El temps de la tertúlia, sintonia de Tarragona Ràdio, matí de dijous,
el primer matí, per cert, del mes d'abril.
Sembla que ara sí amb un temps més primaveral, com a mínim amb sol,
tot i que encara l'ambient és fred, com comentàvem fa un moment.
Obrim ja el temps de la tertúlia, com dèiem.
Saludem els convidats, el cap de Relacions Externes de Repsol i PF,
Josep Artran. Bon dia, Josep.
Bon dia.
També saludem l'advocat Manel Roca. Bon dia, Manel.
Bon dia.
I el director del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, Santi Pallà.
Santi, també bon dia.
Sí, bon dia.
Doncs amb aquests tres convidats farem tertúlia.
L'actualitat del dia avui, per exemple, a Tarragona,
recordem que avui es tanca el Congrés de Comissions Obreres de Catalunya,
que durant tres dies ha estat al Palau de Congressos de Tarragona,
un congrés amb força normalitat i finalment amb una única candidatura
que es presentarà a la reelecció, que és la que continua liderant Joan Coscubiela,
però també tenim altres noms propis de l'actualitat dels últims dies.
Ahir, per exemple, s'acomiadava dels mitjans de comunicació el, fins ara,
subdelegat del govern central a Tarragona, Àngel Sagardoi,
encara estarà en el càrrec durant unes quantes setmanes,
però és evident que l'arribada dels socialistes al govern de l'Estat
farà que hi hagi un canvi també a la subdelegació del govern central a Tarragona.
Àngel Sagardoi s'acomiadava dels mitjans de comunicació,
feia una mica de balanç, deia sobretot que durant la seva etapa
ha restablit alguns ponts de diàleg que s'havien trencat en etapes anteriors
entre l'administració central i alguns col·lectius o altres institucions.
Des del seu punt de vista, per exemple, si volem,
podem parlar d'això, d'Àngel Sagardoi i de la figura del subdelegat del govern.
Què els sembla? Quina valoració farien vostès d'aquesta etapa?
Josep, tu que potser també has tingut certes relacions com a Repsol
i com a Petroquímica amb el govern central, amb el subdelegat.
Sí, nosaltres hem tingut una relació, jo crec que magnífica amb ell,
ha sigut una persona que sempre ha estat oberta al diàleg
i a més jo diria que al diàleg pràctic,
intentar, a vegades pots parlar, pots marejar molt la perdiu
però no arribar a cap conclusió.
I amb ell sempre hi ha hagut un tarannà molt pràctic
d'intentar solucionar les coses i buscar quina era la millor manera de fer-les.
Vull dir que la relació ha sigut bona.
Que hagi sigut bona amb ell no vol dir que hagi sigut dolenta amb els anteriors,
cadascú aporta la seva manera de fer les coses,
però amb ell especialment jo crec que ha sigut una relació molt fàcil
i és lògic que quan hi ha canvis polítics canvien les persones
i a veure si la persona que el succeeix almenys té el mateix tarannà que ha tingut ell
i continua sent fàcil poder parlar i entendre's i discutir amb l'administració.
Ha estat més dialogant que altres, que els anteriors, potser o no?
Ha sigut, ha sigut diferent.
Jo no crec que hagi sigut ni més ni menys.
Ha viscut en una època en què potser les coses relacionades amb la petroquímica
també estan més consolidades, que els problemes són més concrets o són més coneguts o estan més treballats.
Jo crec que tampoc li hem complicat nosaltres excessivament la vida.
Hi ha hagut coses complicades.
Jo recordo l'època de...
Ara no em sortirà.
Raül Navarro?
No, de l'anterior persona va ser una senyora, més enrere...
Ramon Sánchez.
Ramon Sánchez.
Quan era governador civil, quan encara ens deia governador civil.
Exactament, va ser l'època d'implantació del pla secta
i van haver coses una mica complicades que les va resoldre molt bé
i també va ser una persona que jo crec que va deixar el llistó molt alt.
És a dir, que a vegades les comparacions no van bé perquè les persones no són iguals.
Però repeteixo que amb ell ha sigut molt fàcil.
Segurament la situació des del punt de vista de la petroquímica està més consolidada
i els problemes principals jo crec que estan resolts
i en qualsevol cas, cada vegada que nosaltres hem necessitat alguna cosa d'ell
o que ens recolzés amb alguna iniciativa o que ens informés d'algun projecte
o ell ha necessitat alguna cosa de la petroquímica, l'enteniment ha sigut esplèndid.
Perfecte. Santi, sí, aconsegueixo plenament.
Jo penso que també se li ha posat fàcil,
però en realitat el subdelegat ha sigut una persona que detecta fàcil
amb la qual cosa és d'agrair.
Per mi el tema és...
I més, és una persona molt afable, molt cordial,
vull dir, jo també l'he tractat en diferents ocasions, moltíssimes vegades,
i per tant, doncs, el record sempre en aquest cas és positiu com a persona, no?
Jo diria que, en un altre nivell, que això no afecta les persones,
diria que la figura del subdelegat és innecessària.
Per tant, doncs, a mi em sembla molt bé que el segredor hi plegui
perquè hi ha un canvi de govern,
però a mi el que m'agradaria és que el nou govern,
això de, diguem-ne, de l'estat plurinacional sucregués d'una vegada,
i realment una demostració palpable
que a l'estat plurinacional sucreguen de veritat
el nou govern que hi ha a l'estat,
doncs, seria fer desaparèixer les subdelegacions del govern,
els governadors civils,
totes aquestes subdelegacions que jo penso que són d'èpoques passades
i que, per tant, amb una administració nova
i amb una democràcia ja consolidada,
doncs, penso que aquestes figures...
Penso que l'estat és la Generalitat a Catalunya
i, per tant, penso que aquestes administracions a nivell estatal
sobren, sobren almenys aquí al nostre país.
Manel.
A veure, parlant de la persona,
ja que no del càrrec,
perquè la pregunta crec que era...
Sí, però també parlarem del càrrec.
Bé, després del Sant ja ha parlat i jo el diria...
És una persona molt correcta,
això ja ho he dit, però cal distingir.
Parlant de la persona com a ciutadà,
jo crec que ha sigut una persona correcta,
ha sigut una persona normal, senzilla,
que no s'ha ficat en masses embolics,
potser perquè no s'hi ha trobat,
amb algun suposo que sí.
Potser perquè no hi ha volgut.
Potser perquè no ha volgut,
això no hi puc entrar en massa profundetat.
sé que va tenir una patata calenta,
una de les primeres,
quan va prendre posició del càrrec,
que era el tema de la Unió de Pagesos
i les famoses...
Mobilitzacions.
Mobilitzacions i cremada de pneumàtics i de més,
etcètera, amb l'alcalde.
I crec que això ho ha anat a tapar i vagant poquet a poquet.
Aquesta és la impressió que em dóna a mi.
En quant al tema del càrrec,
molt bé, això forma part d'una reestructuració administrativa,
d'un altre caire, d'un altre vessant, etcètera.
Però, en qualsevol cas, consideren que la figura...
Santi Pallas deia que no caldria mantenir aquesta figura.
Creuen que s'hauria de...
Ni a Tardona, ni a Iden, ni a Barcelona, ni a Girona, ni a...
De fet, ja es va fer un pas quan abans era el governador civil,
que segurament tenia un pes molt més polític.
Ara, en els últims anys,
la figura del subdelegat ja no era tan política,
encara que estava relacionada, evidentment,
amb el partit que governa l'Estat,
però creuen que la figura s'hauria de...
El que és evident és que,
en la mesura en què diferents competències
en diferents àmbits estiguin repartides,
i uns tinguin unes competències i uns altres unes altres,
hi ha d'haver algú que coordini aquestes competències.
És a dir, hi ha d'haver una finestreta única
on tu puguis anar a intentar resoldre problemes.
Jo crec que aquesta seria la missió
que tindria el subdelegat o el coordinador,
o com se li vulguin dir,
en la mesura en què les competències
estan estructurades d'aquesta manera.
Nosaltres ens trobem, per exemple,
que amb algunes qüestions,
doncs la competència la té la Generalitat
en qüestions d'indústria,
però també en qüestions d'indústria
té algunes competències l'administració central.
Llavors, has de tenir un interlocutor únic,
no pots anar a buscar per una cosa d'indústria estatal
un senyor, per una cosa de telecomunicació...
Això parlava que aquesta reestructuració
s'ha de fer d'una vegada,
i per tant l'Estat ha de ser la Generalitat a Catalunya.
La figura de l'Estat.
No, d'acord, sí, sí.
Per tant, les subdelegacions han d'exprèncer.
Això és un altre debat més polític.
Ara, mentre les competències estiguin d'aquesta manera,
hi ha d'haver una persona que coordini
i que sigui l'interlocutor.
Jo estic d'acord amb que probablement
no cal que tingui un pes polític, no?
Entre altres coses,
i si no ho recordo malament,
la representació de l'Estat a Catalunya
em sembla que la té el president de la Generalitat,
i per tant,
les administracions que depenen de la Generalitat
haurien d'assumir també aquesta representació.
Però, clar, això ja és més.
De moment, mentre això no canvi,
necessitem algú que coordini les funcions.
Tu mantindries el càrrec o no, Manel?
Jo crec que es tindria que reestructurar.
I, com dieu molt bé,
l'accés, diguem-ne, a vegades,
fins i tot d'administració,
no és bona,
i actualment amb els mitjans que es disposen
es pot sincronitzar de moltes maneres.
Hi ha la figura del delegat del govern,
crec que a Catalunya,
que està a Barcelona,
i, en realitat,
l'altre són sots delegacions.
La reestructuració és possible?
És costat estudiar-ho? Per què no?
Vull dir, cap problema.
El que passa és això que dèiem,
que mentre hi hagi competències...
S'ha de reestructurar.
S'ha de reestructurar.
És a dir, la maquinària s'ha de reestructurar.
No és necessari, eh?
Encara que hi hagi competències de la manera que estan,
encara, evidentment,
falta camí per avançar en aquest sentit,
actualment hi ha el mateix delegat de la Generalitat,
podria fer de coordinador d'aquestes competències,
i té un delegat del govern a Catalunya,
per tant, no té sentit que hi hagi un subdelegat del govern.
Vull dir, a veure,
jo penso que aquí hi hauria treball a fer,
jo penso que és un repte pel nou govern,
del nou govern que hi ha a l'estat espanyol,
i, per tant, jo penso que la suggerència
està aquí damunt de la taula, no?
Vull dir, a Catalunya s'obren subdelegacions del govern
i penso que són innecessàries.
Inclús aquesta feina de coordinació també és innecessària.
Penso que hi ha figures dintre de l'administració autonòmica
i dintre de l'administració local
que poden perfectament fer aquesta feina.
Ja que hem començat la tertúlia parlant d'una qüestió política
relacionada amb un càrrec com és el del subdelegat
del govern central a Tarragona, Àngel Sagardoi,
que deixarà justament aquesta ocupació en les properes setmanes.
Ja que estem parlant d'aquest àmbit polític,
a més a més, va més enllà de l'estrictament local.
Hi ha altres notícies, evidentment, avui a la premsa
i als mitjans de comunicació relacionades amb això,
amb tota la derivació de les eleccions generals el 14 de març,
com és, per exemple, demà, demà divendres,
la Constitució del Congrés dels Diputats,
el nou Congrés,
amb els resultats de les eleccions el 14 de març.
I amb una notícia destacada avui a la premsa
i a tots els mitjans de comunicació,
que és l'acord al qual han arribat totes les forces polítiques
per a la formació de les meses del Congrés i del Senat.
De totes les forces polítiques,
menys el Partit Popular.
Això vol dir que hi haurà pluralitat
en la representació de les meses.
Per exemple, que Convergència i Unió i Izquierda Unida
també estaran representades a la mesa del Congrés.
Què els sembla això?
A part que, més enllà d'aquesta qüestió,
demà tindrem els sis diputats de la demarcació de Tarragona
prometent el càrrec en la sessió constitutiva del Congrés.
Josep, què et sembla?
Jo ho trobo bé.
La mesa del Congrés és un organisme prou important
en el funcionament del Congrés
com perquè hi estiguin representades
totes les forces polítiques.
La mesa no només es constitueix el dia
que hi ha una sessió d'un plenari,
sinó que fa moltes altres tasques.
Jo crec que totes les forces polítiques
hi han de ser representades
amb la mesura que els hi correspon.
Per tant, jo crec que la pluralitat
ja a la taula ja va bé
perquè pot ser també una garantia.
en altres tertúlies hem parlat a vegades
de les majories absolutes
i dels efectes complicats que a vegades tenen.
Això pot ser també un filtre,
un nivellador d'aquestes majories absolutes.
Jo crec que és una bona notícia.
Jo penso que a la mesa del Congrés i del Senat
estiguin la major part de les forces representades.
Jo penso que hi ha de ser un reflex de la realitat
de la realitat que hi ha en el nostre estat,
que és l'uripartidisme,
en el qual no hi ha,
inclús en aquest cas,
no hi ha ni majories absolutes.
Per tant, em sembla molt positiu.
I també he de dir, en tota franquesa,
que em sembla que el Partit Popular
segueix cometent els mateixos errors
que ha anat cometent darrerament.
Vull dir, a veure, s'ha trencat en banda,
però jo penso que el Partit Popular,
en aquest cas,
necessita una reflexió més profunda
perquè segueix en el mateix tarannà d'enrocar-se
i no veure que hi ha una realitat
que és molt plural
i que, per tant,
a mi em sembla que és el més aproximat a la realitat
que hi hagi aquesta representació en les meses.
I, per tant, a mi em sembla molt positiu
des del punt de vista democràtic.
Manel.
Correctíssim.
És a dir, jo crec que en una democràcia
totes les forces polítiques
tenen que concórrer i tenen que ser
i he de dir que fins i tot
hi hauria de ser el Partit Popular.
Vull dir, l'exclusió o l'autoexclusió
no té sentit.
Per tant, és allò que dèiem, no?
Amb la democràcia, dic jo,
el que deia aquell savi,
jo pot ser que no estigui d'acord amb tu
però deixaria la vida perquè tu existissis, no?
Vull dir, per tant,
seria correcte que tots hi fossin.
Expliquem als oients
que el Partit Popular i el Partit Socialista,
evidentment, com les dues forces estatals majoritàries,
s'estaven negociant el fet
que poguessin sedir cadascú
un dels seus llocs a la mesa
per Convergència i Unió i Izquierda Unida,
però que el Partit Popular no volia
i que a canvi d'això, segurament,
amb aquest acord de totes les forces polítiques,
la presidència del Senat
correspondrà també als socialistes,
tot i que hi ha més senadors del Partit Popular, no?
Sí, sí, sí.
Per tant, això és una llàstima
perquè jo crec que tothom
tindria que està representat, perquè estem d'acord.
En aquest cas, és el Partit Popular que s'ha tancat en banda,
aquesta és la sensació que tenim tots,
i que, per tant,
doncs, ha fet que la situació quedés així.
De totes maneres,
espero que reflexionin,
perquè és que el fet és que,
clar, quan un està contra tots
i tots estan d'acord en una posició,
és que a aquest un li passa alguna cosa, no?
Sí, sí, absolutament d'acord.
Jo crec que sí.
A més, això és en benefici
de la vida política i de les institucions,
i no hi havia concorrència de tothom.
Jo no sé si tindria que ser obligatori,
però és quasi pel dir-ho, si escolti.
De fet, en totes les legislatures
havia passat això, no?
I al Parlament de Catalunya també acostuma a passar
que a vegades els grups majoritaris
cedeixen un lloc als minoritaris.
Sí, sí, no, el que passa és que a nivell estatal
el Partit Popular ve que segueix
amb aquesta dinàmica,
jo diria, inclús prepotent que tenia
quan tenia magia absoluta
i la va mantenint, inclús,
estant a l'oposició.
Jo penso que això no acaba de ser,
bo, però bé, ells sabran per què ho fan.
Hi ha un poligant, no?
Jo penso, i quina estratègia tenen, no?
Però em sembla que haurien de...
Ho dir perquè en altres estaments
sí que ho han modificat,
i a més, jo tampoc tinc camí
com a dir-ho que, per exemple,
a nivell local de Tarragona,
doncs aquest taranà del Partit Popular
no és el mateix
que demostren a nivell estatal, no?
Vull dir, a nivell local de Tarragona,
ja sé que l'àmbit és molt diferent,
les persones són diferents,
però el taranà del Partit Popular
és molt més obert, dialogant,
dintre de la ciutat de Tarragona
i, en canvi, a nivell estatal
és prepotent i jo diria que és...
Probablement perquè les persones
que es belluguen a Tarragona
no són diferents
que les que es belluguen a Madrid
i la sensibilitat és diferent.
Si això, al final,
una cosa és la ideologia d'un partit
i les consignes d'un partit,
i l'altra són les persones
que fan la feina cada dia, no?
Una cosa és la política local,
l'altra la política autonòmica catalana
i l'altra la política estatal,
moltes vegades,
és a dir, el tarannà,
la gent a vegades vota d'una manera,
per les locals,
d'una manera per les econòmiques,
d'una manera...
En qualsevol cas, perdona,
demà s'obre al Congrés
i a més s'obre una legislatura
sense majories absolutes
amb un partit socialista
que governarà en minoria,
però sense una majoria estable al Congrés.
Per tant, serà una legislatura
a priori molt diferent
a la que han tingut fins ara.
Amb això, vostès troben que pot ser
fins i tot més interessant?
Home, a veure,
després d'una època
d'una majoria totalment absoluta,
amb la qual s'actuava
d'una forma molt directa
en relació amb això,
jo crec que,
si no hi ha una majoria absoluta,
ara hi haurà més capacitat de moviment,
més diàleg,
més llibertat d'actuació,
més capacitat i possibilitat de crítica,
etcètera.
Això és bo per la democràcia.
Sí, no, s'ha demostrat històricament,
perquè quan el partit socialista
va tindre majoria absoluta,
que va ser un partit molt prepotent també,
el mateix ha passat amb el Partit Popular,
doncs a vegades els governs cauen
pels seus propis errors.
No pas perquè els de l'oposició
ho facin bé,
sinó que s'està demostrant històricament
que les grans majories absolutes
cauen pels errors dels que governen.
Això va passar amb UCD,
va passar amb el Partit Socialista,
ha passat amb el Partit Popular,
i ara entrem en una dinàmica
en la qual jo penso que hi tenen joc
molts partits,
en aquest cas els partits catalans,
com per la senyora i també Esquerra Republicana
i també Iniciativa per Catalunya,
tindran un joc molt important
i per tant a mi em sembla una legislatura
molt interessant,
inclús pel futur de Catalunya.
És que de la mateixa manera
que en majoria absoluta governes
d'una determinada manera,
jo crec que també fas l'oposició
d'una determinada manera.
Llavors, quan ni tens l'oposició absoluta
ni el govern absolut,
lògicament has de parlar
amb les altres forces polítiques
i has d'arribar a acords puntuals.
I en qualsevol cas,
jo crec que amb els debats
que es fan en el Congrés dels Diputats,
a les comissions i en els plenaris,
l'aportació de qualsevol força política
sempre és enriquidora amb tot,
ja no només amb temes estratègics,
sinó amb coses ja més,
amb lleis ordinàries,
que no perquè un senyor
sigui de dretes o d'esquerres
o mani o estigui a l'oposició,
doncs les idees que pugui aportar
no han de ser bones.
Jo crec que és positiu, seguríssim.
La legislatura ofereix moltes novetats
en respecte a l'experiència dels últims anys
perquè tindrem, com deia abans,
un govern en minoria
sense un acord estable.
Recordem que en les últimes èpoques
en què el Partit Popular
o el Partit Socialista
havien governat en minoria,
tenien ja un acord estable,
recordem en la legislatura
del 93 al 96
i del 96 al 2000
amb Convergència i Unió.
Ara tenim un panorama nou.
Realment, en fi...
Hi ha quatre anys per endavant per veure-ho.
Aprendrem segurament
més coses del joc democràtic, no?
De moment, els del Barça
podem dir que som ara l'equip del govern.
Fins ara, el futur president.
Fins que no hi guanyem la Lliga,
no m'ho creuré.
Fins que no hi guanyem,
no m'ho creuré.
És una aportació.
De moment, no ho anem gaire bé.
Un últim aspecte d'això,
ja que estem comentant avui
qüestions relacionades
amb la política general espanyola.
S'ha anunciat també,
avui surten tots els diaris,
ja la composició definitiva
del futur govern,
que també és curiós,
que abans de la Constitució
del Congrés dels Diputats
i fins i tot de la sessió d'investidura
del futur president del govern espanyol,
ja se sàpiguen,
en fi,
tots els membres del govern,
però, en fi,
ja se sap.
En Rodríguez Zapatero
ho sé que ho té molt clar.
algun comentari
d'alguns dels noms,
potser, clar,
dels més coneguts,
perquè hi ha persones
que segurament són molt desconegudes
pel gran públic,
però algun comentari,
per cert,
que es manté la paritat
home-dona...
Home, a veure,
aparentment,
aparentment,
hi ha noms molt vàlids,
no?
A veure,
tots no els coneixem,
però hi ha uns Solves,
hi ha uns Moratinos,
vull dir,
tota aquesta gent
tenen un peç específic
professional
quan ha demostrat
un Salon Unió Europea,
etcètera,
etcètera,
no?
En quant a la paritat
d'homes i dones
dintre del govern,
bé,
em sembla correcte,
però,
a priori,
tampoc tinc que dir
que hi haguin que haver
8 homes i 8 dones
o 50% i 50%.
Vull dir,
si un és vàlid,
és igual si és home o dona.
Per tant,
si hi hagués sigut
18 dones,
doncs 18 dones,
no?
I si el president
del govern
ha sigut una dona,
doncs és una dona.
Vull dir,
això de dir,
no, no,
us reservem a vosaltres,
és el 50%,
fins i tot
sembla inicialment
discriminatori
a senso contrari.
És a dir,
hi hagués que ser
tantes dones
perquè així veurem
com a si dones
som iguals.
No,
la igualtat no ve
per la qüestió numèrica.
No hauríem d'anar
a l'obligatorietat.
La igualtat
té que venir
per la capacitat,
per les possibilitats,
etcètera.
Per tant,
si hi hagués sigut,
per exemple,
repeteixo,
més dones com homes,
doncs perfecte,
i si hi hagués sigut
més homes que dones,
doncs no ve.
Cada un val
per el que val
i per el que serveix.
I aleshores,
doncs,
m'assembla molt bé
que les dones
s'incorporin
a tot nivell,
però per la seva
pròpia capacitat
i per la seva
pròpia vàlua.
No perquè tinguin
una quota reservada.
No perquè tinguin
que tinguin
una quota de sexe.
Exactament.
Això està clar.
Sí, sí,
jo amb això estic d'acord.
Queda bé
per la fotografia,
però no és exactament això.
I suposo que...
S'hauríem de triar
els ministres
per la seva validesa
i no per la...
Exactament.
Els ministres,
tot càrrec i tota qüestió.
Exactament.
I probablement...
La igualtat absoluta.
Clar,
jo el que veig
cada vegada
hi ha més dones
incorporades
a molts nivells
de responsabilitat
i potser arribarà un dia
en què per naturalesa
pròpia de les coses
hi haurà més dones
al govern, no?
Bé, doncs molt bé.
Però bé, ja arribarà
el que no s'ha de forçar.
I potser necessitar
una senyora
per cobrir un càrrec
per complir la quota.
Doncs potser agafes
una senyora,
cobreixes la quota,
però has posat allà
una inutilitat
davant d'un departament.
Espero que no sigui el cas.
Jo, doncs,
de la gran part
no coneixes el...
Jo almenys no conec
els currículums.
Conec, doncs,
les persones
que has mencionat tu abans
i en principi, doncs,
sona bé
i hem de suposar
que el mateix criteri
de qualitat
que han portat
a anomenar
o que anomenaran
en moratinos
i tal, doncs,
s'ha aplicat
en els altres.
Però després,
després hi ha la feina
del dia a dia
que és on es veu
les capacitats d'un
i el que pots arribar a fer.
Exactament.
Jo, d'una anàlisi així
de cop d'ull,
doncs,
el que hi veig
és una poca presència
també
de persones importants
dintre del govern
relacionades,
diguem,
amb Catalunya.
Vull dir,
jo penso que aquí
el partit dels socialistes
de Catalunya,
doncs,
malgrat tindre bons
resultats electorals
i malgrat tindre
el govern de la Generalitat
amb el suport
d'Esquerra Republicana,
doncs,
una vegada més
es demostra
que és molt poc important
dins del context
del PSOE,
quan en realitat,
pel que jo tinc entès,
els socialistes de Catalunya
són la força política,
socialista,
amb més militants
dintre del context estatal,
no?
I tornem a veure
una altra vegada
quan,
des del mateix
partit socialista,
doncs,
una altra vegada,
doncs,
els llocs claus,
els llocs més importants
del govern,
doncs,
no hi ha persones
catalanes,
no?
En el sentit
que no tenen en compte
l'aportació
del partit de Catalunya,
en el qual
tornarem a caure
sempre en un mateix,
no?
Vull dir,
ja sé que hem de donar
uns dies de marge
al nou govern,
però és que
m'ha fet l'efecte
que a mesura
que es vagi consolidant
tornarem a caure
amb els mateixos
pecats de sempre,
no?
Sí,
el que passa és que
jo puc esperar-hi
una mica més
perquè
una cosa són els ministres
i després l'important
és l'equip dels ministres,
no?
Jo em sembla que era
el conte de Romanones
que deia jo
que no em dongueu les lleis
si doneu amb els reglaments,
no?
Sí, sí,
i moltes vegades
els llocs claus
no són exactament
el cap del departament,
sinó el segon,
històricament s'ha demostrat
que els reglaments
són pitjors,
a vegades les lleis
són més favorables
a Catalunya
i els reglaments
que han fet des de Madrid
a vegades
és on encara
ens n'ha acollat més, no?
A veure,
amb això també és parlar
molt prematurament
perquè, com dieu també molt bé,
en fi,
cal veure com funciona
tot això, no?
També jo amb això
crec que no perquè
un sigui basc
o sigui andalús
o sigui català
ha d'anar necessàriament
al govern,
vull dir-te...
Però igual que hi ha
les quotes de...
Home,
a d'on també hi ha
una certa quota territorial,
no?
Quan es forma el govern espanyol?
Pot ser,
però tampoc necessàriament
ha d'anar una mica
això per aquí, no?
A veure,
sé que hi ha un ministre,
bueno,
sé que hi ha,
sé que hi haurà
perquè això és una situació
de dir
aquest segurament
serà el govern, no?
En Montilla,
que és una persona
segons sembla molt vàlida,
però bé,
aleshores,
com diu el company,
també cal veure
quin equip tenen,
quina és la política,
com funciona.
Escolta,
no està ni constituït
el govern,
vull dir,
és que això ho hem de veure, no?
És que no hi ha ni president encara.
És que no hi ha res.
Però el que sí que podem opinar,
ja que s'han donat els noms
dels vicepresidents
i del govern,
home,
sí que podem ja intuir
el tarannà, no?
I el tarannà
és que la presència
del socialisme català
al govern de l'Estat
és molt feble,
molt petita
i això fa suposar
que totes aquestes perspectives
que tots ens hem creat,
diguem,
d'incrementar
l'autogovern de Catalunya
amb una direcció molt clara,
doncs,
a veure,
a mesura que vagin passant els mesos,
a mi,
ja que tenim experiència política
de molts anys,
doncs,
sí que anem veient
que, a veure,
que això, doncs,
s'enyalarà afeblint
i que, diguem-ne,
el partit socialista
que en aquest cas
va de bona fe
a intentar incrementar
el govern de l'Estat
es pot trobar
amb dificultats
enfront d'un partit socialista
que, per mi,
segueix sent el mateix,
monolític,
que no reconeix
un grup propi
del partit dels socialistes
de Catalunya,
vull dir,
en l'Estat espanyol
els socialistes de Catalunya
estan dins del grup
del PSOE
i tot això
fa pensar
que l'Estat plurinacional
només s'ho creuen
abans de les eleccions
i després de les eleccions
l'Estat plurinacional
pels partits estatals
deixa d'existir.
Tema Solves,
per acabar amb el tema
del govern.
Economia,
Josep,
tu que tens vinculacions
evidentment
amb el món econòmic.
Com deia abans,
doncs,
sona bé.
Jo crec que és una persona
amb prestigi
i ho ha demostrat
en els diferents llocs
que ha ocupat.
Jo crec que,
en principi...
L'últim ministre
del govern de Felipe González,
recordem-ho.
I ara torna amb el primer
de Rodríguez a Patel.
Algun comentari de Solves,
Manel?
Ja l'he fet esment,
l'he nomenat abans
com una de les persones
segons el meu criteri
valuosa.
No n'hi ha de moltes altres,
però aquesta és l'una
de les que sona més.
Santi?
Sí, no, a veure,
correcte, vull dir,
en certa forma
és una persona
que té prestigi,
també tinta de prestigi
no solament a nivell estatal
sinó a nivell europeu
i per tant,
doncs,
donem-li el marge
que l'economia
la posi...
Bueno,
que segueixi anant bé
perquè en realitat
tampoc no estem en un moment.
Alguns diuen
que va ser el que va posar
a les bases
perquè després
de la política econòmica
del Partit Popular
durant aquests vuit anys...
Amb aquest tema
res a dir, eh?
Segurament la política econòmica
també no té moltes possibilitats
de fer grans canvis, no?
Parlem a qüestions a casa
en la recta final.
Ahir es van reunir
el regidor de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Terraona,
Agustí Mallol,
amb el nou delegat
de Medi Ambient
de la Generalitat.
Van parlar d'un tema
que, com que avui tenim
el Josep Bertran,
li demanarem que ens ho expliqui,
perquè van parlar d'un tema
els dos responsables
que d'alguna manera
també afecta a Repsol
perquè està vinculat
amb el riu Gaia.
Sí.
Van acordar
les dues administracions
que parlaran amb vosaltres
per un tema del Gaia.
De què es tracta?
A veure, això no és nou,
perquè ja fa tres anys
i pico
i la primera persona
que formalment
ens va plantejar aquest tema
va ser el Carles Sala,
el president del Consell Comarcal
del Tarragonès,
que va venir a parlar amb nosaltres
per veure la disponibilitat
que hi havia
en aquesta qüestió
del capdalt ecològic
del riu Gaia
i en aquell moment
se li va dir
i després s'ha dit
amb l'Apartament de Medi Ambient
totes les vegades
que ens ho ha preguntat
que no hi ha cap problema,
que nosaltres estem oberts
a parlar absolutament
del que convingui.
I jo vull aprofitar
que surt això aquí
per poder deixar clar
que l'aigua
no és de Repsol,
l'aigua del Gaia
no és de Repsol.
L'aigua,
com suposo que molta gent sap,
és un bé de domini públic
que per tant
li correspon
a l'administració
decidir què passa
amb les aigües
dels rius
i dels embassaments
i Repsol el que té
és una concessió
que se li va donar
en el seu dia
per tenir un aprofitament
d'aquesta aigua
i aquesta aigua
no és una aigua
que Repsol tingui gratuïtament
ni molt menys,
sinó que també
suposa uns pagaments
d'uns canos
i uns pagaments
d'unes despeses.
El que vull dir
és que Repsol
gairebé no té res a dir
en el tema
del capdalt ecològic
perquè òbviament
farà el que l'administració
decideixi que s'ha de fer.
Si l'administració
entén
que s'ha d'establir
un capdalt ecològic
dirà quin és el capdalt
que s'ha d'establir
i si com a conseqüència
d'aquest capdalt
s'han de revisar
les concessions d'aigua
es revisaran
i Repsol
ja fa molt temps
que va dir
que no tenia res a dir
i que estaria
per el que se li digués
des de l'administració
i a més
la concessió administrativa
que aquest de Repsol
no és la primera
no és la més preferent
en l'aprofitament de les aigües
sinó que
per davant de la de Repsol
estan
les que corresponen
a les comunitats d'Arregants.
De manera que celebro
que es puguin tornar a reprendre
aquest tipus de converses
perquè a veure si
d'alguna vegada
esborrem la imatge
que es dona
alguna vegada
que sembla que allò
està tancat
per voluntat unilateral
de Repsol
i no és gens ni mica així.
Algun comentari
sobre aquesta qüestió?
Només l'expectativa
i ara a més
hi ha estat aprenent
escoltant el company
o sigui que
tot el que sigui
defensa del medi ambient
tot el que sigui
defensa de la natura
de l'ecologia
a mi em sembla correcte
vull dir
si tot això
té que portar
una sèrie de reunions
i de controls
per l'explotació
de les aigües
i el que més
tot el que sigui
pel bé comú
és positiu
aleshores
això és el que sé
que té que vetllar
que no hi hagi abusos
que no hi hagi disbarats
el que més
nosaltres
la primera vegada
que es va plantejar
es va
diguem
plantejar
la disponibilitat
de Repsol
que va ser absolutament total
el que se'ns va dir
després
és que l'administració
encarregaria uns estudis
per determinar
quin ha de ser
el capdalt ecològic
suposo que també
algú de l'administració
deu estar estudiant
quina és la manera material
o com s'ha de materialitzar
això
perquè allà
hi ha una presa
amb unes comportes
i amb unes instal·lacions
que s'hauran de modificar
per poder permetre això
suposo que també
algú està mirant
la repercussió
que això pot tenir
perquè
durant
25 i pico d'anys
que hi ha hagut
a l'aigua
de l'embassament
la situació ambiental
de la presa amunt
aigües amunt
de la presa
és una
i d'aigües avall
és una altra
és curiós
per exemple
la presa del Gaià
el que permet també
és que els acuífers
d'aquella zona
es recarreguin
perquè hi ha un problema
de filtracions
a la terra
i a mesura que
va arribant a l'aigua
quan accedeix
a determinada quota
es filtra
i recarrega
els acuífers
aquest també és un problema
que suposo
que algú deu estar
però en definitiva
el que volia insistir
és en aquest tema
que nosaltres som
uns usuaris
d'aquesta aigua
a canvi d'uns cànons
i que aquí
estarem pressuposat
el que digui l'administració
Santi
sí
en realitat
estem en un context
molt ampli
en el qual
dintre de la comarca
fa anys
es va engegar
un camí
de creixement
i d'industrialització
que
amb la perspectiva
que tot el temps
pensem que ha sigut positiva
per la comarca
però ara estem en un moment
en el qual
les prioritats
de creixement
i d'industrialització
de la comarca
pels seus habitants
han canviat
i per tant
ara volem
una millor qualitat
de vida
i evidentment
el creixement
que es va produir
fa uns anys
va ser positiu
perquè era necessari
per la comarca
però ara és un moment
en el qual
nosaltres
hem de pensar
que cal millorar
la nostra qualitat
de vida
i millorar la qualitat
de vida
bàsicament
és millorar
el medi ambient
és millorar
de
diguem-ne
de tenir una millor
qualitat
en aquesta zona
jo personalment
recordo
perquè un dia
té certa edat
que
jo m'hi banyava
allà
quan anava per allà
al Calllà
abans de l'embassament
era una zona preciosa
vull dir
que us recordo
que hi havia una paperera
que no és que
fos
massa ecològica
però hi havia una paperera
allà
i en aquella zona
on se podia anar
a banyar
hi havia una zona
d'esbarjo
molt bonica
quan el riu
Cabal del Diu
no estava paralitzada
per l'embassament
evidentment
la industrialització
i el creixement
té un preu
però jo penso
que aquest preu
ja l'han pagat
i per tant
ara el que cal
amb l'esforç
també de la indústria
és millorar
el medi ambient
i per tant
a mi
mesures d'aquest tipus
em semblen vàlides
perquè tenim altes prioritats
en la nostra comarca
que és viure millor
senyors
s'acaba el temps
de la tertúlia
com deia al principi
sembla que avui
hagi arribat la primavera
amb el mes d'abril
a més arribarà
setmana santa
d'aquí a poc
ja tenim totes les activitats
i minivacances
a la vista
així que
en fi
tenim un panorama
com a mínim
sembla que
prou positiu
acabem el temps
de la tertúlia
gràcies per estar
amb nosaltres
aquest matí
Josep Bertran
Santi Pallàs
Manel Roca
gràcies
bones minivacances
si les tenen
la setmana vinent
i fins la propera
que vagi bé
adeu-siau
adeu-siau