona.
Sí, la veritat és que...
Senzill, agradable, proper, que fuma massa, això sí.
Aquest és el problema.
El tabac, que fuma massa.
Alicia, et va agradar molt l'obra, no?
Sí, sí.
I el que explicava l'obra, a banda, perquè això és una mica de paper coixer, això que estem fent.
En quant a l'obra, què tal?
Molt, molt bona, eh?
Però, ademà, no només la Mar Llivel Verdú, que a mi ja m'agradava, de fet, molt, no?
Sinó, tots els demà personatges m'agraden molt com van fer el seu personatge.
Molt bé.
Que, no sé, molt bé, molt bé representat, eh?
Doncs un èxit en la programació, ja està bé.
Alicia, gràcies per fer-nos de crítica i, escolta, ho ha comentat la Sílvia, reservem les entrades per altres oients, et sembla?
Sí, sí, em sembla molt bé.
Doncs mira, t'agraïm doblement encara aquesta voluntat de trucar-nos, moltes gràcies.
Res, adeu.
Gràcies, jo, bon dia.
Adéu. L'obra bé, no? Dius, Marcelí?
Sí, molt maca. O sigui, l'obra en si estava molt bé i molt ben organitzada.
Al principi costa una mica entendre el per què de l'obra, però a les deu minuts l'has agafat.
Em deixeu que digui una cosa.
una espectadora de l'obra ens va explicar a l'endemà aquí a la ràdio, a la tortura, no cal dir noms,
que una cosa molt lletja per part d'alguna persona del públic, els mòbils.
Els mòbils.
Els mòbils.
A mi també m'ho van dir, que va ser horrorós.
Per l'amor de Déu, a la representació de dijous, eh?
Tres vegades va sonar un mòbil, eh?
Però un company meu que hi va anar dijous va explicar que quan està acabant, està excluent l'obra.
No, no, la verdura va parar a l'obra, eh?
Va parar, va parar. Que t'has de fondre, eh?
Molt bé, doncs molt bé, molt bé per la verdura.
Una altra trucada, bon dia.
Hola, buenos días.
Conxita?
Sí.
He reconegut la veu. Què tal l'obra?
Me ha pillado la Alicia, me ha pillado la llamada.
Us vau conèixer al final.
Sí, Sílvia, nos conocimos.
I què tal, què tal? Heu fet amistats, sí?
Sí, veus, és que aquest programa...
Nosotros llegamos antes, y cuando llegó ella dijo, Conxita, yo digo, Alicia.
Veus que bonic, veus que bonic, la ràdio fa mix.
Ai, que estic emocionada, som com la Francis.
I ara, cuando ha dicho la Sílvia, a ver si nos llama alguien, la Conxita, y voy a llamar y comunicaba.
y entonces veo que ha salido la línia...
És que només hi ha una línia.
Ara aviat posarem una web perquè es vegin les fotos de Marcelí.
Ara farem una altra secció més encara, que serà de contactos per fer amistats.
No, muy agradable, oye, muy agradable la chica, de verdad, eh?
Veus que bé, i l'obra et va agradar, Conxita.
Muchísimo, mucho.
Però oi que hi havia un vídeo que sortia la Maribel...
Sí, és que només t'agrada això, eh?
Home, però veus el que m'ha explicat tothom.
Desnudita, desnudita, sí.
Ah, això és l'interès...
A veure, l'obra molt bé i molt ben interpretada, però també la gràcia és aquesta.
Però tota nueta, eh?
Lo que el Juan Cuartero estàs acostumbrada a verlo, en lo del comisario de Charlie,
que és un chiletilla, i allí pobrecito és...
I aquí no.
Allí és un pringao.
Aquí és un pobret, no?
Ella, ella...
Ella és la garta.
Lo lío.
Vaya que sí, pobrecillo.
Hi hauríeu de veure la cara a la sèrie.
És que sempre fa aquest tachó de la garta, eh?
Però és que era un moment.
Lo cambió, tú, porque yo cuando salió con aquella peluca dije...
Jorro, va, este es el congarte, ¿no?
Però al Juanfo també ens se le ve el culo, no?
Atenció.
No, no, però no com a ella.
És que t'una confiança amb els artistes, eh?
És que m'encanta.
No, a él se le vio con los bradis aquellos que llevaba,
pero el culo como a la verdura, eh?
Ahora, ¿cómo trabaja esa mujer, eh?
Es bona.
És molt bona actriu, sí, senyora.
Ahora me habéis quedado helada con la edad que...
Porque es que representa una cría, eh?
Con ese tipillo que tiene...
És que els quilos ja sabem que fan més grans a les persones, no?
No, perquè vols que delgarida, no tant, tant, tampoc.
Pero con qué naturalidad lo decía todo, no sé.
Que no te la prendré la fotografia, Marcelí, per l'amor de Déu.
És que, Conchita, hauries de veure...
Ai, que suerte ha tenido este señor, no?
El vestíbul del Metropol trauran tot i posaran les fotos del Marcelí amb la verdura.
Ui, madre mía, muy bien, muy bien.
Molt bé, Conchita.
No te preocupes que ahora cuando llegue la cuelgo.
Venga.
Gràcies per trucar-nos.
Gràcies a vosotros.
Fins la propera.
Adeu-siau.
Aquesta setmana regala...
Hem de regalar les entrades, eh?
El Dixiland.
Hem de regalar les entrades molt ràpidament perquè se'ns acaba el temps.
Tu coneixes famosos, Sílvia?
Tu també.
Perquè tu, des de la que està basant professional teva, també et tractes amb famosos.
Mira l'estiu per Santa Tecla que arriben les orejas de Van Gogh, los estopes, les coses aquestes.
Mira, m'ha fet una ràbia.
Sí?
Sí, perquè aquests...
Tots o alguns en particular?
No, alguns, perquè aquests de les orejas, que hem vingut dos vegades aquí...
Tots tenen orelles.
Sí, bueno, però...
I ella una miqueta grasseta, eh?
La que canta?
Una mica.
Però això està bé per la canalla jove, que no els vinguin tonteries al cap.
Doncs venen tots amb una furgoneta, amb vidres entelats.
No com el Bruce Springsteen, que és així natural.
Que és senzill.
Que és senzill.
Bruce Springsteen, com sigui, tu te'l trobes i no...
Saps qui és molt, molt, molt persona?
Sopa de cabres, Gerard Quintana, ja ho sabem, que és molt...
La Rosario Flores.
Que ella, que m'ha vindrà ara fa dos santa tecles, tothom entra, bueno, amb un microbus i gairebé amb la policia a escoltar-nos.
Doncs ella va baixar i va treballar tota la cua de fans perquè queria hablar con su público.
Els que són molt senzillets també són els d'estopa, los hermanos Muñoz.
Sí, bueno, és que aquests, clar, la seva passió en la vida és sebre al sofà i jugar a la Playstation.
És que també...
El José Erdavi.
Sí, sí.
Doncs jo vaig portar, mentre ens truquen...
Sí, perquè aquestes entrades al final se les donarem al Marcelí.
Aquest... sí que ell porta anècdotes.
Aquesta setmana, parlar del Dixiland ja ho heu fet molt bé.
És que hem parlat molt del Dixiland, clar.
I esperem que no plogui, que el Dixiland és més bonic que amb sol.
Doncs la veritat és que si diuen que no, que la previsió que avui tindrem un dia plujós...
Però no parlem del temps.
Qui deies que això...
No, Manolo García.
És que jo era molt fan de l'último de la fila.
No, però Manolo García, diuen que és molt poc sociable, així de...
Un antipàtic.
Dona, jo ho deia poc sociable.
Ja ho dic jo, perquè jo era una fan i els vaig portar amb ell al Quimi Portet...
No, però al Quimi Portet molt xerrar, era molt simpàtic.
No, però deixem-ho explicar, dona, clar, és que jo no ho puc explicar.
Doncs quan encara eren de l'último de la fila, algú els havia d'acompanyar al Lauria,
crec que anaven a dormir, tampoc tenien molt.
Ja, ja, ja, ja.
I els vaig portar jo amb el meu cotxe ple de pèls de gos i tal.
I el que m'he portat molt simpàtic.
I se'ls mirava la gent pel carrer?
No, perquè ens vam sortir per una porta falsa...
Veus?
I jo em sentia...
Em falta levar les ulleres de sol i dir...
Aquestes fans allí patint...
Ja, ja, ja.
És la meva anècdota.
O sigui que tu eres la que enganyaves a les fans.
Sí.
I jo vaig dir amb una vegueta...
Jo és que sóc més de l'altra banda...
I no vas aconseguir un autògraf?
No, perquè jo sóc molt professional.
De totes maneres, aquesta fotografia...
No com tu, que et fas fotos.
La fotografia del Marcelí amb la Bea, com li diu ell, Sant Anna,
i la Maribel Verdú, de moment, algú l'ha de superar.
Però a veure, la mà del Marcelí, on està?
A l'espai o al cul?
A la butxaca.
Sílvia, per l'amor de Déu, ja està.
Ja no anem cap a aquests territoris més escabrosos.
No, però no es veu, no es veu.
A més, no és una hora per parlar de segons què.
No, no es veu.
Jo em penso, em quedaré les entrades aquí.
Repassem el que hem hagut aquest cap de setmana al Metropol,
que a més hi ha hagut més coses.
A part del Maribel Verdú, ja s'ha parlat abastament.
Home, hem tingut un espectacle important aquest cap de setmana, Marcelí.
Sí, dos molt importants.
Dos.
Dissabte vam tindre...
Les Bar d'Ensaire i el diumenge l'Atenea, Anillos per a una dama.
I com va ser el teatre, bé, no?
De gent de públic que...
A Barrotau.
A Barrotau.
Se sortia, se sortia.
El dissabte amb molta aigua, que plovia, i el diumenge, doncs, estàvem més tranquils.
És que hi ha guteres.
Sí.
I vas poc al Metropol.
Com que m'ho expliqueu tot vosaltres.
No sabíem.
La Xita i l'Alicia, doncs, escolta, jo estupendament aquí a la ràdio.
Què et sembla?
Si no ens truca ningú...
No, no, jo les guardo, i per què no ens truquin els oients, eh?
O què et sembla, eh?
Les guardem i tornem a obrir el telèfon, perquè s'estan acabats, està acabant el temps, i hem de dir adeu.
I hem de recomanar alguna cosa a banda del Dixilan.
Moltes coses hi ha a banda del Dixilan.
És que jo, sobretot, vull recomanar el Dixilan, que és el que m'agrada més.
És que tota Tarragona fa coses a Dixilan aquesta setmana.
Et veig de desbordar de tu, Marcel, i que ets més formal i més organitzat, aviam si...
Però mira, a Caixa Tarragona hi ha a Dixilan el diumenge, que el diumenge normalment no n'hi ha.
Jo crec que el Dixilan és tota la setmana i a tots els llocs.
A la Caixa també comencen avui les sessions aquestes, pel carrer Nyebra, pels mercats.
I aquesta tarda a les 7 hi ha un assaig en públic.
Que avui surt en directe al TV3.
La Big Band de l'Aula de Músics de Tarragona.
Que també està prima, la Maria Pagoguet.
Ai, filla, això ja no sé.
I també té una edat, la Maria Pagoguet.
Jo ja no sé aquesta cosa, que era una cosa així com a cultural i d'espectacles,
jo no sé en què està convertint-se per dir alguna cosa.
La letra consagre entra, doncs al revés.
Jo, de totes maneres, no em resigno a no tenir aquest espai de
jo he conegut un famós i ho vull explicar.
Per tant, el proper dilluns tornem a obrir aquesta secció,
encara amb poc èxit, però jo crec que és qüestió d'anar perseverant
i que aniran sorgint tarragonins i tarragonines
que han tingut experiència amb famosos i famoses.
Saps què deu passar?
Que la gent ja prepara les vacances i la mona.
També, això també.
De moment ens quedem amb el Dixilan.
Marcelí, conserva la fotografia.
Ja t'emportaré més.
No, no, pensava que era per regalar-me la dia.
Jo no, vull tenir una foto de la Maribel Verdú.
Ja t'emportaré més.
Llàstima és que no sabés ver el Juanjo Bartero.
Mira, el proper repte, Rosa Maria Sardà.
Mira què et dic ara.
Rosa Maria Sardà, que ve a la propera temporada de Primavera,
amb 8,
i molt simpàtica noies.
Ja està.
Bueno, per tu.
Foto amb el Marcelí.
Foto dedicatòria.
Volem aquest repte.
Doncs vinga, un repte.
Foto i dedicatòria de Rosa Maria Sardà.
Molt bé.
Sí, Marcelí?
I a més la portaré per fer una entrevista amb tu,
i veuràs.
També?
Tant antipàtica.
Ui, això sí que és difícil, diuen, eh?
Quasi impossible.
Quasi impossible.
Això és impossible.
Ni el Tom Cruise.
Que ha trencat amb la pi.
Ai, aquesta dona, és que està...
Adéu, Sílvia, fins la propera setmana.
Marcelí, gràcies.
Acabem amb música de Dixieland
i nosaltres tornem demà al punt de la set del matí.
Adéu, Siau.
I moltes gràcies per la seva atenció.